An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The city of Carthage was founded in the 9th century BC on the coast of Northwest Africa, in what is now Tunisia, as one of a number of Phoenician settlements in the western Mediterranean created to facilitate trade from the city of Tyre on the coast of what is now Lebanon. The name of both the city and the wider republic that grew out of it, Carthage developed into a significant trading empire throughout the Mediterranean. The date from which Carthage can be counted as an independent power cannot exactly be determined, and probably nothing distinguished Carthage from the other Phoenician colonies in Northwest Africa and the Mediterranean during 800–700 BC. By the end of the 7th century BC, Carthage was becoming one of the leading commercial centres of the West Mediterranean region. After a

Property Value
dbo:abstract
  • تاريخ قرطاج من عام 814- 550 ق.م وهي المرحلة الملكية وكانت عبارة عن امتداد للنظام الفينيقي في بلاد الشام حيث تقوم الأسر الغنية باختيار الملك والإنفاق على الجيش والأسطول وحملات الاستكشاف للبحث عن المواد الخام والأسواق الجديدة. وكانت الإمبراطورية الفينيقية لا تزال تؤسس المستعمرات في سردينيا وايبيريا وشمال أفريقيا وقامت قرطاج برد الهجوم اليوناني على إقليم طرابلس ومن أشهر ملوك هذه الفترة الملكة (814-760 ق.م). (ar)
  • L'estudi de la història de Cartago es considera sovint problemàtic. A causa de la seua submissió pels romans després de la Tercera Guerra púnica, han sobreviscut molt poques fonts històriques primàries. S'han preservat algunes traduccions de textos púnics al grec i llatí, així com inscripcions en monuments i edificis a l'Àfrica del Nord; la majoria de fonts primàries sobre la civilització cartaginesa, però, va ser escrita per historiadors grecs i romans, tals com Titus Livi, Polibi, Apià, Corneli Nepot, Sili Itàlic, Plutarc, Cassi Dió i Heròdot. Aquests autors provenien de cultures gairebé sempre rivals de Cartago. Els grecs van disputar amb Cartago la supremacia a Sicília i els romans entraren en guerra contra la ciutat. Per tant, els registres de Cartago escrits per estrangers inclouen un biaix significatiu. Algunes excavacions arqueològiques recents han proveït fonts primàries més fiables, que de vegades contradiuen o confirmen aspectes de la visió tradicional de Cartago creada pels autors antics, però molt del material descobert segueix sent ambigu. Com totes les factories fenícies, Cartago havia de lliurar un tribut a Tir, com a signe de fidelitat; el declivi de Tir enfront del progrés dels grecs, però, va incitar els cartaginesos a independitzar-se durant la segona meitat del segle vii aC. Un segle i mig després de la fundació de la ciutat, els cartaginesos s'instal·laren a les Balears; després van dominar la part occidental de Sicília, el sud de Sardenya i, en aliança amb els etruscs, expulsaren els grecs de Còrsega. D'aquesta manera, van controlar tot el comerç i la navegació de la Mediterrània occidental i posseïren nombrosos territoris dins i fora d'Àfrica: Mauritània, Numídia, Ibèria, el sud de la Gàl·lia, Sicília, Sardenya i el sud d'Itàlia. Abans de la Primera Guerra Púnica, Cartago incloïa un territori de 73.000 km² i una població de prop de 4 milions d'habitants. Com en el cas de Roma, la seua enemiga acèrrima, el nom de la ciutat englobava tots els territoris sotmesos sota la seua jurisdicció. (ca)
  • Die Geschichte des Karthagischen Reiches umfasst die Entwicklung der antiken See- und Handelsmacht von der Gründung der Stadt Karthago, die zwischen 825 und 814/13 v. Chr. angenommen wird, bis zur Zerstörung durch die Römer im Jahre 146 v. Chr. (de)
  • El estudio de la historia de Cartago es a menudo considerado como problemático. Debido a su sometimiento por los romanos tras el fin de la tercera guerra púnica, han sobrevivido muy pocas fuentes históricas primarias. Se han preservado unas cuantas traducciones antiguas de textos púnicos al griego y al latín, así como inscripciones en monumentos y edificios en África del Norte;​ sin embargo, la mayoría de fuentes primarias sobre la civilización cartaginesa fue escrita por historiadores griegos y romanos, tales como Tito Livio, Polibio, Apiano, Cornelio Nepote, Silio Itálico, Plutarco, Dion Casio y Heródoto. Estos autores provenían de culturas que fueron casi siempre rivales de Cartago. Los griegos disputaron con Cartago la supremacía en Sicilia​ y los romanos entraron en guerra contra la ciudad.​ Inevitablemente, los registros de Cartago escritos por extranjeros incluyen un sesgo significativo. No obstante, excavaciones arqueológicas recientes han proveído fuentes primarias más fiables. Algunos de estos descubrimientos contradicen o confirman aspectos de la visión tradicional de Cartago creada por los autores antiguos, pero mucho del material descubierto sigue siendo ambiguo. Como todas las factorías fenicias, Cartago debía entregar un tributo a Tiro, como signo de fidelidad; sin embargo, el declive de Tiro frente al progreso de los griegos incitó a los cartagineses a independizarse durante el curso de la segunda mitad del siglo VII a. C. Un siglo y medio después de la fundación de la ciudad, los cartagineses se instalaron en las islas Baleares, luego dominaron la parte occidental de Sicilia, el sur de Cerdeña y, en alianza con los etruscos, repelieron a los griegos fuera de Córcega. De esta manera, controlaron la totalidad del comercio y de la navegación en el Mediterráneo occidental y poseyeron numerosos territorios tanto al interior como al exterior de África: Mauritania, Numidia, Iberia, el sur de la Galia[cita requerida], Sicilia, Cerdeña y el sur de Italia. Antes de la primera guerra púnica, Cartago contaba con un territorio de alrededor de 73.000 km²[cita requerida] y una población de cerca de 4 millones de habitantes[cita requerida]. Como en el caso de Roma, su mayor enemiga, el nombre de la ciudad englobaba todos los territorios sometidos bajo su jurisdicción. (es)
  • The city of Carthage was founded in the 9th century BC on the coast of Northwest Africa, in what is now Tunisia, as one of a number of Phoenician settlements in the western Mediterranean created to facilitate trade from the city of Tyre on the coast of what is now Lebanon. The name of both the city and the wider republic that grew out of it, Carthage developed into a significant trading empire throughout the Mediterranean. The date from which Carthage can be counted as an independent power cannot exactly be determined, and probably nothing distinguished Carthage from the other Phoenician colonies in Northwest Africa and the Mediterranean during 800–700 BC. By the end of the 7th century BC, Carthage was becoming one of the leading commercial centres of the West Mediterranean region. After a long conflict with the emerging Roman Republic, known as the Punic Wars (264–146 BC), Rome finally destroyed Carthage in 146 BC. A Roman Carthage was established on the ruins of the first. Roman Carthage was eventually destroyed—its walls torn down, its water supply cut off, and its harbours made unusable—following its conquest by Arab invaders at the close of the 7th century. It was replaced by Tunis as the major regional centre, which has spread to include the ancient site of Carthage in a modern suburb. (en)
  • L'histoire de Carthage n'est guère facile à étudier du moins dans sa composante phénico-punique en raison de son assujettissement par les Romains à la fin de la Troisième guerre punique en 146 av. J.-C. Il ne reste en effet que peu de sources primaires carthaginoises et celles disponibles soulèvent davantage de questions qu'elles n'aident à la compréhension de l'histoire de la ville qui se posa en rivale de Rome. Certains textes puniques ont été traduits en grec ou en latin, comme des inscriptions sur des monuments d'Afrique du Nord. Cependant, la majorité des sources reste disponible par le biais d'auteurs grecs et romains : Tite-Live, Polybe, Appien, Cornélius Népos, Silius Italicus, Plutarque, Dion Cassius et Hérodote. Ces auteurs proviennent de cultures souvent en rivalité avec Carthage : les Grecs lui disputèrent la suprématie en Sicile et les Romains entrèrent en guerre contre la cité. Ces sources rédigées par des étrangers ne sont donc pas toujours dénuées de préjugés. Toutefois, des excavations récentes ont mis au jour des sources primaires plus fiables, même si elles restent insuffisantes ; le produit de certaines fouilles confirme des aspects de la vie à Carthage telle que la décrivaient les auteurs anciens, mais d'autres non, beaucoup de découvertes restant encore peu probantes. Comme tous les comptoirs phéniciens, Carthage doit, en signe d'allégeance et de piété, verser un tribut à Tyr. Cependant, le déclin de cette dernière face à la progression des Grecs aurait incité la cité punique à prendre son indépendance au cours de la seconde moitié du VIIe siècle av. J.-C. Un siècle et demi après la fondation de la ville, les Carthaginois se seraient installés aux îles Baléares, selon une interprétation d'un texte de Diodore de Sicile, puis dominent l'ouest de la Sicile, le sud de la Sardaigne et, alliés aux Étrusques, repoussent les Grecs hors de Corse lors de la bataille d'Alalia de 540-535 av. J.-C. Ils contrôlent alors la totalité du commerce et de la navigation en Méditerranée occidentale et possèdent de nombreux territoires à l'intérieur comme à l'extérieur de l'Afrique : Maurétanie, Numidie, Ibérie, Ibiza, Sicile, Sardaigne et Corse. Comme dans le cas de Rome, son ennemie mortelle, le nom de la ville englobe tous les territoires soumis à sa juridiction. Le terrain sicilien est le lieu d'affrontement des Puniques et des Grecs dans le long cycle des guerres siciliennes aux Ve – IVe siècles av. J.-C. La même île est à l'origine de la première du cycle des guerres puniques entre la République romaine et le pouvoir carthaginois et s'achève par la défaite de ce dernier. La cité parvient à se relever, en particulier du fait de conquêtes dans la péninsule Ibérique, mais la Deuxième guerre punique avec l'épopée d'Hannibal Barca s'achève aussi par la défaite et la fin de l'impérialisme carthaginois. Le dernier conflit est inégal, même si la cité résiste trois ans avant d'être anéantie. Après la destruction de 146 av. J.-C., la cité est reconstruite par les vainqueurs et rebaptisée Colonia Iulia Karthago, même si elle ne regagne jamais l'importance qui fut la sienne : elle retrouve cependant une certaine aura au travers de son rôle de capitale proconsulaire puis de son rôle important dans la diffusion du christianisme. À partir de la conquête vandale, la cité occupe cependant un rôle de plus en plus secondaire, le Moyen Âge voyant, sinon sa désertion, du moins une faible occupation du site. (fr)
  • Kota Kartago didirikan pada abad ke-9 SM di pesisir Afrika Barat Laut di wilayah yang kini menjadi bagian dari Tunisia. Kota merupakan salah satu dari sejumlah permukiman Fenisia yang didirikan di kawasan Laut Tengah bagian barat untuk memfasilitasi perdagangan dengan kota Tirus di wilayah Lebanon modern. Tidak diketahui secara pasti kapan Kartago dapat dianggap sebagai negara yang independen, dan kemungkinan pada tahun 800-700 SM Kartago masih seperti koloni Fenisia lainnya. Pada akhir abad ke-7 SM, Kartago telah menjadi salah satu pusat perdagangan utama di kawasan Laut Tengah Barat. Setelah konflik berkepanjangan dengan Republik Romawi yang dimulai dari tahun 264 SM, Romawi akhirnya menghancurkan Kartago pada tahun 146 SM. kemudian didirikan di atas reruntuhan kota Kartago. Kartago Romawi sendiri pada akhirnya dihancurkan oleh bangsa Arab pada penghujung abad ke-7 M. Kartago kemudian digantikan oleh kota Tunis yang kini terletak di negara Tunisia. (in)
  • La storia di Cartagine non è facile da studiare almeno nella sua componente fenicio - punica a causa della sua sottomissione da parte dei romani alla fine della terza guerra punica nel 146 a.C. Restano in effetti che poche fonti primarie cartaginesi e quelli disponibili sollevano più domande piuttosto che aiutare nella comprensione della storia della città. Alcuni testi punici sono stati tradotti in greco o latino, come iscrizioni su monumenti del Nord Africa. Tuttavia, la maggior parte delle fonti rimane disponibile attraverso autori greci e romani: Tito Livio, Polibio, Appiano, Cornelio Nepote, Silio Italico, Plutarco, Dione Cassio ed Erodoto. Questi autori provengono da culture spesso in rivalità con Cartagine: i Greci contestarono il primato in Sicilia e i Romani entrarono in guerra contro la città. Queste fonti scritte da stranieri non sono sempre prive di pregiudizi. Tuttavia, recenti scavi hanno scoperto fonti primarie più affidabili, sebbene rimangano insufficienti; il prodotto di alcuni scavi conferma gli aspetti della vita a Cartagine come descritti da autori antichi, ma altri no, molte scoperte rimangono ancora poco probanti. Come tutte le stazioni commerciali fenicie, Cartagine deve, in segno di fedeltà e pietà, rendere omaggio a Tiro. Tuttavia, il declino di quest'ultima contro l'avanzata dei Greci avrebbe incoraggiato la città punica a diventare indipendente durante la seconda metà del VII secolo a.C. Un secolo e mezzo dopo la fondazione della città, i Cartaginesi si stabilirono nelle Isole Baleari, secondo un'interpretazione di un testo di Diodoro Siculo, quindi dominarono la parte occidentale della Sicilia, la Sardegna meridionale e, alleati degli Etruschi, respinsero i Greci fuori dalla Corsica durante la battaglia di Alalia dal 540 al 535 a.C. Hanno poi controllato tutto il commercio e la navigazione nel Mediterraneo occidentale, e hanno conquistato molti territori all'interno e al di fuori dell'Africa: Mauretania, Numidia, Iberia, Ibiza, Sicilia, Sardegna e Corsica. Come nel caso di Roma, sua nemica mortale, il nome della città comprende tutti i territori sotto la sua giurisdizione. La terra di Sicilia è un luogo di confronto dei punici e dei Greci nel lungo ciclo delle guerre siciliane V-IV sec. a.C. L'isola è la fonte del primo ciclo delle guerre puniche tra la Repubblica Romana e la potenza cartaginese e si conclude con la sconfitta di quest'ultima. La città riesce a riprendersi, soprattutto a causa delle conquiste nella penisola iberica, ma la seconda guerra punica con l'epopea di Annibale Barca termina anche con la sconfitta e la fine dell'imperialismo cartaginese. L'ultimo conflitto è irregolare, anche se la città resiste tre anni prima di essere annientata. Dopo la distruzione del 146 a.C., la città viene ricostruita dai vincitori e ribattezzata Colonia Iulia Karthago, anche se non riacquista mai l'importanza che era sua: trova, tuttavia, una certa aura attraverso il suo ruolo di capitale proconsolare e il suo ruolo importante nella diffusione del cristianesimo. Dalla conquista vandalica, tuttavia, la città occupa un ruolo sempre più secondario, il Medioevo vede, se non il suo abbandono, almeno una bassa occupazione del sito. (it)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 11055416 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 110354 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1123694603 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:about
  • yes (en)
dbp:by
  • no (en)
dbp:label
  • History of Carthage (en)
dbp:onlinebooks
  • yes (en)
dbp:others
  • yes (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • تاريخ قرطاج من عام 814- 550 ق.م وهي المرحلة الملكية وكانت عبارة عن امتداد للنظام الفينيقي في بلاد الشام حيث تقوم الأسر الغنية باختيار الملك والإنفاق على الجيش والأسطول وحملات الاستكشاف للبحث عن المواد الخام والأسواق الجديدة. وكانت الإمبراطورية الفينيقية لا تزال تؤسس المستعمرات في سردينيا وايبيريا وشمال أفريقيا وقامت قرطاج برد الهجوم اليوناني على إقليم طرابلس ومن أشهر ملوك هذه الفترة الملكة (814-760 ق.م). (ar)
  • Die Geschichte des Karthagischen Reiches umfasst die Entwicklung der antiken See- und Handelsmacht von der Gründung der Stadt Karthago, die zwischen 825 und 814/13 v. Chr. angenommen wird, bis zur Zerstörung durch die Römer im Jahre 146 v. Chr. (de)
  • L'estudi de la història de Cartago es considera sovint problemàtic. A causa de la seua submissió pels romans després de la Tercera Guerra púnica, han sobreviscut molt poques fonts històriques primàries. S'han preservat algunes traduccions de textos púnics al grec i llatí, així com inscripcions en monuments i edificis a l'Àfrica del Nord; la majoria de fonts primàries sobre la civilització cartaginesa, però, va ser escrita per historiadors grecs i romans, tals com Titus Livi, Polibi, Apià, Corneli Nepot, Sili Itàlic, Plutarc, Cassi Dió i Heròdot. Aquests autors provenien de cultures gairebé sempre rivals de Cartago. Els grecs van disputar amb Cartago la supremacia a Sicília i els romans entraren en guerra contra la ciutat. Per tant, els registres de Cartago escrits per estrangers inclouen u (ca)
  • El estudio de la historia de Cartago es a menudo considerado como problemático. Debido a su sometimiento por los romanos tras el fin de la tercera guerra púnica, han sobrevivido muy pocas fuentes históricas primarias. Se han preservado unas cuantas traducciones antiguas de textos púnicos al griego y al latín, así como inscripciones en monumentos y edificios en África del Norte;​ sin embargo, la mayoría de fuentes primarias sobre la civilización cartaginesa fue escrita por historiadores griegos y romanos, tales como Tito Livio, Polibio, Apiano, Cornelio Nepote, Silio Itálico, Plutarco, Dion Casio y Heródoto. Estos autores provenían de culturas que fueron casi siempre rivales de Cartago. Los griegos disputaron con Cartago la supremacía en Sicilia​ y los romanos entraron en guerra contra la c (es)
  • The city of Carthage was founded in the 9th century BC on the coast of Northwest Africa, in what is now Tunisia, as one of a number of Phoenician settlements in the western Mediterranean created to facilitate trade from the city of Tyre on the coast of what is now Lebanon. The name of both the city and the wider republic that grew out of it, Carthage developed into a significant trading empire throughout the Mediterranean. The date from which Carthage can be counted as an independent power cannot exactly be determined, and probably nothing distinguished Carthage from the other Phoenician colonies in Northwest Africa and the Mediterranean during 800–700 BC. By the end of the 7th century BC, Carthage was becoming one of the leading commercial centres of the West Mediterranean region. After a (en)
  • L'histoire de Carthage n'est guère facile à étudier du moins dans sa composante phénico-punique en raison de son assujettissement par les Romains à la fin de la Troisième guerre punique en 146 av. J.-C. Il ne reste en effet que peu de sources primaires carthaginoises et celles disponibles soulèvent davantage de questions qu'elles n'aident à la compréhension de l'histoire de la ville qui se posa en rivale de Rome. (fr)
  • Kota Kartago didirikan pada abad ke-9 SM di pesisir Afrika Barat Laut di wilayah yang kini menjadi bagian dari Tunisia. Kota merupakan salah satu dari sejumlah permukiman Fenisia yang didirikan di kawasan Laut Tengah bagian barat untuk memfasilitasi perdagangan dengan kota Tirus di wilayah Lebanon modern. Tidak diketahui secara pasti kapan Kartago dapat dianggap sebagai negara yang independen, dan kemungkinan pada tahun 800-700 SM Kartago masih seperti koloni Fenisia lainnya. Pada akhir abad ke-7 SM, Kartago telah menjadi salah satu pusat perdagangan utama di kawasan Laut Tengah Barat. Setelah konflik berkepanjangan dengan Republik Romawi yang dimulai dari tahun 264 SM, Romawi akhirnya menghancurkan Kartago pada tahun 146 SM. kemudian didirikan di atas reruntuhan kota Kartago. Kartago Rom (in)
  • La storia di Cartagine non è facile da studiare almeno nella sua componente fenicio - punica a causa della sua sottomissione da parte dei romani alla fine della terza guerra punica nel 146 a.C. Restano in effetti che poche fonti primarie cartaginesi e quelli disponibili sollevano più domande piuttosto che aiutare nella comprensione della storia della città. (it)
rdfs:label
  • تاريخ قرطاج (ar)
  • Història de Cartago (ca)
  • Geschichte Karthagos (de)
  • Historia de Cartago (es)
  • History of Carthage (en)
  • Sejarah Kartago (in)
  • Storia di Cartagine (it)
  • Histoire de Carthage (fr)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License