| dbo:abstract
|
- Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Els noms de carrers i vies públiques de la Ciutat Comtal han canviat amb el temps, i han estat el reflex dels diversos esdeveniments tant històrics com socials, polítics, econòmics i culturals esdevinguts a la ciutat. La seva evolució ha estat marcada igualment per diversos factors, com l'urbanisme i els canvis físics i territorials ocorreguts en la fisonomia de la ciutat, derivats principalment de la seva expansió geogràfica al llarg del pla de Barcelona, amb dues fites principals: el Pla d'Eixample elaborat per Ildefons Cerdà i l'agregació de municipis limítrofs, entre els segles xix i xx. Els noms de carrers més antics existents encara a Barcelona són d'origen medieval. No obstant això, la seva regulació no es va iniciar fins al segle xix, i fins a mitjans d'aquest segle no va començar la col·locació de rètols als carrers amb el seu nom. D'altra banda, si bé fins a aquest segle els hodònims provenien primordialment de la tradició, des de llavors es va iniciar una freqüent alternança de la nominació de carrers per motius polítics, amb diversos fets transcendentals: el Trienni Liberal de 1820-1823, els períodes liberals de 1840 i 1854, el Sexenni Democràtic (1868-1874), la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929), la Segona República (1931-1939), la dictadura franquista (1939-1975) i la restauració democràtica. A Barcelona existeixen diversos tipus de vies públiques, les més comunes de les quals són: carrer, carreró, pla, plaça, placeta, passeig, avinguda, rambla, via, ronda, pas, passatge, baixada, escales, travessera, mirador, camí i carretera, a més a més de molls, espigons, platges, parcs i jardins. El 2016 hi havia comptabilitzats 4518 carrers, que suposaven un total de 1300 quilòmetres lineals. (ca)
- Los odónimos de Barcelona —es decir, los nombres de calles y vías públicas de la ciudad— están regulados por la Ponencia de Nomenclátor de las Calles de Barcelona, una comisión dependiente de la concejalía de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona. Estos nombres han cambiado con el tiempo, y han sido el reflejo de los diversos acontecimientos tanto históricos como sociales, políticos, económicos y culturales acaecidos en la ciudad. Su evolución ha estado marcada igualmente por diversos factores, como el urbanismo y los cambios físicos y territoriales ocurridos en la fisonomía de la ciudad, derivados principalmente de su expansión geográfica a lo largo del llano de Barcelona, con dos hitos principales: el Plan de Ensanche elaborado por Ildefonso Cerdá y la agregación de municipios limítrofes, entre los siglos XIX y XX. Los nombres de calles más antiguos existentes aún en Barcelona son de origen medieval. Sin embargo, su regulación no se inició hasta el siglo XIX, y hasta mediados de ese siglo no comenzó la colocación de rótulos en las calles con su nombre. Por otro lado, si bien hasta ese siglo los odónimos provenían primordialmente de la tradición, desde entonces se inició una frecuente alternancia de la nominación de calles por motivos políticos, con diversos hechos trascendentales: el Trienio Liberal de 1820-1823, los períodos liberales de 1840 y 1854, el Sexenio Democrático (1868-1874), la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929), la Segunda República (1931-1939), la dictadura franquista (1939-1975) y la restauración democrática. En Barcelona existen diversos tipos de vías públicas, las más comunes de las cuales son: calle, callejón, plaza, plazoleta, paseo, avenida, rambla, vía, ronda, paso, pasaje, bajada, escaleras, travesía, mirador, camino y carretera, además de muelles, espigones, playas, parques y jardines. En 2016 había contabilizadas 4518 calles, que suponían un total de 1300 kilómetros lineales. (es)
- The odonyms of Barcelona — meaning the street names in Barcelona along with the names of thoroughfares and other roads in the city — are regulated by the Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, a commission under the Department of Culture of the Barcelona City Council. These names have changed over time, reflecting the various historical, social, political, economic, and cultural events that have taken place in the city. Its evolution has also been marked by various factors, such as urban planning and the physical and territorial changes that have occurred in the physiognomy of the city, mainly derived from its geographic expansion along the Barcelona plain, with two main milestones: the Plan de Eixample developed by Ildefons Cerdà and the addition of neighboring municipalities, between the 19th and 20th centuries. The oldest street names still existing in Barcelona are of medieval origin. However, their regulation did not begin until the 19th century, and it was not until the middle of that century that street signs began to be placed with their names. On the other hand, although until that century the odonyms came primarily from tradition, since then there has been a frequent alternation of street naming for political reasons, with various important events: the Liberal Triennium of 1820-1823, the liberal periods of 1840 and 1854, the Sexenio Democrático (1868-1874), the dictatorship of Primo de Rivera (1923-1929), the Second Republic (1931-1939), the Francoist dictatorship (1939-1975) and the democratic restoration. In Barcelona there are various types of public roads, the most common of which are: street, alley, square, plaza, small square, promenade, avenue, boulevard, boulevard, road, roundabout, passage, passage, descent, stairs, crossing, viewpoint, path, and road, in addition to docks, breakwaters, beaches, parks and gardens. In 2016 there were 4518 streets accounted for, which accounted for a total of 1300 linear kilometers. (en)
|
