About: Africa

An Entity of Type: agent, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Africa is the world's second-largest and second-most populous continent, after Asia in both cases. At about 30.3 million km2 (11.7 million square miles) including adjacent islands, it covers 6% of Earth's total surface area and 20% of its land area. With 1.4 billion people as of 2021, it accounts for about 18% of the world's human population. Africa's population is the youngest amongst all the continents; the median age in 2012 was 19.7, when the worldwide median age was 30.4. Despite a wide range of natural resources, Africa is the least wealthy continent per capita and second-least wealthy by total wealth, behind Oceania. Scholars have attributed this to different factors including geography, climate, tribalism, colonialism, the Cold War, neocolonialism, lack of democracy, and corruption

Property Value
dbo:PopulatedPlace/areaTotal
  • 3.037E7
dbo:abstract
  • أفريكا، أو إفريقيا الرومانية، أو إفريقيا البروقنصليّة مقاطعة رومانيّة على الساحل الشمالي لإفريقيا كانت تشمل مناطق نفوذ الإمبراطورية القرطاجية قبيل سقوطها، تتشكل هذه المنطقة اليوم أساساً من أراضي الجمهورية التونسية الحالية إضافةً إلى شمال شرقي الجزائر (وصولاً إلى قسنطينة غرباً)، وساحل غربي ليبيا (وصولاً إلى خليج سرت شرقاً)، في فترةٍ تاريخيّةٍ لاحقةٍ حرّف العرب الاسم ليصبح «أفريقيا»، أو «إفريقيا» ثمّ أعطت المنطقة اسمها إلى القارّة بأكملها. تأسست المقاطعة في العام 146 ق. م. عقب هزيمة قرطاجة في الحرب البونيقية الثالثة. كانت المنطقة في الأصل مأهولةً من قبل البربر، والمعروفين في اللاتينية أصلاً باسم موري في شمالي إفريقيا وغربي مصر بأسره. في القرن التاسع قبل الميلاد بنى الفينيقيون مستوطناتٍ على طول البحر الأبيض المتوسط لتسهيل الشحن والتجارة، والتي برزت قرطاجة من بينها في القرن الثامن قبل الميلاد إلى حين غزوها من قبل الرومان. أطلق الرومان على مقاطعة «أفريكا» لقب «مطمور روما» نظراً لما كانت توفره لروما من إمداداتٍ غذائيةٍ ومحاصيلَ زراعيةٍ. كانت واحدةً من أغنى المقاطعات، وتأتي اقتصادياً في المرتبة الثانية بعد إيطاليا في الجزء الغربي من الإمبراطورية الرومانية. وبغضِّ النظر عن مدينة «قرطاجة» فقد كانت المستوطنات الكبيرة الأخرى في المقاطعة هي حضرومِتوم (باللاتينية: Hadrumetum) (مدينة «سوسة» الحالية في تونس) عاصمة منطقة «بيزاسينا» (باللاتينية: Byzacena)، و«هيبو رِجيوس» (باللاتينية: Hippo Regius) (مدينة «عنابة» الحالية في الجزائر). (ar)
  • La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica. El nom li fou donat pels cartaginesos i posteriorment es va estendre a tot el continent. Els grecs, en canvi, deien Líbia als territoris coneguts del continent. Fou colonitzada pels fenicis que van establir , Útica, Tunis, Hadrumetum, Leptis i Cartago. Aquesta darrera, col·locada en lloc estratègic, es va desenvolupar com a principal colònia i després estat independent. Les zones al sud i oest estaven poblades pels bagrades. Al sud-oest estaven les tribus líbies, alguns dels quals van servir com a mercenaris cartaginesos i que els romans anomenaven nòmades, d'on prové el nom Numídia. Les dues tribus principals a l'oest de Cartago eren els massesils (a l'oest) i els massils (a l'est, amb seu a Cirta (Constantina). El primer cap massil conegut fou Gala, qualificat com a rei pels romans, que va prendre Hippo (Bona) als cartaginesos, però era aliat a aquestos a la Segona Guerra Púnica, fins que es va girar en contra el 206 aC. Fou el pare de Masinissa I que fou derrotat pels cartaginesos i per Sifax, rei dels massesils i es va retirar al desert de Numídia al sud-est on es va mantenir fins a l'arribada d'Escipió l'Africà (204 aC) quan es va unir als romans, i aquestos li van tornar els seus dominis i hi van afegir els territoris de massesils, mentre que Sifax, fet presoner el 203 aC, fou portat a Roma on va morir aviat. Abans de la Tercera Guerra Púnica el regne de Masinissa es va estendre del riu Malva fins a Cirenaica, deixant als cartaginesos limitats a la Zeugitània (nord de Tunis) i el petit districte de Bizancium o Bizacena (sud-est de Tunis), que després de la guerra foren els límits originals de la província romana. Masinissa va morir el 148 aC i el 146 aC es va constituir la província romana. El territori cartaginès fou repartit entre l'ager publicus i les ciutats aliades de Roma:, Útica (capital provincial), Tapsos, Leptis Minor, Acolla, Usalis, Teudalis, i probablement Hadrumetum. El govern fou encarregat a un pretor i la província es va dividir en conventus, dels que no es coneix els noms mes que els de Zeugis i el d'Hadrumetum. Les guerres de Jugurta van aportar als romans el territori d'algunes ciutats del sud-est de Numídia, encapçalades per Leptis Magna. Al començament de la guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu la província fou ocupada per Ati Varo al servei del senat, i ajudat per Juba I, rei de Numídia, va derrotar el lloctinent de Cèsar, Curió. Els soldats de Cèsar es van escapar a Sicília o es van rendir a Juba i la província va quedar pels pompeians (49 aC). Mort Pompeu els pompeians van tenir com a cap a Àfrica a , Afrani i Petrei, als que es va ajuntar Cató que havia reunit un exèrcit a Cirene i va arribar a Útica. Juba fou derrotat per i Bogud II, reis de Mauretània i pel seu cap militar l'aventurer que es va posar al servei de Cèsar. El 47 aC Cèsar va arribar a Àfrica i en una breu campanya va derrotar els seus rivals a Tapsos (abril del 46 aC). Numídia fou convertida en província i donada a l'historiador Sal·lusti, procònsol, i fou anomenada Nova Àfrica, però la part occidental fou donada als reis de Mauretània, i Cirta fou donada a Sittius. Els pompeians es van refugiar a Hispània. Entre els exiliats i havia un tal Arabió, fill de Masinissa (un aliat de Juba), que després de la mort de Cèsar va tornar a Numídia occidental, i va expulsar a Boqus i a Sittius. Als acords del segon triumvirat del 43 aC Àfrica i Nova Àfrica foren assignades a Octavi August i el govern fou confiat a Sexti, un antic llegat de Juli Cèsar, però la Vella Àfrica va quedar en mans del partit republicà dirigit per Cornoficius i Laelius, que finalment foren derrotats el 42 aC. Un altre cap republicà, Fangó, fou també derrotat però Sexti va haver d'entregar les províncies a Lèpid, d'acord amb el nou repartiment que va seguir a la batalla de Filipos, acords confirmats després de l'anomenada Guerra de Perusa (41 aC). Lèpid es va rendir més tard i les províncies van passar a Octavi August (36 aC). Finalment, després de la derrota de Marc Antoni (31 aC), Octavi August va donar Numídia, convertida altra vegada en regne, a Juba II, fill de Juba I (30 aC). La província d'Àfrica fou declarada senatorial i encarregada a un procònsol des del 27 aC. El 25 aC Octavi August va incorporar altra vegada Numídia com província i va donar al rei Juba II, a canvi, les Mauritànies. Així es va reconstituir la província d'Àfrica Nova o Numídia, mentre es mantenia la província de la vella Àfrica formada per Zeugitània i Bizancium o Bizacena. La partició entre ambdues províncies anava des de la costa pel riu Tusca. El límit de la vella Àfrica per l'est es va establir a Thenae, al nord de l'entrada del Minor. Durant el govern d'Octavi (Cèsar August) i el de Tiberi es va estacionar a Àfrica la Legió III que semblava suficient per defensar-la de les tribus del sud, i estava a les ordres d'un procònsol únic per Àfrica i Numídia. En temps de Cal·lígula el regne de Mauretània, que havia passat a , fill de Juba II, va passar a ser província després de la mort d'aquest Tolomeu per ordre de l'emperador. La frontera Est es va estendre al riu Ampsaga agafant alguns territoris de Numídia. El procònsol d'Àfrica, Silanus, s'havia fet popular, i Caligul·la el va destituir i va encomanar el govern provincial a un llegat (legatus) de la seva elecció. Dió Cassi i Tàcit no són totalment coincidents i el primer diu que Caligul·la va confiar el govern de Numídia, com a província imperial, al legatus Cesari, i Tàcit sembla indicar que la separació de poders entre el llegat imperial i el procònsol no afectava al govern d'ambdós sobre les dues províncies, però més modernament Marquardt (Becker's Rom. Alt.) pensa que ja existia un legatus per Numídia sota autoritat del procònsol i que el que va fer Cal·lígula és immediatitzar-lo a l'autoritat imperial. Vers el 284 sota Dioclecià, Àfrica i Numídia van formar noves províncies: Numídia Miliciana, , Àfrica Pròpia o Zeugitana, Bizacena (que va incloure una part de Numídia al sud) i Tripolitània. Zeugitana fou declarada Proconsular i fou anomenada sovint només com a Província Proconsularis, mentre les altres foren províncies consulars excepte Tripolitana que fou governada per un praesides. El procònsol de Zeugitana fou l'únic que va tenir aquest càrrec a l'imperi i per això se’l anomenava simplement el Procònsol; tenia a les seves ordres dos legats i un questor, a més de llegats específics per branques administratives. La capital fou Cartago. Numídia Miliciana, Numídia Cirtesa, Bizacena i Tripolitana foren posades sota dependència del prefecte pretorià d'Itàlia, igual que la i la , que hi tenia com a representants als anomenats vicaris. Una rebel·lió important es va produir sota Gordià III, però fou sufocada (238). Els emperadors Sèptim Sever i Macrí eren nascuts a la província. També originaris de la província foren els escriptors Tertulià, i . A partir del segle III es comença a parlar d'incursions de les tribus, els amazics llavors anomenats maures. Els disturbis van ser freqüents des del temps de i els seus successors, destacant la revolta de Firmus, la del comte Teodosi sota Valentinià I (373-375) i Valentinià II (375-376), la usurpació de Màxim a continuació, i la revolta del comte Gildó a la mort de Teodosi el gran (395) dominada per Estilicó (398). Finalment es va incorporar als dominis d'Honori que va encarregar el seu govern al seu germà Arcadi. Amb Valentinià III (424-455) el governador Bonifaci fou desposseït del govern per instigació del general Aeci, i al resistir fou enviat contra ell un exèrcit (427). Bonifaci va demanar ajut als vàndals establerts com a confederats a la Bètica i el maig del 429 el seu rei Genseric, amb un exèrcit de cinquanta mil homes, va passar a Mauretània o Mauritània, va obtenir l'ajut dels amazics i de la secta dels Donatistes (que havien estat sotmesos a persecució) i es va presentar a l'Àfrica. Bonifaci es va penedir i va tractar de rebutjar-los però fou derrotat a Hippo Regius i va quedar assetjat allí. Hippo Regius va resistir 14 mesos i finalment Bonifaci va intentar una batalla decisiva i fou derrotat (431). La conquesta de l'Àfrica només fou retardada per llargues negociacions durant les quals s'anaven fent repartiments de territoris entre romans i vàndals, particions que són poc conegudes. El 9 d'octubre del 439 els vàndals van saquejar Cartago i en els següents anys es van assegurar el domini de la província. El 468 l'emperador oriental Lleó va enviar una expedició sota comandament d'Heracli, que va fracassar. El 476 l'emperador Zenó va fer un tractat de pau amb el rei Geisèric, que es va mantenir fins al temps de Justinià I, sota el qual Àfrica fou recuperada i els vàndals gairebé exterminats per Belisari. Arquelau fou nomenat prefecte pretorià d'Àfrica, província formada per set antigues províncies . La Mauritània Cesariense va incorporar la Tingitana que abans pertanyia a la diòcesi d'Hispània. Les províncies foren governades per praesides, menys Tripolitana, Bizacena i Zeugitana que foren governades per cònsols. Va romandre en mans del romans d'Orient sense disputa fins al 647, any en què el Prefecte Gregori fou derrotat pels àrabs a Sufetula al centre de la Bizacena. Els àrabs van tornar més tard, el 665, dirigits per Uqba i van fundar Kairuan, però els grecs van conservar la costa i dominaven el mar, i els amazics van ajudar els romans d'Orient, fins que els àrabs foren derrotats. El successor d'Uqba, Zuhayr, després de bastants victòries, també fou derrotat pels romans d'Orient. Finalment el 692, sota la direcció de Hassan, governador d'Egipte, els àrabs van tornar a atacar i el 698 van conquerir Cartago. Els amazics van iniciar una ofensiva general i van expulsar als àrabs, però els grecs i romans preferien als àrabs que no pas als amazics (que tenien el seu nom de la paraula grega Barbaroi) i quan els àrabs van tornar dirigits per Mussa ibn Nussayr el van rebre com a alliberador. Mussa va atreure molts amazics al seu camp (705-709). Els àrabs van establir la província d'Ifríqiya —nom nascut de l'adaptació a l'àrab del nom Àfrica). (ca)
  • L'Àfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món. Està situat entre els 17°30´ W, on es troba el cap Verd (Senegal); els 51°25´ E, on hi ha el cap Hafun (Somàlia); els 37°20´ N, al cap Blanc (Tunísia); i els 34°50´ S, on hi ha el cap Agulhas (Sud-àfrica). El continent té una superfície total de 30.221.532 km², el 22% de la superfície terrestre. Està unit a l'Àsia per l'istme de Suez i l'envolta l'oceà Índic a l'est, l'oceà Atlàntic a l'oest i la mar Mediterrània, que la separa d'Europa, al nord. Àfrica, particularment el centre d'Àfrica oriental, és àmpliament considerada per la comunitat científica com l'origen dels humans i del grup dels homínids (grans simis), com ho demostra el descobriment dels primers homínids i els seus avantpassats, així com formes posteriors que han estat datades de fa aproximadament set milions d'anys, incloent-hi Sahelanthropus tchadensis, Australopithecus africanus, A. afarensis, Homo erectus, H. habilis i H. ergaster, i el primer Homo sapiens (humà), descobert a Etiòpia, data de fa uns 200.000 anys. (ca)
  • Afrika (anglicky , francouzsky , portugalsky África, arabsky أفريقيا‎ (Afrīqiyā), amharsky አፍሪቃ (Äfəriqa), svahilsky Afrika) je třetí největší kontinent (po Asii a Americe) s celkovou rozlohou přes 30,3 mil. km², což představuje 20,3 % celkového povrchu souše na Zemi; včetně ostrovů pokrývá 6 % celkové rozlohy Země. Rozkládá se jižně i severně od rovníku převážně na východní polokouli. Z větší části je obklopena oceány, na východě Indickým oceánem a na západě Atlantským oceánem. Na severu se nachází Středozemní moře, které odděluje Afriku od Evropy. V oblasti Suezské šíje je tento kontinent spojen s Euroasijskou deskou. Světadíl zahrnuje četné klimatické oblasti. Je to jediný kontinent, který se táhne od severních mírných zón až po jižní mírné zóny. Velkou část pevniny tvoří pouště (Sahara, Kalahari), polopouště a savany. V centrální části se pak nacházejí deštné pralesy (Africký deštný prales). V 53 afrických státech žije celkem přes 1,2 miliardy obyvatel (2016), což činí 16 % celkové populace Země. Populace je zde nejmladší mezi všemi kontinenty, střední věk v roce 2012 byl 19,7 roku, kdežto celosvětový medián byl 30,4 roku. Podle velikosti území je největší zemí tohoto světadílu Alžírsko, podle počtu obyvatel Nigérie. Střední východní Afrika je široce přijímána jako místo původu lidí a velkých lidoopů, o čemž svědčí objevy nejranějších hominidů a jejich předků, které jsou datovány do doby před sedmi milióny let a zahrnují druhy rodů Australopithecus, Homo habilis (člověk zručný), Homo ergaster (člověk dělný) a Homo rudolfensis (člověk východoafrický), spolu s nejstaršími nálezy moderního člověka (Homo sapiens) nalezenými v Etiopii, které jsou z doby před 200 000 lety. (cs)
  • Africa je latinské jméno severní části afrického kontinentu, která byla ve starověku římskou provincií. Její vznik se datuje do roku 146 př. n. l., kdy zničením Kartága skončila třetí punská válka. Provincie zahrnovala teritorium dnešního Tuniska a části Libye a Alžírska. Západněji ležící starověká území (Numidie, Mauretánie), později začleněná do římské říše, byla spravována odděleně. (cs)
  • أفريقيا كما تُكتب إفريقيا أو إفريقية، هي ثاني أكبر قارات العالم من حيث المساحة وعدد السكان، تأتي في المرتبة الثانية بعد آسيا. تبلغ مساحتها 30.2 مليون كيلومتر مربع (11.7 مليون ميل مربع)، وتتضمن هذه المساحة الجزر المجاورة، وهي تغطي 6% من إجمالي مساحة سطح الأرض، وتشغل 20.4% من إجمالي مساحة اليابسة. يبلغ عدد سكان أفريقيا حوالي 1.2 مليار نسمة (وفقًا لتقديرات 2016)، يعيشون في 61 إقليمًا، وتبلغ نسبتهم حوالي 14.8% من سكان العالم. يحد القارة من الشمال البحر المتوسط، وتَحدُها قناة السويس والبحر الأحمر من جهة الشمال الشرقي، بينما يحدها المحيط الهندي من الجنوب الشرقي والشرق، والمحيط الأطلسي من الغرب. بخلاف المنطقة المتنازع عليها من الصحراء الغربية، تضم القارة 54 دولة، بما في ذلك جزيرة مدغشقر وعدة مجموعات من الجزر كالجزر التابعة لدولة جزر القمر، والتي تعدّ ملحقة بالقارة. ويُنظر إلى قارة أفريقيا، وخاصة وسط شرق إفريقيا، مِن قِبَل الباحثين في المجتمع العلمي على نطاق واسع باعتبارها أصل الوجود البشري، وفيها بدأت شجرة قردة عليا (القردة العليا)، واستدلوا على ذلك من خلال اكتشاف أقدم سلالات القردة ذات الشبه بالإنسان، أشباه البشر (باللاتينية: Hominids) وأسلافهم، والسلالات الأحدث منهم والتي يرجع تاريخها إلى سبعة ملايين سنة تقريبًا، وتتضمن سلالات إنسان ساحل التشادي، وأسترالوبيثكس أفريكانوس (باللاتينية: Australopithecus africanus) وأسترالوبيثكس أفارنسيس (باللاتينية: Australopithecus afarensis) والإنسان المنتصب (باللاتينية: Homo erectus) والإنسان الماهر (باللاتينية: Homo habilis)، والإنسان العامل (باللاتينية: Homo ergaster) - بالإضافة إلى أقدم سلالات الإنسان (باللاتينية: Homo sapiens) التي اكتشفت في أثيوبيا ويرجع تاريخها إلى 200,000 عام تقريبًا. ويمر خط الاستواء خلال قارة أفريقيا، وهي تشمل مناطق مناخية متعددة؛ بل هي القارة الوحيدة التي تمتد من المنطقة الشمالية المعتدلة إلى المنطقة الجنوبية المعتدلة. (ar)
  • Afrika ist einer der Kontinente der Erde. Seine Fläche von 30,2 Millionen km² entspricht etwa 22 % der gesamten Landfläche des Planeten, er hat eine Bevölkerung von etwa 1,3 Milliarden Menschen (2017). Damit ist er sowohl nach Ausdehnung als auch nach Bevölkerung der zweitgrößte Erdteil nach Asien. Nahezu alle afrikanischen Staaten sind Mitglied der Vereinten Nationen und der Afrikanischen Union. Der Kontinent ist überwiegend ländlich und durch hohe Geburtsraten geprägt, welche durch die Modernisierung sinken. Durch die seit etwa 1950 stark steigende Urbanisierung wohnen immer mehr Afrikaner in städtischen Gebieten. Einige afrikanische Städte gehören zu den weltgrößten Ballungsräumen, darunter Kairo, Lagos, Kinshasa, Johannesburg, Luanda und Alexandria. Entsprechend der „Out-of-Africa-Theorie“ gilt Afrika als die „Wiege der Menschheit“, wo im Zuge der Hominisation die Entwicklung zum anatomisch modernen Menschen Homo sapiens stattfand. Eine der frühesten Hochkulturen der Menschheit bildete sich im Alten Ägypten. Über die Jahrtausende entstanden auf dem Kontinent verschiedene „Großreiche“ wie das Kaiserreich Abessinien. Der Sklavenhandel mit den afrikanischen Reichen seit dem 16. Jahrhundert und die spätere Kolonisation durch europäische Staaten („Wettlauf um Afrika“) führten zu einer teils Reißbrett-artigen Gebietsaufteilung. Diese wurde im Zuge der Dekolonisation ab der Mitte des 20. Jahrhunderts von vielen neu gebildeten afrikanischen Staaten übernommen. Die heterogenen Völker Afrikas hatten traditionell andere Siedlungsgebiete, was zu verschiedenen Konflikten und Kriegen um Territorial-, Rohstoff- und Machtansprüche beiträgt. Während die meisten Länder Afrikas lange autokratisch regiert wurden, setzten sich ab dem späten 20. Jahrhundert häufiger demokratische Bewegungen durch, wobei die Region Afrika seit Beginn der Demokratiemessungen am schlechtesten abschnitt. Armut, Hungersnöte, Kindersterblichkeit und Gesundheitsprobleme konnten durch Bildung, wirtschaftliche, medizinische und infrastrukturelle Fortschritte in den letzten Jahrzehnten erheblich verringert werden. Die Bedeutung der Staaten Afrikas in der Weltwirtschaft ist nach BIP bis auf einige Ausnahmen wie Südafrika, Nigeria, Ägypten, Algerien, Angola und Marokko noch gering. Mehrere afrikanische Länder zählen seit Beginn des 21. Jahrhunderts jedoch zu den weltweit am schnellsten wachsenden Volkswirtschaften. Die Rohstoffe und die landwirtschaftlich nutzbaren Flächen des Kontinents sind von zunehmender Bedeutung für die afrikanischen Länder wie auch mit ihnen handelnde Industrie- und Schwellenländer. Die Geographie und Natur Afrikas sind vielfältig, es gibt eine große Anzahl von naturgeschützten Nationalparks. Das afrikanische UNESCO-Welterbe ist umfassend. (de)
  • Η Αφρική είναι η δεύτερη μεγαλύτερη ήπειρος του πλανήτη σε έκταση και η δεύτερη σε πληθυσμό. Έχει έκταση περίπου 30,3 εκατομμύρια τ.χλμ. μαζί με τα τριγύρω νησιά και καταλαμβάνει το 6% της συνολικής επιφάνειας της Γης και το 20% της συνολικής έκτασης της στεριάς του πλανήτη. Σύμφωνα με τη μέση εκτίμηση πληθυσμού των Ηνωμένων Εθνών για το 2022 ο πληθυσμός της εκτιμάται σε 1.426.736.000 κατοίκους περίπου το 17,9% του παγκόσμιου πληθυσμού και είναι ο νεότερος από όλες τις ηπείρους, με το 50% των Αφρικανών να είναι 19 ετών ή νεότεροι. Η ήπειρος περιβάλλεται από τη Μεσόγειο Θάλασσα στα βόρεια, από τη Διώρυγα του Σουέζ και την Ερυθρά Θάλασσα κατά μήκος της Χερσονήσου του Σινά στα βορειοανατολικά, τον Ινδικό ωκεανό στα νοτιοανατολικά, και τον Ατλαντικό ωκεανό στα δυτικά. Η Αφρική περιλαμβάνει τη Μαδαγασκάρη και διάφορα αρχιπελάγη. Έχει 54 κυρίαρχα κράτη, εννιά περιοχές και δύο de facto ανεξάρτητα κράτη με περιορισμένη αναγνώριση. Η μεγαλύτερη χώρα της Αφρικής σε έκταση είναι η Αλγερία και σε πληθυσμό η Νιγηρία. Η Αφρική, και ειδικά η Ανατολική Αφρική, είναι κατά γενική αποδοχή ο τόπος καταγωγής των ανθρώπων και του των ανθρωπιδών, όπως προκύπτει από την ανακάλυψη των παλαιότερων εξ αυτών και των προγόνων τους, καθώς και μεταγενέστερων που έχουν χρονολογηθεί στα επτά εκατομμύρια χρόνια πριν, όπως ο Sahelanthropus tchadensis, ο , ο A. afarensis, ο Homo erectus, ο H. habilis και ο H. ergaster. Ο παλαιότερος Homo sapiens (σύγχρονος άνθρωπος) βρέθηκε στην Αιθιοπία και χρονολογείται στα 200.000 χρόνια πριν. Η Αφρική βρίσκεται εκατέρωθεν του ισημερινού και περιλαμβάνει πληθώρα κλιματικών περιοχών με εύρος που κυμαίνεται από τη βόρεια εύκρατη ζώνη έως τη νότια. (el)
  • Africa war in der Antike der lateinische Name für eine römische Provinz. Hingegen wurde für den Erdteil Afrika (außer Ägypten und Aithiopia), genauer gesagt zunächst nur für Nordafrika westlich des Nils, die den Römern von diesem Kontinent bekannte Region, oft (wie bereits von den Griechen) die Bezeichnung Libya verwendet. Die Provinz bestand aus dem ehemaligen Kernland des karthagischen Reiches und wurde nach den Punischen Kriegen im Jahr 146 v. Chr. eingerichtet. Sie umfasste das heutige Tunesien und Teile von Algerien und Libyen. Die Grenze zwischen der römischen Provinz und dem numidischen Königreich war die Fossa regia, eine von Scipio dem Jüngeren gezogene Demarkationslinie. Da die Römer Karthago völlig zerstört hatten, wurde zunächst Utica Hauptstadt der neuen Provinz. 105 v. Chr. wurden nach dem Sieg von Gaius Marius über Jugurtha westliche Teile Numidiens dem römischen Gebiet einverleibt, und nach dem Sieg Caesars bei Thapsus 46 v. Chr. formte Caesar aus dem Gebiet des numidischen Königs Jubas I., einem Anhänger des besiegten Pompeius, die Provinz Africa nova („neues Afrika“). Zu deren Gebiet gehörten große Teile Numidiens (im heutigen Algerien) und Tripolitania (im heutigen Libyen). Die existierende Provinz wurde fortan Africa vetus („altes Afrika“) oder auch Africa propria („eigentliches Afrika“) genannt. 27 v. Chr. vereinigte Augustus die Provinzen Africa vetus und Africa nova zu Africa proconsularis. Hauptstadt wurde die im Jahr 29 v. Chr. an der Stätte des früheren Karthago gegründete Colonia Iulia Concordia Carthago. Die Statthalterschaft von Africa war neben der von Asia die prestigeträchtigste, zumal der Prokonsul von Africa anfangs als einziger senatorischer Statthalter ein eigenständiges Kommando über eine römische Legion (Legio III Augusta) innehatte – etwas, das ansonsten kaiserlichen Legaten vorbehalten war. Während der Regierungszeit des Kaisers Septimius Severus (193–211) wurde die Provinz Numidia aus der bisherigen Provinz herausgelöst. Unter Diokletian wurde die alte Provinz zu Beginn der Spätantike um 300 nochmals geteilt: in Africa proconsularis (→ Zeugitana), Byzacena und Tripolitiana. Hinzu kamen Mauretania Sitifensis und Mauretania Caesariensis, die weiter westlich lagen. Diese sechs Provinzen bildeten das spätrömische Nordafrika. Die Provinz galt allgemein als eine der reichsten des Römischen Reichs und als Kornkammer des Westreichs, Karthago gar als die zweitgrößte Stadt des Westens gleich nach Rom, wie auch die Provinz generell stark urbanisiert war. Ihre höchste Blütezeit fiel ins 2. und frühe 3. Jahrhundert; eine erneute Blüte begann um 300 und hielt bis ins 5. Jahrhundert an. Die römischen Kaiser aus dem Haus der Severer stammten ursprünglich aus Leptis Magna, einer Stadt in der Provinz Africa. Auch bedeutende christliche Persönlichkeiten stammten aus der Provinz (wie Lactantius und Marius Victorinus) bzw. lebten einige Zeit dort (Augustinus von Hippo), ebenso der spätantike Dichter Gorippus. Inwieweit sich noch lange die punische bzw. karthagische Sprache als Umgangssprache neben Latein hielt, ist unklar und umstritten. In der Provinz sind früh Christen bezeugt (der erste Beweis für die Existenz afrikanischer Christen stammt aus dem späten 2. Jhd.) – hier entwickelten Kirchenlehrer wie Tertullian, Cyprian und später Augustinus als erste eine christliche Theologie in lateinischer Sprache –, und die Gemeinde von Karthago war lange der große Konkurrent des Bischofs von Rom um den Führungsanspruch im Westen. Die Christen von Africa blieben überwiegend nizänisch (nach den Auseinandersetzungen mit den Donatisten im 4./5. Jahrhundert, die eine bedeutende Minderheit bildeten), trotz des Eindringens der arianischen Vandalen, die Africa in den 30er Jahren des 5. Jahrhunderts eroberten. Die Invasoren gründeten hier de facto ein eigenes Reich und rissen die Seeherrschaft im westlichen Mittelmeerraum an sich. Der Verlust Nordafrikas, von dessen Getreide Italien weiterhin stark abhängig war und dessen üppige Steuereinnahmen nun wegfielen, spielte eine nicht unwichtige Rolle für den Untergang Westroms. Die spätantike Kultur wurde unter den Vandalen, deren Führungsschicht sich rasch romanisierte, derweil weiter gepflegt.(Hauptartikel: Byzantinische Herrschaft im Maghreb) Im 6. Jahrhundert wurde Africa von dem oströmischen General Belisar im Auftrag Kaiser Justinians zurückerobert (533/34). Das Gebiet wurde anschließend einem eigenen magister militum per Africam unterstellt und von einem Prätorianerpräfekten verwaltet. Die Ansicht der älteren Forschung, die Rückeroberung sei der entscheidende Schlag für die spätantike Ökonomie Afrikas gewesen, ist inzwischen durch archäologische und epigraphische Untersuchungen revidiert worden: Das Gebiet erlebte vielmehr noch einmal eine Nachblüte und wurde im späten 6. Jahrhundert als Exarchat von Karthago politisch-militärisch reorganisiert. Politisch, wirtschaftlich und kulturell blieb das oströmische Africa eng mit der Mittelmeerwelt verknüpft. Das Gebiet fiel ab der Mitte des 7. Jahrhunderts an die islamischen Araber, die es Ifrīqiya nannten. Mit der Eroberung Karthagos 698 war die Geschichte der römischen Provinz Africa endgültig beendet; auch die römisch-christliche Kultur fand hier bald ihr Ende. Anders als die Ostkirchen (Kopten, Syrer, Armenier, Griechen), die jahrtausendelang unter islamischer Herrschaft fortbestanden, verschwand das nordafrikanische Christentum nach ein paar Jahrhunderten restlos. (de)
  • Africa is the world's second-largest and second-most populous continent, after Asia in both cases. At about 30.3 million km2 (11.7 million square miles) including adjacent islands, it covers 6% of Earth's total surface area and 20% of its land area. With 1.4 billion people as of 2021, it accounts for about 18% of the world's human population. Africa's population is the youngest amongst all the continents; the median age in 2012 was 19.7, when the worldwide median age was 30.4. Despite a wide range of natural resources, Africa is the least wealthy continent per capita and second-least wealthy by total wealth, behind Oceania. Scholars have attributed this to different factors including geography, climate, tribalism, colonialism, the Cold War, neocolonialism, lack of democracy, and corruption. Despite this low concentration of wealth, recent economic expansion and the large and young population make Africa an important economic market in the broader global context. The continent is surrounded by the Mediterranean Sea to the north, the Isthmus of Suez and the Red Sea to the northeast, the Indian Ocean to the southeast and the Atlantic Ocean to the west. The continent includes Madagascar and various archipelagos. It contains 54 fully recognised sovereign states, eight territories and two de facto independent states with limited or no recognition. Algeria is Africa's largest country by area, and Nigeria is its largest by population. African nations cooperate through the establishment of the African Union, which is headquartered in Addis Ababa. Africa straddles the equator and the prime meridian. It is the only continent to stretch from the northern temperate to the southern temperate zones. The majority of the continent and its countries are in the Northern Hemisphere, with a substantial portion and number of countries in the Southern Hemisphere. Most of the continent lies in the tropics, except for a large part of Western Sahara, Algeria, Libya and Egypt, the northern tip of Mauritania, and the entire territories of Morocco, Ceuta, Melilla, and Tunisia which in turn are located above the tropic of Cancer, in the northern temperate zone. In the other extreme of the continent, southern Namibia, southern Botswana, great parts of South Africa, the entire territories of Lesotho and Eswatini and the southern tips of Mozambique and Madagascar are located below the tropic of Capricorn, in the southern temperate zone. Africa is highly biodiverse; it is the continent with the largest number of megafauna species, as it was least affected by the extinction of the Pleistocene megafauna. However, Africa also is heavily affected by a wide range of environmental issues, including desertification, deforestation, water scarcity and pollution. These entrenched environmental concerns are expected to worsen as climate change impacts Africa. The UN Intergovernmental Panel on Climate Change has identified Africa as the continent most vulnerable to climate change. The history of Africa is long, complex, and has often been under-appreciated by the global historical community. Africa, particularly Eastern Africa, is widely accepted as the place of origin of humans and the Hominidae clade (great apes). The earliest hominids and their ancestors have been dated to around 7 million years ago, including Sahelanthropus tchadensis, Australopithecus africanus, A. afarensis, Homo erectus, H. habilis and H. ergaster— the earliest Homo sapiens (modern human) remains, found in Ethiopia, South Africa, and Morocco, date to circa 233,000, 259,000, and 300,000 years ago respectively, and Homo sapiens is believed to have originated in Africa around 350,000–260,000 years ago. Africa is also considered by anthropologists to be the most genetically diverse continent as a result of being the longest inhabited. Early human civilizations, such as Ancient Egypt and Carthage emerged in North Africa. Following a subsequent long and complex history of civilizations, migration and trade, Africa hosts a large diversity of ethnicities, cultures and languages. The last 400 years have witnessed an increasing European influence on the continent. Starting in the 16th century, this was driven by trade, including the Trans-Atlantic slave trade, which created large African diaspora populations in the Americas. From the late 19th century to the early 20th century, European nations colonized almost all of Africa, reaching a point when only Ethiopia and Liberia were independent polities. Most present states in Africa emerged from a process of decolonisation following World War II. (en)
  • Africa Proconsularis estis provinco de la Romia Imperio. Ĝi instaliĝis dum la jaro 146 antaŭ Kristo post la tri Punikaj Militoj, kadre de kiuj la romia armeo fine plene detruis la antaŭan regionan komercan kaj politiken potencon Kartago. Ĝi ampleksis la hodiaŭan ŝtaton Tunizio kaj partojn de la hodiaŭa Libio. La pli okcidentaj teritorioj poste integritaj en la Romian Imperion administriĝis sendepende: Mauretania Caesariensis (okcidente najbare al Africa proconsularis) kaj Mauretania Tingitana (ankoraŭ pli okcidente) ekde la 1-a jarcento post Kristo, kaj aldone la provinco Numidia ekde la jaro 199. Oriente de la regiono najbaris la provincoj Cyrenaica respektive Creta et Cyrene, kaj pli okcidente Egiptio (la romia provinco Aegyptus: la provinco Africa do ampleksis nur etan parton el la tiutempe konata teritorio de la kontinento Afriko, kies nomon ĝi portis (same estas pri la romia provinco Asia, kiu ampleksis nur etan parton de la tiuepoke konata teritorio de Azio). La ĉefurbo de Africa proconsularis estis Kartago, kiun la romianoj post la detruo fine de la Tria Punika Milito rekonstruis. La provinco konsideriĝis unu el la plej riĉaj provincoj de la Romia Imperio, kaj ĝi estis la plej fekunda regiono por kultivo de greno en la okcidenta parto de la imperio. Kartago post Romo estis la dua plej granda urbo en la okcidenta parto de la imperio, kaj ĉirkaŭ ĝi grupiĝis multaj pliaj grandaj urboj. La regiono plej floris dum la 2-a kaj 3-a jarcentoj post Kristo, kaj ankaŭ plu prosperis dum la 4-a kaj 5-a jarcentoj. La ĝermana popolo de vandaloj konkeris ĝin dum la 30-aj jaroj de la 5-a jarcento kaj tie instalis propran imperion. Tamen dum la 30-aj jaroj de la 6-a jarcento la Bizanca Imperio, kiu daŭre komprenis sin en la daŭrigo de la romiaj tradicioj, "rekonkeris" la regionon por Romio. Fine de la 7-a jarcento, kadre de la ekspansio de la religio Islamo, la araboj konkeris la regionon kaj la romia epoko de ĝi definitive finiĝis. (eo)
  • Afriko estas la dua plej granda kaj dua plej homloĝata kontinento, post Eŭrazio (kiu konsistas el du partoj: Eŭropo+Azio). Kun proksime 30,2 milionoj km² inkluzivante apudajn insulojn, ĝi kovras 6% de la tuta surfacareo de la Tero kaj 20,4% de la tuta landareo. Kun 1.1 miliardo da homoj (en 2013), proksimume 1 407 500 000 la 24-an de junio 2022, en 61 teritorioj, ĝi enhavas pli-malpli 15% de la homa loĝantaro. La kontinento estas ĉirkaŭita de la Mediteraneo norde, la Sueza Kanalo kaj Ruĝa Maro nordoriente, la Hinda Oceano sudoriente, kaj Atlantiko okcidente. Ne enkalkulante la disputatan teritorion de Okcidenta Saharo, ĝi enhavas 54 agnoskitajn ŝtatojn, inkluzive de Madagaskaro kaj variaj insularoj asociitaj kun la kontinento, naŭ teritoriojn kaj du de facto sendependaj ŝtatoj kun limigita aŭ nenia agnosko. La loĝantaro de Afriko estas la plej juna inter ĉiuj kontinentoj; la mediana aĝo en 2012 estis 19.7, dum la tutmonda meza aĝo estis 30.4. Tamen la meza aĝo de la politikaj gvidantoj estas 63 jaroj. Alĝerio estas la plej granda lando laŭ areo, kaj Niĝerio laŭ loĝantaro. Afriko, ĉefe meza orienta Afriko, estas vaste konsiderata kiel la originejo kaj de homoj kaj de la taksonomia familio de la klado Homedoj. En Afriko estis malkovritaj la plej fruaj Homedoj kaj ties antaŭuloj, kiuj estis datitaj al ĉirkaŭ antaŭ sep milionoj da jaroj, kiaj la Sahelanthropus tchadensis, Australopithecus africanus, A. afarensis, Homo erectus, H. habilis kaj H. ergaster. La plej frua homa skeleto estis malkovrita en Etiopio, ĝi datiĝas de antaŭ 200.000 jaroj. Afriko duflankas la Ekvatoron kaj enhavas plurajn klimatzonojn. Ĝi estas la sola kontinento atingante de la norda modera klimatzono al la suda modera klimatzono. Oni distingas la nordon, loĝatan de araboj, de la tiel nomata "subsahara" Afriko. Afriko estas hejmo al granda diverseco de etnoj, kulturoj kaj lingvoj. En la fino de la 19a jarcento eŭropaj landoj koloniigis plej el Afriko. Plej nuntempaj ŝtatoj en Afriko originiĝis el procezo de senkoloniigo en la dua duono de la 20a jarcento. Nuntempe, la granda plimulto de antropologiaj fakuloj konkludas, ke Afriko estas la evolua origino de hominoj, la homa genro kaj la nuntempa homaro. Signoj de tio estas la multaj malkovroj, precipe en la oriento kaj sudo de la kontinento, de antikvaj hominaj fosilioj de periodoj ĝis 7 milionoj da jaroj antaŭ nia tempo, kiel Sahelanthropus chadensis, Ardipithecus ramidus kaj specioj de Aŭstralopitekoj; de homaj speciaj fosilioj de ĝis 2,5 milionoj da jaroj antaŭ nia tempo, kiel Homo habilis, Homo rudolfensis kaj Homo ergaster; kaj eĉ de la fosilioj de la saĝa homo de periodo de ĝis 200 mil jaroj antaŭ nia tempo. Genetikaj malkovroj kiel la kaj ankaŭ subtenas la afrikan originon de la homaro. (eo)
  • África es el tercer continente más extenso, tras Asia y América. Está situado entre los océanos Atlántico, al oeste, e Índico, al este. El mar Mediterráneo lo separa al norte del continente europeo; el punto en el que los dos continentes se hallan más cercanos es el estrecho de Gibraltar de 14.4 km de ancho. El mar Rojo lo separa al este de la península arábiga y queda unido a Asia a través del istmo de Suez, en territorio egipcio. Posee una superficie total de 30 272 922 km² (621 600 km² en masa insular), que representa el 20,4 % del total de las tierras emergidas del planeta. La población supera los mil trescientos millones de habitantes, un 15 % del total mundial. El continente se divide en 54 estados soberanos siendo uno de ellos, Egipto, transcontinental, además de dos estados con reconocimiento limitado y dos territorios dependientes. (es)
  • La provincia romana de África (en latín, Africa Proconsularis) fue una provincia de la Antigua Roma en la costa noroeste del continente africano. Aproximadamente comprendía el territorio de Túnez, la costa de Libia a lo largo del golfo de Sidra y el noreste de Argelia. El Estado romano la organizó en el año 146 a. C. tras la derrota cartaginesa en la tercera guerra púnica e instaló la capital en Útica. Tras la anexión en el 46 a. C. del reino de Numidia, este se organizó en una provincia llamada África Nueva, distinguiendose así de la antigua que pasó a llamarse África Vieja. En pleno periodo triunviral ambas provincias se fusionaron y la nueva provincia se denominó África Proconsular, pasando Cartago a ser la nueva capital. A principios del siglo IV Diocleciano dividió la provincia en tres. En época imperial estuvo gobernada por un senador de rango consular con el título de procónsul. Fue una de las provincias más ricas del Imperio. (es)
  • Afrika Prokontsularra Erromatar Inperioko probintzia bat izan zen. Egungo Tunisiako lurraldea ia-ia betetzen zuen, baita egungo Libiako kostaldeko zati bat ere. Afrikako kontinenteak izena probintzia honi zela kausa erdietsi zuen. (eu)
  • Afrika munduko bigarren kontinenterik handiena eta bigarren populatuena da, Asiaren atzetik bi kategoriotan. 30,3 milioi km2 ditu, bere inguruko uharteak barne, Lurraren azaleraren % 6 eta lur-lehorraren % 20. 2016an 1.200 milioi biztanle zituen, munduko biztanleriaren % 16. Kontinenteak Mediterraneoa du iparraldean, eta Itsaso Gorria ipar-ekialdean, Indiar Ozeanoa hego-ekialdean eta Ozeano Atlantikoa mendebaldean. Kontinentearen parte dira Madagaskar eta beste uhartedi batzuk. 54 estatu burujabe, bederatzi lurralde eta de facto independente diren baina nazioarteko onarpen osorik gabeko beste bi estatu ditu. Kontinentearen eremurik handiena, eta herrialde gehienak, Ipar hemisferioan dago, baia zati garrantzitsu bat eta herrialde batzuk Hego hemisferioan daude. Afrikako biztanleria kontinente guztien artean gazteena da; 2012an adinaren mediana 19,7 urtekoa zen, munduko mediana 30,4 zenean. Aljeria da Afrikako herrialderik zabalena azalerari dagokionez eta Nigeria da biztanleria gehien duena. Afrika, eta bereziki Ekialdeko Afrika Hominidae kladoaren eta giza eboluzioaren jatorri gunea izan zen. Bertan aurkitu dira gizakien lehen arbasoak, baita ondoren egondako beste ahaide batzuk, orain dela 7 milioi urtekoak; tartean daude Sahelanthropus tchadensis, Australopithecus africanus, A. afarensis, Homo erectus, Homo habilis eta Homo ergaster. Homo sapiensik zaharrena Etiopian aurkitu zen, orain dela 200.000 urte datatua. Klima oso ezberdinak ditu, eta kontinente bakarra da iparraldean eta hegoaldean klima epelak dituenak. Ekuatorea pasatzen du eta barnean hainbat basamortu, baso tropikal eta kostaldeko eremu klimatiko ditu. Etnia dibertsitate oso handia du, baita kultura eta hizkuntza ugari ere. XIX. mendean Europak ia Afrika osoa kolonizatu zuen. Egungo estatu afrikar gehienak XX. mendean hasitako Afrikako deskolonizazioaren ondorio dira. Afrikako estatuen artean Afrikar Batasuna lortzeko kooperazioa dago: erakundeak egoitza Addis Abeban du. (eu)
  • L’Afrique est un continent qui couvre 6 % de la surface de la Terre et 20 % de la surface des terres émergées. Sa superficie est de 30 415 873 km2 avec les îles, ce qui en fait la troisième mondiale si l'on compte l'Amérique comme un seul continent. Avec plus de 1,3 milliard d'habitants, l'Afrique est le deuxième continent le plus peuplé après l'Asie et représente 17,2 % de la population mondiale en 2020. Le continent est bordé par la mer Méditerranée au nord, le canal de Suez et la mer Rouge au nord-est, l’océan Indien au sud-est et l’océan Atlantique à l’ouest. L'Afrique est traversée presque en son milieu par l'équateur et présente plusieurs climats : chaud et humide au plus près de l'équateur, tropical dans les régions comprises entre l'équateur et les tropiques, chaud et aride autour des tropiques, tempéré dans les zones d'altitude. Le continent est caractérisé par le manque de précipitations régulières. En l'absence de glaciers ou de systèmes montagneux aquifères, il n'existe pas de moyen de régulation naturelle du climat à l’exception des côtes. Les terres arides représentent 60 % de son territoire. Son environnement est néanmoins très riche — on l'appelle le « paradis de la biodiversité » — et le continent abrite le second massif forestier continu de la planète, la forêt du bassin du Congo, mais cet environnement est menacé par la déforestation et la baisse de la biodiversité, conséquences du changement climatique et de la pression anthropique. En 2020, les indicateurs climatiques en Afrique étaient caractérisés par un réchauffement continu des températures, une accélération de l'élévation du niveau de la mer, des événements météorologiques et climatiques extrêmes, tels que des inondations et des sécheresses, et des effets dévastateurs associés. Le rétrécissement rapide des derniers glaciers restants en Afrique de l'Est, qui devraient fondre entièrement dans un avenir proche, signale la menace d'un changement imminent et irréversible du système Terre. Le continent est considéré comme le berceau de l'humanité, là où sont apparus les ancêtres de l'Homme, puis, il y a 200 000 ans environ, l'homme moderne qui s'est ensuite répandu sur le reste du globe. Le Sahara, le plus grand désert chaud du monde, a créé un hiatus, conduisant à des évolutions historiques distinctes entre le nord et le sud. À la période historique, la civilisation de l'Égypte antique se développe le long du Nil, l'Afrique subsaharienne voit naître ses propres civilisations dans les zones de savanes ; l'Afrique du Nord, rive sud de la Méditerranée, subit quant à elle l'influence des Phéniciens, des Grecs et des Romains. À compter de 3000 av. J.-C. l'Afrique connaît l'expansion bantoue. Il s'agit d'un mouvement de population en plusieurs phases, orienté globalement du nord, depuis le grassland du Cameroun actuel, vers le sud, jusqu'en Afrique australe, atteinte aux débuts de l'ère chrétienne. L'expansion bantoue explique la carte ethnolinguistique actuelle de la zone subsaharienne. La religion chrétienne s'implante en l'Afrique dès le Ier siècle, essentiellement dans l'Afrique romaine du nord du continent puis en Éthiopie. Le VIIe siècle voit les débuts de l'islam en Afrique, lequel s'installe sur la côte est et dans le nord du continent jusqu'à la frange septentrionale de la zone subsaharienne. L'Afrique du nord est, dans le même temps, arabisée. En Afrique subsaharienne, à partir du VIIIe siècle et jusqu'au XVIIe siècle, de puissants et riches empires se succèdent. Vers la fin de cette période, au XVe siècle, les Portugais, suivis par d'autres nations européennes, installent sur la côte ouest un trafic d'esclaves, la traite atlantique, qui s'ajoute à la traite intra-africaine et à la traite orientale qui sévissent déjà sur le continent. Le XVIIIe siècle marque le début des explorations européennes, suivies par la colonisation massive du continent entre la fin du XIXe et le début du XXe siècle. La traite esclavagiste cesse au début du XXe siècle, mais l'Afrique est presque entièrement sous domination coloniale jusqu'au milieu du XXe siècle, ce qui modèle jusqu'à aujourd'hui les frontières et les économies des pays concernés. La plupart des États obtiennent leur indépendance entre la fin des années 1950 (Maroc, Tunisie, Ghana…) et le milieu des années 1970 (Angola, Mozambique…). L'Afrique indépendante est constituée essentiellement de « démocraties imparfaites » voire de « régimes autoritaires » et les conflits y sont nombreux. Depuis l'accession à l'indépendance du Soudan du Sud en 2011, l'Afrique, comprenant Madagascar, compte 54 États souverains (non inclus la RASD et le Somaliland). Les pays du continent présentent la croissance démographique la plus importante de la planète et une situation sanitaire qui s'améliore nettement tout en progressant moins vite que dans les autres pays en développement. L'Afrique repose sur une organisation sociale fondée sur la famille élargie et l'appartenance ethnique ; on recense un millier d'ethnies sur le continent lequel possède en parallèle la diversité linguistique la plus élevée du monde avec près de 2 000 langues vivantes. L'Afrique contemporaine est dans une situation où le poids de la démographie est délicat à gérer (chômage, financement de l'éducation…) car le continent reste celui qui est le moins développé économiquement malgré une forte croissance depuis le début du XXIe siècle, laquelle a permis l'émergence d'une classe moyenne, moins féconde, aux revenus plus élevés. Elle est en outre confrontée aux violences terroristes parmi les plus meurtrières de la planète. Économiquement, le commerce intercontinental est soutenu depuis l'époque antique et, à l'époque des grands empires, le continent est le fournisseur d'or de l'Occident et de l'Orient. Plus tard, la colonisation entraîne une spécialisation massive des économies coloniales qui deviennent presque exclusivement extraverties, dévolues à l'exportation des matières premières, minérales et agricoles, vers les métropoles. Sachant qu'elle possède encore d'importantes réserves minières et pétrolières, cette situation perdure au XXIe siècle, avec, en corollaire, des États rentiers et des oligarchies qui captent les revenus au détriment de populations restées pauvres. Sa place dans la mondialisation économique actuelle est minime, au contraire des siècles passés. Certains pays ont cependant amorcé un tournant économique durant la période récente grâce à la diversification économique, le développement du secteur tertiaire et la « croissance inclusive ». L'art africain excelle dans des domaines tels que la danse, la musique et les arts plastiques, qui lui permettent de rayonner partout à travers le monde. (fr)
  • L’Afrique ou Afrique proconsulaire, est une ancienne province romaine qui correspond aux actuels nord et sud-est tunisien, plus une partie de l'Algérie et de la Libye actuelle. La province d'Afrique est créée en 146 av. J.-C., après la destruction de Carthage, au terme de la troisième guerre punique ; ayant Utique pour capitale, elle est séparée du royaume de Numidie par une ligne de démarcation, la fossa regia. En 46 av. J.-C., Rome annexe la Numidie avec le nom de « nouvelle province d'Afrique » (Africa Nova) pour la distinguer de la première (Africa Vetus). Vers 40-39 av. J.-C., les deux provinces sont réunies dans la province appelée d'Afrique proconsulaire ; ayant Carthage pour capitale, elle s'étend, d'ouest en est, de l'embouchure de l'Ampsaga (aujourd'hui l'Oued-el-Kebir, en Algérie) au promontoire de l'Autel des frères Philènes (aujourd'hui Ras el-Ali, en Libye). En 303, celle-ci est divisée par Dioclétien en trois provinces : la Tripolitaine, la Byzacène et l'Afrique proconsulaire résiduelle, aussi appelée Zeugitane. (fr)
  • Is ilchríoch mhór í an Afraic. Is í an dara ilchríoch is mó sa domhan, tar éis An Áise. Tá achar de 30,244,050 km² (11,677,240 mi²) inti, a cuid oileán san áireamh. Clúdaíonn sí 20.3 faoin gcéad den achar iomlán an domhain. Tá thart ar 1.0 billiún daoine agus 54 tír ann. Is ann atá thart ar 15% de dhaonra an domhain. Ó thuaidh agus ó dheas tá aeráid mheánmharach inti, fásaigh ollmhóra taobh ó thuaidh de Thropaic an Phortáin, foraoiseacha báistí timpeall ar an Mheánlíne, agus tailte féaracha eatarthu. Rinne Eorpaigh agus Arabaigh slad ar an Afraic ar feadh na gcéadta bliain agus níor tháinig cuid ar bith di slán ó ionradh sa naoú haois déag agus sa bhfichiú haois.Creidtear gur tháinig ann don chine daonna timpeall trí mhilliún bliain ó shin agus tá an-éagsúlacht cultúr agus teanga inti. (ga)
  • Africa Proconsularis adalah sebuah provinsi Romawi di pantai utara Afrika yang berdiri pada 146 SM setelah kekalahan Carthage pada . Wilayhnya terdiri dari kawasan Tunisia pada masa sekarang, timur laut Aljazair pada masa sekarang, dan pantai Laut Mediterania kecil di barat Libya pada masa sekarang di sepanjang . Teritorial tersebut awalnya diduduki oleh bangsa Berber. (in)
  • Afrika adalah benua terbesar kedua di dunia dan kedua terbanyak penduduknya setelah Asia. Dengan luas wilayah 30.224.050 km² termasuk pulau-pulau yang berdekatan, Afrika meliputi 20,3% dari seluruh total daratan Bumi. Dengan 800 juta penduduk di 54 negara, benua ini merupakan tempat bagi sepertujuh populasi dunia. Dengan populasi1.3 miliar orang per tahun 2018, benua ini menyumbang sekitar 16% dari populasi manusia dunia. Benua ini dikelilingi oleh Laut Mediterania di utara, Isthmus of Suez dan Laut Merah di timur laut, Samudra Hindia di tenggara dan Samudra Atlantik di sebelah barat. Benua ini mencakup Madagaskar dan berbagai kepulauan. Benua ini juga berisi negara berdaulat yang sepenuhnya diakui, sembilan dan dua negara dengan pengakuan terbatas atau tidak ada secara de facto independen. Mayoritas benua dan negaranya berada di Belahan Utara, dengan sebagian besar dan jumlah negara di Belahan Selatan. Populasi rata-rata Afrika adalah yang termuda di antara semua benua; usia median pada 2012 adalah 19,7, ketika usia rata-rata di seluruh dunia adalah 30,4. Aljazair adalah negara terbesar di Afrika berdasarkan wilayah, dan Nigeria merupakan negara dengan jumlah penduduk terbesar. Afrika, khususnya pusat Afrika Timur, diterima secara luas sebagai tempat asal manusia dan klad Hominidae (kera besar), sebagaimana dibuktikan oleh penemuan hominid paling awal dan leluhur mereka serta yang kemudian yang telah berumur sekitar 7 juta tahun yang lalu, termasuk Sahelanthropus tchadensis, Australopithecus africanus, A. afarensis, Homo erectus, H. habilis dan H. ergaster - Homo sapiens yang paling awal (manusia modern), ditemukan di Ethiopia, sekitar 200.000 tahun yang lalu. Afrika mengangkangi khatulistiwa dan meliputi banyak daerah iklim; benua ini adalah satu-satunya benua yang membentang dari zona beriklim utara ke zona beriklim selatan. Afrika menjadi tuan rumah keragaman besar manusia, budaya, dan bahasa. Pada akhir abad ke-19, negara-negara Eropa menjajah hampir seluruh Afrika; sebagian besar negara di Afrika muncul dari proses dekolonisasi pada abad ke-20. Negara-negara Afrika bekerja sama melalui pembentukan Uni Afrika, yang berkantor pusat di Addis Ababa. (in)
  • La provincia romana d'Africa, in seguito anche Africa Proconsolare, corrispose inizialmente al territorio adiacente a Cartagine e si estese successivamente, a spese del regno di Numidia, lungo le coste del Maghreb, comprendendo i territori occupati oggi dalla Tunisia (ad esclusione della sua parte desertica), la costa orientale dell'Algeria e quella occidentale della Libia. Il nome proviene con tutta probabilità da quello della tribù berbera indigena degli , tramandato fino al giorno d'oggi come Africa a indicare l'intero continente nelle lingue europee e come Ifrīqiya a indicare l'attuale Tunisia in lingua araba. (it)
  • アフリカ(ラテン語: Āfrica、英語: Africa)は、広義にはアフリカ大陸およびその周辺のマダガスカル島などの島嶼・海域を含む地域の総称で、大州の一つ。漢字表記は阿弗利加であり阿州(阿洲、あしゅう)とも呼ぶ。省略する場合は阿の一字を用いる。 (ja)
  • アフリカ属州(アフリカぞくしゅう、Africa Province)は、ローマ帝国の属州で、かつてのカルタゴの支配領域が元となっている。領域の概要は、現代のチュニジア北部と地中海沿岸のリビア西部からなる。アフリカ属州は元老院属州であった。アフリカ属州の名は、ローマ帝国の後に同じ領域を支配したアラブ人にもイフリーキヤ(Ifriqiya)として残り、また、後世のアフリカ大陸の名前の由来ともなった。 (ja)
  • ( 다른 뜻에 대해서는 아프리카 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 아프리카(Africa) 또는 아주(阿洲)는 아시아에 이어 세계에서 2번째로 면적이 넓고 인구가 많은 대륙이다. 면적은 주변 섬을 합하여 30,200,000km2으로, 지표 표면의 6%이며, 육지 면적의 20.4%를 차지한다. 61개 영토에 11억 명(2014년 기준)이 살고 있으며, 세계 인구의 14.8%에 해당한다. 아프리카 대륙 주변으로 북쪽에는 지중해, 북동쪽에는 수에즈 운하와 홍해, 남동쪽에는 인도양, 서쪽에는 대서양이 있다. 이 대륙에는 분쟁 지역인 소말릴란드를 빼고 마다가스카르와 여러 도서 지역을 포함하여 총 55개국이 있다. 아프리카 연합에서는 서사하라를 정식으로 국가로 인정하여 55개국으로 분류하고 있다. 아프리카 중 특히 동아프리카는 학계에서 현생 인류와 사람과 계열의 발상지로 여겨지는데, 초기 인류와 그 조상이 발견되었으며, 약 20만 년 전 에티오피아에서 발견된 초기 호모 사피엔스와 더불어 700만 년 전에 발견된 사헬란트로푸스 차덴시스, 오스트랄로피테쿠스 아프리카누스, 오스트랄로피테쿠스 아파렌시스, 호모 에렉투스, 호모 하빌리스, 호모 에르가스테르 등의 많은 유인원들도 발견되었다. 적도가 지나며, 다양한 기후대가 나타난다. 또 북부 온대에서 남부 온대가 걸쳐있는 유일한 대륙이기도 하다. (ko)
  • Afrika is qua oppervlakte na Azië het grootste continent op Aarde. Wanneer men echter Noord- en Zuid-Amerika als één continent ziet, staat Afrika op de derde plaats. Het beslaat zo'n 30.244.050 vierkante kilometer (vasteland en eilanden samen), wat 20,3% van de totale landoppervlakte van de aarde is. Er wonen meer dan 1 miljard mensen, wat ongeveer een zevende van de wereldbevolking is. Afrika was niet alleen het continent waar de eerste moderne mensen woonden, het was ook de bakermat van enkele van de vroegste beschavingen, zoals het Oude Egypte en oude Nubische koninkrijk in hedendaags Soedan en het zuiden van Egypte, Carthago in het huidige Tunesië of de Yoruba beschaving in delen van Nigeria, Benin en Togo. Afrika herbergt een grote diversiteit aan etniciteiten, culturen en talen. Vanaf de 16e eeuw werd er meer handel gedreven met Europa, hierbij ging het om bijvoorbeeld goud, specerijen en de trans-Atlantische slavenhandel, waardoor grote populaties van oorspronkelijk Afrikaanse afkomst in Amerika en Europa ontstonden. Aan het einde van de 19e eeuw koloniseerden Europese landen bijna heel Afrika, met uitzondering van Ethiopië en Liberia. Deze kolonisatie uitte zich in de exploitatie van grondstoffen en de inheemse bewoners. De meeste huidige staten in Afrika zijn voortgekomen uit een proces van dekolonisatie in de 20e eeuw. Sinds de 20e eeuw zijn vele landen op weg om onafhankelijk meer rijkdom te creëren voor hun inwoners, hoewel het grootste deel tot de ontwikkelingslanden behoort. De snelstgroeiende economieën van het laatste decennium bevinden zich echter allemaal in Afrika. (nl)
  • Africa, ook wel Africa Proconsularis, was een provincie van het Romeinse Rijk. In het latere Romeinse Rijk (vanaf keizer Diocletianus) was er ook een diocees Africa, een grotere bestuurlijke eenheid die vijf provincies omvatte, waaronder de provincie Africa. De provincie Africa omvatte oorspronkelijk grofweg Noord-Tunesië (146 v.Chr.); precies 100 jaar later werd door Julius Caesar Oost-Numidië (de Middellandse Zeekust van West-Libië tot aan Tripoli, Zuid-Tunesië en Noordoost-Algerije) daaraan toegevoegd (46 v.Chr.). De door de Romeinen verwoeste stad Carthago was gelegen in deze provincie en daarnaast was er nog een aantal andere grote steden, zoals Hadrumetum, de hoofdstad van Byzacena (tegenwoordig Sousse, in Tunesië) en Hippo Regius (tegenwoordig Annaba in Algerije). Het merendeel van de provincie viel in Romeinse handen aan het eind van de Tweede Punische Oorlog (218-201 v.Chr.), en de rest werd veroverd in de Derde Punische Oorlog (149-146 v. Chr.). De provincie was een van de rijkste en meest verstedelijkte van het Rijk. Carthago werd uiteindelijk door de Romeinen weer opgebouwd en zou uitgroeien tot een van de belangrijkste Romeinse steden. Alleen Rome zelf, Alexandrië, Antiochië, en wellicht Efeze, hadden een grotere bevolking. In de provincie lag het amfitheater van El Djem; het op twee na grootste Romeinse amfitheater, en het grootste dat door de Romeinen buiten Italië werd gebouwd. (nl)
  • L'Africa è un continente del pianeta Terra, il terzo per superficie (considerando l'America settentrionale e meridionale come un unico continente al secondo posto), attraversata dall'equatore e dai tropici del Cancro e del Capricorno e, quindi, caratterizzata da una grande varietà di climi e ambienti, come deserti, savane e foreste pluviali. Insieme all'Eurasia, forma il cosiddetto Continente Antico. Confina ad est con il continente asiatico, attraverso l'istmo di Suez a nord-est, dal 1869 canale artificiale di Suez, quindi bagnato dal Mar Rosso e dall'Oceano Indiano, compreso il Madagascar; a sud con l'Oceano Atlantico e Indiano ,ad ovest con l'Oceano Atlantico, con distanza minima dal continente americano di circa 4000 km (distanza Santo Antão, Capo Verde-Fortaleza, Brasile); a nord con il Mar Mediterraneo, che la separa dall'Europa. L'Africa vista dallo spazio (it)
  • Afryka Prokonsularna (Africa Proconsularis, Proconsularis, Africa) – jedna z prowincji imperium rzymskiego. Terytorialnie odpowiada mniej więcej obecnej Tunezji i części wybrzeża Libii. Nazwę, którą wywodzono od Afra – herosa będącego synem Heraklesa, nadali prowincji Rzymianie. W okresie cesarstwa była prowincją senacką, tzn. władzę zwierzchnią sprawował nad nią senat, a nie cesarz. Afryka Prokonsularna stanowiła "spichlerz Rzymu", będąc obok cesarskiego (zarządzanego przez prefekta) Egiptu głównym obszarem zaopatrzenia w zboże. Piecza nad nią zapewniała senatowi pewną autonomię wobec cesarza, gdyż w przypadku konfliktu pomiędzy nim a władcą, istniała możliwość zablokowania tego źródła aprowizacji. (pl)
  • A África Proconsular (em latim: Africa Proconsularis) foi uma província senatorial do Império Romano criada por Augusto em 27 a.C., a partir da junção de duas províncias já existentes na república, a Africa Nova e a Africa Vetus. Parte de seu território outrora pertenceu aos cartagineses e númidas, povos ali instalados desde meados do século IX a.C. ou mesmo antes. Sob o governo romano passou por um forte processo de difusão da cultura imperial, vindo a se tornar uma das províncias estrangeiras mais desenvolvidas de todo o império durante a pax romana. Desta província, inclusive, ascenderia ao poder em 193 d.C. a dinastia dos Severos, a primeira a reinar sobre o império sem qualquer ascendência romana. A província é formalmente dissolvida no século IV d.C. com as reformas do imperador Diocleciano, sendo por meio destas fragmentada em três províncias menores e autônomas que resistiriam até a época das incursões vândalas sobre o Norte da África, já no século seguinte. (pt)
  • Afryka – drugi pod względem wielkości kontynent na Ziemi. Zajmuje 30,37 mln km², czyli ponad 20,3% ogólnej powierzchni lądowej Ziemi. Przechodzą przez niego południk 0°, obydwa zwrotniki i równik. Według danych z 2012 r. Afrykę zamieszkuje ponad miliard ludzi, co stanowi 1/7 ludności świata. Afryka ma najwyższy na świecie przyrost naturalny (24‰ rocznie) i jest „najmłodszym” kontynentem na Ziemi – dzieci (0–14 lat) stanowią ok. 44% populacji. Afryka ma też najniższy PKB na 1 mieszkańca (895 dolarów USA), najniższą średnią długość życia (56 lat), a także największą liczbę zakażonych wirusem HIV (ok. 24,9 mln, czyli ok. 64,3% zakażonych na całym świecie). W kilku krajach Afryki wciąż trwają wojny domowe i innego rodzaju konflikty zbrojne. Najgroźniejszymi punktami zapalnymi wciąż pozostają Darfur w Sudanie, Sudan Południowy, wschodnia część Demokratycznej Republiki Konga, Czad, Wybrzeże Kości Słoniowej, Somalia, północna część Nigerii, Libia oraz Republika Środkowoafrykańska. Afryka jest najsłabiej zurbanizowanym kontynentem (ok. 39% ludności mieszka w miastach). Największe miasta pod względem liczby mieszkańców to Lagos, Kair, Kinszasa, Aleksandria, Casablanca i Abidżan (nie licząc zespołów miejskich Chartumu i Johannesburga). Największe państwo – Algieria (2 381 740 km²), najludniejsze – Nigeria (190 mln), najgęściej zaludnione – Mauritius (610 osób na km²); najmniejsze – Seszele (455 km²), najmniej ludne – Seszele (83 tys.), najrzadziej zaludnione – Sahara Zachodnia (1 os./km²). W 2020 r. wskaźniki klimatyczne w Afryce charakteryzowały się ciągłym ociepleniem temperatur, coraz szybszym wzrostem poziomu morza, ekstremalnymi zjawiskami pogodowymi i klimatycznymi, takimi jak powodzie i susze, oraz powiązanymi niszczącymi skutkami; gwałtowne kurczenie się ostatnich pozostałych lodowców we wschodniej Afryce, które w niedalekiej przyszłości mają się całkowicie stopić, sygnalizuje groźbę nieuchronnych i nieodwracalnych zmian w systemie Ziemi. (pl)
  • A África é o terceiro continente mais extenso (depois da Ásia e da América) com cerca de 30 milhões de quilômetros quadrados, cobrindo 20,3% da área total da terra firme do planeta. É o segundo continente mais populoso da Terra (atrás da Ásia) com cerca de um bilhão de pessoas (estimativa para 2005), representando cerca de um sétimo da população mundial, e 54 países independentes. Apresenta grande diversidade étnica, cultural, social e política. Dos trinta países mais pobres do mundo (com mais problemas de subnutrição, analfabetismo, baixa expectativa de vida), pelo menos 21 são africanos. Apesar disso existem alguns países com um padrão de vida razoável, mas não existe nenhum país realmente desenvolvido na África. Maurícia e Seicheles têm uma qualidade de vida bastante razoável, como até a recente revolução também a Líbia. Ainda há outros países africanos com qualidade de vida e índices de desenvolvimento razoáveis, como a maior economia africana, a África do Sul (0,705) e outros países como Marrocos (0,676), Argélia (0,759), Tunísia (0,739), Egito (0,700), Botsuana (0,728), Cabo Verde (0,651), São Tomé e Príncipe (0,609), Congo (0,608), Gabão (0,702), Namíbia (0,645), Essuatíni (0,608), Gana (0,596), Zâmbia (0,591), Guiné Equatorial (0,588), Quênia (0,579), Angola (0,574), Camarões (0,563) e Zimbábue (0,563). A África costuma ser regionalizada de duas formas. A primeira valoriza a localização dos países e os divide em cinco grupos: África setentrional, África Ocidental, África Central, África Oriental e África meridional. A segunda regionalização usa critérios étnicos e culturais, como a religião e etnias predominantes em cada região, sendo dividida em dois grandes grupos, a África Branca ou setentrional, formada pelos oito países da África do norte, mais a Mauritânia e o Saara Ocidental, e a África Negra ou subsaariana, formada pelos outros 44 países do continente. (pt)
  • Afrika är jordens näst största kontinent (efter Eurasien) och även jordens näst största världsdel efter Asien, både vad gäller areal och folkmängd. Med världsdelens öar inräknade mäter Afrika 30 244 050 km², vilket motsvarar 20,3 procent av jordens landmassa eller cirka 6 procent av jordens totala area. Omkring 22 miljoner km² av dessa ligger i tropikerna vilket gör den afrikanska kontinenten till världens varmaste kontinent. Antalet invånare i afrika år 2022 beräknas till 1,4 miljarder, mer än en sjättedel av jordens befolkning. Dess längd i nordlig-sydlig riktning är omkring 8 000 km och dess största bredd omkring 7 800 km. (sv)
  • А́фрика — второй по площади материк после Евразии, омывается Средиземным морем с севера, Красным — с северо-востока, Атлантическим океаном с запада и Индийским океаном с востока, и обоими океанами с юга, с разделением по 20 градусу восточной долготы. Африкой называется также часть света, состоящая из материка Африка и прилегающих островов. Площадь Африки без островов составляет 29,2 млн км², с островами — около 30,3 млн км², покрывая, таким образом, 6 % общей площади поверхности Земли и 20,4 % поверхности суши. По площади Африка на 32 % меньше Азии и Америки, являясь после них третьей по величине частью света. На территории Африки расположено 55 государств (включая зависимые территории). Население составляет 1,38 млрд чел. (9 сентября 2021 года; 18,2 % населения Земли) и, таким образом, сравнимо с самыми населёнными государствами мира — Китаем и Индией. Африка считается прародиной человечества: именно здесь нашли самые древние останки рода Homo и вида Homo Sapiens, и его вероятных предков, включая сахелантропов, Australopithecus africanus, A. afarensis, Homo erectus, H. habilis и H. ergaster. Африканский континент пересекает экватор и имеет много климатических зон; это единственный континент, протянувшийся от северного субтропического климатического пояса до южного субтропического. Из-за недостатка постоянных осадков и орошения — равно как ледников или водоносного горизонта горных систем — естественного регулирования климата нигде, кроме побережий, практически не наблюдается. Изучением культурных, экономических, политических и социальных проблем Африки занимается наука африканистика. (ru)
  • Africa var en romersk provins i Nordafrika och betecknade ursprungligen på 200-talet f.Kr. endast trakten omkring Karthago i Nordafrika och utsträcktes först under kejsartiden till att omfatta allt vad romarna kände av Afrika. Området omfattade ungefär nuvarande Tunisien och var en provins i det romerska riket. Provinsen instiftades efter Karthagos fall år 146 f.Kr. Kungadömet Numidien (som omfattade östra Algeriet och Tripolis) omvandlades efter slaget vid Thapsus år 46 f.Kr. till provinsen Africa nova, och de båda provinserna utgjorde tillsammans provinsen Africa proconsularis från år 25 f.Kr. där Karthago ingick som huvudstad. När provinsen Numidia, med Lambaese som huvudstad, instiftades år 198 f.Kr. delades området på nytt. Africa blev med tiden en ledande jordbruksproducent till följd av intensiv konstbevattning. Man producerade framförallt olja och spannmål. Denna intensiva produktion ledde så småningom till en stor jordförlust vilket minskade produktiviteten. Man exporterade även den gula afrikanska marmorn. Africa bestod förutom av storgods även av rika städer som växte fram med tiden, exempelvis Hippo, Leptis Magna, , Sabratha, , Theveste och Thugga. Härifrån härstammade även ett antal antika författare som Apulejus och Fronto. Provinsen blev även en viktig plats för senantikens mosaikkonst. I Africa accepterades tidigt kristendomen och därför kom provinsen att spela en ledande roll för spridandet av denna. Flera centrala kyrkofäder föddes i provinsen, däribland Tertullianus, Cyprianus, Lactantius och Augustinus. Men även andra rörelser fick fotfäste. Den donatistiska rörelsen hade, trots omfattande förföljelser, Africa som centrum från 300-talet. Under åren 429-439 invaderade vandalerna området och det kom med tiden att bli deras centrum, fram till dess att den östromerske kejsaren Belisarius återerövrade området år 533. Detta förhållande kom att bestå fram till år 670 då området togs över av erövrande arabstyrkor. (sv)
  • А́фрика (лат. Africa Proconsularis, Africa Vetus) — провинция Древнего Рима с центром в Утике, занимавшая территорию современного северного Туниса и средиземноморское побережье современной западной Ливии вдоль залива Малый Сирт. (ru)
  • 阿非利加行省(拉丁語:Africa)是罗马共和国及其继承者羅馬帝國在今北非的一个行省,範圍約在今日的突尼西亞北部及利比亞西部靠地中海沿岸的地區。 阿非利加行省是好幾個羅馬帝國時代重要城市的所在地,如迦太基、(Hadrumetum,即今日突尼西亞的蘇塞)、希波勒吉烏斯(Hippo Regius,即今日阿爾及利亞的安納巴)。該省大部份區域在第二次布匿克戰爭中落入罗马共和国的控制,在第三次布匿克戰爭中完全被罗马共和国征服。 今日非洲大陸的名稱即是從该省的名稱而來。 (zh)
  • 阿非利加洲(拉丁语:Africa),簡稱非洲,位于地球东半球西部,欧洲之南,亚洲以西,地跨赤道南北,是世界面积第二大的大洲(仅次于亚洲),面積為29,648,481平方公里,占全球總陸地面積的20.4%,人口約为1,373,446,000人(截止到2021年),目前約占全球總人口16%。同时也是人口第二大洲和第三世界國家主要區域。 非洲多樣的氣候是豐富生態資源與礦產資源的寶地,同時也是世界古人類和古文明的发祥地之一。目前世界上最古老的人類化石就是在東非發現的,而非洲北部的埃及是世界文明发源地之一。 (zh)
  • Африка (лат. Africa Proconsularis, Africa Vetus) — провінція Римської імперії, яка була облаштована після пунічних війн з 146 року. Провінція займала територію сучасного північного Тунісу і середземноморське узбережжя сучасної західної Лівії уздовж затоки Малий Сирт (тепер Габес). Центр провінції був в місті Утіка (тепер у Тунісi). (uk)
  • А́фрика — другий за площею і населенням материк у світі, після Євразії. Загальна площа континенту становить понад 30,27 млн км², враховуючи прилеглі острови — він займає 5,9 % площі земної поверхні і 20,3 % площі суходолу. Населення континенту, станом на 2020 рік, оцінюється майже в 1,3 млрд (понад 16 % населення світу). Населення Африки є наймолодшим серед усіх континентів; середній вік 2012 року становив 19,7, проти середньосвітового — 30,4. Сучасна карта континенту — це велике різноманіття народів, народностей, їхніх традицій, вірувань, культур і мов. Континент омивається на сході водами Індійського океану і Червоного моря, на заході — Атлантичного, на півночі — Середземного моря останнього. На північному заході Африка відділена Гібралтарською протокою від Європи, на північному сході — Суецьким каналом і Баб-ель-Мандебською протокою від Азії. Найбільший острів, що відноситься до континенту — Мадагаскар. Африка — єдиний материк, розташований у всіх чотирьох півкулях Землі: Північній, Південній, Східній і Західній. Через центральну частину материка проходить екватор, від якого на північ і південь майже симетрично розходяться природні зони . Це єдиний материк, що простягнувся від північного до південного субтропічного поясу. В екваторіальному поясі протягом року сонце перебуває близько до зеніту, тому щодня йдуть дощі, що зрошують реліктові дощові ліси узбережжя Гвінейської затоки і западини Конго. На південь і північ від екватора, в субекваторіальному поясі бувають сухий і вологий періоди, що творять неповторну природу саван, серед безкрайніх рівнинних просторів яких декілька мільйонів років тому з'явились наші першопредки (сахельантроп, австралопітек африканський і афарський, людина прямоходяча, уміла і працююча) і від 300—260 тис. років тому проходила перші етапи своєї еволюції людина розумна. У районі тропіків, розташовані пустелі, найбільша з яких Сахара. Жива природа континенту своєрідна і неповторна, тут збереглось найбільше видів мегафауни, оскільки вона зазнала найменшого впливу під час четвертинного вимирання. Тваринний світ представлений найбільшим (африканський слон) і найвищим (жирафа) звіром суходолу, чемпіоном з бігу (гепард), найбільшим птахом (африканський страус) та багатьма іншими рекордсменами. Природа континенту сильно потерпає від широкого спектру екологічних проблем сучасності: опустелювання, вирубки лісів, дефіциту води тощо. Очікується, що ці проблеми будуть тільки погіршуватись у зв'язку зі змінами клімату. Міжурядова група експертів ООН з питань змін клімату (IPCC) визначила Африку континентом, найбільш вразливим до змін клімату. Одні з перших людських цивілізацій, єгипетська та фінікійська, виникли в Північній Африці. Впродовж багатьох тисячоліть складної історії на континенті виникали, розквітали та згасали ряд місцевих цивілізацій, відбувались різноманітні міграції, від розселення первісних людей до міграцій банту. Останні 500 років континент перебував під європейським впливом, який активізував торгівлю і включив місцеве населення до глобальних процесів, включно з такою ганебною сторінкою історії людства, як трансатлантична работоргівля, що також сприяла заселенню африканцями американського континенту. Наприкінці XIX століття європейські країни колонізували всю Африку, безжально експлуатували природні ресурси континенту та місцеві спільноти. Незважаючи на багатство природних ресурсів, континент залишається найбіднішим у перерахунку доходу на душу населення. Частково це пояснюється географічними та демографічними чинниками, частково наслідками європейської колонізації та холодної війни, але переважно недемократичними формами правління та примітивними політичними режимами, що не дозволяють справедливо перерозподіляти дохід від неефективної експлуатації національних багатств всередині громад. Економіка континенту поєднує в собі низьку концентрацію національних багатств, наслідки колоніальної епохи, проблеми молодого віку трудових ресурсів та великий потенціал росту в глобальному вимірі. На континенті існує 54 незалежні держави, що є членами ООН і об'єднались в регіональну економіко-політичну організацію — Африканський Союз із штаб-квартирою в Аддис-Абебі (Ефіопія). Більшість з них виникли в процесі деколонізації другої половини XX століття й торують свій незалежний шлях крізь невирішені проблеми, що дістались їм від колоніальної епохи. Найбільша за площею держава — Алжир. (uk)
dbo:areaTotal
  • 30370000000000.000000 (xsd:double)
dbo:demonym
  • African (en)
dbo:language
dbo:populationTotal
  • 2 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 5334607 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 173554 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1123968498 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:caption
dbp:color
  • #1A9 (en)
  • #36A (en)
  • #928 (en)
  • #CC5 (en)
  • #E33 (en)
  • #E72 (en)
  • #6A5 (en)
  • #A45 (en)
  • #FE3 (en)
dbp:date
  • 2013-11-03 (xsd:date)
dbp:label
  • Algeria (en)
  • Democratic Republic of the Congo (en)
  • Egypt (en)
  • Ethiopia (en)
  • Kenya (en)
  • Nigeria (en)
  • South Africa (en)
  • Tanzania (en)
  • Uganda (en)
dbp:n
  • Category:Africa (en)
dbp:other
  • yes (en)
dbp:title
  • Articles related to Africa (en)
dbp:url
dbp:value
  • 3.360000 (xsd:double)
  • 3.380000 (xsd:double)
  • 3.880000 (xsd:double)
  • 4.470000 (xsd:double)
  • 4.550000 (xsd:double)
  • 6.570000 (xsd:double)
  • 7.650000 (xsd:double)
  • 8.370000 (xsd:double)
  • 15.380000 (xsd:double)
dbp:voy
  • Africa (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:isPartOf
dcterms:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • Africa je latinské jméno severní části afrického kontinentu, která byla ve starověku římskou provincií. Její vznik se datuje do roku 146 př. n. l., kdy zničením Kartága skončila třetí punská válka. Provincie zahrnovala teritorium dnešního Tuniska a části Libye a Alžírska. Západněji ležící starověká území (Numidie, Mauretánie), později začleněná do římské říše, byla spravována odděleně. (cs)
  • Afrika Prokontsularra Erromatar Inperioko probintzia bat izan zen. Egungo Tunisiako lurraldea ia-ia betetzen zuen, baita egungo Libiako kostaldeko zati bat ere. Afrikako kontinenteak izena probintzia honi zela kausa erdietsi zuen. (eu)
  • Is ilchríoch mhór í an Afraic. Is í an dara ilchríoch is mó sa domhan, tar éis An Áise. Tá achar de 30,244,050 km² (11,677,240 mi²) inti, a cuid oileán san áireamh. Clúdaíonn sí 20.3 faoin gcéad den achar iomlán an domhain. Tá thart ar 1.0 billiún daoine agus 54 tír ann. Is ann atá thart ar 15% de dhaonra an domhain. Ó thuaidh agus ó dheas tá aeráid mheánmharach inti, fásaigh ollmhóra taobh ó thuaidh de Thropaic an Phortáin, foraoiseacha báistí timpeall ar an Mheánlíne, agus tailte féaracha eatarthu. Rinne Eorpaigh agus Arabaigh slad ar an Afraic ar feadh na gcéadta bliain agus níor tháinig cuid ar bith di slán ó ionradh sa naoú haois déag agus sa bhfichiú haois.Creidtear gur tháinig ann don chine daonna timpeall trí mhilliún bliain ó shin agus tá an-éagsúlacht cultúr agus teanga inti. (ga)
  • Africa Proconsularis adalah sebuah provinsi Romawi di pantai utara Afrika yang berdiri pada 146 SM setelah kekalahan Carthage pada . Wilayhnya terdiri dari kawasan Tunisia pada masa sekarang, timur laut Aljazair pada masa sekarang, dan pantai Laut Mediterania kecil di barat Libya pada masa sekarang di sepanjang . Teritorial tersebut awalnya diduduki oleh bangsa Berber. (in)
  • アフリカ(ラテン語: Āfrica、英語: Africa)は、広義にはアフリカ大陸およびその周辺のマダガスカル島などの島嶼・海域を含む地域の総称で、大州の一つ。漢字表記は阿弗利加であり阿州(阿洲、あしゅう)とも呼ぶ。省略する場合は阿の一字を用いる。 (ja)
  • アフリカ属州(アフリカぞくしゅう、Africa Province)は、ローマ帝国の属州で、かつてのカルタゴの支配領域が元となっている。領域の概要は、現代のチュニジア北部と地中海沿岸のリビア西部からなる。アフリカ属州は元老院属州であった。アフリカ属州の名は、ローマ帝国の後に同じ領域を支配したアラブ人にもイフリーキヤ(Ifriqiya)として残り、また、後世のアフリカ大陸の名前の由来ともなった。 (ja)
  • Afrika är jordens näst största kontinent (efter Eurasien) och även jordens näst största världsdel efter Asien, både vad gäller areal och folkmängd. Med världsdelens öar inräknade mäter Afrika 30 244 050 km², vilket motsvarar 20,3 procent av jordens landmassa eller cirka 6 procent av jordens totala area. Omkring 22 miljoner km² av dessa ligger i tropikerna vilket gör den afrikanska kontinenten till världens varmaste kontinent. Antalet invånare i afrika år 2022 beräknas till 1,4 miljarder, mer än en sjättedel av jordens befolkning. Dess längd i nordlig-sydlig riktning är omkring 8 000 km och dess största bredd omkring 7 800 km. (sv)
  • А́фрика (лат. Africa Proconsularis, Africa Vetus) — провинция Древнего Рима с центром в Утике, занимавшая территорию современного северного Туниса и средиземноморское побережье современной западной Ливии вдоль залива Малый Сирт. (ru)
  • 阿非利加行省(拉丁語:Africa)是罗马共和国及其继承者羅馬帝國在今北非的一个行省,範圍約在今日的突尼西亞北部及利比亞西部靠地中海沿岸的地區。 阿非利加行省是好幾個羅馬帝國時代重要城市的所在地,如迦太基、(Hadrumetum,即今日突尼西亞的蘇塞)、希波勒吉烏斯(Hippo Regius,即今日阿爾及利亞的安納巴)。該省大部份區域在第二次布匿克戰爭中落入罗马共和国的控制,在第三次布匿克戰爭中完全被罗马共和国征服。 今日非洲大陸的名稱即是從该省的名稱而來。 (zh)
  • 阿非利加洲(拉丁语:Africa),簡稱非洲,位于地球东半球西部,欧洲之南,亚洲以西,地跨赤道南北,是世界面积第二大的大洲(仅次于亚洲),面積為29,648,481平方公里,占全球總陸地面積的20.4%,人口約为1,373,446,000人(截止到2021年),目前約占全球總人口16%。同时也是人口第二大洲和第三世界國家主要區域。 非洲多樣的氣候是豐富生態資源與礦產資源的寶地,同時也是世界古人類和古文明的发祥地之一。目前世界上最古老的人類化石就是在東非發現的,而非洲北部的埃及是世界文明发源地之一。 (zh)
  • Африка (лат. Africa Proconsularis, Africa Vetus) — провінція Римської імперії, яка була облаштована після пунічних війн з 146 року. Провінція займала територію сучасного північного Тунісу і середземноморське узбережжя сучасної західної Лівії уздовж затоки Малий Сирт (тепер Габес). Центр провінції був в місті Утіка (тепер у Тунісi). (uk)
  • أفريكا، أو إفريقيا الرومانية، أو إفريقيا البروقنصليّة مقاطعة رومانيّة على الساحل الشمالي لإفريقيا كانت تشمل مناطق نفوذ الإمبراطورية القرطاجية قبيل سقوطها، تتشكل هذه المنطقة اليوم أساساً من أراضي الجمهورية التونسية الحالية إضافةً إلى شمال شرقي الجزائر (وصولاً إلى قسنطينة غرباً)، وساحل غربي ليبيا (وصولاً إلى خليج سرت شرقاً)، في فترةٍ تاريخيّةٍ لاحقةٍ حرّف العرب الاسم ليصبح «أفريقيا»، أو «إفريقيا» ثمّ أعطت المنطقة اسمها إلى القارّة بأكملها. (ar)
  • أفريقيا كما تُكتب إفريقيا أو إفريقية، هي ثاني أكبر قارات العالم من حيث المساحة وعدد السكان، تأتي في المرتبة الثانية بعد آسيا. تبلغ مساحتها 30.2 مليون كيلومتر مربع (11.7 مليون ميل مربع)، وتتضمن هذه المساحة الجزر المجاورة، وهي تغطي 6% من إجمالي مساحة سطح الأرض، وتشغل 20.4% من إجمالي مساحة اليابسة. يبلغ عدد سكان أفريقيا حوالي 1.2 مليار نسمة (وفقًا لتقديرات 2016)، يعيشون في 61 إقليمًا، وتبلغ نسبتهم حوالي 14.8% من سكان العالم. ويمر خط الاستواء خلال قارة أفريقيا، وهي تشمل مناطق مناخية متعددة؛ بل هي القارة الوحيدة التي تمتد من المنطقة الشمالية المعتدلة إلى المنطقة الجنوبية المعتدلة. (ar)
  • La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica. El nom li fou donat pels cartaginesos i posteriorment es va estendre a tot el continent. Els grecs, en canvi, deien Líbia als territoris coneguts del continent. Les guerres de Jugurta van aportar als romans el territori d'algunes ciutats del sud-est de Numídia, encapçalades per Leptis Magna. Finalment es va incorporar als dominis d'Honori que va encarregar el seu govern al seu germà Arcadi. (ca)
  • L'Àfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món. Està situat entre els 17°30´ W, on es troba el cap Verd (Senegal); els 51°25´ E, on hi ha el cap Hafun (Somàlia); els 37°20´ N, al cap Blanc (Tunísia); i els 34°50´ S, on hi ha el cap Agulhas (Sud-àfrica). El continent té una superfície total de 30.221.532 km², el 22% de la superfície terrestre. Està unit a l'Àsia per l'istme de Suez i l'envolta l'oceà Índic a l'est, l'oceà Atlàntic a l'oest i la mar Mediterrània, que la separa d'Europa, al nord. (ca)
  • Afrika (anglicky , francouzsky , portugalsky África, arabsky أفريقيا‎ (Afrīqiyā), amharsky አፍሪቃ (Äfəriqa), svahilsky Afrika) je třetí největší kontinent (po Asii a Americe) s celkovou rozlohou přes 30,3 mil. km², což představuje 20,3 % celkového povrchu souše na Zemi; včetně ostrovů pokrývá 6 % celkové rozlohy Země. Světadíl zahrnuje četné klimatické oblasti. Je to jediný kontinent, který se táhne od severních mírných zón až po jižní mírné zóny. Velkou část pevniny tvoří pouště (Sahara, Kalahari), polopouště a savany. V centrální části se pak nacházejí deštné pralesy (Africký deštný prales). (cs)
  • Afrika ist einer der Kontinente der Erde. Seine Fläche von 30,2 Millionen km² entspricht etwa 22 % der gesamten Landfläche des Planeten, er hat eine Bevölkerung von etwa 1,3 Milliarden Menschen (2017). Damit ist er sowohl nach Ausdehnung als auch nach Bevölkerung der zweitgrößte Erdteil nach Asien. Nahezu alle afrikanischen Staaten sind Mitglied der Vereinten Nationen und der Afrikanischen Union. Der Kontinent ist überwiegend ländlich und durch hohe Geburtsraten geprägt, welche durch die Modernisierung sinken. Durch die seit etwa 1950 stark steigende Urbanisierung wohnen immer mehr Afrikaner in städtischen Gebieten. Einige afrikanische Städte gehören zu den weltgrößten Ballungsräumen, darunter Kairo, Lagos, Kinshasa, Johannesburg, Luanda und Alexandria. (de)
  • Η Αφρική είναι η δεύτερη μεγαλύτερη ήπειρος του πλανήτη σε έκταση και η δεύτερη σε πληθυσμό. Έχει έκταση περίπου 30,3 εκατομμύρια τ.χλμ. μαζί με τα τριγύρω νησιά και καταλαμβάνει το 6% της συνολικής επιφάνειας της Γης και το 20% της συνολικής έκτασης της στεριάς του πλανήτη. Σύμφωνα με τη μέση εκτίμηση πληθυσμού των Ηνωμένων Εθνών για το 2022 ο πληθυσμός της εκτιμάται σε 1.426.736.000 κατοίκους περίπου το 17,9% του παγκόσμιου πληθυσμού και είναι ο νεότερος από όλες τις ηπείρους, με το 50% των Αφρικανών να είναι 19 ετών ή νεότεροι. Η ήπειρος περιβάλλεται από τη Μεσόγειο Θάλασσα στα βόρεια, από τη Διώρυγα του Σουέζ και την Ερυθρά Θάλασσα κατά μήκος της Χερσονήσου του Σινά στα βορειοανατολικά, τον Ινδικό ωκεανό στα νοτιοανατολικά, και τον Ατλαντικό ωκεανό στα δυτικά. Η Αφρική περιλαμβάνει τη (el)
  • Africa war in der Antike der lateinische Name für eine römische Provinz. Hingegen wurde für den Erdteil Afrika (außer Ägypten und Aithiopia), genauer gesagt zunächst nur für Nordafrika westlich des Nils, die den Römern von diesem Kontinent bekannte Region, oft (wie bereits von den Griechen) die Bezeichnung Libya verwendet.(Hauptartikel: Byzantinische Herrschaft im Maghreb) (de)
  • Africa is the world's second-largest and second-most populous continent, after Asia in both cases. At about 30.3 million km2 (11.7 million square miles) including adjacent islands, it covers 6% of Earth's total surface area and 20% of its land area. With 1.4 billion people as of 2021, it accounts for about 18% of the world's human population. Africa's population is the youngest amongst all the continents; the median age in 2012 was 19.7, when the worldwide median age was 30.4. Despite a wide range of natural resources, Africa is the least wealthy continent per capita and second-least wealthy by total wealth, behind Oceania. Scholars have attributed this to different factors including geography, climate, tribalism, colonialism, the Cold War, neocolonialism, lack of democracy, and corruption (en)
  • Afriko estas la dua plej granda kaj dua plej homloĝata kontinento, post Eŭrazio (kiu konsistas el du partoj: Eŭropo+Azio). Kun proksime 30,2 milionoj km² inkluzivante apudajn insulojn, ĝi kovras 6% de la tuta surfacareo de la Tero kaj 20,4% de la tuta landareo. Kun 1.1 miliardo da homoj (en 2013), proksimume 1 407 500 000 la 24-an de junio 2022, en 61 teritorioj, ĝi enhavas pli-malpli 15% de la homa loĝantaro. (eo)
  • Africa Proconsularis estis provinco de la Romia Imperio. Ĝi instaliĝis dum la jaro 146 antaŭ Kristo post la tri Punikaj Militoj, kadre de kiuj la romia armeo fine plene detruis la antaŭan regionan komercan kaj politiken potencon Kartago. (eo)
  • África es el tercer continente más extenso, tras Asia y América. Está situado entre los océanos Atlántico, al oeste, e Índico, al este. El mar Mediterráneo lo separa al norte del continente europeo; el punto en el que los dos continentes se hallan más cercanos es el estrecho de Gibraltar de 14.4 km de ancho. El mar Rojo lo separa al este de la península arábiga y queda unido a Asia a través del istmo de Suez, en territorio egipcio. Posee una superficie total de 30 272 922 km² (621 600 km² en masa insular), que representa el 20,4 % del total de las tierras emergidas del planeta. La población supera los mil trescientos millones de habitantes, un 15 % del total mundial. El continente se divide en 54 estados soberanos siendo uno de ellos, Egipto, transcontinental, además de dos estados con rec (es)
  • La provincia romana de África (en latín, Africa Proconsularis) fue una provincia de la Antigua Roma en la costa noroeste del continente africano. Aproximadamente comprendía el territorio de Túnez, la costa de Libia a lo largo del golfo de Sidra y el noreste de Argelia. El Estado romano la organizó en el año 146 a. C. tras la derrota cartaginesa en la tercera guerra púnica e instaló la capital en Útica. Tras la anexión en el 46 a. C. del reino de Numidia, este se organizó en una provincia llamada África Nueva, distinguiendose así de la antigua que pasó a llamarse África Vieja. En pleno periodo triunviral ambas provincias se fusionaron y la nueva provincia se denominó África Proconsular, pasando Cartago a ser la nueva capital. A principios del siglo IV Diocleciano dividió la provincia en tre (es)
  • Afrika munduko bigarren kontinenterik handiena eta bigarren populatuena da, Asiaren atzetik bi kategoriotan. 30,3 milioi km2 ditu, bere inguruko uharteak barne, Lurraren azaleraren % 6 eta lur-lehorraren % 20. 2016an 1.200 milioi biztanle zituen, munduko biztanleriaren % 16. Kontinenteak Mediterraneoa du iparraldean, eta Itsaso Gorria ipar-ekialdean, Indiar Ozeanoa hego-ekialdean eta Ozeano Atlantikoa mendebaldean. Kontinentearen parte dira Madagaskar eta beste uhartedi batzuk. 54 estatu burujabe, bederatzi lurralde eta de facto independente diren baina nazioarteko onarpen osorik gabeko beste bi estatu ditu. Kontinentearen eremurik handiena, eta herrialde gehienak, Ipar hemisferioan dago, baia zati garrantzitsu bat eta herrialde batzuk Hego hemisferioan daude. (eu)
  • L’Afrique est un continent qui couvre 6 % de la surface de la Terre et 20 % de la surface des terres émergées. Sa superficie est de 30 415 873 km2 avec les îles, ce qui en fait la troisième mondiale si l'on compte l'Amérique comme un seul continent. Avec plus de 1,3 milliard d'habitants, l'Afrique est le deuxième continent le plus peuplé après l'Asie et représente 17,2 % de la population mondiale en 2020. Le continent est bordé par la mer Méditerranée au nord, le canal de Suez et la mer Rouge au nord-est, l’océan Indien au sud-est et l’océan Atlantique à l’ouest. (fr)
  • Afrika adalah benua terbesar kedua di dunia dan kedua terbanyak penduduknya setelah Asia. Dengan luas wilayah 30.224.050 km² termasuk pulau-pulau yang berdekatan, Afrika meliputi 20,3% dari seluruh total daratan Bumi. Dengan 800 juta penduduk di 54 negara, benua ini merupakan tempat bagi sepertujuh populasi dunia. Dengan populasi1.3 miliar orang per tahun 2018, benua ini menyumbang sekitar 16% dari populasi manusia dunia. Benua ini dikelilingi oleh Laut Mediterania di utara, Isthmus of Suez dan Laut Merah di timur laut, Samudra Hindia di tenggara dan Samudra Atlantik di sebelah barat. Benua ini mencakup Madagaskar dan berbagai kepulauan. Benua ini juga berisi negara berdaulat yang sepenuhnya diakui, sembilan dan dua negara dengan pengakuan terbatas atau tidak ada secara de facto indepen (in)
  • L’Afrique ou Afrique proconsulaire, est une ancienne province romaine qui correspond aux actuels nord et sud-est tunisien, plus une partie de l'Algérie et de la Libye actuelle. La province d'Afrique est créée en 146 av. J.-C., après la destruction de Carthage, au terme de la troisième guerre punique ; ayant Utique pour capitale, elle est séparée du royaume de Numidie par une ligne de démarcation, la fossa regia. En 46 av. J.-C., Rome annexe la Numidie avec le nom de « nouvelle province d'Afrique » (Africa Nova) pour la distinguer de la première (Africa Vetus). Vers 40-39 av. J.-C., les deux provinces sont réunies dans la province appelée d'Afrique proconsulaire ; ayant Carthage pour capitale, elle s'étend, d'ouest en est, de l'embouchure de l'Ampsaga (aujourd'hui l'Oued-el-Kebir, en Algéri (fr)
  • L'Africa è un continente del pianeta Terra, il terzo per superficie (considerando l'America settentrionale e meridionale come un unico continente al secondo posto), attraversata dall'equatore e dai tropici del Cancro e del Capricorno e, quindi, caratterizzata da una grande varietà di climi e ambienti, come deserti, savane e foreste pluviali. Insieme all'Eurasia, forma il cosiddetto Continente Antico. L'Africa vista dallo spazio (it)
  • La provincia romana d'Africa, in seguito anche Africa Proconsolare, corrispose inizialmente al territorio adiacente a Cartagine e si estese successivamente, a spese del regno di Numidia, lungo le coste del Maghreb, comprendendo i territori occupati oggi dalla Tunisia (ad esclusione della sua parte desertica), la costa orientale dell'Algeria e quella occidentale della Libia. (it)
  • ( 다른 뜻에 대해서는 아프리카 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 아프리카(Africa) 또는 아주(阿洲)는 아시아에 이어 세계에서 2번째로 면적이 넓고 인구가 많은 대륙이다. 면적은 주변 섬을 합하여 30,200,000km2으로, 지표 표면의 6%이며, 육지 면적의 20.4%를 차지한다. 61개 영토에 11억 명(2014년 기준)이 살고 있으며, 세계 인구의 14.8%에 해당한다. 아프리카 대륙 주변으로 북쪽에는 지중해, 북동쪽에는 수에즈 운하와 홍해, 남동쪽에는 인도양, 서쪽에는 대서양이 있다. 이 대륙에는 분쟁 지역인 소말릴란드를 빼고 마다가스카르와 여러 도서 지역을 포함하여 총 55개국이 있다. 아프리카 연합에서는 서사하라를 정식으로 국가로 인정하여 55개국으로 분류하고 있다. 적도가 지나며, 다양한 기후대가 나타난다. 또 북부 온대에서 남부 온대가 걸쳐있는 유일한 대륙이기도 하다. (ko)
  • Afryka Prokonsularna (Africa Proconsularis, Proconsularis, Africa) – jedna z prowincji imperium rzymskiego. Terytorialnie odpowiada mniej więcej obecnej Tunezji i części wybrzeża Libii. Nazwę, którą wywodzono od Afra – herosa będącego synem Heraklesa, nadali prowincji Rzymianie. (pl)
  • Afrika is qua oppervlakte na Azië het grootste continent op Aarde. Wanneer men echter Noord- en Zuid-Amerika als één continent ziet, staat Afrika op de derde plaats. Het beslaat zo'n 30.244.050 vierkante kilometer (vasteland en eilanden samen), wat 20,3% van de totale landoppervlakte van de aarde is. Er wonen meer dan 1 miljard mensen, wat ongeveer een zevende van de wereldbevolking is. (nl)
  • Afryka – drugi pod względem wielkości kontynent na Ziemi. Zajmuje 30,37 mln km², czyli ponad 20,3% ogólnej powierzchni lądowej Ziemi. Przechodzą przez niego południk 0°, obydwa zwrotniki i równik. Według danych z 2012 r. Afrykę zamieszkuje ponad miliard ludzi, co stanowi 1/7 ludności świata. Afryka ma najwyższy na świecie przyrost naturalny (24‰ rocznie) i jest „najmłodszym” kontynentem na Ziemi – dzieci (0–14 lat) stanowią ok. 44% populacji. Afryka ma też najniższy PKB na 1 mieszkańca (895 dolarów USA), najniższą średnią długość życia (56 lat), a także największą liczbę zakażonych wirusem HIV (ok. 24,9 mln, czyli ok. 64,3% zakażonych na całym świecie). (pl)
  • Africa, ook wel Africa Proconsularis, was een provincie van het Romeinse Rijk. In het latere Romeinse Rijk (vanaf keizer Diocletianus) was er ook een diocees Africa, een grotere bestuurlijke eenheid die vijf provincies omvatte, waaronder de provincie Africa. De provincie Africa omvatte oorspronkelijk grofweg Noord-Tunesië (146 v.Chr.); precies 100 jaar later werd door Julius Caesar Oost-Numidië (de Middellandse Zeekust van West-Libië tot aan Tripoli, Zuid-Tunesië en Noordoost-Algerije) daaraan toegevoegd (46 v.Chr.). (nl)
  • A África Proconsular (em latim: Africa Proconsularis) foi uma província senatorial do Império Romano criada por Augusto em 27 a.C., a partir da junção de duas províncias já existentes na república, a Africa Nova e a Africa Vetus. Parte de seu território outrora pertenceu aos cartagineses e númidas, povos ali instalados desde meados do século IX a.C. ou mesmo antes. Sob o governo romano passou por um forte processo de difusão da cultura imperial, vindo a se tornar uma das províncias estrangeiras mais desenvolvidas de todo o império durante a pax romana. Desta província, inclusive, ascenderia ao poder em 193 d.C. a dinastia dos Severos, a primeira a reinar sobre o império sem qualquer ascendência romana. A província é formalmente dissolvida no século IV d.C. com as reformas do imperador Dioc (pt)
  • A África é o terceiro continente mais extenso (depois da Ásia e da América) com cerca de 30 milhões de quilômetros quadrados, cobrindo 20,3% da área total da terra firme do planeta. É o segundo continente mais populoso da Terra (atrás da Ásia) com cerca de um bilhão de pessoas (estimativa para 2005), representando cerca de um sétimo da população mundial, e 54 países independentes. (pt)
  • Africa var en romersk provins i Nordafrika och betecknade ursprungligen på 200-talet f.Kr. endast trakten omkring Karthago i Nordafrika och utsträcktes först under kejsartiden till att omfatta allt vad romarna kände av Afrika. Området omfattade ungefär nuvarande Tunisien och var en provins i det romerska riket. Provinsen instiftades efter Karthagos fall år 146 f.Kr. Kungadömet Numidien (som omfattade östra Algeriet och Tripolis) omvandlades efter slaget vid Thapsus år 46 f.Kr. till provinsen Africa nova, och de båda provinserna utgjorde tillsammans provinsen Africa proconsularis från år 25 f.Kr. där Karthago ingick som huvudstad. När provinsen Numidia, med Lambaese som huvudstad, instiftades år 198 f.Kr. delades området på nytt. (sv)
  • А́фрика — второй по площади материк после Евразии, омывается Средиземным морем с севера, Красным — с северо-востока, Атлантическим океаном с запада и Индийским океаном с востока, и обоими океанами с юга, с разделением по 20 градусу восточной долготы. Африкой называется также часть света, состоящая из материка Африка и прилегающих островов. Площадь Африки без островов составляет 29,2 млн км², с островами — около 30,3 млн км², покрывая, таким образом, 6 % общей площади поверхности Земли и 20,4 % поверхности суши. По площади Африка на 32 % меньше Азии и Америки, являясь после них третьей по величине частью света. На территории Африки расположено 55 государств (включая зависимые территории). Население составляет 1,38 млрд чел. (9 сентября 2021 года; 18,2 % населения Земли) и, таким образом, ср (ru)
  • А́фрика — другий за площею і населенням материк у світі, після Євразії. Загальна площа континенту становить понад 30,27 млн км², враховуючи прилеглі острови — він займає 5,9 % площі земної поверхні і 20,3 % площі суходолу. Населення континенту, станом на 2020 рік, оцінюється майже в 1,3 млрд (понад 16 % населення світу). Населення Африки є наймолодшим серед усіх континентів; середній вік 2012 року становив 19,7, проти середньосвітового — 30,4. Сучасна карта континенту — це велике різноманіття народів, народностей, їхніх традицій, вірувань, культур і мов. (uk)
rdfs:label
  • Africa (en)
  • أفريقيا (ar)
  • مقاطعة أفريكا (ar)
  • Àfrica (província romana) (ca)
  • Àfrica (ca)
  • Afrika (cs)
  • Afrika (provincie) (cs)
  • Africa (de)
  • Afrika (de)
  • Αφρική (el)
  • Africa Proconsularis (eo)
  • Afriko (eo)
  • África (es)
  • África (provincia romana) (es)
  • Afrika (eu)
  • Afrika Prokontsularra (eu)
  • An Afraic (ga)
  • Afrique (fr)
  • Afrika (Provinsi Romawi) (in)
  • Afrika (in)
  • Africa (provincia romana) (it)
  • Africa (it)
  • Province d'Afrique (fr)
  • アフリカ (ja)
  • 아프리카 (ko)
  • Afrika (nl)
  • アフリカ属州 (ja)
  • Africa (Romeinse Rijk) (nl)
  • Afryka (pl)
  • Africa Proconsularis (pl)
  • África Proconsular (pt)
  • África (pt)
  • Африка (римская провинция) (ru)
  • Африка (ru)
  • Africa (sv)
  • Afrika (sv)
  • Африка (римська провінція) (uk)
  • Африка (uk)
  • 阿非利加 (羅馬行省) (zh)
  • 非洲 (zh)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
skos:exactMatch
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:academicDiscipline of
is dbo:award of
is dbo:billed of
is dbo:birthPlace of
is dbo:broadcastArea of
is dbo:country of
is dbo:deathPlace of
is dbo:destination of
is dbo:diocese of
is dbo:genre of
is dbo:hometown of
is dbo:industry of
is dbo:knownFor of
is dbo:location of
is dbo:locationCountry of
is dbo:mouthMountain of
is dbo:mouthPlace of
is dbo:nationality of
is dbo:occupation of
is dbo:origin of
is dbo:person of
is dbo:place of
is dbo:populationPlace of
is dbo:province of
is dbo:region of
is dbo:regionServed of
is dbo:residence of
is dbo:spokenIn of
is dbo:stylisticOrigin of
is dbo:timeZone of
is dbo:type of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:area of
is dbp:areaServed of
is dbp:auxa of
is dbp:available of
is dbp:birthPlace of
is dbp:broadcastArea of
is dbp:category of
is dbp:continent of
is dbp:country of
is dbp:culturalOrigins of
is dbp:data of
is dbp:deathPlace of
is dbp:discipline of
is dbp:distribution of
is dbp:genre of
is dbp:geoFeatures of
is dbp:highestRegion of
is dbp:home of
is dbp:homeworld of
is dbp:industry of
is dbp:jurisdiction of
is dbp:label of
is dbp:licenseArea of
is dbp:locale of
is dbp:location of
is dbp:locationCountry of
is dbp:locations of
is dbp:marketingTarget of
is dbp:markets of
is dbp:mouthLocation of
is dbp:origin of
is dbp:originPlace of
is dbp:place of
is dbp:placeOfBurial of
is dbp:popplace of
is dbp:region of
is dbp:regionServed of
is dbp:regions of
is dbp:residence of
is dbp:scope of
is dbp:see of
is dbp:setIn of
is dbp:shipNamesake of
is dbp:stylisticOrigins of
is dbp:team of
is dbp:territory of
is dbp:theme of
is dbp:timezone of
is dbp:title of
is dbp:transCoverage of
is dbp:type of
is dc:subject of
is gold:hypernym of
is rdfs:seeAlso of
is owl:differentFrom of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License