| dbo:abstract
|
- Un creuer de batalla és un vaixell de guerra en ús durant la primera meitat del segle XX com a evolució dels creuers de guerra anteriors, dotant-los de més capacitat de desplaçament i millor armament. Amb una eslora i cost similar al d'un cuirassat, sovint comptaven amb els mateixos canons, però tenien un blindatge menor a fi de ser més ràpids que els cuirassats. Es pot dir que eren un tipus de vaixell a mig camí dels cuirassats i dels creuers, en el sentit que aprofitaven característiques de tots dos tipus: un mida i un armament (i capacitat de foc) similars als cuirassats, i una velocitat i capacitat de maniobra similar als creuers (l'únic tret específic és que tenien blindatge, cosa que els diferenciava dels creuers, però aquest blindatge era menor en comparació amb el dels cuirassats). (ca)
- Bitevní křižník je označení pro velké válečné lodě z první poloviny 20. století, představující jakýsi mezistupeň mezi bitevní lodí a křižníkem. Jejich úkolem bylo provádění samostatných hloubkových úderů a výpadů do nepřátelského teritoria a likvidace křižníků nepřítele, proti nimž měly výhodu většího dostřelu, a přitom s nimi (na rozdíl od bitevních lodí) dokázaly držet krok. Bitevní křižníky hrály významnou roli během obou světových válek, v průběhu druhé však jejich význam upadal (v rámci britského námořnictva upadal již za první světové války pod dojmem z bitvy u Jutska). V současné době již bitevní křižníky nejsou ve světě využívány. V době počátku stavby bitevních křižníků existovaly dvě základní koncepce, které se občas přezdívají podle hlavních protagonistů, kteří je vyvinuli, jakožto britská a německá. (cs)
- طراد معركة هو نوع من السفن الحربية الرئيسية ظهر في بداية النصف الأول من القرن العشرين (1900-1950) ، وتعد طراريد المعركة مشابهة للبوارج الحربية من حيث الحجم والتسليح والتكلفة إلا انها بالعادة تحمل دروعا أقل بهدف الحصول على سرعات أعلى ، تم تصميم أول طراد معركة في المملكة المتحدة عام 1906 ، واعتبر ذلك تطورا للطراريد المدرعة، كان الهدف من تصميم طراريد المعركة هو تكون أسرع من أي سفينة ذات تسليح مشابه و أن يطارد أي سفينة ذات تسلح أقل ، وكان القصد من ذلك أن تقوم طراريد المعركة باصطياد الطراريد المدرعة القديمة ذات السرعة البطيئة وأن تدمرهم بأسلحتها الثقيلة في حين تتجنب الاشتباك مع البوارج الحربية البطيئة. (ar)
- Schlachtkreuzer waren Großkampfschiffe, die in Größe und Bewaffnung annähernd Schlachtschiffen seit der Einführung der HMS Dreadnought (der sogenannte Dreadnought-Sprung) entsprachen, aber eine wesentlich höhere Geschwindigkeit erreichten, indem sie schwächer gepanzert wurden und durch die Gewichtsersparnis, die Antriebsanlage größer und stärker dimensioniert werden konnte. Schlachtkreuzer wurden ab 1905 entwickelt, erwiesen sich aber als unbefriedigender Kompromiss. Schon bald nach dem Ersten Weltkrieg wurde das Konzept wieder aufgegeben, als leistungsstärkere Maschinenanlagen vollwertigen Schlachtschiffen höhere Geschwindigkeiten ermöglichten. Einige Schiffe dieses Typs blieben aber bis zum Ende des Zweiten Weltkriegs im Einsatz. Abweichend von dieser Definition werden die Einheiten der russischen Kirow-Klasse innerhalb der NATO als Schlachtkreuzer klassifiziert. (de)
- The battlecruiser (also written as battle cruiser or battle-cruiser) was a type of capital ship of the first half of the 20th century. These were similar in displacement, armament and cost to battleships, but differed in form and balance of attributes. Battlecruisers typically had thinner armour (to a varying degree) and a somewhat lighter main gun battery than contemporary battleships, installed on a longer hull with much higher engine power in order to attain greater speeds. The first battlecruisers were designed in the United Kingdom, as a development of the armoured cruiser, at the same time as the dreadnought succeeded the pre-dreadnought battleship. The goal of the design was to outrun any ship with similar armament, and chase down any ship with lesser armament; they were intended to hunt down slower, older armoured cruisers and destroy them with heavy gunfire while avoiding combat with the more powerful but slower battleships. However, as more and more battlecruisers were built, they were increasingly used alongside the better-protected battleships. Battlecruisers served in the navies of the United Kingdom, Germany, the Ottoman Empire, Australia and Japan during World War I, most notably at the Battle of the Falkland Islands and in the several raids and skirmishes in the North Sea which culminated in a pitched fleet battle, the Battle of Jutland. British battlecruisers in particular suffered heavy losses at Jutland, where poor fire safety and ammunition handling practices left them vulnerable to catastrophic magazine explosions following hits to their main turrets from large-calibre shells. This dismal showing led to a persistent general belief that battlecruisers were too thinly armoured to function successfully. By the end of the war, capital ship design had developed, with battleships becoming faster and battlecruisers becoming more heavily armoured, blurring the distinction between a battlecruiser and a fast battleship. The Washington Naval Treaty, which limited capital ship construction from 1922 onwards, treated battleships and battlecruisers identically, and the new generation of battlecruisers planned by the United States, Great Britain and Japan were scrapped under the terms of the treaty. Improvements in armour design and propulsion created the 1930s "fast battleship" with the speed of a battlecruiser and armour of a battleship, making the battlecruiser in the traditional sense effectively an obsolete concept. Thus from the 1930s on, only the Royal Navy continued to use "battlecruiser" as a classification for the World War I–era capital ships that remained in the fleet; while Japan's battlecruisers remained in service, they had been significantly reconstructed and were re-rated as full-fledged fast battleships. Battlecruisers were put into action again during World War II, and only one survived to the end. There was also renewed interest in large "cruiser-killer" type warships, but few were ever begun, as construction of battleships and battlecruisers was curtailed in favor of more-needed convoy escorts, aircraft carriers, and cargo ships. Near the end, and after the Cold War era, the Soviet Kirov class of large guided missile cruisers have been the only active ships termed "battlecruisers". (en)
- Los cruceros de batalla fueron los mayores buques de guerra durante la primera mitad del siglo XX desde que fueron introducidos por la Royal Navy británica. Los cruceros de batalla fueron desarrollados como los sucesores de los cruceros acorazados, pero su evolución estuvo estrechamente ligada a la de los acorazados tipo dreadnought. El primero de estos buques, el Invincible, estuvo designado originalmente como "crucero dreadnought". Los cruceros de batalla compartían con los acorazados el mismo armamento principal de grueso calibre, y eran generalmente, tan grandes y costosos como los acorazados de la misma generación. Cambiaban blindaje o potencia de fuego por velocidad, la cual era posible gracias a la potencia de sus máquinas y a la esbeltez de sus cascos. Los primeros cruceros de batalla, portaban un blindaje notablemente menor que los acorazados equivalentes, lo que implicaba, que al contrario que estos, no estaban diseñados para resistir impactos del calibre que ellos mismos portaban. Estos buques eran capaces de infligir un daño mucho mayor del que eran capaces de absorber. La relación entre el crucero de batalla y el acorazado nunca estuvo totalmente clara. La invención del crucero de batalla por parte de la Royal Navy fue conducida por el almirante Sir John Arbuthnot Fisher, que los concibió como un nuevo y revolucionario tipo de crucero acorazado el cual, podría reemplazar al acorazado como principal arma británica de combate en el mar. La idea de Fisher, se centraba en que los cruceros serían los responsables de la defensa imperial, dentro de una red de información del almirantazgo para destruir a los buques más débiles, y apresar a los buques mercantes enemigos en aguas internacionales, mientras que para los buques de guerra más poderosos, aprovecharían sus cañones de mayor alcance. No obstante, el acorazado continuó dominando la guerra naval durante la Primera Guerra Mundial, y el crucero de batalla fue utilizado principalmente para proporcionar velocidad y potencia de disparo en apoyo a las flotas de acorazados. Los cruceros de batalla formaban parte de las armadas Británica, alemana y Japonesa durante la primera guerra mundial, en la que tomaron parte en batallas entre las flotas británica y germana, incluida la Batalla de Jutlandia. Al final de la guerra había muy pocas diferencias entre los diseños de los cruceros de batalla y los acorazados rápidos. Británicos, Japoneses y estadounidenses diseñaron cruceros de batalla al final de la primera guerra mundial, los cuales estaban tan blindados como los acorazados y, aunque eran rápidos, no estaban tan armados como sus predecesores. El Tratado naval de Washington, de 1922, que limitaba la construcción de buques capitales, trataba por igual a los acorazados y los cruceros de batalla, por lo que la nueva generación de cruceros de batalla en construcción, fue desguazada o convertida en portaaviones bajo los términos del tratado. Desde los años 30, únicamente la Royal Navy continuó usando la denominación crucero de batalla en sus buques. Sin embargo, los buques capitales rápidos desarrollados por Alemania y Francia, las clases Scharnhorst y Dunkerque fueron y son en ocasiones catalogados como cruceros de batalla. Estos buques estaban tan bien blindados como muchos acorazados, pero portaban un armamento de menor calibre. Durante la Segunda Guerra Mundial, los cruceros de batalla, volvieron a participar en combate. No obstante, no se comenzaron nuevos cruceros de batalla durante la guerra, y la construcción de acorazados, se paralizó, para proporcionar los recursos necesarios para la construcción de nuevos aviones y portaaviones. Desde el inicio de la segunda guerra mundial, no se ha iniciado la construcción de ningún crucero de batalla, aunque en ocasiones, algunos buques han sido descritos como cruceros de batalla como la Clase Kírov. (es)
- Long chogaidh chumasach atá in ann scuadrún cúrsóirí naimhdeacha a chloí is ea cúrsóir catha. Ar dtús cros-síolrú idir cúrsóir is long catha a bhí ann, ach forbraíodh é go raibh méid long chogaidh ann, ach armtha go héadrom agus an-ghasta. (ga)
- Kapal penjelajah tempur (Inggris: Battlecruiser; Jerman:Schlachtkreuzer) adalah jenis kapal tempur yang dari ukuran besar dan persenjataan dapat dibandingkan dengan kapal perang dan dari ukuran kecepatan dapat dibandingkan dengan kapal penjelajah. Kedua keunggulan ini harus dibayar dengan penggunaan lapisan baja lebih tipis atau persenjataan dengan daya tembak yang lebih lemah. Setelah Perang Dunia II, hanya kapal penjelajah nuklir kelas Kirov dari Uni Soviet yang digolongkan sebagai kapal penjelajah tempur. (in)
- Le croiseur de bataille est un type de navire de guerre apparu au début du XXe siècle. Ses caractéristiques sont semblables à celles du cuirassé pour le déplacement, le calibre de l'artillerie principale, l'effectif de l'équipage, le rayon d'action, mais sa vitesse est nettement supérieure, dépassant aussi celle des plus grands croiseurs de l'époque, grâce à une coque au rapport longueur largeur plus fin et un appareil propulsif plus puissant. Ce poids supplémentaire est compensé, sur les navires de conception britannique, par un blindage plus léger, et cette moindre protection constitue la principale restriction à l'emploi de ce type de navire ainsi que le montrent les principaux combats auxquels ils participent pendant la Première Guerre mondiale. Dans les classifications du traité naval de Washington de 1922, les croiseurs de bataille ne sont pas reconnus en tant que tels, mais sont de fait assimilés aux cuirassés, alors que les croiseurs sont définis comme ayant un déplacement bien moindre, au maximum 10 000 tonnes « Washington » (tW) et une artillerie limitée à un calibre maximum de 203 mm. À partir de 1935, alors que vont expirer les traités de limitation des armements navals, les principales marines vont s'efforcer d'atteindre les objectifs assignés aux croiseurs de bataille avec le concept de cuirassé rapide, d'un déplacement de 25 000 à 35 000 tonnes, jouant sur la puissance de l'armement (avec huit, neuf ou dix canons, de 280 mm à 406 mm), le blindage (avec des ceintures blindées de 230 à 356 mm), ou la vitesse, de 27 à 32 nœuds. (fr)
- L'incrociatore da battaglia (traduzione letterale del termine inglese battlecruiser) fu un tipo di grande nave da guerra dell'inizio del XX secolo. Si evolse a partire dall'incrociatore corazzato man mano che la nuova tecnologia permise di costruire navi più grandi. La differenza principale era il suo armamento principale uniforme, a differenza dell'incrociatore corazzato che possedeva cannoni di calibro grande ed intermedio. Gli incrociatori da battaglia erano di dimensioni comparabili ad una corazzata ed avevano i cannoni di una corazzata, ma una corazzatura sostanzialmente più leggera (almeno inizialmente), utilizzando il risparmio di peso per installare motori potenti per ottenere una velocità maggiore. Un elemento alla base della loro costruzione fu la battaglia di Tsushima, dove gli incrociatori corazzati vennero utilizzati dalla Marina imperiale giapponese nella loro linea di battaglia e dove nessuna corazzatura più spessa di 6 pollici (150 mm) venne penetrata. L'idea era che i grossi cannoni avrebbero permesso ad un incrociatore da battaglia di eliminare i cacciatorpediniere ed altri incrociatori minori prima che questi potessero portare a distanza di tiro i loro cannoni o siluri, mentre la loro velocità avrebbe permesso di sfuggire alle corazzate nemiche o di affondare una corazzata nemica danneggiata durante un'azione di flotta. L'idea venne concepita principalmente dall'ammiraglio britannico Jackie Fisher e riassunta nel suo detto "la velocità è la miglior protezione". (it)
- 巡洋戦艦（じゅんようせんかん、英: Battlecruiser, 独: Schlachtkreuzer）は、強力な攻撃力と高速性能を持つ大型の戦闘艦を指す。巡洋艦の特徴である高速性能と運動性能、戦艦に匹敵する大口径砲による攻撃力を合わせもつ。代償として防御力を若干犠牲とする設計としている。装甲巡洋艦（Armored cruiser）を発展させた艦種であった。第二次世界大戦までは、戦艦とともに主力艦の扱いを受けた。速力を発揮するために、大出力機関と燃料貯蔵庫を有する。そのため、戦艦よりも長大な艦形となる。さらに機関を強化している関係上、同排水量の戦艦よりも建造費は嵩んだ。後期の艦では同期に建造された戦艦よりも排水量が大きくなり、その傾向は一層強くなった。 英名を直訳すると「戦闘巡洋艦」となる。この艦種を初めて1908年に建造したイギリス海軍の定義においては、広義では巡洋艦と位置付けられており、上記のような高速・運動性能と攻撃力を合わせもつことで、反撃を受けることなく敵の射程外から一方的に攻撃しようというコンセプトであった。 一方、日本海軍では「戦艦的巡洋艦（バトルシップ・クルーザー）」として扱われた。造艦面では、巡洋戦艦のコンセプトを先取りしたとも評される（筑波型）。運用面では多様な任務に従事すると共に、艦隊決戦において戦艦戦隊と行動を共にすることを前提としていた。 第一次世界大戦において、巡洋戦艦は有効性を示した。その一方でユトランド沖海戦では主力部隊として活躍しつつも、英国海軍艦は防御力の脆弱さから大きな損害を出した。列強各国はこれらの戦訓を取り入れ、巡洋戦艦は高速戦艦に進化した。 日本海軍では、巡洋戦艦という艦種がなくなった。 (ja)
- 순양전함(巡洋戰艦) 또는 전투순양함(Battlecruiser)은 영국 해군에 의해 처음 소개된 20세기 전반의 군함이다. 이들은 장갑순양함으로부터 발전되었고, 순양함과 전함 사이의 영역에 해당된다. 일반적으로, 순양전함은 배수량 및 배치나 무장에 있어서 전함과 유사하나, 장갑의 상당부분과 화력의 일부를 줄이는 대신 속도를 향상시켰고, 이는 더 강력한 엔진과 날씬한 선체에서 알 수 있다. 이들은 여전히 주요 군함으로 분류될 충분한 화력을 갖추었으나, 방호면에서는 전함의 화력을 이겨낼 수 없으므로 속도를 이용한 일격이탈 전법을 쓰지 않는다면 전함과의 전투를 감당하기 어렵다. 그러나 순양함 이하의 함선들에게는 압도적인 화력과 속도, 충분한 방호력으로 확실한 우위를 가진다. 본래 영국에서만 사용하던 용어였으나, 현재는 순양함과 전함사이에 있는 함선, 예를 들면 대형 순양함이나 같은 경우를 모두 포함하는 것으로 의미가 확대되었다. (ko)
- Een slagkruiser is een oorlogsschip dat de slagkracht van een slagschip paart aan de snelheid van een kruiser. De hoge snelheid werd gerealiseerd door zwaardere turbines met meer vermogen te plaatsen. Om deze binnen de scheepsromp te huisvesten werd een deel van de bepantsering opgeofferd. (nl)
- Krążownik liniowy – klasa dużych okrętów artyleryjskich, która wykształciła się w okresie poprzedzającym I wojnę światową jako połączenie cech krążowników (duża prędkość) i pancerników (wielkość i uzbrojenie). Krążowniki liniowe zaliczane były obok pancerników do okrętów liniowych. W dawnym polskim piśmiennictwie nazywano je też „krążownikami bojowymi”. (pl)
- Slagkryssare var ett örlogsfartyg som utvecklades för att ersätta pansarkryssaren. Detta genom tillämpningen av samma principer och nya teknologier som låg bakom slagskeppet HMS Dreadnought och dess efterföljare, dvs att man införde ett enhetligt huvudbatteri med största praktiska kaliber, och förbättrade eldledningsmedel för att kunna beskjuta mindre fartyg på sådana avstånd att fiendens vapen beräknades ha jämförelsevis försumbar effekt. Bepansringen fick dock lägre vikt än framdrivningsmaskineriet, vilket beräknades ge slagkryssaren möjlighet att bestämma på vilket avstånd striden skulle äga rum, samt ge tillräckligt fart för att kunna undfly fiendens tyngre örloggsskepp. Detta betydde i praktiken att de första exemplaren, av den s.k. Invincible-klassen, försågs med åtta eldrör i fyra dubbeltorn av samma kaliber (12 tum, eller 30,5 cm) som användes på samtida brittiska slagskepp, med ett sekundärbatteri av sexton fyratumskanoner (104mm) för självförsvar mot jagare, torpedbåtar, och mindre fiendefartyg. Som jämförelse kan nämnas de direkta föregångarna; pansarkryssarna av Minotaur-klassen, som bar ett delat huvudbatteri bestående av fyra 9,2-tumskanoner (234mm) i två dubbeltorn, och tio 7,5-tumskanoner (191mm) i enkeltorn. Beteckningen "Slagkryssare" (eng:battlecruiser) uppkom då man avsåg att skilja de nya skeppen ifrån de äldre pansarkryssarna.. Införandet av det grovkalibriga enhetsbatteriet gav slagkryssaren två huvudsakliga fördelar gentemot dess föregångare:
* Större skottvidd tack vare den grövre kalibern, oftast men inte alltid densamma som i slagskeppens huvudbatteri.
* Större eldkraft vid skjutning på långt håll i.o.m. att en i övrigt likvärdig pansarkryssare, fast den teoretiskt sett kanske var bättre beväpnad, endast skulle kunna ge svar med de allra tyngsta vapnen i dess blandade batteri så länge slagkryssaren inte kom för nära, samtidigt som slagkryssaren själv kunde nyttja alla sina tunga vapen. Slagkryssare var populära från omkring 1915, men skeppens tynga beväpning, samt att de kallades för slagkryssare, ledde dock till att de i de brittiska och tyska flottorna ofta behandlades som linjeskepp (från tyska ordet linienschiff), dvs slagskepp, och ingick i slaglinjerna vid Skagerrakslaget, varvid ett flertal brittiska slagkryssare exploderade, vilket till viss eller stor del förklarats av att britterna lämnade en del brandsäkra luckor öppna då de försökte langa ammunition, i synnerhet drivladdningar, ifrån skeppens magasin till deras huvudbatteri med oansvarigt högt tempo för att höja eldhastigheten. Höjdpunkten nåddes runt första världskrigets slut, då britterna 1918 sjösatte HMS Hood, den första och enda färdigställda av Amiral-klassens fyra skepp. Med ett deplacement på hela 45'000 ton var Hood tyngre än alla samtida slagskepp, men samtidigt var hon en helomvändning vad gällde slagkryssarkonceptet; med pansar likvärdigt slagskeppen av Queen Elizabeth-klassen var hon ett förlängt slagskepp med kraftigare framdrivningsmaskineri snarare än en regelrätt slagkryssare. Hon var inte ensam om sin kombination av eldkraft, pansar, och fart, men som det första tjänstgörande exemplet av ett "snabbt slagskepp" (eng: fast battleship) kom hon att följas av ett flertal andra konstruktioner ifrån både storbritannien och andra länder, vars toppfarter vida översteg de hos slagskeppen ifrån första världskriget, däribland fyra skepp av Littorio-klass, två skepp vardera av Scharnhorst och Bismarck-klasserna, två skepp av Richelieu-klassen. Det förekom även att ett flertal av första världskrigets tidigare slagkryssare, så som Japans Kongo-klass, byggdes om till slagskepp genom en reducering av antalet ångpannor (ersatta med mer kraftfulla och effektiva modeller) samt utbyggningar av skrovet för att förbättra dess strömlinjeformning för att bibehålla toppfarten (eller till och med höja den) trots förbättringar av pansarskyddet. Vid denna tid hade slagkryssaren av diverse internationella överenskommelser kommit att tillsammans med slagskeppen klassificeras som ett s.k. capital ship, en klassificering som inbegrep fartyg med ett standarddeplacement över 10'000 ton och huvudbatteri med kaliber överstigande 20,3 cm. Slagkryssaren hamnade återigen i allmän onåd efter att Hood på något sätt sänktes under strid 1941, och de sista slagkryssarna var den amerikanska , som byggdes i två exemplar 1944. Dock har beteckningen slagkryssare återfått en del av sin allmänna popularitet sedan sovjetunionen på 1980-talet började sjösätta fyra tunga atomdrivna robotkryssare (TARKR) av klassen Projekt 1144 Orlan. (sv)
- O cruzador de batalha é um tipo de grande navio de guerra que surgiu na primeira metade do século XX, introduzido pela Marinha Real Britânica. Foram uma evolução dos cruzadores blindados e, em termos de classificação, ocupam uma área nebulosa entre os cruzadores e os encouraçados. Geralmente, os cruzadores de batalha eram similares em projeto e armamento aos encouraçados do tipo dreadnought, mas com muito menos blindagem a fim de obter maior velocidade. O primeiro navio desse tipo, o HMS Invincible, foi inicialmente denominado "cruzador dreadnought". Embora as especificações técnicas variem, todos os cruzadores de batalha partilhavam um papel a desempenhar semelhante aos dos encouraçados, e geralmente eram tão grandes e tão caros como. Foram concebidos para caçar e abater navios de guerra menores (ou navios mercantes, no caso dos "encouraçados de bolso"), e escapar de navios de guerra maiores que não poderiam enfrentar, significando que não haviam sido projetados para enfrentar canhões do mesmo calibre que carregavam. Originalmente, a fim de possibilitar isto, afastou-se da prática padrão de proporcionar a um navio blindagem suficiente para protegê-lo de suas próprias armas. O peso poupado da blindagem reduzida permitiu a instalação de motores mais potentes. A distinção entre cruzador de batalha e encouraçado nunca ficou completamente esclarecida. A ideia do cruzador de batalha foi concebida originalmente pelo Almirante , que acreditava que a "velocidade é a melhor proteção". A ideia de Fisher centrava-se em cruzadores de batalha operando com a esquadra, com a intenção deles caçarem esquadrões de cruzadores inimigos e escapar dos encouraçados. A Marinha Imperial Alemã, ao contrário, sacrificou calibre de canhão ao invés de blindagem, a fim de aumentar a velocidade. Apesar da diferença básica entre as filosofias de projeto, ambos desempenharam a mesma tarefa. Contudo, o encouraçado continuou a dominar a estratégia naval durante a Primeira Guerra Mundial, e o cruzador de batalha foi usado principalmente para acrescentar um apoio veloz e de grosso calibre a uma esquadra de encouraçados. Cruzadores de batalha formaram parte das marinhas britânica, alemã e japonesa durante a Primeira Guerra Mundial e tomaram parte em muitas batalhas navais entre a Grã-Bretanha e a Alemanha, inclusive na Batalha da Jutlândia. Ao final da guerra, havia pouca diferença entre o projeto de um cruzador de batalha e o de um encouraçado rápido. Grã-Bretanha, Japão e Estados Unidos projetaram cruzadores de batalha ao final da Primeira Guerra Mundial que tinham tanta blindagem quanto os encouraçados, apesar de mais velozes e com menos armamento. O Tratado Naval de Washington, que limitaria a construção de navios de linha a partir de 1922, considerou encouraçados e cruzadores de batalha como iguais. A geração mais recente de cruzadores de batalha projetados foi sucateada para a adequação aos termos do Tratado. A partir da década de 1930, apenas a Marinha Real Britânica continuou a usar a classificação "cruzador de batalha" para seus navios de guerra. Apesar disso, os navios de linha mais leves e velozes desenvolvidos por Alemanha e França das classes Scharnhorst e Dunkerque foram e continuam freqüentemente sendo chamados de "cruzadores de batalha". Estes navios eram tão blindados quanto muitos dos encouraçados porém carregavam armamento de menor calibre. Os cruzadores de batalha tornaram-se obsoletos no início da II Guerra Mundial, quando os avanços em projeto e tecnologia permitiram o desenvolvimento de encouraçados rápidos, que combinavam ou até superavam as melhores características dos cruzadores de batalha e lentos encouraçados da I Guerra Mundial A II Guerra Mundial veria os cruzadores de batalha em ação novamente. Contudo, nenhum cruzador de batalha teve sua construção iniciada durante a guerra: a construção de navios de linha foi reduzida a fim de redirecionar recursos para mais porta-aviões e aeronaves. Desde o início da II Guerra Mundial, não foram mais construídos "cruzadores de batalha", apesar de vários navios terem sido descritos como tais. (pt)
- Лине́йный кре́йсер — класс артиллерийских кораблей, имеющих вооружение, близкое к линкорам, но обладающих большей скоростью хода при более лёгком бронировании. Появились в начале XX века как развитие броненосных крейсеров. Они должны были составлять авангард главных сил флота, а в бою играть роль его быстроходного крыла. Результаты морских сражений Первой мировой войны, а также Вашингтонское морское соглашение 1922 года прервали эволюцию линейных крейсеров. В дальнейшем прогресс в области силовых установок привёл к слиянию линейных крейсеров и линкоров в единый класс быстроходных линейных кораблей. Тем не менее ряд кораблей, построенных в 1930—1940-х годах, нередко именуется в военно-морской литературе линейными крейсерами в силу их промежуточного положения между «настоящими» линкорами и тяжёлыми крейсерами. Последний классический линейный крейсер — «Явуз» — был списан в 1954 году. (ru)
- Лінійний кре́йсер — бойовий надводний корабель, різновид лінійного корабля. Перевершував його швидкістю, але дещо поступався за потужністю броньового захисту та, іноді, артилерійського озброєння. Лінійні крейсери призначалися для боротьби з крейсерами противника, початку бою лінійних сил і набігових дій. (uk)
- 戰鬥巡洋艦（英語：battlecruiser 或 battle cruiser；又名巡洋戰艦，或簡稱戰巡）作为20世紀初的主力艦曾短暂的活躍於一段时间。戰鬥巡洋艦在尺寸、造價和武裝與戰艦相近，但戰鬥巡洋艦为获得更高的航速，其裝甲都較为薄弱。世界上第一批戰鬥巡洋艦為英國所建造，與同時代的「無畏艦」取代「前無畏艦」一樣，戰鬥巡洋艦也是「裝甲巡洋艦」進一步發展而成的結果。戰巡的設計理念是以发挥其自身高航速的優勢去追捕速度較慢的巡洋艦，並透過戰艦級別的火力以摧毀巡洋艦，而裝甲厚重、航速較慢的戰艦則加以迴避。然而在實戰中，大多情況是戰鬥巡洋艦與防護較佳的戰艦共同作戰，其選擇性交戰的構想難以實踐。 第一次世界大戰期間，世界上只有英國、德國、鄂圖曼土耳其、澳大利亞和日本海軍使用戰鬥巡洋艦此一艦種，著名相關海戰包括福克蘭群島海戰、德軍於北海襲擾英國沿海都市的行動以及史上最大規模的主力艦海戰——日德蘭戰役。英軍的戰鬥巡洋艦隊在日德蘭戰役中受創嚴重，其輕裝甲難以承受大口徑艦砲彈藥的破壞。戰後，主力艦的設計傾向轉為戰艦航速增快、戰巡則是裝甲增厚，戰鬥巡洋艦與快速戰艦之間的定位也越來越模糊不清。《華盛頓海軍條約》後，各國的主力艦建造計畫受到了限制，由此催生了各種特定數據限制的「條約型」戰艦與戰巡，部份的建造計畫也因此廢止。 1930年代起，世界上只剩下英國海軍繼續服役戰鬥巡洋艦此一艦種，日本的戰巡則已經被重新改造過，與戰艦幾近相同的性能。 二戰期間，戰鬥巡洋艦再度被投入戰場，但只有一艘存活至戰後。戰巡重新定位於為大型「巡洋艦殺手」的軍艦，但在戰爭中幾乎沒什麼發揮空間，为騰出造船能量用於需求更迫切的護衛艦、航空母艦和貨船，戰鬥巡洋艦因其相關建造計畫只能被嚴重限制。冷戰期間，蘇聯的「基洛夫級」導彈巡洋艦也被歸類為戰鬥巡洋艦。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Un creuer de batalla és un vaixell de guerra en ús durant la primera meitat del segle XX com a evolució dels creuers de guerra anteriors, dotant-los de més capacitat de desplaçament i millor armament. Amb una eslora i cost similar al d'un cuirassat, sovint comptaven amb els mateixos canons, però tenien un blindatge menor a fi de ser més ràpids que els cuirassats. Es pot dir que eren un tipus de vaixell a mig camí dels cuirassats i dels creuers, en el sentit que aprofitaven característiques de tots dos tipus: un mida i un armament (i capacitat de foc) similars als cuirassats, i una velocitat i capacitat de maniobra similar als creuers (l'únic tret específic és que tenien blindatge, cosa que els diferenciava dels creuers, però aquest blindatge era menor en comparació amb el dels cuirassats). (ca)
- طراد معركة هو نوع من السفن الحربية الرئيسية ظهر في بداية النصف الأول من القرن العشرين (1900-1950) ، وتعد طراريد المعركة مشابهة للبوارج الحربية من حيث الحجم والتسليح والتكلفة إلا انها بالعادة تحمل دروعا أقل بهدف الحصول على سرعات أعلى ، تم تصميم أول طراد معركة في المملكة المتحدة عام 1906 ، واعتبر ذلك تطورا للطراريد المدرعة، كان الهدف من تصميم طراريد المعركة هو تكون أسرع من أي سفينة ذات تسليح مشابه و أن يطارد أي سفينة ذات تسلح أقل ، وكان القصد من ذلك أن تقوم طراريد المعركة باصطياد الطراريد المدرعة القديمة ذات السرعة البطيئة وأن تدمرهم بأسلحتها الثقيلة في حين تتجنب الاشتباك مع البوارج الحربية البطيئة. (ar)
- Long chogaidh chumasach atá in ann scuadrún cúrsóirí naimhdeacha a chloí is ea cúrsóir catha. Ar dtús cros-síolrú idir cúrsóir is long catha a bhí ann, ach forbraíodh é go raibh méid long chogaidh ann, ach armtha go héadrom agus an-ghasta. (ga)
- Kapal penjelajah tempur (Inggris: Battlecruiser; Jerman:Schlachtkreuzer) adalah jenis kapal tempur yang dari ukuran besar dan persenjataan dapat dibandingkan dengan kapal perang dan dari ukuran kecepatan dapat dibandingkan dengan kapal penjelajah. Kedua keunggulan ini harus dibayar dengan penggunaan lapisan baja lebih tipis atau persenjataan dengan daya tembak yang lebih lemah. Setelah Perang Dunia II, hanya kapal penjelajah nuklir kelas Kirov dari Uni Soviet yang digolongkan sebagai kapal penjelajah tempur. (in)
- 순양전함(巡洋戰艦) 또는 전투순양함(Battlecruiser)은 영국 해군에 의해 처음 소개된 20세기 전반의 군함이다. 이들은 장갑순양함으로부터 발전되었고, 순양함과 전함 사이의 영역에 해당된다. 일반적으로, 순양전함은 배수량 및 배치나 무장에 있어서 전함과 유사하나, 장갑의 상당부분과 화력의 일부를 줄이는 대신 속도를 향상시켰고, 이는 더 강력한 엔진과 날씬한 선체에서 알 수 있다. 이들은 여전히 주요 군함으로 분류될 충분한 화력을 갖추었으나, 방호면에서는 전함의 화력을 이겨낼 수 없으므로 속도를 이용한 일격이탈 전법을 쓰지 않는다면 전함과의 전투를 감당하기 어렵다. 그러나 순양함 이하의 함선들에게는 압도적인 화력과 속도, 충분한 방호력으로 확실한 우위를 가진다. 본래 영국에서만 사용하던 용어였으나, 현재는 순양함과 전함사이에 있는 함선, 예를 들면 대형 순양함이나 같은 경우를 모두 포함하는 것으로 의미가 확대되었다. (ko)
- Een slagkruiser is een oorlogsschip dat de slagkracht van een slagschip paart aan de snelheid van een kruiser. De hoge snelheid werd gerealiseerd door zwaardere turbines met meer vermogen te plaatsen. Om deze binnen de scheepsromp te huisvesten werd een deel van de bepantsering opgeofferd. (nl)
- Krążownik liniowy – klasa dużych okrętów artyleryjskich, która wykształciła się w okresie poprzedzającym I wojnę światową jako połączenie cech krążowników (duża prędkość) i pancerników (wielkość i uzbrojenie). Krążowniki liniowe zaliczane były obok pancerników do okrętów liniowych. W dawnym polskim piśmiennictwie nazywano je też „krążownikami bojowymi”. (pl)
- Лінійний кре́йсер — бойовий надводний корабель, різновид лінійного корабля. Перевершував його швидкістю, але дещо поступався за потужністю броньового захисту та, іноді, артилерійського озброєння. Лінійні крейсери призначалися для боротьби з крейсерами противника, початку бою лінійних сил і набігових дій. (uk)
- Bitevní křižník je označení pro velké válečné lodě z první poloviny 20. století, představující jakýsi mezistupeň mezi bitevní lodí a křižníkem. Jejich úkolem bylo provádění samostatných hloubkových úderů a výpadů do nepřátelského teritoria a likvidace křižníků nepřítele, proti nimž měly výhodu většího dostřelu, a přitom s nimi (na rozdíl od bitevních lodí) dokázaly držet krok. V době počátku stavby bitevních křižníků existovaly dvě základní koncepce, které se občas přezdívají podle hlavních protagonistů, kteří je vyvinuli, jakožto britská a německá. (cs)
- The battlecruiser (also written as battle cruiser or battle-cruiser) was a type of capital ship of the first half of the 20th century. These were similar in displacement, armament and cost to battleships, but differed in form and balance of attributes. Battlecruisers typically had thinner armour (to a varying degree) and a somewhat lighter main gun battery than contemporary battleships, installed on a longer hull with much higher engine power in order to attain greater speeds. The first battlecruisers were designed in the United Kingdom, as a development of the armoured cruiser, at the same time as the dreadnought succeeded the pre-dreadnought battleship. The goal of the design was to outrun any ship with similar armament, and chase down any ship with lesser armament; they were intended to (en)
- Schlachtkreuzer waren Großkampfschiffe, die in Größe und Bewaffnung annähernd Schlachtschiffen seit der Einführung der HMS Dreadnought (der sogenannte Dreadnought-Sprung) entsprachen, aber eine wesentlich höhere Geschwindigkeit erreichten, indem sie schwächer gepanzert wurden und durch die Gewichtsersparnis, die Antriebsanlage größer und stärker dimensioniert werden konnte. Schlachtkreuzer wurden ab 1905 entwickelt, erwiesen sich aber als unbefriedigender Kompromiss. Schon bald nach dem Ersten Weltkrieg wurde das Konzept wieder aufgegeben, als leistungsstärkere Maschinenanlagen vollwertigen Schlachtschiffen höhere Geschwindigkeiten ermöglichten. Einige Schiffe dieses Typs blieben aber bis zum Ende des Zweiten Weltkriegs im Einsatz. (de)
- Los cruceros de batalla fueron los mayores buques de guerra durante la primera mitad del siglo XX desde que fueron introducidos por la Royal Navy británica. Los cruceros de batalla fueron desarrollados como los sucesores de los cruceros acorazados, pero su evolución estuvo estrechamente ligada a la de los acorazados tipo dreadnought. El primero de estos buques, el Invincible, estuvo designado originalmente como "crucero dreadnought". (es)
- Le croiseur de bataille est un type de navire de guerre apparu au début du XXe siècle. Ses caractéristiques sont semblables à celles du cuirassé pour le déplacement, le calibre de l'artillerie principale, l'effectif de l'équipage, le rayon d'action, mais sa vitesse est nettement supérieure, dépassant aussi celle des plus grands croiseurs de l'époque, grâce à une coque au rapport longueur largeur plus fin et un appareil propulsif plus puissant. Ce poids supplémentaire est compensé, sur les navires de conception britannique, par un blindage plus léger, et cette moindre protection constitue la principale restriction à l'emploi de ce type de navire ainsi que le montrent les principaux combats auxquels ils participent pendant la Première Guerre mondiale. (fr)
- 巡洋戦艦（じゅんようせんかん、英: Battlecruiser, 独: Schlachtkreuzer）は、強力な攻撃力と高速性能を持つ大型の戦闘艦を指す。巡洋艦の特徴である高速性能と運動性能、戦艦に匹敵する大口径砲による攻撃力を合わせもつ。代償として防御力を若干犠牲とする設計としている。装甲巡洋艦（Armored cruiser）を発展させた艦種であった。第二次世界大戦までは、戦艦とともに主力艦の扱いを受けた。速力を発揮するために、大出力機関と燃料貯蔵庫を有する。そのため、戦艦よりも長大な艦形となる。さらに機関を強化している関係上、同排水量の戦艦よりも建造費は嵩んだ。後期の艦では同期に建造された戦艦よりも排水量が大きくなり、その傾向は一層強くなった。 英名を直訳すると「戦闘巡洋艦」となる。この艦種を初めて1908年に建造したイギリス海軍の定義においては、広義では巡洋艦と位置付けられており、上記のような高速・運動性能と攻撃力を合わせもつことで、反撃を受けることなく敵の射程外から一方的に攻撃しようというコンセプトであった。 一方、日本海軍では「戦艦的巡洋艦（バトルシップ・クルーザー）」として扱われた。造艦面では、巡洋戦艦のコンセプトを先取りしたとも評される（筑波型）。運用面では多様な任務に従事すると共に、艦隊決戦において戦艦戦隊と行動を共にすることを前提としていた。 (ja)
- L'incrociatore da battaglia (traduzione letterale del termine inglese battlecruiser) fu un tipo di grande nave da guerra dell'inizio del XX secolo. Si evolse a partire dall'incrociatore corazzato man mano che la nuova tecnologia permise di costruire navi più grandi. La differenza principale era il suo armamento principale uniforme, a differenza dell'incrociatore corazzato che possedeva cannoni di calibro grande ed intermedio. Gli incrociatori da battaglia erano di dimensioni comparabili ad una corazzata ed avevano i cannoni di una corazzata, ma una corazzatura sostanzialmente più leggera (almeno inizialmente), utilizzando il risparmio di peso per installare motori potenti per ottenere una velocità maggiore. Un elemento alla base della loro costruzione fu la battaglia di Tsushima, dove gli (it)
- Лине́йный кре́йсер — класс артиллерийских кораблей, имеющих вооружение, близкое к линкорам, но обладающих большей скоростью хода при более лёгком бронировании. Появились в начале XX века как развитие броненосных крейсеров. Они должны были составлять авангард главных сил флота, а в бою играть роль его быстроходного крыла. Результаты морских сражений Первой мировой войны, а также Вашингтонское морское соглашение 1922 года прервали эволюцию линейных крейсеров. В дальнейшем прогресс в области силовых установок привёл к слиянию линейных крейсеров и линкоров в единый класс быстроходных линейных кораблей. Тем не менее ряд кораблей, построенных в 1930—1940-х годах, нередко именуется в военно-морской литературе линейными крейсерами в силу их промежуточного положения между «настоящими» линкорами и т (ru)
- O cruzador de batalha é um tipo de grande navio de guerra que surgiu na primeira metade do século XX, introduzido pela Marinha Real Britânica. Foram uma evolução dos cruzadores blindados e, em termos de classificação, ocupam uma área nebulosa entre os cruzadores e os encouraçados. Geralmente, os cruzadores de batalha eram similares em projeto e armamento aos encouraçados do tipo dreadnought, mas com muito menos blindagem a fim de obter maior velocidade. O primeiro navio desse tipo, o HMS Invincible, foi inicialmente denominado "cruzador dreadnought". (pt)
- Slagkryssare var ett örlogsfartyg som utvecklades för att ersätta pansarkryssaren. Detta genom tillämpningen av samma principer och nya teknologier som låg bakom slagskeppet HMS Dreadnought och dess efterföljare, dvs att man införde ett enhetligt huvudbatteri med största praktiska kaliber, och förbättrade eldledningsmedel för att kunna beskjuta mindre fartyg på sådana avstånd att fiendens vapen beräknades ha jämförelsevis försumbar effekt. Bepansringen fick dock lägre vikt än framdrivningsmaskineriet, vilket beräknades ge slagkryssaren möjlighet att bestämma på vilket avstånd striden skulle äga rum, samt ge tillräckligt fart för att kunna undfly fiendens tyngre örloggsskepp. (sv)
- 戰鬥巡洋艦（英語：battlecruiser 或 battle cruiser；又名巡洋戰艦，或簡稱戰巡）作为20世紀初的主力艦曾短暂的活躍於一段时间。戰鬥巡洋艦在尺寸、造價和武裝與戰艦相近，但戰鬥巡洋艦为获得更高的航速，其裝甲都較为薄弱。世界上第一批戰鬥巡洋艦為英國所建造，與同時代的「無畏艦」取代「前無畏艦」一樣，戰鬥巡洋艦也是「裝甲巡洋艦」進一步發展而成的結果。戰巡的設計理念是以发挥其自身高航速的優勢去追捕速度較慢的巡洋艦，並透過戰艦級別的火力以摧毀巡洋艦，而裝甲厚重、航速較慢的戰艦則加以迴避。然而在實戰中，大多情況是戰鬥巡洋艦與防護較佳的戰艦共同作戰，其選擇性交戰的構想難以實踐。 第一次世界大戰期間，世界上只有英國、德國、鄂圖曼土耳其、澳大利亞和日本海軍使用戰鬥巡洋艦此一艦種，著名相關海戰包括福克蘭群島海戰、德軍於北海襲擾英國沿海都市的行動以及史上最大規模的主力艦海戰——日德蘭戰役。英軍的戰鬥巡洋艦隊在日德蘭戰役中受創嚴重，其輕裝甲難以承受大口徑艦砲彈藥的破壞。戰後，主力艦的設計傾向轉為戰艦航速增快、戰巡則是裝甲增厚，戰鬥巡洋艦與快速戰艦之間的定位也越來越模糊不清。《華盛頓海軍條約》後，各國的主力艦建造計畫受到了限制，由此催生了各種特定數據限制的「條約型」戰艦與戰巡，部份的建造計畫也因此廢止。 (zh)
|
_-_March_17,_1924.jpg?width=300)
.jpg){kind=link}
_-_March_17,_1924.jpg){kind=link}
_profile_drawing.png){kind=link}
_profile_drawing.png){kind=link}
.jpg){kind=link}
_off_the_Philadelphia_Navy_Yard_on_30_July_1944.jpg){kind=link}
_British_Battleship.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
_-_March_17,_1924.jpg){kind=link}
_British_Battleship.jpg){kind=link}
_profile_drawing.png){kind=link}
_profile_drawing.png){kind=link}
.jpg){kind=link}
_off_the_Philadelphia_Navy_Yard_on_30_July_1944.jpg){kind=link}