About: Al-Mansur

An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Abū Jaʿfar ʿAbd Allāh ibn Muḥammad al-Manṣūr (/ælmænˈsʊər/; Arabic: أبو جعفر عبد الله بن محمد المنصور‎; 95 AH – 158 AH (714 CE – 6 October 775 CE) usually known simply as by his laqab Al-Manṣūr (المنصور) was the second Abbasid caliph, reigning from 136 AH to 158 AH (754 CE – 775 CE) succeeding his brother al-Saffah (r. 750–754). He is known for founding the 'Round City' of Madinat al-Salam, which was to become the core of imperial Baghdad.

Property Value
dbo:abstract
  • Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí (àrab: أبو جعفر عبد الله المنصور, Abū Jaʿfar ʿAbd Allāh al-Manṣūr), més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775). Era fill d'una esclava amaziga de nom Sal·lama. Per la seva avarícia, ben coneguda, va rebre durant el seu govern el malnom d'Abu-d-Dawanik, ‘l'Home sense despesa’. El 744-746 va participar en la revolta fracassada del talibita Abd-Al·lah ibn Muàwiya contra els omeies al Jibal. El 749 va anar a Kufa amb el seu germà Abu l-Abbas (després califa as-Saffah). Proclamat el seu germà califa (750), va ser enviat a Wasit, on encara resistia el governador omeia de l'Iraq Yazid ibn Úmar, conegut com a Ibn Hubayra, i va conèixer el general Hàssan ibn Qàhtaba. Abu-Múslim va exigir l'execució de Yazid ibn Úmar contra el parer d'al-Mansur. Caiguda Wasit, al-Mansur fou nomenat governador (ostikan) d'Armènia, al-Jazira (amb Mossul i Niniveh), la frontera (Al-Thughur) i l'Azerbaidjan; allí va obtenir la lleialtat de diversos generals omeies, especialment Ishaq ibn Múslim al-Uqaylí. Mentre fou governador, els bagràtides, considerats lleials als omeies, van veure confiscades part de les seves possessions al Taiq, Dariunq, Khelat i Vaspurakan. Els Mamikonian, que encapçalaven la resistència, només es van aprofitar de la desgràcia dels Bagratuní ocupant alguns territoris del Taiq a la frontera amb l'Imperi Romà d'Orient. Vaspurakan fou donat als Artsruní i a Khelat es van establir els musulmans. Molts aemenis van emigrar a territori romà d'Orient. No obstant al-Mansur va tenir alguns consellers i lloctinents armenis. Durant el seu govern almenys dues vegades va deixar el govern a lloctinents: Abd-Al·lah ibn Muhàmmad i Sàlih ibn Subai al-Kindí. El va substituir com a governador (nomenat per ell mateix) Yazid ibn Ussayd as-Sulamí, vers el 753. Mort as-Saffah (juny del 754) era el successor designat per davant del seu nebot Issa ibn Mussa, governador de Kufa. En aquell moment estava fent el pelegrinatge amb Abu-Múslim i va tornar corrent per assolir el poder. El seu oncle estava a la frontera romana d'Orient amb un exèrcit (de sirians i alguns khorasanians) disposat a atacar els romans quan va saber la mort del califa, i va utilitzar aquesta força per intentar un cop d'estat. Al-Mansur va haver de demanar ajut a Abu-Múslim que (tot i no ser partidari de la lluita) va mobilitzar als khurasanians i es va enfrontar al rebel, i prop de Nisibin el novembre del 754. Abd-Al·lah va quedar en residència vigilada a l'Iraq; els generals sirians que havien donat suport al rebel van rebre beneficis d'al-Mansur en un intent de guanya-los al seu bàndol. Tot i haver recorregut a Abu-Múslim, la relació entre els dos homes d'ençà que aquest va imposar l'execució d'Ibn Hubayra, era dolenta. Al-Mansur havia visitat el governador a Merv el 753 i pensava a més que tenia massa poder. El califa va decidir aprofitar que Abu-Múslim era a l'Iraq, lluny dels seus fidels, i el va fer assassinat a Madain (febrer del 755). Van esclatar disturbis a l'Iran, especialment la revolta anti-musulmana de Sunbadh, però finalment al-Mansur va dominar el Khorasan i províncies perses que en depenien. El 756 a l'Àndalus, un omeia, Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya, va prendre el poder i va crear un emirat independent. El 757/758 es va rebel·lar al Khorasan Abd-al-Jabbar al-Azdí, amb caràcter autonomista; al-Mansur va enviar llavors com a governador al seu fill Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (després califa al-Mahdí 775-85) amb seu a Rayy i amb poders de virrei (que va exercir deu anys). El 758/759 es va revoltar el grup dels Rawandiyya que pretenien un govern més messiànic; però però audaços van posar al califa en perill seriós, però foren finalment derrotats. El 762 va decidir finalment construir una nova capital a Bagdad. Inicialment es van construir les dependències administratives i militars. El setembre del 762 va esclatar finalment la revolta alida dirigida per Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya a Medina; els rebels van intentar estendre's a Egipte i Síria sense èxit i a Kufa, tradicional ciutat alida, les forces califals vigilaven de prop els esdeveniments. El califa va tallar els subministrament al Hijaz i el cap rebel va quedar aïllat a Medina. Ibrahim ibn Abd-Al·lah, germà del cap rebel, va iniciar una revolta a Bàssora que va tenir ampli suport. Però Muhàmmad fou derrotat per un exèrcit manat per l'hereu Issa ibn Mussa (novembre de 762). Ibrahim va avançar cap a Kufa però es va enfrontar a l'exèrcit abbàssida dirigit per Issa ibn Mussa i derrotat a Bakhamra el febrer del 763. En endavant el regnat d'al-Mansur fou més tranquil amb rebel·lions menors a Badghis (els Ustadhsis) del 764-768 i alguna altre al Khurasan oriental i dels kharigites a Ifríqiya, sense cap perill seriós. El problema més greu fou amb els khàzars, amb els quals el califat tenia frontera al Caucas els quals el 764 van ocupar Tiflis i la van tenir un cert temps abans de ser-ne expulsats. Aquest any 764 el califa va obligar a l'hereu presumpte Issa ibn Mussa a renunciar a la successió i va designar hereu al seu propi fill Muhàmmad al-Mahdí, que després de sis anys al Khurasan tenia el suport del grup d'aquest territori. Issa ibn Mussa va passar a ser hereu d'al-Mahdí. El 768 es va construir un barri comercial a Bagdad (al-Karkh) a la part sud, i després es va poblar la riba esquerra del Tigris. El 772 el muhal·làbida Yazid ibn Hàtim al-Muhal·labí (762-768) va sotmetre definitivament Ifríqiya. Aquest mateix any es va establir la base khurasaniana d'al-Rakka a al-Jazira que complementava a la guarnició khurasaniana de Bagdad a l'Iraq. Al-Mansur es va recolzar sobretot en el grup militar khurasanià (els governadors del Khurasan i altres províncies eren nomenats entre aquest grup i tenien guarnicions a Bagdad i al-Rakka), i en la seva família, amb diversos prínceps exercint governs i càrrecs destacats a l'Iraq i Síria. Sulayman ibn Alí a Bàssora i Sàlih ibn Alí a Síria van estar a punt de formar subdinasties autònomes. Altres suports foren alguns antics generals omeies, i alguns caps de la facció iemenita de l'estat omeia, singularment la família Banu Muhàl·lab o muhal·làbides que van rebre el govern d'Egipte, Ifríqiya, Azerbaidjan i Bàssora (d'on eren originaris). Va morir de camí a la Meca l'octubre del 775, quan tenia uns 65 anys o potser una mica menys, i després de 21 de regnat. Li succeí el seu fill al-Mahdí. (ca)
  • أبو جعفر عبد الله المنصور بن مُحمد بن عَلي بن عبد الله بن العباس بن عَبْد المُطلّب بن هَاشم القُرشيّ (95 هـ / 714 : 158 هـ / 775) هو الخليفة العشرون من خلفاء الرسول، والخليفة العباسي الثاني، وهُو المؤسس الحقيقي للدولة العباسيةِ، وباني بغداد، وقد بويع له بالخلافة في شهر ذي الحجة عام 136 هـ بعد وفاة أخيه أبي العباس عبد الله السفاح، وكان السفاح أصغر منه سنًا، ولكن تولى الخلافة قبله امتثالًا لوصية أخيهم إبراهيم الإمام، وكان السبب في هذا هو أن السفاح أمه عربية حرة، وكانت أم المنصور أَمة بربرية تُدعى سلامة. وُلِدَ المنصور في الحميمة من أرض الشراة من البلقاء الواقعة في الشام في جنوب الأردن تحديدًا في صفر في عام 95 هـ، ونشأ بها ثم ارتحل إلى الكوفة مع عائلته بعد أن ألقى مروان بن محمد القبض على أخيه إبراهيم الإمام، وقد ساعد أخاه أبا العباس السفاح في السيطرة على الدولة الإسلامية، وفي تثبيت حكم بني العباس، وقد ولاه السفاح أرمينية وأذربيجان والجزيرة الفراتية، وأيضًا استعان به في إخماد الثورات التي قامت عليهم في بدايات الدولة العباسية، وقد عهد له السفاح بالخلافة من بعده، وبعد وفاة السفاح في أواخر عام 136 هـ أصبح المنصور هو الخليفة، وبويع له في البلاد في أول عام 137 هـ. (ar)
  • Al-Mansúr, celým jménem Abú Dža'far Abdalláh ibn Mohamed al-Mansúr, (asi 714, , Jordánsko – 7. října 778, poblíž Mekky) byl druhý chalífa z rodu Abbásovců, zakladatel Bagdádu a de facto i abbásovského chalífátu. (cs)
  • Abū Dschaʿfar al-Mansūr, mit vollem Namen Abū Dschaʿfar ʿAbd Allāh ibn Muhammad ibn ʿAlī al-Mansūr bi-llāh (arabisch ابو جعفر عبد الله بن محمد بن علي المنصور بالله, DMG Abū Ǧaʿfar ʿAbd Allāh ibn Muḥammad ibn ʿAlī al-Manṣūr bi-llāh), (* August 714; † 7. Oktober 775) war der zweite Kalif der Abbasiden (754–775), eigentlicher Begründer des abbasidischen Reiches und Gründer der Stadt Bagdad. (de)
  • Abū Jaʿfar ʿAbd Allāh ibn Muḥammad al-Manṣūr (/ælmænˈsʊər/; Arabic: أبو جعفر عبد الله بن محمد المنصور‎; 95 AH – 158 AH (714 CE – 6 October 775 CE) usually known simply as by his laqab Al-Manṣūr (المنصور) was the second Abbasid caliph, reigning from 136 AH to 158 AH (754 CE – 775 CE) succeeding his brother al-Saffah (r. 750–754). He is known for founding the 'Round City' of Madinat al-Salam, which was to become the core of imperial Baghdad. Modern historians regard Al-Mansur as the real founder of the Abbasid Caliphate, one of the largest polities in world history, for his role in stabilizing and institutionalizing the dynasty. (en)
  • Al-Mansur aŭ Abu Ĝa'far Abdallah ibn Muhammad al-Mansur (naskiĝis en Heĝira jaro 95, mortis en Heĝira jaro 158; resp. 714 – 775); (en araba أبو جعفر عبدالله بن محمد المنصور) estis la dua abasida kalifo de 136 Heĝira ĝis 158 (754 – 775). Li estas ĝenerale konsiderita la reala fondinto de la Abasida Kaliflando. Dum lia regado, Islama literaturo kaj kulturo ĝenerale en la Islama mondo ekfloris, eltenita de la nova toleremo fare de Abasidoj por Persanojn kaj aliaj grupoj kiuj estis subpremitaj de Umajadoj. (eo)
  • Al-Mansur o Abu Ya'far Abdal·lah ibn Muhámmad al-Mansur (712 – 775; en árabe: ابو جعفر عبدالله ابن محمد المنصور) fue el segundo califa abasí. Reinó de 754 a 775. En 762 fundó la nueva residencia imperial y la ciudad palaciega de Madinat as-Salam, que con el tiempo se convertiría en la capital imperial de Bagdad. A Al-Mansur le preocupaba la solidez de su régimen tras la muerte de su hermano, Abu l-'Abbás, que luego sería conocido como “As-Saffah”. En 755 dispuso el asesinato de Abu Muslim, un liberto leal con excesivo poder en Irán y Transoxiana. Al-Mansur se consideraba un soberano universal con autoridad religiosa y secular. Su victoria sobre en 762, un rebelde chiita en el sur de Irak y en la península arábiga hizo que los grupos chiitas se alejasen aún más de él. Durante su reinado, la literatura islámica y los estudios coránicos iniciaron una época de esplendor, gracias a la tolerancia abasí frente a los persas y otros grupos reprimidos en época omeya. Pues, aunque el califa omeya Hisham ibn Abd al-Malik había adoptado las prácticas cortesanas persas, no fue hasta la época de Al-Mansur cuando se apreció en todo su valor la literatura persa en el mundo islámico. Tuvo entonces lugar el movimiento literario de Shu'ubiya, que suponía la superioridad de la expresión cultural persa sobre lo árabe. Aunque quizá más importante que todo este movimiento cultural, fue la conversión de muchos no árabes al islam, algo que no se había estimulado durante el califato omeya (o que incluso se había dificultado). Con los abbasíes, especialmente desde Al-Mansur, la expansión del islam fue mucho más rápida que en el pasado. (es)
  • Abû Ja`far al-Mansûr `Abd Allah ben Muhammad al-Imâm, surnommé Al-Mansûr, né en 714 et mort le 7 octobre 775, est le second calife abbasside, quand il succède à son frère Abû al-`Abbâs as-Saffah en 754. Il meurt à La Mecque au cours du pèlerinage. Il y est enterré. (fr)
  • Abu Jafar Abdullah bin Muhammad Al Mansur (714–775; Arab: ابو جعفر عبدالله ابن محمد المنصور) merupakan Khalifah kedua Bani Abbasiyah. Ia dilahirkan di al-Humaymah, kampung halaman keluarga Abbasiyah setelah migrasi dari Hejaz pada tahun 687-688. Ayahnya adalah, Muhammad, cicit dari Abbas; ibunya bernama Salamah al-Barbariyah, adalah wanita dari suku Barbar. Ia dibaiat sebagai khalifah karena penobatannya sebagai putera mahkota oleh adiknya, As-Saffah pada tahun 754, dan berkuasa sampai 775. Pada tahun 762 ia mendirikan ibu kota baru dengan istananya Madinat as-Salam, yang kemudian menjadi Baghdad. (in)
  • Abū Jaʿfar ʿAbd Allāh ibn Muḥammad al-Manṣūr (in arabo: ابو جعفر عبدالله ابن محمد المنصور‎; al-Humayma, 712 circa – Baghdad, 775) fu il secondo califfo della dinastia abbaside. Regnò dal 754 al 775 ed è maggiormente noto per aver disposto la fondazione nel 762 di una nuova residenza e di un nuovo palazzo califfale (la cosiddetta "Città Rotonda"), presso l'antico villaggio preislamico persiano di Baghdad - che sarà spesso chiamata in seguito Madīnat al-Salām (Città della Pace) - destinandola a diventare la nuova capitale califfale. (it)
  • アブー・ジャアファル・アブドゥッラー・イブン・ムハンマド・アル=マンスール(アラビア語: أبو جعفر عبد الله بن مُحمد المنصور‎、 Abū Jaʻfar ʻAbd Allāh ibn Muḥammad al-Manṣūr、712年/13年?/14年 - 775年10月7日)は、アッバース朝の第2代カリフ(在位:754年 - 775年)。即位後に用いた称号(ラカブ)の「アル=マンスール」は「勝利者」「神の助けを受ける者」を意味する。漢語史料での表記は「阿蒲恭払」。 アブー・ジャアファルは預言者ムハンマドの叔父アッバースの4代目の子孫にあたる。747年からのアッバース革命で戦果を挙げ、754年に異母弟サッファーフの跡を継いでカリフの地位に就き、「アル=マンスール」を称した。即位したマンスールはウマイヤ朝の官僚制度と地方行政機関を踏襲・整備し、新都バグダードを中心に国家体制を構築していく。マンスールの治世にアッバース朝の支配体制が確立され、そのために彼は王朝の実質的な創始者と見なされている。10世紀末までのアッバース朝の黄金時代の基盤はマンスールの時代に完成したとされ、最大の功績にはアッバース朝の首都バグダードの建設が挙げられる。西アジア世界においては、孫のハールーン・アッ=ラシードとともによく知られているアッバース朝のカリフである。 マンスール以降に即位したアッバース朝のカリフは、全て彼の直系子孫である。 (ja)
  • Al-Mansur (ook Almanzor of Abu Ja'far Abdallah ibn Muhammad al-Mansur) (714 - 7 oktober 775, Bir Mayum bij Mekka) was van 754 tot 775 de tweede Abassadische kalief en broer van de vorige kalief, Saffah (Abu al-Abbas). (nl)
  • Abu Jafar Abedalá ibne Maomé Almançor (em árabe: أبو جعفر عبدالله بن محمد المنصور; romaniz.: Abu Ja'far Abdallah ibn Muhammad al-Mansur), mais conhecido somente como Almançor, foi o segundo califa abássida e reinou entre 754 e 775. (pt)
  • Abu Dżafar al-Mansur (ok. 712-775) – kalif z rodu Abbasydów, panujący w latach 754 - 775. (pl)
  • Абу Джафар Абдуллах ібн Мухаммад аль-Мансур (араб. ابو جعفر عبدالله ابن محمد المنصور‎‎‎) — один з найбільших правителів Арабського халіфату, який стояв біля витоків держави Аббасидів, засновник і будівельник найбільшого міста середньовічного світу — Багдада. Правив в 754—775 роках. Відомий за своїм почесниму титулом — аль-Мансур. Його батько, Мухаммад, був правнуком Аббаса, мати — невільниця-берберка. Рік народження майбутнього халіфа невідомий. Після початку заворушень у Хорасані останній омейядський халіф Марван II взяв під варту голову клану Аббасидів, яким на той момент був старший брат Абу Джафара на ім'я Ібрагім. Після смерті Ібрагіма Хорасанські повстанці присягнули на вірність іншому братові Абу Джафара, Абуль-Аббасу, який в місті Куфа проголосив себе халіфом. (uk)
  • För Almansur i Andalusien 938 - 1002, se Al-Mansur Ibn Abi Amir. Abū Jaʿfar ʿAbd Allāh ibn Muhammad ibn ʿAlī al-Mansūr (arabiska: ابو جعفر عبدالله ابن محمد المنصور; även känd i väst under stavningen Almanzor), född omkring 709, död 775, var den andre abbasidiske kalifen av islam och regerade från 754 till 775. Han grundade Bagdad år 762 och inrättade 768 staden som sin residensstad. Al-Mansur var bror till grundaren av den abbasidiska dynastin, As-Saffah. (sv)
  • Абу Джафа́р Абдулла́х ибн Муха́ммад аль-Мансу́р (араб. ابو جعفر عبدالله ابن محمد المنصور‎, между 709 и 713/14, , , Омейядский халифат — март 763, Багдад, Аббасидский халифат) — второй аббасидский халиф в 753—763 годах, основатель и строитель крупнейшего города средневекового мира — Багдада. Правил в 754—775 годах. Известен по своему почётному титулу — аль-Мансур («Победоносный»). (ru)
  • 曼蘇爾(阿拉伯语:أبو جعفر عبدالله بن محمد المنصور‎,714年-775年10月6日)萨法赫胞弟,伊斯蘭教第二十代哈里發,阿拔斯王朝第二代哈里發。奠定阿拔斯王朝的制度。曼蘇爾建造巍峨壯麗的圓形皇城「平安之都」於巴格達,整頓宮廷的制度與儀式。哈里發的絕對權威亦已確立,宰相為最高的行政長官,以呼罗珊的常備軍為主力,成為哈里發實行其專制政治的有力手段。 (zh)
dbo:activeYearsEndYear
  • 0775-01-01 (xsd:gYear)
dbo:activeYearsStartYear
  • 0754-01-01 (xsd:gYear)
dbo:child
dbo:parent
dbo:predecessor
dbo:spouse
dbo:successor
dbo:thumbnail
dbo:title
  • Amir al-Mu'minin (en)
  • Khalīfah (en)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 105949 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 36937 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1117745737 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:after
dbp:before
dbp:birthPlace
dbp:caption
  • Gold dinar of al-Mansur (en)
dbp:deathDate
  • 0775-10-06 (xsd:date)
dbp:deathPlace
  • near Mecca, Abbasid Caliphate (en)
dbp:dynasty
dbp:father
dbp:fullName
  • Abu Ja'far Abd Allah ibn Muhammad al-Mansur (en)
dbp:issue
  • (en)
  • Sulayman (en)
  • Al-Mahdi (en)
  • [[#Family (en)
  • see more]] (en)
dbp:mother
dbp:name
  • Al-Mansur (en)
  • المنصور (en)
dbp:placeOfBurial
dbp:predecessor
dbp:reign
  • 0001-06-10 (xsd:gMonthDay)
dbp:religion
dbp:rows
  • 2 (xsd:integer)
dbp:spouse
  • (en)
  • Arwa bint Mansur (en)
  • Fatimah bint Muhammad (en)
  • Hammadah bint Isa (en)
dbp:succession
  • 2 (xsd:integer)
dbp:successor
dbp:title
  • dbr:List_of_Caliphs
  • Amir al-Mu'minin (en)
  • Caliph of the Abbasid Caliphate (en)
  • Imam of the Hashimiyya Kaysanites Shia (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 0001-06-10 (xsd:gMonthDay)
dcterms:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • Al-Mansúr, celým jménem Abú Dža'far Abdalláh ibn Mohamed al-Mansúr, (asi 714, , Jordánsko – 7. října 778, poblíž Mekky) byl druhý chalífa z rodu Abbásovců, zakladatel Bagdádu a de facto i abbásovského chalífátu. (cs)
  • Abū Dschaʿfar al-Mansūr, mit vollem Namen Abū Dschaʿfar ʿAbd Allāh ibn Muhammad ibn ʿAlī al-Mansūr bi-llāh (arabisch ابو جعفر عبد الله بن محمد بن علي المنصور بالله, DMG Abū Ǧaʿfar ʿAbd Allāh ibn Muḥammad ibn ʿAlī al-Manṣūr bi-llāh), (* August 714; † 7. Oktober 775) war der zweite Kalif der Abbasiden (754–775), eigentlicher Begründer des abbasidischen Reiches und Gründer der Stadt Bagdad. (de)
  • Al-Mansur aŭ Abu Ĝa'far Abdallah ibn Muhammad al-Mansur (naskiĝis en Heĝira jaro 95, mortis en Heĝira jaro 158; resp. 714 – 775); (en araba أبو جعفر عبدالله بن محمد المنصور) estis la dua abasida kalifo de 136 Heĝira ĝis 158 (754 – 775). Li estas ĝenerale konsiderita la reala fondinto de la Abasida Kaliflando. Dum lia regado, Islama literaturo kaj kulturo ĝenerale en la Islama mondo ekfloris, eltenita de la nova toleremo fare de Abasidoj por Persanojn kaj aliaj grupoj kiuj estis subpremitaj de Umajadoj. (eo)
  • Abû Ja`far al-Mansûr `Abd Allah ben Muhammad al-Imâm, surnommé Al-Mansûr, né en 714 et mort le 7 octobre 775, est le second calife abbasside, quand il succède à son frère Abû al-`Abbâs as-Saffah en 754. Il meurt à La Mecque au cours du pèlerinage. Il y est enterré. (fr)
  • Abu Jafar Abdullah bin Muhammad Al Mansur (714–775; Arab: ابو جعفر عبدالله ابن محمد المنصور) merupakan Khalifah kedua Bani Abbasiyah. Ia dilahirkan di al-Humaymah, kampung halaman keluarga Abbasiyah setelah migrasi dari Hejaz pada tahun 687-688. Ayahnya adalah, Muhammad, cicit dari Abbas; ibunya bernama Salamah al-Barbariyah, adalah wanita dari suku Barbar. Ia dibaiat sebagai khalifah karena penobatannya sebagai putera mahkota oleh adiknya, As-Saffah pada tahun 754, dan berkuasa sampai 775. Pada tahun 762 ia mendirikan ibu kota baru dengan istananya Madinat as-Salam, yang kemudian menjadi Baghdad. (in)
  • Abū Jaʿfar ʿAbd Allāh ibn Muḥammad al-Manṣūr (in arabo: ابو جعفر عبدالله ابن محمد المنصور‎; al-Humayma, 712 circa – Baghdad, 775) fu il secondo califfo della dinastia abbaside. Regnò dal 754 al 775 ed è maggiormente noto per aver disposto la fondazione nel 762 di una nuova residenza e di un nuovo palazzo califfale (la cosiddetta "Città Rotonda"), presso l'antico villaggio preislamico persiano di Baghdad - che sarà spesso chiamata in seguito Madīnat al-Salām (Città della Pace) - destinandola a diventare la nuova capitale califfale. (it)
  • Al-Mansur (ook Almanzor of Abu Ja'far Abdallah ibn Muhammad al-Mansur) (714 - 7 oktober 775, Bir Mayum bij Mekka) was van 754 tot 775 de tweede Abassadische kalief en broer van de vorige kalief, Saffah (Abu al-Abbas). (nl)
  • Abu Jafar Abedalá ibne Maomé Almançor (em árabe: أبو جعفر عبدالله بن محمد المنصور; romaniz.: Abu Ja'far Abdallah ibn Muhammad al-Mansur), mais conhecido somente como Almançor, foi o segundo califa abássida e reinou entre 754 e 775. (pt)
  • Abu Dżafar al-Mansur (ok. 712-775) – kalif z rodu Abbasydów, panujący w latach 754 - 775. (pl)
  • För Almansur i Andalusien 938 - 1002, se Al-Mansur Ibn Abi Amir. Abū Jaʿfar ʿAbd Allāh ibn Muhammad ibn ʿAlī al-Mansūr (arabiska: ابو جعفر عبدالله ابن محمد المنصور; även känd i väst under stavningen Almanzor), född omkring 709, död 775, var den andre abbasidiske kalifen av islam och regerade från 754 till 775. Han grundade Bagdad år 762 och inrättade 768 staden som sin residensstad. Al-Mansur var bror till grundaren av den abbasidiska dynastin, As-Saffah. (sv)
  • Абу Джафа́р Абдулла́х ибн Муха́ммад аль-Мансу́р (араб. ابو جعفر عبدالله ابن محمد المنصور‎, между 709 и 713/14, , , Омейядский халифат — март 763, Багдад, Аббасидский халифат) — второй аббасидский халиф в 753—763 годах, основатель и строитель крупнейшего города средневекового мира — Багдада. Правил в 754—775 годах. Известен по своему почётному титулу — аль-Мансур («Победоносный»). (ru)
  • 曼蘇爾(阿拉伯语:أبو جعفر عبدالله بن محمد المنصور‎,714年-775年10月6日)萨法赫胞弟,伊斯蘭教第二十代哈里發,阿拔斯王朝第二代哈里發。奠定阿拔斯王朝的制度。曼蘇爾建造巍峨壯麗的圓形皇城「平安之都」於巴格達,整頓宮廷的制度與儀式。哈里發的絕對權威亦已確立,宰相為最高的行政長官,以呼罗珊的常備軍為主力,成為哈里發實行其專制政治的有力手段。 (zh)
  • أبو جعفر عبد الله المنصور بن مُحمد بن عَلي بن عبد الله بن العباس بن عَبْد المُطلّب بن هَاشم القُرشيّ (95 هـ / 714 : 158 هـ / 775) هو الخليفة العشرون من خلفاء الرسول، والخليفة العباسي الثاني، وهُو المؤسس الحقيقي للدولة العباسيةِ، وباني بغداد، وقد بويع له بالخلافة في شهر ذي الحجة عام 136 هـ بعد وفاة أخيه أبي العباس عبد الله السفاح، وكان السفاح أصغر منه سنًا، ولكن تولى الخلافة قبله امتثالًا لوصية أخيهم إبراهيم الإمام، وكان السبب في هذا هو أن السفاح أمه عربية حرة، وكانت أم المنصور أَمة بربرية تُدعى سلامة. وُلِدَ المنصور في الحميمة من أرض الشراة من البلقاء الواقعة في الشام في جنوب الأردن تحديدًا في صفر في عام 95 هـ، ونشأ بها ثم ارتحل إلى الكوفة مع عائلته بعد أن ألقى مروان بن محمد القبض على أخيه إبراهيم الإمام، وقد ساعد أخاه أبا العباس السفاح في السيطرة على الدولة الإسلامية، وفي تثبيت حكم بني ال (ar)
  • Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí (àrab: أبو جعفر عبد الله المنصور, Abū Jaʿfar ʿAbd Allāh al-Manṣūr), més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775). Era fill d'una esclava amaziga de nom Sal·lama. Per la seva avarícia, ben coneguda, va rebre durant el seu govern el malnom d'Abu-d-Dawanik, ‘l'Home sense despesa’. Va morir de camí a la Meca l'octubre del 775, quan tenia uns 65 anys o potser una mica menys, i després de 21 de regnat. Li succeí el seu fill al-Mahdí. (ca)
  • Abū Jaʿfar ʿAbd Allāh ibn Muḥammad al-Manṣūr (/ælmænˈsʊər/; Arabic: أبو جعفر عبد الله بن محمد المنصور‎; 95 AH – 158 AH (714 CE – 6 October 775 CE) usually known simply as by his laqab Al-Manṣūr (المنصور) was the second Abbasid caliph, reigning from 136 AH to 158 AH (754 CE – 775 CE) succeeding his brother al-Saffah (r. 750–754). He is known for founding the 'Round City' of Madinat al-Salam, which was to become the core of imperial Baghdad. (en)
  • Al-Mansur o Abu Ya'far Abdal·lah ibn Muhámmad al-Mansur (712 – 775; en árabe: ابو جعفر عبدالله ابن محمد المنصور) fue el segundo califa abasí. Reinó de 754 a 775. En 762 fundó la nueva residencia imperial y la ciudad palaciega de Madinat as-Salam, que con el tiempo se convertiría en la capital imperial de Bagdad. A Al-Mansur le preocupaba la solidez de su régimen tras la muerte de su hermano, Abu l-'Abbás, que luego sería conocido como “As-Saffah”. En 755 dispuso el asesinato de Abu Muslim, un liberto leal con excesivo poder en Irán y Transoxiana. (es)
  • アブー・ジャアファル・アブドゥッラー・イブン・ムハンマド・アル=マンスール(アラビア語: أبو جعفر عبد الله بن مُحمد المنصور‎、 Abū Jaʻfar ʻAbd Allāh ibn Muḥammad al-Manṣūr、712年/13年?/14年 - 775年10月7日)は、アッバース朝の第2代カリフ(在位:754年 - 775年)。即位後に用いた称号(ラカブ)の「アル=マンスール」は「勝利者」「神の助けを受ける者」を意味する。漢語史料での表記は「阿蒲恭払」。 アブー・ジャアファルは預言者ムハンマドの叔父アッバースの4代目の子孫にあたる。747年からのアッバース革命で戦果を挙げ、754年に異母弟サッファーフの跡を継いでカリフの地位に就き、「アル=マンスール」を称した。即位したマンスールはウマイヤ朝の官僚制度と地方行政機関を踏襲・整備し、新都バグダードを中心に国家体制を構築していく。マンスールの治世にアッバース朝の支配体制が確立され、そのために彼は王朝の実質的な創始者と見なされている。10世紀末までのアッバース朝の黄金時代の基盤はマンスールの時代に完成したとされ、最大の功績にはアッバース朝の首都バグダードの建設が挙げられる。西アジア世界においては、孫のハールーン・アッ=ラシードとともによく知られているアッバース朝のカリフである。 (ja)
  • Абу Джафар Абдуллах ібн Мухаммад аль-Мансур (араб. ابو جعفر عبدالله ابن محمد المنصور‎‎‎) — один з найбільших правителів Арабського халіфату, який стояв біля витоків держави Аббасидів, засновник і будівельник найбільшого міста середньовічного світу — Багдада. Правив в 754—775 роках. Відомий за своїм почесниму титулом — аль-Мансур. (uk)
rdfs:label
  • Al-Mansur (en)
  • أبو جعفر المنصور (ar)
  • Al-Mansur (abbàssida) (ca)
  • Al-Mansúr (cs)
  • Al-Mansūr (Abbaside) (de)
  • Al-Mansur (eo)
  • Al-Mansur (es)
  • Al-Mansur (in)
  • Al-Mansur (Abbasside) (fr)
  • Al-Mansur (it)
  • マンスール (ja)
  • Al-Mansoer (kalief) (nl)
  • Al-Mansur (pl)
  • Almançor (califa) (pt)
  • Абу Джафар аль-Мансур (ru)
  • Al-Mansur (sv)
  • 阿布·加法尔·阿卜杜拉·曼苏尔·本·穆罕默德 (zh)
  • Абу Джафар аль-Мансур (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Al-Mansur (en)
  • المنصور (en)
is dbo:child of
is dbo:commander of
is dbo:father of
is dbo:founder of
is dbo:parent of
is dbo:relation of
is dbo:spouse of
is dbo:successor of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:children of
is dbp:commander of
is dbp:father of
is dbp:foundedBy of
is dbp:founder of
is dbp:monarch of
is dbp:predecessor of
is dbp:relatives of
is dbp:spouse of
is dbp:successor of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License