About: Immanence

An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The doctrine or theory of immanence holds that the divine encompasses or is manifested in the material world. It is held by some philosophical and metaphysical theories of divine presence. Immanence is usually applied in monotheistic, pantheistic, pandeistic, or panentheistic faiths to suggest that the spiritual world permeates the mundane. It is often contrasted with theories of transcendence, in which the divine is seen to be outside the material world.

Property Value
dbo:abstract
  • En teologia, la immanència sosté que el diví abasta o es manifesta en el món material. Està subjecte a algunes teories filosòfiques i metafísiques de la . La immanència s'aplica generalment a les religions monoteistes, panteistes, pandeistes o panenteistes per suggerir que el món espiritual impregna el mundà. Sovint es contrasta amb les teories de la transcendència, en què el diví es veu fora del món material. Les principals religions solen dedicar esforços filosòfics significatius a explicar la relació entre la immanència i la transcendència, però ho fan de diferents maneres, com ara: * llançar la immanència com a característica d'un Déu transcendent (comú a les religions abrahàmiques), * subsumint els immanents en un ésser transcendent més gran (com amb Braman a l'hinduisme), o * abordar la qüestió de la transcendència com una cosa que només es pot respondre mitjançant una valoració de la immanència. En filosofia, la immanència és l'ens intrínsec d'un cos; es qualifica tota aquella activitat com a immanent a un ésser quan l'acte mantingut en el seu interior té el seu fi el mateix ésser. S'oposa, per tant, a transcendència. Així, Agustí d'Hipona va poder dir que la immanència és, precisament, la propietat per la qual una determinada realitat roman com a tancada en si mateixa, exhaurint en ella tot el seu ésser i el seu actuar. La transcendència suposa, per tant, la immanència com un dels seus moments, al qual s'afegeix la superació que el fet de transcendir representa. Aquests conceptes van ocupar també un paper important en la filosofia escolàstica, de la qual emanen els termes actio immanens i actio transient i es constitueix l'absoluta diferència entre les dues expressions. Autors com Wolff i Spinoza van adoptar aquesta interpretació, sobretot aquest últim, en què la immanència s'erigeix com un punt de suport i noció elemental del mètode espinozista. Això es deu al fet que, segons Spinoza, Déu és causa immanent en oposició a causa transitiva de totes les coses en aquest mètode. Si Déu és la causa de totes les coses que resideixen en ell, i que tot està en Déu, fora d'ell no és concebible l'existència de cap cos, perquè Déu és causa immanent i no transitiva de tot el que existeix. Aquest corrent, qualificat també com a «immanentisme racionalista», és propi del pensament modern, la transcendència se sol situar en les filosofies contemporànies. El sistema de Spinoza s'identifica amb qualsevol plantejament filosòfic pertanyent al panteisme, de manera que immanència en aquest cas és un concepte en el qual l'existència de tots els éssers no pot ser explicada sense la presència de Déu. També es considera filosofia immanentista la que manté la preeminència de l'experiència religiosa interna per sobre de la sapiència reflexiva de Déu. En l'obra de , i sobretot en la d'Edouard Le Roy, tenim una acèrrima defensa d'aquesta perspectiva. El concepte d'immanència, entès aquí com a total i conscient rebuig de la transcendència, és també important en la tradició marxista. Particularment, Antonio Gramsci qualifica la com un «immanentisme absolut», un «historicisme absolut» i un «humanisme absolut». (ca)
  • Imanence (z latinského „in-manere“) označuje to, co nepřesahuje, nýbrž zůstává, trvá, je obsaženo uvnitř. Odtud (něčemu) imanentní znamená v něčem obsažené, zahrnuté. Opakem je transcendence (přesah, přesahování) a transcendentní. (cs)
  • المحايثة في الأصل اللاتيني بمعنى يمكث في، وهو مفهوم من المفاهيم الرئيسية للفلسفة التأملية التقليدية والمدارس المثالية المعاصرة، والمصطلح بهذا المعنى يرجع إلى أرسطو، اما بمعناه الدقيق فقد استخدم أول مرة في الفلسفة المدرسية (السكولائية) في العصور الوسطى والمعنى المعاصر للمصطلح هو الذي قدمه كانط، والمحايثة في مقابل المبادئ التي ينحصر تطبيقها ضمن حدود التجربة الممكنة "، و"النقد المحايث" هو نقد لفكرة ما أو نسق من الأفكار ينطلق من مقدمات الفكرة، أو النسق من الأفكار. والتاريخ المحايث للفلسفة هو تفسير مثالي للفلسفة على أنها عملية تحكمها فحسب قوانينها، وأنها ليست خاضعة لتأثير الاقتصاد والصراع الطبقي والوعي الاجتماعي. * تعد كل بنية تشكيلية بمثابة نص بصري ذو توجهات ومفاهيم معينة، يقوم المتلقي بتفسيرها وقراءتها من خلال تفكيك محتواها واستدراكها في ذلك النص من خلال فك رموزه وتحليله ومحاولة فهم الخطاب الفكري الذي تولده، لذلك فهو ينشد التعاطي مع تلك المفاهيم والمعاني في محاولة منه لملاحظة العلامات وفك الرموز التي تبنها تلك البنية لتحليل الشفرات المكنونة فيها للوصول إلى قراءة أمثل لمداليلها المضمنة. فالمفاهيم التي يعتمد عليها المتلقي في محاولته لقراءة وفهم النص، تعتمد على جملة المكونات والمفردات الداخلة في البنية التشكيلية والتي يوردها مبدع العمل، مع التأكد من عزل قراءتنا النص وتخلصه من كل السياقات والمؤثرات الخارجية المحيطة به كمؤثرات اجتماعية وسياسية واقتصادية. وما إلى ذلك من مؤثرات، للوصول إلى استقلالية قراءة العمل بذاته دون تبعيته لما هو خارج حدود بنيته من فنان أو محيط، لأنها تشكل مؤثرات ضاغطة على قيمة الحكم للمتلقي، وهذا ما يمكن أن نقرأه كمفهوم محايث إذ أن المتلقي يلجأ إلى التحليل المحايث في قراءته للنص البصري، لأن التحليل المحايث كمفہوم يقصد به " البحث عن الشروط الداخلية المتحكمة في تكوين الدلالة واقصاء كل ما هو خارجي أحالي؛ أي أنه ينظر إلى المعنى على انه أثر ناتج عن شبكة من العلاقات الرابطة بين العناصر . باتت كلمة محايثة متداولة عند الكثير من الباحثين والنقاد بل المثقفين وبالأخص الذين سعوا إلى البعد عن المؤثرات الخارجية للنص البصري، واعتبار المنجز الفني مكون من مجموعة من العناصر الداخلية المنتظمة التي تسيطر على بناء المنجز لتعطيه ماهيته وخصائصه الشكلية، ومن تفاعلها مع بعضها البعض تشكل بمجموعها نسقا كليا جدير باستقرائه ككل موحد. فكل عنصر من العناصر المشكلة للنص البصري يعد دال له مدلول معين يرتبط مع دلالة العناصر الأخرى ضمن بنية النص حيث يری دوسوسير" انه لا وجود للدال إلا بوجود المدلول (مثل وجهي الورقة الواحدة).أي عندما نقوم بالتحليل المحايث لأي نص بصري نقرا ألية اشتغال العناصر داخل النص البصري وبالتالي نقوم بقراءة الدال والمدلول لكل عنصر ضمن المنجز أي الصورة الصوتية الحسية للشكل أو العنصر ضمن النص (دال)، وفكرة أو مفہوم ذلك العنصر وليس أي شيء خارج عنه(مدلول). فمثلا شكل الشجرة ضمن المنجز لها صورة صوتية حسية مرتبطة بالحواس، أي إن المتلقي عندما يعاینها فهو يشاهدها أولا كصورة ومن ثم يستقرا اسمها ثانيا كلغة فهي تعد صورة صوتية حسية) تدعى (دال) وبالتالي يحاول إيجاد مفهوم أو فكرة هذه الشجرة ضمن النص البصري (مدلول) أي الاشتغال ضمن النص البصري حصرا، وعلاقتها مع باقي عناصر النص. "حيث لا يمكن فهم وظيفة الأجزاء إلا في علاقتها الاختلافية مع الكل فالأجزاء ليس لها معنى في حد ذاتها عندما ينظر إليها معزولة"، فلا قيمة لأفكار دون الدوال، ولا قيمة للدوال دون الأفكار وجميعها تترابط ضمن وحدة النص البصري ليبتها كخطاب بصري، فيقوم التحليل المحايث" في البحث عن الشروط المتحكمة في تكوين الدلالة، واقصاء كل ما هو خارجي إيحائي؛ أي أنه يجب أن ينظر إلى المعنى على انه أثر ناتج من العلاقات الرابطة بين العناصر". والمتلقي هنا يعمل على فك شفرات النص الدال والمدلول حتى يستطيع قراءة النص ككل متكامل والغور في الخطاب الجمالي لذلك المنجز، بغية استنطاق النص واستخراج مكنونه من خلال تتبعه للرمز والوصول إلى دلالاته بدراسة تركيب النص البصري، ودراسة العناصر ضمن حدود العلاقة القائمة فيما بينها، أي "دراسة هذه العناصر، وكشف أنساق العلاقات بينهما، ورؤية العنصر في سياق النص، يمكن أن يصل إلى ما يحكم هذه العلاقات ". مفهوم المحايثة في الفلسفة المثالية الحديثة ( كانط) وقد اكتسبت هذه الكلمة دلالة اصطلاحية في الفلسفة المثالية الحديثة لدى كانط الذي استعملها مقابل المفارقة للدلالة على حضور الشيء في ذاته وهكذا يدل لفظ المحايثة على الكمون على وجود شيء ما في شيء آخر ، وهو بهذا المعنى مقابل للفظ المفارقة أو التعالي والشيء الكامن في شيء آخر هو الذي يكون موجود بصورة ضمنية ولا ينتج فيه بفعل خارجي وفي لغة المدرسين في القرون الوسطى ، والعصر الحديث ، الفعل الكامن مقابل الفعل المتعدي . (ar)
  • Imanento, aŭ, foje, imanentismo, estas filozofia koncepto metafizika referencanta al kvalito de tio kio estas imanenta, aŭ al tio kio kuŝas en la esto, kaj kio havas en si mem principon kaj celon kaj, partoprenante en la esenco de la estaĵo konsiderita, ne povas posedi ekziston apartigitan el ĝi. Imanento estas vidpunkto tute mala al la transcendo, kiu lokigas ekstere de la estaĵo koncernata la elementon kiun imanento trovas en ĝi. (eo)
  • La inmanencia es el ente intrínseco de un cuerpo; en filosofía se califica a toda aquella actividad que pertenece a un ser, cuando la acción perdura en su interior, cuando tiene su fin dentro del mismo ser. Se opone por lo tanto a la trascendencia. Así, Agustín de Hipona pudo decir que la inmanencia es, precisamente, la propiedad por la que una determinada realidad permanece como cerrada en sí misma, agotando en ella todo su ser y su actuar. La trascendencia supone, por tanto, la inmanencia como uno de sus momentos, al cual se añade la superación que el trascender representa. El concepto de trascendencia, a diferencia de la inmanencia, está determinado desde el exterior y desde una posición jerárquica superior ya sea la ley natural o Dios. Lo inmanente se toma entonces como el mundo propio, lo que vivimos en la experiencia, siendo lo trascendente la cuestión sobre si hay algo más que condiciona el mundo que conocemos. Estos conceptos ocuparon también un papel importante en la filosofía escolástica, de la cual emanan los términos actio immanens y actio transiens, y que se constituye en la absoluta diferencia entre ambas expresiones. Autores como Wolff y Spinoza adoptaron esta interpretación, sobre todo en este último, donde la inmanencia se erige como un punto de apoyo y noción elemental del método spinozista. Esto se debe a que según Spinoza, Dios es causa inmanente en oposición a causa transitiva de todas las cosas en este método. Si Dios es la causa de todas las cosas que residen en Él, y que todo está en Dios, fuera de Él no es concebible la existencia de ningún cuerpo porque Dios es causa inmanente y no transitiva de todo lo que existe. Esta corriente, calificada también como “inmanentismo racionalista” es propia del pensamiento moderno; la trascendencia se suele ubicar en las filosofías contemporáneas. El sistema de Spinoza se identifica con cualquier planteamiento filosófico perteneciente al panteísmo, de modo que inmanencia en este caso es un concepto en el que la existencia de todos los seres no puede ser explicada sin la presencia de Dios. También se considera filosofía inmanentista la que mantiene la preeminencia de la experiencia religiosa interna por encima de la sapiencia reflexiva de Dios. En Maurice Blondel y sobre todo en Edouard Le Roy tenemos una acérrima defensa de esta perspectiva. El concepto de inmanencia, entendido aquí como total y consciente rechazo de la trascendencia, es también importante en la tradición marxista. Particularmente, Antonio Gramsci califica la filosofía de la praxis como un "inmanentismo absoluto", un "historicismo absoluto" y un "humanismo absoluto". Algunos antropólogos como Marvin Harris, entienden que los seres humanos son los únicos seres vivos que tienen esta característica, la Inmanencia, siendo ésta la base de la Cultura. Es la interpretación no solo de lo que se conoce, sino también de lo que no se conoce. El resto de los seres se adaptan, aprenden que hay fenómenos que se repiten, pueden vincular acontecimientos como causa-efecto, tienen conciencia de que pueden proteger y ser protegidos, tienen sentimientos, emociones, códigos de comunicación, memoria e incluso inteligencia colectiva, pero no inmanencia y por tanto no cultura. (es)
  • Immanenz (lateinisch immanere, ,darin bleiben‘, ‚anhaften‘) bezeichnet das in den Dingen Enthaltene, das sich aus ihrer individuellen und objektiven Existenzweise ergibt. Es ist der Gegenbegriff zur Transzendenz. Das Adjektiv immanent bezeichnet eine einem Gegenstand innewohnende Eigenschaft, die somit nicht durch Folgerung oder Interpretation hergeleitet worden ist. (de)
  • Filosofian, immanentzia funtsa bere baitan duenaren nolakotasuna da. Erlijioan, Jainkoa munduan azaltzen dela baieztatzen duen printzipio teologikoa da, panteismoan bezala esaterako. (eu)
  • The doctrine or theory of immanence holds that the divine encompasses or is manifested in the material world. It is held by some philosophical and metaphysical theories of divine presence. Immanence is usually applied in monotheistic, pantheistic, pandeistic, or panentheistic faiths to suggest that the spiritual world permeates the mundane. It is often contrasted with theories of transcendence, in which the divine is seen to be outside the material world. Major faiths commonly devote significant philosophical efforts to explaining the relationship between immanence and transcendence but do so in different ways, such as: * casting immanence as a characteristic of a transcendent God (common in Abrahamic religions), * subsuming immanent personal gods in a greater transcendent being (such as with Brahman in Hinduism), or * approaching the question of transcendence as something which can only be answered through an appraisal of immanence. (en)
  • Imanen atau imanensi adalah paham yang menekankan berpikir dengan diri sendiri atau subjektif. Istilah imanensi berasal dari Bahasa Latin immanere yang berarti "tinggal di dalam". Imanen adalah lawan kata dari transenden. Pertama kali, istilah ini diajukan oleh Aristoteles yang memiliki arti "batin" dari suatu objek, fenomena atau gejala. Kemudian dikembangkan oleh Kant dan berlaku sampai sekarang. Dalam istilah Filsafat Ketuhanan, Tuhan yang imanen berarti Tuhan berada di dalam struktur alam semesta serta turut serta mengambil bagian dalam proses-proses kehidupan manusia. Berbeda dengan transenden yang sangat mengagungkan Tuhan yang begitu jauh sehingga mereka sangat hormat. Imanensi lebih dekat dan terbatas pada pengalaman manusia, seperti dikemukakan Hume dalam teori fenomenalisme empiris dan Kanti dalam Crtitique of Pure Reason. Dalam bidang aliran agama, imanensi sangat ditekankan oleh ajaran Panteisme untuk menentang transendensi. Hal ini dimaksudkan agar manusia lebih akrab dengan Tuhan dalam kehidupannya. Namun terdapat pandangan bahwa hal ini hanya akan membatasi Allah yang maha kuasa atas kehidupan manusia, Allah kehilangan unsur misterinya. Dalam Teologi Kristen, imanen dapat dilihat dalam ajaran Trinitas, yaitu Allah yang memiliki pribadi begitu nyata, Allah menjadi begitu dekat dengan umat-Nya. Sifat Allah yang imanen terkadang akan membuat manusia hanya berpikir bahwa Allah dekat, hal ini kurang tepat, maka dibutuhkan sifat transenden juga. Allah yang transenden adalah Allah yang melampaui segala yang ada. Allah yang tidak terbatas untuk memimpin dunia. (in)
  • 内在(ないざい、英: immanence)とは、神学・形而上学において用いられる語彙・概念で、神(絶対者)が世界の中にいること。対義語は超越。 (ja)
  • L'immanence désigne, en philosophie et en parlant d'une chose ou d'un être, le caractère de ce qui a son principe en soi-même, par opposition à la transcendance qui indique une cause extérieure et supérieure. Un principe métaphysique immanent est donc un principe dont non seulement l'activité n'est pas séparable de ce sur quoi il agit, mais qui le constitue de manière interne. L'immanence peut aussi se distinguer de la permanence, qui désigne le caractère de ce qui demeure soi-même mais à travers la durée, c'est-à-dire en assignant aux objets un espace et un temps. (fr)
  • 내재(內在)는 다음과 같은 의미가 있다. 1. * 어떤 사물이나 성질이 그것들과는 별개의 것 안에 포함돼 있는 것. 2. * 형이상학 등에서 신이 세계의 본질로서 세계 안에 있다는 사고방식. 3. * 경험할 수 있는 범위 안에 있는 것. 이데아가 개물(個物)에 내재한다는 것은 그 한 예이다. 이 문서에는 다음커뮤니케이션(현 카카오)에서 GFDL 또는 CC-SA 라이선스로 배포한 글로벌 세계대백과사전의 내용을 기초로 작성된 글이 포함되어 있습니다. (ko)
  • Immanentie (letterlijk: erin blijvend) is dat wat tot de structuur van iets behoort en deze niet overschrijdt. Zo is immanent in de kennistheorie dat wat het bewustzijn niet te boven gaat, maar binnen de ervaring of het bewustzijn blijft. Binnen een theologische context zijn immanentie en immanent termen die gesteld worden tegenover transcendentie en transcendent, om uit te drukken hoe de aanwezigheid van de - bijvoorbeeld christelijke - godheid in de wereld gezien wordt. (nl)
  • L'immanenza è un concetto filosofico metafisico (antitetico a quello di trascendenza) che si riferisce alla qualità di ciò che è immanente, ossia ciò che esiste, in quanto parte della realtà abitata dall'uomo. Viene generalmente opposto a ciò che è trascendente, ovvero ciò che esiste al di là della realtà percepita dall'uomo – come, per esempio, ciò che appartiene al divino, o al regno delle idee platonico. L'immanenza viene definita come ciò che risiede nell'essere, ha in sé il proprio principio e fine e, facendo parte dell'essenza di un soggetto, non può avere un'esistenza da questo separata. (it)
  • Immanencja (z łac. immanens – pozostający w czymś, od immanere – pozostawać wewnątrz) – przeciwieństwo transcendencji, (nieodłączne) zawieranie się czegoś w czymś. W szczególności immanentne są treści życia wewnętrznego poznającego podmiotu wobec niego samego. Zarazem immanentne i transcendentne wobec rzeczywistości są idee platońskie. Na ich podobieństwo w filozofii chrześcijańskiej mówi się o immanencji i transcendencji Boga. (pl)
  • Имманентность (лат. immanens, «пребывающий внутри») — это учение о проявлении в материальном мире, которое поддерживается некоторыми философскими и метафизическими теориями о . Имманентность в качестве учения обычно используют разнообразные конфессии, относящиеся к монотеизму, пантеизму, пандеизму или панентеизму для объяснения связи духовного мира с . Имманентность противопоставляется теориям трансцендентности, в которых божественное выносится вне рамок сотворенного сущего. Имманентность как философское понятие было видоизменено Кантом и стало включать познаваемость на основе личного опыта. Таким образом всё, что человек воспринимает при помощи своих органов чувств — имманентно. (ru)
  • Immanensfilosofin är en världsåskådning begränsad till det inomvärldsliga, där människan kan få kunskap endast om det som ligger innanför medvetandets och erfarenhetens gränser. Motsatsen är tron på att enbart via förnuftet kan vi nå sann kunskap. (sv)
  • Imanência (em latim: immanēns; de im-, em, e manēre, habitar, permanecer = "permanecer dentro") é um conceito filosófico e ontológico que significa a presença interior de algo ou uma qualidade como parte de um ser, ou do ser como parte dela, sendo antitético ao conceito de transcendência (significa "ir além", caráter daquilo que transcende, é exterior e superior em relação a essência de algo). Na teologia e metafísica, sustenta que o divino ou Absoluto abrange ou se manifesta no mundo material, e imanentismo é o termo usado para se referir à noção de que Deus ou uma mente ou espírito abstrato pervade o mundo. É sustentado por algumas teorias filosóficas e metafísicas da presença divina e providência. A imanência é geralmente aplicada nas crenças religiosas, seja politeístas ou monoteístas, panteístas, pandeístas ou panenteístas para sugerir que o mundo espiritual permeia o mundano, sendo frequentemente contrastada com as teorias da transcendência divina, nas quais o divino é visto como estando fora do mundo material. Uma das primeiras distinções filosóficas entre algo cujo ser transcende e aquilo que aparece imanente foi feita por Platão em sua teoria das ideias, na qual separa o Mundo Inteligível das Ideias transcendentes, eternas e imutáveis, e um mundo sensível dos fenômenos transitórios, que são manifestações imanentes das formas transcendentes e delas participam; também está presente no seu conceito de demiurgo e Alma do Mundo, em relação com a Ideia do Bem e do Um. No mundo oriental, os fundamentos de transcendência e imanência foram fortemente marcantes também nas filosofias do hinduísmo, budismo, taoismo e neoconfucionismo - ver Transcendência (religião). O problema da imanência ou da transcendência de Deus dividiu os filósofos medievais — neoplatônicos, como Agostinho de Hipona, ou aristotélicos, como Alberto Magno e Tomás de Aquino. Na encíclica Pascendi Dominici Gregis, o papa Pio X criticou o abuso da noção de imanência na filosofia de Baruch Espinoza e Immanuel Kant. Retomando o conceito escolástico de imanência, entendida como a presença do resultado de uma ação na própria ação, Espinoza afirmou que "Deus é causa imanente e não transitiva de todas as coisas", isto é, Deus é causa de todas as coisas que estão nele e nada existe fora dele (Deus sive Natura). Um exemplo notório de imanência sem anular a transcendência divina, em possível panenteísmo, é a frase atribuída a Epimênides de Creta, citada por Paulo de Tarso (Atos 17:28): "Nele vivemos, nos movemos e temos nosso ser". (pt)
  • Імане́нтність (лат. immanens — «властивий, притаманний чомусь») — характеристика притаманності, властивості предмету чи явища, що випливає з його внутрішньої природи. Імане́нтний — внутрішньо притаманний предметам або явищам, той, що випливає з їхньої природи. Приклад: Іманентна філософія — суб'єктивно-ідеалістичний напрям у філософії, який проголошує об'єктивний світ іманентним (внутрішнім) змістом свідомості суб'єкта. Звідси іманентне — це формування уяви завдяки сприйняттю інформації через канали — дотик, смак, зір, нюх та слух (див. «Сигнальна система»). (uk)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 237890 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 25439 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1121707589 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Imanence (z latinského „in-manere“) označuje to, co nepřesahuje, nýbrž zůstává, trvá, je obsaženo uvnitř. Odtud (něčemu) imanentní znamená v něčem obsažené, zahrnuté. Opakem je transcendence (přesah, přesahování) a transcendentní. (cs)
  • Imanento, aŭ, foje, imanentismo, estas filozofia koncepto metafizika referencanta al kvalito de tio kio estas imanenta, aŭ al tio kio kuŝas en la esto, kaj kio havas en si mem principon kaj celon kaj, partoprenante en la esenco de la estaĵo konsiderita, ne povas posedi ekziston apartigitan el ĝi. Imanento estas vidpunkto tute mala al la transcendo, kiu lokigas ekstere de la estaĵo koncernata la elementon kiun imanento trovas en ĝi. (eo)
  • Immanenz (lateinisch immanere, ,darin bleiben‘, ‚anhaften‘) bezeichnet das in den Dingen Enthaltene, das sich aus ihrer individuellen und objektiven Existenzweise ergibt. Es ist der Gegenbegriff zur Transzendenz. Das Adjektiv immanent bezeichnet eine einem Gegenstand innewohnende Eigenschaft, die somit nicht durch Folgerung oder Interpretation hergeleitet worden ist. (de)
  • Filosofian, immanentzia funtsa bere baitan duenaren nolakotasuna da. Erlijioan, Jainkoa munduan azaltzen dela baieztatzen duen printzipio teologikoa da, panteismoan bezala esaterako. (eu)
  • 内在(ないざい、英: immanence)とは、神学・形而上学において用いられる語彙・概念で、神(絶対者)が世界の中にいること。対義語は超越。 (ja)
  • L'immanence désigne, en philosophie et en parlant d'une chose ou d'un être, le caractère de ce qui a son principe en soi-même, par opposition à la transcendance qui indique une cause extérieure et supérieure. Un principe métaphysique immanent est donc un principe dont non seulement l'activité n'est pas séparable de ce sur quoi il agit, mais qui le constitue de manière interne. L'immanence peut aussi se distinguer de la permanence, qui désigne le caractère de ce qui demeure soi-même mais à travers la durée, c'est-à-dire en assignant aux objets un espace et un temps. (fr)
  • 내재(內在)는 다음과 같은 의미가 있다. 1. * 어떤 사물이나 성질이 그것들과는 별개의 것 안에 포함돼 있는 것. 2. * 형이상학 등에서 신이 세계의 본질로서 세계 안에 있다는 사고방식. 3. * 경험할 수 있는 범위 안에 있는 것. 이데아가 개물(個物)에 내재한다는 것은 그 한 예이다. 이 문서에는 다음커뮤니케이션(현 카카오)에서 GFDL 또는 CC-SA 라이선스로 배포한 글로벌 세계대백과사전의 내용을 기초로 작성된 글이 포함되어 있습니다. (ko)
  • Immanentie (letterlijk: erin blijvend) is dat wat tot de structuur van iets behoort en deze niet overschrijdt. Zo is immanent in de kennistheorie dat wat het bewustzijn niet te boven gaat, maar binnen de ervaring of het bewustzijn blijft. Binnen een theologische context zijn immanentie en immanent termen die gesteld worden tegenover transcendentie en transcendent, om uit te drukken hoe de aanwezigheid van de - bijvoorbeeld christelijke - godheid in de wereld gezien wordt. (nl)
  • L'immanenza è un concetto filosofico metafisico (antitetico a quello di trascendenza) che si riferisce alla qualità di ciò che è immanente, ossia ciò che esiste, in quanto parte della realtà abitata dall'uomo. Viene generalmente opposto a ciò che è trascendente, ovvero ciò che esiste al di là della realtà percepita dall'uomo – come, per esempio, ciò che appartiene al divino, o al regno delle idee platonico. L'immanenza viene definita come ciò che risiede nell'essere, ha in sé il proprio principio e fine e, facendo parte dell'essenza di un soggetto, non può avere un'esistenza da questo separata. (it)
  • Immanencja (z łac. immanens – pozostający w czymś, od immanere – pozostawać wewnątrz) – przeciwieństwo transcendencji, (nieodłączne) zawieranie się czegoś w czymś. W szczególności immanentne są treści życia wewnętrznego poznającego podmiotu wobec niego samego. Zarazem immanentne i transcendentne wobec rzeczywistości są idee platońskie. Na ich podobieństwo w filozofii chrześcijańskiej mówi się o immanencji i transcendencji Boga. (pl)
  • Immanensfilosofin är en världsåskådning begränsad till det inomvärldsliga, där människan kan få kunskap endast om det som ligger innanför medvetandets och erfarenhetens gränser. Motsatsen är tron på att enbart via förnuftet kan vi nå sann kunskap. (sv)
  • Імане́нтність (лат. immanens — «властивий, притаманний чомусь») — характеристика притаманності, властивості предмету чи явища, що випливає з його внутрішньої природи. Імане́нтний — внутрішньо притаманний предметам або явищам, той, що випливає з їхньої природи. Приклад: Іманентна філософія — суб'єктивно-ідеалістичний напрям у філософії, який проголошує об'єктивний світ іманентним (внутрішнім) змістом свідомості суб'єкта. Звідси іманентне — це формування уяви завдяки сприйняттю інформації через канали — дотик, смак, зір, нюх та слух (див. «Сигнальна система»). (uk)
  • المحايثة في الأصل اللاتيني بمعنى يمكث في، وهو مفهوم من المفاهيم الرئيسية للفلسفة التأملية التقليدية والمدارس المثالية المعاصرة، والمصطلح بهذا المعنى يرجع إلى أرسطو، اما بمعناه الدقيق فقد استخدم أول مرة في الفلسفة المدرسية (السكولائية) في العصور الوسطى والمعنى المعاصر للمصطلح هو الذي قدمه كانط، والمحايثة في مقابل المبادئ التي ينحصر تطبيقها ضمن حدود التجربة الممكنة "، و"النقد المحايث" هو نقد لفكرة ما أو نسق من الأفكار ينطلق من مقدمات الفكرة، أو النسق من الأفكار. والتاريخ المحايث للفلسفة هو تفسير مثالي للفلسفة على أنها عملية تحكمها فحسب قوانينها، وأنها ليست خاضعة لتأثير الاقتصاد والصراع الطبقي والوعي الاجتماعي. (ar)
  • En teologia, la immanència sosté que el diví abasta o es manifesta en el món material. Està subjecte a algunes teories filosòfiques i metafísiques de la . La immanència s'aplica generalment a les religions monoteistes, panteistes, pandeistes o panenteistes per suggerir que el món espiritual impregna el mundà. Sovint es contrasta amb les teories de la transcendència, en què el diví es veu fora del món material. Les principals religions solen dedicar esforços filosòfics significatius a explicar la relació entre la immanència i la transcendència, però ho fan de diferents maneres, com ara: (ca)
  • The doctrine or theory of immanence holds that the divine encompasses or is manifested in the material world. It is held by some philosophical and metaphysical theories of divine presence. Immanence is usually applied in monotheistic, pantheistic, pandeistic, or panentheistic faiths to suggest that the spiritual world permeates the mundane. It is often contrasted with theories of transcendence, in which the divine is seen to be outside the material world. (en)
  • La inmanencia es el ente intrínseco de un cuerpo; en filosofía se califica a toda aquella actividad que pertenece a un ser, cuando la acción perdura en su interior, cuando tiene su fin dentro del mismo ser. Se opone por lo tanto a la trascendencia. Así, Agustín de Hipona pudo decir que la inmanencia es, precisamente, la propiedad por la que una determinada realidad permanece como cerrada en sí misma, agotando en ella todo su ser y su actuar. La trascendencia supone, por tanto, la inmanencia como uno de sus momentos, al cual se añade la superación que el trascender representa. (es)
  • Imanen atau imanensi adalah paham yang menekankan berpikir dengan diri sendiri atau subjektif. Istilah imanensi berasal dari Bahasa Latin immanere yang berarti "tinggal di dalam". Imanen adalah lawan kata dari transenden. Pertama kali, istilah ini diajukan oleh Aristoteles yang memiliki arti "batin" dari suatu objek, fenomena atau gejala. Kemudian dikembangkan oleh Kant dan berlaku sampai sekarang. (in)
  • Imanência (em latim: immanēns; de im-, em, e manēre, habitar, permanecer = "permanecer dentro") é um conceito filosófico e ontológico que significa a presença interior de algo ou uma qualidade como parte de um ser, ou do ser como parte dela, sendo antitético ao conceito de transcendência (significa "ir além", caráter daquilo que transcende, é exterior e superior em relação a essência de algo). Na teologia e metafísica, sustenta que o divino ou Absoluto abrange ou se manifesta no mundo material, e imanentismo é o termo usado para se referir à noção de que Deus ou uma mente ou espírito abstrato pervade o mundo. É sustentado por algumas teorias filosóficas e metafísicas da presença divina e providência. A imanência é geralmente aplicada nas crenças religiosas, seja politeístas ou monoteístas, (pt)
  • Имманентность (лат. immanens, «пребывающий внутри») — это учение о проявлении в материальном мире, которое поддерживается некоторыми философскими и метафизическими теориями о . Имманентность в качестве учения обычно используют разнообразные конфессии, относящиеся к монотеизму, пантеизму, пандеизму или панентеизму для объяснения связи духовного мира с . Имманентность противопоставляется теориям трансцендентности, в которых божественное выносится вне рамок сотворенного сущего. (ru)
rdfs:label
  • المحايثة (ar)
  • Immanència (ca)
  • Imanence (cs)
  • Immanenz (de)
  • Imanento (eo)
  • Inmanencia (es)
  • Immanentzia (eu)
  • Imanen (in)
  • Immanence (en)
  • Immanenza (it)
  • Immanence (fr)
  • 内在 (ja)
  • 내재 (ko)
  • Immanentie (nl)
  • Immanencja (pl)
  • Имманентность (ru)
  • Imanência (pt)
  • Immanensfilosofin (sv)
  • Іманентність (uk)
owl:differentFrom
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License