An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

From its origin as a city-state on the peninsula of Italy in the 8th century BC, to its rise as an empire covering much of Southern Europe, Western Europe, Near East and North Africa to its fall in the 5th century AD, the political history of Ancient Rome was closely entwined with its military history. The core of the campaign history of the Roman military is an aggregate of different accounts of the Roman military's land battles, from its initial defense against and subsequent conquest of the city's hilltop neighbors on the Italian peninsula, to the ultimate struggle of the Western Roman Empire for its existence against invading Huns, Vandals and Germanic tribes. These accounts were written by various authors throughout and after the history of the Empire. Following the First Punic War, n

Property Value
dbo:abstract
  • La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident. Malgrat que el baix imperi s'estenia per les terres de la perifèria de la mar Mediterrània, en la història militar de Roma les batalles navals van ser, en general, menys significatives que les batalles terrestres pel seu domini gairebé inqüestionable del mar després de les ferotges lluites navals de la Primera Guerra Púnica. La història de l'antiga Roma, originalment una ciutat estat d'Itàlia i finalment un imperi que cobriria gran part d'Euràsia i el nord de l'Àfrica, va des del segle viii aC fins al segle v. Com va succeir amb la majoria de les civilitzacions antigues, l'exèrcit romà va servir per al triple propòsit d'assegurar les seves fronteres, explotar les zones perifèriques mitjançant mesures tals com imposar tributs sobre els pobles conquerits i mantenir l'ordre intern. Des del principi, l'exèrcit romà va tipificar aquesta pauta i la majoria de les campanyes de Roma van estar caracteritzades per un d'aquests tipus: el primer és la campanya territorial expansionista, que normalment començava en forma de contraofensiva, en què cada victòria comportava la subjugació de grans extensions de territori i que va permetre a Roma passar de ser un petit poble al tercer imperi més gran del món antic, incloent-hi gairebé la quarta part de la població mundial; el segon són les guerres civils, que van colpejar Roma amb freqüència des de la seva mateixa fundació fins a la seva desaparició final. Els exèrcits romans no eren invencibles, malgrat la seva formidable reputació i el gran nombre de les seves victòries: durant segles, els romans «van produir la seva pròpia ració d'incompetents» que van conduir els exèrcits romans a derrotes catastròfiques. No obstant això, la destinació dels majors enemics de Roma, com Pirros i Aníbal, solia ser el de guanyar la batalla però perdre la guerra. La història de les campanyes romanes és, abans que res, la història d'una persistència obstinada que supera terribles derrotes. La història de l'Imperi Romà és força excepcional en el sentit que la seva activitat, militar o no, està documentada en gran detall gairebé des de la mateixa fundació de la ciutat fins a la seva desaparició final. Encara que, tristament, algunes històries s'han perdut, com el relat de Trajà en les Guerres Dàcies i d'altres, com les primeres històries de Roma, són com a mínim en part apòcrifes, els relats existents de la història militar de Roma són tanmateix extensos. (ca)
  • منذ أن كانت مدينة بشكل دولة في شبه الجزيرة الإيطالية في القرن الثامن قبل الميلاد، حتى صعودها كإمبراطورية تغطي معظم غرب أوروبا وشرق أوروبا والشرق الأدنى إلى شمال أفريقيا حتى سقوطها في القرن الخامس الميلادي، يُعد التاريخ السياسي للإمبراطورية الرومانية متشابكًا مع تاريخها العسكري. يُعد جوهر تاريخ حملة العسكرية الرومانية مجموعًا من اعتبارات مختلفة للمعارك البرية للعسكرية الرومانية، من دفاعاتها الأولية وغزواتها اللاحقة لجيرانها في شبه الجزيرة الإيطالية، إلى الدفاع المستميت للإمبراطورية الرومانية الغربية ضد الغزاة الهون الفندال والقبائل الجرمانية. كُتبت هذه الاعتبارات من قبل مؤلفين مختلفين على مدى وبعد تاريخ الإمبراطورية. بعد الحروب البونية الأولى، أصبحت المعارك البحرية أقل أهمية من المعارك البرية بالنسبة للعسكرية الرومانية بسبب شمولها للأراضي الحدودية وسيطرتها المطلقة على البحر المتوسط. خاض الجيش الروماني أول معركة ضد جيرانه القبليين والمدن الإتروسكانية داخل إيطاليا، وسيطر لاحقًا على المتوسط وفي ذروة قوته على مقاطعات بريطانيا وآسيا الصغرى. وكما هو الحال بالنسبة للحضارات القديمة، كانت العسكرية الرومانية تشغل مهمة ثلاثية تشمل تأمين الحدود واستغلال المناطق الحدودية من خلال تطبيق إجراءات مثل فرض الترفيد على السكان الذين يحتل بلدهم والحفاظ على النظام الداخلي. جسدت العسكرية الرومانية ذلك النمط، وتميزت كل الحملات العسكرية الرومانية بأحد نوعين. الأول هو حملة التوسع الإقليمي، التي تبدأ عادةً كهجوم مضاد، وفيه تخضع مناطق كبيرة تُمكن روما من التضخم من مدينة صغيرة بتعداد إلى دولة بتعداد سكان يبلغ 55 مليون نسمة في الفترة المبكرة للإمبراطورية عندما توقف التوسع. العامل الثاني هو الحرب الأهلية والذي ابتليت به الإمبراطورية الرومانية منذ تأسيسها وحتى زوالها النهائي. رغم سمعتها المخيفة ومجموعة الانتصارات التي حققتها، كانت الجيوش الرومانية قابلة للهزيمة. أنتج الرومان مجموعة من الكفاءات الذين قادوا الجيوش الرومانية إلى هزائم كارثية. ومع ذلك، كان مصير حتى أعظم أعداء روما، مثل بيروس وهانيبال، الفوز بمعركة، لكنهم خسروا الحرب. إن تاريخ حملات روما هو، إذا لم يكن هناك شيئًا آخر، تاريخ من الإصرار العنيد على التغلب على الخسائر المروعة. (ar)
  • From its origin as a city-state on the peninsula of Italy in the 8th century BC, to its rise as an empire covering much of Southern Europe, Western Europe, Near East and North Africa to its fall in the 5th century AD, the political history of Ancient Rome was closely entwined with its military history. The core of the campaign history of the Roman military is an aggregate of different accounts of the Roman military's land battles, from its initial defense against and subsequent conquest of the city's hilltop neighbors on the Italian peninsula, to the ultimate struggle of the Western Roman Empire for its existence against invading Huns, Vandals and Germanic tribes. These accounts were written by various authors throughout and after the history of the Empire. Following the First Punic War, naval battles were less significant than land battles to the military history of Rome due to its encompassment of lands of the periphery and its unchallenged dominance of the Mediterranean Sea. The Roman army battled first against its tribal neighbours and Etruscan towns within Italy, and later came to dominate the Mediterranean and at its height the provinces of Britannia and Asia Minor. As with most ancient civilizations, Rome's military served the triple purpose of securing its borders, exploiting peripheral areas through measures such as imposing tribute on conquered peoples, and maintaining internal order. From the outset, Rome's military typified this pattern, and the majority of Rome's campaigns were characterised by one of two types. The first is the territorial expansionist campaign, normally begun as a counter-offensive, in which each victory brought subjugation of large areas of territory and allowed Rome to grow from a small town to a population of 55 million in the early empire when expansion was halted. The second is the civil war, which plagued Rome from its foundation to its eventual demise. Despite their formidable reputation and host of victories, Roman armies were not invincible. Romans "produced their share of incompetents" who led Roman armies into catastrophic defeats. Nevertheless, it was generally the fate of even the greatest of Rome's enemies, such as Pyrrhus and Hannibal, to win the battle but lose the war. The history of Rome's campaigning is, if nothing else, a history of obstinate persistence overcoming appalling losses. (en)
  • La historia de la Antigua Roma —originalmente una ciudad-estado de Italia y después un imperio que cubría gran parte de Eurasia y el norte de África—, desde el siglo IX a. C. hasta el siglo V d. C., está muy ligada a su historia militar. El núcleo de la historia de las campañas militares romanas es el relato de las batallas terrestres del ejército romano, desde su defensa inicial y posterior conquista de las ciudades de las colinas vecinas de la península itálica, hasta la lucha final del Imperio romano de Occidente por su propia existencia contra los invasores hunos, vándalos y germanos tras la división del Imperio en los Imperios de Oriente y Occidente. A pesar de que el Bajo Imperio se extendía por las tierras de la periferia del Mediterráneo, en la historia militar de Roma las batallas navales fueron, por lo general, menos significativas que las batallas terrestres, debido a su dominio casi incuestionable del mar tras las feroces luchas navales de la primera guerra púnica. En primer lugar, el ejército romano luchó contra sus vecinos tribales y los pueblos etruscos de Italia; posteriormente llegó a dominar gran parte del Mediterráneo y más allá, incluyendo la provincia de Britania y Asia Menor en el apogeo del Imperio. Al igual que sucedió con la mayoría de las civilizaciones antiguas, el ejército de Roma sirvió para el triple propósito de asegurar sus fronteras, explotar las zonas periféricas, mediante medidas tales como imponer tributos sobre los pueblos conquistados, y mantener el orden interno.​ Desde el principio, el ejército romano tipificó esta pauta y la mayoría de las campañas de Roma estuvieron caracterizadas por uno de estos tipos: el primero es la campaña territorial expansionista, que normalmente empezaba en forma de contraofensiva,​ en la que cada victoria conllevaba la subyugación de grandes extensiones de territorio y que permitió a Roma pasar de ser un pequeño pueblo al tercer imperio más grande del mundo antiguo, abarcando casi la cuarta parte de la población mundial;​ el segundo son las guerras civiles, que azotaron a Roma con frecuencia desde su misma fundación hasta su desaparición final. Los ejércitos romanos no eran invencibles, a pesar de su formidable reputación y el gran número de sus victorias.​ Durante siglos, los romanos «produjeron su propia ración de incompetentes»​ que condujeron a sus ejércitos a derrotas catastróficas. No obstante, el destino de los mayores enemigos de Roma, como Pirro y Aníbal,​ solía ser el de ganar las batallas pero perder la guerra. La historia de las campañas romanas es, ante todo, la historia de una persistencia obstinada que supera terribles derrotas.​​ (es)
  • Dalle lontane origini quale città-stato nell'Italia antica del VIII secolo a.C., al sorgere e all'estendersi dell'impero su buona parte dell'Europa, dell'Asia mediterranea e del Nord Africa, fino al declino del XV secolo, la storia di Roma antica fu spesso inscindibilmente legata alle sue vicende militari. Il nucleo della storia delle campagne dell'esercito romano è costituito da un complesso di diversi resoconti delle battaglie sostenute dall'esercito romano, dall'iniziale difesa dell'originario colle dai vicini italici, con la conseguente annessione, fino all'estrema difesa del declinante Impero romano contro le tribù di invasori Unni, Vandali e Germani, dopo la sua separazione in Impero d'Occidente e Impero d'Oriente. Questi resoconti sono tramandati da varie fonti contemporanee e successive alla storia dell'Impero. Nonostante la dimensione circum-mediterranea raggiunta dalla sua potenza politica, nella storia militare di Roma le furono in genere meno rilevanti di quelle terrestri: una conseguenza, questa, dell'incontrastato dominio sui mari assicurato dalle vittorie conseguite nei violenti scontri navali sostenuti durante la prima guerra punica. L'esercito di Roma antica si misurò dapprima con le tribù confinanti e con le città etrusche d'Italia, per estendere in seguito il suo dominio a buona parte dell'area mediterranea. La vocazione continentale di Roma spinse ben più oltre l'ascesa militare: questa, all'apice della sua potenza, giunse fino alle province della Britannia e dell'Anatolia. Come per molte civiltà antiche, l'esercito romano assolse un triplice compito: difesa dei confini; sfruttamento delle aree periferiche con misure di imposizione tributaria sui popoli sottomessi; mantenimento dell'ordine interno. Fin dall'inizio, l'esercito romano rese tipico questo schema e la maggior parte delle campagne militari di Roma furono caratterizzate da uno dei due tipi: il primo è quello della campagna di espansione territoriale, normalmente concepita come una controffensiva, in cui ogni vittoria conduceva alla sottomissione di vaste aree territoriali permettendo a Roma di liberarsi dalla sua dimensione di piccola città fino a divenire uno dei più grandi imperi del mondo antico, che racchiudeva in sé circa un quarto della popolazione mondiale; il secondo tipo è quello della guerra civile, i cui esempi afflissero la vita di Roma dalla sua fondazione fino al crollo finale. (it)
  • 从前8世纪意大利半岛的一个小城邦,到逐步征服北非、南欧、西欧以及近东地区,成为名副其实的“地中海帝国”,直至最终分崩离析,古罗马的政治史与其军事史密切相关。从王国及共和国初期对周围的意大利部落的防守反击,到帝国时期拼死抵御入侵的匈人、西哥特人及汪达尔人等大迁徙民族,古罗马的军事行动往往围绕着陆上作战展开,而相关叙述都可以在古典以及中世纪作家的著作中觅得踪迹。在第一次布匿战争之后,海战的重要性往往低于陆战,因为地中海已成为罗马帝国的内海,其海上霸权基本无人得以撼动。 与罗马人首先发生军事冲突的是罗马城周围的数个拉丁人邻邦,此后相继征服了南方的萨莫奈人以及北方更为强大的伊特鲁里亚王国,并最终在地中海沿岸、不列颠以及小亚细亚地区确立霸主地位。与古典时期的大多数文明一样,罗马人发动军事行动主要属于两大类型:一类是对外扩展疆域和稳固边界、向邻邦索取政治与经济利益,这一过程往往从防守反击开始,最后实现对大块领土的征服,使罗马得以从一座小城邦迅速扩张为一个坐拥5500万的帝国(早期帝国时期,此时扩张接近停滞);而第二类则是以及对内维稳,往往表现为内战与割据,内战虽短,但从建国初期到其末日从未停歇。 尽管在西方世界有着极高的知名度,也曾在各地赢得胜利,罗马军团并不是战无不胜的,他们也常在各式惨败中分得一杯羹。然而,即使是罗马人最伟大的对手,如皮洛士和汉尼拔等,他们曾拿下数场战斗,最终却输了正常战争。罗马的军事战役史,是一幅坚持不懈克服悲剧性失败的壮丽画卷。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 314843 (xsd:integer)
dbo:wikiPageInterLanguageLink
dbo:wikiPageLength
  • 132492 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1117715146 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:align
  • left (en)
dbp:author
  • Edward Gibbon (en)
  • Theodor Mommsen (en)
  • Cassius Dio (en)
  • Sallust (en)
  • Jordanes (en)
dbp:caption
dbp:direction
  • vertical (en)
dbp:image
  • GothicInvasions 267-269-en.svg (en)
  • GothicInvasions250-251-en.svg (en)
dbp:name
  • The Roman History (en)
  • Conspiracy of Catiline and the Jurgurthine War (en)
  • The Decline and Fall of the Roman Empire (en)
  • The History of Rome (en)
  • The Origin and Deeds of the Goths (en)
dbp:no
  • 731 (xsd:integer)
  • 7990 (xsd:integer)
  • 10701 (xsd:integer)
  • 14809 (xsd:integer)
  • 18047 (xsd:integer)
dbp:width
  • 200 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • منذ أن كانت مدينة بشكل دولة في شبه الجزيرة الإيطالية في القرن الثامن قبل الميلاد، حتى صعودها كإمبراطورية تغطي معظم غرب أوروبا وشرق أوروبا والشرق الأدنى إلى شمال أفريقيا حتى سقوطها في القرن الخامس الميلادي، يُعد التاريخ السياسي للإمبراطورية الرومانية متشابكًا مع تاريخها العسكري. يُعد جوهر تاريخ حملة العسكرية الرومانية مجموعًا من اعتبارات مختلفة للمعارك البرية للعسكرية الرومانية، من دفاعاتها الأولية وغزواتها اللاحقة لجيرانها في شبه الجزيرة الإيطالية، إلى الدفاع المستميت للإمبراطورية الرومانية الغربية ضد الغزاة الهون الفندال والقبائل الجرمانية. كُتبت هذه الاعتبارات من قبل مؤلفين مختلفين على مدى وبعد تاريخ الإمبراطورية. بعد الحروب البونية الأولى، أصبحت المعارك البحرية أقل أهمية من المعارك البرية بالنسبة للعسكرية الرومانية بسبب شمولها للأراضي الحدودية وسيطرتها المطلقة على البحر المتوسط. (ar)
  • La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident. Malgrat que el baix imperi s'estenia per les terres de la perifèria de la mar Mediterrània, en la història militar de Roma les batalles navals van ser, en general, menys significatives que les batalles terrestres pel seu domini gairebé inqüestionable del mar després de les ferotges lluites navals de la Primera Guerra Púnica. La històr (ca)
  • From its origin as a city-state on the peninsula of Italy in the 8th century BC, to its rise as an empire covering much of Southern Europe, Western Europe, Near East and North Africa to its fall in the 5th century AD, the political history of Ancient Rome was closely entwined with its military history. The core of the campaign history of the Roman military is an aggregate of different accounts of the Roman military's land battles, from its initial defense against and subsequent conquest of the city's hilltop neighbors on the Italian peninsula, to the ultimate struggle of the Western Roman Empire for its existence against invading Huns, Vandals and Germanic tribes. These accounts were written by various authors throughout and after the history of the Empire. Following the First Punic War, n (en)
  • La historia de la Antigua Roma —originalmente una ciudad-estado de Italia y después un imperio que cubría gran parte de Eurasia y el norte de África—, desde el siglo IX a. C. hasta el siglo V d. C., está muy ligada a su historia militar. El núcleo de la historia de las campañas militares romanas es el relato de las batallas terrestres del ejército romano, desde su defensa inicial y posterior conquista de las ciudades de las colinas vecinas de la península itálica, hasta la lucha final del Imperio romano de Occidente por su propia existencia contra los invasores hunos, vándalos y germanos tras la división del Imperio en los Imperios de Oriente y Occidente. A pesar de que el Bajo Imperio se extendía por las tierras de la periferia del Mediterráneo, en la historia militar de Roma las batallas (es)
  • Dalle lontane origini quale città-stato nell'Italia antica del VIII secolo a.C., al sorgere e all'estendersi dell'impero su buona parte dell'Europa, dell'Asia mediterranea e del Nord Africa, fino al declino del XV secolo, la storia di Roma antica fu spesso inscindibilmente legata alle sue vicende militari. Il nucleo della storia delle campagne dell'esercito romano è costituito da un complesso di diversi resoconti delle battaglie sostenute dall'esercito romano, dall'iniziale difesa dell'originario colle dai vicini italici, con la conseguente annessione, fino all'estrema difesa del declinante Impero romano contro le tribù di invasori Unni, Vandali e Germani, dopo la sua separazione in Impero d'Occidente e Impero d'Oriente. Questi resoconti sono tramandati da varie fonti contemporanee e succe (it)
  • 从前8世纪意大利半岛的一个小城邦,到逐步征服北非、南欧、西欧以及近东地区,成为名副其实的“地中海帝国”,直至最终分崩离析,古罗马的政治史与其军事史密切相关。从王国及共和国初期对周围的意大利部落的防守反击,到帝国时期拼死抵御入侵的匈人、西哥特人及汪达尔人等大迁徙民族,古罗马的军事行动往往围绕着陆上作战展开,而相关叙述都可以在古典以及中世纪作家的著作中觅得踪迹。在第一次布匿战争之后,海战的重要性往往低于陆战,因为地中海已成为罗马帝国的内海,其海上霸权基本无人得以撼动。 与罗马人首先发生军事冲突的是罗马城周围的数个拉丁人邻邦,此后相继征服了南方的萨莫奈人以及北方更为强大的伊特鲁里亚王国,并最终在地中海沿岸、不列颠以及小亚细亚地区确立霸主地位。与古典时期的大多数文明一样,罗马人发动军事行动主要属于两大类型:一类是对外扩展疆域和稳固边界、向邻邦索取政治与经济利益,这一过程往往从防守反击开始,最后实现对大块领土的征服,使罗马得以从一座小城邦迅速扩张为一个坐拥5500万的帝国(早期帝国时期,此时扩张接近停滞);而第二类则是以及对内维稳,往往表现为内战与割据,内战虽短,但从建国初期到其末日从未停歇。 (zh)
rdfs:label
  • تاريخ الحملات العسكرية الرومانية (ar)
  • Història de les campanyes militars romanes (ca)
  • Historia de las campañas militares romanas (es)
  • Campaign history of the Roman military (en)
  • Storia delle campagne dell'esercito romano (it)
  • 羅馬戰役史 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License