An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Antonio Canova (Italian pronunciation: [anˈtɔːnjo kaˈnɔːva]; 1 November 1757 – 13 October 1822) was an Italian Neoclassical sculptor, famous for his marble sculptures. Often regarded as the greatest of the Neoclassical artists, his sculpture was inspired by the Baroque and the classical revival, and has been characterised as having avoided the melodramatics of the former, and the cold artificiality of the latter.

Property Value
dbo:abstract
  • Antonio Canova va ser un escultor venecià. És considerat com el màxim exponent del Neoclassicisme italià, i per això ha rebut el sobrenom de el nou Fídies. També se'l considera l'últim gran artista de l'escultura italiana. Va ser sobretot el cantor de la bellesa ideal femenina, exempta d'afectació: basta a tal propòsit recordar les obres inspirades per les i per Hebe, del Museu de Forlì, o també algunes de les seues obres mestres, com ara la , i l'estàtua dedicada a . El seu art i el seu geni van exercir una gran i decisiva influència en l'escultura de la seua època. Va iniciar joveníssim el mateix aprenentatge, desenvolupant-lo exclusivament a la ciutat de Venècia, situada a prop de 80 km de la seua localitat natal, Possagno. A Venècia va començar a esculpir les seues primeres obres. L'ambient venecià va ser per al jove Canova el de la seua formació. Hi va absorbir, especialment durant el seu primer període de producció artística, la influència de l'escultor del segle xvii Gian Lorenzo Bernini, indiscutit mestre de l'estil barroc. Als vint-i-dos anys es va traslladar a Roma, on va trobar la manera d'identificar i conèixer els principals protagonistes de l'art neoclàssic, inserint-se amb aquests en el clima de capital de la cultura del qual gaudia la ciutat capitolina al segle xviii. Després de la seua mort, i durant tot el segle xix, els crítics van estar d'acord en el fet que, amb Canova, Itàlia va gaudir d'un paper principal en el panorama escultòric europeu, com mai no ho havia fet. (ca)
  • Antonio Canova (1. listopadu 1757 , Veneto — 13. října 1822 Benátky) byl italský sochař, hlavní představitel italského klasicismu. (cs)
  • أنطونيو كانوفا ( بالإيطالية &الإنجليزيةAntonio Canova )1نوفمبر 1757 - 13 أكتوبر 1822 ، نحات ورساما إيطاليا ، حيث أشتهر بنحته للرخام ، حيث ركزت أعماله على التماثيل العارية ، تعود أعماله للمدرسة التقليدية. (ar)
  • Ο Αντόνιο Κανόβα (Antonio Canova, 1757 – 1822) ήταν Ιταλός γλύπτης, ο σημαντικότερος εκπρόσωπος του νεοκλασσικισμού στην γλυπτική. (el)
  • Antonio Canova (Italian pronunciation: [anˈtɔːnjo kaˈnɔːva]; 1 November 1757 – 13 October 1822) was an Italian Neoclassical sculptor, famous for his marble sculptures. Often regarded as the greatest of the Neoclassical artists, his sculpture was inspired by the Baroque and the classical revival, and has been characterised as having avoided the melodramatics of the former, and the cold artificiality of the latter. (en)
  • Antonio CANOVA [antónjo kanóva] (Possagno, 1-a de novembro 1757 – Venecio, 13-a de oktobro 1822) estis itala skulptisto, konsiderata la pleja elstarulo de Novklasikismo, kaj tial nomiĝita "novo Fidio" (klasika greka artisto). Li estis pleje omaĝanto je ideala beleco virina, kiel li faris per la verko "Venere uscente dal bagno" (Venuso eliranta de la bano) kaj multaj aliaj. Lia arto kaj talento multe influis la tiuepokan skulptarton. Li komencis sian lernadon kiam li estis tre juna en Venecio, kiu distancas 80 kilometrojn de Possagno, lia eta naskiĝurbo. En Venecio li komencis skulpti, influita de Gian Lorenzo Bernini, baroka majstro. Kiam estis 22a, transloĝiĝis al Romo, kie li povis renkonti aŭ koni la plejajn novklasikismajn artistojn. Tiel li ankaŭ eniĝis en kulturan etoson de Romo. Adamo Tadolini estis lia disĉiplo. (eo)
  • Antonio Canova (* 1. November 1757 in Possagno; † 13. Oktober 1822 in Venedig) war ein italienischer Bildhauer. Er gilt als bedeutendster Vertreter des italienischen Klassizismus. (de)
  • Antonio Canova (Possagno, Venezia, Italia, 1757ko azaroaren 1a - Venezia, Italia, 1822ko urriaren 13a) italiar eskultorea izan zen. Eskultura neoklasikoko artista bikaina izan zen. (eu)
  • Antonio Canova est un sculpteur et peintre vénitien, né le 1er novembre 1757 à Possagno et mort le 13 octobre 1822 à Venise. (fr)
  • Antonio Canova (Possagno, 1 de noviembre de 1757-Venecia, 13 de octubre de 1822) fue un escultor y pintor italiano del neoclasicismo. Su estilo estuvo inspirado en gran medida en el arte de la Antigua Grecia y sus obras fueron comparadas por sus contemporáneos con la mejor producción de la antigüedad, fue considerado el mejor escultor europeo desde Bernini.​ Su contribución en la consolidación del arte neoclásico es comparable solo a la del teórico Johann Joachim Winckelmann y a la del pintor Jacques-Louis David, aunque también fue sensible a la influencia del romanticismo. No tuvo discípulos directos, pero influyó en la escultura de toda Europa sobre su generación, manteniéndose como una referencia durante todo el siglo XIX, especialmente entre los escultores de la comunidad académica. Con el auge de la estética del arte moderno cayó en el olvido, pero su posición de prestigio se reanudó a partir de mediados del siglo XX. También mantuvo un interés continuo en la investigación arqueológica, era un coleccionista de antigüedades y se esforzó para evitar que el arte italiano, antiguo o moderno, se dispersara por otras colecciones del mundo. Considerado por sus contemporáneos tanto como un modelo de excelencia artística como de conducta personal, desenvolvió importantes actividades en beneficio y apoyo de los artistas jóvenes. Fue director de la Academia de San Lucas de Roma e inspector general de Antigüedades y Bellas Artes de los Estados Pontificios, recibió varios premios y fue ennoblecido por el papa Pío VII quien le otorgó el título de marqués de Ischia.​​​ (es)
  • Dealbhóir a rugadh i bPossagno na hIodáile ab ea Antonio Canova (1 Samhain 1757 – 13 Deireadh Fómhair 1822). Bhunaigh sé scoil nua nua-chlasaiceach. I 1802 cheap an Pápa Pius VII é mar choimeádaí na saothar ealaíne sa Vatacáin. (ga)
  • Antonio Canova (pengucapan bahasa Italia: [anˈtɔnjo kaˈnɔva]; 1 November 1757 – 13 Oktober 1822) adalah seorang pematung Italia dari Republik Venesia yang menjadi terkenal karena patung- (in)
  • アントニオ・カノーヴァ(Antonio Canova, 1757年11月1日 - 1822年10月13日)は、イタリアの彫刻家。裸体を表現した大理石像が有名で、過剰に演劇的になり過ぎたバロック美術から、古典主義の洗練さに回帰する、新古典主義の代表である。アントニオ・カノヴァとも表記される。 (ja)
  • 안토니오 카노바(이탈리아어: Antonio Canova, 1757년 11월 1일 ~ 1822년 10월 13일)는 이탈리아의 조각가이다. 신고전주의 양식을 대표하는 조각가로 여겨진다. (ko)
  • Antonio Canova (Possagno, 1º novembre 1757 – Venezia, 13 ottobre 1822) è stato uno scultore e pittore italiano, ritenuto il massimo esponente del Neoclassicismo in scultura e soprannominato per questo «il nuovo Fidia». Antonio Canova esprime nelle sue creazioni la perfezione, la bellezza e la purezza dell'arte antica, con un'attenzione tutta nuova nel rendere più espressivi ed umani i volti e gli atteggiamenti del corpo, assenti nelle statue della mitologia greca-romana, a cui egli si ispirava. La perfezione delle linee, delle forme e la delicatezza delle superfici nei suoi modelli nascondono un duro lavoro di ricerca e di misurazione delle proporzioni, che rispondono ai canoni di bellezza ideale; questi sono i motivi per cui viene considerato il più grande scultore di tutti i tempi, capace di dare perfezione e grazia al marmo e capace di eguagliare e superare lo splendore antico delle sculture greche-romane, sotto il segno, appunto, del suo soprannome, "Nuovo Fidia". Canova svolse l'apprendistato a Venezia. Nel 1779 si trasferì a Roma, dove risiedette per il resto della sua vita; sebbene viaggiasse spesso, principalmente per soggiorni all'estero o per ritornare nei luoghi natii, l'Urbe per lui rappresentò sempre un imprescindibile punto di riferimento. Intimamente vicino alle teorie neoclassiche di Winckelmann e Mengs, Canova ebbe prestigiosi committenti, dagli Asburgo ai Borbone, dalla corte pontificia a Napoleone, sino ad arrivare alla nobiltà veneta, romana e russa. Tra le sue opere più note si ricordano Amore e Psiche, Teseo sul Minotauro, Adone e Venere, Ebe, Le tre Grazie, il Monumento funebre a Maria Cristina d'Austria, la Paolina Borghese, Ercole e Lica e la Venere italica. (it)
  • Antonio Canova (Possagno, 1 november 1757 - Venetië, 13 oktober 1822) was een Italiaans beeldhouwer. Hij was leerling van (Il Giovane) in Venetië, in 1773 opende hij zijn eigen atelier. Hij stierf in 1822 en ligt begraven in zijn eigen versie van het Pantheon.Canova’s werk is neoclassicistisch, een stijl waarbij goed gekeken werd naar de klassieken. Canova probeerde niet zo zeer de werkelijkheid af te beelden, maar een ideaal. Canova wilde door middel van zijn naaktstudie terugkeren naar de eenvoud van de natuur. Zijn beeldhouwwerken zijn fluwelig en gevoelig. (nl)
  • Antonio Canova (ur. 1 listopada 1757 w Possagno, zm. 13 października 1822 w Wenecji) – rzeźbiarz, malarz i architekt włoski, jeden z czołowych przedstawicieli klasycyzmu w rzeźbie. (pl)
  • Antonio Canova, född 1 november 1757 i Possagno, Italien, död 13 oktober 1822 i Venedig, var en italiensk skulptör under nyklassicismen. (sv)
  • Antonio Canova (Possagno, 1 de novembro de 1757 – Veneza, 13 de outubro de 1822) foi um desenhista, pintor, antiquário e arquiteto italiano, mas é mais lembrado como escultor, desenvolvendo uma carreira longa e produtiva. Seu estilo foi fortemente inspirado na arte da Grécia Antiga. Suas obras foram comparadas por seus contemporâneos com a melhor produção da Antiguidade, e foi tido como o maior escultor europeu desde Bernini, sendo celebrado por toda parte. Sua contribuição para a consolidação da arte neoclássica só se compara à do teórico Johann Joachim Winckelmann e à do pintor Jacques-Louis David, mas não foi insensível à influência do Romantismo. Não teve discípulos regulares, mas influenciou a escultura de toda a Europa em sua geração, atraindo inclusive artistas dos Estados Unidos, permanecendo como uma referência ao longo de todo o século XIX especialmente entre os escultores do Academismo. Com a ascensão da estética modernista caiu no esquecimento, mas sua posição prestigiosa foi restabelecida a partir de meados do século XX. Também manteve um continuado interesse na pesquisa arqueológica, foi um colecionador de antiguidades e esforçou-se por evitar que o acervo de arte italiana, antiga ou moderna, fosse disperso por outras coleções do mundo. Considerado por seus contemporâneos um modelo tanto de excelência artística como de conduta pessoal, desenvolveu importante atividade beneficente e de apoio aos jovens artistas. Foi Diretor da Accademia di San Luca em Roma e Inspetor-Geral de Antiguidades e Belas Artes dos estados papais, recebeu diversas condecorações e foi nobilitado pelo papa Pio VII com o título de Marquês de Ischia. (pt)
  • Анто́нио Кано́ва (итал. Antonio Canova; 1 ноября 1757, Поссаньо — 13 октября 1822, Венеция) — итальянский скульптор, наряду с датчанином Бертелем Торвальдсеном, наиболее значительный представитель неоклассицизма в западноевропейской скульптуре. Крупные собрания работ Кановы находятся в парижском Лувре и в петербургском Эрмитаже. (ru)
  • 安东尼奥·卡诺瓦 (義大利語:Antonio Canova,義大利語發音:[anˈtɔːnjo kaˈnɔːva],1757年11月1日-1822年10月13日)是意大利新古典主义雕塑家,他的作品标志着雕塑从戏剧化的巴洛克时期进入到以复兴古典风格为追求的新古典主义时期。 (zh)
  • Антоніо Канова (італ. Antonio Canova; 1 листопада 1757, Поссаньйо, Республіка Венеція — 13 жовтня 1822, Венеція) — італійський скульптор, найзначніший представник класицизму в європейській скульптурі, зразок для наслідування академістів XIX століття (на кшталт Торвальдсена). Найбільші збірки його робіт — у паризькому Луврі й у петербурзькому Ермітажі. (uk)
dbo:birthDate
  • 1757-11-01 (xsd:date)
dbo:birthName
  • Antonio Canova (en)
dbo:birthPlace
dbo:deathDate
  • 1822-10-13 (xsd:date)
dbo:deathPlace
dbo:movement
dbo:nationality
dbo:notableWork
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 2064 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 38053 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1123250095 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:authorLink
  • William Michael Rossetti (en)
dbp:birthDate
  • 1757-11-01 (xsd:date)
dbp:birthName
  • Antonio Canova (en)
dbp:birthPlace
dbp:caption
  • Self-portrait, 1792 (en)
dbp:deathDate
  • 1822-10-13 (xsd:date)
dbp:deathPlace
dbp:field
  • Sculpture (en)
dbp:first
  • William Michael (en)
dbp:last
  • Rossetti (en)
dbp:mode
  • cs2 (en)
dbp:movement
dbp:name
  • Antonio Canova (en)
dbp:nationality
dbp:pages
  • 204 (xsd:integer)
dbp:volume
  • 5 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:works
  • (en)
  • Napoleon as Mars the Peacemaker (en)
  • Psyche Revived by Cupid's Kiss (en)
  • The Three Graces (en)
  • Venus Victrix (en)
dbp:wstitle
  • Canova, Antonio (en)
dcterms:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • Antonio Canova (1. listopadu 1757 , Veneto — 13. října 1822 Benátky) byl italský sochař, hlavní představitel italského klasicismu. (cs)
  • أنطونيو كانوفا ( بالإيطالية &الإنجليزيةAntonio Canova )1نوفمبر 1757 - 13 أكتوبر 1822 ، نحات ورساما إيطاليا ، حيث أشتهر بنحته للرخام ، حيث ركزت أعماله على التماثيل العارية ، تعود أعماله للمدرسة التقليدية. (ar)
  • Ο Αντόνιο Κανόβα (Antonio Canova, 1757 – 1822) ήταν Ιταλός γλύπτης, ο σημαντικότερος εκπρόσωπος του νεοκλασσικισμού στην γλυπτική. (el)
  • Antonio Canova (Italian pronunciation: [anˈtɔːnjo kaˈnɔːva]; 1 November 1757 – 13 October 1822) was an Italian Neoclassical sculptor, famous for his marble sculptures. Often regarded as the greatest of the Neoclassical artists, his sculpture was inspired by the Baroque and the classical revival, and has been characterised as having avoided the melodramatics of the former, and the cold artificiality of the latter. (en)
  • Antonio Canova (* 1. November 1757 in Possagno; † 13. Oktober 1822 in Venedig) war ein italienischer Bildhauer. Er gilt als bedeutendster Vertreter des italienischen Klassizismus. (de)
  • Antonio Canova (Possagno, Venezia, Italia, 1757ko azaroaren 1a - Venezia, Italia, 1822ko urriaren 13a) italiar eskultorea izan zen. Eskultura neoklasikoko artista bikaina izan zen. (eu)
  • Antonio Canova est un sculpteur et peintre vénitien, né le 1er novembre 1757 à Possagno et mort le 13 octobre 1822 à Venise. (fr)
  • Dealbhóir a rugadh i bPossagno na hIodáile ab ea Antonio Canova (1 Samhain 1757 – 13 Deireadh Fómhair 1822). Bhunaigh sé scoil nua nua-chlasaiceach. I 1802 cheap an Pápa Pius VII é mar choimeádaí na saothar ealaíne sa Vatacáin. (ga)
  • Antonio Canova (pengucapan bahasa Italia: [anˈtɔnjo kaˈnɔva]; 1 November 1757 – 13 Oktober 1822) adalah seorang pematung Italia dari Republik Venesia yang menjadi terkenal karena patung- (in)
  • アントニオ・カノーヴァ(Antonio Canova, 1757年11月1日 - 1822年10月13日)は、イタリアの彫刻家。裸体を表現した大理石像が有名で、過剰に演劇的になり過ぎたバロック美術から、古典主義の洗練さに回帰する、新古典主義の代表である。アントニオ・カノヴァとも表記される。 (ja)
  • 안토니오 카노바(이탈리아어: Antonio Canova, 1757년 11월 1일 ~ 1822년 10월 13일)는 이탈리아의 조각가이다. 신고전주의 양식을 대표하는 조각가로 여겨진다. (ko)
  • Antonio Canova (Possagno, 1 november 1757 - Venetië, 13 oktober 1822) was een Italiaans beeldhouwer. Hij was leerling van (Il Giovane) in Venetië, in 1773 opende hij zijn eigen atelier. Hij stierf in 1822 en ligt begraven in zijn eigen versie van het Pantheon.Canova’s werk is neoclassicistisch, een stijl waarbij goed gekeken werd naar de klassieken. Canova probeerde niet zo zeer de werkelijkheid af te beelden, maar een ideaal. Canova wilde door middel van zijn naaktstudie terugkeren naar de eenvoud van de natuur. Zijn beeldhouwwerken zijn fluwelig en gevoelig. (nl)
  • Antonio Canova (ur. 1 listopada 1757 w Possagno, zm. 13 października 1822 w Wenecji) – rzeźbiarz, malarz i architekt włoski, jeden z czołowych przedstawicieli klasycyzmu w rzeźbie. (pl)
  • Antonio Canova, född 1 november 1757 i Possagno, Italien, död 13 oktober 1822 i Venedig, var en italiensk skulptör under nyklassicismen. (sv)
  • Анто́нио Кано́ва (итал. Antonio Canova; 1 ноября 1757, Поссаньо — 13 октября 1822, Венеция) — итальянский скульптор, наряду с датчанином Бертелем Торвальдсеном, наиболее значительный представитель неоклассицизма в западноевропейской скульптуре. Крупные собрания работ Кановы находятся в парижском Лувре и в петербургском Эрмитаже. (ru)
  • 安东尼奥·卡诺瓦 (義大利語:Antonio Canova,義大利語發音:[anˈtɔːnjo kaˈnɔːva],1757年11月1日-1822年10月13日)是意大利新古典主义雕塑家,他的作品标志着雕塑从戏剧化的巴洛克时期进入到以复兴古典风格为追求的新古典主义时期。 (zh)
  • Антоніо Канова (італ. Antonio Canova; 1 листопада 1757, Поссаньйо, Республіка Венеція — 13 жовтня 1822, Венеція) — італійський скульптор, найзначніший представник класицизму в європейській скульптурі, зразок для наслідування академістів XIX століття (на кшталт Торвальдсена). Найбільші збірки його робіт — у паризькому Луврі й у петербурзькому Ермітажі. (uk)
  • Antonio Canova va ser un escultor venecià. És considerat com el màxim exponent del Neoclassicisme italià, i per això ha rebut el sobrenom de el nou Fídies. També se'l considera l'últim gran artista de l'escultura italiana. (ca)
  • Antonio CANOVA [antónjo kanóva] (Possagno, 1-a de novembro 1757 – Venecio, 13-a de oktobro 1822) estis itala skulptisto, konsiderata la pleja elstarulo de Novklasikismo, kaj tial nomiĝita "novo Fidio" (klasika greka artisto). Li estis pleje omaĝanto je ideala beleco virina, kiel li faris per la verko "Venere uscente dal bagno" (Venuso eliranta de la bano) kaj multaj aliaj. Lia arto kaj talento multe influis la tiuepokan skulptarton. (eo)
  • Antonio Canova (Possagno, 1 de noviembre de 1757-Venecia, 13 de octubre de 1822) fue un escultor y pintor italiano del neoclasicismo. Su estilo estuvo inspirado en gran medida en el arte de la Antigua Grecia y sus obras fueron comparadas por sus contemporáneos con la mejor producción de la antigüedad, fue considerado el mejor escultor europeo desde Bernini.​ Su contribución en la consolidación del arte neoclásico es comparable solo a la del teórico Johann Joachim Winckelmann y a la del pintor Jacques-Louis David, aunque también fue sensible a la influencia del romanticismo. No tuvo discípulos directos, pero influyó en la escultura de toda Europa sobre su generación, manteniéndose como una referencia durante todo el siglo XIX, especialmente entre los escultores de la comunidad académica. Co (es)
  • Antonio Canova (Possagno, 1º novembre 1757 – Venezia, 13 ottobre 1822) è stato uno scultore e pittore italiano, ritenuto il massimo esponente del Neoclassicismo in scultura e soprannominato per questo «il nuovo Fidia». Canova svolse l'apprendistato a Venezia. Nel 1779 si trasferì a Roma, dove risiedette per il resto della sua vita; sebbene viaggiasse spesso, principalmente per soggiorni all'estero o per ritornare nei luoghi natii, l'Urbe per lui rappresentò sempre un imprescindibile punto di riferimento. (it)
  • Antonio Canova (Possagno, 1 de novembro de 1757 – Veneza, 13 de outubro de 1822) foi um desenhista, pintor, antiquário e arquiteto italiano, mas é mais lembrado como escultor, desenvolvendo uma carreira longa e produtiva. (pt)
rdfs:label
  • Antonio Canova (en)
  • أنطونيو كانوفا (ar)
  • Antonio Canova (ca)
  • Antonio Canova (cs)
  • Antonio Canova (de)
  • Αντόνιο Κανόβα (el)
  • Antonio Canova (eo)
  • Antonio Canova (es)
  • Antonio Canova (eu)
  • Antonio Canova (ga)
  • Antonio Canova (in)
  • Antonio Canova (it)
  • Antonio Canova (fr)
  • アントニオ・カノーヴァ (ja)
  • 안토니오 카노바 (ko)
  • Antonio Canova (nl)
  • Antonio Canova (pl)
  • Antonio Canova (pt)
  • Канова, Антонио (ru)
  • Antonio Canova (sv)
  • 安东尼奥·卡诺瓦 (zh)
  • Антоніо Канова (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Antonio Canova (en)
is dbo:author of
is dbo:predecessor of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:artist of
is dbp:eponym of
is dbp:predecessor of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License