About: Dorians

An Entity of Type: ethnic group, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Dorians (/ˈdɔːriənz/; Greek: Δωριεῖς, Dōrieîs, singular Δωριεύς, Dōrieús) were one of the four major ethnic groups into which the Hellenes (or Greeks) of Classical Greece divided themselves (along with the Aeolians, Achaeans, and Ionians). They are almost always referred to as just "the Dorians", as they are called in the earliest literary mention of them in the Odyssey, where they already can be found inhabiting the island of Crete.

Property Value
dbo:abstract
  • Els doris (grec antic: Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus. Tot i que hi havia una llegenda que els feia descendir d'Hèrcules i deia que tornaven a la seva pàtria, les excavacions arqueològiques han descobert que al segon mil·lenni eren establerts a la conca del Morava. Una altra llegenda els fa descendir d'un guerrer i heroi mitològic de nom Doro (epònim). Una altra versió sobre la invasió molt estesa a l'antiguitat deia que varen esser uns pobladors muntanyencs incultes provinents del territori de la Dòrida, a la Grècia central. Parlaven una variant pròpia de grec, el grec dòric, un dels grans blocs dialectals del grec antic, i del qual el tsacònic és la sola romanalla moderna. Segons el relat dels antics, invasió dòrica hauria començat a Tessàlia, d'on hauria continuat avançant cap al sud fins a apoderar-se de bona part del Peloponnès, i allà haurien destruit la civilització micènica entorn de l'any 1200 aC, i de la qual els aqueus només en van conservar una part. Seguidament, hom els atribuïa també la destrucció de la civilització minoica a Creta; també es van estendre a Rodes i altres illes. En realitat, l'ocupació dels doris d'aquests territoris no va ser tan violenta i no es pot atribuir la caiguda d'aquestes grans civilitzacions exclusivament als doris. Fins al segle ix aC, hi va haver un règim feudal a Argos i Esparta. La senyoria dòrica d'Argos es va estendre per Mègara, Corint, Sició i Egina. En canvi, Esparta va imposar sobre les terres conquerides de Messènia i Arcàdia un règim de dominació i d'esclavatge (els hilotes). Amb el temps, les restes de l'antiga població que no havia fugit i els doris es van fondre en un. Foren territoris doris al Peloponnès: Mègara, Corint, Sició, Fliunt, Cleones, Argos, Epidaure, Trezè, Hermíone, Egina, Lacònia, Esparta i Messènia. D'allà passaren a les illes, i van ocupar Creta, Melos, Tera, Rodes i Cos i van fundar Cnidos i Halicarnàs a Cària. Corint va fundar colònies a Còrcira, Ambràcia, Anactòrios, Lèucada, Apol·lònia i Epidamne (colònia de Còrcira). Les colònies dòriques a Sicília foren: Siracusa (de Corint), Hiblea (de Mègara), Gela (de Rodes), Zancle (poblada per messenis i anomenada Messene), Agrigent (fundada per Gela) i Selinunt (colònia d'Hiblea). A la Magna Grècia, fou dòrica la ciutat de Tarent, fundada per Esparta. Altres ciutats dòriques van ser: Potidea, a la Calcídica (colònia de Corint), i Selímbria, Calcedònia i Bizanci (colònies de Mègara). (ca)
  • الدوريون (‎/‏ˈdɔriənz,_ˈdoʊrʔ‎/‏; (باليونانية: Δωριεῖς)‏, Dōrieis, singular Δωριεύς, Dōrieus)، مجموعة عرقية يشكلون جزءًا من الشعب اليوناني القديم. وكانوا يعيشون في الجزء الشمالي الغربي من الوطن الإغريقي القديم قبل سنة 1200 ق.م. وطبقًا لما هو معروف عن الإغريق القدامى، فإن الدورييين قد سيطروا على معظم شبه الجزيرة الجنوبية في نهاية القرن 11 ق م. وأشهر من عُرفوا من الإغريق من أصولٍ دوريّة، هم الأسبرطة، وكانت المدن الدوريّة إلى جانب أسبرطة تشمل كلاً من آرغوس، كورنث، وميغارا، ورودس. واستقر الدوريّون أيضًا في كل من كريت، وصقلية، وجنوب إيطاليا، ، وجنوب غرب آسيا الصغرى (تركيا الآن). (ar)
  • Dórové (řecky: Δωριεῖς, Dōrieis, singulár Δωριεύς, Dōrieus) byli jedním z hlavních kmenů starověkého Řecka, vedle Achájů, Iónů a Aiólů. (cs)
  • Οι Δωριείς ήταν ελληνικό φύλο, ένα από τα τέσσερα της αρχαιότητας, το οποίο καταγόταν σύμφωνα με τις γραπτές παραδόσεις από την οροσειρά της Πίνδου. Κατά την παλαιά παραδοσιακή θεωρία και κάτω από αδιευκρίνιστες συνθήκες, οι Δωριείς κατέβηκαν στη νότια Ελλάδα περίπου τον 12ο π.Χ. αιώνα και κατέλυσαν τον Μυκηναϊκό πολιτισμό, καθώς διέθεταν όπλα από σίδηρο, που ήταν ανώτερα από τα χάλκινα των Μυκηναίων. Νεώτερες όμως μελέτες συνδυάζουν την έλλειψη αρχαιολογικών ευρημάτων που να συνηγορούν σε μια τέτοια βίαιη εισβολή και γλωσσολογικών στοιχείων από την αποκρυπτογράφηση της Γραμμικής Β, και αμφισβητούν έντονα την εκδοχή αυτή. Η μετακίνησή τους αυτή, που είναι γνωστή ως "Κάθοδος των Δωριέων", παραμένει μέχρι σήμερα ένα από τα σκοτεινότερα σημεία της ελληνικής ιστορίας. (el)
  • Die Dorer (seltener: Dorier; altgriechisch Δωριεῖς Dōrieĩs) waren neben u. a. den Achaiern, Ioniern und Aiolern eine indogermanische, altgriechisch sprechende Bevölkerung, die wahrscheinlich ursprünglich im nordwestgriechischen Raum (Epirus) und Makedonien lebte. Strittig ist bis heute, ob Dorer ursprünglich auch im dalmatinisch-albanischen Raum (Illyrien) lebten. (de)
  • Doroj (antikve-greke Δωριεῖς [Dōrieis], singularo Δωριεύς, [Dōrieus]) estis unu el la ĉefaj grekaj gentoj, apud aĥajoj, ionoj aŭ eolianoj. Ili distingiĝis per la propra dialekto de la greka kaj per la karakterizaj tradicioj kaj la sociala strukturo. Ili setlis origine sur monteriĉa nordo kaj nordokcidento de la Grekio, en Antikva Makedonio kaj en Epiro. Pro ne tute klaraj kaŭzoj en la fino de la 2-a jarmilo a.K. okazis ilia migrado suden en la Peloponezon, Egeajn insulojn, parte en la bordregionon de Malgranda Azio kaj tn. Grandan Grekion (nuna suda bordregiono de Italio). Laŭdira fondinto de la gento de doroj estis Doro, filo de Heleno, mita prapatro de helenoj. En antikva epoko, en la 5-a jarcento a.K., estis doroj kaj ionoj la du plej multenombraj grekaj etnoj. Ilia rivaleco kulminis per t.n. Peloponeza milito. En ĝi reprezentis dorojn Sparto kaj pliaj membroj de la Peloponeza alianco. (eo)
  • The Dorians (/ˈdɔːriənz/; Greek: Δωριεῖς, Dōrieîs, singular Δωριεύς, Dōrieús) were one of the four major ethnic groups into which the Hellenes (or Greeks) of Classical Greece divided themselves (along with the Aeolians, Achaeans, and Ionians). They are almost always referred to as just "the Dorians", as they are called in the earliest literary mention of them in the Odyssey, where they already can be found inhabiting the island of Crete. They were diverse in way of life and social organization, varying from the populous trade center of the city of Corinth, known for its ornate style in art and architecture, to the isolationist, military state of Sparta. And yet, all Hellenes knew which localities were Dorian, and which were not. Dorian states at war could more likely, but not always, count on the assistance of other Dorian states. Dorians were distinguished by the Doric Greek dialect and by characteristic social and historical traditions. In the 5th century BC, Dorians and Ionians were the two most politically important Greek ethnē, whose ultimate clash resulted in the Peloponnesian War. The degree to which fifth-century Hellenes self-identified as "Ionian" or "Dorian" has itself been disputed. At one extreme Édouard Will concludes that there was no true ethnic component in fifth-century Greek culture, in spite of anti-Dorian elements in Athenian propaganda. At the other extreme John Alty reinterprets the sources to conclude that ethnicity did motivate fifth-century actions. Moderns viewing these ethnic identifications through the 5th and 4th century BC literary tradition have been profoundly influenced by their own social politics. Also, according to E.N. Tigerstedt, nineteenth-century European admirers of virtues they considered "Dorian" identified themselves as "Laconophile" and found responsive parallels in the culture of their day as well; their biases contribute to the traditional modern interpretation of "Dorians". (en)
  • Doriarrak (antzinako grezieraz: Δωριεῖς, Dōrieis) Antzinako Greziako gizatalde bat izan ziren. Beste tribuen artean joniarrak eta akaziarrak zeuden. Geroago guztiak izenaz ezagun egin ziren. Lehendabizikoz Odisean aipatuak dira, Kreta inguruan bizi zirelarik; baina, kondairen arabera, iparraldeko Greziakoak ziren. Bazuten berezko dialekto bat eta hiri nagusiak Esparta, Halikarnaso, Gnido, Kos, , , , Korinto, zituzten. (eu)
  • La de los dorios (griego antiguo: Δωριεῖς Dōrieis, singular Δωριεύς Dōrieus) era una de las cuatro tribus griegas antiguas (las otras tres eran la de los aqueos, la de los jonios y la de los eolios). Los dorios se distinguían por su idioma, por su sociedad y por su tradición histórica. Los relatos tradicionales colocan su lugar de origen en las regiones del norte de la Grecia antigua, desde donde algunas circunstancias desconocidas los condujeron hacia el sur de la región del Peloponeso, a ciertas islas de la parte sur del mar Egeo y a la costa sur de Asia Menor. Durante cierto tiempo se consideró su irrupción como una invasión que desestabilizó los Estados micénicos, destruyendo sus formas culturales y sustituyéndolas por las de los invasores. Indro Montanelli señala que los dorios introdujeron criterios racistas en Grecia.​ Su área de dominio histórico los sitúa en el Peloponeso y en la época clásica, con el desarrollo de la cultura espartana, el ejemplo apical de la sociedad y cultura dorias. La mitología atribuyó este nombre al fundador epónimo, Doro, hijo de Helén, patriarca mitológico de los helenos. (es)
  • Les Doriens (en grec ancien Δωριεῖς / Dōrieîs, singulier Δωριεύς / Dōrieús) étaient l'une des quatre ethnē majeures de la Grèce antique que les historiens de l'époque classique reconnaissaient comme constituant leur propre peuple, les autres peuples étant les Achéens, les Ioniens et les Éoliens. Le terme grec ethnos a ici le sens de « groupe ethnique ». Hérodote utilisait ce mot pour les désigner. Ils sont cependant le plus souvent appelés simplement « Doriens » dans des textes littéraires aussi anciens que l’Odyssée, qui les localisait à l'époque dans l'île de Crète. Ils étaient très diversifiés dans leur vie et leur organisation sociale, depuis la cité commerciale de Corinthe connue pour son style ornementé dans l'art et l'architecture, jusqu'à l'État militaire isolationniste de Sparte. Pourtant, tous les Hellènes savaient quelles villes étaient doriennes et lesquelles ne l'étaient pas. À la guerre, les États doriens pouvaient généralement compter sur l'assistance des autres États doriens. Les Doriens se distinguaient des autres Grecs par leur dialecte et par des caractéristiques sociales et historiques. Au Ve siècle av. J.-C., Doriens et Ioniens étaient politiquement les deux plus importants groupes ethniques. Leur confrontation a abouti à la guerre du Péloponnèse. La mesure dans laquelle les Hellènes du Ve siècle av. J.-C. se sont considérés comme Doriens ou Ioniens a été l'objet de controverse. D'un côté, Édouard Will (1956) a conclu qu'il n'y avait pas de vraie composante ethnique dans la culture grecque de l'époque, malgré la présence d'éléments anti-doriens dans la propagande athénienne. De l'autre, John Alty (1982) a réinterprété les sources pour conclure que l'ethnicité a été le moteur des actions du Ve siècle. Les interprétations modernes de cette identification ethnique à travers la tradition littéraire des Ve et IVe siècles av. J.-C. ont été fortement influencées par leur propre environnement socio-politique. Ainsi, selon E. N. Tigerstedt (1965), les Européens du XIXe siècle, admirateurs de vertus qu'ils considéraient comme doriennes, se sont identifiés comme « laconophiles » et ont trouvé des parallèles avec leur propre culture. Leurs préjugés contribuent à l'interprétation traditionnelle moderne des Doriens. (fr)
  • Suku Doria (bahasa Yunani: Δωριεῖς, Dōrieis, tunggal Δωριεύς, Dōrieus) adalah satu dari empat suku bangsa utama yang menjadi leluhur bangsa Yunani kuno. Nama Doria digunakan oleh Homeros dalam karyanya, Odisseia, dan disebutkan bahwa mereka menghuni pulau Kreta. Sementara Herodotos menyebut mereka dengan nama ethnos yang merupakan asal usul kata etnis. Suku Doria adalah orang-orang yang termasuk dalam suku bangsa Hellenes. Mereka memiliki beragam cara hidup dan organisasi sosial. Kehidupan mereka bervariasi mulai dari pusat perdagangan padat di kota Korinthos, yang terkenal atas seni dan arsitekturnya, sampai negara militer yang tertutup seperti Lakedaimon atau Sparta. Suku Doria kemudian terbagi-bagi lagi menjadi sejumlah kelompok etnis yang terpisah dan kadang saling bermusuhan. Biasanya nama kelompok etnisnya berasal dari tempat mereka tinggal. Dalam perang, suatu negara Doria biasanya sering meminta bantuan pada negara Doria lainnya. Suku Doria menggunakan dialek tersendiri yang disebut dialek Yunani Doria. Selain itu ciri sosial dan tradisi sejarah mereka juga berbeda dari suku-suku Yunani lainnya. Ada beragam versi mengenai asal usul mereka. Satu teori yang banyak dipercaya pada masa kuno, namun belum terbukti, adalah bahwa suku Dorria berasal dari daerah pegunungan di timur laut Yunani, Makedonia kuno, dan Epiros. Mereka kemudian bermigrasi ke Peloponnesos, ke pulau-pulau Aigea tertentu, Yunani Besar, Lapithos dan . Teori lainnya adalah bahwa suku Doria berasal dari Asia Kecil, dan mereka kemungkinan bermigrasi melalui Yunani timur laut dan bermukim di Yunani selatan atau bermigrasi dari pesisir barat Asia Kecil dan berpindah ke pulau-pulau Aigea dan ke Yunani selatan. Dalam mitologi Yunani, leluhur dan pendiri suku Doria adalah , putra . Pada abad ke-5 SM, suku Doria dan suku Ionia merupakan dua kelompok etnis yang paling berpengaruh. Perseteruan kedua suku itu berujung pada Perang Peloponnesos. (in)
  • I Dori (in greco antico: Δωριεῖς, Dōrièis) furono una stirpe dell'antica Grecia, di origine indoeuropea, mitologicamente discendenti di Doro. Costituivano una delle etnie greche antiche insieme ad Achei, Ioni ed Eoli ed erano suddivisi in tre tribù: i Panfili, i Dimani e gli Illei. Dagli altri Elleni si distinguevano per il loro dialetto e per le loro caratteristiche sociali e storiche. (it)
  • 도리스인(Dorians /ˈdɔːriənz/,그리스어: Δωριεῖς) 또는 도리아인은 기원전 16세기에서 기원전 12세기 무렵에 로 남하하여 스파르타, 코린토스 등의 폴리스를 건설한 민족이다. 복수형은 그리스어: Δωριεῖς(Dōrieîs), 단수형(singular) Δωριεύς(Dōrieús)이다. 기원전 1200년 그리스 남부로 이동하여 미케네 문명을 파괴하였다. 인도유럽어 분파 중에서 원시 그리스어에서 파생된 언어를 사용한 아카이아인이 남부 그리스에 정착해 미케네 문명을 새웠다면, 나머지 그리스 분파는 북부에 남아 도리스인이 되었다. 기원전 1200년경 펠로폰네소스 반도(그리스 남부)로 남하하여 미케네 문명을 멸망시킨것으로 알려져 있지만, 선형문자들의 해석으로, 미케네 문명의 몰락 이전에 이미 도리스인 다수가 남하하여 미케네인과 공존했단 설이 제기되고 있다. 그리스 암흑시기인 기원전 8세기부터 6세기경 급격한 인구증가로 다른 그리스 종족들과 함께 흑해 북부, 터키 남부, 스페인, 이탈리아, 북아프리카 등지에 도시를 건설한 세력으로서, 아카이아인들과 함께 가장 큰 세력을 이룬 민족이다. 그들이 세운 폴리스 중 스파르타가 대표적이다. 스파르타인들은 매우 엄격한 교육을 실시하였다. 스파르타 아이들은 7세 쯤 되면 부모의 품을 떠나 또래 집단들과 공동생활의 하면서 신체 단련과 군사 훈련을 받았다. 훈련 과정에서는 심지어 남의 것을 훔치는 것이 용납되기도 하였는데, 그 또한 생존 능력의 하나로 인정되었기 때문이다. 이렇게 교육된 시민 전사를 바탕으로 강한 군사력을 가진 스파르타는 페르시아의 침략을 막아 내는 데 큰 역할을 하였다.(페르시아 전쟁) (ko)
  • ドーリア人(ドーリアじん、ギリシャ語: Δωριείς, Dōrieîs, 英語: Dorians)、またはドーリス人、ドリス人は、アイオリス人、イオニア人と並ぶ古代ギリシアを構成した集団のひとつ。紀元前1100年頃ギリシャに侵入し、主にペロポネソス半島に定住した。ギリシア語のドリス方言を話し、代表的な都市はスパルタである。 (ja)
  • De Doriërs (Oudgrieks: Δωριεῖς, Dōrieis) waren chronologisch de laatste groep van Griekssprekende stammen die het Griekse schiereiland, via Illyria, binnendrongen, vermoedelijk in de periode 1200-1000 v.Chr. Deze migratie wordt meestal de Dorische volksverhuizing genoemd. De Doriërs waren een van de drie voornaamste bevolkingsgroepen rond 1100 v.C. De twee andere groepen waren de Achaeërs en de Ioniërs. Het wordt aangenomen dat het Dorisch, de taal van de Doriërs, zich vanuit de regio Epirus naar het zuiden heeft verspreid. Ze wisten goed met paarden om te gaan, bewerkten al ijzer en waren met hun ijzeren wapens gemakkelijk in staat de oorspronkelijke bevolking te onderwerpen. Men neemt aan dat hun expansie over de Peloponnesos, met als centrum Sparta, de Cycladen, de zuidwestelijke hoek van Klein-Azië, met als centrum Halicarnassus, en Kreta het einde van de Myceense beschaving heeft betekend. De stad Sparta ontstond in de 10e eeuw v.Chr., toen vier Dorische dorpen zich samenvoegden. Ze vertegenwoordigden over het algemeen het meer nuchtere en soldateske deel der Grieken. Dat kwam ook met het strenge en sobere element, eigen aan het Dorische karakter, in hun (bouw)kunst tot uiting. De Dorische orde is de oudste van de drie bekende bouworden uit de Griekse oudheid. De twee andere zijn de Ionische en de Korinthische orde. De Doriërs waren in tegenstelling tot de Zeevolken geen grote zeevaarders. (nl)
  • Dorowie – lud grecki mówiący dialektem doryckim, który pod koniec II tysiąclecia p.n.e. zajął Helladę achajską. Pierwotnie, kiedy przebywali w górach Pindos, nazywali się Makednoi, a Dorami – Dorieis – stali się w trakcie inwazji. Według mitycznej tradycji Dorowie, potomkowie Dorosa, połączyli się z żyjącymi na wygnaniu potomkami Heraklesa – achajskimi Heraklidami. Dorowie mieli dzielić się na trzy plemiona: Hylleis, Dymanes i Pamfyloi. Współczesna nauka umieszcza kolebkę Dorów w dolinie Dunaju, skąd potem migrowali na południe – na tereny późniejszej Tessalii, Macedonii i Epiru a współczesnej północno-zachodniej Grecji. Według Tukidydesa, ostateczny najazd Heraklidów i Dorów nastąpił w 1150 r. p.n.e., w osiemdziesiąt lat po zdobyciu Troi przez Achajów. Zakłada się, że pierwsze najazdy Dorów na ziemie achajskie miały miejsce już wcześniej. Około 1200 r. p.n.e. większość otwartych osiedli achajskich na Peloponezie została zburzona. Ufortyfikowane twierdze, jak np. Mykeny, zostały zdobyte przez Dorów dopiero około 1150–1100 r. p.n.e. Najazd objął praktycznie całą południową część Półwyspu Bałkańskiego, a tylko nieliczne ziemie, np. Arkadia i Attyka, pozostały w rękach poprzednich plemion. Konsekwencją najazdu Dorów, Tessalów i Beotów, a właściwie dwóch fal migracji (pierwsza inwazja Dorów miała skończyć się śmiercią w pojedynku Hyllosa, syna Heraklesa) był upadek kultury mykeńskiej i początek tzw. wieków ciemnych w historii Grecji, trwających między 1200 r. p.n.e. a 700 r. p.n.e. Zmienił się również etnos ziem Grecji: Dorowie zajęli Peloponez (prócz Arkadii), południowe wyspy jońskie oraz Kretę i Rodos i południową część wybrzeża Azji Mniejszej – Dorydę. Attyka, Eubea, Beocja i Jonia w Azji Mniejszej pozostały w rękach Beotów i Jonów. Achajowie zamieszkiwali nadal Arkadię, Pamfylię i Cypr, a Tessalię, Elidę i Fokaję zasiedlali , którzy wyparli z tych ziem Eolów. Plemiona spokrewnione z Dorami, które mówiły dialektem północno-zachodnim i brały udział w pierwszej fali migracji doryckiej, zasiedliły Epir, Elidę i Etolię. Przeludnienie Grecji, do którego przyczynił się najazd Dorów, spowodowało konieczność migracji Greków w kierunku Azji Mniejszej. Wędrówka Dorów była jedną z wielu migracji etnicznych w basenie Morza Śródziemnego, które około 1200 r. p.n.e. w sposób znaczący wpłynęły na zmianę układu polityczno-etnicznego ówczesnego świata. W języku greckim słowo "doros" nosi też znaczenie "gwałtowne i smutne wydarzenie, duży hałas, awantura, przeciwieństwo stanu błogiego spokoju". (pl)
  • Os dóricos (ou dórios; em grego: Δωριεῖς, transl. Dōrieis, singular Δωριεύς, transl. Dōrieus) foram uma das quatro principais tribos em que os antigos gregos dividiam a si próprios, ao lado dos aqueus, jônicos e eólicos. Os dóricos quase sempre são referenciados na literatura grega antiga apenas como "os dóricos"; a primeira menção feita a eles data da Odisseia onde eles são encontrados como habitantes da ilha de Creta. Heródoto, ao comentar o assunto, usa o termo ethnos, que embora esteja na raiz de palavras do português como etnia e grupo étnico, aproximava-se ao conceito de 'tribo', 'raça' ou 'grupo de pessoas', no grego antigo. Os dórios faziam claramente parte dos povos tidos como helenos, dos quais diferiam no entanto, em termos de modo de vida e organização social - ela própria tão variada que abrangia desde o centro comercial populoso da cidade de Corinto, conhecida pelo estilo ornamentado de sua arte e arquitetura, ao Estado isolacionista e militarista da Lacedemônia (ou Esparta). Nações dóricas que se encontrassem em guerra geralmente (embora não sempre) podiam contar com a assistência de outras cidades e Estados dóricas. Os dóricos se distinguiam pelo seu dialeto dórico e por suas tradições sociais e históricas características. Os relatos a respeito de seu local de origem variam; uma teoria amplamente difundida na Antiguidade, que no entanto nunca chegou a ser provada, diz que seriam originários das regiões montanhosas do norte e noroeste da Grécia, a Macedônia e o Epiro, e por circunstâncias obscuras teriam se deslocado ao sul, rumo ao Peloponeso, a certas ilhas do Egeu, à Magna Grécia e à Creta. Outra teoria sustenta que seriam originários da costa da Ásia Menor, de onde imigraram através do nordeste da Grécia e pelas diversas ilhas, até se estabelecerem definitivamente no sul da região. A mitologia grega lhes dava uma origem grega e um fundador epônimo, Doro, filho de Heleno, o patriarca mitológico dos helenos (gregos). No século V a.C. os dóricos e os jônicos, representados respectivamente pelas cidades-Estado de Esparta e Atenas, eram as duas ethne mais importantes politicamente, e o conflito entre as duas levou à Guerra do Peloponeso. O grau com que a maior parte dos helenos do período se identificavam como "jônicos" ou "dóricos" já foi discutido. A tradição literária dos séculos V e IV a.C. pela qual os estudiosos modernos devem ver estas identificações étnicas foi influenciada profundamente pelas políticas sociais da época. Além disso, há também o fato de que diversos dos primeiros estudiosos europeus dos assuntos relacionados à Antiga Grécia, no século XIX, eram admiradores das virtudes que consideravam "dórias", e se identificavam como "laconófilos", encontrando paralelos com a cultura de então e a de seus dias; esta parcialidade teria contribuído para distorções na interpretação moderna dos "dóricos". (pt)
  • Dorer (grekiska: Δωριεῖς, Dōrieis, singular Δωριεύς, Dōrieus) var en av det grekiska folkets fyra huvudstammar, enligt sagan avkomlingar av Hellens son . (sv)
  • 多利安人(英語:Dorians,古希臘語:Δωριεῖς,羅馬化:Dōrieis;單數是Δωριεύς,Dōrieus),又譯為多利亞人、多里安人,古希臘的四個主要部族(其他三個部族為,亚该亚人與爱奥尼亚人)之一,属印欧族的一支。 (zh)
  • Дорі́йці (грец. Δωριείς) — одне з чотирьох головних племен стародавніх греків (також іонійці, ахейці та еолійці). (uk)
  • Дори́йцы, или доря́не (др.-греч. Δωριεῖς, ед. число др.-греч. Δωριεύς) — наряду с ахейцами, ионийцами и эолийцами являлись одним из основных древнегреческих племён. Говорили на дорийском диалекте древнегреческого языка, единственным современным потомком которого является цаконский язык. (ru)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 8216 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 46070 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1119570229 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:colwidth
  • 15 (xsd:integer)
dbp:small
  • yes (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • الدوريون (‎/‏ˈdɔriənz,_ˈdoʊrʔ‎/‏; (باليونانية: Δωριεῖς)‏, Dōrieis, singular Δωριεύς, Dōrieus)، مجموعة عرقية يشكلون جزءًا من الشعب اليوناني القديم. وكانوا يعيشون في الجزء الشمالي الغربي من الوطن الإغريقي القديم قبل سنة 1200 ق.م. وطبقًا لما هو معروف عن الإغريق القدامى، فإن الدورييين قد سيطروا على معظم شبه الجزيرة الجنوبية في نهاية القرن 11 ق م. وأشهر من عُرفوا من الإغريق من أصولٍ دوريّة، هم الأسبرطة، وكانت المدن الدوريّة إلى جانب أسبرطة تشمل كلاً من آرغوس، كورنث، وميغارا، ورودس. واستقر الدوريّون أيضًا في كل من كريت، وصقلية، وجنوب إيطاليا، ، وجنوب غرب آسيا الصغرى (تركيا الآن). (ar)
  • Dórové (řecky: Δωριεῖς, Dōrieis, singulár Δωριεύς, Dōrieus) byli jedním z hlavních kmenů starověkého Řecka, vedle Achájů, Iónů a Aiólů. (cs)
  • Οι Δωριείς ήταν ελληνικό φύλο, ένα από τα τέσσερα της αρχαιότητας, το οποίο καταγόταν σύμφωνα με τις γραπτές παραδόσεις από την οροσειρά της Πίνδου. Κατά την παλαιά παραδοσιακή θεωρία και κάτω από αδιευκρίνιστες συνθήκες, οι Δωριείς κατέβηκαν στη νότια Ελλάδα περίπου τον 12ο π.Χ. αιώνα και κατέλυσαν τον Μυκηναϊκό πολιτισμό, καθώς διέθεταν όπλα από σίδηρο, που ήταν ανώτερα από τα χάλκινα των Μυκηναίων. Νεώτερες όμως μελέτες συνδυάζουν την έλλειψη αρχαιολογικών ευρημάτων που να συνηγορούν σε μια τέτοια βίαιη εισβολή και γλωσσολογικών στοιχείων από την αποκρυπτογράφηση της Γραμμικής Β, και αμφισβητούν έντονα την εκδοχή αυτή. Η μετακίνησή τους αυτή, που είναι γνωστή ως "Κάθοδος των Δωριέων", παραμένει μέχρι σήμερα ένα από τα σκοτεινότερα σημεία της ελληνικής ιστορίας. (el)
  • Die Dorer (seltener: Dorier; altgriechisch Δωριεῖς Dōrieĩs) waren neben u. a. den Achaiern, Ioniern und Aiolern eine indogermanische, altgriechisch sprechende Bevölkerung, die wahrscheinlich ursprünglich im nordwestgriechischen Raum (Epirus) und Makedonien lebte. Strittig ist bis heute, ob Dorer ursprünglich auch im dalmatinisch-albanischen Raum (Illyrien) lebten. (de)
  • Doriarrak (antzinako grezieraz: Δωριεῖς, Dōrieis) Antzinako Greziako gizatalde bat izan ziren. Beste tribuen artean joniarrak eta akaziarrak zeuden. Geroago guztiak izenaz ezagun egin ziren. Lehendabizikoz Odisean aipatuak dira, Kreta inguruan bizi zirelarik; baina, kondairen arabera, iparraldeko Greziakoak ziren. Bazuten berezko dialekto bat eta hiri nagusiak Esparta, Halikarnaso, Gnido, Kos, , , , Korinto, zituzten. (eu)
  • I Dori (in greco antico: Δωριεῖς, Dōrièis) furono una stirpe dell'antica Grecia, di origine indoeuropea, mitologicamente discendenti di Doro. Costituivano una delle etnie greche antiche insieme ad Achei, Ioni ed Eoli ed erano suddivisi in tre tribù: i Panfili, i Dimani e gli Illei. Dagli altri Elleni si distinguevano per il loro dialetto e per le loro caratteristiche sociali e storiche. (it)
  • ドーリア人(ドーリアじん、ギリシャ語: Δωριείς, Dōrieîs, 英語: Dorians)、またはドーリス人、ドリス人は、アイオリス人、イオニア人と並ぶ古代ギリシアを構成した集団のひとつ。紀元前1100年頃ギリシャに侵入し、主にペロポネソス半島に定住した。ギリシア語のドリス方言を話し、代表的な都市はスパルタである。 (ja)
  • Dorer (grekiska: Δωριεῖς, Dōrieis, singular Δωριεύς, Dōrieus) var en av det grekiska folkets fyra huvudstammar, enligt sagan avkomlingar av Hellens son . (sv)
  • 多利安人(英語:Dorians,古希臘語:Δωριεῖς,羅馬化:Dōrieis;單數是Δωριεύς,Dōrieus),又譯為多利亞人、多里安人,古希臘的四個主要部族(其他三個部族為,亚该亚人與爱奥尼亚人)之一,属印欧族的一支。 (zh)
  • Дорі́йці (грец. Δωριείς) — одне з чотирьох головних племен стародавніх греків (також іонійці, ахейці та еолійці). (uk)
  • Дори́йцы, или доря́не (др.-греч. Δωριεῖς, ед. число др.-греч. Δωριεύς) — наряду с ахейцами, ионийцами и эолийцами являлись одним из основных древнегреческих племён. Говорили на дорийском диалекте древнегреческого языка, единственным современным потомком которого является цаконский язык. (ru)
  • Els doris (grec antic: Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus. Tot i que hi havia una llegenda que els feia descendir d'Hèrcules i deia que tornaven a la seva pàtria, les excavacions arqueològiques han descobert que al segon mil·lenni eren establerts a la conca del Morava. Una altra llegenda els fa descendir d'un guerrer i heroi mitològic de nom Doro (epònim). Una altra versió sobre la invasió molt estesa a l'antiguitat deia que varen esser uns pobladors muntanyencs incultes provinents del territori de la Dòrida, a la Grècia central. Parlaven una variant pròpia de grec, el grec dòric, un dels grans blocs dialectals del grec antic, i del qual el tsacònic és la sola romanalla moderna. (ca)
  • Doroj (antikve-greke Δωριεῖς [Dōrieis], singularo Δωριεύς, [Dōrieus]) estis unu el la ĉefaj grekaj gentoj, apud aĥajoj, ionoj aŭ eolianoj. Ili distingiĝis per la propra dialekto de la greka kaj per la karakterizaj tradicioj kaj la sociala strukturo. Ili setlis origine sur monteriĉa nordo kaj nordokcidento de la Grekio, en Antikva Makedonio kaj en Epiro. Pro ne tute klaraj kaŭzoj en la fino de la 2-a jarmilo a.K. okazis ilia migrado suden en la Peloponezon, Egeajn insulojn, parte en la bordregionon de Malgranda Azio kaj tn. Grandan Grekion (nuna suda bordregiono de Italio). Laŭdira fondinto de la gento de doroj estis Doro, filo de Heleno, mita prapatro de helenoj. (eo)
  • The Dorians (/ˈdɔːriənz/; Greek: Δωριεῖς, Dōrieîs, singular Δωριεύς, Dōrieús) were one of the four major ethnic groups into which the Hellenes (or Greeks) of Classical Greece divided themselves (along with the Aeolians, Achaeans, and Ionians). They are almost always referred to as just "the Dorians", as they are called in the earliest literary mention of them in the Odyssey, where they already can be found inhabiting the island of Crete. (en)
  • La de los dorios (griego antiguo: Δωριεῖς Dōrieis, singular Δωριεύς Dōrieus) era una de las cuatro tribus griegas antiguas (las otras tres eran la de los aqueos, la de los jonios y la de los eolios). Los dorios se distinguían por su idioma, por su sociedad y por su tradición histórica. Los relatos tradicionales colocan su lugar de origen en las regiones del norte de la Grecia antigua, desde donde algunas circunstancias desconocidas los condujeron hacia el sur de la región del Peloponeso, a ciertas islas de la parte sur del mar Egeo y a la costa sur de Asia Menor. Durante cierto tiempo se consideró su irrupción como una invasión que desestabilizó los Estados micénicos, destruyendo sus formas culturales y sustituyéndolas por las de los invasores. Indro Montanelli señala que los dorios introd (es)
  • Les Doriens (en grec ancien Δωριεῖς / Dōrieîs, singulier Δωριεύς / Dōrieús) étaient l'une des quatre ethnē majeures de la Grèce antique que les historiens de l'époque classique reconnaissaient comme constituant leur propre peuple, les autres peuples étant les Achéens, les Ioniens et les Éoliens. Le terme grec ethnos a ici le sens de « groupe ethnique ». Hérodote utilisait ce mot pour les désigner. Ils sont cependant le plus souvent appelés simplement « Doriens » dans des textes littéraires aussi anciens que l’Odyssée, qui les localisait à l'époque dans l'île de Crète. (fr)
  • Suku Doria (bahasa Yunani: Δωριεῖς, Dōrieis, tunggal Δωριεύς, Dōrieus) adalah satu dari empat suku bangsa utama yang menjadi leluhur bangsa Yunani kuno. Nama Doria digunakan oleh Homeros dalam karyanya, Odisseia, dan disebutkan bahwa mereka menghuni pulau Kreta. Sementara Herodotos menyebut mereka dengan nama ethnos yang merupakan asal usul kata etnis. Suku Doria adalah orang-orang yang termasuk dalam suku bangsa Hellenes. Mereka memiliki beragam cara hidup dan organisasi sosial. Kehidupan mereka bervariasi mulai dari pusat perdagangan padat di kota Korinthos, yang terkenal atas seni dan arsitekturnya, sampai negara militer yang tertutup seperti Lakedaimon atau Sparta. (in)
  • 도리스인(Dorians /ˈdɔːriənz/,그리스어: Δωριεῖς) 또는 도리아인은 기원전 16세기에서 기원전 12세기 무렵에 로 남하하여 스파르타, 코린토스 등의 폴리스를 건설한 민족이다. 복수형은 그리스어: Δωριεῖς(Dōrieîs), 단수형(singular) Δωριεύς(Dōrieús)이다. 기원전 1200년 그리스 남부로 이동하여 미케네 문명을 파괴하였다. 인도유럽어 분파 중에서 원시 그리스어에서 파생된 언어를 사용한 아카이아인이 남부 그리스에 정착해 미케네 문명을 새웠다면, 나머지 그리스 분파는 북부에 남아 도리스인이 되었다. 기원전 1200년경 펠로폰네소스 반도(그리스 남부)로 남하하여 미케네 문명을 멸망시킨것으로 알려져 있지만, 선형문자들의 해석으로, 미케네 문명의 몰락 이전에 이미 도리스인 다수가 남하하여 미케네인과 공존했단 설이 제기되고 있다. 그리스 암흑시기인 기원전 8세기부터 6세기경 급격한 인구증가로 다른 그리스 종족들과 함께 흑해 북부, 터키 남부, 스페인, 이탈리아, 북아프리카 등지에 도시를 건설한 세력으로서, 아카이아인들과 함께 가장 큰 세력을 이룬 민족이다. (ko)
  • Dorowie – lud grecki mówiący dialektem doryckim, który pod koniec II tysiąclecia p.n.e. zajął Helladę achajską. Pierwotnie, kiedy przebywali w górach Pindos, nazywali się Makednoi, a Dorami – Dorieis – stali się w trakcie inwazji. Według mitycznej tradycji Dorowie, potomkowie Dorosa, połączyli się z żyjącymi na wygnaniu potomkami Heraklesa – achajskimi Heraklidami. Dorowie mieli dzielić się na trzy plemiona: Hylleis, Dymanes i Pamfyloi. W języku greckim słowo "doros" nosi też znaczenie "gwałtowne i smutne wydarzenie, duży hałas, awantura, przeciwieństwo stanu błogiego spokoju". (pl)
  • Os dóricos (ou dórios; em grego: Δωριεῖς, transl. Dōrieis, singular Δωριεύς, transl. Dōrieus) foram uma das quatro principais tribos em que os antigos gregos dividiam a si próprios, ao lado dos aqueus, jônicos e eólicos. (pt)
  • De Doriërs (Oudgrieks: Δωριεῖς, Dōrieis) waren chronologisch de laatste groep van Griekssprekende stammen die het Griekse schiereiland, via Illyria, binnendrongen, vermoedelijk in de periode 1200-1000 v.Chr. Deze migratie wordt meestal de Dorische volksverhuizing genoemd. De Doriërs waren een van de drie voornaamste bevolkingsgroepen rond 1100 v.C. De twee andere groepen waren de Achaeërs en de Ioniërs. Het wordt aangenomen dat het Dorisch, de taal van de Doriërs, zich vanuit de regio Epirus naar het zuiden heeft verspreid. (nl)
rdfs:label
  • Dorians (en)
  • دوريون (ar)
  • Doris (grup humà) (ca)
  • Dórové (cs)
  • Dorer (de)
  • Δωριείς (el)
  • Doroj (eo)
  • Dorios (es)
  • Doriar (eu)
  • Doriens (fr)
  • Suku Doria (in)
  • Dori (it)
  • ドーリア人 (ja)
  • 도리스인 (ko)
  • Dorowie (pl)
  • Doriërs (nl)
  • Dóricos (pt)
  • Дорийцы (ru)
  • Dorer (sv)
  • 多利安人 (zh)
  • Дорійці (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License