| dbpprop:abstract
|
- Democracy is a form of goverment ruled by the people. The term is derived from the Greek δημοκρατία, "popular government", which was coined from δῆμος (dêmos), "people" and κράτος (krátos), meaning "power" in the middle of the fifth-fourth century BC to denote the political systems then existing in some Greek city-states, notably Athens following a popular uprising in 508 BC. In political theory, democracy describes a small number of related forms of government and also a political philosophy. Even though there is no specific, universally accepted definition of 'democracy', there are two principles that any definition of democracy includes, equality and freedom. These principles are reflected by all citizens being equal before the law, and having equal access to power. Additionally, all citizens are able to enjoy legitimized freedoms and liberties, which are usually protected by a constitution. There are several varieties of democracy, some of which provide better representation and more freedoms for their citizens than others. However, if any democracy is not carefully legislated to avoid an uneven distribution of political power with balances, such as the separation of powers, then a branch of the system of rule could accumulate power and become harmful to the democracy itself. The "majority rule" is often described as a characteristic feature of democracy, but without responsible government or constitutional protections of individual liberties from democratic power it is possible for dissenting individuals to be oppressed by the "tyranny of the majority". An essential process in representative democracies is competitive elections, that are fair both substantively and procedurally. Furthermore, freedom of political expression, freedom of speech and freedom of the press are essential so that citizens are informed and able to vote in their personal interests. Popular sovereignty is common but not a universal motivating philosophy for establishing a democracy. In some countries, democracy is based on the philosophical principle of equal rights. Many people use the term "democracy" as shorthand for liberal democracy, which may include additional elements such as political pluralism, equality before the law, the right to petition elected officials for redress of grievances, due process, civil liberties, human rights, and elements of civil society outside the government. In the United States, separation of powers is often cited as a supporting attribute, but in other countries, such as the United Kingdom, the dominant philosophy is parliamentary sovereignty (though in practice judicial independence is generally maintained). In other cases, "democracy" is used to mean direct democracy. Though the term "democracy" is typically used in the context of a political state, the principles are also applicable to private organizations and other groups. Democracy has its origins in Ancient Greece. However other cultures have significantly contributed to the evolution of democracy such as Ancient Rome, Europe, and North and South America. Democracy has been called the "last form of government" and has spread considerably across the globe. . The Right to vote has been expanded in many Jurisdictions over time from relatively narrow groups (such as wealthy men of a particular ethnic group), with New Zealand the first nation to grant universal suffrage for all its citizens. Suffrage still remains a controversial issue with regard to disputed territories, areas with significant immigration, and countries that exclude certain demographic groups.
- Zunächst bezeichnete Demokratie (gr. Δημοκρατία, von δῆμος, „Volk“, und κρατία, „Herrschaft“, vgl. -kratie) im antiken Griechenland die direkte Volksherrschaft. Der Begriff „Volk“ wurde in jener Zeit sehr eng gefasst, da mit diesem nur einer äußerst begrenzten Gruppe von Bürgern politische Partizipationsrechte eingeräumt wurden. So konnten in einer griechischen Polis nur Männer an Volksversammlungen teilnehmen. Heute wird Demokratie zumeist als allgemeiner Sammelbegriff für Herrschaftsformen gebraucht, deren Herrschaftsgrundlage aus einem weitgefassten und pluralistischen Volksbegriff abgeleitet wird, mit umfassenden Partizipationsrechten für alle Bürger ab Vollendung des 16. oder 18. Lebensjahres: diese betreffen z. B. die direkte Demokratie, repräsentative Demokratie, Demarchie, Radikaldemokratie, Basisdemokratie. Die Demokratie ist in Deutschland, Österreich und der Schweiz als tragendes Verfassungsprinzip fest verankert.
- La democràcia apareix per primera vegada en moltes de les antigues civilitzacions que van organitzar les seves institucions sobre la base dels sistemes comunitaris i igualitaris tribals. Entre els casos més ben coneguts es troben la relativament breu experiència d'algunes ciutats estats de l'Antiga Grècia, especialment Atenes al voltant de l'any 500 aC. Les petites dimensions i l'escassa població de les polis (o ciutats gregues) expliquen la possibilitat que aparegués una assemblea del poble, de la qual només podien formar part dels homes lliures, excloent així al 75% de la població integrada per esclaus, dones i estrangers. L'assemblea va ser el símbol de la democràcia atenense. A la democràcia grega no existia la representació, els càrrecs de govern eren ocupats alternativament per tots els ciutadans i la sobirania de l'assemblea era absoluta. Totes aquestes restriccions i la reduïda població d'Atenes (uns 300.000 habitants) van permetre minimitzar les òbvies dificultats logístiques d'aquesta forma de govern. A Amèrica al segle XII es va formar la Lliga Democràtica i Constitucional d'Haudenosaunee, integrada per les nacions Sèneca, Cayuga, Oneida, Onondaga i Mahicans, on es consagraren els principis de limitació i divisió del poder, així com d'igualtat democràtica d'homes i dones. La democràcia d'Haudenosaunee ha estat considerada per diversos pensadors com l'antecedent més directe de la democràcia moderna. Durant l'edat mitjana europea es va utilitzar el terme de «democràcies urbanes» per designar a les ciutats comercials, sobretot a Itàlia i Flandes, però en realitat eren governades per un règim aristocràtic. També van existir algunes democràcies anomenades camperoles, com la d'Islàndia, on el seu primer parlament es reunir a 930 i la dels cantons suïssos al segle XIII. A finals del segle XII es van organitzar sobre principis democràtics les corts del Regne de Lleó (1188), inicialment anomenat "Ajuntament", ja que reunia representants de tots els estaments socials. En escriptors com Guillem d'Occam, Marsili de Pàdua i Johannes Althusius apareixen concepcions sobre la sobirania del poble, que van ser considerades com revolucionàries i que més tard serien recollides per autors com Hobbes, Locke i Rousseau. A Europa el protestantisme es va fomentar la reacció democràtica al rebutjar l'autoritat del Papa, encara que per altra banda, va fer més fort el poder temporal del la monarquia. Des del costat catòlic, l'Escola de Salamanca va atacar la idea del poder dels reis per designi diví, defensant que el poble era el receptor de la sobirania. Al seu torn, el poble podia retenir la sobirania per a ells (essent la democràcia la forma natural de govern) o bé cedir voluntàriament per deixar governar per una monarquia. En 1653 es va publicar a Anglaterra el Instrument of Government, on es va consagrar la idea de la limitació del poder polític mitjançant l'establiment de garanties front al possible abús del poder reial. A partir de 1688 la democràcia triomfant a Anglaterra es va basar en el principi de llibertat de discussió, exercida sobretot en el Parlament. A Amèrica la revolució dels comuners de Paraguai de 1735 va sostenir el principi democràtic elaborat per José d'Antequera i Castro: la voluntat del comú és superior a la del propi rei. Per la seva banda, al Brasil, els afroamericans que aconseguien fugir de l'esclavitud a la qual havien estat reduïts per els portuguesos, es van organitzar a repúbliques democràtiques anomenades Quilombos, com el Quilombo dos Palmares o el Quilombo de Macaco. La independència dels Estats Units el 1776 va establir un nou ideal per a les institucions polítiques de base democràtiques, expandit per la Revolució Francesa de 1789 i la Guerra d'Independència Hispanoamericana (1809-1824), difonent les idees liberals, els drets humans concretats en la Declaració de Drets de Virgínia i la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, el constitucionalisme i el dret a la independència, principis que van constituir la base ideològica sobre la qual es va desenvolupar tota l'evolució política dels segles XIX i XX. La suma d'aquestes revolucions es coneix com les revolucions burgeses. La constitució dels Estats Units amb les esmenes de 1791, Veneçuela de 1811, Espanya de 1812, França de 1848, i l'Argentina de 1853 ja tenen algunes característiques democràtiques, que registraran complexos avenços i retrocessos. L'evolució democràtica anglesa va ser molt més lenta i es va manifestar en les successives reformes electorals que van tenir lloc a partir de 1832 i que van culminar el 1911 amb la Parliament Act, que va consagrar la definitiva supremacia de la Cambra dels Comuns sobre la dels Lords. En realitat en l'últim segle han augmentat molt el nombre de països amb un estat democràtic, amb l'abolició de l'esclavitud, la conquesta del sufragi universal, el reconeixement de la igualtat legal de les dones, la finalitat del colonialisme europeu, el reconeixement de els drets dels treballadors i les garanties de no discriminació per a les minories racials i ètniques.
- Demokracie, řecky δημοκρατíα, vláda lidu, původně z řeckého δημος (demos), lid a κρατειν (kratein), vládnout, je forma vlády (státu), ve které je zdrojem veškeré státní moci lid.
- La democracia aparece por primera vez en muchas de las antiguas civilizaciones que organizaron sus instituciones sobre la base de los sistemas comunitarios e igualitarios tribales. Entre los casos mejor conocidos se encuentran la relativamente breve experiencia de algunas ciudades estados de la Antigua Grecia, en especial Atenas alrededor del año 500 a. C. Las pequeñas dimensiones y la escasa población de las polis (o ciudades griegas) explican la posibilidad de que apareciera una asamblea del pueblo, de la que solo podían formar parte los varones libres, excluyendo así al 75% de la población integrada por esclavos, mujeres y extranjeros. La asamblea fue el símbolo de la democracia ateniense. En la democracia griega no existía la representación, los cargos de gobierno eran ocupados alternativamente por todos los ciudadanos y la soberanía de la asamblea era absoluta. Todas estas restricciones y la reducida población de Atenas (unos 300.000 habitantes) permitieron minimizar las obvias dificultades logísticas de esta forma de gobierno. En América en el siglo XII se formó la Liga Democrática y Constitucional de Haudenosaunee, integrada por las naciones Séneca, Cayuga, Oneida, Onondaga y Mohicanos, donde se consagraron los principios de limitación y división del poder, así como de igualdad democrática de hombres y mujeres. La democracia de Haudenosaunee ha sido considerada por varios pensadores como el antecedente más directo de la democracia moderna. Durante la Edad Media europea se utilizó el término de «democracias urbanas» para designar a las ciudades comerciales, sobre todo en Italia y Flandes, pero en realidad eran gobernadas por un régimen aristocrático. También existieron algunas democracias llamadas campesinas, como la de Islandia, cuyo primer Parlamento se reunió en 930 y la de los cantones suizos en el siglo XIII. A fines del siglo XII se organizaron sobre principios democráticos las Cortes del Reino de León, inicialmente llamado "ayuntamiento", debido a que reunía representantes de todos los estamentos sociales. En escritores como Guillermo de Ockham, Marsilio de Padua y Altusio aparecen concepciones sobre la soberanía del pueblo, que fueron consideradas como revolucionarias y que más tarde serían recogidas por autores como Hobbes, Locke y Rousseau. En Europa el protestantismo fomentó la reacción democrática al rechazar la autoridad del Papa, aunque por otra parte, hizo más fuerte el poder temporal de los príncipes. Desde el lado católico, la Escuela de Salamanca atacó la idea del poder de los reyes por designio divino, defendiendo que el pueblo era el receptor de la soberanía. A su vez, el pueblo podía retener la soberanía para sí (siendo la democracia la forma natural de gobierno) o bien cederla voluntariamente para dejarse gobernar por una monarquía. En 1653 se publicó en Inglaterra el Instrument of Government, donde se consagró la idea de la limitación del poder político mediante el establecimiento de garantías frente al posible abuso del poder real. A partir de 1688 la democracia triunfante en Inglaterra se basó en el principio de libertad de discusión, ejercida sobre todo en el Parlamento. En América la revolución de los comuneros de Paraguay de 1735 sostuvo el principio democrático elaborado por José de Antequera y Castro: la voluntad del común es superior a la del propio rey. Por su parte, en Brasil, los afroamericanos que lograban huir de la esclavitud a la que habían sido reducidos por los portugueses, se organizaron en repúblicas democráticas llamadas quilombos, como el Quilombo de los Palmares o el Quilombo de Macaco. La Independencia de Estados Unidos en 1776 estableció un nuevo ideal para las instituciones políticas de base democráticas, expandido por la Revolución Francesa de 1789 y la Guerra de Independencia Hispanoamericana (1809-1824), difundiendo las ideas liberales, los derechos humanos concretados en la Declaración de Derechos de Virginia y la Declaración de los Derechos del Hombre y del Ciudadano, el constitucionalismo y el derecho a la independencia, principios que constituyeron la base ideológica sobre la que se desarrolló toda la evolución política de los siglos XIX y XX. La suma de estas revoluciones se conoce como las Revoluciones burguesas. Las constituciones de Estados Unidos de 1787 con las enmiendas de 1791, Venezuela de 1811, España de 1812, Francia de 1848, y Argentina de 1853 ya tienen algunas características democráticas, que registrarán complejos avances y retrocesos. La evolución democrática inglesa fue mucho más lenta y se manifestó en las sucesivas reformas electorales que tuvieron lugar a partir de 1832 y que culminaron en 1911 con la Parliament Act, que consagró la definitiva supremacía de la Cámara de los Comunes sobre la de los Lores. En realidad recién puede hablarse de la aparición progresiva de países democráticos a partir del siglo XX, con la abolición de la esclavitud, la conquista del sufragio universal, el reconocimiento de la igualdad legal de las mujeres, el fin del colonialismo europeo, el reconocimiento de los derechos de los trabajadores y las garantías de no discriminación para las minorías raciales y étnicas.
- Poliittisessa teoriassa demokratia hahmottaa pienen määrän eri valtiomuotojen yhdistelmiä ja myös poliittista filosofiaa. Tavallisena demokratian ominaispiirteenä pidetään toimeenpantuja kilpailullisia vaaleja. Jotta kilpailulliset vaalit voisivat toteutua kunnolla, on tavallisesti katsottu olevan tarvetta ilmaisun- ja lehdistönvapaudelle sekä jonkinasteiselle oikeusturvalle. Armeijan siviilimääräysvalta on usein nähty välttämättömyytenä ehkäisemään sekä sotilasdiktatuuria että armeijan sekaantumista politiikkaan. Joissakin maissa demokratia perustuu tasa-arvo-oikeuksien filosofiselle periaatteelle. Demokratian pääperiaatteena on enemmistösääntö, vaikka monet demokraattiset järjestelmät eivät noudata tätä kurinalaisesti – edustuksellinen demokratia on suoraa demokratiaa yleisempi ja vähemmistön oikeudet turvataan usein joskus sellaiseksi kutsutulta kuin “enemmistön tyrannia”. Kansan itsemääräämisoikeus on tavallinen, muttei universaali, kannustava filosofia demokratian vakiinnuttamisessa. Universaalisti hyväksyttyä ‘demokratian’ määritelmää ei ole olemassa varsinkin, kun kyseessä ovat yhteiskunnan ne elementit, joilta sitä vaaditaan. Monet ihmiset käyttävät liberaalin demokratian lyhenteenä “demokratia”-termiä, johon saattaa sisältyä poliittisen moniarvoisuuden, yhdenvertaisuuden lain edessä, oikeuden vedota vaaleilla valittuihin viranomaisiin epäkohtien oikaisemiseksi, oikeusturvan, kansalaisoikeuksien, ihmisoikeuksien ja hallituksen ulkopuolisen kansalaisyhteiskunnan elementtien kaltaisia lisäelementtejä. Yhdysvalloissa vallanjaolla usein viitataan sivuominaisuuteen, mutta muissa Yhdistyneen Kuningaskunnan kaltaisissa maissa parlamentaarinen itsemääräämisoikeus on määräävänä filosofiana (vaikka yleisesti käytännössä pidetään yllä oikeuden riippumattomuutta). Muissa tapauksissa “demokratiaa” käytetään tarkoittamaan suoraa demokratiaa. Vaikka termiä “demokratia” tyypillisesti käytetään poliittisen valtion asiayhteydessä, periaatteet ovat sovellettavissa myös yksityisiin organisaatioihin ja muihin ryhmiin. Demokratia juontaa juurensa muinaiseen Intiaan, antiikin Kreikkaan ja Roomaan, muinaiseen Eurooppaan sekä Pohjois- ja Etelä-Amerikkaan, mutta nykypäivän mielikuvat demokratiasta ovat merkittävästi erilaiset. Demokratiaa on kutsuttu “viimeiseksi valtiomuodoksi” ja se on levinnyt merkittävästi ympäri maailmaa. Aikojen kuluessa äänioikeutta on laajennettu monilla lainkäyttöalueilla suhteellisen kapeista ryhmistä (tietyn etnisen ryhmän varakkaat miehet), mutta yhä pysyen kiistanalaisena asiana koskien kiistelyn kohteina olevia maa-alueita, merkittävän maahanmuuton alueisiin ja tietyt kansalliset ryhmät poissulkeviin maihin.
- La démocratie désigne le régime politique, ou plus largement un corpus de principes philosophiques et politiques voire le phénomène social égalitaire, dans lequel le peuple est souverain et détient le pouvoir collectivement.
- A demokrácia lényege, hogy a közösség minden választójoggal rendelkező tagja részt vehet, a közügyek eldöntésében, vagyis az önkormányzásban az adott térségben. A döntéshozatal módja lehet közvetlen és közvetett. Az érvényes döntést a többségi szavazatokkal vagy közös megegyezéssel hozzák az alapszabály szerint. Az alapszabályban szintén meghatározzák a különböző szintű képviseletek hatáskörét. A döntés joga lehet központosított, részben lebontott vagy alulról felépülő.
- Il termine democrazia deriva dal greco δῆμος (démos): popolo e κράτος (cràtos): potere, ed etimologicamente significa governo del popolo. Il concetto di democrazia non è cristallizzato in una sola versione o in un'unica concreta traduzione, ma può trovare ed ha trovato la sua espressione storica in diverse espressioni ed applicazioni, tutte caratterizzate peraltro dalla ricerca di una modalità capace di dare al popolo la potestà effettiva di governare.
- ファイル:Democracyindex2. png デモクラシー・インデックスによる地域別の政治判断。色が薄い地域ほど民主傾向が強い 民主主義(みんしゅしゅぎ)、または民主政(democracy)とは諸個人の意思の集合をもって物事を決める意思決定の原則・政治体制をいう。
- Democratie is een bestuursvorm. Het Nederlandse woord stamt af van de Griekse woorden δῆμος (dèmos), "volk" en κρατέω (krateo), "heersen, regeren" en betekent dus letterlijk "volksheerschappij". Dit houdt in dat het volk zelf stemt over de wetten, zoals bijvoorbeeld in Athene, of het volk verkiest vertegenwoordigers die de wetten maken, zoals in België en Nederland. In een democratie is de voltallige bevolking soeverein en is alle autoriteit gebaseerd op de (minstens theoretische) instemming van het volk. Deze bestuursvorm is gebaseerd op het menselijke gelijkheidsideaal. Als iedereen vrij en gelijk in rechten en plichten geboren is (zoals in het eerste artikel van de Universele Verklaring van de Rechten van de Mens staat) dan heeft ook niemand méér recht dan een ander om bepaalde wetten vast te stellen of beslissingen te nemen. Het implementeren van die theorie in de politieke praktijk is vaak niet eenvoudig en kent vele aspecten.
- [[Fil:Form of government. png|thumb|300px|Statsskikk: Oransje - Parlamentarisk republikk. Grønn - Presidentrepublikk, helt eller delvis basert på et parlamentarisk system. Gul - Presidentrepublikk med delt utøvende makt. Blå - Presidentrepublik med utøvende makt hos statssjefen og lovgivning i kongressform. Rød - Parlamentarisk konstitusjonelt monarki, der monarken ikke bruker utøvende makt. Magenta - Konstitusjonelt monarki, der monarken bruker utøvende makt ved siden av et svakt parlament. Lilla - Absolutt monarki. Brun - Republikk med ettpartisystem. Olivengrønn - Militærdiktatur. Flere av republikkene som kaller seg flerpartistater kan av observatører anses for å være et diktatur, der makten er autoritær hos ett parti. Kartet gjenspeiler bare informasjon fra landenes konstitusjoner, og er «de juris» snarere enn «de facto». Demokrati (av [[gresk, demos, folk og kratos, makt) er en [[styreform som baserer seg på at folket bestemmer hva slags [[politikk som skal føres. Ordet betyr folkestyre. Vanligvis benyttes begrepet i en noe snevrere betydning, der det betegner et system som det man har i de fleste vestlige land i dag, der folket stemmer inn representanter i en [[riksforsamling samtidig som man har visse grunnleggende rettigheter i form av [[ytringsfrihet, [[eiendomsrett, [[politisk frihet og [[likestilling. Dette kalles også et [[liberalt demokrati.
- Demokracja (gr. δημοκρατία demokratia "rządy ludu", od wyrazów δῆμος demos "lud" + κρατέω krateo "rządzę") – ustrój polityczny, w którym źródło władzy stanowi wola większości obywateli, przy respektowaniu praw mniejszości. Obecnie powszechną formą ustroju demokratycznego jest demokracja parlamentarna. Gwarantem istnienia demokracji parlamentarnej jest konstytucja (wyjątkiem są Izrael oraz Wielka Brytania, nie posiadające konstytucji spisanej w jednym akcie). Demokracja ma swój początek w Starożytnej Grecji. W znaczący wkład w jej rozwój ma także kultura Starożytnego Rzymu oraz kultura Zachodu (Europa, Ameryka Północna i Południowa). Demokracja została nazwana ostatnią formą rządów i rozpowszechniła się znacząco wokół globu.
- Democracia é um regime de governo onde o poder de tomar importantes decisões políticas está com os cidadãos ([[povo), direta ou indiretamente, por meio de representantes eleitos — forma mais usual. Uma democracia pode existir num sistema [[presidencialista ou [[parlamentarista, [[republicano ou [[monárquico. As Democracias podem ser divididas em diferentes tipos, baseado em um número de distinções. A distinção mais importante acontece entre [[democracia direta (algumas vezes chamada "democracia pura"), onde o povo expressa a sua vontade por voto direto em cada assunto particular, e a [[democracia representativa (algumas vezes chamada "democracia indireta"), onde o povo expressa sua vontade através da eleição de representantes que tomam decisões em nome daqueles que os elegeram. Outros itens importantes na democracia incluem exatamente quem é "o Povo", isto é, quem terá direito ao voto; como proteger os direitos de minorias contra a "tirania da maioria" e qual sistema deve ser usado para a eleição de representantes ou outros executivos.
- Democraţia (în traducere literală "conducere de către popor", din grecescul δημοκρατία - demokratia demos, "popor," şi kratos, "conducere") este un regim politic prin voinţa poporului. Este un regim in care sunt respectate drepturile cetatenesti, de asemenea existenta pluripartidismului, a constitutiei si dreptul la vot. În ziua de astăzi, termenul este de cele mai multe ori folosit cu sensul de democraţie liberală, dar există multe alte varietăţi iar metodele de a guverna pot diferi. Cu toate că termenul democraţie este utilizat de obicei în contextul unui stat politic, principiile sale sunt aplicabile şi altor organisme sau entităţi, cum ar fi universităţile, sindicatele, companiile publice sau organizaţiile civice. Pe plan politic, democraţia se defineşte ca regimul politic fundamentat pe principiul suveranităţii naţionale (naţiunea conduce statul prin reprezentanţii săi aleşi, pe principiul separării puterilor în stat, pe principiul egalităţii tuturor în faţa legii. Democraţia este inseparabilă de respectarea drepturilor omului şi ale cetăţeanului. Democraţia modernă are la bază trei modele istorice din sec. XVII-XVIII Un element important al democraţiei este constituţia. Acest document, votat de către popor prin referendum organizat în mod liber, reglementează drepturile şi libertăţile individului într-un stat şi defineşte limitele puterii a conducătorilor aflaţi în diferite funcţii din stat şi din guvern, defineşte politicile fundamentale şi stabileşte structura, datoria şi puterea guvernului.
- Демократия (греч. δημοκρατία — «власть народа») — вид политического устройства государства или политической системы общества, при которой законодательные и исполнительные функции осуществляются как через прямое народовластие, так и через представителей, избираемых народом или какой-либо его частью. Главным признаком демократии является законодательно обеспеченные выборные формы как пропорционального представительства во власти (коллективный орган) так и авторитарного представительства (президент), и обязательного наличия любых форм неотъемлемых прав граждан несущих в себе механизм защиты интересов меньшинств. Главная формула понятия демократии заключена в формулировке «Права и Свободы Человека и Гражданина» где «Права» являются категорией законодательно-регулируемой свободы, а «Свободы» — формой свободы необходимой для бытового использования и прямо не-регулируемых законодательством, но являющихся неотъемлемой частью Концепции Общества закрепленной в Основном Законе.
- [[Fil:Forms of government. svg|miniatyr|330px|Statsskick:*Orange - Parlamentarisk republik. Grön - Presidentrepublik, baserad helt eller delvis på ett parlamentariskt system. Gul - Presidentrepublik med delad exekutiv makt. Blå - Presidentrepublik med exekutiv makt hos statschefen och lagstadgande i kongressform. Röd - Parlamentarisk konstitutionell monarki, i vilken monarken ej utövar exekutiv makt. Magenta - Konstitutionell monarki, i vilken monarken utövar exekutiv makt bredvid ett svagt parlament. Lila - Absolut monarki. Brun - Republik med enpartisystem. Olivgrön - Militärdiktatur. Var god notera att flera av de republiker som kallar sig flerpartistater kan av en observatör dömas vara en diktatur med hårt reglerade stater, i vilken makten är auktoritär hos ett parti. Kartan visar endast information från länders konstitutioner och är "de juris" snarare än "de facto". [[Fil:Democracy claims 2. PNG|miniatyr|330px|Demokratins [[de jure-status i världen. De blå länderna hävdar själva att de är demokratier, medan de röda inte gör det. [[Fil:Freedom House Country Rankings 1972-2005. png|miniatyr|330px|Det här diagrammet visar utvecklingen av antalet demokratiska och auktoritära stater mellan 1972 och 2005, enligt ett index som ges ut av organisationen [[Freedom House. [[Fil:Bundestagswahl 05 stimmzett. jpg|miniatyr|[[Valsedel i Tyskland. Demokrati är ett [[statsvetenskapligt begrepp som syftar på några besläktade former av [[styrelseskick där makten i (oftast) en [[stat utgår från dess medborgare via allmänna och fria [[val, oftast av [[förtroendevalda representanter till dess [[parlament. Sedan slutet av 1900-talet är demokrati det styrelseskick som råder i flest nationer i världen. Av världens samtliga allmänt erkända nationer förnekar endast [[Saudiarabien, [[Myanmar, [[Brunei samt [[Vatikanstaten sin demokratiska legitimitet. Övriga anser sig alltså ha ett demokratiskt styrelseskick av något slag, även om det ibland är högst tveksamt att landet skulle vara demokratiskt, bl.a. baserat på brister i landets valsystem, vilka folkgrupper som har [[rösträtt och instabilitet vad gäller den yttersta makten. Andra styrelseskick är bl.a. [[monarki, [[envälde, [[diktatur, [[aristokrati och [[teokrati. Som [[politik|politisk filosofi bygger demokrati på att alla medborgare har en serie fri- och rättigheter, [[de demokratiska fri- och rättigheterna. Det finns flera varianter av demokrati, med olika nivå på representativitet och frihet för medborgarna, bl.a. [[direktdemokrati och [[representativ demokrati. De flesta demokratiska nationer har [[grundlagar för att förhindra att den politiska makten blir snedfördelad, till exempel genom att [[maktdelningsprincipen|makten är delad mellan den [[Verkställande makt|verkställande makten, den [[Lagstiftande makt|lagstiftande makten och den [[Dömande makt|dömande makten. Återkommande kritiska poänger är [[majoritetsförtryck, att medborgarna inte har tid att sätta sig in i alla frågor, och att [[politiskt parti|de politiska partierna ägnar mer tid åt [[röstfiske än åt att styra. [[Intressekonfliktsfrågan är också vanlig. Även om begreppet demokrati oftast används i kontexten av politiska stater används det också inom privata organisationer, då ofta med hänsyftning på att alla närvarande har rösträtt. I det sammanhanget kontrasteras demokrati ibland mot chefsstyre eller expertstyre.
- Demokrasi Dosya:Parlamento-IPPAR1. jpg Demokrasi Demokrasi çeşitlerinin listesi Atina demokrasisi Çoğulcu demokrasi Çoğunlukçu demokrasi Doğrudan demokrasi Liberal demokrasi Marksist demokrasi Oydaşmacı demokrasi Parlamenter demokrasi Plebisitçi demokrasi Sosyal demokrasi Temsili demokrasi Demarşi Demokrasi, tüm üye veya vatandaşların, organizasyon veya devlet politikasını şekillendirmede eşit hakka sahip olduğu bir yönetim biçimidir. Yunanca (δῆμος, yani dimos, halk zümresi, ahali + κράτος, yani kratia iktidar) sözcüğünden türemiştir. Türkçeye, Fransızca démocratie sözcüğünden geçmiştir. Genellikle devlet yönetim biçimi olarak değerlendirilmesine rağmen, üniversiteler, işçi ve işveren organizasyonları ve bazı diğer sivil kurum ve kuruluşlarda demokrasi ile yönetilebilirler. Demokrasinin ana yurdu olan Eski Yunan'daki filozoflar Aristo ve Eflatun demokrasiyi eleştirmiş, o zamanlarda halk içinde "ayak takımının yönetimi" gibi aşağılayıcı kavramlar kullanılmıştır. Fakat demokrasi diğer yönetim şekillerinin arasından sıyrılarak günümüzde en yaygın olarak kullanılan devlet sistemi haline gelmiştir. Artık siyaset bilimciler hangi sistemin daha iyi işlediğinden çok hangi demokrasinin daha iyi işlediği tartışmalarına girmişler ve liberal, komünist, sosyalist, muhafazakar, anarşist ve faşist düşünürler kendi demokratik sistemlerinin erdemlerini ön plana çıkarmaya çalışmışlardır. Bu sebeple demokrasinin çok fazla sayıda değişik tanımı oluşmuştur.
- Демокра́тія (з грец. демос+кратія=народ+влада=влада народу) - народовладдя, форма правління в державі, при якій влада належить народу. Інколи дають інше визначення: демократія - форма правління в державі, побудована на визнанні народу джерелом влади; форма політичної організації суспільства, яка характеризується визнанням волі більшості. Іноді в конституції держави може бути записано, що влада належить народу, але при цьому владу в країні здійснює невелика група людей в особистих інтересах. Інше визначення демократії: "Демократія є визначеністю процедур за невизначеності результату" Слово "демократія" вперше стало вживатись в Стародавній Греції. Саме там вперше почали досліджувати це питання. Був поширений такий поділ держав за формами правління: влада одного, влада кращих і влада народу (демократія). Але справа в тому, що, скажімо, в Давній Греції (так само як і в Давньому Римі) рабів і чужоземців не відносили до громадян (тобто народу). Те саме стосується і деяких середньовічних держав, які називали демократіями, адже влада належала народу (виборність влади), але при цьому певну, досить велику частину суспільства просто не відносили до народу, представники цієї частини не мали права голосу. Тому деякі дослідники вживають такі слова, як рабовласницька демократія, феодальна демократія, буржуазна демократія, соціалістична демократія тощо. Інколи демократію називають договірною формою правління, а інколи – перекрученою формою народного врядування, згідно з поділом усіх форм правління на шість можливих типів: тиранія як спотворена форма монархії, олігархія як спотворена форма аристократії та охлократія як спотворена форма народовладдя. Чиста демократія не викликала захоплення ані у філософів-аристократів, таких як Сократ, ані в прибічників мішаної форми правління, таких як Аристотель. Її часто протиставляли так званим складеним устроям (де було змішано елементи монархічного, аристократичного та демократичного правління), типовим для класичної Греції та республіканського Риму. В сучасному світі все ще змішують поняття демократії (народовладдя) з конкретним проявом її - формою державної влади, яка є зручною в сучасному світі з ринковою економікою, зокрема у США та країнах Західної Європи. Тоді кажуть, що демократія - це обов'язково: виборність органів влади, поділ державної влади на три гілки законодавчу, виконавчу та судову, підпорядкування меншості більшості, захист прав меншості, наявність політичних прав і свобод.
- 民主(或譯民主制、民主主義)從其字面上來看(源於希臘文δημος demos;人民;κρατειν kratein;统治),代表著由人民統治。至於民主的統治方法、以及其「人民」的構成範圍則有許多不同的定義,但一般的原則是由多數進行統治。民主通常被人與寡头政治和獨裁政治相比較,在這兩種制度下政治權力高度集中於少數人手上,而沒有如民主政治一般由廣大人民控制。民主一詞經常被使用於描述國家的政治,但民主的原則也適用於其他有著統治行為存在的領域。
|