| dbo:abstract
|
- Agá Muhammad Chán (persky آقا محمد خان قاجار; 1742 – 17. června 1797) byl první perský šáh z rodu Kádžárovců, zakladatel královské dynastie. Jako šáh vládl od roku 1789 do své smrti, korunován byl v březnu 1796. Původně kmenový náčelník opět sjednotil perská území, která se po smrti Nádirově (1747) fakticky osamostatnila. Jeho tažení byla mimořádně krutá; například dobytí Gruzie bylo provázeno rozsáhlými masakry. V září 1795 dobyl Tbilisi a po masakrech místních obyvatel bylo asi 15 tisíc Gruzínců, žen a dětí odvlečeno do Íránu do otroctví. Agá Muhammad byl energický a inteligentní vládce. Byl to on, kdo učinil hlavním městem Persie Teherán. Neměl potomky, protože byl v mládi vykleštěn, aby se nemohl účastnit bojů o moc. Miloval šperky a drahokamy, ale ani svou moc, ani své klenoty si už nestihl užít. V červnu 1797 ho během výpravy do oblasti dnešního Náhorního Karabachu ubodali k smrti dva vlastní sluhové. Služebníci, kteří měli být následující den přísně potrestáni, Agu Muhammada v noci zavraždili dýkou v jeho stanu. Následníkem se stal šáhův synovec Fát Alí. (cs)
- Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia. Era el fill gran de Muhammad Hasan Khan, el cap de la tribu dels qajar; era encara jove quan fou castrat per ordre d'Adil Shah el nebot de Nàdir-Xah Afxar (1748). El 1757 el seu pare va conquerir l'Azerbaidjan; a la primavera del 1758 va avançar cap a Karabagh, Mughan i Arran deixant com a governador a Tabriz a Agha Muhammad. El pare va lluitar a Isfahan contra Karim Khan Zand però l'exèrcit es va dividir i va haver de tornar a Astarabad. Agha Muhammad no es va poder sostenir a Tabriz i va retornar també a Astarabad. Muhammad Husayn Khan Develu havia aprofitat l'absència de Muhammad Hasan Khan d'Astarabad per apoderar-se d'aquesta ciutat, però el qajar a la seva tornada, el va foragitar, i Develu es va retirar a Damghan on fou assetjat pel seu contrincant. Karim Khan Zand va aprofitar aquestes lluites i va enviar un exèrcit manat per Shaykh Ali Khan Zand al Mazanderan, que se li va sotmetre; Muhammad Hasan va abandonar el setge de Damghan i va anar al Mazanderan, però nous enfrontaments entre els seus turcmans el van obligar a retornar a Astarabad. Muhammad Husayn Khan Develu es va aliar a Shaykh Ali Khan Zand i a Karim Khan Zand, i junts van avançar cap a Astarabad. La batalla decisiva es va lliurar a prop de la ciutat i Karim Khan i els seus aliats van obtenir la victòria. Muhammad Hasan va morir assassinat en la seva fugida (segurament 1759). Muhammad Khan Qoyunlu que Muhammad Hasan havia deixat com a governador d'Astarabad, va fugir junt amb Agha Muhammad Khan, el germà d'aquest i altres membre de la família dirigent qajar, i es van refugiar a l'estepa de Gurgan. Muhammad Husayn Khan Develu fou restaurat com a governador d'Astarabad. Amb la mort del seu pare, Agha Muhammad, amb només uns 16 o 22 anys i eunuc, va esdevenir cap de la tribu. Develu aviat va poder capturar a Muhammad Khan Qoyunlu, Agha Muhammad Khan, Husayn Kuli Khan i altres caps qajars i els va enviar a Shiraz amb Karim Khan Zand on el xa els va mantenir presoners per evitar el renaixement del seu poder; dos prínceps qajars més (germanastres d'Agha Muhammad Khan), Murtada Kuli i Mustafa Kul, estaven al costat de Karim Khan, ja que la seva mare era la mateixa germana d'aquest. Khadidja Begum, germana de Muhammad Hasan Khan i per tant tia d'Agha Muhammad Khan, era l'esposa de Karim Khan Zand i això va assegurar als ostatges un tracte exquisit. Un dels seus germans, el ja esmentat , fou fins i tot nomenat governador de Damghan i va tenir una carrera agitada fins a la seva mort el 1777. Muhammad Husayn Khan Develu va morir de pesta el 1762/1763 i el va succeir com a governador d'Astarabad el seu germà petit Muhammad Hasan Khan Develu. En general Astarabad va romandre en poder del Develu però va canviar de mans més d'una vegada. El 1774 Husayn Kuli Khan, el segon fill de Muhammad Hasan Khan qajar i germà d'Agha Muhammad Khan va enviar el seu fill Fath Ali (conegut per Baba Khan) a la cort de Shiraz i fou ben rebut per Karim Khan Zand que li va concedir el govern de Damghan. A la mort de Karim Khan Zand el 1779, Agha Muhammad va fugir de Xiraz i es va dirigir a Mazanderan on durant un temps va residir a Sari i va participar en les lluites entre les fraccions qajars dels ashakabash i yukharibash (aquesta darrera dominava ara a Astarabad o Gorgan). Molts prínceps qajars foren partidaris dels zand durant aquestes lluites, entre els quals Murtada Kuli Khan i Rida Kuli Khan. El 1780/1781 va entrar en conflicte amb els russos que havien establert una colònia a Ashraf, d'on els va expulsar. El 1785 ja dominava Gurgan, Mazanderan i Gilan. Aquell mateix any va morir Ali Murad Khan, i Agha es va dirigir llavors contra Isfahan de la que s'havia apoderat Djafar Khan Zand. Va derrotar a un exèrcit zand a Qom, i va ocupar Isfahan restaurant com a governador a Bakir Khan Khuraskani, retornant llavors al nord. El 1786 es va instal·lar al llogaret de Teheran per la seva posició central i la proximitat als llocs d'assentament dels qajars. El 1786/1787 Djafar Khan va reconquerir Isfahan però en fou expulsat per Agha Muhammad que en va donar el govern al seu germanastre Djafar Kuli Khan. El 1788/1789 va succeir a Djafar Khan Zand i a l'any següent Agha Muhammad va retornar al sud; Lutf Ali va fugir a Shiraz que fou assetjada tres mesos per Agha Muhammad però finalment es va retirar retornant a Teheran. El 1790 va entrar a l'Azerbaidjan on després de la mort de Karim Khan Zand el 1779 diversos senyors locals s'havien fet pràcticament independents. El 1791 Luft Ali Khan va deixar el govern de Shiraz a Hadjdji Ibrahim i va marxar contra Isfahan però en la seva absència el governador va donar un cop d'estat i va prendre el poder per a si mateix; Lutf Ali va retonar però fou rebutjar davant Shiraz i es va dirigir al sud. Hadjdji va negociar amb Agha Muhammad que va enviar una tropa contra Luft Ali, que fou derrotada; llavors Agha va marxar personalment a Shiraz, va rebre la submissió de la ciutat i va rebutjar un atac de Lutf Ali prop de Persèpolis. No obstant altre cop lluites faccionals el van obligar a retornar a Teheran i Astarabad. Luft Ali es va dirigir a Kirman que va ocupar el 1794 i Agha Muhammad va retornar al sud i va assetjar que va sotmetre al cap d'uns mesos. Luft Ali, que havia pogut fugir fou capturat prop de Narmashir i enviat a Agha que el va fer matar després de torturar-lo de forma horrorosa. Així va dominar tota Pèrsia excepte el Gran Khorasan. El rei Irakli II de Geòrgia va signar un tractat d'aliança amb Rússia (Tractat de Georgievsk) el 24 de juliol de 1783 que reconeixia el protectorat de Rússia sobre Geòrgia i algunes tropes russes es van instal·lar al país però a causa de la guerra amb els otomans (1787-1792) les tropes foren retirades; però el 1794 van retornar. Agha Muhammad es va dirigir a Ardabil i va exigir (1795) el reconeixement de la sobirania persa a Geòrgia, i va prometre al rei Irakli que seria confirmat com a governador o valí si reconeixia la situació de tributari persa que Geòrgia havia tingut sota els safàvides. Irakli s'hi va negar (primavera del 1795) i els perses van envair el país i van ocupar Tblisi l'11 de setembre de 1795, i la van incendiar, massacrant a la població cristiana; també van devastar gran part de Geòrgia oriental. Agha Muhammad va passar l'hivern al Mughan i es va fer reconèixer com a sobirà pels petits prínceps locals del Caucas. Va retornar a Teheran la primavera del 1796, i hi fou solemnement coronat com a xa de Pèrsia. Al Khorasan encara governaven els afshàrides descendents de Nadir Shah. També es produïen incursions dels uzbeks del Khan Djani Beg de Bukharà. El 1796 Agha Muhammad Shah es van acostar a Mashad i el cap de govern va fugir a Herat; el xa va capitular i fou torturat per revelar on eren els llegendaris tresors del seu avi (de fet les restes de les seves joies, car si en quedava cap eren molt poques), i finalment enviat amb un fill més jove a Mazanderan on va morir poc després dels efectes de la tortura. Als uzbeks els va exigir retornar als presoners que havien fet en les seves incursions. Va negociar una aliança amb de Kabul dirigida contra Bukharà. L'estiu del 1796 els russos, en una expedició en revenja pel saqueig i incendi de Tblisi, van ocupar Derbent i temporalment Bakú; Agha Muhammad va deixar de costat els plans del Khorasan i va retornar a Teheran. Els russos es van retirar per la mort de la tsarina Caterina II de Rússia la Gran (novembre del 1796) per orde del nou tsar Pau I de Rússia. La primavera del 1797 es va dirigir al Caucas, va creuar l'Araxes i va ocupar . Fou assassinat al campament de Shusha al kanat de Karabagh, el 17 de juny de 1797, segons la llegenda per uns servidors amenaçats de ser decapitats l'endemà. El va succeir el seu nebot Fath Ali Shah, fill de . Nadir Mirza va recuperar Mashad i la va conservar fins al 1802 quan Fath Ali Shah la va reconquerir (Nadir fou capturat, i executat el 1803) Agha Muhammad Shah va tenir un gran primer ministre (sadr-e azam) en la persona d'Hadjdji Ibrahim Khan Zand Kalantar al-Shirazi nomenat el 1794, que va exercir fins a la mort del xa i després en el regnat del seu successor. (ca)
- محمد خان قاجار (1121 في استر اباد ـ 28 خرداد في شوشا) هو مؤسس الدولة القاجارية في إيران، وفي سنة 1161 هـ.ش اطاح محمد علي خان الذي كان من قبيلة القاجار، بحكم خلفاء كريم خان زند ووصل إلى الحكم وجعل طهران عاصمة له وكان حاد الطبع عنيفا واستطاع أن يوحد إيران بحملاته وهجومه المتكررة. وورث الحكم من بعده ابن أخيه، فتح علي شاه.ــ (ar)
- Agha Mohammad Khan Qajar (Persian: آقا محمد خان قاجار, romanized: Âqâ Mohammad Xân-e Qâjâr; 14 March 1742 – 17 June 1797), also known by his regnal name of Agha Mohammad Shah (آقا محمد شاه, Âghâ Mohammad Šâh), was the founder of the Qajar dynasty of Iran, ruling from 1789 to 1797 as king (shah). Originally chieftain of the Quwanlu branch of the Qajar tribe, Agha Mohammad Khan was enthroned as the king of Iran in 1789, but was not officially crowned until March 1796, having deposed Lotf Ali Khan of the Zand dynasty in 1794. Agha Mohammad Khan Qajar was famously the eunuch Monarch, being castrated as a young adult upon his capture by Adel Shah Afshar, and hence was childless. He was assassinated on 17 June 1797, and was succeeded by his nephew, Fath-Ali Shah Qajar. Agha Mohammad Khan's reign is noted for the return of a centralized and unified Iran and for relocating the capital to Tehran, where it still stands today. He is also noted for his cruel and rapacious behavior, particularly during the re-subjugation of Georgia. He sacked the capital Tbilisi, massacred many of its inhabitants, and moved some 15,000 Georgian captives back to mainland Iran. (en)
- Ο Αγά Χαν Μοχάμεντ Κατζάρ (1742-1797, Περσικά: آغا محمد خان قاجار) ήταν ο ιδρυτής της Δυναστείας των Κατζάρ της Περσικής Αυτοκρατορίας και κυβέρνησε ως απόλυτος μονάρχης στην περίοδο 1789-1797 ως σάχης. Ήταν αρχικά οπλαρχηγός του κλάδου Κουγιουνλού της . Το 1789, ο Αγά Μοχάμεντ Χαν ενθρονίστηκε ως βασιλέας της Περσίας, αλλά στέφθηκε επίσημα τον Μάρτιο του 1796. Στις 17 Ιουνίου 1797 δολοφονήθηκε και τον διαδέχθηκε ο ανιψιός του Φαθ Αλί Σαχ Κατζάρ. Η βασιλεία του Αγά Μοχάμεντ Χαν είναι αξιοσημείωτη λόγω της επανένωσης της Περσίας. Μετά τον θάνατο του Ναντέρ Σαχ (δ. 1747), πολλά από τα περσικά εδάφη στην περιοχή του Καυκάσου είχαν διαμελιστεί σε διάφορα χανάτα ή είχαν δηλώσει de facto ανεξαρτησία, όπως η Γεωργία. Μετά από 48 χρόνια όλα υποτάχθηκαν στον Αγά Μοχάμεντ Χαν. Ορισμένες από τις ανακαταλήψεις του κρίνονται ακόμη και για την εποχή του εξαιρετικά σκληρές, με χαρακτηριστικό παράδειγμα τη υποταγή της Γεωργίας, κατά την οποία λεηλάτησε την πρωτεύουσα Τιφλίδα και έσφαξε πολλούς από τους κατοίκους της, παίρνοντας περίπου 15.000 Γεωργιανούς αιχμαλώτους στην ηπειρωτική Περσία. Κατά την βασιλεία του Αγά Μοχάμεντ Χαν μετακινήθηκε επίσης η πρωτεύουσα της Περσίας στην Τεχεράνη. (el)
- Aga Mohammed Khan oder Agha Mohammad Chan Qadschar (persisch آغا محمد خان قاجار, DMG Āġā Moḥammad Ḫān-e Qāǧār [ɔːˈγɔː moɦæˈmːæd xɔːn], auch آغا محمد شاه قاجار, DMG Āġā Moḥammad Šāh-e Qāǧār [ɔːˈγɔː moɦæˈmːæd ʃɔːh], aserbaidschanisch Ağa Məhəmməd şah Qacar; geboren 1742 in Astarabad; gestorben am 17. Juni 1797 in Şuşa) war Schah von Persien. Er galt als energisch und klug, zugleich auch als extrem grausam. Die von ihm begründete Kadscharen-Dynastie regierte Persien bis 1925. (de)
- Aga Mohamed Khan Kayar (en persa, محمد خان قاجار) (Gorgan, Irán, 1742 - Shushi, Irán (hoy República de Azerbaiyán), 17 de junio de 1797) fue un monarca de Irán, fundador de la dinastía Kayar que gobernó desde 1789 hasta 1797 como rey (shah). Fue originalmente jefe de la rama de los de la tribu kayar. En 1789, Aga Mohamed Khan fue entronizado como rey de Irán, pero no fue oficialmente coronado como rey hasta marzo de 1794 y dos años más tarde, se declaró a sí mismo shahanshah (rey de reyes o emperador). Le sucedió su sobrino, Fat′h Alí Sah Kayar. A la edad de seis años, Aga Mohamed fue castrado por orden de Adel Shah para impedirle que se convirtiera en un rival político, pero esta discapacidad no dificultó su carrera. A pesar de ser un eunuco —Aga significa eunuco—, se convirtió en jefe de su tribu en 1758. En 1762 fue capturado por una tribu rival y enviado a Shiraz como prisionero a la corte de . Agha Mohamed pasó los siguientes 16 años como rehén, hasta que se escapó en 1779. Ese mismo año, la muerte del sah iraní Karim Jan Zand sumergió el país en una serie de disputas y guerras civiles sobre la sucesión, con muchos miembros de la dinastía Zand accediendo al Trono del Pavo Real en un tiempo de sólo diez años. Aga Mohamed aprovechó la oportunidad para comenzar una rebelión que, en 1794, tuvo éxito al capturar a Loft Alí Jan, el último gobernante Zand. Dos años más tarde se proclamó a sí mismo Shahanshah (rey de reyes). Agha Mohamed restauró la unidad que Persia no tenía, desde la caída de la dinastía safávida. Fue, sin embargo, un hombre de violencia extremada que mató a casi todos los que podían ser un peligro para su poder. En 1795 devastó el reino de Kartli-Kajetia (Georgia oriental), un reino al norte de Persia, que anteriormente había sido parte del imperio safávida. Redujo Tiflis a cenizas y masacró a su población cristiana, como había hecho con sus súbditos musulmanes. Ese mismo año tomó también Jorasán. El Shah roj, gobernante de Jorasán y nieto de Nadir Sah, fue torturado hasta la muerte debido a que Agha Mohamed pensó que sabía algo de los legendarios tesoros de Nadir. En 1796 Aga Mohamed trasladó su capital desde Sadi a Teherán. Fue el primer gobernante persa que hizo de Teherán, entonces un pueblo, su capital. Aunque el Imperio ruso, durante la expedición persa de 1796, conquistó Derbent y brevemente Bakú, Aga Mohamed consiguió con éxito extender la influencia persa por el Cáucaso, reafirmando la soberanía iraní sobre sus anteriores posesiones en la región. Agha Mohamed fue asesinado en 1797 en la ciudad de Şuşa, la capital del Kanato de Karabaj, después de más de 15 años en el poder. (es)
- Agha Mohammad Khan, né le 14 mars 1742 à Esterabad et mort le 17 juin 1797 à Chouchi et enterré à Nadjaf, est un chef eunuque de la tribu Kadjare, du nord de l'Iran, l'une des tribus turcomanes d'Iran. Il fit assassiner et crever les yeux du dernier chah de la dynastie Zand, pour s'emparer du trône et fonder la dynastie Kadjar en 1794. (fr)
- Agha Muḥammad Khān Qājār (1742–1797; bahasa Persia: آغا محمد خان قاجار) adalah kepala suku Qajar, menggantikan ayahnya , yang dibunuh oleh . Ia menjadi Kaisar/Shah Persia pada 1794 dan mendirikan dinasti Qajar. Ia digantikan oleh keponakannya, Fat′h Ali Shah Qajar. (in)
- Muḥammad Khān Qājār (in persiano محمد خان قاجار; Damghan, 1742 – Şuşa, 17 giugno 1797) fu scià di Persia dal 1794 al 17 giugno 1797.Fu il fondatore della Dinastia Qajar. (it)
- 아가 모하마드 샤(페르시아어: آغا محمد خان قاجار; 1742년 3월 14일 ~ 1797년 6월 17일, آقا محمد شاه, Āghā Mohammad Šāh)는 1789년부터 1797년까지 왕(샤)로서 통치한 이란의 카자르 왕조를 세운 사람이다. 아가 모하마드 샤의 통치는 중앙 집권화되고 통일된 이란의 귀환, 수도를 테헤란으로 이전(오늘날까지 이어짐)한 것을 특징으로 한다. 그는 특히 기간 중에 잔인하고 탐욕이 많은 행동으로도 잘 알려져 있다. 그는 수도 트빌리시를 약탈하고 거주자들 다수를 학살했으며 일부 15,000명의 조지아 포획자들을 본토 이란으로 배치시켰다. (ko)
- アーガー・モハンマド・シャー（ペルシア語: آقا محمد شاه, Agaa Muhammad Shah、1742年3月14日 - 1797年6月17日）は、イランのガージャール朝の初代シャー（在位：1779年 - 1797年6月17日）。即位前はアーガー・モハンマド・ハーンと呼ばれた。 (ja)
- Agha Mohammad Chan Kadżar (farsiمحمد خان قاجار) (ur. 1742, zm. 1797) był szachem Persji, pierwszym z dynastii Kadżarów. (pl)
- Aga Maomé Cã Cajar (em persa: آغا محمد خان قاجار; romaniz.: Āghā Mohammad Khān Qājār) (Gurgã, Irã, 14 de março de 1742 – Susa (Hoje parte do Azerbaijão), 17 de junho de 1797) foi o fundador da dinastia Cajar do Irã, governou de 1789 a 1797 como rei (xá). Em 1789, foi entronado como o rei do Irã, mas não foi oficialmente coroado até março de 1796. Em 17 de junho de 1797, foi assassinado e sucedido por seu sobrinho, Fate Ali Xá Cajar. Aga Maomé Cã também é conhecido pela mudança da capital para Teerã, que é a capital do país até hoje. O reinado de Aga Maomé Cã destacou-se na reemergência de um Irã centralizado e unificado. Depois da morte de Nader Xá, muitos dos territórios iranianos no Cáucaso foram comandados por várias dinastias iranianas, os estados que hoje compõem os territórios da Geórgia, do Daguestão, do Azerbaijão e da Armênia tinham se desmembrado do Irã e declarado independência, mas 48 anos depois foram reconquistados por Aga Maomé Cã. Algumas das suas reconquistas foram consideradas cruéis até para os padrões daquela época, como a reconquista da Geórgia onde saqueou a capital Tbilisi e massacrou muitos de seus habitantes e levou para o Irã 15 000 georgianos. (pt)
- Ага́ Мохамме́д шах Каджа́р, Ага́ Мухамме́д хан Каджа́р (перс. آغا محمد شاه قاجار, Âqâ Mohammad Šâh Qâjâr; азерб. Ağa Məhəmməd şah Qacar; 1741—1797) — один из военных и политических вождей Ирана в 1779—1796 годах, шахиншах с 1796 года, основатель династии Каджаров. (ru)
- Aga Muhammed Khan Qajar (persiska: آغا محمد خان قاجار; även känd under regentnamnet Muhammed Khan Shah), född 14 mars 1742 i , död 17 juni 1797 i Sjusja, var en persisk kung av Qajardynastin. (sv)
- 阿迦·穆罕默德·汗·卡扎尔（波斯語：آغا محمد خان قاجار，羅馬化：Āghā Mohammad Khān-e Qājār; 1742年3月14日-1797年6月17日）也被尊称为阿迦·穆罕默德沙阿（آقا محمد شاه, Āghā Mohammad Šāh），是伊朗卡扎尔王朝的创始人，从1789年到1797年为伊朗国王。阿加·穆罕默德·汗最初是卡扎尔部落一个分支的首领，他在1789年成为为伊朗国王，但直到1796年3月才正式加冕，并在1794年废黜了桑德王朝的卢图夫·阿里汗。阿迦·穆罕默德·汗是著名的太监君主，年轻时被阿迪尔·沙阿捕获后阉割，因此没有子嗣。1797年6月17日，他被暗杀，他的侄子法特赫-阿里继任。 阿迦·穆罕默德·汗的统治以回归中央集权和实现伊朗的统一而闻名，并将首都迁至德黑兰，使得伊朗的首都至今仍在那里。他也因其残忍和贪婪的行为而闻名，特别是在重新征服格鲁吉亚期间。他洗劫了格鲁吉亚首都第比利斯，屠杀了许多居民，并将大约1.5万名格鲁吉亚俘虏送回伊朗。 (zh)
- Ага́ Мохамме́д хан Каджа́р (1742, Ґорґан, Персія — 17 червня 1797, Шуші, Карабаське ханство) — 27-й шах Ірану з 1796, засновник династії Каджарів в Ірані. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- محمد خان قاجار (1121 في استر اباد ـ 28 خرداد في شوشا) هو مؤسس الدولة القاجارية في إيران، وفي سنة 1161 هـ.ش اطاح محمد علي خان الذي كان من قبيلة القاجار، بحكم خلفاء كريم خان زند ووصل إلى الحكم وجعل طهران عاصمة له وكان حاد الطبع عنيفا واستطاع أن يوحد إيران بحملاته وهجومه المتكررة. وورث الحكم من بعده ابن أخيه، فتح علي شاه.ــ (ar)
- Aga Mohammed Khan oder Agha Mohammad Chan Qadschar (persisch آغا محمد خان قاجار, DMG Āġā Moḥammad Ḫān-e Qāǧār [ɔːˈγɔː moɦæˈmːæd xɔːn], auch آغا محمد شاه قاجار, DMG Āġā Moḥammad Šāh-e Qāǧār [ɔːˈγɔː moɦæˈmːæd ʃɔːh], aserbaidschanisch Ağa Məhəmməd şah Qacar; geboren 1742 in Astarabad; gestorben am 17. Juni 1797 in Şuşa) war Schah von Persien. Er galt als energisch und klug, zugleich auch als extrem grausam. Die von ihm begründete Kadscharen-Dynastie regierte Persien bis 1925. (de)
- Agha Mohammad Khan, né le 14 mars 1742 à Esterabad et mort le 17 juin 1797 à Chouchi et enterré à Nadjaf, est un chef eunuque de la tribu Kadjare, du nord de l'Iran, l'une des tribus turcomanes d'Iran. Il fit assassiner et crever les yeux du dernier chah de la dynastie Zand, pour s'emparer du trône et fonder la dynastie Kadjar en 1794. (fr)
- Agha Muḥammad Khān Qājār (1742–1797; bahasa Persia: آغا محمد خان قاجار) adalah kepala suku Qajar, menggantikan ayahnya , yang dibunuh oleh . Ia menjadi Kaisar/Shah Persia pada 1794 dan mendirikan dinasti Qajar. Ia digantikan oleh keponakannya, Fat′h Ali Shah Qajar. (in)
- Muḥammad Khān Qājār (in persiano محمد خان قاجار; Damghan, 1742 – Şuşa, 17 giugno 1797) fu scià di Persia dal 1794 al 17 giugno 1797.Fu il fondatore della Dinastia Qajar. (it)
- 아가 모하마드 샤(페르시아어: آغا محمد خان قاجار; 1742년 3월 14일 ~ 1797년 6월 17일, آقا محمد شاه, Āghā Mohammad Šāh)는 1789년부터 1797년까지 왕(샤)로서 통치한 이란의 카자르 왕조를 세운 사람이다. 아가 모하마드 샤의 통치는 중앙 집권화되고 통일된 이란의 귀환, 수도를 테헤란으로 이전(오늘날까지 이어짐)한 것을 특징으로 한다. 그는 특히 기간 중에 잔인하고 탐욕이 많은 행동으로도 잘 알려져 있다. 그는 수도 트빌리시를 약탈하고 거주자들 다수를 학살했으며 일부 15,000명의 조지아 포획자들을 본토 이란으로 배치시켰다. (ko)
- アーガー・モハンマド・シャー（ペルシア語: آقا محمد شاه, Agaa Muhammad Shah、1742年3月14日 - 1797年6月17日）は、イランのガージャール朝の初代シャー（在位：1779年 - 1797年6月17日）。即位前はアーガー・モハンマド・ハーンと呼ばれた。 (ja)
- Agha Mohammad Chan Kadżar (farsiمحمد خان قاجار) (ur. 1742, zm. 1797) był szachem Persji, pierwszym z dynastii Kadżarów. (pl)
- Ага́ Мохамме́д шах Каджа́р, Ага́ Мухамме́д хан Каджа́р (перс. آغا محمد شاه قاجار, Âqâ Mohammad Šâh Qâjâr; азерб. Ağa Məhəmməd şah Qacar; 1741—1797) — один из военных и политических вождей Ирана в 1779—1796 годах, шахиншах с 1796 года, основатель династии Каджаров. (ru)
- Aga Muhammed Khan Qajar (persiska: آغا محمد خان قاجار; även känd under regentnamnet Muhammed Khan Shah), född 14 mars 1742 i , död 17 juni 1797 i Sjusja, var en persisk kung av Qajardynastin. (sv)
- 阿迦·穆罕默德·汗·卡扎尔（波斯語：آغا محمد خان قاجار，羅馬化：Āghā Mohammad Khān-e Qājār; 1742年3月14日-1797年6月17日）也被尊称为阿迦·穆罕默德沙阿（آقا محمد شاه, Āghā Mohammad Šāh），是伊朗卡扎尔王朝的创始人，从1789年到1797年为伊朗国王。阿加·穆罕默德·汗最初是卡扎尔部落一个分支的首领，他在1789年成为为伊朗国王，但直到1796年3月才正式加冕，并在1794年废黜了桑德王朝的卢图夫·阿里汗。阿迦·穆罕默德·汗是著名的太监君主，年轻时被阿迪尔·沙阿捕获后阉割，因此没有子嗣。1797年6月17日，他被暗杀，他的侄子法特赫-阿里继任。 阿迦·穆罕默德·汗的统治以回归中央集权和实现伊朗的统一而闻名，并将首都迁至德黑兰，使得伊朗的首都至今仍在那里。他也因其残忍和贪婪的行为而闻名，特别是在重新征服格鲁吉亚期间。他洗劫了格鲁吉亚首都第比利斯，屠杀了许多居民，并将大约1.5万名格鲁吉亚俘虏送回伊朗。 (zh)
- Ага́ Мохамме́д хан Каджа́р (1742, Ґорґан, Персія — 17 червня 1797, Шуші, Карабаське ханство) — 27-й шах Ірану з 1796, засновник династії Каджарів в Ірані. (uk)
- Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia. Era el fill gran de Muhammad Hasan Khan, el cap de la tribu dels qajar; era encara jove quan fou castrat per ordre d'Adil Shah el nebot de Nàdir-Xah Afxar (1748). Va retornar a Teheran la primavera del 1796, i hi fou solemnement coronat com a xa de Pèrsia. Agha Muhammad Shah va tenir un gran primer ministre (sadr-e azam) en la persona d'Hadjdji Ibrahim Khan Zand Kalantar al-Shirazi nomenat el 1794, que va exercir fins a la mort del xa i després en el regnat del seu successor. (ca)
- Agá Muhammad Chán (persky آقا محمد خان قاجار; 1742 – 17. června 1797) byl první perský šáh z rodu Kádžárovců, zakladatel královské dynastie. Jako šáh vládl od roku 1789 do své smrti, korunován byl v březnu 1796. Původně kmenový náčelník opět sjednotil perská území, která se po smrti Nádirově (1747) fakticky osamostatnila. Jeho tažení byla mimořádně krutá; například dobytí Gruzie bylo provázeno rozsáhlými masakry. V září 1795 dobyl Tbilisi a po masakrech místních obyvatel bylo asi 15 tisíc Gruzínců, žen a dětí odvlečeno do Íránu do otroctví. (cs)
- Ο Αγά Χαν Μοχάμεντ Κατζάρ (1742-1797, Περσικά: آغا محمد خان قاجار) ήταν ο ιδρυτής της Δυναστείας των Κατζάρ της Περσικής Αυτοκρατορίας και κυβέρνησε ως απόλυτος μονάρχης στην περίοδο 1789-1797 ως σάχης. Ήταν αρχικά οπλαρχηγός του κλάδου Κουγιουνλού της . Το 1789, ο Αγά Μοχάμεντ Χαν ενθρονίστηκε ως βασιλέας της Περσίας, αλλά στέφθηκε επίσημα τον Μάρτιο του 1796. Στις 17 Ιουνίου 1797 δολοφονήθηκε και τον διαδέχθηκε ο ανιψιός του Φαθ Αλί Σαχ Κατζάρ. Κατά την βασιλεία του Αγά Μοχάμεντ Χαν μετακινήθηκε επίσης η πρωτεύουσα της Περσίας στην Τεχεράνη. (el)
- Agha Mohammad Khan Qajar (Persian: آقا محمد خان قاجار, romanized: Âqâ Mohammad Xân-e Qâjâr; 14 March 1742 – 17 June 1797), also known by his regnal name of Agha Mohammad Shah (آقا محمد شاه, Âghâ Mohammad Šâh), was the founder of the Qajar dynasty of Iran, ruling from 1789 to 1797 as king (shah). Originally chieftain of the Quwanlu branch of the Qajar tribe, Agha Mohammad Khan was enthroned as the king of Iran in 1789, but was not officially crowned until March 1796, having deposed Lotf Ali Khan of the Zand dynasty in 1794. Agha Mohammad Khan Qajar was famously the eunuch Monarch, being castrated as a young adult upon his capture by Adel Shah Afshar, and hence was childless. He was assassinated on 17 June 1797, and was succeeded by his nephew, Fath-Ali Shah Qajar. (en)
- Aga Mohamed Khan Kayar (en persa, محمد خان قاجار) (Gorgan, Irán, 1742 - Shushi, Irán (hoy República de Azerbaiyán), 17 de junio de 1797) fue un monarca de Irán, fundador de la dinastía Kayar que gobernó desde 1789 hasta 1797 como rey (shah). Fue originalmente jefe de la rama de los de la tribu kayar. En 1789, Aga Mohamed Khan fue entronizado como rey de Irán, pero no fue oficialmente coronado como rey hasta marzo de 1794 y dos años más tarde, se declaró a sí mismo shahanshah (rey de reyes o emperador). Le sucedió su sobrino, Fat′h Alí Sah Kayar. (es)
- Aga Maomé Cã Cajar (em persa: آغا محمد خان قاجار; romaniz.: Āghā Mohammad Khān Qājār) (Gurgã, Irã, 14 de março de 1742 – Susa (Hoje parte do Azerbaijão), 17 de junho de 1797) foi o fundador da dinastia Cajar do Irã, governou de 1789 a 1797 como rei (xá). Em 1789, foi entronado como o rei do Irã, mas não foi oficialmente coroado até março de 1796. Em 17 de junho de 1797, foi assassinado e sucedido por seu sobrinho, Fate Ali Xá Cajar. Aga Maomé Cã também é conhecido pela mudança da capital para Teerã, que é a capital do país até hoje. (pt)
|
_Muhammad_Shah;_the_city_of_Shiraz_in_the_background._Folio_from_the_Shahinshahnama_of_Fath_'Ali_Khan_Saba,_dated_1810.jpg){kind=link}
_Muhammad_Shah;_the_city_of_Shiraz_in_the_background._Folio_from_the_Shahinshahnama_of_Fath_'Ali_Khan_Saba,_dated_1810.jpg){kind=link}
