| dbo:abstract
|
- القانون الطبيعي (باللاتينية: ius naturale، lex naturalis) هو نظام من الحقوق قائم على المراقبة الدقيقة للطبيعة البشرية، ويستند إلى القيم الجوهرية في الطبيعة البشرية التي يمكن استنباطها وتطبيقها بشكل مستقل عن القانون الوضعي (القوانين الصادرة لدولة أو مجتمع). ووفقًا لنظرية القانون الطبيعي، يتمتع جميع الأشخاص بحقوق متأصلة، لا تُمنح عن طريق التشريع القانوني بل تستمد من «الإله، أو الطبيعة، أو العقل». ويمكن لنظرية القانون الطبيعي أن تشير أيضًا إلى «نظريات الأخلاق، ونظريات السياسة، ونظريات القانون المدني، ونظريات الأخلاق الدينية». تنبأ الفلاسفة ما قبل سقراط في التقاليد الغربية بذلك، مثلًا أثناء بحثهم عن المبادئ التي تحكم الكون والبشر. وجرى توثيق مفهوم القانون الطبيعي في الفلسفة اليونانية القديمة، بما في ذلك عند أرسطو، وأشار إليه شيشرون في الفلسفة الرومانية القديمة. ويمكن العثور على الإشارات إليه أيضًا في العهدين القديم والجديد للكتاب المقدس، وقد شُرح لاحقًا في العصور الوسطى من قبل الفلاسفة المسيحيين مثل ألبيرتوس ماغنوس وتوما الأكويني. وقد قدمت مدرسة سالامانكا مساهمات ملحوظة أيضًا خلال عصر النهضة. على الرغم من أن الأفكار المركزية للقانون الطبيعي كانت جزءًا من الفكر المسيحي منذ الإمبراطورية الرومانية، إلا أن الأكويني وضع الأساس للقانون الطبيعي كنظام ثابت، إذ جمع الأفكار من أسلافه وكثفها في كتابه «Lex Naturalis» (تترجم حرفيًا: «القانون الطبيعي»). وجادل سانت توماس بأنه نظرًا إلى أن البشر يمتلكون المنطق، ولأن العقل هو شعلة من الإله، فإن جميع الأرواح البشرية مقدسة وذات قيمة غير محدودة مقارنة بأي كائن مخلوق، ما يعني أن جميع البشر متساوون بشكل أساسي ويمنحون مجموعة أساسية جوهرية من الحقوق التي لا يمكن لأي إنسان إلغاءها. تشكلت نظريات القانون الطبيعي الحديثة في عصر التنوير، إذ جمعت الإلهام من القانون الروماني والفلسفة المسيحية المدرسية والمفاهيم المعاصرة مثل نظرية العقد الاجتماعي. واستخدم القانون الطبيعي في تحدي نظرية الحق الإلهي للملوك، وأصبح مبررًا بديلًا لتأسيس عقد اجتماعي، وقانون وضعي، وحكومة - وبالتالي حقوق قانونية - في شكل الجمهوريانية الكلاسيكية. وخلال العقود الأولى من القرن الحادي والعشرين، ارتبط مفهوم القانون الطبيعي ارتباطًا وثيقًا بمفهوم الحقوق الطبيعية. يستخدم العديد من الفلاسفة والفقهاء القانونيين والعلماء مصطلح القانون الطبيعي كمرادف للحقوق الطبيعية (باللاتينية: ius naturale)، أو العدالة الطبيعية، على الرغم من أن آخرين يميزون بين القانون الطبيعي والحق الطبيعي. بسبب التقاطع بين القانون الطبيعي والحقوق الطبيعية، فقد جرت المطالبة بالقانون الطبيعي أو مرجعيته كعنصر رئيسي في إعلان استقلال الولايات المتحدة (1776)، وإعلان حقوق الإنسان والمواطن (1789) في فرنسا، والإعلان العالمي لحقوق الإنسان (1948) للأمم المتحدة، وكذلك الاتفاقية الأوروبية لحقوق الإنسان (1953) لمجلس أوروبا. (ar)
- El dret natural és un conjunt de normes i principis superiors que regeixen el comportament humà i poden ser coneguts pels humans. El concepte de dret natural s'oposa al de dret positiu, que és el conjunt de normes legalment vigents. Les doctrines que defensen, en major o menor grau, la superioritat del dret natural sobre el dret positiu reben el nom de jusnaturalistes, oposades a les doctrines que neguen la superioritat del dret natural o fins i tot neguen que el dret natural es pugui considerar un tipus de dret (l'únic dret seria el dret positiu). El jusnaturalisme, que és una tradició jurídica que s'enquadra dins de la Filosofia del Dret, segons el jurista italià Norberto Bobbio es caracteritza pel dualisme jurídic (reconeix l'existència d'un dret natural i un dret positiu, i la supremacia del primer sobre el segon) i la seva fonamentació es troba (segons el context històric) en un ens abstracte "natural" i "superior" a la voluntat de les persones - ja sigui la physis grega, Déu o la raó humana. El terme Ius Naturale, o dret natural, procedeix de les expressions llatines Ius (Dret, lloc de Dret) i Naturale (del natural). Va ser encunyat per Ciceró al definir-lo com "una llei veritable que consisteix en la recta raó, conforme a la naturalesa". El contingut del dret natural, o sigui, quins són els principis superiors que regeixen la vida humana, són un reflex de la moral de cada societat, considerada com a norma jurídica. Això fa que, encara que el dret natural pretengui ser únic, universal i immutable, en cada autor i en cada moment trobem concrecions diferents i oposades del dret natural. Així, per exemple, per Aristòtil l'esclavitud era una institució del dret natural mentre que per John Locke ho era la llibertat. La tradició jusnaturalista s'estén des del segle V a. de C. fins a la seva decadència en el segle xix, amb el que s'han succeït nombroses tesis i doctrines, fins i tot totalment diferents entre elles. En la teoria del dret natural, tota persona adquireix els seus drets naturals en néixer, aquests serien per tant inherents i es fonamentarien en la dignitat de la persona, drets que una societat jurídicament organitzada haurà de sempre respectar en el funcionament de l'Estat social i democràtic de Dret. Els drets naturals són universals i inalienables, encara que no sempre absoluts, ja que de vegades poden col·lidir amb altres drets de la mateixa naturalesa. En l'evolució històrica d'aquests drets, primer es va parlar de drets naturals, posteriorment de drets humans a partir de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789 i finalment de drets fonamentals des del procés constitucionalista, és a dir quan aquests drets es van incorporant a les constitucions dels Estats, especialment ja en la segona meitat del segle xx; d'aquesta manera, els principis del dret natural s'incorporen al dret positiu. La Declaració universal dels drets humans de 1948 és eclèctica i utilitza indistintament els termes drets naturals i drets humans. Un cas important en què es va donar al dret natural transcendència jurídica va ser el dels judicis de Nuremberg, perquè en el moment en què havien estat realitzats, els crims contra la humanitat comesos pels líders nazis no estaven prohibits pel dret positiu, ja que no hi havia cap norma vigent a Alemanya ni al dret internacional que els prohibís, però aquests actes eren clarament injustos. Aleshores, als criminals nazis se'ls va jutjar amb normes fonamentades en el dret natural, perquè una aplicació estricta del dret positiu hagués deixat impunes aquest crims. (ca)
- Přirozené právo (lat. ius naturale) znamená právo nepsané, věčné, univerzální a nezávislé na státu (resp. společenství států), jehož podstatou je obecná rovnost všech lidí, požadavek spravedlnosti a zákaz diskriminovat kteroukoli lidskou osobu. Vychází z právního dualismu, předchází pozitivní právo a je mu nadřazeno. Pojem přirozené právo vznikl ve starověkém římském právu a je mnohoznačný, zpravidla označuje souhrn určitých právních principů nebo obecných právních norem, které vycházejí z člověka a jeho přirozenosti (ius naturale), rozumu (ius rationale) nebo jako výraz božího záměru, boží vůle (ius divinum, lex aeterna). Zákonodárce by se měl řídit zásadami přirozeného práva, například spravedlností, aby svým pozitivním zákonům dodal legitimitu, klíčový pojem přirozeného práva. (cs)
- Naturrecht (lateinisch ius naturae, aus ius ‚Recht‘ und natura ‚Natur‘; auch lateinisch ius naturale, natürliches Recht; seltener überpositives Recht) ist in der Rechtsphilosophie die Bezeichnung für ein universell gültiges Ordnungsprinzip, dessen Grundannahme die Idee bezeichnet, dass aus der Natur des Menschen die Normen des menschlichen Zusammenlebens zu begründen sind. Naturrecht ist nicht naturethisch als „Recht der Natur“ zu verstehen, denn im Mittelpunkt steht der Werte bildende Mensch mit seinen Naturanlagen. Die Frage der Umsetzung apriorischer Ideen zu rechtschaffenem Tun, Wahrheit, Gutem und Schönem, die im Zeitalter der Aufklärung zur Formulierung naturrechtlicher Vertragstheorien führte, wurde bereits in der Philosophie der griechischen Antike aufgeworfen. Platon und Aristoteles argumentierten zudem, dass es des Mediums der Vernunft bedürfe, diese Werte für den Menschen urbar zu machen, insbesondere auch gegenüber Trieben und Begierden zu schützen und Balance zu schaffen. Die Sophisten stellten diesen essentialistischen Ansätzen benannte Rechtsprinzipien entgegen. Das neuzeitliche und moderne Naturrecht wurde maßgeblich von den Aufklärungsphilosophen Hobbes, Locke sowie auch Rousseau beeinflusst. Für die heutige Rezeption erlangte das Naturrecht Bedeutung im vom Menschen gesetzten Recht, dem positiven Recht. Für dieses steht eine Mehrzahl von bedeutenden Kodifikationen des 18. Jahrhunderts, etwa das preußische Landrecht. Als höchstrangige Rechtsquelle dient es zur Legitimierung rechtlicher Anschauungen. In einem engeren Sinne verwenden die Moralphilosophie und die Theologie das Naturrecht als Maßstab für diejenigen Prinzipien, aus denen die Sollsätze und die Bestimmung der Gerechtigkeit für ein naturgegebenes Miteinander abgeleitet werden. Der Rechtspositivismus vertritt dagegen die Auffassung, dass verfassungsmäßig zustande gekommenes Recht keine höhere Begründung braucht. Das Naturrecht wurzelt begrifflich in der griechischen Philosophie. Während Naturrecht über die römische Republik hinaus bis in die klassische Zeit der Kaiser in Rom kaum Bedeutung hatte, gewann es in der nachklassischen Zeit Gewicht und setzte sich neben das ius gentium oder nahm seine Stelle ein. Die katholische Kirche hält bis ins 21. Jahrhundert am Begriff Naturrecht fest. Die säkularen rechtsphilosophischen Ausprägungen des Naturrechts, die nicht aus religiösen Grundwerten hergeleitet sind, sondern von der Erkennbarkeit durch menschliche Vernunft, werden als Vernunftrecht bezeichnet. (de)
- Το λεγόμενο Φυσικό Δίκαιο, (ius naturale ή ), αποτελεί διάκριση του Διεθνούς Δικαίου που πρώτος την εισήγαγε στη σύγχρονη αντίληψη ο Ούγκο Γκρότιους (ο μετέπειτα χαρακτηρισθείς πατέρας του Διεθνούς Δικαίου). (el)
- Jurnaturalismo (el la latina ius naturale, "natura juro") estas ĝenerala termino, kiu inkluzivas tiujn filozofiajn-jurajn doktrinojn kiuj agnoskas ĉeeston de natura juro, nome amplekso de porkondutaj normoj dedukteblaj el la "naturo" kaj agnoskeblaj de la homa estulo. Jurnaturalismo oponas la tieldiritan juran pozitivismon bazitan sur pozitiva juro, konsiderita kiel leĝa korpuso kreita de iu homa komunumo laŭlonge de sia historio evoluo. Tiu kontraŭstaro estis tre taŭge dirita “dualismo”. (eo)
- El derecho natural es una doctrina ética y jurídica que postula la existencia de derechos fundamentados o determinados en la naturaleza humana. Propugna la existencia de un conjunto de derechos universales, anteriores, superiores e independientes al derecho escrito, al derecho positivo y al derecho consuetudinario. Se denomina iusnaturalismo al conjunto de pensadores o de escuelas de pensamiento que se inspiran en el derecho natural. (es)
- Zuzenbide naturala doktrina etiko eta juridiko bat da, giza izaeran oinarritutako edo zehaztutako eskubideak daudela aldarrikatzen duena. Eskubide unibertsal multzo bat egotea aldarrikatzen du, , zuzenbide positibotik eta ohiturazko zuzenbidetik gorakoak eta independenteak. Zuzenbide naturalean inspiratzen diren pentsalari edo pentsamendu-eskolen multzoari iusnaturalismoa deitzen zaio. (eu)
- Natural law (Latin: ius naturale, lex naturalis) is a system of law based on a close observation of human nature, and based on values intrinsic to human nature that can be deduced and applied independently of positive law (the express enacted laws of a state or society). According to natural law theory (called jusnaturalism), all people have inherent rights, conferred not by act of legislation but by "God, nature, or reason." Natural law theory can also refer to "theories of ethics, theories of politics, theories of civil law, and theories of religious morality." In the Western tradition, it was anticipated by the pre-Socratics, for example in their search for principles that governed the cosmos and human beings. The concept of natural law was documented in ancient Greek philosophy, including Aristotle, and was referred to in ancient Roman philosophy by Cicero. References to it are also to be found in the Old and New Testaments of the Bible, and were later expounded upon in the Middle Ages by Christian philosophers such as Albert the Great and Thomas Aquinas. The School of Salamanca made notable contributions during the Renaissance. Although the central ideas of natural law had been part of Christian thought since the Roman Empire, the foundation for natural law as a consistent system was laid by Aquinas, as he synthesised ideas from his predecessors and condensed them into his "Lex Naturalis" (lit. "Natural law"). St. Thomas argues that because human beings have reason, and because reason is a spark of the divine (see image of God), all human lives are sacred and of infinite value compared to any created object, meaning all humans are fundamentally equal and bestowed with an intrinsic basic set of rights that no human can remove. Modern natural law theories took shape in the Age of Enlightenment, combining inspiration from Roman law, Christian scholastic philosophy, and contemporary concepts such as social contract theory. It was used in challenging the theory of the divine right of kings, and became an alternative justification for the establishment of a social contract, positive law, and government—and thus legal rights—in the form of classical republicanism. In the early decades of the 21st century, the concept of natural law is closely related to the concept of natural rights. Indeed, many philosophers, jurists and scholars use natural law synonymously with natural rights (Latin: ius naturale), or natural justice, though others distinguish between natural law and natural right. Because of the intersection between natural law and natural rights, natural law has been claimed or attributed as a key component in the Act of Abjuration (1581) of the Netherlands, the Declaration of Independence (1776) of the United States, the Declaration of the Rights of Man and of the Citizen (1789) of France, the Universal Declaration of Human Rights (1948) of the United Nations, as well as the European Convention on Human Rights (1953) of the Council of Europe. (en)
- Hukum kodrat (bahasa Inggris: natural law; bahasa Latin: ius naturale, lex naturalis) merupakan suatu filosofi yang menyatakan bahwa hak-hak tertentu melekat sebagai konsekuensi dari dan dapat dipahami secara universal melalui daya pikir atau akal manusia. Secara historis, hukum kodrat mengacu pada penggunaan akal untuk menganalisis kodrat manusia untuk menyimpulkan secara deduktif aturan-aturan yang mengikat perilaku moral. Hukum alam (bahasa Inggris: law of nature), sebagaimana diatur oleh alam, bersifat universal. Hukum kodrat muncul pertama kali dalam filsafat Yunani kuno, disinggung di dalam Alkitab, dan selanjutnya dihidupkan kembali serta dikembangkan pada Abad Pertengahan oleh para seperti Albertus Agung dan Thomas Aquinas. Hukum kodrat sering dicampuradukkan dengan hukum umum, namun keduanya berbeda. Kendati teori-teori hukum kodrat memberikan suatu pengaruh besar pada perkembangan hukum umum Inggris, yang terakhir disebutkan itu tidak berdasar pada hak-hak yang melekat, tetapi merupakan tradisi hukum di mana nilai-nilai atau hak-hak tertentu diakui secara hukum karena telah memiliki pernyataan atau pengakuan yudisial. Hukum kodrat sering dikontraskan dengan hukum-hukum buatan manusia (hukum positif) dari suatu negara, entitas politik, ataupun masyarakat tertentu. Dalam teori hukum, interpretasi dari suatu hukum buatan manusia membutuhkan beberapa referensi pada hukum kodrat. Dalam pemahaman hukum kodrat ini, hukum kodrat dapat dirujuk untuk mengkritik putusan-putusan pengadilan mengenai apa yang dikatakan hukum tersebut, tetapi tidak untuk mengkritik interpretasi terbaik dari hukum itu sendiri. Beberapa filsuf, yuris, dan cendekiawan menggunakan hukum kodrat secara identik dengan atau (bahasa Latin: ), sementara yang lainnya membedakan antara hukum kodrat dan hak kodrat. Teori-teori hukum kodrat modern dikembangkan lebih lanjut selama Abad Pencerahan, sambil mengombinasikan inspirasi dari hukum Romawi, dan berdampingan dengan filosofi-filosofi seperti teori kontrak sosial. Karakteristik ini banyak terlihat dalam karya-karya Alberico Gentili, , Richard Hooker, Thomas Hobbes, Hugo Grotius, Samuel von Pufendorf, , John Locke, Francis Hutcheson, Jean-Jacques Burlamaqui, Jean Jacques Rousseau, , Cesare Beccaria, dan . , suatu filsafat hukum, beranggapan bahwa berdirinya Amerika Serikat didasarkan pada hukum kodrat. Akibat titik pertemuan antara hukum kodrat dan , hukum kodrat telah dirujuk sebagai suatu komponen dalam Deklarasi Kemerdekaan Amerika Serikat dan Konstitusi Amerika Serikat, serta dalam Deklarasi Hak Asasi Manusia dan Warga Negara. (lih. "Laws of Nature" pada paragraf pertama Declaration of Independence) Di dalam Deklarasi Kemerdekaan Amerika Serikat, filosofi-filosofi seperti menggantikan doktrin lama Hak Ilahi raja-raja. (in)
- Per giusnaturalismo (anche diritto naturale, dal latino ius naturale, «diritto di natura») s'intende la corrente di pensiero filosofica che presuppone l'esistenza di una norma di condotta intersoggettiva universalmente valida e immutabile, fondata su una peculiare idea di natura (ma, come nota Bobbio, «‘natura’ è uno dei termini più ambigui in cui sia dato imbattersi nella storia della filosofia»), preesistente a ogni forma storicamente assunta di diritto positivo (termine coniato dai medievali, derivato dal greco thésis, tradotto in latino come positio; e, appunto, positivum riproduceva letteralmente il senso greco del dativo thései, riferentesi al prodotto dell'opera umana) e in grado di realizzare il miglior ordinamento possibile della società umana, servendo «in via principale per decidere le controversie fra gli Stati e fra il governo e il suo popolo». Secondo la dottrina giusnaturalistica il diritto positivo non si adegua mai completamente alla legge naturale, perché esso contiene elementi variabili e accidentali, mutevoli in ogni luogo e in ogni tempo: i diritti positivi sono realizzazioni imperfette e approssimative della norma naturale e perfetta, la quale, da quanto risulta dal manuale settecentesco di Gottfried Achenwall intitolato Jus naturae in usum auditorum, può servire «in via sussidiaria per colmare le lacune del diritto positivo». I temi affrontati dai teorici della dottrina del diritto naturale attengono al diritto, perché pongono in discussione la validità delle leggi, alla morale, in quanto riguardano l'intima coscienza dell'uomo, e, prevedendo limiti al potere dello Stato, alla politica. (it)
- Le droit naturel (en latin : jus naturale) est l'ensemble de normes théoriques prenant en considération la nature de l'Homme et sa finalité dans le monde. Le droit naturel a fait l'objet de réflexions philosophiques importantes à partir du XVIe siècle. (fr)
- 자연법(自然法, 영어: natural law, the law of nature, 라틴어: lex naturalis)은 자연히 존재해 언제 어디서나 유효한 보편적이고 불변적인 법칙이다. 이러한 뜻은 인위적인 가치에 대칭되어 실정법, 즉 정치적인 공동체나 사회, 국가 등에서 만든 법과 반대되거나 비판적인 의미로 쓰인다. 그러나 자연법은 실정법과 함께 놓아야만 드러나는 성질들을 가지고 있기 때문에, 실정법 자체를 부정하기보다는 그 법의 상태를 비판한다고 할 수 있고 결국 상호보완적인 관계를 가지게 된다. 현대의 법학자나 정치학자는 "당연한 정의"나 "자연적 권리(라틴어: ius naturale)"를 다른 것으로 구분하기도 하지만 일반적으로는 같은 뜻으로 쓰인다. 자연법이라는 명칭을 갖는 것은 그것들이 우리 존재의 형성 구조에서 유래되기 때문이다. 그 자연법들을 잘 이해하려면 사회가 성립되기 이전의 인간을 살펴보아야 한다. 자연법이란 사람들에게 원초의 상태에서부터 적용된다고 할 수 있는 법이다. (ko)
- 自然法（しぜんほう、英: natural law、独: Naturrecht、羅: lex naturae、lex naturalis）とは、事物の（英: nature、独: Natur、羅: natura）から導き出される法の総称である。性法とも呼ばれる。 (ja)
- Natuurrecht is verondersteld universeel geldend, hoger of beter recht dat wordt beschouwd als van nature gegeven, in de natuurlijke orde van de dingen gefundeerd. Daarmee staat het tegenover positief recht, het recht dat door mensen wordt geschapen. Volgens het rechtspositivisme is natuurrecht problematisch, aangezien zelfs zogenaamde fundamentele waarden en normen niet collectief zijn, maar kunnen conflicteren en zelfs tegengesteld zijn. Daarmee is vanuit natuurrecht het dynamieke, veranderlijke karakter van recht ook moeilijk te begrijpen, aangezien waarden en normen niet alleen verschillen per gebied, maar ook in de tijd. Andersom is het ontbreken van een verband tussen recht en de in een samenleving geldende waarden en normen problematisch voor het rechtspositivisme. In de wijsbegeerte is natuurrecht de aanduiding van een meer dan tweeduizend jaar bestaande wijze van denken over mens en maatschappij, die berust op de grondgedachte dat er een bestaat en dat ook de samenleving berust op een natuurlijke ordening (zie ook Natuurwet). In zijn lange geschiedenis, die loopt van de stoïcijnse filosofen via de grote middeleeuwse denkers en Hugo de Groot tot in onze dagen, vindt men bovenvermelde kenmerken steeds terug: of men nu geloofde in de immanente redelijkheid van de wereld, in het scheppingsplan van God of kortweg in het bestaan van regelmaat in de verschijnselen, altijd is de grondgedachte die van een onafhankelijk van de mens bestaande ordening in de wereld, die men door middel van deductieve redenering kan vaststellen. (nl)
- Direito natural (da expressão latina ius naturale) ou jusnaturalismo é uma teoria que procura fundamentar o direito no bom senso, na racionalidade, na equidade, na igualdade, na justiça e no pragmatismo. Ela não se propõe a uma descrição de assuntos humanos por meio de uma teoria; tampouco procura alcançar o patamar de ciência social descritiva. A teoria do direito natural tem, como projeto, avaliar as opções humanas com o propósito de agir de modo razoável e bom. Isso é alcançado através da fundamentação de determinados princípios do direito natural que são considerados bens humanos evidentes em si mesmos. A teoria do direito natural abrange uma grande parte da filosofia de Tomás de Aquino, Francisco Suárez, Richard Hooker, Thomas Hobbes, Hugo Grócio, Samuel von Pufendorf, John Locke, Jean-Jacques Burlamaqui e Jean-Jacques Rousseau, e exerceu uma influência profunda no movimento do racionalismo jurídico do século XVIII, quando surge a noção dos direitos fundamentais, no conservadorismo, e no desenvolvimento da common law inglesa. Na atualidade, o jurista inglês John Finnis é o maior expoente das escolas de direito natural. Uma discussão importante a ser considerada é a relação entre o direito natural e o direito positivo. Entretanto, essa discussão gera muitas confusões e integra exclusivamente a fundamentação da teoria, e não suas finalidades e características apresentadas acima. (pt)
- Prawo natury, prawo naturalne (łac. ius naturale) – postulowany, odmienny od prawa pozytywnego porządek prawny. Różne doktryny naturalnoprawne (rzadziej: jusnaturalne) prowadziły spory co do źródeł prawa natury, jego istoty, treści i stosunku do prawa stanowionego. Spór naturalizmu prawniczego z pozytywizmem prawniczym (nieuznającym istnienia prawa naturalnego) był jednym z ważniejszych tematów filozofii prawa. Tak rozumiane prawo natury należy odróżnić od prawidłowości zachodzących w przyrodzie i opisywanych przez nauki przyrodnicze. Terminów prawo natury i prawo naturalne używa się w języku polskim najczęściej zamiennie, przy czym prawo natury jest germanizmem (z niem. Naturrecht), a prawo naturalne latynizmem (z łac. ius naturale). (pl)
- Naturrätt (latin: ius naturale, lex naturalis) är ett fundamentalt begrepp inom politiska ideologier och filosofi. Med naturrätt åsyftas uppfattningen att det existerar absoluta rättsprinciper nedlagda i människans natur, antingen av gudomligt ursprung eller med icke-religiösa förklaringar. Naturrätten är rättigheter och skyldigheter som anses naturliga, universellt giltiga för alla tider och folk, och som bör stå över de tillfälliga lagar som stiftas av stater. Naturrätten är "vad en människa är berättigad till just på grund av sin mänskliga natur", enligt filosofen Bertrand Russells definition. Naturrätten utgör vidare idéhistorisk grund för mänskliga rättigheter, demokrati, avskaffande av tortyr och dödsstraff, och flera länders konstitutioner, och är ett viktigt begrepp bland annat i diskussioner om legitimering av makt, statsbildning, ägande och krigets lagar (folkrätten). Naturrätten uppstod som begrepp under antiken och vidareutvecklades under medeltiden och upplysningstiden av filosofer såsom Aristoteles, Tomas av Aquino, Hugo Grotius, Thomas Hobbes och John Locke. Under 1600- och 1700-talen försökte flera upplysningsfilosofer beskriva ett samhälle utan civilisation där människor levde enligt naturens lagar. Hur naturrätten definieras och förhållandet till den avgörs av vilken syn man har på människor och naturen, vilket innebär att definitionen av den har utvecklats genom århundradena utifrån ideologiska kontexter. Gemensamt för de olika definitionerna är krav på att rättighetssystemet skall vara konsekvent och sammanhängande, grundas på moral, att moralen är naturlig, samt att handlingar som bevarar möjligheten till fortsatt samlevnad anses som rätta handlingar. Två filosofiska strömningar som står i kontrast till naturrätten är värdenihilism och rättspositivism, vilka förnekar existensen av objektivt sann rätt. (sv)
- Приро́дне пра́во (лат. lex naturalis) — теоретична доктрина в теорії права, за якою головним джерелом права є сама природа, а не воля законодавця. Також термін визначає і саме право, задане природою. Людині природні права належать від народження, вони закладені в самій її сутності й однакові для всіх. (uk)
- Есте́ственное пра́во (лат. ius naturale) — доктрина в философии права и юриспруденции, признающая наличие у человека ряда неотъемлемых прав, которые принадлежат ему исходя из самого факта его принадлежности к человеческому роду. Естественное право противопоставляется доктрине правового позитивизма: если последняя утверждает, что право может быть даровано лишь по воле государства, воплощённой в законе, и что никакого права вне закона быть не может, то концепция естественного права разводит понятия «право» и «закон». Согласно ей, у каждого индивида есть некоторые высшие, постоянно действующие права, олицетворяющие разум, справедливость, объективный порядок ценностей или даже мудрость самого Бога. Все они не зависят от норм и принципов, установленных государством, и действуют напрямую. Для законодателя естественное право должно быть ориентиром, к которому необходимо стремиться. Отсюда же выводится право народа на восстание в случае, если естественные права в данном государстве попираются. Единого общепризнанного перечня естественных прав не существует: он может меняться в зависимости от времени, места, а также мнения того или иного автора ― и это часто называют одним из слабых мест данной теории. Издавна под естественным правом в общем и целом понималось право на защиту от насилия со стороны других людей и государства и право на свободное распоряжение своей личностью. В современный период к естественным правам обычно относят также и многие социально-экономические и политические права, в частности, право народа устанавливать конституцию, активно участвовать в политической жизни, объединяться в политические партии, право на труд, на достойную заработную плату, равенство граждан перед судом и законом. Концепция естественного права зародилась ещё в Античности и с тех пор претерпела весьма значительную эволюцию. С ней связаны такие имена, как Платон, Аристотель, Гуго Гроций, Томас Гоббс, Бенедикт Спиноза, Джон Локк, Шарль де Монтескье, Жан-Жак Руссо и ряд других авторов. Идеи естественного права получили большое распространение в Западной Европе и США в период революций XVII―XVIII вв. Возрождение естественно-правовых идей произошло после окончания Второй мировой войны и стало реакцией на юридический позитивизм, бывший главенствовавшей правовой идеологией в фашистских и нацистских режимах. Считается, что естественно-правовые взгляды на сущность права активизируются в обществе при переходе от полицейского государства к государству правовому. (ru)
- 自然法（英語：Natural law, Laws of Nature；拉丁語：ius naturale, lex naturalis），为独立于政治上的实在法而存在的正义体系。对它的诠释与使用在历史上千差万别。通常而言，自然法的意义包括道德理论与法学理论。根据自然法的道德学说，在某种意义上，支配人类行为的道德规范起源于人类的自然本性或和谐的宇宙真理；而依照自然法的法学理论，法律准则的权威则至少部分来自针对那些准则所具道德优势的思量。经典意义上的自然法是指从社会和个人角度、运用理性分析人性，并且演绎出个人道德行为背后所遵循的规律。 自然法的语义颇丰，它既是一类道德理论，又是一种法理学说，而这两种社会科学的核心却是截然不同的。在自然法的哲学体系中，法律与道德的概念时有交会，这种理念称作“交叠命题”。自然法的学派可谓百花齐放，其主要差异在于，在法律规范的确定方面，道德究竟扮演着何等重要的角色。英国政治哲学家托马斯·霍布斯在《利维坦》第十四、十五章中总共归纳出19条自然法则，并且这些法则可以被精简为一条简易的总则：己所不欲，勿施于人。他认为，自然法就是理性所发现的戒条或一般法则。苏格兰哲学家大卫·休谟则总结了三条自然法则：私有产权的不可侵犯性；自愿交易、自由签约权；履行承诺的法则。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Přirozené právo (lat. ius naturale) znamená právo nepsané, věčné, univerzální a nezávislé na státu (resp. společenství států), jehož podstatou je obecná rovnost všech lidí, požadavek spravedlnosti a zákaz diskriminovat kteroukoli lidskou osobu. Vychází z právního dualismu, předchází pozitivní právo a je mu nadřazeno. Pojem přirozené právo vznikl ve starověkém římském právu a je mnohoznačný, zpravidla označuje souhrn určitých právních principů nebo obecných právních norem, které vycházejí z člověka a jeho přirozenosti (ius naturale), rozumu (ius rationale) nebo jako výraz božího záměru, boží vůle (ius divinum, lex aeterna). Zákonodárce by se měl řídit zásadami přirozeného práva, například spravedlností, aby svým pozitivním zákonům dodal legitimitu, klíčový pojem přirozeného práva. (cs)
- Το λεγόμενο Φυσικό Δίκαιο, (ius naturale ή ), αποτελεί διάκριση του Διεθνούς Δικαίου που πρώτος την εισήγαγε στη σύγχρονη αντίληψη ο Ούγκο Γκρότιους (ο μετέπειτα χαρακτηρισθείς πατέρας του Διεθνούς Δικαίου). (el)
- Jurnaturalismo (el la latina ius naturale, "natura juro") estas ĝenerala termino, kiu inkluzivas tiujn filozofiajn-jurajn doktrinojn kiuj agnoskas ĉeeston de natura juro, nome amplekso de porkondutaj normoj dedukteblaj el la "naturo" kaj agnoskeblaj de la homa estulo. Jurnaturalismo oponas la tieldiritan juran pozitivismon bazitan sur pozitiva juro, konsiderita kiel leĝa korpuso kreita de iu homa komunumo laŭlonge de sia historio evoluo. Tiu kontraŭstaro estis tre taŭge dirita “dualismo”. (eo)
- El derecho natural es una doctrina ética y jurídica que postula la existencia de derechos fundamentados o determinados en la naturaleza humana. Propugna la existencia de un conjunto de derechos universales, anteriores, superiores e independientes al derecho escrito, al derecho positivo y al derecho consuetudinario. Se denomina iusnaturalismo al conjunto de pensadores o de escuelas de pensamiento que se inspiran en el derecho natural. (es)
- Zuzenbide naturala doktrina etiko eta juridiko bat da, giza izaeran oinarritutako edo zehaztutako eskubideak daudela aldarrikatzen duena. Eskubide unibertsal multzo bat egotea aldarrikatzen du, , zuzenbide positibotik eta ohiturazko zuzenbidetik gorakoak eta independenteak. Zuzenbide naturalean inspiratzen diren pentsalari edo pentsamendu-eskolen multzoari iusnaturalismoa deitzen zaio. (eu)
- Le droit naturel (en latin : jus naturale) est l'ensemble de normes théoriques prenant en considération la nature de l'Homme et sa finalité dans le monde. Le droit naturel a fait l'objet de réflexions philosophiques importantes à partir du XVIe siècle. (fr)
- 자연법(自然法, 영어: natural law, the law of nature, 라틴어: lex naturalis)은 자연히 존재해 언제 어디서나 유효한 보편적이고 불변적인 법칙이다. 이러한 뜻은 인위적인 가치에 대칭되어 실정법, 즉 정치적인 공동체나 사회, 국가 등에서 만든 법과 반대되거나 비판적인 의미로 쓰인다. 그러나 자연법은 실정법과 함께 놓아야만 드러나는 성질들을 가지고 있기 때문에, 실정법 자체를 부정하기보다는 그 법의 상태를 비판한다고 할 수 있고 결국 상호보완적인 관계를 가지게 된다. 현대의 법학자나 정치학자는 "당연한 정의"나 "자연적 권리(라틴어: ius naturale)"를 다른 것으로 구분하기도 하지만 일반적으로는 같은 뜻으로 쓰인다. 자연법이라는 명칭을 갖는 것은 그것들이 우리 존재의 형성 구조에서 유래되기 때문이다. 그 자연법들을 잘 이해하려면 사회가 성립되기 이전의 인간을 살펴보아야 한다. 자연법이란 사람들에게 원초의 상태에서부터 적용된다고 할 수 있는 법이다. (ko)
- 自然法（しぜんほう、英: natural law、独: Naturrecht、羅: lex naturae、lex naturalis）とは、事物の（英: nature、独: Natur、羅: natura）から導き出される法の総称である。性法とも呼ばれる。 (ja)
- Приро́дне пра́во (лат. lex naturalis) — теоретична доктрина в теорії права, за якою головним джерелом права є сама природа, а не воля законодавця. Також термін визначає і саме право, задане природою. Людині природні права належать від народження, вони закладені в самій її сутності й однакові для всіх. (uk)
- 自然法（英語：Natural law, Laws of Nature；拉丁語：ius naturale, lex naturalis），为独立于政治上的实在法而存在的正义体系。对它的诠释与使用在历史上千差万别。通常而言，自然法的意义包括道德理论与法学理论。根据自然法的道德学说，在某种意义上，支配人类行为的道德规范起源于人类的自然本性或和谐的宇宙真理；而依照自然法的法学理论，法律准则的权威则至少部分来自针对那些准则所具道德优势的思量。经典意义上的自然法是指从社会和个人角度、运用理性分析人性，并且演绎出个人道德行为背后所遵循的规律。 自然法的语义颇丰，它既是一类道德理论，又是一种法理学说，而这两种社会科学的核心却是截然不同的。在自然法的哲学体系中，法律与道德的概念时有交会，这种理念称作“交叠命题”。自然法的学派可谓百花齐放，其主要差异在于，在法律规范的确定方面，道德究竟扮演着何等重要的角色。英国政治哲学家托马斯·霍布斯在《利维坦》第十四、十五章中总共归纳出19条自然法则，并且这些法则可以被精简为一条简易的总则：己所不欲，勿施于人。他认为，自然法就是理性所发现的戒条或一般法则。苏格兰哲学家大卫·休谟则总结了三条自然法则：私有产权的不可侵犯性；自愿交易、自由签约权；履行承诺的法则。 (zh)
- القانون الطبيعي (باللاتينية: ius naturale، lex naturalis) هو نظام من الحقوق قائم على المراقبة الدقيقة للطبيعة البشرية، ويستند إلى القيم الجوهرية في الطبيعة البشرية التي يمكن استنباطها وتطبيقها بشكل مستقل عن القانون الوضعي (القوانين الصادرة لدولة أو مجتمع). ووفقًا لنظرية القانون الطبيعي، يتمتع جميع الأشخاص بحقوق متأصلة، لا تُمنح عن طريق التشريع القانوني بل تستمد من «الإله، أو الطبيعة، أو العقل». ويمكن لنظرية القانون الطبيعي أن تشير أيضًا إلى «نظريات الأخلاق، ونظريات السياسة، ونظريات القانون المدني، ونظريات الأخلاق الدينية». (ar)
- El dret natural és un conjunt de normes i principis superiors que regeixen el comportament humà i poden ser coneguts pels humans. El concepte de dret natural s'oposa al de dret positiu, que és el conjunt de normes legalment vigents. Les doctrines que defensen, en major o menor grau, la superioritat del dret natural sobre el dret positiu reben el nom de jusnaturalistes, oposades a les doctrines que neguen la superioritat del dret natural o fins i tot neguen que el dret natural es pugui considerar un tipus de dret (l'únic dret seria el dret positiu). (ca)
- Naturrecht (lateinisch ius naturae, aus ius ‚Recht‘ und natura ‚Natur‘; auch lateinisch ius naturale, natürliches Recht; seltener überpositives Recht) ist in der Rechtsphilosophie die Bezeichnung für ein universell gültiges Ordnungsprinzip, dessen Grundannahme die Idee bezeichnet, dass aus der Natur des Menschen die Normen des menschlichen Zusammenlebens zu begründen sind. Naturrecht ist nicht naturethisch als „Recht der Natur“ zu verstehen, denn im Mittelpunkt steht der Werte bildende Mensch mit seinen Naturanlagen. (de)
- Natural law (Latin: ius naturale, lex naturalis) is a system of law based on a close observation of human nature, and based on values intrinsic to human nature that can be deduced and applied independently of positive law (the express enacted laws of a state or society). According to natural law theory (called jusnaturalism), all people have inherent rights, conferred not by act of legislation but by "God, nature, or reason." Natural law theory can also refer to "theories of ethics, theories of politics, theories of civil law, and theories of religious morality." (en)
- Hukum kodrat (bahasa Inggris: natural law; bahasa Latin: ius naturale, lex naturalis) merupakan suatu filosofi yang menyatakan bahwa hak-hak tertentu melekat sebagai konsekuensi dari dan dapat dipahami secara universal melalui daya pikir atau akal manusia. Secara historis, hukum kodrat mengacu pada penggunaan akal untuk menganalisis kodrat manusia untuk menyimpulkan secara deduktif aturan-aturan yang mengikat perilaku moral. Hukum alam (bahasa Inggris: law of nature), sebagaimana diatur oleh alam, bersifat universal. (in)
- Per giusnaturalismo (anche diritto naturale, dal latino ius naturale, «diritto di natura») s'intende la corrente di pensiero filosofica che presuppone l'esistenza di una norma di condotta intersoggettiva universalmente valida e immutabile, fondata su una peculiare idea di natura (ma, come nota Bobbio, «‘natura’ è uno dei termini più ambigui in cui sia dato imbattersi nella storia della filosofia»), preesistente a ogni forma storicamente assunta di diritto positivo (termine coniato dai medievali, derivato dal greco thésis, tradotto in latino come positio; e, appunto, positivum riproduceva letteralmente il senso greco del dativo thései, riferentesi al prodotto dell'opera umana) e in grado di realizzare il miglior ordinamento possibile della società umana, servendo «in via principale per deci (it)
- Prawo natury, prawo naturalne (łac. ius naturale) – postulowany, odmienny od prawa pozytywnego porządek prawny. Różne doktryny naturalnoprawne (rzadziej: jusnaturalne) prowadziły spory co do źródeł prawa natury, jego istoty, treści i stosunku do prawa stanowionego. Spór naturalizmu prawniczego z pozytywizmem prawniczym (nieuznającym istnienia prawa naturalnego) był jednym z ważniejszych tematów filozofii prawa. Tak rozumiane prawo natury należy odróżnić od prawidłowości zachodzących w przyrodzie i opisywanych przez nauki przyrodnicze. (pl)
- Natuurrecht is verondersteld universeel geldend, hoger of beter recht dat wordt beschouwd als van nature gegeven, in de natuurlijke orde van de dingen gefundeerd. Daarmee staat het tegenover positief recht, het recht dat door mensen wordt geschapen. In de wijsbegeerte is natuurrecht de aanduiding van een meer dan tweeduizend jaar bestaande wijze van denken over mens en maatschappij, die berust op de grondgedachte dat er een bestaat en dat ook de samenleving berust op een natuurlijke ordening (zie ook Natuurwet). (nl)
- Direito natural (da expressão latina ius naturale) ou jusnaturalismo é uma teoria que procura fundamentar o direito no bom senso, na racionalidade, na equidade, na igualdade, na justiça e no pragmatismo. Ela não se propõe a uma descrição de assuntos humanos por meio de uma teoria; tampouco procura alcançar o patamar de ciência social descritiva. A teoria do direito natural tem, como projeto, avaliar as opções humanas com o propósito de agir de modo razoável e bom. Isso é alcançado através da fundamentação de determinados princípios do direito natural que são considerados bens humanos evidentes em si mesmos. (pt)
- Naturrätt (latin: ius naturale, lex naturalis) är ett fundamentalt begrepp inom politiska ideologier och filosofi. Med naturrätt åsyftas uppfattningen att det existerar absoluta rättsprinciper nedlagda i människans natur, antingen av gudomligt ursprung eller med icke-religiösa förklaringar. Naturrätten är rättigheter och skyldigheter som anses naturliga, universellt giltiga för alla tider och folk, och som bör stå över de tillfälliga lagar som stiftas av stater. Naturrätten är "vad en människa är berättigad till just på grund av sin mänskliga natur", enligt filosofen Bertrand Russells definition. Naturrätten utgör vidare idéhistorisk grund för mänskliga rättigheter, demokrati, avskaffande av tortyr och dödsstraff, och flera länders konstitutioner, och är ett viktigt begrepp bland annat i d (sv)
- Есте́ственное пра́во (лат. ius naturale) — доктрина в философии права и юриспруденции, признающая наличие у человека ряда неотъемлемых прав, которые принадлежат ему исходя из самого факта его принадлежности к человеческому роду. Концепция естественного права зародилась ещё в Античности и с тех пор претерпела весьма значительную эволюцию. С ней связаны такие имена, как Платон, Аристотель, Гуго Гроций, Томас Гоббс, Бенедикт Спиноза, Джон Локк, Шарль де Монтескье, Жан-Жак Руссо и ряд других авторов. (ru)
|
.png){kind=link}
