About: Pelasgians

An Entity of Type: SocialGroup107950920, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The name Pelasgians (Ancient Greek: Πελασγοί, Pelasgoí, singular: Πελασγός, Pelasgós) was used by classical Greek writers to refer either to the predecessors of the Greeks, or to all the inhabitants of Greece before the emergence or arrival of the Greeks. In general, "Pelasgian" has come to mean more broadly all the indigenous inhabitants of the Aegean Sea region and their cultures, "a hold-all term for any ancient, primitive and presumably indigenous people in the Greek world".

Property Value
dbo:abstract
  • Pelasgové (řecky Πελασγοί, Pelasgoi) je nejčastější označení pro původní obyvatelstvo řecké pevniny. Tito lidé žili na Balkáně a Peloponésu před příchodem Achájů. Je pravděpodobné, že nebyli indoevropského původu. Ve starověké řecké literatuře se o nich zmiňuje celá řada autorů, od Homéra, přes Hérodota a Thúkýdida až po Pausánia. (cs)
  • Els pelasgs (en llatí pelasgi, en grec antic Πελασγοί) eren els habitants de Grècia abans de l'arribada dels hel·lens. Hi ha fonts que esmenten la seva presència per tota Grècia: a Tessàlia, Epir (Dodona és indicada com la seva capital), Perrhàbia, Peònia, Beòcia (on van expulsar els aons, , leleges i ), Àtica i el Peloponès. També els pelasgs són esmentats a les illes: a Creta (dividits en cinc tribus: els dioi, aqueus, eteòcrats, cidons i doris), a Samotràcia, Lemnos i Imbros; pelasgs de Tessàlia es van establir a Quios. A l'Àsia, deixant a part la seva llegendària participació a la guerra de Troia com a aliats de Troia, són esmentats també a alguns llocs de Cària, Cilícia i Lícia. A Itàlia s'esmenta com a pelasgs als enotris, als tirrens, umbres i peucets, però aquesta atribució ja fou discutida al seu temps i especialment els tirrens eren vistos sovint com un poble diferent dels pelasgs. No hi ha acord sobre si els pelasgs són un poble indoeuropeu o no. Els partidaris d'un poble no indoeuropeu es basen en la presència de topònims no indoeuropeus que contenen grups com -nth-, -tt-, -ss-, que provindrien d'Àsia Menor o en mites com Apol·lo i Dionís, sense paral·lel a altres mitologies indoeuropees. Per contra, altres estudiosos afirmen que es tractava d'indoeuropeus basant-se en el nom de l'ètnia, que emparenta amb el mar. (ca)
  • Οι Πελασγοί, κατά τους αρχαίους Έλληνες, ήταν λαός τον οποίο εκείνοι θεωρούσαν προκατόχους και προγόνους των Ελλήνων. Σύγχρονοι ιστορικοί, αρχαιολόγοι και γλωσσολόγοι έχουν προσπαθήσει να συνδέσουν τους «Πελασγούς», όρο με μάλλον ασαφές περιεχόμενο, με διάφορους υλικούς πολιτισμούς, γλωσσολογικές ομάδες κ.λ.π. αλλά πρόκειται περί άλυτου προβλήματος. Οι συνεχείς επεξεργασίες των ελληνικών παραδόσεων και μύθων καθιστούν δύσκολο το διαχωρισμό σαφών «αναμνήσεων ιστορικών γεγονότων» και μυθοπλασίας όσον αφορά στις πληροφορίες που δίνουν οι αρχαίοι συγγραφείς για τους Πελασγούς. Περιοχές όπως η Θεσσαλία και η Αττική θεωρούνταν παραδοσιακά ως περιοχές στις οποίες κατοικούσαν Πελασγοί. Γενάρχης των Πελασγών αναφέρεται ο Πελασγός. Με τ' όνομά του συνδέθηκαν πολυάριθμοι θρύλοι και παραδόσεις. (el)
  • Als Pelasger (altgriechisch Πελασγοί Pelasgoí) wurde in der Antike eine der ältesten Bevölkerungen Griechenlands bezeichnet. Unabhängig davon, ob es tatsächlich je ein klar definierbares Volk dieses Namens gab, benutzte die Forschung Pelasger manchmal als Bezeichnung für prähistorische nicht-griechischsprachige Gruppen in Griechenland. (de)
  • Laŭ la nomo Pelasgoj (el la greka Πελασγοί Pelasgoí) multaj verkistoj de la Antikva Grekio aludis la popolojn kiu antaŭis la helenojn en Grekio. Dum tiu periodo multaj situoj nomiĝis tiel, kaj en la kontinenta Grekio, kaj en Kreto kaj aliaj insuloj ĉe la Egea Maro. Tiuj popoloj paroladis unu aŭ diversajn lingvojn, kiuj tiam oni klasigis kiel fremdaj rilate al la greka lingvo, kvankam multaj verkistoj konsideris la pelasgojn kiel grekoj. Tradicie oni pensis ke la plimulto de la grekaj regionoj iam estis loĝataj de la pelasgoj, kaj poste helenoj reloĝigis ilin. Etne, en tiuj regionoj loĝadis la parolantoj de la antikva orient-helena lingvo, kiujn oni nomis ionoj. Ankoraŭ la klasifikado de la pelasgiaj lingvoj estas enigmo, kaj oni nur povas studi ilin per la ne-grekaj nuancoj de la greka lingvo, la rilatoj inter ili (kaze ke ne temis pri nura lingvo) kaj la similecoj inter la pelasgoj kaj la unua loĝantaro de la lando. Pri tio ekzistas multaj nuntempaj teorioj, kelkaj tro naciismaj, kaj pro tio ne tre objektivaj. Dum la 19-a jarcento, oni trovis diversajn objektojn en arkeologiaj prifosoj organizataj en regionoj tradicie loĝataj de la pelasgoj (Tesalio, Atiko, Lemnoso i.a.). Arkeologiistoj priskribis tiun kulturon kiel neolitika (en kaj ), heladia periodo (minioj) aŭ eĉ last-heladia periodo (Mikeno). Laŭ la materialo elfosita el la arkeologiaj kampoj oni povas aserti ke la pelasgoj estis antaŭ-greka tribo, aŭ almenaŭ etno simila al la greka. Oni ankaŭ uzis la vorton «pelasgo» por aludi la autoktonan loĝantaron de la Egeaj regionoj, kaj ĝian kulturon antaŭ la alveno de la greka lingvo. (eo)
  • El nombre pelasgos (del griego antiguo Πελασγοί Pelasgoí, singular Πελασγός, Pelasgós)​ fue usado por algunos escritores de la antigua Grecia para aludir a los pueblos predecesores de los helenos como habitantes de Grecia, «un término comodín para cualquier pueblo antiguo, primitivo y presumiblemente indígena en el mundo griego».​ En general, «pelasgo» ha llegado a aludir ampliamente a todos los habitantes indígenas de las tierras egeas y sus culturas antes de la llegada del idioma griego.​ Esto no es un significado exclusivo, pero las demás acepciones exigen aclaración. Durante el periodo clásico sobrevivieron varios enclaves con este nombre en diversas localizaciones de la Grecia continental, Creta y otras regiones del Egeo. Estos pueblos identificados como «pelasgos» hablaban una o más lenguas que entonces fueron identificadas como ajenas al griego, incluso a pesar de que algunos autores antiguos describieran a los pelasgos como griegos. También sobrevivió la tradición de que grandes partes de Grecia habían sido una vez pelasgas antes de ser helenizadas. Estas partes solían caer en el dominio étnico que, para el siglo V a. C., fue atribuido a los hablantes del griego antiguo que fueron identificados como jonios.[cita requerida] La clasificación de las lenguas pelásgicas, conocidas solo a través de elementos no griegos dentro del griego antiguo y detectables en algunos topónimos, incluso aunque el pelásgico no fuese una sola lengua, y la relación de los pelasgos con los helenos prehistóricos son antiguas cuestiones que no tienen respuestas definitivas. Este campo de estudio busca nuevas evidencias que llenen los huecos. Existen muchas teorías pasadas y actuales, algunas de las cuales están teñidas por cuestiones nacionalistas contemporáneas, que comprometen su objetividad.​ Durante el siglo XX, las excavaciones arqueológicas han desenterrado objetos en regiones tradicionalmente habitadas por los pelasgos, como Tesalia, el Ática y Lemnos. Los arqueólogos excavando en Sesclo y Dímini han descrito la cultura material pelásgica como neolítica; otros la han relacionado con culturas heládicas medias e incluso heládicas tardías como la micénica, donde el corpus de inscripciones breves ya está en una forma temprana de griego. Incluso la relación de pruebas arqueológicas materiales con la cultura lingüística ha sido puesta en cuestión por Walter Pohl y otros estudiosos modernos de la etnogénesis.​​ (es)
  • Pelasgo (antzinako grezieraz: Πελασγός, Pelasgós) K.a. XII. mendea baino lehen Greziako lurralde osoan finkatua zen herria edo herri-taldea da. Izen hau antzinateko greziarrek erabili zuten egungo Greziaren mugetan bizi zen herri ez-greziarra adierazteko. Greziar idazle batzuek –artean Homero, Herodoto eta Tuzidides– aipatzen dituzte beren obretan eta herri berezitzat hartzen. Hizkuntzak gutxienez K.a. V. mendea arte iraun zuen zenbait herrixkatan. Garai haietan antzinako grezieraz egiten zutenek, berriz, joniarrak zuten izena. Gero, helenizatuak izan ziren eta bere toponimia baino ez zaigu ailegatu. (eu)
  • Pélasges (en grec ancien Πελασγοί / Pelasgoí) est le nom donné par les Grecs anciens aux premiers habitants de la Grèce, avant l'arrivée des Achéens, des Éoliens et des Ioniens. (fr)
  • The name Pelasgians (Ancient Greek: Πελασγοί, Pelasgoí, singular: Πελασγός, Pelasgós) was used by classical Greek writers to refer either to the predecessors of the Greeks, or to all the inhabitants of Greece before the emergence or arrival of the Greeks. In general, "Pelasgian" has come to mean more broadly all the indigenous inhabitants of the Aegean Sea region and their cultures, "a hold-all term for any ancient, primitive and presumably indigenous people in the Greek world". During the classical period, enclaves under that name survived in several locations of mainland Greece, Crete, and other regions of the Aegean. Populations identified as "Pelasgian" spoke a language or languages that at the time Greeks identified as "barbarian", though some ancient writers nonetheless described the Pelasgians as Greeks. A tradition also survived that large parts of Greece had once been Pelasgian before being Hellenized. These parts fell largely, though far from exclusively, within the territory which by the 5th century BC was inhabited by those speakers of ancient Greek who were identified as Ionians and Aeolians. (en)
  • Nama Pelasgoi (bahasa Yunani Kuno: Πελασγοί, Pelasgoí, tunggal: Πελασγός, Pelasgós) adalah istilah yang digunakan oleh para penulis Yunani klasik untuk menyebut orang-orang yang menjadi nenek moyang bangsa Yunani, atau untuk menyebut semua penduduk asli pada masa pra-klasik di Yunani. Secara umum, cakupan istilah "Pelasgoi" telah berkembang menjadi seluruh penduduk asli di kawasan Laut Aegea dan kebudayaan mereka, sebuah "istilah payung untuk penduduk kuno, primitif, dan kemungkinan [juga adalah penduduk] asli di dunia Yunani". Pada masa klasik, terdapat beberapa wilayah yang masih bertahan dengan nama ini di daratan Yunani, Kreta, dan wilayah lainnya di kawasan Laut Aegea. Orang-orang yang disebut "Pelasgoi" menuturkan sebuah bahasa yang dianggap "barbar" oleh orang Yunani, walaupun ada beberapa orang Yunani Kuno yang menganggap mereka sebagai orang Yunani. Terdapat pula tradisi yang menyatakan bahwa banyak wilayah Yunani yang pernah menjadi wilayah Pelasgoi sebelum akhirnya mengalami Helenisasi. Kebanyakan wilayah ini terletak di wilayah yang dihuni oleh orang-orang Ionia dan Aitolia pada abad ke-5 SM. (in)
  • Pelasgen of Pelasgoi is de naam die in de Griekse geschiedenis traditioneel gegeven wordt aan het voor-Griekse volk (of volkeren?), over wie men niet veel meer weet dan dat zij woonden op het Griekse schiereiland en op enkele andere plaatsen van het noordelijke Middellandse Zeegebied, voor de komst van de eigenlijke Hellenen. Hun mythische stamvader was Pelasgos. Het woord komt van het oud-Grieks: Πελασγοί, Pelasgoí, enkelvoud: Πελασγός, Pelasgós; Πελασ, pelas, betekent: dichtbij. De oude Grieken zelf wisten over de Pelasgen niets te vertellen, en over hun taal (het zogenaamde Pelasgisch) zijn de moderne geleerden het niet eens. De taal werd door de Grieken zelf als barbaars gezien, hoewel sommige Griekse schrijvers "pelasgen" gebruikten als synoniem voor de Grieken. Een voorbeeld hiervan staat in de Troades van Seneca r.876: "Pelasgae maximum gentis decus", de grootste roem van het geslacht Pelasgen, waarmee hij de Grieken bedoelde. De Oostenrijkse filoloog Paul Kretschmer (1866-1956) vestigde in 1896 voor het eerst de aandacht op het probleem, en sedertdien heeft men er beurtelings, tenminste vanuit taalkundig oogpunt bekeken, nu eens niet en dan weer wel een Indo-Europees volk in gezien. Onder meer de Leuvense hoogleraar Albert Joris Van Windekens (1915-1989) verdedigde de hypothese dat de Pelasgen Indo-Europeeërs waren ("Le pelasgique. Essai sur une langue indo-europeenne préhellénique", Leuven, 1952). (nl)
  • Con il nome Pelàsgi (in greco antico: Πελασγοί, Pelasgói, singolare Πελασγός, Pelasgós) i Greci dell'età classica indicavano il complesso delle popolazioni preelleniche della Grecia, generalmente considerate autoctone e antenate dei Greci stessi ma, all'epoca, ormai estinte e delle quali, peraltro, riportavano vicende confuse e contrastanti. In generale, con Pelasgi si intendevano più ampiamente tutti gli abitanti indigeni della regione del Mar Egeo e le loro culture, "un termine completo per qualsiasi popolo antico, primitivo e presumibilmente indigeno del mondo greco". Durante il periodo classico, enclavi di popolazioni chiamate con questo nome sopravvissero in diverse località della Grecia continentale, Creta, e di altre regioni dell'Egeo. Le popolazioni identificate come "pelasgiche" parlavano una lingua o lingue che al tempo i Greci identificarono come "barbariche", sebbene alcuni scrittori antichi descrivano comunque i Pelasgi come Greci. Un'altra tradizione sopravvissuta è che grandi parti della Grecia erano state pelasgiche prima di essere ellenizzate. (it)
  • Pelasgos (em grego: Πελασγοί, Pelasgoí, singular Πελασγός, Pelasgós) era um termo usado por alguns autores da Grécia Antiga para se referir a populações que teriam sido ancestrais dos gregos ou que os teriam antecedido na colonização do território onde hoje em dia está a Grécia, "um termo abrangente que englobava qualquer povo antigo, primitivo e, presumivelmente, autóctone no mundo grego." No geral, "pelasgo" passou a significar, de maneira mais ampla, todos os habitantes autóctones das terras ao redor do mar Egeu, bem como suas culturas, antes do advento da língua grega. Este não é um significado exclusivo, porém os outros sentidos do termo quase sempre necessitam ser especificados quando utilizados. Durante o período clássico da história grega antiga, enclaves caracterizados como pelasgos subsistiram em diversos locais da Grécia continental, Creta e outras regiões do Egeu. As populações que se identificavam como tal falavam um idioma ou idiomas que os gregos identificaram como não sendo grego(s), ainda que alguns autores antigos tenham descrito os pelasgos como gregos. Uma tradição que afirmava que grandes territórios da Grécia teriam sido pelasgos antes de sua helenização também persistiu no mundo antigo; estas partes geralmente se encontravam dentro do domínio étnico que, pela altura do século V a.C., atribuía-se aos falantes de determinada variante do grego antigo, identificados como jônicos. A classificação da(s) língua(s) pelasga(s), conhecida(s) apenas através de elementos não-gregos existentes no grego antigo, e detectáveis em certos topônimos, bem como a questão de sua relação com os helenos pré-históricos e até mesmo se foi apenas um idioma ou um grupo de línguas, são questões que até hoje não receberam respostas definitivas. O campo de estudo deste tema necessita de evidências adicionais para preencher os espaços em branco. Diversas teorias, antigas e atuais, existem; algumas foram contaminadas por questões nacionalistas contemporâneas, o que pode ter comprometido sua objetividade. Escavações arqueológicas durante o século XX descobriram artefatos em áreas tradicionalmente habitadas pelos pelasgos, como a Tessália, Ática e Lemnos. Arqueólogos que escavaram em e descreveram a cultura material pelasga como sendo neolítica; outros relacionaram aos pelasgos a cultura material conhecida como "heládica média", e até mesmo à cultura "heládica tardia" da Grécia Micênica, cujo corpus linguístico já se encontra numa forma arcaica do grego. A questão da associação entre a evidência material arqueológica e alguma cultura linguística é levantada por Walter Pohl e outros estudiosos modernos da etnogênese. Se a língua pelasga era pré-indo-européia ou não, e se porventura chegava a constituir-se de uma única língua ou não, são disputas atuais, coloridas por disputas nacionalistas. Entre as nações cuja descendência pelasga tem sido defendida estão os albaneses, os gregos e os romenos. Há também uma teoria que sugere que os filisteus (ou Peleset) do antigo Levante encontravam-se ligados mais profundamente aos pelasgos. Os acadêmicos então terminaram por usar o termo "pelasgos" quase indiscriminadamente, para indicar todos os habitantes autóctones das terras egéias antes da chegada dos gregos; um número de outras teorias mais recentes quanto à natureza dessa povo são discutidas abaixo. Os pelasgos foram os primeiros a serem conquistados pelos aqueus, ou Civilização Micênica, quando da incursão destes no território grego. (pt)
  • Pelazgowie (gr. Πελασγοί Pelasgoí, w lp. Πελασγός, Pelasgos) – neolityczne plemię zamieszkujące Tesalię przed przybyciem na Peloponez Greków w II tys. p.n.e.; z czasem w historiografii greckiej pojawiła się tendencja do określania tym mianem również innych autochtonicznych mieszkańców Peloponezu i sąsiednich wysp, jak i Lelegowie.Głównym miastem Pelazgów była Larisa. Uważa się ich za założycieli ośrodków miejskich w Atenach, Argos i Koryncie. Niektórzy greccy autorzy wspominają też o Pelazgach zamieszkujących Epir, Lesbos i wybrzeże Azji Mniejszej. (pl)
  • Pelasger (gr:Πελασγοί - Pelasgoí, s. Pelasgós) kallades den indoeuropeiska urbefolkning som talade och var bosatta i Dodona, Thessalien, Attika och i delar av Argolis, troligtvis före grekers ankomst i området. Senare har pelasger använts som beteckning även för sådana folkgrupper i Mindre Asien och Kaukasus. Deras egentliga ursprung är omtvistat och enligt antika källor kan man dra olika slutsatser. En del anser att de var en hellensk stam, en protohellensk stam, en stam som var besläktad med hellenerna. Andra anser att de var en helt egen stam med annat språk och kultur.Ytterligare en tredje teori är att pelasger var besläktade med illyrierna. I det språk som pelasger använde går det att se likheter med det språk som användes av illyrierna. (sv)
  • Пела́сги, уст. пелазги (др.-греч. Πελασγοί) — слово, которым древнегреческие авторы обозначали народ (или всю совокупность народов), населявших Грецию до возникновения Микенской цивилизации (в так называемый элладский период греческой истории), а также существовавшие некоторое время после прихода греков. (ru)
  • Пеласги, пелазги (грец. Πελασγοί) — ім'я, яким давньогрецькі історики та географи іменували догрецький народ, що населяв Елладу до виникнення мікенської цивілізації. (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 82966 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 70980 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1124922799 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:group
  • Note (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Pelasgové (řecky Πελασγοί, Pelasgoi) je nejčastější označení pro původní obyvatelstvo řecké pevniny. Tito lidé žili na Balkáně a Peloponésu před příchodem Achájů. Je pravděpodobné, že nebyli indoevropského původu. Ve starověké řecké literatuře se o nich zmiňuje celá řada autorů, od Homéra, přes Hérodota a Thúkýdida až po Pausánia. (cs)
  • Als Pelasger (altgriechisch Πελασγοί Pelasgoí) wurde in der Antike eine der ältesten Bevölkerungen Griechenlands bezeichnet. Unabhängig davon, ob es tatsächlich je ein klar definierbares Volk dieses Namens gab, benutzte die Forschung Pelasger manchmal als Bezeichnung für prähistorische nicht-griechischsprachige Gruppen in Griechenland. (de)
  • Pelasgo (antzinako grezieraz: Πελασγός, Pelasgós) K.a. XII. mendea baino lehen Greziako lurralde osoan finkatua zen herria edo herri-taldea da. Izen hau antzinateko greziarrek erabili zuten egungo Greziaren mugetan bizi zen herri ez-greziarra adierazteko. Greziar idazle batzuek –artean Homero, Herodoto eta Tuzidides– aipatzen dituzte beren obretan eta herri berezitzat hartzen. Hizkuntzak gutxienez K.a. V. mendea arte iraun zuen zenbait herrixkatan. Garai haietan antzinako grezieraz egiten zutenek, berriz, joniarrak zuten izena. Gero, helenizatuak izan ziren eta bere toponimia baino ez zaigu ailegatu. (eu)
  • Pélasges (en grec ancien Πελασγοί / Pelasgoí) est le nom donné par les Grecs anciens aux premiers habitants de la Grèce, avant l'arrivée des Achéens, des Éoliens et des Ioniens. (fr)
  • Pelazgowie (gr. Πελασγοί Pelasgoí, w lp. Πελασγός, Pelasgos) – neolityczne plemię zamieszkujące Tesalię przed przybyciem na Peloponez Greków w II tys. p.n.e.; z czasem w historiografii greckiej pojawiła się tendencja do określania tym mianem również innych autochtonicznych mieszkańców Peloponezu i sąsiednich wysp, jak i Lelegowie.Głównym miastem Pelazgów była Larisa. Uważa się ich za założycieli ośrodków miejskich w Atenach, Argos i Koryncie. Niektórzy greccy autorzy wspominają też o Pelazgach zamieszkujących Epir, Lesbos i wybrzeże Azji Mniejszej. (pl)
  • Пела́сги, уст. пелазги (др.-греч. Πελασγοί) — слово, которым древнегреческие авторы обозначали народ (или всю совокупность народов), населявших Грецию до возникновения Микенской цивилизации (в так называемый элладский период греческой истории), а также существовавшие некоторое время после прихода греков. (ru)
  • Пеласги, пелазги (грец. Πελασγοί) — ім'я, яким давньогрецькі історики та географи іменували догрецький народ, що населяв Елладу до виникнення мікенської цивілізації. (uk)
  • Els pelasgs (en llatí pelasgi, en grec antic Πελασγοί) eren els habitants de Grècia abans de l'arribada dels hel·lens. Hi ha fonts que esmenten la seva presència per tota Grècia: a Tessàlia, Epir (Dodona és indicada com la seva capital), Perrhàbia, Peònia, Beòcia (on van expulsar els aons, , leleges i ), Àtica i el Peloponès. També els pelasgs són esmentats a les illes: a Creta (dividits en cinc tribus: els dioi, aqueus, eteòcrats, cidons i doris), a Samotràcia, Lemnos i Imbros; pelasgs de Tessàlia es van establir a Quios. A l'Àsia, deixant a part la seva llegendària participació a la guerra de Troia com a aliats de Troia, són esmentats també a alguns llocs de Cària, Cilícia i Lícia. A Itàlia s'esmenta com a pelasgs als enotris, als tirrens, umbres i peucets, però aquesta atribució ja fou (ca)
  • Οι Πελασγοί, κατά τους αρχαίους Έλληνες, ήταν λαός τον οποίο εκείνοι θεωρούσαν προκατόχους και προγόνους των Ελλήνων. Σύγχρονοι ιστορικοί, αρχαιολόγοι και γλωσσολόγοι έχουν προσπαθήσει να συνδέσουν τους «Πελασγούς», όρο με μάλλον ασαφές περιεχόμενο, με διάφορους υλικούς πολιτισμούς, γλωσσολογικές ομάδες κ.λ.π. αλλά πρόκειται περί άλυτου προβλήματος. Οι συνεχείς επεξεργασίες των ελληνικών παραδόσεων και μύθων καθιστούν δύσκολο το διαχωρισμό σαφών «αναμνήσεων ιστορικών γεγονότων» και μυθοπλασίας όσον αφορά στις πληροφορίες που δίνουν οι αρχαίοι συγγραφείς για τους Πελασγούς. (el)
  • Laŭ la nomo Pelasgoj (el la greka Πελασγοί Pelasgoí) multaj verkistoj de la Antikva Grekio aludis la popolojn kiu antaŭis la helenojn en Grekio. Dum tiu periodo multaj situoj nomiĝis tiel, kaj en la kontinenta Grekio, kaj en Kreto kaj aliaj insuloj ĉe la Egea Maro. Tiuj popoloj paroladis unu aŭ diversajn lingvojn, kiuj tiam oni klasigis kiel fremdaj rilate al la greka lingvo, kvankam multaj verkistoj konsideris la pelasgojn kiel grekoj. Tradicie oni pensis ke la plimulto de la grekaj regionoj iam estis loĝataj de la pelasgoj, kaj poste helenoj reloĝigis ilin. Etne, en tiuj regionoj loĝadis la parolantoj de la antikva orient-helena lingvo, kiujn oni nomis ionoj. (eo)
  • El nombre pelasgos (del griego antiguo Πελασγοί Pelasgoí, singular Πελασγός, Pelasgós)​ fue usado por algunos escritores de la antigua Grecia para aludir a los pueblos predecesores de los helenos como habitantes de Grecia, «un término comodín para cualquier pueblo antiguo, primitivo y presumiblemente indígena en el mundo griego».​ En general, «pelasgo» ha llegado a aludir ampliamente a todos los habitantes indígenas de las tierras egeas y sus culturas antes de la llegada del idioma griego.​ Esto no es un significado exclusivo, pero las demás acepciones exigen aclaración. Durante el periodo clásico sobrevivieron varios enclaves con este nombre en diversas localizaciones de la Grecia continental, Creta y otras regiones del Egeo. Estos pueblos identificados como «pelasgos» hablaban una o más (es)
  • The name Pelasgians (Ancient Greek: Πελασγοί, Pelasgoí, singular: Πελασγός, Pelasgós) was used by classical Greek writers to refer either to the predecessors of the Greeks, or to all the inhabitants of Greece before the emergence or arrival of the Greeks. In general, "Pelasgian" has come to mean more broadly all the indigenous inhabitants of the Aegean Sea region and their cultures, "a hold-all term for any ancient, primitive and presumably indigenous people in the Greek world". (en)
  • Nama Pelasgoi (bahasa Yunani Kuno: Πελασγοί, Pelasgoí, tunggal: Πελασγός, Pelasgós) adalah istilah yang digunakan oleh para penulis Yunani klasik untuk menyebut orang-orang yang menjadi nenek moyang bangsa Yunani, atau untuk menyebut semua penduduk asli pada masa pra-klasik di Yunani. Secara umum, cakupan istilah "Pelasgoi" telah berkembang menjadi seluruh penduduk asli di kawasan Laut Aegea dan kebudayaan mereka, sebuah "istilah payung untuk penduduk kuno, primitif, dan kemungkinan [juga adalah penduduk] asli di dunia Yunani". (in)
  • Con il nome Pelàsgi (in greco antico: Πελασγοί, Pelasgói, singolare Πελασγός, Pelasgós) i Greci dell'età classica indicavano il complesso delle popolazioni preelleniche della Grecia, generalmente considerate autoctone e antenate dei Greci stessi ma, all'epoca, ormai estinte e delle quali, peraltro, riportavano vicende confuse e contrastanti. In generale, con Pelasgi si intendevano più ampiamente tutti gli abitanti indigeni della regione del Mar Egeo e le loro culture, "un termine completo per qualsiasi popolo antico, primitivo e presumibilmente indigeno del mondo greco". (it)
  • Pelasgen of Pelasgoi is de naam die in de Griekse geschiedenis traditioneel gegeven wordt aan het voor-Griekse volk (of volkeren?), over wie men niet veel meer weet dan dat zij woonden op het Griekse schiereiland en op enkele andere plaatsen van het noordelijke Middellandse Zeegebied, voor de komst van de eigenlijke Hellenen. Hun mythische stamvader was Pelasgos. Het woord komt van het oud-Grieks: Πελασγοί, Pelasgoí, enkelvoud: Πελασγός, Pelasgós; Πελασ, pelas, betekent: dichtbij. (nl)
  • Pelasgos (em grego: Πελασγοί, Pelasgoí, singular Πελασγός, Pelasgós) era um termo usado por alguns autores da Grécia Antiga para se referir a populações que teriam sido ancestrais dos gregos ou que os teriam antecedido na colonização do território onde hoje em dia está a Grécia, "um termo abrangente que englobava qualquer povo antigo, primitivo e, presumivelmente, autóctone no mundo grego." No geral, "pelasgo" passou a significar, de maneira mais ampla, todos os habitantes autóctones das terras ao redor do mar Egeu, bem como suas culturas, antes do advento da língua grega. Este não é um significado exclusivo, porém os outros sentidos do termo quase sempre necessitam ser especificados quando utilizados. Durante o período clássico da história grega antiga, enclaves caracterizados como pelas (pt)
  • Pelasger (gr:Πελασγοί - Pelasgoí, s. Pelasgós) kallades den indoeuropeiska urbefolkning som talade och var bosatta i Dodona, Thessalien, Attika och i delar av Argolis, troligtvis före grekers ankomst i området. Senare har pelasger använts som beteckning även för sådana folkgrupper i Mindre Asien och Kaukasus. (sv)
rdfs:label
  • Pelasgs (ca)
  • Pelasgové (cs)
  • Pelasger (de)
  • Πελασγοί (el)
  • Pelasgoj (eo)
  • Pelasgos (es)
  • Pelasgo (eu)
  • Pélasges (fr)
  • Pelasgoi (in)
  • Pelasgi (it)
  • Pelasgians (en)
  • Pelasgen (nl)
  • Pelazgowie (pl)
  • Pelasgos (pt)
  • Пеласги (ru)
  • Pelasger (sv)
  • Пеласги (uk)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License