Classical antiquity (also the classical era, classical period or classical age) is the period of cultural history between the 8th century BC and the 6th century AD centered on the Mediterranean Sea, comprising the interlocking civilizations of ancient Greece and ancient Rome known as the Greco-Roman world. It is the period in which both Greek and Roman societies flourished and wielded great influence throughout much of Europe, Northern Africa, and Western Asia.

Property Value
dbo:abstract
  • العصور الكلاسيكية القديمة أو العصر الكلاسيكي، يستخدم هذا المصطلح ليصف فترة من تاريخ الثقافة أو المعرفة البشرية تمتدُّ بين القرن الثامن قبل الميلاد والقرن الخامس أو السادس الميلادي تركَّزت خصوصاً في منطقة حوض البحر الأبيض المتوسط. ازدهرت في هذه الفترة حضارات الإغريق و روما القديمة وتعرف أحياناً باسم العالم اليوناني الروماني والتي قادت التطور المعرفي والثقافي في تلك العصور وتركت تأثيراً كبيراً في جميع أنحاء أوروبا وشمال إفريقيا وغرب آسيا. تعتبر الملاحم الشعرية اليونانيَّة التي كتبها هوميروس هي البداية الفعليَّة للعصور الكلاسيكيَّة (ظهرت بين القرن الثامن إلى السابع قبل الميلاد) وتستمرُّ مع ظهور وانتشار الديانة المسيحيَّة وانحطاط الإمبراطوريَّة الرومانيَّة (القرن الخامس الميلادي) وتنتهي مع بداية العصور الوسطى (القرن السادس إلى العاشر الميلادي)، هذه الفترة الزمنية الطويلة والدول مترامية الأطراف احتوت نموذجاً فريداً من الثقافة البشرية، اختصرها إدغار آلان بو بقوله: إنَّها تمثِّل المجد الذي كان في اليونان والعظمة التي كانت في روما. سيطرت الثقافة الإغريقيَّة مع بعض التأثيرات من الشرق الأدنى على العالم القديم، وأصبحت الأساس الذي قامت عليه الفنون والفلسفة والعلوم حتى ظهور الإمبراطورية الرومانية، لقد حافظ الرومان على ثقافة الإغريق ونشروها وأضافوا عليها وتمكَّنوا من منافستها أيضاً ممَّا أدى لانتشار اللغة اللاتينية وأصبح العالم في العصور الكلاسيكيَّة ثنائي اللغة: يوناني - لاتيني، كان تأثير الثقافة اليونانية الرومانية كبيراً جداً على اللغة والسياسة والقانون والفلسفة وأنظمة التعليم والشعر والبلاغة والتاريخ والحروب والفن والهندسة المعمارية والعلوم ككل، وعلى أساس هذه الثقافة قامت حركة الإحياء بدايةً من القرن الرابع عشر في أوروبا والتي عُرفت لاحقاً باسم عصر النهضة، وعلى أساسها أيضاً قامت النهضة الكلاسيكية الجديدة في القرنين الثامن والتاسع عشر. (ar)
  • L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al segle VIII aC) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al segle v dC), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana. Encara que aquest període abasta un ample territori i cultures diverses, el concepte d'antiguitat clàssic generalment és utilitzat per referir-se a la visió idealitzada posterior de l'Antiga Grècia i l'Antiga Roma i hi inclou el període d'expansió hel·lenística. És un terme ampli que abasta un llarg període en les àrees dominades per Grècia i Roma, és a dir, s'identifica amb el període grecoromà de l'edat antiga al món grecoromà: la Conca del Mediterrani i el Pròxim Orient. L'antiguitat clàssica es localitza en el moment de plenitud de les civilitzacions grega i romana (segle V aC al segle II) o en sentit ampli, en tota la seva durada (segle VIII aC al segle V aC). El terme s'oposa a l'antiguitat tardana i remet a l'herència de la civilització grecoromana. És, sobretot, emprat per la historiografia anglosaxona per descriure l'antiguitat. En aquest sentit, es considera que aquest període s'inicia amb la Ilíada, el poema grec d'Homer (segle VIII-VII aC), el més antic trobat intacte fins avui en dia. Aquest període engloba l'auge del cristianisme i el declivi de l'Imperi Romà i acaba amb la dissolució de la cultura clàssica i el principi del període denominat antiguitat tardana (300-600 dC) i de l'alta edat mitjana (500-1000 dC). La dimensió espacial coincideix amb la conca del Mediterrani, estesa cap a l'Orient Pròxim amb l'Imperi d'Alexandre el Gran i l'hel·lenisme, i cap a l'Europa Occidental amb l'Imperi Romà. L'ús d'aquest terme és una referència per l'Europa dels segles XVIII i XIX, fortament influenciada pel classicisme, a més del neoclassicisme en la seva cultura, reinventant-se una continuació d'aquest passat per mitjà d'una prolongació indirecta. La laxitud entorn de les idees transmeses per l'Occident cristià és, doncs, evident. El terme clàssic significa digne d'imitació, i es deriva de l'admiració per l'art, la literatura i la cultura en general de Grècia i Roma que es redescobreix al Renaixement després d'una edat mitjana els valors de la qual s'havien desprestigiat. El mateix va passar amb el Neoclassicisme, moviment intel·lectual i artístic que segueix al descobriment de les ruïnes de Pompeia a mitjan segle xviii. Tal mostra àmplia d'història i territori cobreix molts períodes i cultures dispars. Per això, l'"antiguitat clàssica" es refereix més que res a una visió idealitzada posterior sobre el que era aquesta època. La civilització dels antics grecs ha estat immensament influent en la llengua, política, sistema educatiu, filosofia, ciència, art i arquitectura al món modern, tornant durant el Renaixement a l'Europa occidental i ressorgint novament durant diversos moviments neoclàssics en els segles XVIII i XIX. (ca)
  • Antika (z latinského antiquitas „dávné časy“) je v historiografii označení pro období starověku na území Řecka a Říma a jejich kulturu, na kterou navazoval a z ní čerpal Západní svět. Antická civilizace během helénismu a římské expanze silně ovlivnila také přilehlá území Evropy, severní Afriky a Blízkého východu. Za její počátek lze považovat v 8. do 5. století př. n. l. a za její konec zánik Západořímské říše roku 476 n. l. během pozdní antiky. Studiem antiky se zabývají . (cs)
  • Η κλασική αρχαιότητα είναι ένας ευρύς όρος για μια μακρά περίοδο της πολιτιστικής ιστορίας που επικεντρώνεται στη Μεσόγειο, η οποία περιλαμβάνει τους πολιτισμούς της αρχαίας Ελλάδας και της αρχαίας Ρώμης, συλλογικά γνωστά ως ελληνο-ρωμαϊκός κόσμος. Είναι η περίοδος κατά την οποία ο ελληνικός και ο ρωμαϊκός πολιτισμός άκμασαν και ασκούσαν μεγάλη επιρροή σε ολόκληρη την Ευρώπη, τη Βόρεια Αφρική και τη Νοτιοδυτική Ασία. Συμβατικά εκλαμβάνεται πως ξεκινά από την εποχή της ελληνικής επικής ποίησης του Ομήρου (8ος-7ος αιώνας π.Χ.), και συνεχίζει με την εμφάνιση του Χριστιανισμού και την παρακμή της Ρωμαϊκής Αυτοκρατορίας (5ος αιώνας μ.Χ.). Τελειώνει με τη διάλυση της κλασσικής κουλτούρας στο τέλος της ύστερης αρχαιότητας (300-600 μ.Χ.), και χάνεται στις αρχές του Μεσαίωνα (600-1000 μ.Χ.). Ο όρος «κλασική αρχαιότητα» μπορεί να αναφέρεται επίσης σε ένα εξιδανικευμένο όραμα μεταγενέστερης εποχής, αυτό που ο Έντγκαρ Άλαν Πόε καλεί: «η λάμψη ήταν η Ελλάδα, το μεγαλείο ήταν η Ρώμη!" Ο πολιτισμός των αρχαίων Ελλήνων, μαζί με κάποιες επιρροές από την αρχαία Εγγύς Ανατολή, επικράτησε σε όλη την κλασική αρχαιότητα ως βάση της τέχνης, της φιλοσοφίας, της κοινωνίας, καθώς και στα εκπαιδευτικά ιδεώδη. Αυτά τα ιδανικά διασώθηκαν και αντιγράφησαν από τους Ρωμαίους. Αυτή η ελληνορωμαϊκή πολιτισμική θεμελίωση είχε πολύ μεγάλη επιρροή στη γλώσσα, την πολιτική, τα εκπαιδευτικά συστήματα, τη φιλοσοφία, την επιστήμη, την τέχνη και την αρχιτεκτονική του σύγχρονου κόσμου: Από τα σωζόμενα αποσπάσματα της κλασικής αρχαιότητας, σχηματίστηκε σταδιακά ένα κίνημα αναγέννησης από τον 14ο αιώνα, το οποίο κατέληξε να γίνει γνωστό αργότερα στην Ευρώπη, ως η Αναγέννηση, και αναζωπυρώθηκε πάλι κατά τη διάρκεια διαφόρων νεοκλασικών αναβιώσεων κατά τον 18ο και 19ο αιώνα. (el)
  • La grek-romia antikvo estis epoko de la antikvo en la mediteranea areo. Ĝi etendis ĉirkaŭ de 1200 a.K. ĝis 600 p.K. kaj diferencis de la epokoj antaŭ kaj post tiu per kunaj kaj seninterrompaj kulturaj tradicioj. De la unua jarcento la mediteranea areo krome konsistigis politikan kaj kulturan unuecon per la roma imperio. (eo)
  • Antike (von lateinisch antiquus ‚alt, altertümlich, altehrwürdig‘) bezeichnet eine Epoche im Mittelmeerraum, die etwa von 800 v. Chr. bis ca. 600 n. Chr. reicht, wobei der Beginn teilweise noch deutlich früher angesetzt wird. Die klassische Antike unterscheidet sich von vorhergehenden und nachfolgenden Epochen durch gemeinsame und durchgängige kulturelle Traditionen. Sie umfasst die Geschichte des antiken Griechenlands, des Hellenismus und des Römischen Reichs. Insbesondere das Römische Reich vereinte den Mittelmeerraum seit dem 1. Jahrhundert n. Chr. politisch und kulturell. In einem erweiterten Sinne umfasst die Antike auch die Geschichte der altorientalischen nahöstlichen Hochkulturen Ägyptens, Mesopotamiens, Assyriens, Persiens und Kleinasiens, die etwa mit dem Beginn der Schriftlichkeit um 3500 v. Chr. einsetzt. Der größere Zeitraum von etwa 3500 v. Chr. bis zum Ende der Antike wird bevorzugt als Altertum bezeichnet. Die darauffolgende Epoche ist das Mittelalter (mit einem breiten, regional unterschiedlichen Übergangszeitraum, siehe Spätantike und Frühmittelalter). (de)
  • Classical antiquity (also the classical era, classical period or classical age) is the period of cultural history between the 8th century BC and the 6th century AD centered on the Mediterranean Sea, comprising the interlocking civilizations of ancient Greece and ancient Rome known as the Greco-Roman world. It is the period in which both Greek and Roman societies flourished and wielded great influence throughout much of Europe, Northern Africa, and Western Asia. Conventionally, it is taken to begin with the earliest-recorded Epic Greek poetry of Homer (8th–7th-century BC), and continues through the emergence of Christianity and the fall of the Western Roman Empire (5th-century AD). It ends with the decline of classical culture during Late antiquity (250–750), a period overlapping with the Early Middle Ages (600–1000). Such a wide span of history and territory covers many disparate cultures and periods. Classical antiquity may also refer to an idealized vision among later people of what was, in Edgar Allan Poe's words, "the glory that was Greece, and the grandeur that was Rome". The culture of the ancient Greeks, together with some influences from the ancient Near East, was the basis of art, philosophy, society, and education, until the Roman imperial period. The Romans preserved, imitated, and spread this culture over Europe, until they themselves were able to compete with it, and the classical world began to speak Latin as well as Greek.This Greco-Roman cultural foundation has been immensely influential on the language, politics, law, educational systems, philosophy, science, warfare, poetry, historiography, ethics, rhetoric, art and architecture of the modern world. Surviving fragments of classical culture led to a revival beginning in the 14th century which later came to be known as the Renaissance, and various neo-classical revivals occurred in the 18th and 19th centuries. (en)
  • Antzinate klasikoa Antzinaroko greziar-erromatar aroa deitzeko historiografian erabiltzen den izendapena da. Goi Antzinarotik Antzinaro Berantiarrera doan aldia barne hartzen du, eta Antzinako Grezia eta Antzinako Erromako zibilizazioak sortu, garatu eta eragin izan zuten Mediterraneoaren inguruko lurraldean jazo zen. (eu)
  • Antigüedad clásica es una expresión historiográfica​ para referirse al período greco-romano de la Edad Antigua, un largo período histórico que se sitúa entre la (la época de las primeras civilizaciones del Próximo Oriente Antiguo)​ y la Baja Antigüedad (o Antigüedad Tardía); y que propiamente corresponde al mundo grecorromano: la Cuenca del Mediterráneo y el Próximo Oriente, áreas donde la antigua Grecia y la antigua Roma desarrollaron la civilización greco-romana. El término "clásico" significa "de mayor plenitud" o "modelo digno de imitación",​ y su utilización para designar al período es marcadamente admirativa, a partir de una visión idealizada posterior sobre la época y su influencia en la conformación de la civilización occidental. La Antigüedad clásica se puede localizar temporalmente, de forma restringida, en el momento de plenitud de las civilizaciones griega y romana (siglo V a. C. al siglo II d. C.) o, de forma amplia, en toda su duración (siglo VIII a. C. al siglo V d. C.). Hitos de comienzo y final de este período son los poemas homéricos o la mítica fundación de Roma (753 a. C.) y la cristianización o la caída del Imperio romano de Occidente (476 d. C.) La herencia cultural clásica sobrevivió incluso a los denominados "siglos oscuros" de la Alta Edad Media (500-1000 d. C.); y se revitalizará con el Renacimiento, el Clasicismo y el Neoclasicismo de la Edad Moderna, llegando hasta nuestros días. La dimensión espacial de la Antigüedad Clásica coincide con la cuenca del Mediterráneo, extendida hacia el Oriente Próximo con el Imperio de Alejandro Magno y el Helenismo, y hacia Europa Occidental con el Imperio romano. En último término, la Antigüedad clásica pervive y cruza la historia de Occidente configurando una morfología persistente así como una "teoría" y una "idea".​ (es)
  • Le terme Antiquité classique s'oppose à Antiquité tardive et renvoie à l'héritage de la civilisation gréco-romaine. Il est surtout employé dans les découpes historiques relatives à l'historiographie anglo-saxonne (historiens anglais et américains principalement) pour décrire l'Antiquité. On considère que cette période débute avec les poèmes grecs d'Homère (parmi les plus anciens arrivés jusqu'à nous - VIIe siècle av. J.-C.), qu'elle englobe la Grèce classique, l'empire achéménide, la période hellénistique, la thalassocratie punique, la montée en puissance de Rome et l'apogée de l'Empire romain, et qu'elle finit avec l'évolution de la culture classique en culture proto-chrétienne aux débuts de la période dite de l'Antiquité tardive (dans les années 300). Son emploi est une référence pour l'Europe occidentale des XVIIIe et XIXe siècles, qui, fortement influencée par le classicisme et le néoclassicisme, se réinvente une continuation culturelle de ce passé par lassitude envers les idées véhiculées par l'Occident chrétien. La représentation des ruines grecques et romaines dans le mouvement romantique, suite aux voyages de redécouverte en Italie, en Espagne et en Grèce, en est une manifestation artistique. (fr)
  • L'antichità classica, anche chiamata epoca classica, periodo classico, età classica o era classica, è un termine ampio che indica un lungo periodo di storia culturale incentrata sul mar Mediterraneo e comprendente soprattutto le civiltà dell'antica Grecia e dell'antica Roma, globalmente definite come civiltà greco-romana. In questo periodo storico sia la società greca che quella romana conobbero una forte crescita culturale ed esercitarono una grande influenza in tutta Europa, nel Nord Africa e nel Medio Oriente. Convenzionalmente, si indica la nascita dell'antichità classica in coincidenza con la scrittura della prima poesia di Omero (ottavo-settimo secolo a.C.) e prosegue attraverso le origini del Cristianesimo e la caduta dell'Impero romano d'Occidente (V secolo d.C.). Il lungo periodo si chiude convenzionalmente con la tarda antichità (300-600 d.C.), che confluì poi nell'alto Medioevo (600-1000 d.C.). Tale vasta campionatura di storia comprende naturalmente un'altrettanto ampia successione di culture che invadono i campi della filosofia, della società, degli ideali educativi, dell'arte, della politica, della scienza, dell'architettura, della lingua, dei sistemi di istruzione e non solo. (it)
  • 古典古代(こてんこだい、英: Classical Antiquity)は、ヨーロッパ史(西洋史)において古代ギリシア・ローマ時代を指す名称である。この時代に生み出された文化・文明が現在のヨーロッパ文化の基盤になっていることに由来し、「古典的」という修飾句を冠することで他の古代(文化・文明)と区別したものである。 古典古代の文化は、先行して繁栄していた古代オリエントの文化(エジプト文明およびメソポタミア文明)からの大きな影響(文字や鉄器の使用など)を受けて成立し、地中海世界(特にその北半分)を中心に発展した。この地域からはアレクサンドロスの帝国およびローマ帝国が台頭し、オリエント世界をも統合する大帝国を現出した。言語的側面から見れば、古典古代文化は古代ギリシア語およびラテン語による文化であった。 古典古代の終焉は、古代末期の終了に伴う古代文化の崩壊と中世初頭の開始を以ってとされ、これ以後の西ヨーロッパ世界は、ローマ帝国末期から次第に力を増してきたキリスト教とゲルマン人の文化に支配されることになった(中世の始まり)。古典古代の文化的遺産は東ローマ(ビザンツ)に継承され、8世紀以降はアラビア語への翻訳を通じてイスラーム世界に引き継がれた。ここで古典古代文化は哲学・自然科学の研究の面で独自の発達を遂げ、十字軍・レコンキスタによる西欧世界との接触・交流の開始により、再び西欧へと「逆輸入」されることになり、12世紀ルネサンス、(14世紀以降の)イタリア・ルネサンスの成立につながった。この結果、古典古代文化はキリスト教・ゲルマン人文化に加え現代にいたるヨーロッパ文化の基盤とみなされるに至っている。 (ja)
  • 고전 고대(古典古代, Classical antiquity)는 에서 지역적으로는 지중해 유럽을 중심으로 하는 고대 그리스와 로마 시대를 가리키는 명칭으로 기원전 8세기부터 기원후 5세기까지의 긴 기간이다. 이 지역과 시대에서 만들어진 문화와 문명이 현재의 유럽 문화의 기반이 되었기 때문에 모범이 된다는 의미의 ‘고전(Classical)’이라는 수식어를 덧붙여 다른 지역의 고대 문화 또는 문명과 구별하여 칭하는 명칭이다. 에서 고전 고대 이후에는 중세(Middle Ages: 기원후 4~13세기 또는 기원후 5~14세기) 시대가 이어지는데, 고전 고대와 중세 사이의 전이 기간을 특별히 고대 후기(Late Antiquity: 기원후 2~8세기)라고 칭한다. 고전 고대의 문화는 이미 번영하고 있던 고대 오리엔트의 문화(이집트 문명 및 메소포타미아 문명)로부터 큰 영향(문자나 철기의 사용 등)을 받아서 성립하였고, 지중해를 중심으로 발전하였다. 이 지역에서 알렉산드로스 제국과 로마 제국이 일어났고, 오리엔트 세계도 통합하여 대제국을 형성했다. 언어적인 측면에서 보면, 고전 고대 문화는 고대 그리스어 및 라틴어에 의한 문화였다. 고전 고대의 끝은 일반적으로는 서로마 제국이 멸망한 476년으로 여겨지며, 이 이후의 서유럽 세계는 로마 제국 말기부터 점차 힘을 늘려 온 기독교와 게르만족의 문화에 지배받게 되었다(중세의 시작). 고전 고대의 문화적 유산은 동로마 제국에 계승되어 8세기 이후는 아라비아어로 번역되어 이슬람 세계로 넘어갔다. 여기서 고전 고대 문화는 철학과 자연과학 분야에서 독자적인 발달을 이루었다. 십자군과 레콩키스타를 통한 서구 세계와의 접촉과 교류에 의해, 이슬람 세계에서 발달한 고전 고대 문화가 다시 서구로 ‘역수입’되었으며, 12세기 르네상스와 14세기 이후의 이탈리아 르네상스의 성립으로 연결되었다. 이 결과, 기독교 문화와 게르만족 문화와 함께 고전 고대 문화는 현대 유럽 문화의 기반을 이룬 것으로 간주되고 있다. 어떤 문화권에도, 그 문화의 기반을 구성하는 지난 시대의 유산은 분명 존재하는 것이기 때문에, 이런 의미에서, 지중해 유럽의 고대만을 ‘고전 고대’로 특별히 취급하는 것은 유럽 중심주의적 시각이라고도 볼 수 있다. (ko)
  • De klassieke oudheid is de naam voor een periode die uitsluitend wordt gebruikt in de periodisering van de westerse geschiedenis. Gewoonlijk laat men deze periode met Homerus en het begin van de Archaïsche periode van het oude Griekenland, Oudgrieks: Ἑλλάς, beginnen in de 8e eeuw v.Chr. en met de val van het West-Romeinse Rijk eindigen in 476 na Chr. Centraal staat daarbij de geschiedenis van het oude Griekenland en Rome. De klassieke oudheid wordt gevolgd door de middeleeuwen. Sommige historici noemen de overgangstijd tussen oudheid en middeleeuwen de late oudheid, die dan tot ongeveer 600 duurt. De klassieke tijd begint rond 500 v.Chr. in de Griekse geschiedenis, een periode van grote culturele bloei. De stadstaat Rome wordt ongeveer gelijktijdig een republiek. Als einde van de klassieke oudheid gold lange tijd 476. In dat jaar zette Odoaker, een Germaanse legeraanvoerder, de laatste Romeinse keizer van de westelijke rijkshelft af. Daarmee kwam definitief een einde aan het West-Romeinse Rijk. In de negentiende en twintigste eeuw zijn er uitvoerige en veelal vruchteloze discussies geweest over de beste manier om de geschiedenis te periodiseren, maar dit heeft niet geleid tot consensus. Periodisering wordt voor een groot deel bepaald door traditie. De periode tussen 476 en 1453 wordt in het onderwijs in navolging van de humanisten het tijdvak van de middeleeuwen genoemd. Uitgaande van het West-Romeinse Rijk, eindigde de Oudheid in 476. In het oosten bleef het Oost-Romeinse Rijk echter nog tot 1453 bestaan. Als dit als criterium wordt gebruikt, eindigt de Oudheid in 1453. Een enkele historicus heeft weleens beweerd dat de Oudheid pas werkelijk eindigde in 1806. In dit jaar kwam namelijk het Heilige Roomse Rijk ten einde. Het Heilige Roomse Rijk had ook nog een keizer, net zoals de Romeinen. Het doorgeven van de literatuur uit de klassieke oudheid gebeurde door christelijke en islamitische kopiisten, die ondanks hun reserves bij de 'heidense' geschriften voldoende het belang ervan onderkenden om er veel van hun tijd in te investeren, de filosofie gold als dienstmaagd van de theologie. Er waren weliswaar tegenstanders: Tertullianus, Tatianus, Johannes Chrysostomus, maar de meer openen van geest wonnen het pleit: Justinus de Martelaar, Origenes, Clemens van Alexandrië, Basilius van Caesarea, Gregorius van Nazianze, Johannes Damascenus. Volgens een ruwe schatting heeft zo'n 10% van de klassieke geschriften de tand des tijds doorstaan. (nl)
  • Анти́чность (от лат. antiquitas «древность») — термин, означающий греко-римскую древность — цивилизацию Древней Греции и Древнего Рима во всём многообразии её исторических форм. Этот термин был принят в начале XVIII века во французском языке и обозначал особый вид искусства. Появление множества исследований в области истории искусств привело к сужению понятия до рамок греко-римской древности. В дореволюционном употреблении в России использовался термин «классическая древность». (ru)
  • A antiguidade clássica (também chamada de era clássica, período clássico ou idade clássica) é o período da história cultural entre o século VIII a.C. e o século VI d.C centrado no mar Mediterrâneo, compreendendo as civilizações entrelaçadas da Grécia antiga e da Roma antiga conhecidas como o mundo greco-romano. É o período em que a sociedade grega e romana floresceu e exerceu grande influência em toda a Europa, norte de África e Ásia ocidental . Convencionalmente, é considerado que teve início com a mais antiga poesia épica grega de Homero (século VIII a VII aC), e continuou através do surgimento do cristianismo e da queda do Império Romano do Ocidente (século V d.C.). Termina com a dissolução da cultura clássica no final da Antiguidade tardia (300-600), misturando-se à Idade Média (600-1000). Uma amostragem tão ampla da história e do território abrange muitas culturas e períodos díspares. A antiguidade clássica também pode se referir a uma visão idealizada entre as pessoas posteriores do que era, nas palavras de Edgar Allan Poe, "a glória que era a Grécia e a grandeza que era Roma". A cultura dos gregos antigos, juntamente com algumas influências do antigo Oriente Próximo, foi a base da arte, filosofia, sociedade e ideais educacionais, até o período imperial romano.Os romanos preservaram, imitaram e espalharam sobre a Europa esses ideais até que pudessem rivalizar competitivamente com a cultura grega, à medida que a língua latina se difundia e o mundo clássico se tornava bilíngue, grego e latim. Esta fundação cultural greco-romana influenciou imensamente a língua, política, direito, sistemas educacionais, filosofia, ciência, guerra, poesia, historiografia, ética, retórica, arte e arquitetura do mundo moderno. Dos fragmentos sobreviventes da antiguidade clássica, um movimento de reavivamento foi gradualmente formado a partir do século XIV que passou a ser conhecido mais tarde na Europa como o Renascimento, e novamente ressurgiu durante vários reavivamentos neoclássicos nos séculos XVIII e XIX. (pt)
  • Antiken (av latin antiquus ’forntida, gammaldags’, av ante 'före') är en epok i Medelhavsområdets historia. Epoken börjar med de olika grekiska och italienska stadsstaternas grundande och första spridning under arkaisk tid omkring 700 f.Kr. och avslutas med Västroms fall år 476 e.Kr. Därefter följer den tidiga medeltiden. En del räknar även senantiken, omkring 300–600 e.Kr., som en egen, separat, epok mellan antiken och medeltiden. Det är då möjligt att placera slutet av antiken antingen till omkring 300 e.Kr. eller 600 e.Kr., beroende på om senantiken inkluderas eller inte. Under antiken formades det klassiska västerländska kulturarvet inom särskilt filosofi, konst, politik, astronomi och matematik. Kristendomen formades i stor utsträckning under senantiken och modern empirisk naturvetenskap uppstod endast långt senare. I södra Europa, men inte nödvändigtvis på andra platser, följdes antiken av en kulturell nedgång; förnyat intresse för antik kultur har därför betecknats som en pånyttfödelse, eller renässans. I den europeiska kulturen är antiken intimt förknippad med ordet klassisk i betydelsen traditionell och av bestående värde. Historiskt har det klassiska arvet från Grekland och Rom utgjort en självklar referens inom konst, vetenskap och filosofi. "" och "" refererar både till Grekland och Rom. (sv)
  • Ант́ичність (від лат. antiquus, також Класична епоха) — період історії від 600 року до н. е. до 800 року н. е. у регіоні Середземного моря. (uk)
  • 古典时代(或称为古典时期、古典古代、古风时期,英語:Classical antiquity)是对(以地中海为中心,包括古希腊和古罗马等一系列文明)的长期文化史的一个广义称谓。在这个时期中,古希腊文明和古罗马文明十分繁荣,对欧洲、北非、中东等地施加巨大的影响。 通常认为古典时代起始于古希腊最早的文字记录,即公元前8-7世纪荷马史诗,一直延伸至以及罗马帝国的衰落。古典时代的结束伴随着古典时代晚期(公元300-600年)古典文化的崩溃,欧洲历史随后进入中世纪前期(公元600-1000年)。这段历史时期涵盖广袤的领土、多种不同的文化与历史分期。后世爱伦·坡的一句诗很好的诠释“古典时代”一词的含义:“光荣属于希腊,伟大属于罗马!” 受到古代东方文明影响的古希腊文化,以其艺术、哲学、社会、教育思想,一直影响着整个古典时代。这些思想被古罗马人继承和效仿。这些来自希腊和罗马的文化底蕴对现代社会的语言、政治、教育系统、哲学、科学、艺术、建筑有巨大的影响:从当时现存的古典时代残片中,一场巨大的复兴运动在14世纪的欧洲逐渐成形,这场运动后来被称作文艺复兴,各种领域的新古典主义风潮也在18-19世纪兴起。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 252905 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 37555 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 980783647 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:about
  • yes (en)
dbp:by
  • no (en)
dbp:label
  • Classical antiquity (en)
dbp:onlinebooks
  • yes (en)
dbp:others
  • yes (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Antika (z latinského antiquitas „dávné časy“) je v historiografii označení pro období starověku na území Řecka a Říma a jejich kulturu, na kterou navazoval a z ní čerpal Západní svět. Antická civilizace během helénismu a římské expanze silně ovlivnila také přilehlá území Evropy, severní Afriky a Blízkého východu. Za její počátek lze považovat v 8. do 5. století př. n. l. a za její konec zánik Západořímské říše roku 476 n. l. během pozdní antiky. Studiem antiky se zabývají . (cs)
  • La grek-romia antikvo estis epoko de la antikvo en la mediteranea areo. Ĝi etendis ĉirkaŭ de 1200 a.K. ĝis 600 p.K. kaj diferencis de la epokoj antaŭ kaj post tiu per kunaj kaj seninterrompaj kulturaj tradicioj. De la unua jarcento la mediteranea areo krome konsistigis politikan kaj kulturan unuecon per la roma imperio. (eo)
  • Antzinate klasikoa Antzinaroko greziar-erromatar aroa deitzeko historiografian erabiltzen den izendapena da. Goi Antzinarotik Antzinaro Berantiarrera doan aldia barne hartzen du, eta Antzinako Grezia eta Antzinako Erromako zibilizazioak sortu, garatu eta eragin izan zuten Mediterraneoaren inguruko lurraldean jazo zen. (eu)
  • Анти́чность (от лат. antiquitas «древность») — термин, означающий греко-римскую древность — цивилизацию Древней Греции и Древнего Рима во всём многообразии её исторических форм. Этот термин был принят в начале XVIII века во французском языке и обозначал особый вид искусства. Появление множества исследований в области истории искусств привело к сужению понятия до рамок греко-римской древности. В дореволюционном употреблении в России использовался термин «классическая древность». (ru)
  • Ант́ичність (від лат. antiquus, також Класична епоха) — період історії від 600 року до н. е. до 800 року н. е. у регіоні Середземного моря. (uk)
  • 古典时代(或称为古典时期、古典古代、古风时期,英語:Classical antiquity)是对(以地中海为中心,包括古希腊和古罗马等一系列文明)的长期文化史的一个广义称谓。在这个时期中,古希腊文明和古罗马文明十分繁荣,对欧洲、北非、中东等地施加巨大的影响。 通常认为古典时代起始于古希腊最早的文字记录,即公元前8-7世纪荷马史诗,一直延伸至以及罗马帝国的衰落。古典时代的结束伴随着古典时代晚期(公元300-600年)古典文化的崩溃,欧洲历史随后进入中世纪前期(公元600-1000年)。这段历史时期涵盖广袤的领土、多种不同的文化与历史分期。后世爱伦·坡的一句诗很好的诠释“古典时代”一词的含义:“光荣属于希腊,伟大属于罗马!” 受到古代东方文明影响的古希腊文化,以其艺术、哲学、社会、教育思想,一直影响着整个古典时代。这些思想被古罗马人继承和效仿。这些来自希腊和罗马的文化底蕴对现代社会的语言、政治、教育系统、哲学、科学、艺术、建筑有巨大的影响:从当时现存的古典时代残片中,一场巨大的复兴运动在14世纪的欧洲逐渐成形,这场运动后来被称作文艺复兴,各种领域的新古典主义风潮也在18-19世纪兴起。 (zh)
  • العصور الكلاسيكية القديمة أو العصر الكلاسيكي، يستخدم هذا المصطلح ليصف فترة من تاريخ الثقافة أو المعرفة البشرية تمتدُّ بين القرن الثامن قبل الميلاد والقرن الخامس أو السادس الميلادي تركَّزت خصوصاً في منطقة حوض البحر الأبيض المتوسط. ازدهرت في هذه الفترة حضارات الإغريق و روما القديمة وتعرف أحياناً باسم العالم اليوناني الروماني والتي قادت التطور المعرفي والثقافي في تلك العصور وتركت تأثيراً كبيراً في جميع أنحاء أوروبا وشمال إفريقيا وغرب آسيا. (ar)
  • L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al segle VIII aC) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al segle v dC), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana. Encara que aquest període abasta un ample territori i cultures diverses, el concepte d'antiguitat clàssic generalment és utilitzat per referir-se a la visió idealitzada posterior de l'Antiga Grècia i l'Antiga Roma i hi inclou el període d'expansió hel·lenística. És un terme ampli que abasta un llarg període en les àrees dominades per Grècia i Roma, és a dir, s'identifica amb el període grecoromà de l'edat antiga al món grecoromà: (ca)
  • Antike (von lateinisch antiquus ‚alt, altertümlich, altehrwürdig‘) bezeichnet eine Epoche im Mittelmeerraum, die etwa von 800 v. Chr. bis ca. 600 n. Chr. reicht, wobei der Beginn teilweise noch deutlich früher angesetzt wird. Die klassische Antike unterscheidet sich von vorhergehenden und nachfolgenden Epochen durch gemeinsame und durchgängige kulturelle Traditionen. Sie umfasst die Geschichte des antiken Griechenlands, des Hellenismus und des Römischen Reichs. Insbesondere das Römische Reich vereinte den Mittelmeerraum seit dem 1. Jahrhundert n. Chr. politisch und kulturell. (de)
  • Η κλασική αρχαιότητα είναι ένας ευρύς όρος για μια μακρά περίοδο της πολιτιστικής ιστορίας που επικεντρώνεται στη Μεσόγειο, η οποία περιλαμβάνει τους πολιτισμούς της αρχαίας Ελλάδας και της αρχαίας Ρώμης, συλλογικά γνωστά ως ελληνο-ρωμαϊκός κόσμος. Είναι η περίοδος κατά την οποία ο ελληνικός και ο ρωμαϊκός πολιτισμός άκμασαν και ασκούσαν μεγάλη επιρροή σε ολόκληρη την Ευρώπη, τη Βόρεια Αφρική και τη Νοτιοδυτική Ασία. (el)
  • Classical antiquity (also the classical era, classical period or classical age) is the period of cultural history between the 8th century BC and the 6th century AD centered on the Mediterranean Sea, comprising the interlocking civilizations of ancient Greece and ancient Rome known as the Greco-Roman world. It is the period in which both Greek and Roman societies flourished and wielded great influence throughout much of Europe, Northern Africa, and Western Asia. (en)
  • Antigüedad clásica es una expresión historiográfica​ para referirse al período greco-romano de la Edad Antigua, un largo período histórico que se sitúa entre la (la época de las primeras civilizaciones del Próximo Oriente Antiguo)​ y la Baja Antigüedad (o Antigüedad Tardía); y que propiamente corresponde al mundo grecorromano: la Cuenca del Mediterráneo y el Próximo Oriente, áreas donde la antigua Grecia y la antigua Roma desarrollaron la civilización greco-romana. El término "clásico" significa "de mayor plenitud" o "modelo digno de imitación",​ y su utilización para designar al período es marcadamente admirativa, a partir de una visión idealizada posterior sobre la época y su influencia en la conformación de la civilización occidental. (es)
  • Le terme Antiquité classique s'oppose à Antiquité tardive et renvoie à l'héritage de la civilisation gréco-romaine. Il est surtout employé dans les découpes historiques relatives à l'historiographie anglo-saxonne (historiens anglais et américains principalement) pour décrire l'Antiquité. (fr)
  • L'antichità classica, anche chiamata epoca classica, periodo classico, età classica o era classica, è un termine ampio che indica un lungo periodo di storia culturale incentrata sul mar Mediterraneo e comprendente soprattutto le civiltà dell'antica Grecia e dell'antica Roma, globalmente definite come civiltà greco-romana. In questo periodo storico sia la società greca che quella romana conobbero una forte crescita culturale ed esercitarono una grande influenza in tutta Europa, nel Nord Africa e nel Medio Oriente. (it)
  • 古典古代(こてんこだい、英: Classical Antiquity)は、ヨーロッパ史(西洋史)において古代ギリシア・ローマ時代を指す名称である。この時代に生み出された文化・文明が現在のヨーロッパ文化の基盤になっていることに由来し、「古典的」という修飾句を冠することで他の古代(文化・文明)と区別したものである。 古典古代の文化は、先行して繁栄していた古代オリエントの文化(エジプト文明およびメソポタミア文明)からの大きな影響(文字や鉄器の使用など)を受けて成立し、地中海世界(特にその北半分)を中心に発展した。この地域からはアレクサンドロスの帝国およびローマ帝国が台頭し、オリエント世界をも統合する大帝国を現出した。言語的側面から見れば、古典古代文化は古代ギリシア語およびラテン語による文化であった。 (ja)
  • 고전 고대(古典古代, Classical antiquity)는 에서 지역적으로는 지중해 유럽을 중심으로 하는 고대 그리스와 로마 시대를 가리키는 명칭으로 기원전 8세기부터 기원후 5세기까지의 긴 기간이다. 이 지역과 시대에서 만들어진 문화와 문명이 현재의 유럽 문화의 기반이 되었기 때문에 모범이 된다는 의미의 ‘고전(Classical)’이라는 수식어를 덧붙여 다른 지역의 고대 문화 또는 문명과 구별하여 칭하는 명칭이다. 에서 고전 고대 이후에는 중세(Middle Ages: 기원후 4~13세기 또는 기원후 5~14세기) 시대가 이어지는데, 고전 고대와 중세 사이의 전이 기간을 특별히 고대 후기(Late Antiquity: 기원후 2~8세기)라고 칭한다. 고전 고대의 문화는 이미 번영하고 있던 고대 오리엔트의 문화(이집트 문명 및 메소포타미아 문명)로부터 큰 영향(문자나 철기의 사용 등)을 받아서 성립하였고, 지중해를 중심으로 발전하였다. 이 지역에서 알렉산드로스 제국과 로마 제국이 일어났고, 오리엔트 세계도 통합하여 대제국을 형성했다. 언어적인 측면에서 보면, 고전 고대 문화는 고대 그리스어 및 라틴어에 의한 문화였다. (ko)
  • De klassieke oudheid is de naam voor een periode die uitsluitend wordt gebruikt in de periodisering van de westerse geschiedenis. Gewoonlijk laat men deze periode met Homerus en het begin van de Archaïsche periode van het oude Griekenland, Oudgrieks: Ἑλλάς, beginnen in de 8e eeuw v.Chr. en met de val van het West-Romeinse Rijk eindigen in 476 na Chr. Centraal staat daarbij de geschiedenis van het oude Griekenland en Rome. De klassieke oudheid wordt gevolgd door de middeleeuwen. Sommige historici noemen de overgangstijd tussen oudheid en middeleeuwen de late oudheid, die dan tot ongeveer 600 duurt. (nl)
  • A antiguidade clássica (também chamada de era clássica, período clássico ou idade clássica) é o período da história cultural entre o século VIII a.C. e o século VI d.C centrado no mar Mediterrâneo, compreendendo as civilizações entrelaçadas da Grécia antiga e da Roma antiga conhecidas como o mundo greco-romano. É o período em que a sociedade grega e romana floresceu e exerceu grande influência em toda a Europa, norte de África e Ásia ocidental . (pt)
  • Antiken (av latin antiquus ’forntida, gammaldags’, av ante 'före') är en epok i Medelhavsområdets historia. Epoken börjar med de olika grekiska och italienska stadsstaternas grundande och första spridning under arkaisk tid omkring 700 f.Kr. och avslutas med Västroms fall år 476 e.Kr. Därefter följer den tidiga medeltiden. En del räknar även senantiken, omkring 300–600 e.Kr., som en egen, separat, epok mellan antiken och medeltiden. Det är då möjligt att placera slutet av antiken antingen till omkring 300 e.Kr. eller 600 e.Kr., beroende på om senantiken inkluderas eller inte. (sv)
rdfs:label
  • Classical antiquity (en)
  • كلاسيكية قديمة (ar)
  • Antiguitat clàssica (ca)
  • Antika (cs)
  • Antike (de)
  • Κλασική αρχαιότητα (el)
  • Grek-romia antikvo (eo)
  • Antigüedad clásica (es)
  • Antzinate klasikoa (eu)
  • Antiquité classique (fr)
  • Era Klasik (in)
  • Antichità classica (it)
  • 古典古代 (ja)
  • 고전 고대 (ko)
  • Klassieke oudheid (nl)
  • Antiguidade Clássica (pt)
  • Античность (ru)
  • Antiken (sv)
  • Античність (uk)
  • 古典时代 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:academicDiscipline of
is dbo:curator of
is dbo:nonFictionSubject of
is dbo:type of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:discipline of
is dbp:epochs of
is dbp:era of
is dbp:establishedDate of
is dbp:genre of
is dbp:mainInterests of
is dbp:service of
is dbp:setting of
is dbp:subject of
is dbp:timePeriod of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of