| dbo:abstract
|
- القزلباش (بالتركية:Kızılbaş)، بالعثمانية التركية وتعني ذو الرؤوس الحمراء، وهي مجموعة من الجنود الشيعة الذين عينتهم الدولة الصفوية في منتصف القرن الخامس عشر الميلادي. وقد كان يقصد بها السنة العثمانيون كاسم ساخر، ولكن لاحقاً أخذت كعلامة شجاعة من قِبَل الصفويين. (ar)
- Kizilbaix (cap vermell) són diversos grups o sectes a Turquia, entre les quals la principal és la dels alevis. A l'Afganistan hi ha un grup xiïta minoritari principalment a Kabul i part de l'Hazaradjat, anomenat kizilbaix, descendents suposats de la guarnició establerta per Nadir Shah el 1738 durant la seva campanya a l'Índia i que el 1980 s'estimaven entre 60.000 i 200.000. A la república de l'Azerbaidjan de 1918 a 1920 les tropes regulars reclutades pel govern van rebre el nom de kizilbaixis. Sota els safàvides el nom, originat en el turbant (tadj) distintiu (escarlata o porpra) amb 12 puntes (pels 12 imams), fou donat als deixebles (murads) dels xeics safàvides. Shaykh Haydar va establir el 1478 una confraria que portava aquest turbant però l'aq qoyunlu Yakub va prohibir portar-lo a la mort del xeic. Posteriorment els safàvides van anomenar kizilbaixis a les tribus turcmanes d'Anatòlia, muntanyes d'Armènia i nord de Síria que van ser convertits a la secta i van esdevenir els deixebles fanàtics dels xeics a Ardabil; es va estendre el nom també a algunes tribus iranianes que donaven suport als safàvides com els talix i els de Karadja Dagh, i a grups kurds i lurs. Els grups principals (oymaks) foren:
*
*
*
* (de Dhu l-Kadr)
*
* Afshar
* Qadjar
* Turkman
* Warsak
* Baharlu Amb el xa Ismail I els més poderosos eren els shamlus. La presència de nombrosos kizilbaixis a Anatòlia oriental, convertits a les doctrines safàvides (xiïtes), era un perill pels otomans (sunnites), i el 1502 Baiazet II en va deportar molts a Morea. El 1511 una revolta de kizilbaixis va esclatar a Tekeoğulları i Selim I en va massacrar uns quants milers (uns 40.000) abans d'envair Pèrsia el 1514. A Pèrsia, d'ençà que va néixer l'estat safàvida el 1501, els kizibaixis van formar l'aristocràcia militar de l'estat. Després d'ajudar a la nissaga a obtenir el poder van rebre les principals funcions de l'estat i els principals governs provincials. les dues funcions principals eren el i l', que al principi eren ocupades les dues pel mateix oficial kizilbaix. Amb Tahmasp I l'ofici d'amir al-umara va perdre importància i el va substituir el de kurči-bashi, que ocuparen també oficials kizilbaixis. Els governs provincials els van rebre com a feus (tiyul). després del 1510 amb la conquesta del Gran Khorasan, Herat va esdevenir la segon capital i seu d'un príncep safàvida (generalment l'hereu presumpte) sota la guàrdia del governador general kizilbaix amb títol de lala o atabeg (tutor). Aquesta hegemonia va provocar friccions. Els kizilbaixis designaven als perses com "tadjiks" en sentit despectiu; els perses que tradicionalment havien tingut l'administració, aspiraven als càrrecs principals. El xa Ismail va tractar de mantenir un equilibri entre les dues forces i va nomenar alguns wakils perses, però dels cinc que va arribar a exercir en el seu regnat, tres foren assassinats per kizilbaixis. A la mort d'Isamil el 1524, la curta edat de Tahmasp I el seu fill i successor, fou aprofitada pels kizilbaixis per assolir el poder de l'estat. Però les diferències tribals (oblidades durant els anys de lluita pel poder) ja havien retornat i durant deu anys els principals oymaks van lluitar per l'hegemonia. Entre 1526 i 1533 bé un dels oymaks o bé una coalició va governar el país. El 1530-1531 els takkalus es van apoderar de la persona del xa, però els altres oymaks el van defensar i en la lluita milers de takkalus foren morts (els que van sobreviure van fugir a l'Iraq i van entrar al servei dels otomans). El 1533 Tahmasp I va agafar el control que va conservar uns 40 anys però quan es va posar malalt el 1574 les lluites entre els kizilbaixis van retornar. Però ara hi havia un element nou: els ghulams (esclaus reials) formats per armenis, georgians i circassians que havien estat fets presoners, la majoria en les campanyes de Tahmasp I a Geòrgia (1550-1554), o nascut de dones portades de Geòrgia, i havien esdevingut esclaus del xa rebent una formació especial per funcions administratives o militars, i formant en aquest segon àmbit regiments de nova creació; rebien el seu sou del tresor reial i per tant eren molt fidels al xa i no pertanyien a cap tribu. Així en les lluites del 1574 van marcar l'inici de la presència dels ghulams que de moment no van sobrepassar als kizilbaixis els quals van conservar el poder. El 1508 el poderós kizilbaix va posar al tron a Abbas I el Gran, i aquest va començar a afavorir als ghulams que considerava menys perillosos per l'estat. Encara que la seva política va tenir èxit, va afeblir l'estat militarment, ja que els ghulams, tot i donar grans generals, no eren en conjunt una força combatent tan efectiva com els seus rivals. Els kizilbaixis menypreaven als ghulams als que anomenaven baraoghlu (fills d'esclaves negres). Els kizilbaixi eren essencialment una cavalleria turcmana pesada. Portaven arc, llança, sabre, daga, i destral; en combat el turbant o tadj era substituït per una protecció reforçada amb cota de malla que protegia les galtes; carregaven cridant "¡Al·là, Al·là!. Però la seva primera lleialtat era a la tribu. Abbas per disminuir el seu poder va donar el comandament d'algunes tribus a oficials kizilbaixis que no pertanyien a la pròpia tribu o a un ghulam, i va traslladar homes d'una tribu a districtes on en predominava una altra. Progressivament la combativitat dels kizilbaixi fou afectada i això va acabar amb l'enfonsament de l'estat safàvida. (ca)
- Kizilbaŝoj (foje ankaŭ Qezelbash aŭ Qazilbash) estas nomigo havigita al ampleksa vario de Ŝiismaj militantaj grupoj kiuj floris en Azerbajĝano, Anatolio el la fino de la 15a jarcento antaŭen, kelkaj el kiuj kontribuis al la fondado de la Safavida dinastio de Irano. (eo)
- Die Kizilbasch, eigentlich Qizilbasch, (osmanisch/persisch قزلباش, DMG Qizilbāš; modernes türkisch Kızılbaş ‚Rotköpfe‘) waren seit etwa der Mitte des 15. Jahrhunderts Anhänger des schiitischen Sufi-Ordens der Safawiden (Safawiyya), die diese zuerst aus den turkmenischen Nomadenstämmen Āzarbāydschāns, später jedoch aus allen Regionen ihres Reiches rekrutierten. Ihr Name leitet sich von der charakteristischen roten Kopfbedeckung (pers. Tark-e Ḥaydarī ‚Haydar'scher Helm‘) mit zwölf Zwickeln her, die ihr Ordensmeister Haydar (um 1460–1488) eingeführt haben soll. Obwohl im Ursprung turkmenisch, bezieht sich der Ausdruck Qizilbasch heute nicht mehr auf eine ethnische Gruppe und wird in bestimmten Regionen als Synonym für die Schia und Aleviten verwendet. Das Wort hat heutzutage gelegentlich pejorativen Charakter. (de)
- Un Qizilbash (turc : Kızılbaş, persan : قزلباش Qezelbāsh, signifiant « tête rouge » en langue turque, Kızıl signifiant « rouge » et baş/bash signifiant « tête ») est un disciple de l'ordre soufi chiite des Safavides. Ils portèrent leur dirigeant Ismaïl au pouvoir, et aidèrent ainsi à fonder la dynastie iraniennesafavide. Leur nom trouve son origine dans le couvre-chef qu'ils portent, un bonnet de couleur rouge avec douze plis en référence aux douze imams du chiisme duodécimain. Ce bonnet est connu sous le nom de Tāj-e Heydar en persan, en référence à leur maître , le cheikh Heidar (Tāj signifie « couronne » en persan et est aussi utilisé pour les couvre-chefs, permettant ainsi aux soufis de montrer leur appartenance à un ordre particulier). On appelle aussi Kizilbaş certains groupes alévis en Turquie. (fr)
- Qizilbash or Kizilbash (Azerbaijani: Qızılbaş; Ottoman Turkish: قزيل باش; Persian: قزلباش, romanized: Qezelbāš; Turkish: Kızılbaş, lit. 'Red head' Turkish pronunciation: [kɯzɯɫbaʃ]) were a diverse array of mainly Turkoman Shia militant groups that flourished in Iranian Azerbaijan, Anatolia, the Armenian Highlands, the Caucasus, and Kurdistan from the late 15th century onwards, and contributed to the foundation of the Safavid dynasty of Iran. (en)
- Qizilbasy atau Kizilbasy (kadang juga disebut Qezelbasy atau Qazilbasy, bahasa Persia: قزلباش), adalah label yang diberikan kepada berbagai kelompok militan Syiah yang berkembang di Azerbaijan zaman dahulu (juga dikenal sebagai "Azerbaijan Iran"), Anatolia dan Kurdistan dari akhir abad ke-15 dan seterusnya, beberapa di antaranya berkontribusi pada pembentukan dinasti Safawiyah di Iran. (in)
- クズルバシュ（ペルシア語：قزلباش、トルコ語：Kızılbaş、キジルバーシュ、クズルバシ、キジルバシとも）は、サファヴィー教団（イランに存在した、サファヴィー朝の前身となるイスラームの宗教団体）の信徒、および信徒の多数を占めるアナトリア高原に居住するトルコ系遊牧民である。現在のイランとその周辺に現存する、彼らの子孫とされる民族集団もこの名前で呼ばれる。オスマン帝国、シャイバーニー朝ではサファヴィー朝の領土を「クズルバシュの国」、サファヴィー朝のシャー（王）を「クズルバシュの王」と呼んでいた。 (ja)
- Kizilbasj (Qizilbash), (Kızılbaş, uitspraak: kzl'bash) Azerbeidzjaans : Qizilbaşlar) is in Afghanistan en Iran de benaming voor een bevolkingsgroep in Afghanistan, Iran, Turkije en omstreken. In het Ottomaanse Rijk was het een benaming voor de alevieten. De Kizilbasj zijn overwegend sjiieten. De Kizilbasj spraken Azerbeidzjaans Turks, zoals de Safawieden. De benaming Kizilbasj is van oorsprong Turks en betekent 'roodhoeden' of 'roodhoofden', naar de rode hoofddeksels die de Kizilbasj droegen. Tegenwoordig wordt de term alleen gebruikt voor aanhangers van het alevitisme. (nl)
- Un kizilbāsh, o kizil bash o kizil bas (in turco: Kızılbaş, da "kizil" = rossa e "baş"/"bash" = testa; in azero: Qızılbaş; in persiano: قزلباش, Qizilbāsh) era un discepolo dell'ordine sufi sciita sorto attorno al XV secolo. I kKizilbāsh portarono il loro leader Ismaʿil al potere, contribuendo così alla fondazione della dinastia safavide. Il loro nome ("testa rossa") derivava dal colore del copricapo che indossavano, un cappellino di colore rosso con dodici pieghe, in ricordo dei dodici imam dello Sciismo. Questo copricapo è noto come Taj-e Heydar in persiano, con riferimento al maestro Sufi Heydar ("Taj" in persiano significa "corona"). (it)
- Kisilbaschi eller Kizilbaschi (turkiska för "rödhuvud") kallades anhängarna till det religiösa shiitiska brödraskap bland safaviderna som hade uppstått i Iran kring schejk Safi al-Din (död 1334). Benämningen hänsyftar på huvudbonaden, turbanen, som dessa använde. I Turkiet kallar sunniterna nedsättande de shiitiska aleviterna 'kisilbaschi'. (sv)
- Quizilbache (em turco: Kızılbaş; em persa: قزلباش; romaniz.: Qezelbāsh , lit. "cabeça vermelha") constituíam grupo militante (ghulāt) xiita duodecimano que levou o xá Ismail I ao poder e ajudou assim a fundar a dinastia safávida no Irã. O nome é alusivo ao gorro vermelho com doze pregas que usavam, denominado, em pársi, Taje Heidar (em português, "coroa da Heidar", sendo Heidar o mestre sufi do grupo). As doze pregas simbolizavam os doze imames do xiismo). Alguns grupos alevitas da Turquia também se chamam quizilbache. (pt)
- Кызылбаши, кизильбаши (от тюркск. «красноголовые», азерб. Qızılbaş, перс. قزلباش [Qizilbāsh], тур. Kızılbaş) — первоначально объединение туркоманских кочевых племён устаджлы, шамлу, румлу, афшар, зулькадар, текели, каджар и др., говоривших на азербайджанском языке. Позднее кызылбашами стали обозначать всех подданных Сефевидского государства, независимо от их этнической принадлежности (у турок термин стал употребляться лишь в отношении персов). В настоящее время под названием «кызылбаши» известна этническая группа в Афганистане. В Турции под термином «кызылбаши» (алеви) известны приверженцы крайней шиитской секты али-илахи, к которым относятся племена юрюков, часть туркмен и частично курды (племена белликан, милан, балашагхи, курешли, кочкири). (ru)
- 奇茲爾巴什，突厥語紅頭，是指信仰伊斯蘭教什葉派的土庫曼人民兵。他們是薩非王朝三大支柱之一。 (zh)
- Кизилбаші (кізільбаші, від тюркськ. «червоноголові», азерб. Qızılbaş, перс. قزلباش Qizilbāsh, тур. Kızılbaş) — історична спільнота, під якою розуміють: 1. об'єднання тюркських кочових племен (шамлу, румлу, устаджлу, текелі, афшар, каджар, зулькадар тощо), які розмовляли азербайджанською.2. Піддані Сефевідської держави, незалежно від їхньої етнічної приналежності. Кіннота Сефевідів. У турків термін уживався лише стосовно персів).3. етнічна група в Афганістані.4. у Туреччині прибічники секти , до яких належать племена юрюків, частина і, частково курди (племена беллікан, мілан, балашагхі, курешлі, кочкірі). (uk)
|
| rdfs:comment
|
- القزلباش (بالتركية:Kızılbaş)، بالعثمانية التركية وتعني ذو الرؤوس الحمراء، وهي مجموعة من الجنود الشيعة الذين عينتهم الدولة الصفوية في منتصف القرن الخامس عشر الميلادي. وقد كان يقصد بها السنة العثمانيون كاسم ساخر، ولكن لاحقاً أخذت كعلامة شجاعة من قِبَل الصفويين. (ar)
- Kizilbaŝoj (foje ankaŭ Qezelbash aŭ Qazilbash) estas nomigo havigita al ampleksa vario de Ŝiismaj militantaj grupoj kiuj floris en Azerbajĝano, Anatolio el la fino de la 15a jarcento antaŭen, kelkaj el kiuj kontribuis al la fondado de la Safavida dinastio de Irano. (eo)
- Qizilbash or Kizilbash (Azerbaijani: Qızılbaş; Ottoman Turkish: قزيل باش; Persian: قزلباش, romanized: Qezelbāš; Turkish: Kızılbaş, lit. 'Red head' Turkish pronunciation: [kɯzɯɫbaʃ]) were a diverse array of mainly Turkoman Shia militant groups that flourished in Iranian Azerbaijan, Anatolia, the Armenian Highlands, the Caucasus, and Kurdistan from the late 15th century onwards, and contributed to the foundation of the Safavid dynasty of Iran. (en)
- Qizilbasy atau Kizilbasy (kadang juga disebut Qezelbasy atau Qazilbasy, bahasa Persia: قزلباش), adalah label yang diberikan kepada berbagai kelompok militan Syiah yang berkembang di Azerbaijan zaman dahulu (juga dikenal sebagai "Azerbaijan Iran"), Anatolia dan Kurdistan dari akhir abad ke-15 dan seterusnya, beberapa di antaranya berkontribusi pada pembentukan dinasti Safawiyah di Iran. (in)
- クズルバシュ（ペルシア語：قزلباش、トルコ語：Kızılbaş、キジルバーシュ、クズルバシ、キジルバシとも）は、サファヴィー教団（イランに存在した、サファヴィー朝の前身となるイスラームの宗教団体）の信徒、および信徒の多数を占めるアナトリア高原に居住するトルコ系遊牧民である。現在のイランとその周辺に現存する、彼らの子孫とされる民族集団もこの名前で呼ばれる。オスマン帝国、シャイバーニー朝ではサファヴィー朝の領土を「クズルバシュの国」、サファヴィー朝のシャー（王）を「クズルバシュの王」と呼んでいた。 (ja)
- Kizilbasj (Qizilbash), (Kızılbaş, uitspraak: kzl'bash) Azerbeidzjaans : Qizilbaşlar) is in Afghanistan en Iran de benaming voor een bevolkingsgroep in Afghanistan, Iran, Turkije en omstreken. In het Ottomaanse Rijk was het een benaming voor de alevieten. De Kizilbasj zijn overwegend sjiieten. De Kizilbasj spraken Azerbeidzjaans Turks, zoals de Safawieden. De benaming Kizilbasj is van oorsprong Turks en betekent 'roodhoeden' of 'roodhoofden', naar de rode hoofddeksels die de Kizilbasj droegen. Tegenwoordig wordt de term alleen gebruikt voor aanhangers van het alevitisme. (nl)
- Kisilbaschi eller Kizilbaschi (turkiska för "rödhuvud") kallades anhängarna till det religiösa shiitiska brödraskap bland safaviderna som hade uppstått i Iran kring schejk Safi al-Din (död 1334). Benämningen hänsyftar på huvudbonaden, turbanen, som dessa använde. I Turkiet kallar sunniterna nedsättande de shiitiska aleviterna 'kisilbaschi'. (sv)
- Quizilbache (em turco: Kızılbaş; em persa: قزلباش; romaniz.: Qezelbāsh , lit. "cabeça vermelha") constituíam grupo militante (ghulāt) xiita duodecimano que levou o xá Ismail I ao poder e ajudou assim a fundar a dinastia safávida no Irã. O nome é alusivo ao gorro vermelho com doze pregas que usavam, denominado, em pársi, Taje Heidar (em português, "coroa da Heidar", sendo Heidar o mestre sufi do grupo). As doze pregas simbolizavam os doze imames do xiismo). Alguns grupos alevitas da Turquia também se chamam quizilbache. (pt)
- 奇茲爾巴什，突厥語紅頭，是指信仰伊斯蘭教什葉派的土庫曼人民兵。他們是薩非王朝三大支柱之一。 (zh)
- Кизилбаші (кізільбаші, від тюркськ. «червоноголові», азерб. Qızılbaş, перс. قزلباش Qizilbāsh, тур. Kızılbaş) — історична спільнота, під якою розуміють: 1. об'єднання тюркських кочових племен (шамлу, румлу, устаджлу, текелі, афшар, каджар, зулькадар тощо), які розмовляли азербайджанською.2. Піддані Сефевідської держави, незалежно від їхньої етнічної приналежності. Кіннота Сефевідів. У турків термін уживався лише стосовно персів).3. етнічна група в Афганістані.4. у Туреччині прибічники секти , до яких належать племена юрюків, частина і, частково курди (племена беллікан, мілан, балашагхі, курешлі, кочкірі). (uk)
- Kizilbaix (cap vermell) són diversos grups o sectes a Turquia, entre les quals la principal és la dels alevis. A l'Afganistan hi ha un grup xiïta minoritari principalment a Kabul i part de l'Hazaradjat, anomenat kizilbaix, descendents suposats de la guarnició establerta per Nadir Shah el 1738 durant la seva campanya a l'Índia i que el 1980 s'estimaven entre 60.000 i 200.000. A la república de l'Azerbaidjan de 1918 a 1920 les tropes regulars reclutades pel govern van rebre el nom de kizilbaixis.
*
*
*
* (de Dhu l-Kadr)
*
* Afshar
* Qadjar
* Turkman
* Warsak
* Baharlu (ca)
- Die Kizilbasch, eigentlich Qizilbasch, (osmanisch/persisch قزلباش, DMG Qizilbāš; modernes türkisch Kızılbaş ‚Rotköpfe‘) waren seit etwa der Mitte des 15. Jahrhunderts Anhänger des schiitischen Sufi-Ordens der Safawiden (Safawiyya), die diese zuerst aus den turkmenischen Nomadenstämmen Āzarbāydschāns, später jedoch aus allen Regionen ihres Reiches rekrutierten. Ihr Name leitet sich von der charakteristischen roten Kopfbedeckung (pers. Tark-e Ḥaydarī ‚Haydar'scher Helm‘) mit zwölf Zwickeln her, die ihr Ordensmeister Haydar (um 1460–1488) eingeführt haben soll. Obwohl im Ursprung turkmenisch, bezieht sich der Ausdruck Qizilbasch heute nicht mehr auf eine ethnische Gruppe und wird in bestimmten Regionen als Synonym für die Schia und Aleviten verwendet. Das Wort hat heutzutage gelegentlich pejo (de)
- Un Qizilbash (turc : Kızılbaş, persan : قزلباش Qezelbāsh, signifiant « tête rouge » en langue turque, Kızıl signifiant « rouge » et baş/bash signifiant « tête ») est un disciple de l'ordre soufi chiite des Safavides. Ils portèrent leur dirigeant Ismaïl au pouvoir, et aidèrent ainsi à fonder la dynastie iraniennesafavide. Leur nom trouve son origine dans le couvre-chef qu'ils portent, un bonnet de couleur rouge avec douze plis en référence aux douze imams du chiisme duodécimain. Ce bonnet est connu sous le nom de Tāj-e Heydar en persan, en référence à leur maître , le cheikh Heidar (Tāj signifie « couronne » en persan et est aussi utilisé pour les couvre-chefs, permettant ainsi aux soufis de montrer leur appartenance à un ordre particulier). On appelle aussi Kizilbaş certains groupes alévis (fr)
- Un kizilbāsh, o kizil bash o kizil bas (in turco: Kızılbaş, da "kizil" = rossa e "baş"/"bash" = testa; in azero: Qızılbaş; in persiano: قزلباش, Qizilbāsh) era un discepolo dell'ordine sufi sciita sorto attorno al XV secolo. I kKizilbāsh portarono il loro leader Ismaʿil al potere, contribuendo così alla fondazione della dinastia safavide. (it)
- Кызылбаши, кизильбаши (от тюркск. «красноголовые», азерб. Qızılbaş, перс. قزلباش [Qizilbāsh], тур. Kızılbaş) — первоначально объединение туркоманских кочевых племён устаджлы, шамлу, румлу, афшар, зулькадар, текели, каджар и др., говоривших на азербайджанском языке. Позднее кызылбашами стали обозначать всех подданных Сефевидского государства, независимо от их этнической принадлежности (у турок термин стал употребляться лишь в отношении персов). (ru)
|
