An Entity of Type: military conflict, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The unification of Italy (Italian: Unità d'Italia [uniˈta ddiˈtaːlja]), also known as the Risorgimento (/rɪˌsɔːrdʒɪˈmɛntoʊ/, Italian: [risordʒiˈmento]; lit. 'Resurgence'), was the 19th-century political and social movement that resulted in the consolidation of different states of the Italian Peninsula into a single state in 1861, the Kingdom of Italy. Inspired by the rebellions in the 1820s and 1830s against the outcome of the Congress of Vienna, the unification process was precipitated by the Revolutions of 1848, and reached completion in 1871 after the Capture of Rome and its designation as the capital of the Kingdom of Italy.

Property Value
dbo:abstract
  • توحيد إيطاليا (بالإيطالية: il Risorgimento)‏ هي حركة اجتماعية سياسية ثورية، انتشرت في إيطاليا خلال القرن التاسع عشر منادية بتوحيد الممالك والكونتات الإيطالية وإنهاء الحكم النمساوي والنابليوني في إيطاليا، ويعدُّ المؤرخون فترة توحيد إيطاليا من مؤتمر فيينا 1815 إلى الحرب الفرنسية البروسية 1871. تكونت لجنة جمهورية في المملكة الإيطالية التابعة للحكم النابليوني، وبدأت الجماعات المطالبة بالوحدة بتأجيج المشاعر القومية في مناطق إيطاليا ضد الهاسبرغيين في النمسا والفرنسيين، خاصة بعد مؤتمر فيينا عام 1815. استطاع الإيطاليون التخلص من الحكم الفرنسي، لتصبح الإمبراطورية النمساوية عدوهم الوحيد. دعم العديد من العلماء والمفكرين الإيطاليين في كافة أنحاء أوروبا الوحدة الإيطالية، ولكن النمسا استعملت كافة أنواع القمع لمنع تلك الوحدة. اتضح ذلك في كلمة المستشار النمساوي في مؤتمر فيينا الذي أنكر وجود إيطاليا بقوله «إن كلمة إيطاليا ما هي إلا مصطلح يعبر عن مكان جغرافي فقط»، ولكن أخيرًا وفي عام 1871، توحّدت إيطاليا وأعلنت روما عاصمةً لها. (ar)
  • Risorgimento (z italské předpony ri – „znovu“ a slovesa sorgere – „vznikat“, „pramenit“) bylo hnutí za svobodu a národní jednotu Itálie v letech 1815–1870 s cílem politicky sjednotit italský národ na Apeninském poloostrově v jeden stát. V přeneseném významu slovo obecně vyjadřuje každou ideu obnovy jednoty národa nebo jiného společenství lidí po dlouhé době. Po období francouzské nadvlády v letech 1796 až 1815 se v Itálii obnovily předchozí státní celky povětšinou s původními dynastiemi v čele. V Benátsku a Lombardii se usídlilo Rakouské císařství, jež se snažilo udržovat si dominantní vliv na poloostrově. Vzpoury organizované již ve dvacátých letech především tajnými společnostmi, mezi nimiž patřili mezi nejvýznamnější takzvaní karbonáři, se setkaly se značnými neúspěchy. Novou vlnu povstání přinesl rok 1830, ale ani tentokrát se nepodařilo dosáhnout alespoň části požadavků rodících se demokratických sil. Nový rozmach přinesl ve třicátých letech do italského národně-osvobozeneckého hnutí janovský rodák Giuseppe Mazzini, zakladatel hnutí Mladá Itálie, ale ani jemu se nepodařilo během mnoha pokusů o vojenský odpor proti stávajícím pořádkům uspět. Dalším významným obdobím se stala až léta 1848 až 1849, i tentokrát se ovšem podařilo intervenčním vojskům a domácím vládcům hrozbu revoluce během první italské války za nezávislost zažehnat vojenskými prostředky. V polovině století na značné části italského území tak nadále panovaly autoritářské režimy. Mezi těmito státy se po revolucích na konci čtyřicátých let začalo prosazovat Sardinské království, jež bylo oproti ostatním státním celkům značnou výjimkou. Zdejšímu králi Viktoru Emanuelovi II. se nepodařilo zrušit ústavu, takže Sardinské království představovalo v oblasti Itálie jedinou konstituční monarchii. Zde se ujal postu předsedy vlády Camillo Benso Cavour, jenž zavedl v zemi rozsáhlé reformy a zlepšení infrastruktury, čímž dosáhl citelného hospodářského oživení. Ve spojenectví s francouzským císařem Napoleonem III. se Sardinskému království podařilo roku 1859 během druhé italské války za nezávislost opakovaně porazit rakouská vojska a v následujících letech získat podstatnou část území na Apeninském poloostrově, takže roku 1861 byl vyhlášen vznik Italského království. Poslední dvě oblasti, Benátsko a území kolem Říma zvané Lazio, získal italský stát až později. Benátky s okolím roku 1866, Řím a Lazio roku 1870, čímž bylo risorgimento završeno. (cs)
  • La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment). En un sentit més ampli s'anomena (?·pàg.) (traduïble en català com a Ressorgiment o Renaixement) el moviment polític, cultural i social que difongué el nacionalisme romàntic panitalià i promogué la unificació política; Risorgimento és, així mateix, en la historiografia italiana, el període que cobreix entre 1815 i 1870, aproximadament, i inclou el procés concret d'unificació estatal. Si el terme unificació italiana es pot considerar, fins a cert punt, merament descriptiu, Risorgimento fou encunyat coetàniament pels nacionalistes italians, segons els quals la pèrdua de la unitat política peninsular en dissoldre's l'Imperi Romà d'Occident (476 a.n.e.) havia comportat una "decadència" d'Itàlia, però la unificació estatal en comportaria el renaixement (rinascita). Aquesta ideologia, doncs, donava per descomptat que "Itàlia" era una nació, caracteritzada per la unitat de llengua i cultura, i també que ja ho era al segle v. Aquest moviment s'ha d'entendre en el context cultural del Romanticisme i l'aplicació de la ideologia nacionalista, que busca la identificació de nació i estat, en aquest cas en un sentit centrípet (vegeu irredemptisme). També s'han adduït com a causes del Risorgimento el paper conspirador de la maçoneria o els interessos de diferents potències europees, i concretament d'Anglaterra, interessada a crear una força antagonista a la seva principal rival, França. Alguns historiadors també interpreten el procés com la conquesta de l'aristocràtica Itàlia meridional (Nàpols, Sicília), que era l'Estat més industrialitzat de la península i el tercer d'Europa, per part de la Itàlia del nord (vall del Po), influenciada per potències europees com França i Àustria (segons aquests historiadors, el procés també es pot interpretar en el sentit que el nord va parasitar el sud, impedint-ne el desenvolupament i propiciant l'emigració i la perpetuació de la seva situació social.). Historiadors com Benedetto Croce veuen el procés com la culminació del Renaixement italià, interromput per les invasions franceses i espanyoles de la Itàlia del segle xvi. Aquest renaixement nacional va arribar a totes les regions habitades per italians (inclosa Sicília), i més endavant, ja al segle xx, a Ístria i Dalmàcia, reivindicades per l'irredemptisme italià. En qualsevol cas, finalment el procés el va conduir la casa de Savoia, que regnava al Piemont, i principalment el primer ministre, el comte de Cavour, en detriment de les intervencions «republicanes» de personatges notables com Mazzini o Garibaldi, al llarg de complicades vicissituds lligades a l'equilibri europeu (intervencions de França i Àustria), que van culminar amb la incorporació de l'últim reducte dels Estats Pontificis, el 1870. El nou Regne d'Itàlia va continuar reivindicant alguns territoris fronterers, especialment amb l'imperi Austrohongarès (Trieste i el Trentino, en unes reclamacions que es van resoldre parcialment el 1919 després de la Primera Guerra Mundial (Tractat de Saint-Germain-en-Laye i expedició de Gabriele D'Annunzio). (ca)
  • Η Ιταλική ενοποίηση (ιταλικά: il Risorgimento, ή «Η αναβίωση») ήταν το πολιτικό και κοινωνικό κίνημα κατά το οποίο συσσωματώθηκαν διαφορετικά κράτη της ιταλικής χερσονήσου στο ενιαίο κράτος της Ιταλίας στη διάρκεια του 19ου αιώνα. Παρά την έλλειψη συναίνεσης όσον αφορά τις ακριβείς ημερομηνίες για την έναρξη και το τέλος αυτής της περιόδου, πολλοί μελετητές συμφωνούν ότι η διαδικασία ξεκίνησε το 1815 με το Συνέδριο της Βιέννης και το τέλος της διοίκησής του Ναπολέοντα, και έκλεισε κάποια στιγμή γύρω στο 1871 με τον Γαλλοπρωσικό πολέμο. (el)
  • Als Risorgimento (italienisch „Wiedererstehung“) wird eine Epoche der italienischen Geschichte zwischen 1815 und 1870 bezeichnet. Ebenso versteht man darunter auch weltanschaulich sehr heterogene, politische und soziale Bewegungen, die auf dem Wiener Kongress von 1814/15 die Vereinigung der damaligen jeweils eigenstaatlichen Fürstentümer und Regionen der Apenninhalbinsel in einem unabhängigen Nationalstaat Italien anstrebten. Dieser Staat wurde nach mehreren revolutionären Erhebungen und den Italienischen Unabhängigkeitskriegen mit der Ausrufung des Königreichs Italien als konstitutionelle Monarchie im Jahr 1861 durchgesetzt und 1870 mit der militärischen Einnahme des bis dahin noch verbliebenen Kirchenstaats (im Wesentlichen die Region Latium) und dessen Hauptstadt Rom durch italienische Truppen vorerst vollendet. (de)
  • La unuiĝo de Italio estis la historia procezo kiu laŭlonge de la 19-a jarcento klopodis la unuiĝi de la diversaj ŝtatoj en kiuj estis dividita la Itala duoninsulo, en sia plej parto ligitaj al reĝaj familioj konsiderataj "ne italaj" kiel la Habsburgoj aŭ la Burbonoj. Ĝi okazis en la kultura kunteksto de la romantikismo kaj la aplikado de la naciisma ideologio, kiu klopodas la identigon de nacio kaj ŝtato. Oni konas ĝin ankaŭ per la nomo il Risorgimento (renaskiĝo en itala), aŭ eĉ kiel la itala reunuiĝo (konsiderante, maltaŭge, ke ekzistis antaŭa unuiiĝo, retroirante al Romio). La procezo estas komprenebla kiel aldoniĝo de la malprogresa kaj aristokrata Italio de la sudo (Regno de Napolo, Sicilio), ankrita en la Antikva Reĝimo, al la industriita kaj burĝa Italio de la nordo (valo de rivero Po), pli kontakta kun la revoluciaj ŝanĝoj de la komenco de la Samtempa Epoko (Burĝa revolucio, Liberala revolucio kaj Industria revolucio). Tamen ankaŭ estas konsiderebla en la ideo, ke la nordo parazitis la sudon malhelpante ties disvolvigon kaj akcelante la elmigradon kaj la pludaŭron de ties socia situacio. Ankaŭ la konspira rolo de la Framasonismo aŭ de la interesoj de diversaj eŭropaj potencoj (ĉefe Britio) estis iam montrita kiel kaŭzo.. Laŭ historiisto Giuseppe Brienza, anglia registaro provis, eĉ financante almenaŭ parte la ekspedicion de la mille, inokuli protestantismon en la koro de katolikismo. Estas konite ke malantaŭ la bersaljeroj enirintaj Romon tra la breĉo de Porta Pia sekvis tenaca roto da vendistoj de protestantaj biblioj. La unua ilin transportadis per ĉareto trenita de hundo epitetata, neŝatigcele, "Pio naŭa". Ĉiukaze ĝi estis fine farata de la Savoja dinastio, kiu reĝis en la Piemonto (elstare regata de la ĉefministro grafo de Cavour), kontraŭ la intervenoj de aliaj gravuloj kiel (Mazzini, Garibaldi), laŭlonge de komplikaj okazaĵoj ligitaj al la eŭropa ekvilibro (intervenoj de Francio kaj Aŭstrio), kiu pintiĝis per la aldonigo de la lasta reduto de la Papa Ŝtato en 1870. Tamen pludaŭris la postulado de landlimaj teritorioj, ĉefe kun la Aŭstrio-Hungario (Triesto kaj la Provinco Trento), kiuj solviĝis parte en 1919 post la Unua Mondmilito (Traktato de Saint-Germain-en-Laye kaj ekspedicio de Gabriele D'Annunzio). (eo)
  • La Unificación italiana fue el proceso histórico que, a lo largo del siglo XIX, llevó a la unión de los diversos Estados en los que la península itálica estaba dividida, en su mayor parte vinculados a dinastías consideradas «no italianas», como los Habsburgo o los Borbones. Ese proceso ha de entenderse en el contexto cultural del Romanticismo y la aplicación de la ideología nacionalista, que pretendía la identificación de nación y Estado, en un sentido centrípeto y, en el caso de Italia, también irredentista. En Italia se le conoce sobre todo como el Resurgimiento (Risorgimento en it.), e incluso como la Reunificación italiana, debido a que Italia fue unificada por Roma en el siglo III a. C. y durante setecientos años constituyó, de iure, la prolongación territorial de la misma capital del Imperio,​ gozando, durante largo tiempo, de un estatus único y privilegiado​(por esa razón no fue una provincia,​ a diferencia de todos los demás territorios conquistados).​​​ El proceso de unificación italiana es resumido así: a comienzos del siglo XIX la península itálica estaba compuesta por varios Estados (el Reino Lombardo-Véneto, bajo el dominio austríaco; los Estados Pontificios; el Reino de Piamonte-Cerdeña; el Reino de las Dos Sicilias, entre otros), lo que respondía más a una concepción feudal del territorio que a un proyecto de Estado liberal burgués. Después de varios intentos de unificación entre 1821 y 1849, que fueron aplastados principalmente por el gobierno austríaco y sus aliados, la hábil política del conde de Cavour, ministro del Reino de Piamonte-Cerdeña, logró interesar al emperador francés Napoleón III en la unificación territorial de la península, que consistía en expulsar a los austríacos del norte y crear una confederación italiana. A pesar de la derrota del Imperio austríaco por el ejército francés y sardo-piamontés, el acuerdo no se cumplió integralmente por temor de Napoleón III a la desaprobación de los católicos franceses. Solo la Lombardía, conquistada por los franceses y sardo-piamonteses, fue anexionada al Reino de Piamonte-Cerdeña. Además, durante la guerra estallaron insurrecciones en los ducados del norte, que pidieron y obtuvieron la anexión al Reino sardo-piamontés, con lo cual se cumplió la primera fase de la unificación. En la segunda fase se logró la unión del sur cuando, Garibaldi, inconforme con el tratado entre Cavour y Napoleón III, se dirigió a Sicilia con los Camisas rojas, conquistándola y negándose a entregarla a los piamonteses; desde allí ocupó Calabria y conquistó Nápoles. En 1860 las tropas piamontesas llegaron a la frontera napolitana. Garibaldi, que buscaba la unidad italiana, entregó los territorios conquistados a Víctor Manuel II. Mediante plebiscitos, el Reino de las Dos Sicilias y la mayor parte de los Estados Pontificios se unieron al Reino de Piamonte-Cerdeña, gobernado por Víctor Manuel II, que se convirtió, en 1861, con la proclamación del Reino de Italia, en soberano del nuevo Estado. El proceso de la unificación fue, en gran parte de la península, el producto de la voluntad de las clases dirigentes de la mayoría de las regiones y Estados italianos preunitarios, que por razones no solo ideales, sino también geopolíticas y económicas, condicionaron el voto y el éxito de los plebiscitos convocados por Cavour, favorables a la anexión al Reino de Piamonte-Cerdeña. En el Reino de las Dos Sicilias, en cambio, hubo una consistente participación popular, caracterizada por el apoyo prestado a Garibaldi y a su pequeño ejército por un gran número de voluntarios meridionales. La figura carismática de Giuseppe Garibaldi y su promesa de llevar a cabo una reforma agraria de gran envergadura en el Mezzogiorno, había en efecto engendrado grandes ilusiones no solo en las masas rurales, sino también en muchos intelectuales meridionales, algunos de los cuales (como Luigi Settembrini y Francesco De Sanctis) habían sido perseguidos y exiliados por las autoridades borbónicas.​ El proceso es entendido por algunos filósofos, historiadores e intelectuales de orientación marxista (particularmente Antonio Gramsci), como la alianza de la aristocracia agraria del sur de Italia (Reino de las Dos Sicilias), apoyada por la burguesía local, con la aristocracia norteña y las clases burguesas mercantiles e industriales de la Italia septentrional (valle del Po). El resultado de aquella unión, según ellos, dio lugar a un proceso irreversible de empobrecimiento del proletariado, sea en el norte del país, sea, sobre todo, en el sur, tras políticas desiguales que favorecían en privilegios a las sociedades mercantiles del norte en detrimento de las de un sur nominalmente más rico. De esta forma las clases empresariales septentrionales impidieron en aquella época, con la complicidad de las clases dirigentes meridionales, el desarrollo del sur y de ciertas partes del mismo norte (especialmente del noreste), propiciando el bandolerismo, la emigración y la perpetuación de una situación económica y social injusta y vejatoria hacia las clases más pobres.​ Historiadores como Benedetto Croce ven el proceso como la conclusión de la tendencia unificadora iniciada en el Renacimiento italiano e interrumpida por las guerras de Italia y las consiguientes dominaciones por parte del Reino de Francia y de la Monarquía Hispánica sobre la Italia del siglo XVI. Este resurgimiento nacional alcanzó, en el siglo XIX, todas las regiones habitadas por gente italiana, desde Sicilia hasta los Alpes, y, hacia 1919-1920, la Italia irredenta, o sea el Trentino, Trieste, Istria y la ciudad de Zara (Zadar en cr.) en Dalmacia. En todo caso, el proceso fue encauzado finalmente por la Casa de Saboya, reinante en Piamonte-Cerdeña (y destacadamente por el primer ministro Camillo Benso conde de Cavour), en perjuicio de otras intervenciones «republicanas» de personajes notables (Mazzini, Garibaldi) a lo largo de complicadas vicisitudes ligadas al equilibrio europeo (intervenciones de Francia y el Imperio de Austria), que culminaron con la incorporación de Roma y del Lacio, últimos reductos de los Estados Pontificios en 1870. El nuevo Reino de Italia continuó la reivindicación de territorios fronterizos, especialmente con el Imperio austrohúngaro (Trieste/Istria/Dalmacia y el Trentino), que se solventaron parcialmente en 1919, tras la Primera Guerra Mundial (Tratado de Saint-Germain-en-Laye), con la expedición de Fiume de Gabriele D'Annunzio. (es)
  • Italiaren bateratzea (italieraz: Unità d'Italia) edo Risorgimento XIX. mendeko mugimendu politiko eta soziala izan zen, Italiar penintsulako estatu ezberdinak estatu bakar batean finkatzea eragin zuena, Italiako Erresuma. 1820 eta 1830eko hamarkadetako Vienako Kongresuaren aurkako matxinadek inspiratua, bateratze prozesua 1848ko iraultzengatik azkartu zen, eta 1871n amaitu zen, Erroma ofizialki Italiako Erresumaren hiriburu izendatua izan zenean. Bateratzearen xede izan ziren estatuetako batzuk ez ziren Italiako Erresumara batu 1918 arte, Italiak Austria-Hungaria garaitu ondoren Lehen Mundu Gerran. Arrazoi honegatik, historialariek, batzuetan, bateratze garaia, 1871tik haratago jarraitu zuen zerbait bezala deskribatzen dute, XIX. mendeko azken urteetan eta Lehen Mundu Gerran (1915-1918) jarduerak gehitzeko, eta bere amaierara, 1918ko azaroaren 4an soilik iritsi zena . Bateratze aldiaren definizio zabalago hau da, adibidez, Vittorianoko Berpizkundearen Museo Nagusian aurkezten dena. (eu)
  • Le Risorgimento (mot italien signifiant « résurgence » ou « renaissance »), ou unification italienne, est la période de l'histoire de l'Italie dans la seconde moitié du XIXe siècle au terme de laquelle les rois de la maison de Savoie unifient une grande partie de la région géographique italienne par l'annexion du royaume de Lombardie-Vénétie, du royaume des Deux-Siciles, du duché de Modène et Reggio, du grand-duché de Toscane, du duché de Parme et des États pontificaux au royaume de Sardaigne. Le mot Risorgimento s'est imposé dès les années 1820 et 1830 pour désigner un élan vers l'unité nationale. Après l'unification italienne, il s'est établi dans les années 1880 comme nom d'époque. Jusqu'au milieu du XIXe siècle, on pouvait considérer que, selon la définition de Metternich, l'Italie est une « expression géographique ». L'unification italienne est donc un événement majeur de l'histoire de l'Europe dans la mesure où elle a transformé l'expression géographique en réalité politique. Mais si les historiens sont d'accord pour dire que l'unification a constitué un tournant dans les relations internationales, les interprétations divergent en revanche quand il s'agit de la replacer dans son contexte. Certains historiens voient dans cette naissance de l'Italie un phénomène spécifiquement italien, sans lien avec les conjonctures de l'époque. D'autres au contraire, estiment que l'unification italienne s'inscrit dans un processus commun, non seulement à toutes les nations d'Europe, mais encore à celles du monde entier : une Révolution universelle venue bouleverser les structures sociales que le temps rend nécessairement obsolètes. La première phase du Risorgimento (1848-1849) voit le développement de différents mouvements révolutionnaires et une guerre contre l'Empire d'Autriche, mais se conclut par un retour au statu quo. La seconde phase (1859-1860) fait considérablement avancer le processus d'unification et se conclut par la proclamation du royaume d'Italie le 17 mars 1861. L'unification est ensuite achevée avec l'annexion de Rome, capitale des États pontificaux, le 20 septembre 1870. (fr)
  • Gluaiseacht pholaitiúil sa naoú haois déag ab ea Aontú na hIodáile, nó Aontas na hIodáile (Unità d'Italia) , nó an Risorgimento go minic. Is é is brí leis an bhfocal sin Risorgimento ná "aiséirí", go bunúsach, ach is gnách an focal a úsáid le tagairt do na cogaí a tharla sa 19ú haois agus aontú na hIodáile dá bharr. (ga)
  • Penyatuan Italia (bahasa Italia: Unificazione italiana), atau Risorgimento ([risordʒiˈmento], yang berarti kebangkitan atau kehidupan kembali), adalah sebuah gerakan politik dan sosial yang menyatukan negara-negara berbeda di semenanjung Italia ke dalam sebuah negara tunggal Kerajaan Italia pada abad ke-19. Proses ini dimulai pada tahun 1815 dengan Kongres Wina dan berakhir pada tahun 1871 saat Roma menjadi ibu kota Kerajaan Italia. Kenangan dari Risorgimento adalah pusat dari historiografi dan politik Italia, selama periode waktu yang pendek (1815–60) adalah salah satu dari yang paling diperdebatkan dan kontroversial dalam sejarah modern Italia. Nasionalisme Italia didasarkan di sekitar kaum intelektual dan aktivis politik, yang kadang beroperasi dari dalam tahanan. (in)
  • The unification of Italy (Italian: Unità d'Italia [uniˈta ddiˈtaːlja]), also known as the Risorgimento (/rɪˌsɔːrdʒɪˈmɛntoʊ/, Italian: [risordʒiˈmento]; lit. 'Resurgence'), was the 19th-century political and social movement that resulted in the consolidation of different states of the Italian Peninsula into a single state in 1861, the Kingdom of Italy. Inspired by the rebellions in the 1820s and 1830s against the outcome of the Congress of Vienna, the unification process was precipitated by the Revolutions of 1848, and reached completion in 1871 after the Capture of Rome and its designation as the capital of the Kingdom of Italy. Some of the states that had been targeted for unification (terre irredente) did not join the Kingdom of Italy until 1918 after Italy defeated Austria-Hungary in the First World War. For this reason, historians sometimes describe the unification period as continuing past 1871, including activities during the late 19th century and the First World War (1915–1918), and reaching completion only with the Armistice of Villa Giusti on 4 November 1918. This more expansive definition of the unification period is the one presented at the Central Museum of the Risorgimento at the Vittoriano. (en)
  • 리소르지멘토(이탈리아어: il Risorgimento)는 이탈리아 반도에 할거한 여러 국가들을 하나의 통일된 국가인 이탈리아로 통일하자는 정치적, 사회적 움직임이었다. 이탈리아의 통일 운동이 시작된 시기와 그 끝이 언제인지에 대해서는 의견이 분분하나, 많은 학자들은 대체적으로 나폴레옹 1세가 몰락하고 빈 체제가 시작된 1815년부터 프로이센-프랑스 전쟁이 끝난 1871년까지로 보고 있다. (ko)
  • De Risorgimento ("herrijzenis") is de periode van de eenmaking van Italië, die begon in 1820 met opstanden in Napels en Piëmont en voltooid werd in 1870 met de inname van Rome door de Italianen. Het duidt ook op de erg diverse bewegingen (zowel monarchisten als republikeinen namen deel) die in deze periode streefden naar de eenmaking. (nl)
  • Il Risorgimento, talvolta identificato come Rivoluzione italiana, è il periodo della storia italiana durante il quale l'Italia conseguì la propria unità nazionale. La proclamazione del Regno d'Italia del 17 marzo 1861 fu l'atto che sancì, a opera del Regno di Sardegna, la nascita del nuovo Regno d'Italia formatosi con le annessioni plebiscitarie di gran parte degli Stati preunitari. Per indicare questo processo storico si utilizza anche la locuzione "unità d'Italia". Tradizionalmente la conclusione del Risorgimento viene fatto coincidere con l'incorporazione del Veneto nel 1866 e la proclamazione ufficiale di Roma capitale d'Italia il 3 febbraio 1871, mentre il completamento dell'unità territoriale italiana avvenne al termine della prima guerra mondiale, nella quale l'intervento italiano fu prodotto dalle spinte irredentistiche. Il termine, che designa anche il movimento culturale, politico e sociale che promosse l'unificazione, richiama gli ideali romantici, nazionalisti e patriottici di una rinascita italiana attraverso il raggiungimento di un'identità politica unitaria che, pur affondando le sue radici antiche nel periodo romano, «aveva subìto un brusco arresto [con la perdita] della sua unità politica nel 476 d.C. in seguito al crollo dell'Impero romano d'Occidente». (it)
  • イタリア統一運動(イタリアとういつうんどう、イタリア語:Risorgimento リソルジメント)は、19世紀(1815年 - 1871年)に起こった、イタリア統一を目的とした政治的・社会的運動である。 中世以降、イタリアは小国に分裂し、各国家はオーストリア、スペイン、フランスの後ろ楯で権力争いが行われていた(イタリア戦争)。19世紀の初頭にイタリアは、他の多くの欧州諸国と同じく、ナポレオンの勢力圏に入り、諸改革が行われた。ナポレオン没落後はオーストリア帝国の影響の下で旧体制が復活したが、カルボナリやマッツィーニの青年イタリアを中心とした勢力により、イタリアの統一と封建制度の打倒が目指された。 1848年革命に伴う「ローマ共和国」がフランスの介入で失敗した後は、サルデーニャ王国を中心としてオーストリア帝国に対するイタリア統一戦争 (Guerre d'Indipendenza Italiane) が行われ、オーストリア支配下のロンバルディア(旧ミラノ公国)がサルデーニャ王国に併合された。また、トスカーナ、エミリア=ロマーニャ、ウンブリアなど中部イタリアは住民投票によってサルデーニャ王国へ併合されることが決められた。この時の各勢力の旗には、現在のイタリア国旗である、緑白赤の三色旗を基本としたものが用いられた。その後ジュゼッペ・ガリバルディは、私設軍隊である千人隊を率いてシチリア島に上陸し、最終的には南イタリアの両シチリア王国を征服した。彼はこの功績により国民的英雄とされた。 1861年にはイタリア王国が建国され、統一は一応の完成を見る。1866年には普墺戦争に乗じてヴェネト、1870年には普仏戦争に乗じてローマなどの教皇領の残りを併合して半島の統一は終了するが、イタリア人(イタリア系の文化を持つ者)が住む土地全てを統一の対象としたこの運動において、未回収地の併合はその後も政治課題として残った()。最終的に未回収のイタリアがイタリア王国に統合されるのは、第一次世界大戦におけるイタリアの戦勝の後であった。 (ja)
  • O Risorgimento (em português: Ressurgimento) é o movimento na história italiana que buscou entre 1815 e 1870 unificar o país, que era uma coleção de pequenos Estados submetidos a potências estrangeiras. Na luta sobre a futura estrutura da Itália, a monarquia constitucional, encabeçada na pessoa do rei Vítor Emanuel II do Reino da Sardenha, apoiado pelos conservadores liberais, teve sucesso quando em 1859-1861 se formou a Nação-Estado, sobrepondo-se aos partidários da extrema-esquerda, maçons carbonários, jacobinos, republicanos e democráticos, que militavam sob Giuseppe Mazzini e Giuseppe Garibaldi. A desejada unificação da Itália se deu assim sob a Casa de Saboia, com a anexação ao Reino de Sardenha, da Lombardia, do Vêneto, do Reino das Duas Sicílias, do Ducado de Módena e Reggio, do Grão-ducado da Toscana, do Ducado de Parma e dos Estados Pontifícios. Na primeira fase do Risorgimento (1848-1849), desenvolveram-se vários movimentos revolucionários e uma guerra nacionalista contra o Império Austríaco, mas concluiu-se sem modificação do statu quo. A segunda fase, em 1859-1860, prosseguiu no processo de unificação e concluiu com a declaração da existência de um Reino de Itália. Completou-se com a anexação de Roma, antes a capital dos Estados Pontifícios, em 20 de setembro de 1870. (pt)
  • Italiens enande (på italienska kallat Risorgimento) avser bildandet av den moderna italienska staten, vilket skedde under 1800-talet då flera mindre stater på Apenninska halvön under perioden mellan Wienkongressen, som avslutades 1815, och det fransk-tyska kriget 1870–1871, gick ihop och blev Kungariket Italien, nuvarande Republiken Italien. (sv)
  • Zjednoczenie Włoch (wł. Risorgimento, dosł. "odradzanie się") – proces jednoczenia państw Półwyspu Apenińskiego pod władzą Królestwa Sardynii, zapoczątkowany w 1859 r. i stanowiący kilkunastoletni okres w historii Włoch. (pl)
  • Рисорджиме́нто (итал. il risorgimento — возрождение, обновление) — историографический термин, обозначающий национально-освободительное движение итальянского народа против иноземного господства, за объединение раздробленной Италии, а также период, когда это движение происходило (середина XIX в. — 1861); рисорджименто завершилось в 1870 году присоединением Рима к Итальянскому королевству. (ru)
  • Рісорджименто (італ. il Risorgimento — «відродження», «оновлення») — історіографічний термін, що означає період боротьби за політичне об'єднання Італії. (uk)
  • 意大利统一运动(義大利語:Risorgimento,意为“复兴”,故中文文亦有譯为“复兴运动”)是19世紀至20世紀初期間,將意大利半島內各個國家統一為意大利的政治及社會過程。1861年3月17號薩丁尼亞議會在都靈正式宣布義大利王國成立。 意大利統一開始和結束的確實日期已不可考,但大多數學者都同意統一是隨著1815年的維也納會議及拿破崙政權的結束而開始,亦隨著1871年的普法戰爭而結束,儘管最後一批收復的失地直至第一次世界大戰後聖日耳曼條約生效才加入意大利王國。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 59642 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 117147 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1123415742 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:align
  • right (en)
dbp:caption
  • 0001-03-22 (xsd:gMonthDay)
dbp:date
  • 1848 (xsd:integer)
dbp:footer
  • Victor Emmanuel II and Camillo Benso, Count of Cavour , leading figures in the Italian unification, became respectively the first king and first Prime Minister of unified Italy. (en)
dbp:image
  • Tuminello, Lodovico - Cavour cropped.jpg (en)
  • VictorEmmanuel2.jpg (en)
dbp:location
dbp:nativeName
  • Risorgimento (en)
dbp:nativeNameLang
  • it (en)
dbp:outcome
  • * Proclamation of the Kingdom of Italy * Capture of Rome * Rome becomes the capital of the Kingdom of Italy (en)
dbp:participants
dbp:width
  • 139 (xsd:integer)
  • 158 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Η Ιταλική ενοποίηση (ιταλικά: il Risorgimento, ή «Η αναβίωση») ήταν το πολιτικό και κοινωνικό κίνημα κατά το οποίο συσσωματώθηκαν διαφορετικά κράτη της ιταλικής χερσονήσου στο ενιαίο κράτος της Ιταλίας στη διάρκεια του 19ου αιώνα. Παρά την έλλειψη συναίνεσης όσον αφορά τις ακριβείς ημερομηνίες για την έναρξη και το τέλος αυτής της περιόδου, πολλοί μελετητές συμφωνούν ότι η διαδικασία ξεκίνησε το 1815 με το Συνέδριο της Βιέννης και το τέλος της διοίκησής του Ναπολέοντα, και έκλεισε κάποια στιγμή γύρω στο 1871 με τον Γαλλοπρωσικό πολέμο. (el)
  • Gluaiseacht pholaitiúil sa naoú haois déag ab ea Aontú na hIodáile, nó Aontas na hIodáile (Unità d'Italia) , nó an Risorgimento go minic. Is é is brí leis an bhfocal sin Risorgimento ná "aiséirí", go bunúsach, ach is gnách an focal a úsáid le tagairt do na cogaí a tharla sa 19ú haois agus aontú na hIodáile dá bharr. (ga)
  • Penyatuan Italia (bahasa Italia: Unificazione italiana), atau Risorgimento ([risordʒiˈmento], yang berarti kebangkitan atau kehidupan kembali), adalah sebuah gerakan politik dan sosial yang menyatukan negara-negara berbeda di semenanjung Italia ke dalam sebuah negara tunggal Kerajaan Italia pada abad ke-19. Proses ini dimulai pada tahun 1815 dengan Kongres Wina dan berakhir pada tahun 1871 saat Roma menjadi ibu kota Kerajaan Italia. Kenangan dari Risorgimento adalah pusat dari historiografi dan politik Italia, selama periode waktu yang pendek (1815–60) adalah salah satu dari yang paling diperdebatkan dan kontroversial dalam sejarah modern Italia. Nasionalisme Italia didasarkan di sekitar kaum intelektual dan aktivis politik, yang kadang beroperasi dari dalam tahanan. (in)
  • 리소르지멘토(이탈리아어: il Risorgimento)는 이탈리아 반도에 할거한 여러 국가들을 하나의 통일된 국가인 이탈리아로 통일하자는 정치적, 사회적 움직임이었다. 이탈리아의 통일 운동이 시작된 시기와 그 끝이 언제인지에 대해서는 의견이 분분하나, 많은 학자들은 대체적으로 나폴레옹 1세가 몰락하고 빈 체제가 시작된 1815년부터 프로이센-프랑스 전쟁이 끝난 1871년까지로 보고 있다. (ko)
  • De Risorgimento ("herrijzenis") is de periode van de eenmaking van Italië, die begon in 1820 met opstanden in Napels en Piëmont en voltooid werd in 1870 met de inname van Rome door de Italianen. Het duidt ook op de erg diverse bewegingen (zowel monarchisten als republikeinen namen deel) die in deze periode streefden naar de eenmaking. (nl)
  • Italiens enande (på italienska kallat Risorgimento) avser bildandet av den moderna italienska staten, vilket skedde under 1800-talet då flera mindre stater på Apenninska halvön under perioden mellan Wienkongressen, som avslutades 1815, och det fransk-tyska kriget 1870–1871, gick ihop och blev Kungariket Italien, nuvarande Republiken Italien. (sv)
  • Zjednoczenie Włoch (wł. Risorgimento, dosł. "odradzanie się") – proces jednoczenia państw Półwyspu Apenińskiego pod władzą Królestwa Sardynii, zapoczątkowany w 1859 r. i stanowiący kilkunastoletni okres w historii Włoch. (pl)
  • Рисорджиме́нто (итал. il risorgimento — возрождение, обновление) — историографический термин, обозначающий национально-освободительное движение итальянского народа против иноземного господства, за объединение раздробленной Италии, а также период, когда это движение происходило (середина XIX в. — 1861); рисорджименто завершилось в 1870 году присоединением Рима к Итальянскому королевству. (ru)
  • Рісорджименто (італ. il Risorgimento — «відродження», «оновлення») — історіографічний термін, що означає період боротьби за політичне об'єднання Італії. (uk)
  • 意大利统一运动(義大利語:Risorgimento,意为“复兴”,故中文文亦有譯为“复兴运动”)是19世紀至20世紀初期間,將意大利半島內各個國家統一為意大利的政治及社會過程。1861年3月17號薩丁尼亞議會在都靈正式宣布義大利王國成立。 意大利統一開始和結束的確實日期已不可考,但大多數學者都同意統一是隨著1815年的維也納會議及拿破崙政權的結束而開始,亦隨著1871年的普法戰爭而結束,儘管最後一批收復的失地直至第一次世界大戰後聖日耳曼條約生效才加入意大利王國。 (zh)
  • توحيد إيطاليا (بالإيطالية: il Risorgimento)‏ هي حركة اجتماعية سياسية ثورية، انتشرت في إيطاليا خلال القرن التاسع عشر منادية بتوحيد الممالك والكونتات الإيطالية وإنهاء الحكم النمساوي والنابليوني في إيطاليا، ويعدُّ المؤرخون فترة توحيد إيطاليا من مؤتمر فيينا 1815 إلى الحرب الفرنسية البروسية 1871. تكونت لجنة جمهورية في المملكة الإيطالية التابعة للحكم النابليوني، وبدأت الجماعات المطالبة بالوحدة بتأجيج المشاعر القومية في مناطق إيطاليا ضد الهاسبرغيين في النمسا والفرنسيين، خاصة بعد مؤتمر فيينا عام 1815. استطاع الإيطاليون التخلص من الحكم الفرنسي، لتصبح الإمبراطورية النمساوية عدوهم الوحيد. دعم العديد من العلماء والمفكرين الإيطاليين في كافة أنحاء أوروبا الوحدة الإيطالية، ولكن النمسا استعملت كافة أنواع القمع لمنع تلك الوحدة. اتضح ذلك في كلمة المستشار النمساوي في مؤتمر فيينا الذي أنكر وجود إيطاليا بقوله (ar)
  • La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment). (ca)
  • Risorgimento (z italské předpony ri – „znovu“ a slovesa sorgere – „vznikat“, „pramenit“) bylo hnutí za svobodu a národní jednotu Itálie v letech 1815–1870 s cílem politicky sjednotit italský národ na Apeninském poloostrově v jeden stát. V přeneseném významu slovo obecně vyjadřuje každou ideu obnovy jednoty národa nebo jiného společenství lidí po dlouhé době. (cs)
  • Als Risorgimento (italienisch „Wiedererstehung“) wird eine Epoche der italienischen Geschichte zwischen 1815 und 1870 bezeichnet. Ebenso versteht man darunter auch weltanschaulich sehr heterogene, politische und soziale Bewegungen, die auf dem Wiener Kongress von 1814/15 die Vereinigung der damaligen jeweils eigenstaatlichen Fürstentümer und Regionen der Apenninhalbinsel in einem unabhängigen Nationalstaat Italien anstrebten. Dieser Staat wurde nach mehreren revolutionären Erhebungen und den Italienischen Unabhängigkeitskriegen mit der Ausrufung des Königreichs Italien als konstitutionelle Monarchie im Jahr 1861 durchgesetzt und 1870 mit der militärischen Einnahme des bis dahin noch verbliebenen Kirchenstaats (im Wesentlichen die Region Latium) und dessen Hauptstadt Rom durch italienische (de)
  • La unuiĝo de Italio estis la historia procezo kiu laŭlonge de la 19-a jarcento klopodis la unuiĝi de la diversaj ŝtatoj en kiuj estis dividita la Itala duoninsulo, en sia plej parto ligitaj al reĝaj familioj konsiderataj "ne italaj" kiel la Habsburgoj aŭ la Burbonoj. Ĝi okazis en la kultura kunteksto de la romantikismo kaj la aplikado de la naciisma ideologio, kiu klopodas la identigon de nacio kaj ŝtato. Oni konas ĝin ankaŭ per la nomo il Risorgimento (renaskiĝo en itala), aŭ eĉ kiel la itala reunuiĝo (konsiderante, maltaŭge, ke ekzistis antaŭa unuiiĝo, retroirante al Romio). (eo)
  • La Unificación italiana fue el proceso histórico que, a lo largo del siglo XIX, llevó a la unión de los diversos Estados en los que la península itálica estaba dividida, en su mayor parte vinculados a dinastías consideradas «no italianas», como los Habsburgo o los Borbones. (es)
  • Italiaren bateratzea (italieraz: Unità d'Italia) edo Risorgimento XIX. mendeko mugimendu politiko eta soziala izan zen, Italiar penintsulako estatu ezberdinak estatu bakar batean finkatzea eragin zuena, Italiako Erresuma. 1820 eta 1830eko hamarkadetako Vienako Kongresuaren aurkako matxinadek inspiratua, bateratze prozesua 1848ko iraultzengatik azkartu zen, eta 1871n amaitu zen, Erroma ofizialki Italiako Erresumaren hiriburu izendatua izan zenean. (eu)
  • The unification of Italy (Italian: Unità d'Italia [uniˈta ddiˈtaːlja]), also known as the Risorgimento (/rɪˌsɔːrdʒɪˈmɛntoʊ/, Italian: [risordʒiˈmento]; lit. 'Resurgence'), was the 19th-century political and social movement that resulted in the consolidation of different states of the Italian Peninsula into a single state in 1861, the Kingdom of Italy. Inspired by the rebellions in the 1820s and 1830s against the outcome of the Congress of Vienna, the unification process was precipitated by the Revolutions of 1848, and reached completion in 1871 after the Capture of Rome and its designation as the capital of the Kingdom of Italy. (en)
  • Il Risorgimento, talvolta identificato come Rivoluzione italiana, è il periodo della storia italiana durante il quale l'Italia conseguì la propria unità nazionale. La proclamazione del Regno d'Italia del 17 marzo 1861 fu l'atto che sancì, a opera del Regno di Sardegna, la nascita del nuovo Regno d'Italia formatosi con le annessioni plebiscitarie di gran parte degli Stati preunitari. Per indicare questo processo storico si utilizza anche la locuzione "unità d'Italia". (it)
  • Le Risorgimento (mot italien signifiant « résurgence » ou « renaissance »), ou unification italienne, est la période de l'histoire de l'Italie dans la seconde moitié du XIXe siècle au terme de laquelle les rois de la maison de Savoie unifient une grande partie de la région géographique italienne par l'annexion du royaume de Lombardie-Vénétie, du royaume des Deux-Siciles, du duché de Modène et Reggio, du grand-duché de Toscane, du duché de Parme et des États pontificaux au royaume de Sardaigne. Le mot Risorgimento s'est imposé dès les années 1820 et 1830 pour désigner un élan vers l'unité nationale. Après l'unification italienne, il s'est établi dans les années 1880 comme nom d'époque. (fr)
  • イタリア統一運動(イタリアとういつうんどう、イタリア語:Risorgimento リソルジメント)は、19世紀(1815年 - 1871年)に起こった、イタリア統一を目的とした政治的・社会的運動である。 中世以降、イタリアは小国に分裂し、各国家はオーストリア、スペイン、フランスの後ろ楯で権力争いが行われていた(イタリア戦争)。19世紀の初頭にイタリアは、他の多くの欧州諸国と同じく、ナポレオンの勢力圏に入り、諸改革が行われた。ナポレオン没落後はオーストリア帝国の影響の下で旧体制が復活したが、カルボナリやマッツィーニの青年イタリアを中心とした勢力により、イタリアの統一と封建制度の打倒が目指された。 1861年にはイタリア王国が建国され、統一は一応の完成を見る。1866年には普墺戦争に乗じてヴェネト、1870年には普仏戦争に乗じてローマなどの教皇領の残りを併合して半島の統一は終了するが、イタリア人(イタリア系の文化を持つ者)が住む土地全てを統一の対象としたこの運動において、未回収地の併合はその後も政治課題として残った()。最終的に未回収のイタリアがイタリア王国に統合されるのは、第一次世界大戦におけるイタリアの戦勝の後であった。 (ja)
  • O Risorgimento (em português: Ressurgimento) é o movimento na história italiana que buscou entre 1815 e 1870 unificar o país, que era uma coleção de pequenos Estados submetidos a potências estrangeiras. Na primeira fase do Risorgimento (1848-1849), desenvolveram-se vários movimentos revolucionários e uma guerra nacionalista contra o Império Austríaco, mas concluiu-se sem modificação do statu quo. (pt)
rdfs:label
  • Unification of Italy (en)
  • توحيد إيطاليا (ar)
  • Unificació italiana (ca)
  • Risorgimento (cs)
  • Risorgimento (de)
  • Ιταλική ενοποίηση (el)
  • Unuiĝo de Italio (eo)
  • Unificación italiana (es)
  • Italiaren bateratzea (eu)
  • Aontú na hIodáile (ga)
  • Penyatuan Italia (in)
  • Risorgimento (fr)
  • Risorgimento (it)
  • 리소르지멘토 (ko)
  • イタリア統一運動 (ja)
  • Risorgimento (nl)
  • Zjednoczenie Włoch (pl)
  • Risorgimento (pt)
  • Рисорджименто (ru)
  • Italiens enande (sv)
  • 意大利統一 (zh)
  • Рісорджименто (uk)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:battle of
is dbo:isPartOfMilitaryConflict of
is dbo:usedInWar of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:battles of
is dbp:reason of
is dbp:wars of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License