A monastery is a building or complex of buildings comprising the domestic quarters and workplaces of monastics, monks or nuns, whether living in communities or alone (hermits). A monastery generally includes a place reserved for prayer which may be a chapel, church, or temple, and may also serve as an oratory, or in the case of communities anything from a single building housing only one senior and two or three junior monks or nuns, to vast complexes and estates housing tens or hundreds. A monastery complex typically comprises a number of buildings which include a church, dormitory, cloister, refectory, library, balneary and infirmary. Depending on the location, the monastic order and the occupation of its inhabitants, the complex may also include a wide range of buildings that facilitate

Property Value
dbo:abstract
  • الدير هو مبنى عبادة لدى بعض الديانات كالبوذية والمسيحية يستخدم للعبادة والتأمل. يتميز بوجود رهبان أو راهبات أو نساك يقطنون به ويعتنون به. تعود أصل تسمية الكلمة في اللغة العربية إلى الآرامية حيث تعني كلمة الدير "مزرعة" أو "بيت الفلاح" نسبة إلى طريقة معيشة النساك الأوائل من اليهود والمسيحيون. (ar)
  • Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o varis monjos. Originàriament un monestir era la cel·la d'un sol monjo, dit en aquest cas ermità o anacoreta. Posteriorment la tendència va ser la reunió dels diversos monjos per a establir una vida en comú. En aquest cas els monestirs cristians s'anomenen abadies, (regides per un abat) o priorats, (regits per un prior), segons el nombre de monjos. En tots els casos, la característica és la situació isolada del monestir, almenys originàriament, per tal de dur una vida espiritual apartada dels hòmens. En eixe sentit el monestir es contraposa al convent, seu d'una comunitat religiosa que no s'aparta dels hòmens sinó que viu entre ells. Els monestirs poden variar molt en grandària; des d'una xicoteta llar que allotja només a un ermità o, en el cas de les comunitats, des d'un únic edifici d'habitatges per a un superior i dos o tres monjos o monges, als complexos immensos d'habitatges, finques i tallers per a desenes o centenars de monjos o monges. Moltes religions i filosofies tenen tradicions monàstiques, en les quals les persones es comprometen a una vida religiosa al marge de la societat secular vivint en un monestir. La paraula monestir també es gasta en altres religions per a referir-se a este tipus de comunitats. En la majoria de les religions la vida dins dels monestirs es regix per les regles de la comunitat que establix entre altres coses el gènere dels habitants, obligant-los a romandre en el celibat així com a la poca o nul·la propietat personal. El grau en què la vida dins d'un monestir és independent de la societat també pot variar àmpliament; en algunes tradicions religioses, l'aïllament és un mandat a l'efecte de la contemplació eliminant el món quotidià, i en eixe cas els membres de la comunitat monàstica poden passar la major part del seu temps fins i tot aïllats els uns dels altres. Uns altres se centren en la interacció amb les comunitats locals a fi de proporcionar alguns servicis, com l'ensenyança, l'assistència mèdica, o l'evangelització. Algunes comunitats monàstiques estan només ocupades estacionalment, depenent tant de les tradicions involucrades i del clima local, i les persones poden ser part d'una comunitat monàstica, per períodes que van d'uns dies a quasi tota la vida. La vida dins dels murs d'un monestir es pot mantindre econòmicament de diverses formes: per mitjà de la fabricació i venda de béns, ben sovint productes agrícoles, com ara formatge, vi, cervesa, licors, gelees i, per donacions o almoines; lloguers o per ingressos derivats d'inversions, i per fons d'altres organitzacions religioses que tradicionalment recolzen els monestirs. No obstant això, els monestirs catòlics s'han actualitzat i adaptat a la societat moderna, oferint servicis de computació, comptabilitat, gestió, així com l'administració d'hospitals, a més de disposar d'escoles, col·legis i universitats. (ca)
  • Klášter (z německého Kloster z latinského claustrum, uzavřené místo, latinsky monasterium) je instituce a budova nebo komplex budov, které slouží jako dlouhodobý příbytek pro duchovní a pracovní činnosti mnichů (monachů), mnišek (jeptišek) či laiků, kde žijí společně jako komunita na rozdíl od osaměle žijících poustevníků (eremitů). Nejčastěji se tak označují konventy západních církví, kde žijí řeholníci řidící se předpisy svého církevního řádu – řeholí. Pro pravoslavné kláštery se obvykle užívá slovo monastýr. Jako klášter se označují i obdobné instituce, například buddhistické kláštery. Zpravidla jde o rozlehlejší areál určený pro život duchovního či náboženského společenství. (cs)
  • Ένα μοναστήρι ή μονή είναι ένα κτίριο ή σύμπλεγμα κτιρίων που αποτελείται από καταλύματα και χώρους εργασίας μοναχών, που ζούνε, είτε σε , είτε μόνοι (). Ένα μοναστήρι γενικά περιλαμβάνει ένα χώρο για προσευχή το οποίο μπορεί να είναι παρεκκλήσιο, εκκλησία ή ναός. Τα μοναστήρια ποικίλουν στο μέγεθος, αποτελούμενα, είτε από μικρά καταλύματα που στεγάζουν έναν μόνο ερημίτη, ή σε περίπτωση κοινοβίου οτιδήποτε από ένα μόνο κτίριο που στεγάζει μόνο έναν ή δυο-τρεις μοναχούς ή μοναχές, μέχρι τεράστια κτηριακά συγκροτήματα που στεγάζουν δεκάδες ή εκατοντάδες μοναχούς ή μοναχές. Συνήθως αυτά περιλαμβάνουν ναό, χώρους όπου κοιμούνται οι μοναχοί, ηγουμενείο, τράπεζα, βιβλιοθήκη, εργαστήρια, μαγειρείο, νοσοκομείο κ.τ.λ. Διαφορετικές γλώσσες και διαφορετικά δόγματα χρησιμοποιούν μια σειρά όρων για το «μοναστήρι». (el)
  • A monastery is a building or complex of buildings comprising the domestic quarters and workplaces of monastics, monks or nuns, whether living in communities or alone (hermits). A monastery generally includes a place reserved for prayer which may be a chapel, church, or temple, and may also serve as an oratory, or in the case of communities anything from a single building housing only one senior and two or three junior monks or nuns, to vast complexes and estates housing tens or hundreds. A monastery complex typically comprises a number of buildings which include a church, dormitory, cloister, refectory, library, balneary and infirmary. Depending on the location, the monastic order and the occupation of its inhabitants, the complex may also include a wide range of buildings that facilitate self-sufficiency and service to the community. These may include a hospice, a school, and a range of agricultural and manufacturing buildings such as a barn, a forge, or a brewery. In English usage, the term monastery is generally used to denote the buildings of a community of monks. In modern usage, convent tends to be applied only to institutions of female monastics (nuns), particularly communities of teaching or nursing religious sisters. Historically, a convent denoted a house of friars (reflecting the Latin), now more commonly called a friary. Various religions may apply these terms in more specific ways. (en)
  • Ein Kloster ist eine Anlage, in der Menschen (in den kontemplativen Orden Mönche oder Nonnen genannt) in einer gemeinschaftlichen, auf die Ausübung ihres Glaubens konzentrierten, Lebensweise zusammenleben (Vita communis). Die Klosteranlage besteht in der Regel aus Kult-, Wohn- und Wirtschaftsgebäuden und eventuell noch weiteren Bauwerken. Im westlichen Kulturraum sind insbesondere christliche Klöster bekannt, die größtenteils der katholischen Kirche und den orthodoxen Kirchen zugehören. Es gibt auch protestantische (beispielsweise das Kloster Amelungsborn) und ökumenische (wie die Taizé) Klostergemeinschaften. Daneben bezeichnet man auch Klosteranlagen asiatischer Religionen, insbesondere die Wohnanlagen buddhistischer Mönche sowie die Gebets- und Meditationszentren hinduistischer Gemeinschaften, als Klöster. (de)
  • Monaĥejo (aŭ monakejo) estas distrikto separita de la ekstera mondo, kiu estas destinita por vivo kaj kulto de monaĥoj. Ĉar monaĥoj parte vivas disigite laŭ seksoj, oni parolas pri monaĥejoj kaj monaĥinejoj. (eo)
  • Un monasterio es un edificio donde habita uno o varios monjes en clausura. Originalmente un monasterio era la célula de un anacoreta. Los monasterios cristianos son también llamados abadías (regidas por un abad) o prioratos (regidos por un prior). La vida comunitaria de un monasterio se denomina cenobitismo, en contraposición con la vida anacorética de un ermitaño. La palabra "monasterio" se emplea asimismo para referirse a este tipo de comunidades de otras religiones. (es)
  • Monasterioa, zenobioa edo bakartegia eraikin erlijiosoa da non "monastikoak" bizi diren, bai elkarrekin (fraide eta mojak) bai bakarka (eremutarrak). Tenplu mota hauek kristautasunean, hinduismoan eta budismoan eraiki eta erabiltzen dituzte. (eu)
  • Is éard atá i gceist le mainistir ná pobal manach agus iad ina gcónaí in éineacht agus ag cloí le móidí a n-. Bíonn mainistreacha ag eaglaisí éagsúla Críostaí, go háirithe ag na Caitlicigh agus na h chomh maith le heaglaisí beaga Oirthearacha. Cuid de thraidisiún an Bhúdachais iad na mainistreacha freisin. Maidir leis an Ioslam, ní thugann diagacht an chreidimh sin ugach ar bith do na fíréin mainistreacha a bhunú, nó glactar leis gurbh iad na daoine daonna a cheap coincheap na manachúlachta agus nárbh é éileamh Dé é. Scéal eile áfach go ndeachaigh manachúlacht na gCríostaithe i bhfeidhm ar an Súfaíochas, ar gluaiseacht mhisteach san Ioslam é, agus tá na Súfaithe deighilte ina n-oird a d'fhéadfaí a chur i gcomparáid leis na hoird éagsúla mhanachúla. (ga)
  • Biara adalah bangunan atau gugus bangunan yang digunakan sebagai tempat tinggal sekaligus tempat kerja para petarak, yakni biarawan atau biarawati, baik yang hidup berguyub maupun yang hidup berkhalwat. Sebuah biara lazimnya memiliki tempat khusus untuk sembahyang. Tempat khusus ini dapat berupa kapel, gereja, kuil, atau oratorium. Daya tampung biara berbeda-beda, ada yang berupa bangunan kecil sekadar cukup untuk menampung seorang rahib saja, atau–bagi para petarak yang hidup berguyub–berkisar dari satu bangunan tunggal yang cukup untuk menampung satu rahib atau rubiah senior bersama dua-tiga rahib atau rubiah junior, sampai dengan permukiman dan perumahan luas yang dapat menampung puluhan hingga ratusan orang. Sebuah kompleks biara biasanya terdiri atas sekumpulan bangunan, yakni gedung gereja, dormitorium (asrama), claustrum (serambi yang melilingi sebidang lapangan persegi), refectorium (refter), librarium (perpustakaan), balnearium (permandian), dan infirmarium (panti husada). Bergantung pada lokasi, tarekat, dan pekerjaan para penghuninya, kompleks biara dapat pula diperlengkapi dengan sejumlah bangunan tambahan yang digunakan untuk menunjang keswasembadaan dan karya bakti para penghuninya, misalnya hospes (balai penyantunan), sekolah, atau bangunan-bangunan pertanian dan manufaktur seperti bangsal ternak, , dan kilang bir. Istilah "biara" dalam bahasa Indonesia berasal dari sebutan umum dalam bahasa Melayu bagi bangunan-bangunan keagamaan non-Islam. Umat Kristen Indonesia menggunakan istilah "biara" sebagai sebutan umum bagi tempat tinggal biarawan atau biarawati. Sebutan khusus bagi tempat tinggal biarawan atau biarawati yang berkhalwat adalah "pertapaan", sementara tempat tinggal biarawan atau biarawati dari tarekat-tarekat fakir lazimnya disebut "". Sebutan khusus lainnya adalah "susteran" (wisma suster), "frateran" (wisma frater), dan "bruderan" (wisma bruder). Istilah "wisma" juga digunakan sebagai sebutan bagi rumah-rumah retret dan rumah-rumah paguyuban imam praja. (in)
  • Con il termine monastero si indica quel complesso di edifici destinati ai monaci o alle monache nelle differenti religioni. (it)
  • 僧院(そういん、英: monastery、梵: sangharama)とは同一の信仰を持つ出家修行者僧が、共同生活を行うための施設。 (ja)
  • 수도원(修道院) 또는 승원(僧院)은 수도자가 공동생활을 하면서 수행하는 곳이다. 기독교에서는 생활하는 수도자의 성별에 따라 수사원(修士院)과 수녀원(修女院)으로 나누어 부르기도 한다. (ko)
  • Klasztor (czes. klášter, z niem. Kloster, od łac. claustrum, miejsce zamknięte) – budynek lub zespół budynków, w którym mieszkają wspólnoty religijne zakonników albo zakonnic. Klasztory są znane przede wszystkim z chrześcijaństwa i buddyzmu, choć występują lub występowały także w hinduizmie, dżinizmie, islamie i judaizmie. Nazwą tą określa się często sam zakon czy zgromadzenie zakonne. (pl)
  • Een klooster (van het Latijnse claustrum, afgesloten ruimte) is een gebouw of een samenstel van gebouwen dat dient tot huisvesting van een groep of gemeenschap van mannen of vrouwen, vaak monniken of monialen genoemd, die zich uit de wereld heeft teruggetrokken om een godsdienstig leven te leiden. (nl)
  • Um mosteiro ou monastério é um edifício de habitação, oração e trabalho de uma comunidade de monges e freiras, e que é construído fora da malha urbana de uma cidade. Os mosteiros budistas são chamados de Viara (embora no budismo tibetano possa ser usado o termo "gompa"). Os mosteiros cristãos ocidentais também são chamados de abadia, priorado, convento cartuxo, convento de frades, e preceptoria, enquanto a habitação de freiras também pode ser chamada de convento. A vida comum de um mosteiro cristão é chamada cenobítica, ao contrário do anacorético (ou anacoreta) da vida de um anacoreta e da vida eremítica de um eremita. (pt)
  • Ett kloster, av latinets claustrum, "inhägnat område", är ett byggnadskomplex avsett som bostad för en religiös grupp personer som valt att leva avskilt från det sekulära samhället, för att kunna ägna sitt liv och arbete åt religiösa enligt ett fastslaget regelverk. Klosterområdets inre del, den så kallade klausuren (vanligen innanför en mur), får inte utan särskilt tillstånd beträdas av utomstående. Klosterväsen finns i flera religioner, bland annat kristendom, hinduism, buddhism och daoism. Det indiska (sanskrit) ordet för kloster är vihara, vilket givit namn åt provinsen Bihar. Se även klipptempel. Abbedi kallas ett kloster som styrs av antingen en manlig föreståndare, abbot, eller en kvinnlig, abbedissa. (sv)
  • Монасты́рь (греч. μοναστήριον от греч. μόνος «один, одинокий») — религиозная община монахов или монахинь, имеющая единый устав, а также единый комплекс богослужебных, жилых, хозяйственных построек, ей принадлежащих. Монастыри существуют в буддизме, христианстве: православная и католическая церковь, монофизитские течения; протестантское христианство отрицает институт монашества и монастырей не знает (см. Новое монашество о современных монахах-протестантах). (ru)
  • Монастир (грец. μοναστήριον — «відлюдне житло», «обитель») — релігійна громада ченців або черниць, що володіє належними їм землями та капіталами, і становила релігійно-господарську організацію. (uk)
  • 僧院是一种宗教机构,是供出家修行者修行、生活的地方,在許多宗教中均有此机构。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 45856 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 33387 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 982103084 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dct:subject
rdfs:comment
  • الدير هو مبنى عبادة لدى بعض الديانات كالبوذية والمسيحية يستخدم للعبادة والتأمل. يتميز بوجود رهبان أو راهبات أو نساك يقطنون به ويعتنون به. تعود أصل تسمية الكلمة في اللغة العربية إلى الآرامية حيث تعني كلمة الدير "مزرعة" أو "بيت الفلاح" نسبة إلى طريقة معيشة النساك الأوائل من اليهود والمسيحيون. (ar)
  • Monaĥejo (aŭ monakejo) estas distrikto separita de la ekstera mondo, kiu estas destinita por vivo kaj kulto de monaĥoj. Ĉar monaĥoj parte vivas disigite laŭ seksoj, oni parolas pri monaĥejoj kaj monaĥinejoj. (eo)
  • Un monasterio es un edificio donde habita uno o varios monjes en clausura. Originalmente un monasterio era la célula de un anacoreta. Los monasterios cristianos son también llamados abadías (regidas por un abad) o prioratos (regidos por un prior). La vida comunitaria de un monasterio se denomina cenobitismo, en contraposición con la vida anacorética de un ermitaño. La palabra "monasterio" se emplea asimismo para referirse a este tipo de comunidades de otras religiones. (es)
  • Monasterioa, zenobioa edo bakartegia eraikin erlijiosoa da non "monastikoak" bizi diren, bai elkarrekin (fraide eta mojak) bai bakarka (eremutarrak). Tenplu mota hauek kristautasunean, hinduismoan eta budismoan eraiki eta erabiltzen dituzte. (eu)
  • Is éard atá i gceist le mainistir ná pobal manach agus iad ina gcónaí in éineacht agus ag cloí le móidí a n-. Bíonn mainistreacha ag eaglaisí éagsúla Críostaí, go háirithe ag na Caitlicigh agus na h chomh maith le heaglaisí beaga Oirthearacha. Cuid de thraidisiún an Bhúdachais iad na mainistreacha freisin. Maidir leis an Ioslam, ní thugann diagacht an chreidimh sin ugach ar bith do na fíréin mainistreacha a bhunú, nó glactar leis gurbh iad na daoine daonna a cheap coincheap na manachúlachta agus nárbh é éileamh Dé é. Scéal eile áfach go ndeachaigh manachúlacht na gCríostaithe i bhfeidhm ar an Súfaíochas, ar gluaiseacht mhisteach san Ioslam é, agus tá na Súfaithe deighilte ina n-oird a d'fhéadfaí a chur i gcomparáid leis na hoird éagsúla mhanachúla. (ga)
  • Con il termine monastero si indica quel complesso di edifici destinati ai monaci o alle monache nelle differenti religioni. (it)
  • 僧院(そういん、英: monastery、梵: sangharama)とは同一の信仰を持つ出家修行者僧が、共同生活を行うための施設。 (ja)
  • 수도원(修道院) 또는 승원(僧院)은 수도자가 공동생활을 하면서 수행하는 곳이다. 기독교에서는 생활하는 수도자의 성별에 따라 수사원(修士院)과 수녀원(修女院)으로 나누어 부르기도 한다. (ko)
  • Klasztor (czes. klášter, z niem. Kloster, od łac. claustrum, miejsce zamknięte) – budynek lub zespół budynków, w którym mieszkają wspólnoty religijne zakonników albo zakonnic. Klasztory są znane przede wszystkim z chrześcijaństwa i buddyzmu, choć występują lub występowały także w hinduizmie, dżinizmie, islamie i judaizmie. Nazwą tą określa się często sam zakon czy zgromadzenie zakonne. (pl)
  • Een klooster (van het Latijnse claustrum, afgesloten ruimte) is een gebouw of een samenstel van gebouwen dat dient tot huisvesting van een groep of gemeenschap van mannen of vrouwen, vaak monniken of monialen genoemd, die zich uit de wereld heeft teruggetrokken om een godsdienstig leven te leiden. (nl)
  • Um mosteiro ou monastério é um edifício de habitação, oração e trabalho de uma comunidade de monges e freiras, e que é construído fora da malha urbana de uma cidade. Os mosteiros budistas são chamados de Viara (embora no budismo tibetano possa ser usado o termo "gompa"). Os mosteiros cristãos ocidentais também são chamados de abadia, priorado, convento cartuxo, convento de frades, e preceptoria, enquanto a habitação de freiras também pode ser chamada de convento. A vida comum de um mosteiro cristão é chamada cenobítica, ao contrário do anacorético (ou anacoreta) da vida de um anacoreta e da vida eremítica de um eremita. (pt)
  • Монасты́рь (греч. μοναστήριον от греч. μόνος «один, одинокий») — религиозная община монахов или монахинь, имеющая единый устав, а также единый комплекс богослужебных, жилых, хозяйственных построек, ей принадлежащих. Монастыри существуют в буддизме, христианстве: православная и католическая церковь, монофизитские течения; протестантское христианство отрицает институт монашества и монастырей не знает (см. Новое монашество о современных монахах-протестантах). (ru)
  • Монастир (грец. μοναστήριον — «відлюдне житло», «обитель») — релігійна громада ченців або черниць, що володіє належними їм землями та капіталами, і становила релігійно-господарську організацію. (uk)
  • 僧院是一种宗教机构,是供出家修行者修行、生活的地方,在許多宗教中均有此机构。 (zh)
  • Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o varis monjos. Originàriament un monestir era la cel·la d'un sol monjo, dit en aquest cas ermità o anacoreta. Posteriorment la tendència va ser la reunió dels diversos monjos per a establir una vida en comú. En aquest cas els monestirs cristians s'anomenen abadies, (regides per un abat) o priorats, (regits per un prior), segons el nombre de monjos. En tots els casos, la característica és la situació isolada del monestir, almenys originàriament, per tal de dur una vida espiritual apartada dels hòmens. En eixe sentit el monestir es contraposa al convent, seu d'una comunitat religiosa que no s'aparta dels hòmens sinó que viu entre ells. (ca)
  • Klášter (z německého Kloster z latinského claustrum, uzavřené místo, latinsky monasterium) je instituce a budova nebo komplex budov, které slouží jako dlouhodobý příbytek pro duchovní a pracovní činnosti mnichů (monachů), mnišek (jeptišek) či laiků, kde žijí společně jako komunita na rozdíl od osaměle žijících poustevníků (eremitů). Nejčastěji se tak označují konventy západních církví, kde žijí řeholníci řidící se předpisy svého církevního řádu – řeholí. Pro pravoslavné kláštery se obvykle užívá slovo monastýr. Jako klášter se označují i obdobné instituce, například buddhistické kláštery. (cs)
  • Ein Kloster ist eine Anlage, in der Menschen (in den kontemplativen Orden Mönche oder Nonnen genannt) in einer gemeinschaftlichen, auf die Ausübung ihres Glaubens konzentrierten, Lebensweise zusammenleben (Vita communis). Die Klosteranlage besteht in der Regel aus Kult-, Wohn- und Wirtschaftsgebäuden und eventuell noch weiteren Bauwerken. (de)
  • Ένα μοναστήρι ή μονή είναι ένα κτίριο ή σύμπλεγμα κτιρίων που αποτελείται από καταλύματα και χώρους εργασίας μοναχών, που ζούνε, είτε σε , είτε μόνοι (). Ένα μοναστήρι γενικά περιλαμβάνει ένα χώρο για προσευχή το οποίο μπορεί να είναι παρεκκλήσιο, εκκλησία ή ναός. Διαφορετικές γλώσσες και διαφορετικά δόγματα χρησιμοποιούν μια σειρά όρων για το «μοναστήρι». (el)
  • A monastery is a building or complex of buildings comprising the domestic quarters and workplaces of monastics, monks or nuns, whether living in communities or alone (hermits). A monastery generally includes a place reserved for prayer which may be a chapel, church, or temple, and may also serve as an oratory, or in the case of communities anything from a single building housing only one senior and two or three junior monks or nuns, to vast complexes and estates housing tens or hundreds. A monastery complex typically comprises a number of buildings which include a church, dormitory, cloister, refectory, library, balneary and infirmary. Depending on the location, the monastic order and the occupation of its inhabitants, the complex may also include a wide range of buildings that facilitate (en)
  • Biara adalah bangunan atau gugus bangunan yang digunakan sebagai tempat tinggal sekaligus tempat kerja para petarak, yakni biarawan atau biarawati, baik yang hidup berguyub maupun yang hidup berkhalwat. Sebuah biara lazimnya memiliki tempat khusus untuk sembahyang. Tempat khusus ini dapat berupa kapel, gereja, kuil, atau oratorium. (in)
  • Ett kloster, av latinets claustrum, "inhägnat område", är ett byggnadskomplex avsett som bostad för en religiös grupp personer som valt att leva avskilt från det sekulära samhället, för att kunna ägna sitt liv och arbete åt religiösa enligt ett fastslaget regelverk. Klosterområdets inre del, den så kallade klausuren (vanligen innanför en mur), får inte utan särskilt tillstånd beträdas av utomstående. Abbedi kallas ett kloster som styrs av antingen en manlig föreståndare, abbot, eller en kvinnlig, abbedissa. (sv)
rdfs:label
  • دير (ar)
  • Monestir (ca)
  • Klášter (cs)
  • Kloster (de)
  • Monastery (en)
  • Μοναστήρι (θρησκεία) (el)
  • Monaĥejo (eo)
  • Monasterio (es)
  • Monasterio (eu)
  • Mainistir (ga)
  • Biara (tempat tinggal) (in)
  • 僧院 (ja)
  • Monastero (it)
  • 수도원 (ko)
  • Klooster (gebouw) (nl)
  • Klasztor (pl)
  • Монастырь (ru)
  • Mosteiro (pt)
  • Kloster (sv)
  • Монастир (uk)
  • 僧院 (zh)
owl:sameAs
skos:narrower
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:deathPlace of
is dbo:type of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:architectureStyle of
is dbp:architectureType of
is dbp:buildingType of
is dbp:data of
is dbp:functionalStatus of
is dbp:organizationalStatus of
is dbp:setting of
is dbp:settlementType of
is dbp:status of
is dbp:style of
is dbp:subdivisionType of
is dbp:type of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of