| dbo:abstract
|
- Filioque, mot llatí que literalment vol dir ‘i del Fill’, és una expressió utilitzada per a denominar una diferència substancial entre les doctrines de l'Església Catòlica Romana i les esglésies ortodoxes orientals. Es fa servir perquè en general l'Església catòlica romana, en la seua proclamació de fe o credo, en la part que diu: «Crec en l'Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida, que procedeix del Pare», hi afegeix sempre «i del Fill» (filioque, en llatí), mot que no apareix en la versió original acceptada per l'església universal abans del cisma de l'any 1031 entre l'Església Catòlica Romana i l'Església Ortodoxa. Això es deu al fet que les esglésies ortodoxes, a diferència de l'Església Catòlica Romana, creuen que l'Esperit Sant, d'acord amb la redacció original del Credo de Nicea de l'any 381, sols procedeix de Déu Pare, però no de Déu Fill, en el context de la fórmula teològica trinitària de gran part de les . (ca)
- Filioque (lat. „i Syna“) je sporná součást křesťanského, tzv. nicejsko-konstantinopolského vyznání víry (kréda) v jeho západním znění (pravoslavné církve používají Niceo-konstantinopolské vyznání víry vždy zásadně bez filioque, západní církve s ním). Pojmem filioque se někdy označuje i celý dogmatický spor mezi pravoslavím a katolickou církví včetně jejích historických souvislostí. Ve vlastním slova smyslu se jednalo o (vycházení, původu) Ducha svatého v rámci Boží Trojice. Kontext této formule latinsky zní: … (Credo) et in Spiritum Sanctum, Dominum et Vivificantem, qui ex Patre (Filioque) procedit, qui cum Patre et Filio simul adoratur et conglorificatur, qui locutus est per prophetas … a česky: … Věřím v Ducha svatého, Pána a dárce života, který z Otce (i Syna) vychází, s Otcem i Synem je zároveň uctíván a oslavován a mluvil ústy proroků … Spor o filioque se však stal především zástupným problémem v mocenských rozporech západní a východní církve, resp. mezi papežským primátem a Byzancí. Politizace problému tak znemožnila vyřešení problému a vedla nakonec k Velkému schizmatu. (cs)
- Στη χριστιανική θεολογία το Filioque (Φιλιόκβε) είναι ένα θεολογούμενο ζήτημα που αφορά το Σύμβολο της Νικαίας. Η Οικουμενική Σύνοδος της Νίκαιας στα 325 με το πρώτο «Σύμβολο της Πίστεως» δήλωσε ότι το Άγιο Πνεύμα εκπορεύεται από το Θεό – Πατέρα («το εκ του Πατρός εκπορευόμενον»). Αυτό το Σύμβολο τροποποιήθηκε στην Οικουμενική Σύνοδο της Κωνσταντινούπολης το 381. Ως εκ τούτου, καλείται συνήθως Σύμβολο Νικαίας - Κωνσταντινουπόλεως. Στην τριαδική ομολογία, οι Χριστιανοί από τους πρώτους αιώνες έχουν κάνει μερικές σημαντικές διακρίσεις. Ο Υιός και το Άγιο Πνεύμα θεωρείται ότι έχουν την αιώνια προέλευσή τους από τον Πατέρα. Ο Υιός, ο προαιώνιος Λόγος (Ιωάν. α΄ 1) έχει γεννηθεί από τον Πατέρα, ενώ το Άγιο Πνεύμα «εκπορεύεται» από τον Πατέρα. Αυτές οι επισημάνσεις αφορούν την ύπαρξη του Θεού πριν από κάθε χρόνο, «προ πάντων των αιώνων» κατά το Σύμβολο της Νικαίας. Όσον αφορά τη δημιουργία, ο Θεός λέγεται ότι απέστειλε τον Υιό του και το Πνεύμα του. Στα λατινικά η λέξη processio αφορά και την αποστολή (που κατά την ορθόδοξη θεολογία γίνεται και από τον Υιό) αλλά και την εκπόρευση (που αφορά μόνο τον Πατέρα) του Πνεύματος, αυτός ο ιδιωματισμός θα μπορούσε να προκαλέσει κάποια σύγχυση στις θεολογικές συζητήσεις. Η διαφορά λοιπόν μπορεί να επικεντρωθεί στη λέξη processio που λόγω της πολλαπλότητάς της στα λατινικά, δεν σημαίνει μόνο εκπόρευση [από που πηγάζει] αλλά και αποστολή [processione] - από που διέρχεται. Βάσει της «αίρεσης του Filioque» οι Ρωμαιοκαθολικοί θεωρούνται αιρετικοί από την Ορθόδοξη εκκλησία με απόφαση της που συγκλήθηκε το 879 στην Κωνσταντινούπολη. (el)
- Das Filioque ist ein lateinischer Zusatz zur Erklärung des Glaubensbekenntnisses von Nizäa-Konstantinopel über den Hervorgang des Heiligen Geistes, der in der ursprünglichen Fassung von 381 nicht enthalten ist. In der westlichen Kirche wird er jedoch seit dem 5. Jahrhundert in trinitätstheologischen Formulierungen verwendet, genießt seit dem 13. Jahrhundert sogar dogmatischen Rang und wird heute von römisch-katholischen und evangelischen Christen bekannt; die alt-katholischen Kirchen lehnen den Filioque-Zusatz dagegen ab. Das Filioque ist neben dem Papstprimat der wichtigste theologische Streitpunkt, der eine Wiedervereinigung der römisch-katholischen Kirche und der orthodoxen Kirchen nach deren fast tausendjährigem Schisma verhindert. (de)
- Filiokvo estas neologismo uzata rilate al:
* la doktrino de la Katolika Eklezio, laŭ kiu la Sankta Spirito devenas de la Patro kaj de la Filo;
* la enmeto de la frazero Filioque ("kaj el la Filo") en la latinlingvan tradukon de la Kredokonfeso nicea-konstantinopola. (eo)
- Filioque (/ˌfɪliˈoʊkwi, -kweɪ/ FIL-ee-OH-kwee, -kway; Ecclesiastical Latin: [filiˈokwe]) is a Latin term ("and from the Son") added to the original Niceno-Constantinopolitan Creed (commonly known as the Nicene Creed), and which has been the subject of great controversy between Eastern and Western Christianity. It is a term that refers to the Son, Jesus Christ, as an additional origin point of the Holy Spirit. It is not in the original text of the Creed, attributed to the First Council of Constantinople (381), which says that the Holy Spirit proceeds "from the Father", without additions of any kind, such as "and the Son" or "alone". In the late 6th century, some Latin Churches added the words "and from the Son" (Filioque) to the description of the procession of the Holy Spirit, in what many Eastern Orthodox Christians have at a later stage argued is a violation of Canon VII of the Council of Ephesus, since the words were not included in the text by either the First Council of Nicaea or that of Constantinople. The inclusion was incorporated into the liturgical practice of Rome in 1014, but was rejected by Eastern Christianity. Whether that term Filioque is included, as well as how it is translated and understood, can have important implications for how one understands the doctrine of the Trinity, which is central to the majority of Christian churches. For some, the term implies a serious underestimation of God the Father's role in the Trinity; for others, its denial implies a serious underestimation of the role of God the Son in the Trinity. The term has been an ongoing source of difference between Eastern Christianity and Western Christianity, formally divided since the East–West Schism of 1054. There have been attempts at resolving the conflict. Among the early attempts at harmonization are the works of Maximus the Confessor, who notably was canonized independently by both Eastern and Western churches. Differences over this and other doctrines, and mainly the question of the disputed papal primacy, have been and remain the primary causes of the schism between the Eastern Orthodox and Western churches. (en)
- Filioque eztabaida, 381. urteko Konstantinoplako I. Kontzilioan, Nizeako kredoaren latinezko bertsioan teologia kristauak txertatutako klausula da. Ez dago jatorrizko testu grekoan, non Espiritu Santua Aitarengandik datorrela irakurtzen baita. Leon I. aita santuak Elizaren dogma gisa aldarrikatu zuen 447. urtean, antzinako tradizio latindar eta alexandriar baten gainean, San Epifanio Salaminakoa, San Zirilo Alexandriakoa eta San Agustin jarraituz. Irizten da Filioque klausula Nizeako kredoaren latinezko bertsioan sartu zela 589 urteko Toledoko III. Kontzilioan, eta berez hedatu zela frankoen artean. Frankoen eta Bizantziarren arteko lehia politiko eta kultural handiak Filioque eztabaidetarako funtsa eman zuen VIII. eta IX. mendeetan. Formula hori gutxinaka onartuz joan zen liturgia latindarraren Kredoan (VIII. eta XI. mendeen artean). Kredoarekin lotutako tradizio liturgikoak IX. mendearen lehen urteetan Jerusalemen jarri ziren harremanetan. Mendebaldeko monjeak Filioque erantsia zuen Kredo latinoa erabiltzean, ekialdeko anaiek salatu egin zituzten. IX. mendean Leon III.a aita santuak Espiritu Santuaren jatorria Aitarengandik eta Semearengandik zenaren formula ezabatzearen alde egin zuenean n (809) Karlomagno klausula sartzearen aldeko atera zen. Dogma horren aurka ren teoria sortu zen, Foziok, Konstantinoplako patriarkak, IX. mendean azaldutakoa. Foziok zioen «aitarengandik datorrena» (τὸ ἐκ τοῦ Πατρὸς ἐκτορευόμενον) esaldia Nizeako kredoarena izan behar zela, eta «aitarengandik bakarrik datorrena» (τὸ ἐκ μόνου τοῦ Πατρὸς ἐκπορευόμενον) izan behar duela. Doktrina hau izan zen laburrera eraman zuen arrazoietako bat, 1054ko Zisma Nagusiaren aurrekaria izango zena. Eztabaidaren historiako etapa berri bat XI. mendearen hasieran lortu zen. 1014an, Erroman, kredoaren kantua hartu zen, Filioque barne, lehen aldiz mezetan. Bi doktrinen aldekoen arteko desberdintasunak oztopo dira oraindik eliza katolikoa eta ortodoxoa biltzeko ahaleginetan. (eu)
- Filioque (en latín), que se traduce como «y del Hijo», es una cláusula insertada por la teología cristiana en la versión latina del símbolo niceno-constantinopolitano del Concilio de Constantinopla I del año 381. No está presente en el texto original griego, en el que simplemente se lee que el Espíritu Santo procede «del Padre». Καὶ εἰς τὸ Πνεῦμα τὸ Ἅγιον, τὸ κύριον, τὸ ζωοποιόν, τὸ ἐκ τοῦ Πατρὸς ἐκπορευόμενον Y en el Espíritu Santo, Señor y dador de vida, que procede del Padre Et in Spiritum Sanctum, Dominum et vivificantem, qui ex Patre Filioque procedit Y en el Espíritu Santo, Señor y dador de vida, que procede del Padre y del Hijo Se considera que la cláusula Filioque fue insertada en la versión latina del credo niceno-constantinopolitano durante el III Concilio de Toledo en 589 y que se extendió espontáneamente por todo el pueblo franco. En el siglo IX, el papa León III aceptó la doctrina del origen del Espíritu Santo del Padre y del Hijo, aunque se opuso a la adopción de la cláusula Filioque. Sin embargo, en 1014 en Roma, se adoptó el canto del credo con Filioque en la misa. La posición a favor de la inserción de esta cláusula, llamada filioquismo, se inspiró en la doctrina tradicional de Occidente, así como en la doctrina recogida en Alejandría. Fue proclamado dogma de la Iglesia por el papa León I en 447. En oposición a este dogma se encuentra la doctrina del monopatrismo, formulada por el patriarca de Constantinopla Focio en el siglo IX. Focio sostuvo que la frase «que procede del Padre» (τὸ ἐκ τοῦ Πατρὸς ἐκτορευόμενον) debe ser del credo niceno-constantinopolitano, interpretado en el sentido de «quien procede solo del Padre» (τὸ ἐκ μόνου τοῦ Πατρὸς ἐκπορευόμενον). Esta doctrina fue una de las causas que llevaron al breve cisma de Focio, precedente del Gran Cisma de 1054. Las diferencias entre los defensores de las dos doctrinas constituyen todavía un obstáculo en los intentos de reunir a las Iglesias católica y ortodoxa. (es)
- Dalam Teologi Kristiani, klausa Filioque (filioque artinya "dan [dari] putera" dalam Bahasa Latin), adalah klausa penuh perdebatan yang ditambahkan ke dalam Kredo Nicea, yang menjadi perbedaan divisif khususnya antara Gereja Katolik Roma dan Gereja Ortodoks Timur. Klausa ini disisipkan dalam naskah asli Kredo Nicea yang berbunyi "Kami percaya akan Roh Kudus ... yang keluar dari Sang Bapa", sehingga versi yang telah diberi sisipan tersebut kini berbunyi "Kami percaya akan Roh Kudus ... yang keluar dari Sang Bapa dan Sang Putera". Penambahan ini diterima oleh umat Kristiani Katolik Romawi namun ditolak oleh umat Kristiani Ortodoks Timur. Banyak Gereja Katolik Timur tidak menggunakan klausa tersebut dalam kredo mereka, tetapi mengakui dokrin yang terepresentasi di dalamnya, karena klausa ini adalah dogma dalam iman Katolik Romawi. Sejauh ini Gereja Protestan juga menerimanya. Klausa ini lebih sering disebut "Filioque". (in)
- La querelle du Filioque (prononciation : /fi.ljɔ.kwe/) est le différend théologique qui, à partir du VIIIe siècle, oppose l'Église romaine et l'Église grecque, à propos du dogme de la Trinité. Elle aboutira en 1054 à la séparation des Églises de Rome et de Constantinople. Aujourd'hui les chrétiens en communion avec Rome constituent communément l'Église catholique, et ceux qui sont en communion avec Constantinople, l'Église orthodoxe. Le débat porte sur le rapport entre le Saint-Esprit, d'une part, le Père et le Fils, d'autre part. À la question « De qui procède le Saint-Esprit ? », le symbole de Nicée-Constantinople répond : « Nous croyons en l'Esprit Saint... qui procède du Père » (dans la formule latine utilisée par les chrétiens d'Occident : « ... Ex Patre procedit »). La querelle naît lorsqu'en Occident se généralise la formulation « Nous croyons en l'Esprit saint... qui procède du Père et du Fils (ex Patre Filioque procedit) », quand, en Orient, il est dit que l'Esprit saint procède du Père seul (en grec ancien : ἐκ μόνου τοῦ Πατρός / ek monou tou Patros). (fr)
- 필리오케 문제 또는 필리오케 논쟁은 기독교의 니케아-콘스탄티노폴리스 신경에 라틴어 번역에 추가로 수록한 단어로, 삼위일체에 관한 교리 논쟁이다. 번역시기의 의도는 이단을 제어하기 위한 추가 문구로 사용하였고, 이단문제가 안정된 이후에는 공식적으로 라틴어 번역에서 삭제했다. 그러나, 11세기 로마교회의 분리를 위한 정치적 문구와 근거로 재사용하면서 교회 대분열을 상징하는 단어가 되었다. 시작은 로마교회(서방교회)의 니케아신경 헬라어 원본을 라틴어로 번역하는 과정의 문제였다. 즉 성령의 정의에 대해 '성부와 성자에게서(Filioque) 발하시고'라고 번역한 라틴 문구가 문제의 핵심이 된다. 번역당시에 의도한 의역으로 당시 이단이던 아리우스파를 견제하기 위한 번역이었고 이단을 구별하기 위한 문구였으므로 초기에는 신학 논쟁으로 번지지 않았다. 아리우스주의가 사라져 문제가 없는 상황에서 필리오케 신경이 퍼져나가자 로마교회 대주교 레오 3세는 그렇지 않아도 동서의 권력다툼으로 번져가던 교회의 대립을 억제하는 것이 옳다고 여겼고 헬라어 원문을 따르는 방향으로 결정하였다. 그러나 9세기 들어 니콜라오 1세가 보편교회에 대한 영향력을 증대시키기 위해 불가리아에 필리오케 신경을 도입하면서 동방과 서방 교회의 관계가 악화일로에 들어서게 되었다. 이로 인해 기독교 신학의 주요 쟁점 가운데 하나가 되었고, 11세기 이후 상호 파문으로 인해 동서 교회가 분열되는, 교회 분열의 빌미가 되었다. 그후 13세기와 15세기에 동서방교회의 재결합을 논하는 공의회에서 이 문제가 다뤄졌으나 끝내 일치를 이루진 못하였다. 1874년과 본과 1912년 페테르스부르크에서 로마교회와 정교회, 성공회 간에 이 문제에 관한 논의가 이루어졌지만 합의를 이루진 못하였다. (ko)
- フィリオクェ問題（フィリオクェもんだい）とは、ニカイア・コンスタンティノポリス信条の解釈・翻訳を巡る問題である。 キリスト教の神学上、最大の論争のひとつで、カトリック教会と正教会の分離、いわゆる大シスマ（東西分裂）の主因となった。 (ja)
- Filioque is een Latijns woord dat bekend is uit de katholieke theologie en onderdeel is van de drie-eenheidsleer. Het betekent letterlijk en de Zoon. Het woord komt niet voor in de geloofsbelijdenis van Nicea, maar werd later (in 1014) door paus Benedictus VIII toegevoegd. Latijn: Et in Spiritum Sanctum, Dominum, et vivificantem: qui ex Patre Filioque procedit. Vertaling: En in de Heilige Geest, die Heer is en het leven geeft: die voortkomt uit de Vader en de Zoon. Met deze uitdrukking wordt bedoeld dat de Heilige Geest uitgaat van de Vader én van de Zoon. In het Filioque wordt aldus beleden dat de Heilige Geest zijn persoonlijkheid ontvangt van God de Vader én van God de Zoon. Over dit uitgangspunt is vanaf de 9e eeuw veel strijd geweest in de christelijke Kerken. De Rooms-Katholieke Kerk erkende het Filioque (en ook de daaruit voortgekomen protestantse kerken hebben het gehandhaafd). De Orthodoxe Kerk erkende het niet. Zij heeft de oorspronkelijke vorm, gebaseerd op Christus' woorden, behouden: "De Helper... de Geest der waarheid die van de Vader uitgaat". (Joh. 15:26) In het jaar 1054 was deze kwestie de onmiddellijke aanleiding tot het Grote Schisma dat leidde tot de scheiding tussen de Rooms-Katholieke Kerk en de oosters-orthodoxe kerken. In 1439 verscheen de pauselijke bul , waarin de Rooms-Katholieke Kerk verklaarde geen wezenlijk verschil te zien tussen de opvattingen van de oosterse kerken en Latijnse Kerk. De tegenstand tegen de voorwaarden gesteld aan de oosterse kerken bleef echter groot, en de scheiding van beide wereldkerken bleef bestaan. Als gevolg van het Tweede Vaticaans Concilie werd in 1965 het schisma officieel opgeheven en de banvloeken ingetrokken, die de oosterse en de westerse kerken in 1054 op elkaar hadden afgevuurd. Dat gebeurde naar aanleiding van een ontmoeting tussen paus Paulus VI en patriarch Athenagoras I van Constantinopel. In de praktijk is de scheiding echter blijven voortbestaan. (nl)
- L'espressione latina Filioque significa "e dal Figlio". Nel contesto della frase qui ex Patre Filioque procedit ("che procede dal Padre e dal Figlio"), essa esprime la dottrina della Chiesa cattolica per la quale lo Spirito Santo proviene dal Padre e dal Figlio congiuntamente, provenienza che secondo la stessa dottrina può essere descritta anche come qui ex Patre per Filium procedit (che procede dal Padre per mezzo del Figlio). A tale dottrina si dà il nome di filioquismo, mentre alla dottrina contraria, secondo la quale lo Spirito Santo procede unicamente dal Padre, si dà il nome di monopatrismo. (it)
- Filioque är ett ord som betyder och (av) Sonen på latin, och är ett i den västliga kyrkan uppkommet tillägg i Nicaenska trosbekännelsens tredje artikel, som behandlar den Helige Ande. Enligt tillägget utgår Anden från både Fadern och Sonen, det så kallade Filioque-tillägget. Detta kom att åberopas som en av orsakerna till den avgörande schismen mellan romersk-katolska kyrkan och den grekisk-ortodoxa kyrkan. Ortodoxa kyrkor håller fast vid den Nicaenska trosbekännelsen från Konstantinopel i dess ursprungliga ordalydelse, det vill säga utan Filioque. Orden "och Sonen" lades till efter orden att den Helige Ande utgår "från Fadern": Vi tror på den heliga Anden,som är Herre och ger livsom utgår från Fadern <och Sonen>och som talade genom profeterna. Den helige Ande är omnämnd i Johannesevangeliet 20:21 "Jesus sade till dem igen: Frid åt er alla. Som Fadern har sänt mig, så sänder jag er. Sedan andades han på dem och sade: Ta emot helig ande. Om ni förlåter någon hans synder, så är de förlåtna, om ni binder någon i hans synder, så är han bunden". Tillägget Filioque kan, möjligen, ha gjorts i polemik mot arianismen, eftersom det först formulerades under tredje konciliet i Toledo år 589. I Spanien spelade den arianska kyrkan under en lång tid en dominerande roll. Formuleringen Filioque är dock belagd redan år 410, men det var i Toledo 589 som den för första gången användes i officiella sammanhang. Kyrkan i Rom förhöll sig länge avvaktande till tillägget, och påve Leo III lät år 810 gravera silverplattor med trosbekännelsen utan Filioque-tillägget. Tillägget anses att ha spelat en avgörande roll vid schismen mellan väst- och östkyrkan 1054. Motsättningarna mellan kyrkorna i väst och öst hade även realpolitiska grunder som gick betydligt längre tillbaka än 1054. Filioque anknyter till Augustinus treenighetslära, enligt vilken Anden är det kärlekens band som förenar Fadern och Sonen. Östkyrkorna avvisar alltjämt denna formulering, och den anses vara en stötesten för ekumeniken. (sv)
- Filioque (łac. i Syna) – łaciński termin, przedmiot i synonim sporu teologicznego prawosławia z katolicyzmem, a pośrednio też z protestantyzmem, o sformułowanie dogmatyczne zawarte w przyjętej przez Zachód wersji nicejsko-konstantynopolitańskiego wyznania wiary. W następującym zdaniu Credo: [credo] Et in Spiritum Sanctum, (...), qui ex Patre procedit. Wierzę w Ducha Świętego (...), który od Ojca pochodzi wstawiono wzmiankę o Synu: [credo] Et in Spiritum Sanctum, (...), qui ex Patre Filioque procedit. Wierzę w Ducha Świętego (...), który od Ojca i Syna pochodzi (pl)
- Filioque (em latim: "e (do) Filho") é uma frase encontrada na versão do Credo niceno-constantinopolitano em uso na Igreja Latina. Ela não está presente no texto grego desse credo como formulado originalmente no Primeiro Concílio de Constantinopla, onde se lê apenas que o Espírito Santo procede "do Pai": O texto, na versão latina, fala do Espírito Santo como procedendo "do Pai e do Filho": Frequentemente diz-se que o primeiro caso conhecido da inserção da palavra Filioque na versão latina do Credo niceno-constantinopolitano ocorreu no Terceiro Concílio de Toledo (589) e que a sua inclusão a partir daí se espalhou espontaneamente por todo o Império dos Francos. No século IX, o Papa Leão III, ainda que aceitando a doutrina da procedência do Espírito Santo do Pai e do Filho, se opôs à adoção da cláusula Filioque. Em 1014, porém, o canto do credo — com a Filioque — foi adotado na celebração da missa em Roma. A inserção foi inspirada pela doutrina, tradicional no Ocidente e encontrada também em Alexandria, que foi declarada dogmaticamente pelo Papa Leão I em 447, e que é chamada filioquismo. A esta doutrina opõe-se a doutrina do monopatrismo, formulada por Fócio (veja Cisma de Fócio), patriarca de Constantinopla, que manteve que a frase "que procede do Pai" (τὸ ἐκ τοῦ Πατρὸς ἐκπορευόμενον) do Credo niceno-constantinopolitano deve ser interpretada no sentido de "que procede do Pai sozinho (τὸ ἐκ μόνου τοῦ Πατρὸς ἐκπορευόμενον). Os conflitos entre os defensores dessas duas doutrinas contribuíram para o Grande Cisma do Oriente de 1054 e ainda constituem um obstáculo para as tentativas de reunião das Igrejas Católica e Ortodoxa. (pt)
- Филио́кве (лат. Filioque — «и от Сына») — добавление к латинскому тексту Никео-Константинопольского символа веры, сделанное в VII веке Западной (Римской) церковью в догмате о Троице: об исхождении Святого Духа не только от Бога-Отца, но «от Отца и Сына», и официально принятое ею в XI веке. Стало одним из поводов для разделения Вселенской Церкви. (ru)
- 和子說（拉丁文：Filioque、教會拉丁語：[filiˈɔkwe]）, 按照字面翻譯，表示：「聖靈是由聖父和聖子而出」，源於基督教神學其中一個重大爭議：「聖靈是由聖父而出，或是由聖父和聖子而出？」 (zh)
- Filioque (від лат. fīlio — від сина, лат. -que — і; читається філіо́кве) — латинське формулювання, яке в християнстві означає походження Святого Духа «і (від) Сина» і було додане в Латинській церкві до Нікейського символу віри: Це формулювання прийнято в Католицькій та більшості протестантських церков, але не прийнято в Східній православній церкві та в Орієнтальних православних церквах. У 1054 році Filioque стало однією з важливих причин розколу християнства і до цього часу є предметом полеміки. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Das Filioque ist ein lateinischer Zusatz zur Erklärung des Glaubensbekenntnisses von Nizäa-Konstantinopel über den Hervorgang des Heiligen Geistes, der in der ursprünglichen Fassung von 381 nicht enthalten ist. In der westlichen Kirche wird er jedoch seit dem 5. Jahrhundert in trinitätstheologischen Formulierungen verwendet, genießt seit dem 13. Jahrhundert sogar dogmatischen Rang und wird heute von römisch-katholischen und evangelischen Christen bekannt; die alt-katholischen Kirchen lehnen den Filioque-Zusatz dagegen ab. Das Filioque ist neben dem Papstprimat der wichtigste theologische Streitpunkt, der eine Wiedervereinigung der römisch-katholischen Kirche und der orthodoxen Kirchen nach deren fast tausendjährigem Schisma verhindert. (de)
- Filiokvo estas neologismo uzata rilate al:
* la doktrino de la Katolika Eklezio, laŭ kiu la Sankta Spirito devenas de la Patro kaj de la Filo;
* la enmeto de la frazero Filioque ("kaj el la Filo") en la latinlingvan tradukon de la Kredokonfeso nicea-konstantinopola. (eo)
- フィリオクェ問題（フィリオクェもんだい）とは、ニカイア・コンスタンティノポリス信条の解釈・翻訳を巡る問題である。 キリスト教の神学上、最大の論争のひとつで、カトリック教会と正教会の分離、いわゆる大シスマ（東西分裂）の主因となった。 (ja)
- Filioque (łac. i Syna) – łaciński termin, przedmiot i synonim sporu teologicznego prawosławia z katolicyzmem, a pośrednio też z protestantyzmem, o sformułowanie dogmatyczne zawarte w przyjętej przez Zachód wersji nicejsko-konstantynopolitańskiego wyznania wiary. W następującym zdaniu Credo: [credo] Et in Spiritum Sanctum, (...), qui ex Patre procedit. Wierzę w Ducha Świętego (...), który od Ojca pochodzi wstawiono wzmiankę o Synu: [credo] Et in Spiritum Sanctum, (...), qui ex Patre Filioque procedit. Wierzę w Ducha Świętego (...), który od Ojca i Syna pochodzi (pl)
- Филио́кве (лат. Filioque — «и от Сына») — добавление к латинскому тексту Никео-Константинопольского символа веры, сделанное в VII веке Западной (Римской) церковью в догмате о Троице: об исхождении Святого Духа не только от Бога-Отца, но «от Отца и Сына», и официально принятое ею в XI веке. Стало одним из поводов для разделения Вселенской Церкви. (ru)
- 和子說（拉丁文：Filioque、教會拉丁語：[filiˈɔkwe]）, 按照字面翻譯，表示：「聖靈是由聖父和聖子而出」，源於基督教神學其中一個重大爭議：「聖靈是由聖父而出，或是由聖父和聖子而出？」 (zh)
- Filioque (від лат. fīlio — від сина, лат. -que — і; читається філіо́кве) — латинське формулювання, яке в християнстві означає походження Святого Духа «і (від) Сина» і було додане в Латинській церкві до Нікейського символу віри: Це формулювання прийнято в Католицькій та більшості протестантських церков, але не прийнято в Східній православній церкві та в Орієнтальних православних церквах. У 1054 році Filioque стало однією з важливих причин розколу християнства і до цього часу є предметом полеміки. (uk)
- Filioque, mot llatí que literalment vol dir ‘i del Fill’, és una expressió utilitzada per a denominar una diferència substancial entre les doctrines de l'Església Catòlica Romana i les esglésies ortodoxes orientals. (ca)
- Filioque (lat. „i Syna“) je sporná součást křesťanského, tzv. nicejsko-konstantinopolského vyznání víry (kréda) v jeho západním znění (pravoslavné církve používají Niceo-konstantinopolské vyznání víry vždy zásadně bez filioque, západní církve s ním). Pojmem filioque se někdy označuje i celý dogmatický spor mezi pravoslavím a katolickou církví včetně jejích historických souvislostí. Ve vlastním slova smyslu se jednalo o (vycházení, původu) Ducha svatého v rámci Boží Trojice. (cs)
- Στη χριστιανική θεολογία το Filioque (Φιλιόκβε) είναι ένα θεολογούμενο ζήτημα που αφορά το Σύμβολο της Νικαίας. Η Οικουμενική Σύνοδος της Νίκαιας στα 325 με το πρώτο «Σύμβολο της Πίστεως» δήλωσε ότι το Άγιο Πνεύμα εκπορεύεται από το Θεό – Πατέρα («το εκ του Πατρός εκπορευόμενον»). Αυτό το Σύμβολο τροποποιήθηκε στην Οικουμενική Σύνοδο της Κωνσταντινούπολης το 381. Ως εκ τούτου, καλείται συνήθως Σύμβολο Νικαίας - Κωνσταντινουπόλεως. Βάσει της «αίρεσης του Filioque» οι Ρωμαιοκαθολικοί θεωρούνται αιρετικοί από την Ορθόδοξη εκκλησία με απόφαση της που συγκλήθηκε το 879 στην Κωνσταντινούπολη. (el)
- Filioque (en latín), que se traduce como «y del Hijo», es una cláusula insertada por la teología cristiana en la versión latina del símbolo niceno-constantinopolitano del Concilio de Constantinopla I del año 381. No está presente en el texto original griego, en el que simplemente se lee que el Espíritu Santo procede «del Padre». (es)
- Filioque (/ˌfɪliˈoʊkwi, -kweɪ/ FIL-ee-OH-kwee, -kway; Ecclesiastical Latin: [filiˈokwe]) is a Latin term ("and from the Son") added to the original Niceno-Constantinopolitan Creed (commonly known as the Nicene Creed), and which has been the subject of great controversy between Eastern and Western Christianity. It is a term that refers to the Son, Jesus Christ, as an additional origin point of the Holy Spirit. It is not in the original text of the Creed, attributed to the First Council of Constantinople (381), which says that the Holy Spirit proceeds "from the Father", without additions of any kind, such as "and the Son" or "alone". (en)
- Filioque eztabaida, 381. urteko Konstantinoplako I. Kontzilioan, Nizeako kredoaren latinezko bertsioan teologia kristauak txertatutako klausula da. Ez dago jatorrizko testu grekoan, non Espiritu Santua Aitarengandik datorrela irakurtzen baita. IX. mendean Leon III.a aita santuak Espiritu Santuaren jatorria Aitarengandik eta Semearengandik zenaren formula ezabatzearen alde egin zuenean n (809) Karlomagno klausula sartzearen aldeko atera zen. Eztabaidaren historiako etapa berri bat XI. mendearen hasieran lortu zen. 1014an, Erroman, kredoaren kantua hartu zen, Filioque barne, lehen aldiz mezetan. (eu)
- La querelle du Filioque (prononciation : /fi.ljɔ.kwe/) est le différend théologique qui, à partir du VIIIe siècle, oppose l'Église romaine et l'Église grecque, à propos du dogme de la Trinité. Elle aboutira en 1054 à la séparation des Églises de Rome et de Constantinople. Aujourd'hui les chrétiens en communion avec Rome constituent communément l'Église catholique, et ceux qui sont en communion avec Constantinople, l'Église orthodoxe. (fr)
- Dalam Teologi Kristiani, klausa Filioque (filioque artinya "dan [dari] putera" dalam Bahasa Latin), adalah klausa penuh perdebatan yang ditambahkan ke dalam Kredo Nicea, yang menjadi perbedaan divisif khususnya antara Gereja Katolik Roma dan Gereja Ortodoks Timur. Klausa ini disisipkan dalam naskah asli Kredo Nicea yang berbunyi "Kami percaya akan Roh Kudus ... yang keluar dari Sang Bapa", sehingga versi yang telah diberi sisipan tersebut kini berbunyi "Kami percaya akan Roh Kudus ... yang keluar dari Sang Bapa dan Sang Putera". Penambahan ini diterima oleh umat Kristiani Katolik Romawi namun ditolak oleh umat Kristiani Ortodoks Timur. Banyak Gereja Katolik Timur tidak menggunakan klausa tersebut dalam kredo mereka, tetapi mengakui dokrin yang terepresentasi di dalamnya, karena klausa ini (in)
- L'espressione latina Filioque significa "e dal Figlio". Nel contesto della frase qui ex Patre Filioque procedit ("che procede dal Padre e dal Figlio"), essa esprime la dottrina della Chiesa cattolica per la quale lo Spirito Santo proviene dal Padre e dal Figlio congiuntamente, provenienza che secondo la stessa dottrina può essere descritta anche come qui ex Patre per Filium procedit (che procede dal Padre per mezzo del Figlio). (it)
- 필리오케 문제 또는 필리오케 논쟁은 기독교의 니케아-콘스탄티노폴리스 신경에 라틴어 번역에 추가로 수록한 단어로, 삼위일체에 관한 교리 논쟁이다. 번역시기의 의도는 이단을 제어하기 위한 추가 문구로 사용하였고, 이단문제가 안정된 이후에는 공식적으로 라틴어 번역에서 삭제했다. 그러나, 11세기 로마교회의 분리를 위한 정치적 문구와 근거로 재사용하면서 교회 대분열을 상징하는 단어가 되었다. 시작은 로마교회(서방교회)의 니케아신경 헬라어 원본을 라틴어로 번역하는 과정의 문제였다. 즉 성령의 정의에 대해 '성부와 성자에게서(Filioque) 발하시고'라고 번역한 라틴 문구가 문제의 핵심이 된다. 번역당시에 의도한 의역으로 당시 이단이던 아리우스파를 견제하기 위한 번역이었고 이단을 구별하기 위한 문구였으므로 초기에는 신학 논쟁으로 번지지 않았다. (ko)
- Filioque is een Latijns woord dat bekend is uit de katholieke theologie en onderdeel is van de drie-eenheidsleer. Het betekent letterlijk en de Zoon. Het woord komt niet voor in de geloofsbelijdenis van Nicea, maar werd later (in 1014) door paus Benedictus VIII toegevoegd. Latijn: Et in Spiritum Sanctum, Dominum, et vivificantem: qui ex Patre Filioque procedit. Vertaling: En in de Heilige Geest, die Heer is en het leven geeft: die voortkomt uit de Vader en de Zoon. (nl)
- Filioque (em latim: "e (do) Filho") é uma frase encontrada na versão do Credo niceno-constantinopolitano em uso na Igreja Latina. Ela não está presente no texto grego desse credo como formulado originalmente no Primeiro Concílio de Constantinopla, onde se lê apenas que o Espírito Santo procede "do Pai": O texto, na versão latina, fala do Espírito Santo como procedendo "do Pai e do Filho": Os conflitos entre os defensores dessas duas doutrinas contribuíram para o Grande Cisma do Oriente de 1054 e ainda constituem um obstáculo para as tentativas de reunião das Igrejas Católica e Ortodoxa. (pt)
- Filioque är ett ord som betyder och (av) Sonen på latin, och är ett i den västliga kyrkan uppkommet tillägg i Nicaenska trosbekännelsens tredje artikel, som behandlar den Helige Ande. Enligt tillägget utgår Anden från både Fadern och Sonen, det så kallade Filioque-tillägget. Detta kom att åberopas som en av orsakerna till den avgörande schismen mellan romersk-katolska kyrkan och den grekisk-ortodoxa kyrkan. Ortodoxa kyrkor håller fast vid den Nicaenska trosbekännelsen från Konstantinopel i dess ursprungliga ordalydelse, det vill säga utan Filioque. (sv)
|
