| dbo:abstract
|
- Irlanda celta o Irlanda gaèlica, correspon a l'ordre polític establert a l'illa d'Irlanda fins a la conclusió de la seva conquesta per part dels Tudor. Durant la major part d'aquest període, Irlanda va ser un mosaic de clans i tribus organitzades al voltant de quatre províncies històriques que competien contínuament pel control del territori i els recursos: Leinster (Laighin), Connacht (Connachta), Munster (An Mhumhain) i Ulster (Cúige Uladh). Aquests petits regnes independents es denominaven túath, i entre aquests, destacaven Connacht i Ulster. La seva principal activitat consistia en la ramaderia, encara que també practicaven l'agricultura. A la fi del segle xii es va produir la invasió normanda, que situaria una part important de l'illa sota el control de la noblesa cambro-normanda. Aquesta àrea controlada pels invasors rebria el nom de senyoriu d'Irlanda. No obstant això, durant els segles següents, la Irlanda gaèlica recuperaria terreny, bé mitjançant la conquesta, o mitjançant l'assimilació cultural dels nouvinguts. A la fi del segle xv, únicament una petita franja de terreny al voltant de Dublín (coneguda com la Palissada) quedava fora de la influència gaèlica. No obstant això, l'accés al poder de la dinastia Tudor al Regne d'Anglaterra provocaria una sèrie de campanyes militars per sotmetre la resistència de la noblesa gaèlica. El 1541, el senyoriu d'Irlanda es va transformar en el Regne d'Irlanda, la corona del qual quedava en mans del rei d'Anglaterra. La posterior fugida dels comtes, el 1607, significaria la fi de la conquesta Tudor de l'illa i de la Irlanda cèltica pròpiament dita. (ca)
- Gaelské Irsko (irsky Éirinn Ghaidhealach) je historické označení pro politický, kulturní a sociální řád keltských obyvatel Irska od dávné prehistorie, trvající až do 17. století. Po celé 1. tisíciletí n. l. nebylo Irsko jednotným státem. Existovaly zde desítky túath, menších či větších „království“, jejichž králové (irsky rí), v podstatě náčelníci, mezi sebou často bojovali. Menší království byla vazaly mocnějších, ale třebaže se v pozdějších dobách někteří vladaři prohlašovali velekráli, žádnému se nepodařilo založit dynastii, která by dokázala politicky sjednotit celé Irsko. (cs)
- يشير مصطلح أيرلندا الغاليّة (بالإنجليزية: Gaelic Ireland) إلى النظام السياسي والاجتماعي الغالي -والثقافة التي ارتبطت به- الذي قام في أيرلندا منذ عصور ما قبل التاريخ وحتى بدايات القرن السابع عشر. قبل غزو النورمان في عام 1169، كانت أيرلندا الغاليّة تضم الجزيرة بأكملها. ومنذ ذلك التاريخ، باتت تضم الجزء من البلاد الذي لا يخضع لسيادة أجنبية في الوقت المذكور. ولمعظم تاريخها، كانت أيرلندا الغالية سلسلة هرمية «مختلطة» من الأقاليم الخاضعة لحكم سلطة من الملوك أو الزعماء، الذين انتُخبوا من خلال نظام التانيست الغالي (بالإنجليزية: Tanistry). وكانت الحروب أمرًا شائعًا بين هذه الأقاليم، ويُشار بين الحين والآخر إلى أحد الحكام الأقوياء على أنه أعلى ملوك أيرلندا. كان المجتمع يتألف من العشائر، وذا بناء هرمي –مثل حال بقية أوروبا- يقوم على الطبقات. خلال هذه الفترة، كان الاقتصاد قائمًا على الزراعة الرعوية ولم تُستخدم النقود عمومًا. وكان الأسلوب الأيرلندي الغالي مميزًا في الأزياء والموسيقى والرقص والرياضة والعمران والفن، ثم اندمج الفن الأيرلندي لاحقًا مع الأساليب الأنجلوسكسونية فنشأ الفن الجزيري. كانت أيرلندا الغالية وثنية أول الأمر، وسادت فيها الثقافة الشفوية. بدأت النقوش بالأبجدية الأوغامية في فجر التاريخ، ربما منذ القرن الأول للميلاد. وترافق اعتناق المسيحية مع دخول الأدب، وحُفظ الكثير من ميثولوجيا أيرلندا ما قبل المسيحية ونظامها القانوني المعقد، وإن كان قد أُضفي عليه الصبغة المسيحية. وفي العصور الوسطى المبكرة، شكّلت أيرلندا مركزًا هامًا للتعليم، وكان للمبشرين والباحثين الأيرلنديين تأثير كبير في أوروبا الغربية، وساعدوا على نشر المسيحية إلى قسم كبير من بريطانيا وأجزاء من البر الرئيسي لقارة أوروبا. في القرن التاسع للميلاد، بدأ الفايكنج بشن الغارات وتأسيس المستعمرات على طول سواحل أيرلندا ومعابرها المائية، فتحولت تلك المستوطنات إلى أولى بلداتها الكبيرة. ومع مرور الزمن، اندمج هؤلاء المستوطنون وأصبحوا يعرفون باسم الغاليين الشماليين. بعد غزو النورمان بين عامي 1169 و1171، دخلت مساحات واسعة من أيرلندا تحت سيطرة لوردات النورمان، ما افتتح قرونًا من النزاعات بينهم وبين الأيرلنديين الأصليين. أعلن ملك إنجلترا سيادة بلاده على هذا الإقليم –لوردية أيرلندا- وعلى الجزيرة كلها، غير أن النظام الغالي ظل قائمًا في مناطق خارج السيطرة الأنجلونورمانية. وتقلصت المساحة الخاضعة للسلطة الإنجليزية شيئًا فشيئًا حتى انحصرت في منطقة عُرفت باسم بيل (بالإنجليزية: the Pale)، وتبنى الكثير من لوردات النورمان خارجها الثقافة الغالية. وفي عام 1542، أعلن هنري الثامن تحول اللوردية إلى مملكة ونصّب نفسه ملكًا على أيرلندا، وحينها بدأ الإنجليز بغزو (أو إعادة غزو) الجزيرة. وبحلول عام 1607، كانت أيرلندا قد باتت خاضعةً بكاملها للسيطرة الإنجليزية، فانتهى النظام الغالي السياسي والاجتماعي عند ذلك. (ar)
- Gaelic Ireland (Irish: Éire Ghaelach) was the Gaelic political and social order, and associated culture, that existed in Ireland from the late prehistoric era until the early 17th century. It comprised the whole island before Anglo-Normans conquered parts of Ireland in the 1170s. Thereafter, it comprised that part of the country not under English dominion at a given time (i.e. the part beyond The Pale). For most of its history, Gaelic Ireland was a "patchwork" hierarchy of territories ruled by a hierarchy of kings or chiefs, who were chosen or elected through tanistry. Warfare between these territories was common. Occasionally, a powerful ruler was acknowledged as High King of Ireland. Society was made up of clans and, like the rest of Europe, was structured hierarchically according to class. Throughout this period, the economy was mainly pastoral and money was generally not used. A Gaelic Irish style of dress, music, dance, sport and art can be identified, with Irish art later merging with Anglo-Saxon styles to create Insular art. Gaelic Ireland was initially pagan and had an oral culture maintained by traditional Gaelic storytellers/historians, the seanchaidhthe. Writing, in the form of inscription in the ogham alphabet, began in the protohistoric period, perhaps as early as the 1st century. The conversion to Christianity, beginning in the 5th century, accompanied the introduction of literature. In the Middle Ages, Irish mythology and Brehon law were recorded by Irish monks, albeit partly Christianized. Gaelic Irish monasteries were important centres of learning. Irish missionaries and scholars were influential in western Europe and helped to spread Christianity to much of Britain and parts of mainland Europe. In the 9th century, Vikings began raiding and founding settlements along Ireland's coasts and waterways, which became its first large towns. Over time, these settlers were assimilated and became the Norse-Gaels. After the Norman invasion of 1169–71, large swathes of Ireland came under the control of Norman lords, leading to centuries of conflict with the native Irish. The King of England claimed sovereignty over this territory – the Lordship of Ireland – and the island as a whole. However, the Gaelic system continued in areas outside Anglo-Norman control. The territory under English control gradually shrank to an area known as the Pale and, outside this, many Hiberno-Norman lords adopted Gaelic culture. In 1542, the Lordship of Ireland became the Kingdom of Ireland when Henry VIII of England was given the title of King of Ireland by the Parliament of Ireland. The English then began to extend their control over the island. By 1607, Ireland was fully under English control, bringing the old Gaelic political and social order to an end. (en)
- Irlanda gaelikoa Irlandan ezarria egon zen bertako orden politikoa da. Garai honetan Irlanda lau erresumetan antolaturiko klan eta tribuz osaturiko herrialdea izan zen: Leinster (irlanderaz: Laighin), Connacht (irlanderaz: Connachta), Munster (irlanderaz: An Mhumhain) eta Ulster (irlanderaz: Cúige Uladh). Erresuma hauek irlanderaz «Tuah» izena jaso ohi zuten, etan lauetan nabarmenenak Connacht eta Ulster izan ziren. XII. mendearen amaieraldera normandiar inbasioa jazo zen, ondorioz uhartearen zati handi bat kanbriar-normandiar jauntxoen menpe gelditu zelarik. Atzerritarren kontrolpean zegoen eremu honek Irlandako jaurerria izena jaso zuen. Halere, hurrengo mendeetan zehar, Irlanda gaelikoak konkista eta batez ere iritsi berrien gaeleratzearen ondorioz lur eremuak berreskuratuz joan ziren. Honela, XV. mendearen amaieraldera, ingelesek eragin gaelikotik kanpo zegoen Dublin hiriaren inguruko «Oholesia edo The Pale» zeritzon lur eremu estuaren jabe besterik ez zirelarik). Hala eta guztiz ere, Ingalaterrako Erresumaaren erregetzen Tudor etxea gailentzean, tudortarrek hainbat militar kanpaniaen ostean jauntxo gaelikoak menperatzea lortu zuen. 1541an Irlandako jaurerria Irlandako Erresuman bilakatu zen, haren buru Ingalaterrako Erresumako erregea zelarik. Ondorengo 1607ko Kondeen ihesaldiak eta Irlanda gaelikoaren gainbehera amaigabeari hasiera eman zion. (eu)
- L'Irlande gaélique (en irlandais : Éire Ghaelach) était l'ordre politique et social gaélique et la culture associée, qui existait en Irlande depuis l'époque préhistorique jusqu'au début du XVIIe siècle. (fr)
- El Reino celta de Irlanda o Irlanda gaélica, corresponde al orden político establecido en la isla de Irlanda hasta la conclusión de su reconquista por parte de los Tudor. Durante la mayor parte de este período, Irlanda fue un mosaico de clanes y tribus organizados en torno a cuatro provincias históricas que competían continuamente por el control del territorio y los recursos: Connacht (en irlandés, Connachta), Leinster (en irlandés, Laighin), Munster (en irlandés, An Mhumhain) y Úlster (en irlandés, Cúige Uladh). Estos pequeños reinos independientes se denominaban tuah y, entre ellos, destacaban Connacht y Ulster. Su principal actividad consistía en la ganadería, aunque también algo de agricultura. A finales del siglo XII, se produjo la conocida invasión normanda, que situaría a una parte importante de la isla bajo el control de la nobleza cambro-normanda. Esta área controlada por los invasores recibiría el nombre de Señorío de Irlanda. Sin embargo, durante los siglos siguientes, la Irlanda gaélica recuperaría terreno, bien mediante la conquista, o mediante la asimilación cultural de los recién llegados. A finales del siglo XV, únicamente una pequeña franja de terreno en torno a Dublín (conocida como «La Empalizada») quedaba fuera de la influencia gaélica. No obstante, el acceso al poder de la dinastía Tudor en Inglaterra provocaría una serie de campañas militares para someter la resistencia de la nobleza gaélica. En 1541, el Señorío de Irlanda se transformó en el Reino de Irlanda, cuya corona recaía en el rey de Inglaterra. La posterior «Fuga de los Condes» en 1607, significaría el fin de la reconquista Tudor de la isla y de la Irlanda celta propiamente dicha. (es)
- Ba í Éire Ghaelach an t-ord polaitiúil agus sóisialta Gaelach, agus an cultúr gaolmhar, a bhí ann in Éirinn ón ré réamhstairiúil go dtí tús an 17ú haois. Roimh ionradh na Normannach ar 1169, bhí na Gaeil i réim ar an oileán ar fad. Ina dhiaidh sin, chuimsigh sé an chuid sin den tír nach raibh faoi cheannas eachtrach ag am ar leith. (ga)
- L'Irlanda gaelica (in irlandese Éire Ghaelach) era l'ordine politico e sociale gaelico, e la cultura a esso associata, che esisteva in Irlanda dalla preistoria fino agli inizi del XVII secolo. Prima dell'Invasione normanna del 1169, l'Irlanda gaelica comprendeva l'intera isola. Successivamente, comprendeva i territori che non erano sotto un dominio straniero in un dato momento. Per molto tempo, l'Irlanda gaelica è stata un mosaico gerarchico di territori governati da una gerarchia di re o capi, eletti per tanistry (una sorta di elezione). Le guerriglie tra questi territori erano all'ordine del giorno e, di tanto in tanto, un potente sovrano veniva riconosciuto come Re Supremo d'Irlanda. La società era formata da clan e, come nel resto d'Europa, era strutturata gerarchicamente in base alla classe di appartenenza. Durante questo periodo, l'economia era basata principalmente sulla pastorizia e non si utilizzava il denaro. Uno stile gaelico irlandese di abbigliamento, musica, danza, sport, architettura e arte può essere identificato con l'arte irlandese che in seguito si fonde con gli stili anglosassoni per creare l'arte insulare. L'Irlanda gaelica era inizialmente pagana e aveva una cultura orale. Le iscrizioni in alfabeto ogamico iniziarono nel periodo protostorico, forse già nel I secolo. La conversione al Cristianesimo affiancò l'introduzione della letteratura e gran parte della ricca mitologia irlandese pre-cristiana e il sofisticato codice di legge furono preservati, sebbene cristianizzati. Nell'Alto Medioevo, l'Irlanda era un importante centro di apprendimento. I missionari e gli studiosi irlandesi furono importanti per l'Europa occidentale e aiutarono a diffondere il Cristianesimo in gran parte della Gran Bretagna e in alcune parti dell'Europa continentale. Nel IX secolo, i Vichinghi iniziarono a razziare e fondare insediamenti lungo le coste e i corsi d'acqua irlandesi, che divennero le prime grandi città. Nel tempo, questi coloni furono assimilati e divennero i Vichinghi-gaelici. Dopo l'Invasione normanna del 1169–71, ampie distese passarono sotto il controllo dei signori normanni, portando a secoli di conflitti con gli irlandesi nativi. Il Re d'Inghilterra rivendicò la sovranità su questo territorio (Signoria d'Irlanda) - e sull'isola nel suo insieme. Tuttavia, il sistema gaelico continuò nelle aree che sfuggivano alcontrollo anglo-normanno. Il territorio sotto il controllo inglese si ridusse piano piano a un'area conosciuta come Pale e, al di fuori di questa zona, molti signori iberno-normanni adottarono la cultura gaelica. Nel 1542, Enrico VIII d'Inghilterra dichiarò la Signoria un Regno e sé stesso Re d'Irlanda. Allora gli inglesi cominciarono a conquistare (o riconquistare) l'isola. Nel 1607, l'Irlanda era completamente sotto il controllo inglese, ponendo fine al vecchio ordine politico e sociale gaelico. Una pagina del Libro di Kells, realizzata dagli scribi monastici gaelici nel IX secolo (it)
- Gaeliska Irland (iriska: Éire Ghaidhealach) betecknar en social och politisk ordning som rådde på Irland fram till det tidiga 1600-talet och den kultur som förknippades med denna ordning. Fram till tiden före de normandernas invasion år 1169, inbegrep det gaeliska Irland hela ön. Även de vikingar som bosatte sig på Irland under århundradena som följde denna invasion hade snabbt gälifierats. Senare omfattade det gaeliska Irland de områden som under varje given tidpunkt inte låg under utländskt styre, ända fram till år 1607, då det sista av den iriska adeln flydde och hela landet hamnade under Englands styre. Politiskt utgjorde Irland under denna period ett lapptäcke av hierarkiskt ordnade kunga- och hövdingadömen, vilkas ledare valdes genom tanisteri. Krig var vanligt förekommande mellan dessa härskare. Tidvis ökade en och annan härskare sin makt tillräckligt för att erkännas som högkung. Samhället var byggt kring en klanorganisation och hade dessutom klasskiktningar, som samhällen runt om i Europa på den tiden i övrigt. Grundstommen i ekonomin utgjordes av halvnomadiserande boskapsskötsel (pastoralism). Pengar användes i allmänhet inte under perioden, byteshandel var den huvudsakliga formen av varuutbyte. Utpräglade former av irlandsgaelisk klädsel, musik, konst, dans, idrott och arkitektur kan urskiljas, som senare skulle smälta samman med anglo-saxiska stilar och ge upphov till den s.k. insulära stilen, som skulle dominera Irland till den normandiska invasionen. Det gaeliska Irland var från början hedniskt och hade en lång muntlig tradition. Den skriftliga traditionen började i tidigt i den historiska tiden, möjligtvis så tidigt som under första århundradet av vår tideräkning. Det rörde sig då om inskriptionerna med ogam-alfabetet. Omvändelsen till kristendomen på 400-talet följdes av införande av en litterär tradition som bevarade mycket av den förkristna mytologin och förfinade den gamla lagtraditionen (Brehonernas lag), även om både mytologin och lagen fick anpassas till att inte strida mot den nya religionen. Under den tidiga medeltiden utgjorde Irland en viktig centrum för lärdom. På grund av detta och eftersom Irland blev kristet före många andra områden i Europa, hade iriska missionärer och lärda stort inflytande i Västeuropa och bidrog till att sprida kristendomen till delar av Britannien och Europa som fortfarande förblev icke-kristna. De första större byarna och bosättningarna (Dublin, Limerick, Waterford) uppstod när vikingarna började anlända under 800-talet för att göra plundringståg. De grundades vid kusterna och samtidigt längs floderna inåt landet, för att underlätta rörelsen inåt och övervintringen. Vikingarna som bodde här blev med tiden språkligt assimilerade och förvandlades till gäler av nordiskt ursprung, precis som normanderna också skulle komma att byta sin språkliga hemvist efter några generationer i Frankrike. (sv)
- Irlanda Gaélica foi a ordem política que existia na Irlanda antes da invasão normanda, e que decorreu em paralelo com o subsequente Senhorio da Irlanda, na maior parte do país, até ao estabelecimento do Reino da Irlanda. Era, muitas vezes teoricamente, uma monarquia electiva, com um Grande Rei nomeado de entre os reis dos reinos da ilha. Na realidade, aqueles que se tornaram reis geralmente o fizeram usando a força. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- Gaelské Irsko (irsky Éirinn Ghaidhealach) je historické označení pro politický, kulturní a sociální řád keltských obyvatel Irska od dávné prehistorie, trvající až do 17. století. Po celé 1. tisíciletí n. l. nebylo Irsko jednotným státem. Existovaly zde desítky túath, menších či větších „království“, jejichž králové (irsky rí), v podstatě náčelníci, mezi sebou často bojovali. Menší království byla vazaly mocnějších, ale třebaže se v pozdějších dobách někteří vladaři prohlašovali velekráli, žádnému se nepodařilo založit dynastii, která by dokázala politicky sjednotit celé Irsko. (cs)
- L'Irlande gaélique (en irlandais : Éire Ghaelach) était l'ordre politique et social gaélique et la culture associée, qui existait en Irlande depuis l'époque préhistorique jusqu'au début du XVIIe siècle. (fr)
- Ba í Éire Ghaelach an t-ord polaitiúil agus sóisialta Gaelach, agus an cultúr gaolmhar, a bhí ann in Éirinn ón ré réamhstairiúil go dtí tús an 17ú haois. Roimh ionradh na Normannach ar 1169, bhí na Gaeil i réim ar an oileán ar fad. Ina dhiaidh sin, chuimsigh sé an chuid sin den tír nach raibh faoi cheannas eachtrach ag am ar leith. (ga)
- Irlanda Gaélica foi a ordem política que existia na Irlanda antes da invasão normanda, e que decorreu em paralelo com o subsequente Senhorio da Irlanda, na maior parte do país, até ao estabelecimento do Reino da Irlanda. Era, muitas vezes teoricamente, uma monarquia electiva, com um Grande Rei nomeado de entre os reis dos reinos da ilha. Na realidade, aqueles que se tornaram reis geralmente o fizeram usando a força. (pt)
- يشير مصطلح أيرلندا الغاليّة (بالإنجليزية: Gaelic Ireland) إلى النظام السياسي والاجتماعي الغالي -والثقافة التي ارتبطت به- الذي قام في أيرلندا منذ عصور ما قبل التاريخ وحتى بدايات القرن السابع عشر. قبل غزو النورمان في عام 1169، كانت أيرلندا الغاليّة تضم الجزيرة بأكملها. ومنذ ذلك التاريخ، باتت تضم الجزء من البلاد الذي لا يخضع لسيادة أجنبية في الوقت المذكور. ولمعظم تاريخها، كانت أيرلندا الغالية سلسلة هرمية «مختلطة» من الأقاليم الخاضعة لحكم سلطة من الملوك أو الزعماء، الذين انتُخبوا من خلال نظام التانيست الغالي (بالإنجليزية: Tanistry). وكانت الحروب أمرًا شائعًا بين هذه الأقاليم، ويُشار بين الحين والآخر إلى أحد الحكام الأقوياء على أنه أعلى ملوك أيرلندا. كان المجتمع يتألف من العشائر، وذا بناء هرمي –مثل حال بقية أوروبا- يقوم على الطبقات. خلال هذه الفترة، كان الاقتصاد قائمًا على الزراعة الرعوية ولم (ar)
- Irlanda celta o Irlanda gaèlica, correspon a l'ordre polític establert a l'illa d'Irlanda fins a la conclusió de la seva conquesta per part dels Tudor. Durant la major part d'aquest període, Irlanda va ser un mosaic de clans i tribus organitzades al voltant de quatre províncies històriques que competien contínuament pel control del territori i els recursos: Leinster (Laighin), Connacht (Connachta), Munster (An Mhumhain) i Ulster (Cúige Uladh). Aquests petits regnes independents es denominaven túath, i entre aquests, destacaven Connacht i Ulster. La seva principal activitat consistia en la ramaderia, encara que també practicaven l'agricultura. (ca)
- Gaelic Ireland (Irish: Éire Ghaelach) was the Gaelic political and social order, and associated culture, that existed in Ireland from the late prehistoric era until the early 17th century. It comprised the whole island before Anglo-Normans conquered parts of Ireland in the 1170s. Thereafter, it comprised that part of the country not under English dominion at a given time (i.e. the part beyond The Pale). For most of its history, Gaelic Ireland was a "patchwork" hierarchy of territories ruled by a hierarchy of kings or chiefs, who were chosen or elected through tanistry. Warfare between these territories was common. Occasionally, a powerful ruler was acknowledged as High King of Ireland. Society was made up of clans and, like the rest of Europe, was structured hierarchically according to cla (en)
- El Reino celta de Irlanda o Irlanda gaélica, corresponde al orden político establecido en la isla de Irlanda hasta la conclusión de su reconquista por parte de los Tudor. Durante la mayor parte de este período, Irlanda fue un mosaico de clanes y tribus organizados en torno a cuatro provincias históricas que competían continuamente por el control del territorio y los recursos: Connacht (en irlandés, Connachta), Leinster (en irlandés, Laighin), Munster (en irlandés, An Mhumhain) y Úlster (en irlandés, Cúige Uladh). Estos pequeños reinos independientes se denominaban tuah y, entre ellos, destacaban Connacht y Ulster. Su principal actividad consistía en la ganadería, aunque también algo de agricultura. (es)
- Irlanda gaelikoa Irlandan ezarria egon zen bertako orden politikoa da. Garai honetan Irlanda lau erresumetan antolaturiko klan eta tribuz osaturiko herrialdea izan zen: Leinster (irlanderaz: Laighin), Connacht (irlanderaz: Connachta), Munster (irlanderaz: An Mhumhain) eta Ulster (irlanderaz: Cúige Uladh). Erresuma hauek irlanderaz «Tuah» izena jaso ohi zuten, etan lauetan nabarmenenak Connacht eta Ulster izan ziren. (eu)
- L'Irlanda gaelica (in irlandese Éire Ghaelach) era l'ordine politico e sociale gaelico, e la cultura a esso associata, che esisteva in Irlanda dalla preistoria fino agli inizi del XVII secolo. Prima dell'Invasione normanna del 1169, l'Irlanda gaelica comprendeva l'intera isola. Successivamente, comprendeva i territori che non erano sotto un dominio straniero in un dato momento. Per molto tempo, l'Irlanda gaelica è stata un mosaico gerarchico di territori governati da una gerarchia di re o capi, eletti per tanistry (una sorta di elezione). Le guerriglie tra questi territori erano all'ordine del giorno e, di tanto in tanto, un potente sovrano veniva riconosciuto come Re Supremo d'Irlanda. La società era formata da clan e, come nel resto d'Europa, era strutturata gerarchicamente in base alla (it)
- Gaeliska Irland (iriska: Éire Ghaidhealach) betecknar en social och politisk ordning som rådde på Irland fram till det tidiga 1600-talet och den kultur som förknippades med denna ordning. Fram till tiden före de normandernas invasion år 1169, inbegrep det gaeliska Irland hela ön. Även de vikingar som bosatte sig på Irland under århundradena som följde denna invasion hade snabbt gälifierats. Senare omfattade det gaeliska Irland de områden som under varje given tidpunkt inte låg under utländskt styre, ända fram till år 1607, då det sista av den iriska adeln flydde och hela landet hamnade under Englands styre. (sv)
|
_p_415_Map_of_the_Settlement_of_Ireland_by_the_Act_of_26th_September,_1653.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
