About: Natural law

An Entity of Type: organisation, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Natural law (Latin: ius naturale, lex naturalis) is a system of law based on a close observation of human nature, and based on values intrinsic to human nature that can be deduced and applied independent of positive law (the enacted laws of a state or society). According to natural law theory, all people have inherent rights, conferred not by act of legislation but by "God, nature, or reason." Natural law theory can also refer to "theories of ethics, theories of politics, theories of civil law, and theories of religious morality."

Property Value
dbo:abstract
  • Naturrecht (lateinisch ius naturae, aus ius ‚Recht‘ und natura ‚Natur‘; auch lateinisch ius naturale, natürliches Recht; seltener überpositives Recht) ist in der Rechtsphilosophie die Bezeichnung für ein universell gültiges Ordnungsprinzip, dessen Grundannahme die Idee bezeichnet, dass aus der Natur des Menschen die Normen des menschlichen Zusammenlebens zu begründen sind. Naturrecht ist nicht naturethisch als „Recht der Natur“ zu verstehen, denn im Mittelpunkt steht der Werte bildende Mensch mit seinen Naturanlagen. Die Frage der Umsetzung apriorischer Ideen zu rechtschaffenem Tun, zu Wahrheit, zu Gutem und Schönem wurde bereits in der Philosophie der griechischen Antike aufgeworfen. Platon und Aristoteles argumentierten zudem, dass es des Mediums der Vernunft bedürfe, diese Werte für den Menschen urbar zu machen, insbesondere auch gegenüber Trieben und Begierden zu schützen und Balance zu schaffen. Die Sophisten stellten diesen essentialistischen Ansätzen benannte Rechtsprinzipien entgegen. Das neuzeitliche und moderne Naturrecht wurde maßgeblich von den Aufklärungsphilosophen Hobbes, Locke sowie auch Rousseau beeinflusst. Für die heutige Rezeption erlangte das Naturrecht Bedeutung im vom Menschen gesetzten Recht, dem positiven Recht. Für dieses steht eine Mehrzahl von bedeutenden Kodifikationen des 18. Jahrhunderts, etwa das preußische Landrecht. Als höchstrangige Rechtsquelle dient es zur Legitimierung rechtlicher Anschauungen. In einem engeren Sinne verwenden die Moralphilosophie und die Theologie das Naturrecht als Maßstab für diejenigen Prinzipien, aus denen die Sollsätze und die Bestimmung der Gerechtigkeit für ein naturgegebenes Miteinander abgeleitet werden. Der Rechtspositivismus vertritt dagegen die Auffassung, dass verfassungsmäßig zustande gekommenes Recht keine höhere Begründung braucht. Das Naturrecht wurzelt begrifflich in der griechischen Philosophie. Während Naturrecht über die römische Republik hinaus bis in die klassische Zeit der Kaiser in Rom kaum Bedeutung hatte, gewann es in der nachklassischen Zeit Gewicht und setzte sich neben das ius gentium oder nahm seine Stelle ein. Die katholische Kirche hält bis ins 21. Jahrhundert am Begriff Naturrecht fest. Die säkularen rechtsphilosophischen Ausprägungen des Naturrechts, die nicht aus religiösen Grundwerten hergeleitet sind, sondern von der Erkennbarkeit durch menschliche Vernunft, werden als Vernunftrecht bezeichnet. (de)
  • Přirozené právo (lat. ius naturale) znamená právo nepsané, věčné, univerzální a nezávislé na státu (resp. společenství států), jehož podstatou je obecná rovnost všech lidí, požadavek spravedlnosti a zákaz diskriminovat kteroukoli lidskou osobu. Vychází z právního dualismu, předchází pozitivní právo a je mu nadřazeno. Pojem přirozené právo vznikl ve starověkém římském právu a je mnohoznačný, zpravidla označuje souhrn určitých právních principů nebo obecných právních norem, které vycházejí z člověka a jeho přirozenosti (ius naturale), rozumu (ius rationale) nebo jako výraz božího záměru, boží vůle (ius divinum, lex aeterna). Zákonodárce by se měl řídit zásadami přirozeného práva, například spravedlností, aby svým pozitivním zákonům dodal legitimitu, klíčový pojem přirozeného práva. (cs)
  • El dret natural és un conjunt de normes i principis superiors que regeixen el comportament humà i poden ser coneguts pels humans. El concepte de dret natural s'oposa al de dret positiu, que és el conjunt de normes legalment vigents. Les doctrines que defensen, en major o menor grau, la superioritat del dret natural sobre el dret positiu reben el nom de jusnaturalistes, oposades a les doctrines que neguen la superioritat del dret natural o fins i tot neguen que el dret natural es pugui considerar un tipus de dret (l'únic dret seria el dret positiu. El jusnaturalisme, que és una tradició jurídica que s'enquadra dins de la Filosofia del Dret, segons el jurista italià Norberto Bobbio es caracteritza pel dualisme jurídic (reconeix l'existència d'un dret natural i un dret positiu, i la supremacia del primer sobre el segon i la seva fonamentació es troba (segons el context històric en un ens abstracte "natural" i "superior" a la voluntat de les persones - ja sigui la physis grega, Déu o la raó humana. El terme Ius Naturale, o dret natural, procedeix de les expressions llatines Ius (Dret, lloc de Dret i Naturale (del natural. Va ser encunyat per Ciceró al definir-lo com "una llei veritable que consisteix en la recta raó, conforme a la naturalesa". El contingut del dret natural, o sigui, quins són els principis superiors que regeixen la vida humana, són un reflex de la moral de cada societat, considerada com a norma jurídica. Això fa que, encara que el dret natural pretengui ser únic, universal i immutable, en cada autor i en cada moment trobem concrecions diferents i oposades del dret natural. Així, per exemple, per Aristòtil l'esclavitud era una institució del dret natural mentre que per John Locke ho era la llibertat. La tradició jusnaturalista s'estén des del segle V a. de C. fins a la seva decadència en el segle xix, amb el que s'han succeït nombroses tesis i doctrines, fins i tot totalment diferents entre elles. En la teoria del dret natural, tota persona adquireix els seus drets naturals en néixer, aquests serien per tant inherents i es fonamentarien en la dignitat de la persona, drets que una societat jurídicament organitzada haurà de sempre respectar en el funcionament de l'Estat social i democràtic de Dret. Els drets naturals són universals i inalienables, encara que no sempre absoluts, ja que de vegades poden col·lidir amb altres drets de la mateixa naturalesa. En l'evolució històrica d'aquests drets, primer es va parlar de drets naturals, posteriorment de drets humans a partir de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789 i finalment de drets fonamentals des del procés constitucionalista, és a dir quan aquests drets es van incorporant a les constitucions dels Estats, especialment ja en la segona meitat del segle xx; d'aquesta manera, els principis del dret natural s'incorporen al dret positiu. La Declaració universal dels drets humans de 1948 és eclèctica i utilitza indistintament els termes drets naturals i drets humans. Un cas important en què es va donar al dret natural transcendència jurídica va ser el dels judicis de Nuremberg, perquè en el moment en què havien estat realitzats, els crims contra la humanitat comesos pels líders nazis no estaven prohibits pel dret positiu, ja que no hi havia cap norma vigent a Alemanya ni al dret internacional que els prohibís, però aquests actes eren clarament injustos. Aleshores, als criminals nazis se'ls va jutjar amb normes fonamentades en el dret natural, perquè una aplicació estricta del dret positiu hagués deixat impunes aquest crims. (ca)
  • Το λεγόμενο Φυσικό Δίκαιο, (ius naturale ή ), αποτελεί διάκριση του Διεθνούς Δικαίου που πρώτος την εισήγαγε στη σύγχρονη αντίληψη ο Ούγκο Γκρότιους (ο μετέπειτα χαρακτηρισθείς πατέρας του Διεθνούς Δικαίου). (el)
  • Jurnaturalismo (el la latina ius naturale, "natura juro") estas ĝenerala termino, kiu inkluzivas tiujn filozofiajn-jurajn doktrinojn kiuj agnoskas ĉeeston de natura juro, nome amplekso de porkondutaj normoj dedukteblaj el la "naturo" kaj agnoskeblaj de la homa estulo. Jurnaturalismo oponas la tieldiritan juran pozitivismon bazitan sur pozitiva juro, konsiderita kiel leĝa korpuso kreita de iu homa komunumo laŭlonge de sia historio evoluo. Tiu kontraŭstaro estis tre taŭge dirita “dualismo”. (eo)
  • الحق الطبيعي (باللاتينية: ius naturae)، هو مجموعة الحقوق التي يكتسبها الفرد بالطبيعة. أي أنها هبة طبيعية لكل فرد من الجنس البشري، لا تنزع من الشخص والشعوب وتلتصق بالإنسان، ومن حقّه أن يعيها كوعيه حريته وكرامته الإنسانية؛ في حين يجب على المجتمع وسلطاته أن تؤمن الشروط على مختلف الأصعدة الاقتصادية والاجتماعية والسياسية والثقافية، لجعل ممارستها وصيانتها أمرًا ممكنًا، ومحاربة الحواجز التي تحول دونها أو تنتهك حرمتها. فعلاوة على الحقوق التي يحرزها الإنسان بعمله، يمثل الحق الطبيعي، الحقوق الأخرى الأساسية التي يحصل عليها ليس بالإربتاط بنشاطه أو وظيفته بل نبعًا من كرامته الجوهرية بصفته إنسانًا. بكل الأحوال، فإنه لا يمكن النظر للحقوق الطبيعية بوصفها حقوقًا فردية مكتفية بذاتها، بل هي محدودة بالمجتمع والخيرات العامة للأفراد الآخرين، فإنّ فردية مطلقة تعني "تضعضع الروابط الأخوية بين الناس، ليحلّ مكانها الرعب والحقد والخوف". تدعو الكنيسة المسيحيين للسعي لترسيخ الحقوق الطبيعية: "إن اللامساواة الجائرة وأشكال الإكراه المختلفة التي تطال اليوم ملايين من الرجال والنساء، تتنافى تنافيًا صريحًا مع إنجيل المسيح ومن شأنها ألا تدفع ضمير أي مسيحي مرتاحًا"، ولا يسوغ للدولة أن تمنع هه الحقوق: "لأنّ الدولة وجدت لتحمي الحق الطبيعي لا لتهدمه، فإذا تعدّت الدولة على هذه الحقوق، فهي تتعدى على ذاتها". (ar)
  • Hukum kodrat (bahasa Inggris: natural law; bahasa Latin: ius naturale, lex naturalis) merupakan suatu filosofi yang menyatakan bahwa hak-hak tertentu melekat sebagai konsekuensi dari dan dapat dipahami secara universal melalui daya pikir atau akal manusia. Secara historis, hukum kodrat mengacu pada penggunaan akal untuk menganalisis kodrat manusia untuk menyimpulkan secara deduktif aturan-aturan yang mengikat perilaku moral. Hukum alam (bahasa Inggris: law of nature), sebagaimana diatur oleh alam, bersifat universal. Hukum kodrat muncul pertama kali dalam filsafat Yunani kuno, disinggung di dalam Alkitab, dan selanjutnya dihidupkan kembali serta dikembangkan pada Abad Pertengahan oleh para seperti Albertus Agung dan Thomas Aquinas. Hukum kodrat sering dicampuradukkan dengan hukum umum, namun keduanya berbeda. Kendati teori-teori hukum kodrat memberikan suatu pengaruh besar pada perkembangan hukum umum Inggris, yang terakhir disebutkan itu tidak berdasar pada hak-hak yang melekat, tetapi merupakan tradisi hukum di mana nilai-nilai atau hak-hak tertentu diakui secara hukum karena telah memiliki pernyataan atau pengakuan yudisial. Hukum kodrat sering dikontraskan dengan hukum-hukum buatan manusia (hukum positif) dari suatu negara, entitas politik, ataupun masyarakat tertentu. Dalam teori hukum, interpretasi dari suatu hukum buatan manusia membutuhkan beberapa referensi pada hukum kodrat. Dalam pemahaman hukum kodrat ini, hukum kodrat dapat dirujuk untuk mengkritik putusan-putusan pengadilan mengenai apa yang dikatakan hukum tersebut, tetapi tidak untuk mengkritik interpretasi terbaik dari hukum itu sendiri. Beberapa filsuf, yuris, dan cendekiawan menggunakan hukum kodrat secara identik dengan atau (bahasa Latin: ), sementara yang lainnya membedakan antara hukum kodrat dan hak kodrat. Teori-teori hukum kodrat modern dikembangkan lebih lanjut selama Abad Pencerahan, sambil mengombinasikan inspirasi dari hukum Romawi, dan berdampingan dengan filosofi-filosofi seperti teori kontrak sosial. Karakteristik ini banyak terlihat dalam karya-karya Alberico Gentili, , Richard Hooker, Thomas Hobbes, Hugo Grotius, Samuel von Pufendorf, , John Locke, Francis Hutcheson, Jean-Jacques Burlamaqui, Jean Jacques Rousseau, , Cesare Beccaria, dan . , suatu filsafat hukum, beranggapan bahwa berdirinya Amerika Serikat didasarkan pada hukum kodrat. Akibat titik pertemuan antara hukum kodrat dan , hukum kodrat telah dirujuk sebagai suatu komponen dalam Deklarasi Kemerdekaan Amerika Serikat dan Konstitusi Amerika Serikat, serta dalam Deklarasi Hak Asasi Manusia dan Warga Negara. (lih. "Laws of Nature" pada paragraf pertama Declaration of Independence) Di dalam Deklarasi Kemerdekaan Amerika Serikat, filosofi-filosofi seperti menggantikan doktrin lama Hak Ilahi raja-raja. (in)
  • Le droit naturel (en latin jus naturale) est l'ensemble des normes théoriques modernes prenant en considération la nature de l'Homme et sa finalité dans le monde. Le droit naturel s'oppose au droit positif, et diffère du concept de loi naturelle. En outre, le droit naturel se distingue des droits naturels : ces derniers se réfèrent à des droits subjectifs, tels que les droits de l'homme. On parle de droits naturels pour ceux-ci parce qu'on présume que ces droits seraient issus de la nature humaine, et qu'ils seraient donc inhérents à chacun, indépendamment de sa position sociale, de son ethnie, de sa nationalité, ou de toute autre considération. Les premières formulations du concept de droit naturel viennent de l'école de Salamanque, et ont ensuite été reprises et reformulées par les théoriciens du contrat social (Hobbes, Locke, Rousseau) à partir de la notion nouvelle pour l'époque d'état de nature. Le droit naturel pour les modernes s’apparente à la puissance de l'individu et complète la définition négative de la liberté, à savoir l'absence de contrainte. Les théoriciens et les défenseurs de la notion de droit naturel sont appelés « jusnaturalistes », et la doctrine correspondante « jusnaturalisme ». Au sens large, le droit naturel désigne toute recherche objective de normes de droit en fonction des seules caractéristiques propres à l'être humain, indépendamment des conceptions du droit déjà en vigueur dans les sociétés humaines. Juridiquement le droit naturel est une « règle considérée comme conforme à la nature (de l'homme ou des choses) et à ce titre reconnue comme de droit idéal ». Le droit naturel s'oppose au positivisme juridique. Le droit naturel étant supposé exister partout même s'il n'est pas effectivement appliqué et sanctionné, il n'est donc pas nécessairement un droit opposable ; étant fondé sur la nature humaine et non sur la réalité sociale dans laquelle vit chaque individu, le droit naturel est réputé universellement valable même dans les lieux et aux époques où il n'existe aucun moyen concret de le faire respecter. L'expression « droit naturel » est susceptible d'acceptions légèrement différentes : * recherche du juste par une analyse rationnelle et concrète des réalités sociales dans leur contexte mondial, orientée par la considération de la finalité de l'homme dans l'Univers ; * principes immuables, découverts par la raison, permettant d'éprouver la valeur des règles de conduite admises par le droit objectif, qui dérivent du comportement « naturel » (instinctif) des êtres. (fr)
  • 자연법(自然法, 영어: natural law, the law of nature, 라틴어: lex naturalis)은 인위적인 그 가치에 대칭되는 것으로 자연히 존재하는 언제, 어디서나 유효한 보편적 불변적 법칙이다. 이러한 뜻은 실정법, 즉 정치적인 공동체나 사회, 국가 등에서 만든 법과는 반대, 또는 비판적인 의미로 쓰인다. 그러나 자연법은 실정법과 함께 놓아야만 드러나는 성질들을 가지고 있기 때문에, 실정법 자체를 부정하기보다는 그 법의 상태를 비판한다고 할 수 있고 결국 상호보완적인 관계를 가지게 된다. 현대의 법학자나 정치학자는 "당연한 정의"나 "자연적 권리(라틴어: ius naturale)"를 다른 것으로 구분하기도 하지만 일반적으로는 같은 뜻으로 쓰인다. 자연법이라는 명칭을 갖는 것은 그것들이 우리 존재의 형성 구조에서 유래되기 때문이다. 그 자연법들을 잘 이해하려면 사회가 성립되기 이전의 인간을 살펴보아야 한다. 자연법이란 사람들에게 원초의 상태에서 부터 적용된다고 할 수 있는 법이다. (ko)
  • Natuurrecht is verondersteld universeel geldend, hoger of beter recht dat wordt beschouwd als van nature gegeven, in de natuurlijke orde van de dingen gefundeerd. Daarmee staat het tegenover positief recht, het recht dat door mensen wordt geschapen. Volgens het rechtspositivisme is natuurrecht problematisch, aangezien zelfs zogenaamde fundamentele waarden en normen niet collectief zijn, maar kunnen conflicteren en zelfs tegengesteld zijn. Daarmee is vanuit natuurrecht het dynamieke, veranderlijke karakter van recht ook moeilijk te begrijpen, aangezien waarden en normen niet alleen verschillen per gebied, maar ook in de tijd. Andersom is het ontbreken van een verband tussen recht en de in een samenleving geldende waarden en normen problematisch voor het rechtspositivisme. In de wijsbegeerte is natuurrecht de aanduiding van een meer dan tweeduizend jaar bestaande wijze van denken over mens en maatschappij, die berust op de grondgedachte dat er een bestaat en dat ook de samenleving berust op een natuurlijke ordening (zie ook Natuurwet). In zijn lange geschiedenis, die loopt van de stoïcijnse filosofen via de grote middeleeuwse denkers en Hugo de Groot tot in onze dagen, vindt men bovenvermelde kenmerken steeds terug: of men nu geloofde in de immanente redelijkheid van de wereld, in het scheppingsplan van God of kortweg in het bestaan van regelmaat in de verschijnselen, altijd is de grondgedachte die van een onafhankelijk van de mens bestaande ordening in de wereld, die men door middel van deductieve redenering kan vaststellen. (nl)
  • 自然法(しぜんほう、英: natural law、独: Naturrecht、羅: lex naturae、lex naturalis)とは、事物の(英: nature、独: Natur、羅: natura)から導き出される法の総称である。 (ja)
  • Natural law (Latin: ius naturale, lex naturalis) is a system of law based on a close observation of human nature, and based on values intrinsic to human nature that can be deduced and applied independent of positive law (the enacted laws of a state or society). According to natural law theory, all people have inherent rights, conferred not by act of legislation but by "God, nature, or reason." Natural law theory can also refer to "theories of ethics, theories of politics, theories of civil law, and theories of religious morality." In the Western tradition it was anticipated by the Pre-Socratics, for example in their search for principles that governed the cosmos and human beings. The concept of natural law was documented in ancient Greek philosophy, including Aristotle, and was referred to in ancient Roman philosophy by Cicero. References to it are also to be found in the Old and New Testaments of the Bible, and were later expounded upon in the Middle Ages by Christian philosophers such as Albert the Great and Thomas Aquinas. The School of Salamanca made notable contributions during the Renaissance. Modern natural law theories were greatly developed in the Age of Enlightenment, combining inspiration from Roman law with philosophies like social contract theory. It was used in challenging the theory of the divine right of kings, and became an alternative justification for the establishment of a social contract, positive law, and government—and thus legal rights—in the form of classical republicanism. In the early decades of the 21st century, the concept of natural law is closely related to the concept of natural rights. Indeed, many philosophers, jurists and scholars use natural law synonymously with natural rights (Latin: ius naturale), or natural justice, though others distinguish between natural law and natural right. Because of the intersection between natural law and natural rights, natural law has been claimed or attributed as a key component in the Declaration of Independence (1776) of the United States, the Declaration of the Rights of Man and of the Citizen (1789) of France, the Universal Declaration of Human Rights (1948) of the United Nations, as well as the European Convention on Human Rights (1953) of the Council of Europe. (en)
  • Per giusnaturalismo o dottrina del diritto naturale (dal latino ius naturale, «diritto di natura» s'intende la corrente di pensiero filosofica che presuppone l'esistenza di una norma di condotta intersoggettiva universalmente valida e immutabile, fondata su una peculiare idea di natura (ma, come nota Bobbio, «‘natura’ è uno dei termini più ambigui in cui sia dato imbattersi nella storia della filosofia», preesistente a ogni forma storicamente assunta di diritto positivo (termine coniato dai medievali, derivato dal greco thésis, tradotto in latino come positio; e, appunto, positivum riproduceva letteralmente il senso greco del dativo thései, riferentesi al prodotto dell'opera umana e in grado di realizzare il miglior ordinamento possibile della società umana, servendo «in via principale per decidere le controversie fra gli Stati e fra il governo e il suo popolo». Secondo la dottrina giusnaturalistica il diritto positivo non si adegua mai completamente alla legge naturale, perché esso contiene elementi variabili e accidentali, mutevoli in ogni luogo e in ogni tempo: i diritti positivi sono realizzazioni imperfette e approssimative della norma naturale e perfetta, la quale, da quanto risulta dal manuale settecentesco di Gottfried Achenwall intitolato Jus naturae in usum auditorum, può servire «in via sussidiaria per colmare le lacune del diritto positivo». I temi affrontati dai teorici della dottrina del diritto naturale attengono al diritto, perché pongono in discussione la validità delle leggi, alla morale, in quanto riguardano l'intima coscienza dell'uomo, e, prevedendo limiti al potere dello Stato, alla politica. (it)
  • Direito natural (da expressão latina ius naturale ou jusnaturalismo é uma teoria que procura fundamentar o direito no bom senso, na racionalidade, na equidade, na igualdade, na justiça e no pragmatismo. Ela não se propõe a uma descrição de assuntos humanos por meio de uma teoria; tampouco procura alcançar o patamar de ciência social descritiva. A teoria do direito natural tem, como projeto, avaliar as opções humanas com o propósito de agir de modo razoável e bom. Isso é alcançado através da fundamentação de determinados princípios do direito natural que são considerados bens humanos evidentes em si mesmos. A teoria do direito natural abrange uma grande parte da filosofia de Tomás de Aquino, Francisco Suárez, Richard Hooker, Thomas Hobbes, Hugo Grócio, Samuel von Pufendorf, John Locke, Jean-Jacques Burlamaqui e Jean-Jacques Rousseau, e exerceu uma influência profunda no movimento do racionalismo jurídico do século XVIII, quando surge a noção dos direitos fundamentais, no conservadorismo, e no desenvolvimento da common law inglesa. Na atualidade, o jurista inglês John Finnis é o maior expoente das escolas de direito natural. Uma discussão importante a ser considerada é a relação entre o direito natural e o direito positivo. Entretanto, essa discussão gera muitas confusões e integra exclusivamente a fundamentação da teoria, e não suas finalidades e características apresentadas acima. (pt)
  • Prawo natury, prawo naturalne (łac. ius naturale) – postulowany, odmienny od prawa pozytywnego porządek prawny. Różne doktryny naturalnoprawne (rzadziej: jusnaturalne) prowadziły spory co do źródeł prawa natury, jego istoty, treści i stosunku do prawa stanowionego. Spór naturalizmu prawniczego z pozytywizmem prawniczym (nieuznającym istnienia prawa naturalnego) był jednym z ważniejszych tematów filozofii prawa. Tak rozumiane prawo natury należy odróżnić od prawidłowości zachodzących w przyrodzie i opisywanych przez nauki przyrodnicze. Terminów prawo natury i prawo naturalne używa się w języku polskim najczęściej zamiennie, przy czym prawo natury jest germanizmem (z niem. Naturrecht), a prawo naturalne latynizmem (z łac. ius naturale). (pl)
  • Naturrätt (latin: ius naturale, lex naturalis är ett fundamentalt begrepp inom politiska ideologier och filosofi. Med naturrätt åsyftas uppfattningen att det existerar absoluta rättsprinciper nedlagda i människans natur, antingen av gudomligt ursprung eller med icke-religiösa förklaringar. Naturrätten är rättigheter och skyldigheter som anses naturliga, universellt giltiga för alla tider och folk, och som bör stå över de tillfälliga lagar som stiftas av stater. Naturrätten är "vad en människa är berättigad till just på grund av sin mänskliga natur", enligt filosofen Bertrand Russells definition. Naturrätten utgör vidare idéhistorisk grund för mänskliga rättigheter, demokrati, avskaffande av tortyr och dödsstraff, och flera länders konstitutioner, och är ett viktigt begrepp bland annat i diskussioner om legitimering av makt, statsbildning, ägande och krigets lagar (folkrätten. Naturrätten uppstod som begrepp under antiken och vidareutvecklades under medeltiden och upplysningstiden av filosofer såsom Aristoteles, Tomas av Aquino, Hugo Grotius, Thomas Hobbes och John Locke. Under 1600- och 1700-talen försökte flera upplysningsfilosofer beskriva ett samhälle utan civilisation där människor levde enligt naturens lagar. Hur naturrätten definieras och förhållandet till den avgörs av vilken syn man har på människor och naturen, vilket innebär att definitionen av den har utvecklats genom århundradena utifrån ideologiska kontexter. Gemensamt för de olika definitionerna är krav på att rättighetssystemet skall vara konsekvent och sammanhängande, grundas på moral, att moralen är naturlig, samt att handlingar som bevarar möjligheten till fortsatt samlevnad anses som rätta handlingar. Två filosofiska strömningar som står i kontrast till naturrätten är värdenihilism och rättspositivism, vilka förnekar existensen av objektivt sann rätt. (sv)
  • 自然法(英語:Natural law, Laws of Nature;拉丁語:ius naturale, lex naturalis),为独立于政治上的实在法而存在的正义体系。对它的诠释与使用在历史上千差万别。通常而言,自然法的意义包括道德理论与法学理论。根据自然法的道德学说,在某种意义上,支配人类行为的道德规范起源于人类的自然本性或和谐的宇宙真理;而依照自然法的法学理论,法律准则的权威则至少部分来自针对那些准则所具道德优势的思量。经典意义上的自然法是指从社会和个人角度、运用理性分析人性,并且演绎出个人道德行为背后所遵循的规律。 自然法的语义颇丰,它既是一类道德理论,又是一种法理学说,而这两种社会科学的核心却是截然不同的。在自然法的哲学体系中,法律与道德的概念时有交会,这种理念称作“交叠命题”。自然法的学派可谓百花齐放,其主要差异在于,在法律规范的确定方面,道德究竟扮演着何等重要的角色。英国政治哲学家托马斯·霍布斯在《利维坦》第十四、十五章中总共归纳出19条自然法则,并且这些法则可以被精简为一条简易的总则:己所不欲,勿施于人。他认为,自然法就是理性所发现的戒条或一般法则。苏格兰哲学家大卫·休谟则总结了三条自然法则:私有产权的不可侵犯性;自愿交易、自由签约权;履行承诺的法则。 (zh)
  • Есте́ственное пра́во (лат. ius naturale) — доктрина в философии права и юриспруденции, признающая наличие у человека ряда неотъемлемых прав, которые принадлежат ему исходя из самого факта его принадлежности к человеческому роду. Естественное право противопоставляется доктрине правового позитивизма: если последняя утверждает, что право может быть даровано лишь по воле государства, воплощённой в законе, и что никакого права вне закона быть не может, то концепция естественного права разводит понятия «право» и «закон». Согласно ей, у каждого индивида есть некоторые высшие, постоянно действующие права, олицетворяющие разум, справедливость, объективный порядок ценностей или даже мудрость самого Бога. Все они не зависят от норм и принципов, установленных государством, и действуют напрямую. Для законодателя естественное право должно быть ориентиром, к которому необходимо стремиться. Отсюда же выводится право народа на восстание в случае, если естественные права в данном государстве попираются. Единого общепризнанного перечня естественных прав не существует: он может меняться в зависимости от времени, места, а также мнения того или иного автора ― и это часто называют одним из слабых мест данной теории. Издавна под естественным правом в общем и целом понималось право на защиту от насилия со стороны других людей и государства и право на свободное распоряжение своей личностью. В современный период к естественным правам обычно относят также и многие социально-экономические и политические права, в частности, право народа устанавливать конституцию, активно участвовать в политической жизни, объединяться в политические партии, право на труд, на достойную заработную плату, равенство граждан перед судом и законом. Концепция естественного права зародилась ещё в Античности и с тех пор претерпела весьма значительную эволюцию. С ней связаны такие имена, как Платон, Аристотель, Гуго Гроций, Томас Гоббс, Бенедикт Спиноза, Джон Локк, Шарль де Монтескье, Жан-Жак Руссо и ряд других авторов. Идеи естественного права получили большое распространение в Западной Европе и США в период революций XVII―XVIII вв. Возрождение естественно-правовых идей произошло после окончания Второй мировой войны и стало реакцией на юридический позитивизм, бывший главенствовавшей правовой идеологией в фашистских и нацистских режимах. Считается, что естественно-правовые взгляды на сущность права активизируются в обществе при переходе от полицейского государства к государству правовому. (ru)
  • Приро́дне пра́во (лат. lex naturalis) — теоретична доктрина в теорії права, за якою головним джерелом права є сама природа, а не воля законодавця. Також термін визначає і саме право, задане природою. Людині природні права належать від народження, вони закладені в самій її сутності й однакові для всіх. (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 22063 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 97238 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1040314609 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:date
  • June 2019 (en)
dbp:reason
  • doesn’t mention Hooker; is not academic source . (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dct:isPartOf
dct:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Přirozené právo (lat. ius naturale) znamená právo nepsané, věčné, univerzální a nezávislé na státu (resp. společenství států), jehož podstatou je obecná rovnost všech lidí, požadavek spravedlnosti a zákaz diskriminovat kteroukoli lidskou osobu. Vychází z právního dualismu, předchází pozitivní právo a je mu nadřazeno. Pojem přirozené právo vznikl ve starověkém římském právu a je mnohoznačný, zpravidla označuje souhrn určitých právních principů nebo obecných právních norem, které vycházejí z člověka a jeho přirozenosti (ius naturale), rozumu (ius rationale) nebo jako výraz božího záměru, boží vůle (ius divinum, lex aeterna). Zákonodárce by se měl řídit zásadami přirozeného práva, například spravedlností, aby svým pozitivním zákonům dodal legitimitu, klíčový pojem přirozeného práva. (cs)
  • Το λεγόμενο Φυσικό Δίκαιο, (ius naturale ή ), αποτελεί διάκριση του Διεθνούς Δικαίου που πρώτος την εισήγαγε στη σύγχρονη αντίληψη ο Ούγκο Γκρότιους (ο μετέπειτα χαρακτηρισθείς πατέρας του Διεθνούς Δικαίου). (el)
  • Jurnaturalismo (el la latina ius naturale, "natura juro") estas ĝenerala termino, kiu inkluzivas tiujn filozofiajn-jurajn doktrinojn kiuj agnoskas ĉeeston de natura juro, nome amplekso de porkondutaj normoj dedukteblaj el la "naturo" kaj agnoskeblaj de la homa estulo. Jurnaturalismo oponas la tieldiritan juran pozitivismon bazitan sur pozitiva juro, konsiderita kiel leĝa korpuso kreita de iu homa komunumo laŭlonge de sia historio evoluo. Tiu kontraŭstaro estis tre taŭge dirita “dualismo”. (eo)
  • 자연법(自然法, 영어: natural law, the law of nature, 라틴어: lex naturalis)은 인위적인 그 가치에 대칭되는 것으로 자연히 존재하는 언제, 어디서나 유효한 보편적 불변적 법칙이다. 이러한 뜻은 실정법, 즉 정치적인 공동체나 사회, 국가 등에서 만든 법과는 반대, 또는 비판적인 의미로 쓰인다. 그러나 자연법은 실정법과 함께 놓아야만 드러나는 성질들을 가지고 있기 때문에, 실정법 자체를 부정하기보다는 그 법의 상태를 비판한다고 할 수 있고 결국 상호보완적인 관계를 가지게 된다. 현대의 법학자나 정치학자는 "당연한 정의"나 "자연적 권리(라틴어: ius naturale)"를 다른 것으로 구분하기도 하지만 일반적으로는 같은 뜻으로 쓰인다. 자연법이라는 명칭을 갖는 것은 그것들이 우리 존재의 형성 구조에서 유래되기 때문이다. 그 자연법들을 잘 이해하려면 사회가 성립되기 이전의 인간을 살펴보아야 한다. 자연법이란 사람들에게 원초의 상태에서 부터 적용된다고 할 수 있는 법이다. (ko)
  • 自然法(しぜんほう、英: natural law、独: Naturrecht、羅: lex naturae、lex naturalis)とは、事物の(英: nature、独: Natur、羅: natura)から導き出される法の総称である。 (ja)
  • 自然法(英語:Natural law, Laws of Nature;拉丁語:ius naturale, lex naturalis),为独立于政治上的实在法而存在的正义体系。对它的诠释与使用在历史上千差万别。通常而言,自然法的意义包括道德理论与法学理论。根据自然法的道德学说,在某种意义上,支配人类行为的道德规范起源于人类的自然本性或和谐的宇宙真理;而依照自然法的法学理论,法律准则的权威则至少部分来自针对那些准则所具道德优势的思量。经典意义上的自然法是指从社会和个人角度、运用理性分析人性,并且演绎出个人道德行为背后所遵循的规律。 自然法的语义颇丰,它既是一类道德理论,又是一种法理学说,而这两种社会科学的核心却是截然不同的。在自然法的哲学体系中,法律与道德的概念时有交会,这种理念称作“交叠命题”。自然法的学派可谓百花齐放,其主要差异在于,在法律规范的确定方面,道德究竟扮演着何等重要的角色。英国政治哲学家托马斯·霍布斯在《利维坦》第十四、十五章中总共归纳出19条自然法则,并且这些法则可以被精简为一条简易的总则:己所不欲,勿施于人。他认为,自然法就是理性所发现的戒条或一般法则。苏格兰哲学家大卫·休谟则总结了三条自然法则:私有产权的不可侵犯性;自愿交易、自由签约权;履行承诺的法则。 (zh)
  • Приро́дне пра́во (лат. lex naturalis) — теоретична доктрина в теорії права, за якою головним джерелом права є сама природа, а не воля законодавця. Також термін визначає і саме право, задане природою. Людині природні права належать від народження, вони закладені в самій її сутності й однакові для всіх. (uk)
  • الحق الطبيعي (باللاتينية: ius naturae)، هو مجموعة الحقوق التي يكتسبها الفرد بالطبيعة. أي أنها هبة طبيعية لكل فرد من الجنس البشري، لا تنزع من الشخص والشعوب وتلتصق بالإنسان، ومن حقّه أن يعيها كوعيه حريته وكرامته الإنسانية؛ في حين يجب على المجتمع وسلطاته أن تؤمن الشروط على مختلف الأصعدة الاقتصادية والاجتماعية والسياسية والثقافية، لجعل ممارستها وصيانتها أمرًا ممكنًا، ومحاربة الحواجز التي تحول دونها أو تنتهك حرمتها. (ar)
  • El dret natural és un conjunt de normes i principis superiors que regeixen el comportament humà i poden ser coneguts pels humans. El concepte de dret natural s'oposa al de dret positiu, que és el conjunt de normes legalment vigents. Les doctrines que defensen, en major o menor grau, la superioritat del dret natural sobre el dret positiu reben el nom de jusnaturalistes, oposades a les doctrines que neguen la superioritat del dret natural o fins i tot neguen que el dret natural es pugui considerar un tipus de dret (l'únic dret seria el dret positiu. (ca)
  • Naturrecht (lateinisch ius naturae, aus ius ‚Recht‘ und natura ‚Natur‘; auch lateinisch ius naturale, natürliches Recht; seltener überpositives Recht) ist in der Rechtsphilosophie die Bezeichnung für ein universell gültiges Ordnungsprinzip, dessen Grundannahme die Idee bezeichnet, dass aus der Natur des Menschen die Normen des menschlichen Zusammenlebens zu begründen sind. Naturrecht ist nicht naturethisch als „Recht der Natur“ zu verstehen, denn im Mittelpunkt steht der Werte bildende Mensch mit seinen Naturanlagen. (de)
  • Hukum kodrat (bahasa Inggris: natural law; bahasa Latin: ius naturale, lex naturalis) merupakan suatu filosofi yang menyatakan bahwa hak-hak tertentu melekat sebagai konsekuensi dari dan dapat dipahami secara universal melalui daya pikir atau akal manusia. Secara historis, hukum kodrat mengacu pada penggunaan akal untuk menganalisis kodrat manusia untuk menyimpulkan secara deduktif aturan-aturan yang mengikat perilaku moral. Hukum alam (bahasa Inggris: law of nature), sebagaimana diatur oleh alam, bersifat universal. (in)
  • Natural law (Latin: ius naturale, lex naturalis) is a system of law based on a close observation of human nature, and based on values intrinsic to human nature that can be deduced and applied independent of positive law (the enacted laws of a state or society). According to natural law theory, all people have inherent rights, conferred not by act of legislation but by "God, nature, or reason." Natural law theory can also refer to "theories of ethics, theories of politics, theories of civil law, and theories of religious morality." (en)
  • Per giusnaturalismo o dottrina del diritto naturale (dal latino ius naturale, «diritto di natura» s'intende la corrente di pensiero filosofica che presuppone l'esistenza di una norma di condotta intersoggettiva universalmente valida e immutabile, fondata su una peculiare idea di natura (ma, come nota Bobbio, «‘natura’ è uno dei termini più ambigui in cui sia dato imbattersi nella storia della filosofia», preesistente a ogni forma storicamente assunta di diritto positivo (termine coniato dai medievali, derivato dal greco thésis, tradotto in latino come positio; e, appunto, positivum riproduceva letteralmente il senso greco del dativo thései, riferentesi al prodotto dell'opera umana e in grado di realizzare il miglior ordinamento possibile della società umana, servendo «in via principale (it)
  • Le droit naturel (en latin jus naturale) est l'ensemble des normes théoriques modernes prenant en considération la nature de l'Homme et sa finalité dans le monde. Le droit naturel s'oppose au droit positif, et diffère du concept de loi naturelle. En outre, le droit naturel se distingue des droits naturels : ces derniers se réfèrent à des droits subjectifs, tels que les droits de l'homme. On parle de droits naturels pour ceux-ci parce qu'on présume que ces droits seraient issus de la nature humaine, et qu'ils seraient donc inhérents à chacun, indépendamment de sa position sociale, de son ethnie, de sa nationalité, ou de toute autre considération. (fr)
  • Natuurrecht is verondersteld universeel geldend, hoger of beter recht dat wordt beschouwd als van nature gegeven, in de natuurlijke orde van de dingen gefundeerd. Daarmee staat het tegenover positief recht, het recht dat door mensen wordt geschapen. In de wijsbegeerte is natuurrecht de aanduiding van een meer dan tweeduizend jaar bestaande wijze van denken over mens en maatschappij, die berust op de grondgedachte dat er een bestaat en dat ook de samenleving berust op een natuurlijke ordening (zie ook Natuurwet). (nl)
  • Есте́ственное пра́во (лат. ius naturale) — доктрина в философии права и юриспруденции, признающая наличие у человека ряда неотъемлемых прав, которые принадлежат ему исходя из самого факта его принадлежности к человеческому роду. Концепция естественного права зародилась ещё в Античности и с тех пор претерпела весьма значительную эволюцию. С ней связаны такие имена, как Платон, Аристотель, Гуго Гроций, Томас Гоббс, Бенедикт Спиноза, Джон Локк, Шарль де Монтескье, Жан-Жак Руссо и ряд других авторов. (ru)
  • Prawo natury, prawo naturalne (łac. ius naturale) – postulowany, odmienny od prawa pozytywnego porządek prawny. Różne doktryny naturalnoprawne (rzadziej: jusnaturalne) prowadziły spory co do źródeł prawa natury, jego istoty, treści i stosunku do prawa stanowionego. Spór naturalizmu prawniczego z pozytywizmem prawniczym (nieuznającym istnienia prawa naturalnego) był jednym z ważniejszych tematów filozofii prawa. Tak rozumiane prawo natury należy odróżnić od prawidłowości zachodzących w przyrodzie i opisywanych przez nauki przyrodnicze. (pl)
  • Naturrätt (latin: ius naturale, lex naturalis är ett fundamentalt begrepp inom politiska ideologier och filosofi. Med naturrätt åsyftas uppfattningen att det existerar absoluta rättsprinciper nedlagda i människans natur, antingen av gudomligt ursprung eller med icke-religiösa förklaringar. Naturrätten är rättigheter och skyldigheter som anses naturliga, universellt giltiga för alla tider och folk, och som bör stå över de tillfälliga lagar som stiftas av stater. Naturrätten är "vad en människa är berättigad till just på grund av sin mänskliga natur", enligt filosofen Bertrand Russells definition. Naturrätten utgör vidare idéhistorisk grund för mänskliga rättigheter, demokrati, avskaffande av tortyr och dödsstraff, och flera länders konstitutioner, och är ett viktigt begrepp bland annat i d (sv)
  • Direito natural (da expressão latina ius naturale ou jusnaturalismo é uma teoria que procura fundamentar o direito no bom senso, na racionalidade, na equidade, na igualdade, na justiça e no pragmatismo. Ela não se propõe a uma descrição de assuntos humanos por meio de uma teoria; tampouco procura alcançar o patamar de ciência social descritiva. A teoria do direito natural tem, como projeto, avaliar as opções humanas com o propósito de agir de modo razoável e bom. Isso é alcançado através da fundamentação de determinados princípios do direito natural que são considerados bens humanos evidentes em si mesmos. (pt)
rdfs:label
  • Natural law (en)
  • حق طبيعي (ar)
  • Dret natural (ca)
  • Přirozené právo (cs)
  • Φυσικό Δίκαιο (el)
  • Jurnaturalismo (eo)
  • Naturrecht (de)
  • Derecho natural (es)
  • Hukum kodrat (in)
  • Droit naturel (fr)
  • Giusnaturalismo (it)
  • 自然法 (ja)
  • 자연법 (ko)
  • Natuurrecht (nl)
  • Prawo natury (pl)
  • Direito natural (pt)
  • Естественное право (ru)
  • Naturrätt (sv)
  • Природне право (uk)
  • 自然法 (zh)
rdfs:seeAlso
owl:differentFrom
owl:sameAs
skos:exactMatch
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:academicDiscipline of
is dbo:nonFictionSubject of
is dbo:notableIdea of
is dbo:philosophicalSchool of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:keywords of
is dbp:mainInterests of
is dbp:principalIdeas of
is dbp:schoolTradition of
is dbp:subject of
is dbp:subjects of
is owl:differentFrom of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License