| dbo:abstract
|
- بيسيستراتوس (باليونانية:Πεισίστρατος) (بلاتينية:Pisistratus) ، توفي عام 528 قبل الميلاد، هو ابن أبقراط، كان حاكم أثينا القديمة خلال الفترة ما بين 561 و 527 قبل الميلاد. ارثه يكمن بالدرجة الأولى في تؤسسه لمهرجان عموم أثينا. (ar)
- Peisistratos (starořecky Πεισίστρατος, latinsky Peisistratus) byl athénský samovládce (tyran), který vládl mezi lety 546 př. n. l. – (cs)
- Pisístrat (grec antic: Πεισίστρατος, llatí: Peisistratus; abans del 600-527 aC), fill d'Hipòcrates i parent de Soló per part de mare, fou un tirà d'Atenes. Va prendre el poder vers l'any 560 i el va conservar fins que va morir, tret de dos períodes en què va viure a l'exili. Va rebre el seu nom de Pisístrat (fill de Nèstor), suposat ancestre familiar. Hipòcrates havia enllaçat amb la família dels filides. Va néixer no més tard del 612 aC. Fou amic de Soló. Quan aquest va induir els atenesos a fer la guerra contra Mègara per la possessió de Salamina, Pisístrat, que era arcont, el va ajudar amb la seva eloqüència, aconseguint l'anul·lació del decret que prohibia cap atac sobre l'illa. Pisístrat es va destacar tanmateix en la conquesta de Nisea, el port de Mègara. Soló va establir la seva constitució i es va retirar d'Atenes i llavors van esclatar les lluites partidistes entre el partit de la plana (dirigit per Licurg), el de les muntanyes (dirigit per Pisístrat) i el de la costa (dirigit per Mègacles fill d'Alcmeó). Amb la seva política de repartir diners als pobres Pisístrat va aconseguir força suport. Quan va tornar Soló a la ciutat va veure l'ambició del seu amic i va advertir a Pisístrat, però ja fins i tot el senat estava disposat a donar el poder al cap dels muntanyencs; una darrera maniobra, presentant una sèrie de seguidors ferits suposadament pels rivals, va acabar la feina: el senat, a proposta d'Aristó, li va concedir un cos de 50 homes armats per a la seva protecció. Progressivament Pisístrat va ampliar aquest cos i finalment es va apoderar de la ciutadella el 560 aC. Mègacles i els alcmeònides van fugir. Soló va haver de reconèixer la victòria del seu antic amic. Una vegada al poder, Pisístrat no va canviar les lleis i va administrar molt bé el país, però molt aviat les faccions de Mègacles i Licurg, unides, el van enderrocar. La seva propietat li fou confiscada i fou comprada per Càl·lies, fill d'Hipònic. Pisístrat va ser a l'exili uns sis anys i mentre Mègacles i Licurg es van enfrontar i finalment el primer va contactar amb Pisístrat per una aliança que el retornaria al govern i es casaria amb Cesira, filla de Mègacles; la proposta fou acceptada però no era fàcil que Pisístrat fou acceptat pel poble. Altre cop el tirà va recórrer a un estratagema per accedir al poder: va contractar a una dona molt maca de Peònia anomenada Fia a la qual va disfressar d'Aenea i es va posar al seu costat en un carro, fent córrer el rumor que la mateixa Atena era qui el retornava a l'acròpoli. El poble ho va creure i el va rebre i acceptar, segurament també per influència de Mègacles i el seu partit, ara aliats al tirà. Es diu que Fia fou donada en matrimoni a Hiparc. Pisístrat va tractar malament a la seva dona, que es va queixar a la seva mare. Mègacles altre cop es va aliar amb Licurg contra Pisístrat i aquest fou enderrocat per segona vegada. Es va retirar a Erètria (Eubea). Altre cop la seva propietat fou confiscada i altre cop fou comprada per Càl·lies. A Erètria, en una reunió familiar, a proposta del fill Hípies, es va decidir intentar recuperar el poder i es va obtenir el suport d'algunes ciutats, especialment Tebes. Amb els fons que van aportar les ciutats es va contractar un exèrcit mercenari a Argos; amb tots els preparatius van passar uns deu anys. Finalment, sota el comandament d'un militar nadiu de Naxos de nom Lígdamis, els mercenaris van arribar a Marató a l'Àtica on els partidaris de Pisístrat se li van unir; els seus rivals van sortir a trobar l'exèrcit invasor amb les forces militars al seu abast; els dos exèrcits van acampar al Temple d'Atena a Pal·lene i Pisístrat va fer un atac inesperat i va posar en fuita a l'enemic; mentre eren perseguits els fugitius, Pisístrat va poder entrar a Atenes sense oposició. Poc després fou conquerida l'illa de Naxos i Lígdamis fou recompensat pels seus serveis amb la tirania de l'illa. Altre cop tirà (per tercera vegada) va adoptar mesures per assegurar-se el control del poder. Un cos de mercenaris va quedar a la seva disposició i ostatges dels seus enemics foren enviats a Naxos, sota custòdia de Lígdamis. Altres oposicions foren desterrats o es van exiliar com el pare de Milcíades. Els mercenaris foren pagats amb les mines d'or de Leurèon i les mines de la regió de l'Estrimó a Tràcia (que no se sap com va adquirir, però probablement com a possessió privada mercès a la seva amistat o parentiu amb la casa reial de Macedònia). L'illa de Delos fou purificada per indicació d'un oracle. L'única expedició militar de què es té notícia, a part de la conquesta de Naxos, és la conquesta de Sigèon, que estava en poder de Mitilene, i que finalment, després de diverses lluites, van obtenir per un arbitratge de Periandre de Corint. Hegesístrat, bastard de Pisístrat, fou establert com a tirà a Sigèon. Poliè esmenta també algunes operacions militars del seu fill Híppies per suprimir la pirateria a la mar. Pisístrat va conservar la constitució de Soló i únicament es pot considerar alterada en què els membres de la seva família van exercir els principals càrrecs de l'estat. Pisístrat obeïa o fingia obeir les lleis i una vegada fins i tot va comparèixer davant el tribunal de l'Areòpag per respondre d'un càrrec d'assassinat, que finalment fou retirat. El seu govern fou una barreja d'enfortiment i respecte de la llei i d'indulgència amb els enemics. Pisístrat es va casar tres vegades: la primera dona, de nom desconegut, fou la mare d'Híppies (segons Tucídides el fill gran) i d'Hiparc; més tard es va casar amb , amb la qual va tenir dos fills, Iofó i Tèssal (alguns atribueixen a Timonassa connexions amb la casa reial de Macedònia), el primer segurament va morir jove. També va tenir un bastard de nom Hegesistrat, tira de Sigèon, i una filla casada amb un jove de nom Trasibul o Trasimedes. La seva tercera dona fou la filla de Mègacles, Cesira. Pisístrat va morir ja vell vers el 527 aC i el va succeir en la tirania pel seu fill Hípies, i segurament el seu germà Hiparc va estar associat al poder fins a la seva mort (assassinat) el 514 aC. Pisístrat va fundar una efímera dinastia coneguda com els pisistràtides. Durant el seu mandat els atenesos van ser privats de moltes llibertats civils i morals, però tot i això, el judici que en fan els autors antics, com ara Heròdot, no és gaire sever, pel fet que el consideren un tirà dotat de grans habilitats per governar.Se li atribueixen diverses reformes i millores: omplí Atenes de monuments, va reunir obres de l'època homèrica en la qual seria la primera biblioteca pública; va incrementar el comerç, cosa que va afavorir el creixement de la classe mercantil; donà gran lluïment a les festes públiques d'Atenes com les dionisíaques i les panatenees; afavorí el desenvolupament econòmic; durant la seva tirania es va fer la primera representació teatral. (ca)
- Peisistratos, (altgriechisch Πεισίστρατος Peisístratos, lateinisch Pisistratus, * wohl um 600 v. Chr.; † 528/527 v. Chr.) wurde durch einen bewaffneten Staatsstreich zum Begründer der Peisistratiden-Tyrannis in Athen. (de)
- Ο Πεισίστρατος υπήρξε κατά διαστήματα τύραννος στην Αρχαία Αθήνα, για συνολικά περίπου 20 χρόνια, στην περίοδο 561 έως 527 π.Χ. Προσπάθησε και κατάφερε να επιβάλει τυραννίδα τρεις φορές, χρησιμοποιώντας άλλοτε συμμάχους από διάφορες πόλεις, άλλοτε από την ίδια την Αθήνα όπου υπήρχαν έντονες διαμάχες εξουσίας μεταξύ αντίπαλων ισχυρών οικογενειών, άλλοτε μισθοφορικό στρατό και άλλοτε άλλα δόλια τεχνάσματα. Τις πρώτες δύο φορές κατάφερε να επιβληθεί για μικρό χρονικό διάστημα, μετά το οποίο ανατράπηκε και εξορίστηκε. Την τρίτη φορά, όμως, έμεινε στην εξουσία μέχρι το θάνατό του. Αυτός επήλθε από φυσικά αίτια και σε μεγάλη ηλικία του Πεισιστράτου, το 527 π.Χ., οπότε τον διαδέχτηκαν οι Πεισιστρατίδες. (el)
- Pisistrato (antzinako grezieraz: Πεισίστρατος; K.a. 600 aldean - K.a. 528 edo 527) Atenasko tiranoa izan zen. (eu)
- Pisístrato (c. 607-527 a. C.) ―llamado en griego Πεισίστρατος― fue un destacado tirano griego del siglo VI a. C., que gobernó Atenas en 561, 559-556 y del 546 a 527 a. C. (es)
- Pisistratus or Peisistratus (Greek: Πεισίστρατος Peisistratos; c. 600 – 527 BC) was a politician in ancient Athens, ruling as tyrant in the late 560s, the early 550s and from 546 BC until his death. His unification of Attica, the triangular peninsula of Greece containing Athens, along with economic and cultural improvements laid the groundwork for the later preeminence of Athens in ancient Greece. His legacy lies primarily in his institution of the Panathenaic Games, historically assigned the date of 566 BC, and the consequent first attempt at producing a definitive version of the Homeric epics. Peisistratos' championing of the lower class of Athens is an early example of populism. While in power, he did not hesitate to confront the aristocracy and greatly reduce their privileges, confiscating their lands and giving them to the poor. Peisistratos funded many religious and artistic programs, in order to improve the economy and spread the wealth more equally among the Athenian people. Peisistratids is the common family or clan name for the three tyrants, who ruled in Athens from 546 to 510 BC, referring to Peisistratos and his two sons, Hipparchos and Hippias. (en)
- Peisistratos (abad ke-6 SM – 527/528 SM; juga dieja Pisistratos; bahasa Yunani: Πεισίστρατος) adalah tiran yang berkuasa di Athena pada periode antara 561 dan 527 SM. Peninggalannya terutama adalah penciptaan dan upaya untuk membuat versi pasti dari . Perjuangan Peisistratos demi rakyat kelas bawah di Athena, yang disebut Hyperakrioi, dapat dilihat sebagai contoh awal populisme atau bahkan sosialisme. Semasa berkuasa, Peisistratos tidak pernah ragu menentang aristokrasi, dan dia banyak mengurangi hak istimewa mereka, menyita tanah mereka dan memberikannya kepada rakyat miskin, serta mendanai banyak program keagamaan dan seni. (in)
- Pisistrate (en grec ancien : Πεισίστρατος / Peisístratos, surnom signifiant qui convainc l'armée), né vers 600 av. J.-C., mort en 527, est un tyran d'Athènes, au pouvoir de 561 à 527 av. J.-C. (fr)
- ペイシストラトス（ギリシャ語: Πεισίστρατος, ラテン文字転写: Peisistratos、紀元前6世紀頃 – 紀元前527年）は、古代アテナイの貴族で僭主。七賢人の一人ソロンの友人であったが、政治思想では対立し、彼を亡命に追いやった。 (ja)
- 페이시스트라토스(그리스어: Πεισίστρατος, Peisistratos)는 고대 아테네의 정치가로 쿠데타로 참주(僭主)가 된 뒤, 농업중심의 안정적인 정책을 폈으며 아테네 번영의 기반을 닦아 도시국가로서 아테네의 위상을 높였다. (ko)
- Pisistrato del demo di Filaide (in greco antico: Πεισίστρατος, Peisístratos; 600 a.C. – 528/527 a.C.) è stato un politico ateniese, tiranno di Atene dal 561/560 al 556/555 e dal 546 (o 544) al 528/527 a.C. (it)
- Pisistratos (Oudgrieks: Πεισίστρατος, Peisístratos, 607 v.Chr. - 527 v.Chr.) was de eerste tiran van het oude Athene. Pisistratus beweerde van het koningshuis der Neleïden af te stammen, waarvan Nestor de bekendste was. Dit koningshuis regeerde volgens Homerus over Pylos. Ook beweerde hij van een gelijknamige Pisistratus af te stammen, die in 669 archont van Athene was geweest. Zijn moeder was alleszins een bloedverwante van Solon. Hij ondernam in 560 v.Chr. met de hulp van een lijfwacht een eerste poging tot staatsgreep, maar werd nog twee keer afgezet. Beide keer kwam hij dankzij zijn geld en zijn grote prestige terug, maar toch lukte het hem pas in 546 v.Chr. zich definitief als tiran te installeren. Hij maakte een eind aan de politieke twisten van de adellijke families, die na het optreden van Solon elkaar voortdurend gewelddadig bestreden. De meeste van deze families wist hij te verzoenen, alleen de Alcmaeoniden bleven hem vijandig gezind. Met zijn militie en een korps huurlingen onderdrukte Pisistratus weliswaar de politieke vrijheid te Athene, maar anderzijds was zijn regeringsperiode een tijd van grote economische en culturele bloei voor Attica. Het was zijn bedoeling een einde in Athene te maken aan de overheersing van de adel en de stad op democratisch bestuur voor te bereiden. Hij steunde de kleine boeren en inspecteerde persoonlijk de landerijen. Om in zijn hervormingspolitiek te slagen, nam Pisistratus twee verschillende maatregelen, die beide nauw met de religie waren verbonden:
* Hij begon grote openbare werken, onder meer de bouw van een Athena-tempel op de Akropolis en de aanleg van een waterleiding. Deze initiatieven moesten niet alleen werk verschaffen en daardoor de algemene welvaart bevorderen, ze droegen ook toe aan de stadsverfraaiing en de hygiëne.
* Hij nodigde dichters aan zijn hof uit en zorgde onder andere voor de eerste officiële uitgave van de Ilias en de Odyssee in boekvorm. Hij wilde daarenboven de invloed van de adel eveneens indammen door de invoering van nieuwe religieus-culturele manifestaties, ter ere van bij het volk geliefde godheden.
* Hij veranderde de opzet van de Panathenaeën. Behalve de oude vorm organiseerde hij de vierjaarlijkse 'Grote Panathenaeën'.
* Hij organiseerde de grote of stedelijke Dionysia: nog vóór 540 v.Chr. was hieraan jaarlijks een toneelfestival verbonden, een staatsaangelegenheid met volksopvoedkundige doelstellingen.
* De cultus van mysteriën van Eleusis veranderde onder zijn bewind in een nationale aangelegenheid.
* Hij voerde de eredienst van de 'proletarische' goden Athena Erganê, godin van de ambachtslieden, en van Hephaestus, god van de smeden, metaalbewerkers en pottenbakkers, in. Met deze initiatieven slaagde Pisistratus er in een kritischer samenleving te scheppen.
* Pisistratus streefde naar vrede met de naburige stadstaten, wat eveneens de welvaart van de burgers moest begunstigen. Pisistratus overleed in 527 v.Chr. Zijn politiek werd na zijn dood door zijn zonen Hippias en Hipparchus voortgezet, de Pisistratiden. Moderne historici zien in Pisistratus steeds meer de eigenlijke grondlegger van het democratische Athene. Ondanks het autocratische karakter van zijn bewind bereidde hij met zijn strijd tegen de adellijke partijen de invoering van de democratie voor . (nl)
- Pizystrat (gr. Πεισίστρατος) – tyran Aten w latach 561-527 p.n.e. Dynastia Pizystratydów (on oraz jego synowie, Hipparchos i Hippiasz) panowała w Atenach do 510 p.n.e. Był jednym z tyranów ateńskich od 561/560 r. p.n.e. Swoją pozycję zawdzięczał konfliktom między rodzinami arystokratycznymi. Obok Pizystrata po ustąpieniu Solona w trakcie walk dominującą pozycję na scenie politycznej osiągnęli także Likurg, wspieranego przez – „mieszkańców równiny” (pediakoi) oraz z rodu Alkmeonidów, który miał poparcie „mieszkańców wybrzeża” (paralioi). Pizystrat stał na czele „mieszkańców gór” (diakrioi). Był popierany przez ubogich mieszkańców Aten oraz biednych rolników. Dojść do władzy pomogły mu zyski z jego kopalni złota. Odegrał w historii tej polis ważną rolę. Przejął władzę po Solonie, albowiem ten nie wprowadził równowagi wewnętrznej w państwie. Kluczowe było jednak upozorowanie przez Pizystrata zamachu na jego osobę. Rzekomo raniony, zaapelował o przyznanie mu gwardii przybocznej, tzw. noszących maczugi (κορυνηφόροι), „ile że przedtem już odznaczył się jako wódz w czasie wyprawy przeciwMegarejczykom, zdobył Nizaję i innych wielkich czynów dokonał.”. Z takim wsparciem zdobycie władzy było ułatwione. Popierał rozwój rzemiosła i handlu. Był przywódcą stronnictwa diakrów (małorolnych górali). Dla polepszenia sytuacji rolników wprowadził pożyczki państwowe, ulgi podatkowe, ustanowił także sędziów gminnych, którzy objeżdżali dany region, aby mieszkańcy Attyki nie tracili czasu na podróż do miasta. Dążąc do centralizacji państwowej, wprowadził na terenie całego państwa podatek dochodowy (wynoszący dziesiątą część plonów) i stałą armię. Podobnie jak inni tyrani, Pizystrat popierał rozwój kultury; zasłynął jako opiekun sztuk pięknych. M.in. dzięki jego staraniom zostały podobno zebrane i spisane, przekazywane dotąd jedynie ustnie, poematy homerowe Iliada i Odyseja. Pod patronatem tyrana rozwijała się poezja i sztuka – w tym czasie w Atenach narodził się grecki dramat. Za jego czasów rozbudowano obchody świąt państwowych – Wielkie Dionizje oraz Panatenaje ku czci Ateny, nie nabrały one jednak charakteru ogólnogreckiego (na wzór igrzysk olimpijskich). Podczas tych świąt oprócz konkurencji sportowych organizowano zawody recytatorskie i muzyczne. Pizystrat rozpoczął budowę Partenonu na Akropolu w Atenach (dokończoną przez jego synów) i świątyni Demeter w Eleusis. Rozbudował także samo miasto, jednak drewniana zabudowa spłonęła podczas najazdu Persów w 480 p.n.e. W dziedzinie gospodarczej Pizystrat kontynuował działania Solona. Inwestował także w rozwój rzemiosła, za czasów jego panowania czarnofigurowa ceramika ateńska osiągnęła szczyt artyzmu i zaczęła docierać do północnych wybrzeży Morza Egejskiego, do Jonii, Syrii i na Cypr. Znamy nawet imiona najznamienitszych twórców wazowych: Nearchos, Eksekias, Euthymides, Eufronios. Panowanie Pizystrata musiało być powszechnie akceptowane, na co wskazuje fakt pokojowego i bezproblemowego przejęcia władzy przez jego synów. Pozytywną opinię o rządach Pizystrata miał między innymi Arystoteles, pisząc „kierował państwem raczej jak dobry obywatel niż jak tyran” (Ustrój Aten 14) „ludzki i łagodny, łatwo przebaczał tym, którzy wobec niego zawinili, a ludziom biednym pożyczał nawet pieniądze na potrzeby związane z gospodarstwem, tak że spokojnie mogli ziemię swą uprawiać. Robił to z dwóch powodów: po pierwsze, ażeby ludzie nie trwonili czasu siedząc w mieście, lecz byli rozproszeni po całym kraju, po drugie, ażeby mając wszystkiego pod dostatkiem i myśląc o swoich własnych sprawach, nie mieli ani ochoty, ani czasu na zajmowanie się sprawami państwa. Tym samym wzrastały i jego dochody, ponieważ ziemia była uprawiana, a on od plonów ściągał dziesięcinę (...) We wszystkich bowiem zarządzeniach starał się postępować zgodnie z prawami i nie pozwalał sobie samemu na żadne nadużycia. Kiedyś wezwany przed sąd Areopagu o zbrodnię zabójstwa, stawił się sam, ażeby się bronić, jednak oskarżyciel przestraszył się i sprawy zaniechał” (tamże, 16). (pl)
- Pisístrato (em grego Πεισίστρατος, translit. Pissístratos), (ca. 600 a.C. – 528 a.C. (ou 527 a.C.)) foi um tirano da antiga Atenas que governou entre 546 a.C. e 527 a.C.. Pisístrato pertencia à aristocracia e era natural de Brauron, no norte da Ática, sendo filho de um homem chamado Hipócrates. Hipócrates se dizia descendente dos exilados de Pilos, os filhos de Neleu, que vieram para Atenas junto com Melanto; o nome Pisístrato é uma homenagem a Pisístrato, filho de Nestor. A sua mãe era prima da mãe de Sólon, figura que promoveu reformas políticas e concedeu a Atenas um código de leis, numa tentativa de resolver os conflitos sociais, o que se revelou insuficiente. Písistrato conquistou a fama por ter tomado um porto controlado por Mégara, pólis com a qual Atenas travara uma guerra. Politicamente, Atenas encontrava-se nesta época dividida em duas facções: a da "Planície", de tendência conservadora, constituída pelos eupátridas latifundários e liderada por Licurgo, e a da "Costa", composta por mercadores e chefiada por Megacles. Písistrato criou uma terceira facção, a dos Montanheses, onde se incluíam elementos aristocráticos, mas também a população desfavorecida do meio urbano e camponês. Segundo Heródoto, Pisístrato simulou um ataque, entrando na ágora de Atenas com feridas que fez em si próprio, mas que ele afirmou terem sido feitas pelos seus inimigos, que o teriam tentado matar. Graças a esta encenação, Pisístrato conseguiu convencer os atenienses a conceder-lhe uma guarda pessoal, algo que na época não era permitido, dado que o seu detentor poderia apoderar-se da cidade. Ainda de acordo com Heródoto, Sólon, já então de idade avançada, teria aconselhado os atenienses a não lhe concederem a guarda. Foi com esta guarda pessoal que Pisístrato conquistou em 560 a.C. a Acrópole, instalando a sua tirania. Contudo, o seu governo seria efémero, dado que em 559 a.C. Pisístrato foi derrubado pelas duas facções, tendo abandonado a cidade. Quando Megacles se desentendeu com a sua facção e com a facção da Planície, este decidiu aliar-se a Pisístrato, desde que este casasse com a sua filha. De acordo com Heródoto, o regresso de Pisístrato a Atenas foi conseguido através de um golpe teatral. Písistrato teria se apresentado às portas de Atenas acompanhado por um carro sobre o qual se encontrava uma bela mulher vestida como a deusa Atena. Os arautos que antecediam o carro anunciaram entre a população que a deusa Atena vinha restaurar Pisístrato no poder; o povo acreditou e Pisístrato conquistou novamente o governo. Quer se trate de um relato verídico ou de uma anedota recolhida pelo historiador, Písitrato governaria por um ano (entre 556 e 555 a.C.), mas quando Megacles e Licurgo se reconciliaram expulsaram-no da cidade. Pisístrato partiu para o norte da Grécia, onde se envolveu no negócio de exploração da prata. Com a riqueza que adquiriu nesta actividade conseguiu formar um exército de mercenários. Em 546 a.C. este exército partiu de Erétria para Maratona, onde a família de Písistrato tinha simpatizantes. No caminho para Atenas, Písistrato e o seu exército derrotaram o exército ateniense. A cidade caiu então sob o seu poder. Pisístato governaria Atenas nos seguintes dezenove anos, até a sua morte por causa natural em 527 a.C. (pt)
- Peisistratos (gr. Πεισίστρατος) (cirka 607-528 f.Kr.) var en grekisk statsman som blev tyrann av Aten efter en (mycket populär) kupp och styrde 561 f.Kr., 559-556 f.Kr. och 545-528 f.Kr. (sv)
- Писистра́т, сын Гиппократа (др.-греч. Πεισίστρατος) (ок. 602 до н. э., Афины — весна 527, там же) — афинский тиран в 560—527 до н. э. (с перерывами). Писистрат происходил из знатной семьи, родственной древним афинским царям. Между 565 и 560 годами до н. э. командовал афинскими войсками в афино-мегарской войне и нанёс мегарянам ряд поражений. В политической жизни Писистрат начинал свою карьеру в рядах сторонников Солона. Позднее создал свою региональную политическую группировку . В 560 году до н. э., после получения от народа отряда телохранителей, первый раз захватил Акрополь и стал тираном. Однако аристократические группировки объединились и совместными усилиями изгнали тирана из Афин. Судя по всему, Писистрату позволили остаться в Бравроне, на территории афинского полиса. Через некоторое время между свергнувшими тирана аристократическими группировками начались распри, и лидер одной из них обратился за помощью к Писистрату. Он вновь стал тираном, но не смог надолго удержаться у власти. Не дожидаясь, пока его свергнут, удалился в изгнание. Во время десятилетнего изгнания он проводил активную деятельность, имевшую своей целью возвращение к власти. В 546 году до н. э. высадился в районе Марафона и вскоре занял Афины, без потерь устранив аристократическую оппозицию. Писистрат в третий раз и окончательно овладел тиранической властью в Афинах. Писистрат материально помогал крестьянам, обеспечивал заработок городской бедноте, проводил протекционистскую политику по отношению к торгово-ремесленным слоям и наладил хорошие отношения с аристократами. Опираясь на возросшее богатство Афин, приступил к проведению активной внешней политики, целью которой было распространение влияния афинского полиса во всей Греции. При нём в Афинах был введён ряд новых культов и празднеств. Он стремился сделать Афины крупным религиозным центром, что вызвало враждебность Дельф. Умер своей смертью в 527 году до н. э. (ru)
- 庇西特拉图（古希臘語：Πεισίστρατος，英語：Peisistratos或Peisistratus，约前600年～前527年），古希腊雅典僭主，曾两次遭到放逐。制定过一系列奖励农工商的政策，包括大规模鼓励海外贸易，建设雅典和文化。 (zh)
- Пісістра́т (грец. Πεισίστρατος; VI ст. до н. е. — 527 або 528 до н. е.) — афінський тиран, правив з 561 по 527 рік до н. е. (з перервами). (uk)
|
| rdfs:comment
|
- بيسيستراتوس (باليونانية:Πεισίστρατος) (بلاتينية:Pisistratus) ، توفي عام 528 قبل الميلاد، هو ابن أبقراط، كان حاكم أثينا القديمة خلال الفترة ما بين 561 و 527 قبل الميلاد. ارثه يكمن بالدرجة الأولى في تؤسسه لمهرجان عموم أثينا. (ar)
- Peisistratos (starořecky Πεισίστρατος, latinsky Peisistratus) byl athénský samovládce (tyran), který vládl mezi lety 546 př. n. l. – (cs)
- Peisistratos, (altgriechisch Πεισίστρατος Peisístratos, lateinisch Pisistratus, * wohl um 600 v. Chr.; † 528/527 v. Chr.) wurde durch einen bewaffneten Staatsstreich zum Begründer der Peisistratiden-Tyrannis in Athen. (de)
- Ο Πεισίστρατος υπήρξε κατά διαστήματα τύραννος στην Αρχαία Αθήνα, για συνολικά περίπου 20 χρόνια, στην περίοδο 561 έως 527 π.Χ. Προσπάθησε και κατάφερε να επιβάλει τυραννίδα τρεις φορές, χρησιμοποιώντας άλλοτε συμμάχους από διάφορες πόλεις, άλλοτε από την ίδια την Αθήνα όπου υπήρχαν έντονες διαμάχες εξουσίας μεταξύ αντίπαλων ισχυρών οικογενειών, άλλοτε μισθοφορικό στρατό και άλλοτε άλλα δόλια τεχνάσματα. Τις πρώτες δύο φορές κατάφερε να επιβληθεί για μικρό χρονικό διάστημα, μετά το οποίο ανατράπηκε και εξορίστηκε. Την τρίτη φορά, όμως, έμεινε στην εξουσία μέχρι το θάνατό του. Αυτός επήλθε από φυσικά αίτια και σε μεγάλη ηλικία του Πεισιστράτου, το 527 π.Χ., οπότε τον διαδέχτηκαν οι Πεισιστρατίδες. (el)
- Pisistrato (antzinako grezieraz: Πεισίστρατος; K.a. 600 aldean - K.a. 528 edo 527) Atenasko tiranoa izan zen. (eu)
- Pisístrato (c. 607-527 a. C.) ―llamado en griego Πεισίστρατος― fue un destacado tirano griego del siglo VI a. C., que gobernó Atenas en 561, 559-556 y del 546 a 527 a. C. (es)
- Peisistratos (abad ke-6 SM – 527/528 SM; juga dieja Pisistratos; bahasa Yunani: Πεισίστρατος) adalah tiran yang berkuasa di Athena pada periode antara 561 dan 527 SM. Peninggalannya terutama adalah penciptaan dan upaya untuk membuat versi pasti dari . Perjuangan Peisistratos demi rakyat kelas bawah di Athena, yang disebut Hyperakrioi, dapat dilihat sebagai contoh awal populisme atau bahkan sosialisme. Semasa berkuasa, Peisistratos tidak pernah ragu menentang aristokrasi, dan dia banyak mengurangi hak istimewa mereka, menyita tanah mereka dan memberikannya kepada rakyat miskin, serta mendanai banyak program keagamaan dan seni. (in)
- Pisistrate (en grec ancien : Πεισίστρατος / Peisístratos, surnom signifiant qui convainc l'armée), né vers 600 av. J.-C., mort en 527, est un tyran d'Athènes, au pouvoir de 561 à 527 av. J.-C. (fr)
- ペイシストラトス（ギリシャ語: Πεισίστρατος, ラテン文字転写: Peisistratos、紀元前6世紀頃 – 紀元前527年）は、古代アテナイの貴族で僭主。七賢人の一人ソロンの友人であったが、政治思想では対立し、彼を亡命に追いやった。 (ja)
- 페이시스트라토스(그리스어: Πεισίστρατος, Peisistratos)는 고대 아테네의 정치가로 쿠데타로 참주(僭主)가 된 뒤, 농업중심의 안정적인 정책을 폈으며 아테네 번영의 기반을 닦아 도시국가로서 아테네의 위상을 높였다. (ko)
- Pisistrato del demo di Filaide (in greco antico: Πεισίστρατος, Peisístratos; 600 a.C. – 528/527 a.C.) è stato un politico ateniese, tiranno di Atene dal 561/560 al 556/555 e dal 546 (o 544) al 528/527 a.C. (it)
- Peisistratos (gr. Πεισίστρατος) (cirka 607-528 f.Kr.) var en grekisk statsman som blev tyrann av Aten efter en (mycket populär) kupp och styrde 561 f.Kr., 559-556 f.Kr. och 545-528 f.Kr. (sv)
- 庇西特拉图（古希臘語：Πεισίστρατος，英語：Peisistratos或Peisistratus，约前600年～前527年），古希腊雅典僭主，曾两次遭到放逐。制定过一系列奖励农工商的政策，包括大规模鼓励海外贸易，建设雅典和文化。 (zh)
- Пісістра́т (грец. Πεισίστρατος; VI ст. до н. е. — 527 або 528 до н. е.) — афінський тиран, правив з 561 по 527 рік до н. е. (з перервами). (uk)
- Pisístrat (grec antic: Πεισίστρατος, llatí: Peisistratus; abans del 600-527 aC), fill d'Hipòcrates i parent de Soló per part de mare, fou un tirà d'Atenes. Va prendre el poder vers l'any 560 i el va conservar fins que va morir, tret de dos períodes en què va viure a l'exili. Va rebre el seu nom de Pisístrat (fill de Nèstor), suposat ancestre familiar. Hipòcrates havia enllaçat amb la família dels filides. Va néixer no més tard del 612 aC. (ca)
- Pisistratus or Peisistratus (Greek: Πεισίστρατος Peisistratos; c. 600 – 527 BC) was a politician in ancient Athens, ruling as tyrant in the late 560s, the early 550s and from 546 BC until his death. His unification of Attica, the triangular peninsula of Greece containing Athens, along with economic and cultural improvements laid the groundwork for the later preeminence of Athens in ancient Greece. His legacy lies primarily in his institution of the Panathenaic Games, historically assigned the date of 566 BC, and the consequent first attempt at producing a definitive version of the Homeric epics. Peisistratos' championing of the lower class of Athens is an early example of populism. While in power, he did not hesitate to confront the aristocracy and greatly reduce their privileges, confisca (en)
- Pizystrat (gr. Πεισίστρατος) – tyran Aten w latach 561-527 p.n.e. Dynastia Pizystratydów (on oraz jego synowie, Hipparchos i Hippiasz) panowała w Atenach do 510 p.n.e. Był jednym z tyranów ateńskich od 561/560 r. p.n.e. Swoją pozycję zawdzięczał konfliktom między rodzinami arystokratycznymi. Obok Pizystrata po ustąpieniu Solona w trakcie walk dominującą pozycję na scenie politycznej osiągnęli także Likurg, wspieranego przez – „mieszkańców równiny” (pediakoi) oraz z rodu Alkmeonidów, który miał poparcie „mieszkańców wybrzeża” (paralioi). Pizystrat stał na czele „mieszkańców gór” (diakrioi). Był popierany przez ubogich mieszkańców Aten oraz biednych rolników. Dojść do władzy pomogły mu zyski z jego kopalni złota. Odegrał w historii tej polis ważną rolę. Przejął władzę po Solonie, albowiem t (pl)
- Pisistratos (Oudgrieks: Πεισίστρατος, Peisístratos, 607 v.Chr. - 527 v.Chr.) was de eerste tiran van het oude Athene. Pisistratus beweerde van het koningshuis der Neleïden af te stammen, waarvan Nestor de bekendste was. Dit koningshuis regeerde volgens Homerus over Pylos. Ook beweerde hij van een gelijknamige Pisistratus af te stammen, die in 669 archont van Athene was geweest. Zijn moeder was alleszins een bloedverwante van Solon. Hij ondernam in 560 v.Chr. met de hulp van een lijfwacht een eerste poging tot staatsgreep, maar werd nog twee keer afgezet. Beide keer kwam hij dankzij zijn geld en zijn grote prestige terug, maar toch lukte het hem pas in 546 v.Chr. zich definitief als tiran te installeren. Hij maakte een eind aan de politieke twisten van de adellijke families, die na het optr (nl)
- Pisístrato (em grego Πεισίστρατος, translit. Pissístratos), (ca. 600 a.C. – 528 a.C. (ou 527 a.C.)) foi um tirano da antiga Atenas que governou entre 546 a.C. e 527 a.C.. Pisístrato pertencia à aristocracia e era natural de Brauron, no norte da Ática, sendo filho de um homem chamado Hipócrates. Hipócrates se dizia descendente dos exilados de Pilos, os filhos de Neleu, que vieram para Atenas junto com Melanto; o nome Pisístrato é uma homenagem a Pisístrato, filho de Nestor. A sua mãe era prima da mãe de Sólon, figura que promoveu reformas políticas e concedeu a Atenas um código de leis, numa tentativa de resolver os conflitos sociais, o que se revelou insuficiente. (pt)
- Писистра́т, сын Гиппократа (др.-греч. Πεισίστρατος) (ок. 602 до н. э., Афины — весна 527, там же) — афинский тиран в 560—527 до н. э. (с перерывами). Писистрат происходил из знатной семьи, родственной древним афинским царям. Между 565 и 560 годами до н. э. командовал афинскими войсками в афино-мегарской войне и нанёс мегарянам ряд поражений. В политической жизни Писистрат начинал свою карьеру в рядах сторонников Солона. Позднее создал свою региональную политическую группировку . (ru)
|
.jpg){kind=link}
_p303_ATHENS_AND_ITS_NEIGHBOURHOOD.jpg){kind=link}
_Attica.svg){kind=link}
_Attica.svg){kind=link}
.jpg){kind=link}
_p303_ATHENS_AND_ITS_NEIGHBOURHOOD.jpg){kind=link}