| dbo:abstract
|
- L'antiga regió de Líbia (en llatí Libia, en grec Λιβύη), era el nom que s'aplicava pels primers geògrafs a la zona del nord d'Àfrica situada entre Egipte i Etiòpia d'un costat i l'Atlàntic de l'altra. Homer, i també Hesíode, descriuen Líbia com tota la terra que era a l'oest de l'Egipte mitjà, és a dir tota Àfrica menys Egipte, i donaven als seus habitants el nom d'etíops, per la color fosca de la seva pell. Alguns geògrafs, com Claudi Ptolemeu creien que el sud de Líbia s'unia amb l'est d'Àsia, i que l'Oceà Índic era un immens llac salat situat al sud. La primera colònia la va establir Batos I de Thera entre els anys 630 aC i 620 aC, després d'haver consultat l'oracle de Delfos, que li va dir que anés a Líbia. Va preguntar molt preocupat on era Líbia, cosa que fa creure que no era una denominació coneguda pels grecs, tot i que era un territori visible des de Sicília i a pocs dies de navegació des del Peloponès. Els fenicis que havien colonitzat la costa van ocultar la seva ubicació als demés països per qüestions comercials, van prohibir als etruscs i als romans, almenys fins al segle VI aC, la navegació per aquells territoris. Cambises II de Pèrsia va explorar una part del desert occidental més enllà de l'illa d'Elefantina, al Nil l'any 523 aC, però la seva expedició va ser massa breu i desastrosa perquè pogués fer-ne alguna mena de descripció geogràfica de l'interior. Heròdot va ser el primer historiador grec que va parlar de Líbia amb un cert coneixement, ja que segurament es va informar amb els mercaders que recorrien la costa quan es trobava a Memfis o a Nàucratis, i amb la paraula "Líbia" designa Àfrica menys Egipte. Les descripcions que en fa del desert i les característiques de les zones interiors fan creure que ho va treure de persones que coneixien el territori. El pas següent per descobrir aquella zona el van fer els egipcis, a la recerca d'or, ivori, pedres precioses i encens i altres plantes aromàtiques i elefants per les seves guerres. Ptolemeu II Filadelf al segle iv aC i Ptolemeu III Evèrgetes I cap a la meitat del segle iii aC van enviar expedicions a la costa de la Mar Roja i en direcció a Líbia. Cap a l'any 200 aC Eratòstenes va descriure Líbia, però més aviat com a matemàtic que com a geògraf, i la definia com un triangle que tenia per base la mar Mediterrània i els costats formats un per la mar Roja i l'altre per una línia imaginària que anava des de les Columnes d'Hèrcules fins al golf on hi ha la ciutat d'Adulis, a la mar Roja. Després de la conquesta romana de Cartago el 146 aC el coneixement de la Líbia interior es va ampliar. Polibi, per encàrrec del seu amic Escipió Emilià, la va visitar i explorar, però les seves descripcions es van perdre i només en coneixem fragments conservats per Plini el Vell i Esteve de Bizanci. La guerra de Jugurta va portar als romans més i més cap a l'interior. Sal·lusti quan era pretor a Numídia va recollir els noms i els costums de les diferents tribus de Líbia. Menciona als gètuls un poble groller i salvatge que s'alimentava de les feres i de les arrels de les plantes i vivien molt a prop de la zona tòrrida. Les seves cases tenien la forma de vaixells invertits. Heròdot havia parlat abans dels zauecs i d'altres. L'any 24 aC Aelius Gallus va conduir una expedició cap a Núbia i Etiòpia. Les dificultats del camí i la traïció dels seus guies van fer que no fos gaire prolífica. L'any 19 Corneli Balb va atacar als garamants amb èxit, i va conquerir algunes de les seves ciutats. La informació que va recollir la va usar Estrabó. Però en general els romans va provar de penetrar cap al desert sobretot per la necessitat de trobar animals salvatges pels jocs al circ. El 248 als Jocs Seculars que va organitzar l'emperador Felip l'Àrab va exhibir nombroses feres de Líbia. Com que es mencionen el cocodril i l'hipopòtam, és possible que els caçadors haguessin arribat fins a la vora del Senegal. En aquest segle Claudi Ptolemeu fa una bona descripció del país i mostra un coneixement precís de l'interior. Esmenta l'expedició de d'un oficial romà anomenat Maternas des Trípoli fins al llac Txad o possiblement fins a Timbuctu, i va recórrer el riu que va anomenar Nigir (Níger). Tan endins com arribaven, allí arribaven les terres de Líbia. Plini el Vell parla d'una expedició de Suetoni Paulí l'any 42 que va arribar fins a la banda sud de la serralada de l'Atles. Les persecucions a les que es van sotmetre mútuament les sectes cristianes als segles iii i sobretot al IV amb l'expulsió dels donatistes, montanistes, circumcel·lions i altres, va empènyer a milers de fugitius cap a la regió de l'Atles, i juntament amb les conquestes àrabs del segle VII van fer més conegut l'interior del país. Es coneixen tres viatges importants a la regió de Líbia. Heròdot diu que una flota egípcia organitzada pel faraó Necó II que buscava un pas que connectés el mar Roig amb la Mediterrània i composta exclusivament per mariners fenicis va sortir de la costa egípcia bordejant Egipte i Etiòpia passant a l'oceà Índic, i va tornar als tres anys per la Mediterrània havent fet la circumval·lació del continent segons afirmaven. El segon en època incerta però després del 500 aC encaminat més al comerç que al descobriment geogràfic en què Hannó, un rei de Cartago, va enviar una flota de seixanta galeres a l'Atlàntic i van arribar probablement al Senegal o a Gàmbia, amb l'encàrrec de fundar seus comercials per tota la costa de l'actual Marroc. I molt més tard, al segle i, Arrià va fer un periple per la costa oriental d'Àfrica amb finalitats purament comercials, i va arribar probablement fins a Quiloa. Heròdot divideix Líbia en tres regions: les habitades (Àfrica, Cartago, Cirene i la regió de l'Atlas poblada per gètuls i garamants); el territori salvatge i el desert. Ell mateix esmenta els caps occidentals: Gannaria (Γανναρία ἄκρα), probablement el Cap Non; Soloëntia (Σολοεντία), Cap Bojador; Arsinarium (Ἀρσινάριον), Cap Corveiro, Ryssadium, Cap Blanc, Catharon (Καθαρὸν ἄκρον), Cap Darca, prop de la desembocadura del Nia, Cap Verd, i finalment el cap Notium segurament Cap Rozo (Roig). Heròdot explica que el camell va ser introduït pels perses i els egipcis no el feien servir. El riu més important de la regió de l'Atlas era el Subus (Sus) i seguien el Chretes (Χρέτης) i el Xion (Ξιῶν). Heròdot n'esmenta d'altres (Salathus, Chusarius, Ophiodes, Novius i el Massa o Masasat. El riu d'Or és esmentat com Daradus. Mes al sud i a l'est el coneixement és deficient i en mencionen el Stachir (Στάχειρ), amb el llac Clonia, probablement el San Antonio o Guaon; el Nia (Senegal) el Masitnoius (el Gàmbia) i sobre tots el Nigir. La població estava formada per libis, etíops, fenicis i grecs, els dos darrers vivien uns a la costa occidental i els altres a l'oriental; els etíops vivien al sud d'Egipte i dels libis els autors clàssics parlen de nombroses tribus o grups que vivien just darrere dels grecs i fenicis. (ca)
- تاريخ ليبيا القديم موغل في القدم يبدأ منذ ما قبل العصور التاريخية المعروفة بألاف السنين ولقد كان لموقع ليبيا الجغرافي أبلغ الأثر في تاريخها، فهي تتوسط شمال قارة أفريقيا وتمتد من شواطئ البحر المتوسط حتى مسافة بعيدة في الداخل مما جعلها على اتصال مع جناحي هذه القارة وأوسطها، لذلك فهي على اتصال وثيق مع أعظم الحضارات القديمة وأعرقها، فالمخلفات الأثرية سواء من عصور ما قبل التاريخ أم من العصور التاريخية تدل على أن ليبيا القديمة لم تكن منعزلة عن البيئات المحيطة بها بل متصلة بهذه البيئات سياسياً واقتصادياً وحضارياً، ولم تكن هذه الصلات بطبيعة الحال على وتيرة واحدة في كل عصر أو مع كل بيئة. ولعل أقدم هذه الصلات وأوثقها ما كان قائماً منها مع المصريين منذ بداية التاريخ المصري القديم إن لم يكن منذ عصور ما قبل التاريخ وخاصة في عصر البرونز، وما لبثت أن قامت علاقات مع الفينيقيين والإغريق والرومان وطبيعي أن تكسب هذه الصلات بين ليبيا وبين أعرق مراكز الحضارة تاريخ ليبيا أهمية كبيرة. وعلى الرغم من إن اسم ليبيا أستخدم كمدلول جغرافي منذ أقدم العصور التاريخية على نطا ٌق واسع لكنه لم يأخذ معناه الحالي إلا في بداية القرن العشرين. (ar)
- Libya (Λιβύη Libye) bezeichnete in der antiken Geographie Nordafrika zwischen Aegyptus, Aithiopia und Atlantik. Das Gebiet umfasst die heutigen Staaten Marokko, Algerien, Tunesien und Libyen, dessen Name sich von Libya ableitet. Namengebend war Libya auch für die beiden römischen Provinzen Libya superior (die Kyrenaika im östlichen Libyen) und Libya inferior (zwischen Ägypten und Kyrenaika). Als Libyer (Λίβυες Libyes) bezeichnete Bewohner dieses ausgedehnten und etwas unbestimmten Gebietes tauchen in antiken Berichten sowohl als Nachbarn der Karthager als auch der Ägypter auf, so zum Beispiel die Garamanten, deren Nachfahren die heute in der Sahara lebenden Tuareg sein sollen. Weitere bei Herodot erwähnte Stämme waren die Nasamonen, Gindanen, Lotophagen, , , – allesamt nomadisierende Hirtenvölker. Von den Römern und Byzantinern wurden auch maurische und numidische Auseer, Gerawa, Gaetuler, Massäsylier und Massylier zu den Libyern gezählt. Später zählten Byzantiner und Araber auch die Stämme der Hawwara, Kutama, Zenata, Luwata, Matjara, Matmata, Nefzawa, Mazata, Sanhadscha und Wartadschdschuma zu den . Luwata ist ein Berberwort für „Libyer“. (de)
- The Latin name Libya (from Greek Λιβύη: Libyē, which came from Berber: Libu) referred to North Africa during the Iron Age and Classical Antiquity. Berbers occupied the area for thousands of years before the recording of history in ancient Egypt. Climate changes affected the locations of the settlements. More narrowly, Libya could also refer to the country immediately west of Egypt, viz Marmarica (Libya Inferior) and Cyrenaica (Libya Superior). The Libyan Sea or Mare Libycum was the part of the Mediterranean Sea south of Crete, between Cyrene and Alexandria. In the Hellenistic period, the Berbers were known collectively as Libyans, a Greek term for the inhabitants of the Berber world. Their lands were called "Libya" and referred to the known African continent at that time, excluding Sub-Saharan Africa which was known as Aethiopia. Egypt contains the Siwa Oasis, which was part of ancient Libya. The Siwi language, a Berber language, is still spoken in the area. (en)
- La antigua Libia (en latín, Libia, en griego antiguo, Λιβύη, Libyē) se refiere a una antigua región al oeste del Nilo que corresponde al noroeste de África, anteriormente llamada «Libia», territorio de los antiguos libios, antepasados de los bereberes modernos. En el sentido estricto del término, Libia también podría referirse al país inmediatamente al oeste de Egipto, a saber, Marmarica (Baja Libia) y Cirenaica (Alta Libia). El mar de Libia o Mare Libycum era la denominación de la parte del mar Mediterráneo al sur de Creta, entre Cirene y Alejandría. En el período helenístico, los bereberes eran conocidos como líbicos, un término utilizado en la antigua Grecia para referirse a los habitantes del noroeste de África y el nombre de la tribu bereber de los libu, también conocida por los antiguos egipcios. Su territorio se llamaba «Libia» y se extendía desde la parte occidental de Egipto hasta el Océano Atlántico. El oasis de Siwa que en la actualidad está en Egipto, era parte de la antigua Libia. El siwi, una lengua afroasiática bereber de Egipto, todavía se habla en esta región. (es)
- La Libye antique (en berbère : ⵍⵉⴱⵢⴰ, Libya ; latin : Libya ; du grec ancien : Λιβύη, Libyē,) désigne une ancienne région à l'ouest du Nil correspondant à l'Afrique du Nord-Ouest (actuel Maghreb), autrefois appelée « Libye », territoire des Libyens anciens, ancêtres des Berbères modernes. Plus étroitement, Libye pouvait également se référer au pays immédiatement à l'ouest de l'Égypte, à savoir, la Marmarica (Libye inférieure) et la Cyrénaïque (Libye supérieure). La mer de Libye ou Mare Libycum était la partie de la mer Méditerranée au sud de la Crète, entre Cyrène et l'Alexandrie. À l'époque hellénistique, les Berbères étaient connus sous le nom de Libyens, un terme utilisé durant la Grèce antique pour désigner les habitants de l'Afrique du Nord-Ouest et issu du nom de la tribu berbère des Libou, aussi connus des Égyptiens anciens. Leur territoire était appelé « Libye », et s'étendait de la partie ouest de l'Égypte à l'océan Atlantique. L'Égypte actuelle comprend d'ailleurs toujours aujourd'hui l'oasis de Siwa, qui faisait partie de l'ancienne Libye. Le siwi, une langue berbère, est encore parlé dans cette région. (fr)
- Nama Latin Libya (dari bahasa Yunani Λιβύη, Libyē) merujuk kepada kawasan di barat Nil yang umumnya meliputi Maghreb modern. Rakyatnya adalah leluhur dari bangsa Berber modern. Bangsa Berber menduduki kawasan tersebut selama ribuan tahun sebelum permulaan catatan manusia di Mesir Kuno. Perubahan iklim berdampak pada lokasi pemukiman. Secara lebih sempit, Libya juga merujuk kepada negara di barat Mesir, yakni (Libya Inferior) dan Cyrenaica (Libya Superior). Laut Libya atau Mare Libycum adalah bagian dari Laut Tengah selatan Kreta, antara dan Aleksandria. Pada zaman Helenistik, bangsa Berber dikenal sebagai bangsa Libya, sebuah istilah Yunani untuk para penduduk Maghreb. Wilayah mereka disebut "Libya" dan terbentang dari Maroko modern sampai perbatasan barat Mesir kuno. Mesir modern terdiri dari , yang merupakan bagian dari Libya kuno. , salah satu bahasa dari , masih digunakan di kawasan tersebut (in)
- 古代のリビュア (Ancient Libya; 古代ギリシア語: Λιβύη, Libyē リビュエーより、由来はアマジグ語派のLibu リブ) は、アフリカ大陸を指し、古代エジプト史に登場する以前からアマジグ人によって何千年にも渡って支配されてきた。 更に狭い意味ではリビュアはエジプトの西に位置する土地、すなわち(Libya Inferior) とキレナイカ (Libya Superior) を指していた。マレ・リビュクム (ラテン語: Mare Libycum、リビア海) は、クレタ島の南、そしてキュレネとアレクサンドリアの間の地中海海域の一部を指す。 ヘレニズム期には、アマジグ人はギリシア語の用語でアマジグ諸国に住む居住者を指す表現であるリビュア人として知られていた。彼らの土地はリビュア（リビア）と呼ばれ、その時代に知られていた部分のアフリカ大陸を指していた。現代のエジプトはシーワ・オアシスを含むが、当時は古代リビュアの一部だった。アマジグ語派に属するシーワ語は現在でもその地域で使用されている。 (ja)
- Il nome Libia (in greco antico: Λιβύη, Libyē; in latino: Libia) si riferiva in antichità alla regione ad ovest del Nilo, corrispondente grosso modo al moderno Maghreb. Era conosciuta come "Tjehenu" dagli antichi egizi. Nel periodo ellenistico, i berberi erano conosciuti come libici. Le loro terre erano chiamate "Libia" e si estendevano dal Marocco moderno ai confini occidentali dell'antico Egitto. L'Egitto moderno contiene l'oasi di Siwa, che faceva parte dell'antica Libia. La lingua siwi, una lingua berbera, è ancora parlata nella zona. Più strettamente, il toponimo faceva riferimento al paese immediatamente ad ovest dell'Egitto, vale a dire la Marmarica (Libia Inferiore) e la Cirenaica (Libia Superiore). Il Mar Libico o Mare Libycum era la porzione del Mar Mediterraneo a sud di Creta, tra Cirene ed Alessandria d'Egitto. (it)
- Líbia, na Antiguidade, era a região situada a oeste do vale do Nilo, aproximadamente correspondente ao atual Noroeste da África. Diversas mudanças climáticas ocorridas na área afetaram muito a distribuição da colonização humana da região. No período helenístico os berberes eram conhecidos como líbios. Suas terras se estendiam do atual Marrocos às fronteiras ocidentais do Antigo Egito. O oásis de Siuá, atualmente no Egito, fez tradicionalmente parte da Líbia, e nele até hoje se fala um idioma berbere, a língua siui. O território que hoje corresponde à Líbia já foi dominado por diversos povos, tais como fenícios, gregos, romanos, egípcios, vândalos, bizantinos, berberes até a invasão árabe de 643 que trouxe o islamismo e a língua árabe ao país . O nome Líbia foi dado pelos colonos gregos, no século II a.C.. Fenícios e gregos chegaram ao país no século VII a.C. e estabeleceram colônias e cidades. Os fenícios fixaram-se na Tripolitânia e os gregos, na Cirenaica, onde fundaram as cinco colônias da Pentápole líbia. Os cartagineses, herdeiros das colônias fenícias, fundaram na Tripolitânia uma província, e no século I a.C. o Império Romano se impôs em toda a região, deixando monumentos admiráveis (Léptis Magna). A Líbia permaneceu como província romana até ser conquistada pelos vândalos em 455 Após ser reconquistada pelo Império Bizantino, continuador do romano, a região passou a ser dominada pelos árabes em 643. Os árabes estenderam a área cultivada em direção ao interior do deserto. Durante pouco mais de três séculos, o Califado Almóada manteve o domínio sobre a região tripolitana, enquanto a Cirenaica esteve sob o controle egípcio. (pt)
- Ливия (древняя) — в широком смысле: у античных авторов название части света Африка, в более узком: область в Северной Африке, границы которой менялись в разные периоды истории у различных народов. 1.
* Часть света Африка: 2. 1.
* У древних греков Ливия (др.-греч. Λιβὺη) сначала относилась то к Европе, то к Азии и, примерно, после V в. до н. э. географы выделили её как самостоятельную часть света. 3. 2.
* Некоторые античные авторы под именем «Ливия» предполагали только известную им Африку, поэтому иногда это прилегающая к Средиземноморью Северная Африка. 4.
* Историческая область в Северной Африке: 5. 1.
* У египтян «Ребу» или «Либу» (егип. Rbw) — сначала название кочевого племени, затем области к западу от долины Нила, употреблялись также наименования — егип. THnw, tA (n) TmHw, xAst TmHw. Возможно, со временем, название «Ребу/Либу» возобладало над остальными и перешло на все западные от Египта земли, став позже «Ливией» греков и римлян. 6. 2.
* В период поздней античности римляне называли Ливией (лат. Libya) территорию между дельтой Нила и далее на запад до залива Большой Сирт (совр. Сидра), при этом охватывали земли по побережью и вглубь материка (часть Ливийской пустыни). Таким образом, у римлян Ливия занимала восточную часть Северной Африки, не включая Египет. 7. 3.
* Ливией или Ливийским номом (лат. Libycus Nomus) называли небольшую восточную область в Мармарике, иногда она могла называться отдельно от неё, как часть Египта. 8.
* В мифологии: 9. 1.
* В древнеегипетской мифологии все страны к западу от долины Нила, в том числе и Ливия, олицетворяли мир смерти. 10. 2.
* Ливия в мифологии древних греков и римлян — некая страна на границе известного мира, «земной предел» наряду с Эфиопией и Скифией. см. Ливия (мифология) Период употребления топонима «Ливия» — с древнейших времён (с III тыс. до н. э. у древних египтян) и позже в период античности (у греков, римлян, эллинизированного и романизированного населения Средиземноморья). В средневековье упоминалось у арабов. В XX веке топоним проявился в названии государства Ливия. (ru)
- Лівія (стародавня) — в широкому сенсі: у античних авторів назва частини світу Африка, в більш вузькому: область в Північній Африці, межі якої змінювалися в різні періоди історії у різних народів. 1.
* Частина світу Африка: 2. 1.
* У стародавніх греків Лівія (др.-грец. Λιβὺη) спочатку відносилася то до Європи, то до Азії і, приблизно, після V ст. до н. е. географи виділили її як самостійну частину світу. 3. 2.
* Деякі античні автори під ім'ям «Лівія» припускали тільки відому їм Африку, тому іноді це прилегла до Середземномор'я Північна Африка. 4.
* Історична область в Північній Африці: 5. 1.
* У єгиптян «ребу» або «лібу» (єгип. Rbw) — спочатку назва кочового племені, потім області на захід від долини Нілу, вживалися також найменування — єгип. THnw, tA (n) TmHw, xAst TmHw. Можливо, з часом, назва «ребу/лібу» взяло гору над іншими і перейшло на всі західні від Єгипту землі, ставши пізніше «Лівією» греків і римлян. 6. 2.
* У період пізньої античності римляни називали Лівією (лат. Libya) територію між дельтою Нілу і далі на захід до затоки Великий Сирт (суч. Сидра), при цьому охоплювали землі по узбережжю і вглиб материка (частина Лівійської пустелі). Таким чином, у римлян Лівія займала східну частину Північної Африки, не включаючи Єгипет. 7. 3.
* Лівією або Лівійським номом (лат. Libycus Nomus) називали невелику східну область в Мармаріці, іноді вона могла називатися окремо від неї, як частина Єгипту. 8.
* У міфології: 9. 1.
* В давньоєгипетській міфології всі країни на захід від долини Нілу, в тому числі і Лівія, уособлювали світ смерті. 10. 2.
* Лівія в міфології стародавніх греків і римлян — якась країна на кордоні відомого світу, «земна межа» поряд з Ефіопією і Скіфією . див. Лівія (міфологія) Період вживання топоніма «Лівія» — з прадавніх часів (з III тис. до н. е. У стародавніх єгиптян) і пізніше в період античності (у греків, римлян, еллінізованого і романізованого населення Середземномор'я). В середньовіччі згадувалося у арабів. У XX столітті топонім проявився в назві держави Лівія. (uk)
- Det område som idag utgör staten Libyen bestod under antiken av skilda områden som beboddes av olika berberstammar samt städer som grundats av feniciska, grekiska och romerska kolonister. Namnet Libyen härrör från de forntida egyptiernas benämning på en enskild berberstam. Benämningen användes senare av grekerna för större delen av Nordafrika, och termen libyer för alla dess berbiska invånare. Arkeologiska fynd visar att från åtminstone 7000-talet f.Kr. ingick Libyens kustslätt i en neolitisk kultur, som bedrev boskapsskötsel och jordbruk, och som var gemensam för hela kuststräckan vid Medelhavet. I söder, i det som nu är Saharaöknen, strövade nomadiska jägare och herdar omkring på en vidsträckt, välbevattnad savann som överflödade av jaktbyten och gav betesmarker åt deras djur. Deras kultur blomstrade tills regionen började uttorkas efter 2000 f.Kr. Savannens folk skingrades inför den annalkande öknen och invaderande ryttare och flyttade till eller assimilerades med berberna. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- 古代のリビュア (Ancient Libya; 古代ギリシア語: Λιβύη, Libyē リビュエーより、由来はアマジグ語派のLibu リブ) は、アフリカ大陸を指し、古代エジプト史に登場する以前からアマジグ人によって何千年にも渡って支配されてきた。 更に狭い意味ではリビュアはエジプトの西に位置する土地、すなわち(Libya Inferior) とキレナイカ (Libya Superior) を指していた。マレ・リビュクム (ラテン語: Mare Libycum、リビア海) は、クレタ島の南、そしてキュレネとアレクサンドリアの間の地中海海域の一部を指す。 ヘレニズム期には、アマジグ人はギリシア語の用語でアマジグ諸国に住む居住者を指す表現であるリビュア人として知られていた。彼らの土地はリビュア（リビア）と呼ばれ、その時代に知られていた部分のアフリカ大陸を指していた。現代のエジプトはシーワ・オアシスを含むが、当時は古代リビュアの一部だった。アマジグ語派に属するシーワ語は現在でもその地域で使用されている。 (ja)
- تاريخ ليبيا القديم موغل في القدم يبدأ منذ ما قبل العصور التاريخية المعروفة بألاف السنين ولقد كان لموقع ليبيا الجغرافي أبلغ الأثر في تاريخها، فهي تتوسط شمال قارة أفريقيا وتمتد من شواطئ البحر المتوسط حتى مسافة بعيدة في الداخل مما جعلها على اتصال مع جناحي هذه القارة وأوسطها، لذلك فهي على اتصال وثيق مع أعظم الحضارات القديمة وأعرقها، فالمخلفات الأثرية سواء من عصور ما قبل التاريخ أم من العصور التاريخية تدل على أن ليبيا القديمة لم تكن منعزلة عن البيئات المحيطة بها بل متصلة بهذه البيئات سياسياً واقتصادياً وحضارياً، ولم تكن هذه الصلات بطبيعة الحال على وتيرة واحدة في كل عصر أو مع كل بيئة. ولعل أقدم هذه الصلات وأوثقها ما كان قائماً منها مع المصريين منذ بداية التاريخ المصري القديم إن لم يكن منذ عصور ما قبل التاريخ وخاصة في عصر البرونز، وما لبثت أن قامت علاقات مع الفينيقيين والإغريق والرومان وطبيعي أن (ar)
- L'antiga regió de Líbia (en llatí Libia, en grec Λιβύη), era el nom que s'aplicava pels primers geògrafs a la zona del nord d'Àfrica situada entre Egipte i Etiòpia d'un costat i l'Atlàntic de l'altra. Homer, i també Hesíode, descriuen Líbia com tota la terra que era a l'oest de l'Egipte mitjà, és a dir tota Àfrica menys Egipte, i donaven als seus habitants el nom d'etíops, per la color fosca de la seva pell. Alguns geògrafs, com Claudi Ptolemeu creien que el sud de Líbia s'unia amb l'est d'Àsia, i que l'Oceà Índic era un immens llac salat situat al sud. (ca)
- Libya (Λιβύη Libye) bezeichnete in der antiken Geographie Nordafrika zwischen Aegyptus, Aithiopia und Atlantik. Das Gebiet umfasst die heutigen Staaten Marokko, Algerien, Tunesien und Libyen, dessen Name sich von Libya ableitet. Namengebend war Libya auch für die beiden römischen Provinzen Libya superior (die Kyrenaika im östlichen Libyen) und Libya inferior (zwischen Ägypten und Kyrenaika). (de)
- The Latin name Libya (from Greek Λιβύη: Libyē, which came from Berber: Libu) referred to North Africa during the Iron Age and Classical Antiquity. Berbers occupied the area for thousands of years before the recording of history in ancient Egypt. Climate changes affected the locations of the settlements. More narrowly, Libya could also refer to the country immediately west of Egypt, viz Marmarica (Libya Inferior) and Cyrenaica (Libya Superior). The Libyan Sea or Mare Libycum was the part of the Mediterranean Sea south of Crete, between Cyrene and Alexandria. (en)
- La antigua Libia (en latín, Libia, en griego antiguo, Λιβύη, Libyē) se refiere a una antigua región al oeste del Nilo que corresponde al noroeste de África, anteriormente llamada «Libia», territorio de los antiguos libios, antepasados de los bereberes modernos. En el sentido estricto del término, Libia también podría referirse al país inmediatamente al oeste de Egipto, a saber, Marmarica (Baja Libia) y Cirenaica (Alta Libia). El mar de Libia o Mare Libycum era la denominación de la parte del mar Mediterráneo al sur de Creta, entre Cirene y Alejandría. (es)
- La Libye antique (en berbère : ⵍⵉⴱⵢⴰ, Libya ; latin : Libya ; du grec ancien : Λιβύη, Libyē,) désigne une ancienne région à l'ouest du Nil correspondant à l'Afrique du Nord-Ouest (actuel Maghreb), autrefois appelée « Libye », territoire des Libyens anciens, ancêtres des Berbères modernes. Plus étroitement, Libye pouvait également se référer au pays immédiatement à l'ouest de l'Égypte, à savoir, la Marmarica (Libye inférieure) et la Cyrénaïque (Libye supérieure). La mer de Libye ou Mare Libycum était la partie de la mer Méditerranée au sud de la Crète, entre Cyrène et l'Alexandrie. (fr)
- Nama Latin Libya (dari bahasa Yunani Λιβύη, Libyē) merujuk kepada kawasan di barat Nil yang umumnya meliputi Maghreb modern. Rakyatnya adalah leluhur dari bangsa Berber modern. Bangsa Berber menduduki kawasan tersebut selama ribuan tahun sebelum permulaan catatan manusia di Mesir Kuno. Perubahan iklim berdampak pada lokasi pemukiman. Secara lebih sempit, Libya juga merujuk kepada negara di barat Mesir, yakni (Libya Inferior) dan Cyrenaica (Libya Superior). Laut Libya atau Mare Libycum adalah bagian dari Laut Tengah selatan Kreta, antara dan Aleksandria. (in)
- Il nome Libia (in greco antico: Λιβύη, Libyē; in latino: Libia) si riferiva in antichità alla regione ad ovest del Nilo, corrispondente grosso modo al moderno Maghreb. Era conosciuta come "Tjehenu" dagli antichi egizi. Nel periodo ellenistico, i berberi erano conosciuti come libici. Le loro terre erano chiamate "Libia" e si estendevano dal Marocco moderno ai confini occidentali dell'antico Egitto. L'Egitto moderno contiene l'oasi di Siwa, che faceva parte dell'antica Libia. La lingua siwi, una lingua berbera, è ancora parlata nella zona. (it)
- Líbia, na Antiguidade, era a região situada a oeste do vale do Nilo, aproximadamente correspondente ao atual Noroeste da África. Diversas mudanças climáticas ocorridas na área afetaram muito a distribuição da colonização humana da região. No período helenístico os berberes eram conhecidos como líbios. Suas terras se estendiam do atual Marrocos às fronteiras ocidentais do Antigo Egito. O oásis de Siuá, atualmente no Egito, fez tradicionalmente parte da Líbia, e nele até hoje se fala um idioma berbere, a língua siui. (pt)
- Ливия (древняя) — в широком смысле: у античных авторов название части света Африка, в более узком: область в Северной Африке, границы которой менялись в разные периоды истории у различных народов. 1.
* Часть света Африка: 2. 1.
* У древних греков Ливия (др.-греч. Λιβὺη) сначала относилась то к Европе, то к Азии и, примерно, после V в. до н. э. географы выделили её как самостоятельную часть света. 3. 2.
* Некоторые античные авторы под именем «Ливия» предполагали только известную им Африку, поэтому иногда это прилегающая к Средиземноморью Северная Африка. 4.
* Историческая область в Северной Африке: 5. 1.
* У египтян «Ребу» или «Либу» (егип. Rbw) — сначала название кочевого племени, затем области к западу от долины Нила, употреблялись также наименования — егип. THnw, tA (n) TmHw (ru)
- Det område som idag utgör staten Libyen bestod under antiken av skilda områden som beboddes av olika berberstammar samt städer som grundats av feniciska, grekiska och romerska kolonister. Namnet Libyen härrör från de forntida egyptiernas benämning på en enskild berberstam. Benämningen användes senare av grekerna för större delen av Nordafrika, och termen libyer för alla dess berbiska invånare. (sv)
- Лівія (стародавня) — в широкому сенсі: у античних авторів назва частини світу Африка, в більш вузькому: область в Північній Африці, межі якої змінювалися в різні періоди історії у різних народів. 1.
* Частина світу Африка: 2. 1.
* У стародавніх греків Лівія (др.-грец. Λιβὺη) спочатку відносилася то до Європи, то до Азії і, приблизно, після V ст. до н. е. географи виділили її як самостійну частину світу. 3. 2.
* Деякі античні автори під ім'ям «Лівія» припускали тільки відому їм Африку, тому іноді це прилегла до Середземномор'я Північна Африка. 4.
* Історична область в Північній Африці: 5. 1.
* У єгиптян «ребу» або «лібу» (єгип. Rbw) — спочатку назва кочового племені, потім області на захід від долини Нілу, вживалися також найменування — єгип. THnw, tA (n) TmHw, xAst TmHw. Мож (uk)
|
