| dbo:abstract
|
- El ducat d'Àustria fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, creat el 1156 en el que fins aleshores era la Marca Oriental de Baviera. El privilegius minus concedit a la fundació, establia diversos beneficis pel territori. El marcgravi Enric II Jasomirgott va adoptar des de 1157 el títol de duc. Va tenir per successor al seu fill Leopold V. Leopold V de Babenberg va prendre part en la tercera croada i es va enfrontar a Ricard Cor de Lleó al que va retenir a la seva tornada a Europa, al castell de Dürrenstein. El 1186 un tractat amb Bohèmia, els sobirans de la qual governaven la marca d'Estíria, estipulava que Estíria passaria a Àustria si la dinastia dels Ottokar quedava sense hereu, amb la condició que els drets particulars d'Estíria fossin preservats. A la mort de Wenceslau II de Bohèmia sense hereu legítim, els Babenberg van incorporar Estíria. Leopold V va morir el 1194 i després d'un breu regant de Frederic I el Catòlic va pujar al tron Leopold VI el Gloriós que va adquirir nous territoris a Carniola, va protegir els trobadors, va fer expedicions contra els musulmans a la península Ibèrica i a l'Orient Mitjà i va morir el 1230. El va succeir el seu fill Frederic II el Bataller al que l'emperador Frederic II va arrabassar els seus territoris el 1236, però el 1239 els va poder reconquerir i el 1240 fou reconegut finalment per l'emperador. Després de combatre els mongols va acabar morint el 1246 en batalla contra els hongaresos, sense deixar hereus mascles: la successió corresponia o a la seva germana o a la seva neboda Gertrudis i el seu marit Herman de Zähringen o de Baden-Baden (casat amb Gertrudis i que tenia el suport del Papa), però la poderosa noblesa i volia dir la seva i Estíria es va decantar cap al rei d'Hongria, mentre Àustra es girava cap al rei de Bohèmia. El 1251 finalment Ottokar, que fou rei de Bohèmia dos anys més tard, va esdevenir duc d'Àustria per elecció dels estats, casant-se amb Margarida, la germana de Frederic II, sense que l'emperador ho pogués impedir. Ottokar va estendre el seu poder a Estíria on la noblesa no estava contenta amb el rei d'Hongria que volia limitar els seus drets. El 1269 va rebre Caríntia i Carniola en herència a la mort del darrer duc Ulric sense hereus. La cort va estar a Praga però Viena va continuar creixent i fou la segona vila del Sacre Imperi després de Colònia. El 1273 Rodolf I d'Habsburg va esdevenir emperador i des de 1276 va intentar expulsar a Ottokar amb el suport dels diversos malcontents d'Àustria i Estíria. El 18 d'octubre de 1276 després d'una curta batalla prop de Viena, Ottokar va abandonar Estíria; l'emperador va trobar poca resistència i aliat a Hongria va encerclar a Ottokar que va haver de negociar: va acceptar retornar tots els territoris adquirits després del 1252 (Estíria, Caríntia, Carniola) a canvi de conservar els originals (Àustria i Bohèmia). Ottokar tenia encara molts partidaris a Viena i per atreure'ls l'emperador va concedir força privilegis a la vila; el 1278, Ottokar, amb el suport d'aquestos partidaris, va intentar un darrer combat però va morir a la batalla de Marcheg o Krustenfeld de Dürukrut, i Rodolf va declarar confiscat el ducat declarant Àustria un estat patrimonial propi i el 1283 els va donar als seus fills Albert I i Rodolf II incloent Estíria, Caríntia, Carniola i la Marca Víndica, si bé Caríntia fou cedida el 1286 al comte Meinard de Tirol i Carniola en hipoteca i es va establir que Albert regnaria sol i a canvi Rodolf rebria el primer territori que quedés sense monarca (el que mai es va complir). Rodolf I va morir el 1291 i fou elegit emperador Adolf de Nassau (Adolf I d'Alemanya), que gaudia de poc poder. El 1298, Albert I, esdevingut prou poderós, va decidir lluitar pel tron imperial, va aconseguir la victòria a la batalla de i va esdevenir nou emperador, tot i no tenir gaires suports. Albert I fou assassinat el 1308 per Joan el Parricida, fill de Rodolf II, en venjança perquè el seu pare mai havia rebut el tron promès. El fill d'Albert, Frederic el Bell, va intentar dues vegades ser proclamat emperador, sense èxit el 1308 i una mica més el 1314 quan fou acceptat de manera conjunta amb Lluís IV de Baviera, però havent de renunciar el 1322 després de la batalla de am Inn. El 1315 també es van perdre territoris suïssos amb la derrota de . A partir de 1330, Albert II, germà de Leopold VII, va regnar gairebé sol sobre tots els territoris dependents d'Àustria; el 1335 va obtenir la Caríntia i Carniola per extinció de la dinastia tirolesa (els territoris es van repartir entre els Wittelsbach de Baviera que van rebre Tirol i els Habsburg que van rebre Caríntia però l'hereva Margarida Maultasch es va casar amb un membre de la casa de Luxemburg i els Wittelsbach no es van poder imposar al Tirol). El 1345, Rodolf IV, fils d'Albert II, es va casar amb la filla de l'emperador Carles IV, normalitzant les relacions entre les dues famílies (Habsburg i Luxemburg). À la mort de Carles IV el 1378, el va succeir el seu fill, que va donar suport als Habsburg. El regnat d'Albert II fou marcat també per problemes econòmics i per la Gran Pesta que va arribar a Viena a la primavera del 1349 i va delmar la població. Albert II va morir el 1358, i el va succeir el seu fill Rodolf IV. Des de 1365 va aconseguir el Tirol, enllaçant així les possessions dels Habsburg de l'est i l'oest: la noblesa tirolesa s'havia revoltat contra el primer marit de Margarida Maultasch, un membre de la casa de Luxemburg; Margarida el va repudiar i es va casar amb un Wittelsbach sense consentiment del papa. Albert II va intervenir i va aconseguir annul·lar el primer matrimoni; quan el segon marit va morir el 1362 sense deixar fills i Rodolf V va signar un acord amb Margarida que nominalment conservava el Tirol sota protecció d'Àustria, però de fet fou portada a Viena i el país va quedar sota domini efectiu dels Habsburg. Rodolf IV va tenir un conflicte amb l'emperador Carles IV a causa de l'anomenat "privilegius maius", que donava als ducs Habsburg el títol de prínceps electors i la condició d'arxiducs, i que en realitat era una falsificació de Rodolf IV com es va acabar descobrint (no obstant un segle més tard el document fou oficialitzat per Frederic III el 1453). va morir el 1365 pocs mesos després d'obrir una universitat a Viena. Des de 1355 havia disposat que els seus quatre fills (Rodolf, Frederic, Albert i Leopold) governarien en comú però no s'havien establert els detalls doncs encara eren joves; es va decidir que Albert i Leopold, de 14 i 16 anys, regnarien junts; el 1370 van començar a aparèixer tensions i es va pensar en la divisió que es va concretar el 1379 en el : Albert (línia Albertina d'Àustria) regnaria a Àustria, i Leopold (línia Leopoldina d'Àustria) a la resta (Estíria, Carniola, Caríntia, Tirol i Àustria Anterior); això assegurava ingressos similars però Leopold no tindria una gran capital. Leopold va morir el 1386 i el seu fill Guillem el va succeir. Albert pel seu costat va morir el 1395 i el va succeir el seu fill Albert i el seu cosí Guillem li va disputar la successió amb el suport dels artesans de Viena; es va imposar i va concedir privilegis a la vila (consell municipal amb alcalde elegit). Les lluites familiars van provocar però el 1411 una nova divisió:
* l'Alta Àustria, amb el Tirol i possessions a l'oest
* l'Àustria Interior, amb Estíria, Caríntia i Carniola;
* la Baixa Àustria, formada per les províncies danubianas. Els intents de govern en comú van fracassar; la regla segons la qual cadascun dels monarques seria regent d'un territori si l'hereu era massa jove, va provocar friccions. D'altra banda la política també separava les línies: l'Alta Àustria mirava a l'oest i el sud sostenia al Papa d'Avinyó al revés que les altres línies que sostenien a Roma i estaven interessades en la política de Bohèmia i d'Hongria. A Viena a la mort d'Albert IV el 1404 el va succeir el seu fill Albert V que el 1422 es va casar amb Elisabet de Luxemburg, filla de l'emperador Segimon, rei de Bohèmia i d'Hongria. A la mort del seu sogre el 1437, Albert va heretar Bohèmia i Hongria i es va fer elegir rei de Germània (1438) però va morir a l'any següent. El 1421 va decretar l'expulsió dels jueus dels seus territoris. El 1439 el seu hereu era jove igual que el de l'Alta Àustria, i Frederic III d'Àustria Interior va agafar el poder i va dominar tots els dominis Habsburg, si bé la noblesa de Viena se li oposava. El 1440 fou elegit rei d'Alemanya però no va poder anar a Roma a coronar-se emperador fins al 1452. El 1453 va reconèixer el privilegius maius, i va adoptar el títol d'arxiduc. Per a la història posterior vegeu Dinastia Habsburg. (ca)
- دوقية النمسا (بالألمانية: Herzogtum Österreich) وهي ولاية كانت تابعة للالإمبراطورية الرومانية المقدسة تم تأسيسها في سنة 1156 بواسطة الإمبراطور فريدريك بربروسا حيث كانت ملحقة قبل ذلك بدوقية بافاريا انتهت هذه الدوقية في سنة 1457 بعد تأسيس الإمبراطورية النمساوية بواسطة الإمبراطور فريدريك الثالث. (ar)
- Rakouské vévodství (německy Herzogtum Österreich) byl historický státní útvar, který se rozkládal na území dnešních Dolních a Horních Rakous. Vznikl v roce 1156 povýšením dřívějšího markrabství na vévodství. (cs)
- Το Δουκάτο της Αυστρίας (γερμανικά: Herzogtum Österreich) ήταν ένα μεσαιωνικό πριγκιπάτο της Αγίας Ρωμαϊκής Αυτοκρατορίας, που ιδρύθηκε το 1156 από το "Privilegium Minus", όταν το , αποσπάστηκε από τη Βαυαρία και ανήλθε σε δουκάτο. Οι άρχοντες Δούκες του Οίκου των Μπάμπενμπεργκ εξαλείφθηκαν στην αρσενική γραμμή, υπήρχαν έως και τρεις δεκαετίες αντιπαλότητας για την κληρονομιά και την κυριαρχία, έως ότου ο Γερμανός βασιλιάς Ροδόλφος Α΄ ανήλθε, ως ο πρώτος μονάρχης της δυναστείας των Αψβούργων το 1276. Στη συνέχεια, η Αυστρία έγινε η κληρονομιά και η προγονική πατρίδα της δυναστείας και ο πυρήνας της Μοναρχίας των Αψβούργων. Το 1453, ο αρχιδουκικός τίτλος των αυστριακών ηγεμόνων, που εφευρέθηκε από τον Δούκα Ροδόλφος Δ΄, από το πλαστό "Privilegium Maius" του 1359, αναγνωρίστηκε επίσημα από τον αυτοκράτορα των Αψβούργων Φρειδερίκο Γ΄. (el)
- The Duchy of Austria (German: Herzogtum Österreich) was a medieval principality of the Holy Roman Empire, established in 1156 by the Privilegium Minus, when the Margraviate of Austria (Ostarrîchi) was detached from Bavaria and elevated to a duchy in its own right. After the ruling dukes of the House of Babenberg became extinct in male line, there was as much as three decades of rivalry on inheritance and rulership, until the German king Rudolf I took over the dominion as the first monarch of the Habsburg dynasty in 1276. Thereafter, Austria became the patrimony and ancestral homeland of the dynasty and the nucleus of the Habsburg monarchy. In 1453, the archducal title of the Austrian rulers, invented by Duke Rudolf IV in the forged Privilegium Maius of 1359, was officially acknowledged by the Habsburg emperor Frederick III. (en)
- El Ducado de Austria (en alemán: Herzogtum Österreich) fue un principado medieval del Sacro Imperio Romano Germánico, establecido en 1156 por el Privilegium Minus, cuando la Marca de Austria (Ostarrîchi) fue separada del Ducado de Baviera y elevada a ducado por derecho propio. Después de que los duques gobernantes de la Casa de Babenberg se extinguieran sin descendencia masculina, hubo hasta tres décadas de rivalidad en la sucesión y el gobierno (partes de este período reciben en ocasiones la denominación de ), hasta que el rey alemán Rodolfo I de Habsburgo se hizo cargo del dominio como el primer monarca de la dinastía de los Habsburgo en 1276. A partir de entonces, Austria se convirtió en patrimonio y patria ancestral de la dinastía y el núcleo de la monarquía de los Habsburgo. En 1453, el título de archiduque de los gobernantes austriacos, creado por el duque Rodolfo IV en el Privilegium Maius de 1359, fue reconocido oficialmente por el emperador de Habsburgo Federico III, dando paso al Archiducado de Austria. (es)
- Kadipaten Austria (bahasa Jerman: Herzogtum Österreich) adalah sebuah kepangeranan yang terletak di Kekaisaran Romawi Suci pada abad pertengahan. Wilayah ini didirikan pada tahun 1156 berdasarkan dokumen Privilegium Minus setelah Markgrafschaft Austria (Ostarrîchi) dilepaskan dari Kadipaten Bayern dan diangkat statusnya menjadi kadipaten tersendiri. Setelah garis keturunan adipati-adipati Wangsa Babenberg mengalami kepunahan, Raja Jerman Rudolf I dari Wangsa Habsburg mengambil alih wilayah ini pada tahun 1276. Semenjak itu, Austria menjadi tanah air dinasti Habsburg. Pada tahun 1453, Adipati Rudolf IV menciptakan gelar adipati agung dengan memalsukan dokumen Privilegium Maius pada tahun 1359, tetapi belakangan gelar ini secara resmi diakui oleh Kaisar Habsburg Friedrich III. (in)
- Le duché d'Autriche (en allemand : Herzogtum Österreich) fut un État du Saint-Empire romain au Moyen Âge. À l'origine, le margraviat d'Autriche (Ostarrîchi), gouverné par la maison de Babenberg depuis 976, faisait partie du duché de Bavière. Il fut détaché sous la forme d'un duché autonome en l'an 1156 par le Privilegium Minus de l'empereur Frédéric Barberousse. La résidence des ducs d'Autriche était à Vienne. Après l'extinction de la lignée des Babenberg et la défaite du roi Ottokar II de Bohême à la bataille de Marchfeld en 1278, le duché fut dirigé par les Habsbourg, qui au cours du XIVe siècle étaient également arrivés à la tête de plusieurs pays limitrophes au sud-est de l'Empire. En 1359, le duc Rodolphe IV d'Autriche, à l'aide d'un faux document – le Privilegium Maius – s'est élevé au rang d'archiduc (Erzherzog) ; ce titre fut reconnu par son descendant, l'empereur Frédéric III, en 1453, ce qui marque donc la naissance de l'archiduché d'Autriche, le socle de la monarchie de Habsbourg. (fr)
- オーストリア公国（オーストリアこうこく、ドイツ語：Herzogtum Österreich、ハンガリー語: Osztrák Hercegség、英語：Duchy of Austria）は、神聖ローマ帝国内の、現在のオーストリア共和国の領域に存在した領邦。1156年の成立から1457年（大公を称したのは1359年）のオーストリア大公国の成立まで、バーベンベルク家、ツェーリンゲン家、プシェミスル家、ハプスブルク家が統治した。 (ja)
- 오스트리아 공국(독일어: Herzogtum Österreich)은 1156년부터 1453년까지 바벤베르크 왕가와 합스부르크 왕가 등이 지배하였던 국가이다. (ko)
- Het hertogdom Oostenrijk (Duits: Herzogtum Österreich), naast Binnen-Oostenrijk en Opper-Oostenrijk ook wel Neder-oostenrijk (Duits: Niederösterreich) genoemd, ontstond in 1156 toen keizer Frederik I Barbarossa het Privilegium Minus uitvaardigde waarin het markgraafschap Oostenrijk (Marcha Austriae) tot hertogdom werd verheven. Het hertogdom Oostenrijk werd speciaal gecreëerd door het af te scheiden van het grotere Beieren en gegeven aan Hendrik Jasomirgott (de Leeuw) van het huis Babenberg (via Barbarossa's moeder aan hem verwant). Hendrik de Leeuw (Hertog van Saksen en Beieren, door erfenis en behendige politiek veruit de machtigste man van Duitsland, na de keizer Frederik I Barbarossa) ging hiermee akkoord omdat het de enige manier was om de rest van Beieren in zijn bezit te krijgen. In 1453 werd het hertogdom verheven tot aartshertogdom toen keizer Frederik III het Privilegium Maius erkende en rechtsgeldigheid gaf. (nl)
- Księstwo Austriackie (niem. Herzogtum Österreich) – jeden z krajów tworzących Święte Cesarstwo Rzymskie, centrum monarchii Habsburgów i rdzeń powstałego w 1804 cesarstwa Austrii. Początkiem Austrii było utworzone w 976 z ziem Marchii Panońskiej terytorium Marchii Austriackiej. Ziemie te Bawarowie zasiedlali w IX i X wieku. Początkowo władzę sprawowała tu dynastia Babenbergów. W 1156 cesarz Fryderyk I Barbarossa podniósł marchię do rangi księstwa w dokumencie Privilegium Minus. Pierwszym księciem został ówczesny margrabia Henryk Jasomirgott. Po wygaśnięciu Babenbergów w 1246 księstwo znalazło się na 30 lat w rękach królów czeskich z dynastii Przemyślidów, Wacława I i Przemysła Ottokara II. W 1278 roku, na skutek bitwy pod Suchymi Krutami, księstwo ostatecznie przejęli Habsburgowie. W roku 1359 Rudolf IV Habsburg w sfałszowanym dokumencie Privilegium Maius ogłosił Austrię arcyksięstwem. Ta ostatnia decyzja nie była jednak uznawana przez cesarzy aż do 1453, gdy zatwierdził ją sprawujący obie godności – cesarską i książęcą w Austrii – Fryderyk III Habsburg. (pl)
- Герцогство Австрия (нем. Herzogtum Österreich) — государство в рамках Священной Римской империи, образованное в 1156 году в соответствии с Privilegium Minus. Бывшая Восточная марка была отделена от Герцогства Бавария и сама получила ранг герцогства. (ru)
- Hertigdömet Österrike var ett riksfurstendöme i Tysk-romerska riket som bildades 1156 då Markgrevskapet Österrike skildes från hertigdömet Bayern och bildade ett eget hertigdöme. Det indelades sedan 1200-talet i Nedre och Övre Österrike. Hertigdömet löd först under huset Babenberg och därefter under huset Habsburg. Den förste habsburgare som nyttjade titeln "ärkehertig" var Rudolf IV av Österrike (1356-65). Allmänt erkännande vann titeln först 1453 då kejsar Fredrik II:s antog titeln i sin egenskap av huvudman för huset Habsburg, varefter Österrike blev känt som ärkehertigdömet Österrike, vilket sedermera blev kärnland i den Habsburgska monarkin. (sv)
- O ducado da Áustria foi um estado do Sacro Império Romano-Germânico estabelecido em 1156 pelo , quando a antiga Marca da Áustria foi separada do ducado da Baviera e tornou-se um ducado em seu próprio direito. (pt)
- 奥地利公国（德語：Herzogtum Österreich）是中世纪时期神圣罗马帝国内的一个诸侯国。1156年的帝国小特权，将奥地利藩侯国（意即东部边疆区）（德語：Ostarrîchi）从巴伐利亚公国的一个属国升格为一个独立的公国。1276年，巴本堡王朝的奥地利绝嗣后，罗马人民的国王鲁道夫一世继承了奥地利公国，哈布斯堡王朝由此攫取了奥地利。在随后数百年，奥地利一直是哈布斯堡王朝领土的核心。1359年，奥地利公爵鲁道夫四世在伪造帝国大特权，僭称奥地利大公。1453年，奥地利大公爵腓特烈五世加冕为神圣罗马皇帝，奥地利公国始稱为奧地利大公國。。 (zh)
- Герцогство Австрія (нім. Herzogtum Österreich) — держава, яка входила до складу Священної Римської імперії. Герцогство виникло 1156 року згідно з Privilegium Minus. Східна марка була відділена від Герцогства Баварія, а правитель марки — маркграф — отримав від імператора Фрідріха I Барбаросси титул герцога. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- دوقية النمسا (بالألمانية: Herzogtum Österreich) وهي ولاية كانت تابعة للالإمبراطورية الرومانية المقدسة تم تأسيسها في سنة 1156 بواسطة الإمبراطور فريدريك بربروسا حيث كانت ملحقة قبل ذلك بدوقية بافاريا انتهت هذه الدوقية في سنة 1457 بعد تأسيس الإمبراطورية النمساوية بواسطة الإمبراطور فريدريك الثالث. (ar)
- Rakouské vévodství (německy Herzogtum Österreich) byl historický státní útvar, který se rozkládal na území dnešních Dolních a Horních Rakous. Vznikl v roce 1156 povýšením dřívějšího markrabství na vévodství. (cs)
- Kadipaten Austria (bahasa Jerman: Herzogtum Österreich) adalah sebuah kepangeranan yang terletak di Kekaisaran Romawi Suci pada abad pertengahan. Wilayah ini didirikan pada tahun 1156 berdasarkan dokumen Privilegium Minus setelah Markgrafschaft Austria (Ostarrîchi) dilepaskan dari Kadipaten Bayern dan diangkat statusnya menjadi kadipaten tersendiri. Setelah garis keturunan adipati-adipati Wangsa Babenberg mengalami kepunahan, Raja Jerman Rudolf I dari Wangsa Habsburg mengambil alih wilayah ini pada tahun 1276. Semenjak itu, Austria menjadi tanah air dinasti Habsburg. Pada tahun 1453, Adipati Rudolf IV menciptakan gelar adipati agung dengan memalsukan dokumen Privilegium Maius pada tahun 1359, tetapi belakangan gelar ini secara resmi diakui oleh Kaisar Habsburg Friedrich III. (in)
- オーストリア公国（オーストリアこうこく、ドイツ語：Herzogtum Österreich、ハンガリー語: Osztrák Hercegség、英語：Duchy of Austria）は、神聖ローマ帝国内の、現在のオーストリア共和国の領域に存在した領邦。1156年の成立から1457年（大公を称したのは1359年）のオーストリア大公国の成立まで、バーベンベルク家、ツェーリンゲン家、プシェミスル家、ハプスブルク家が統治した。 (ja)
- 오스트리아 공국(독일어: Herzogtum Österreich)은 1156년부터 1453년까지 바벤베르크 왕가와 합스부르크 왕가 등이 지배하였던 국가이다. (ko)
- Герцогство Австрия (нем. Herzogtum Österreich) — государство в рамках Священной Римской империи, образованное в 1156 году в соответствии с Privilegium Minus. Бывшая Восточная марка была отделена от Герцогства Бавария и сама получила ранг герцогства. (ru)
- O ducado da Áustria foi um estado do Sacro Império Romano-Germânico estabelecido em 1156 pelo , quando a antiga Marca da Áustria foi separada do ducado da Baviera e tornou-se um ducado em seu próprio direito. (pt)
- 奥地利公国（德語：Herzogtum Österreich）是中世纪时期神圣罗马帝国内的一个诸侯国。1156年的帝国小特权，将奥地利藩侯国（意即东部边疆区）（德語：Ostarrîchi）从巴伐利亚公国的一个属国升格为一个独立的公国。1276年，巴本堡王朝的奥地利绝嗣后，罗马人民的国王鲁道夫一世继承了奥地利公国，哈布斯堡王朝由此攫取了奥地利。在随后数百年，奥地利一直是哈布斯堡王朝领土的核心。1359年，奥地利公爵鲁道夫四世在伪造帝国大特权，僭称奥地利大公。1453年，奥地利大公爵腓特烈五世加冕为神圣罗马皇帝，奥地利公国始稱为奧地利大公國。。 (zh)
- Герцогство Австрія (нім. Herzogtum Österreich) — держава, яка входила до складу Священної Римської імперії. Герцогство виникло 1156 року згідно з Privilegium Minus. Східна марка була відділена від Герцогства Баварія, а правитель марки — маркграф — отримав від імператора Фрідріха I Барбаросси титул герцога. (uk)
- El ducat d'Àustria fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, creat el 1156 en el que fins aleshores era la Marca Oriental de Baviera. El privilegius minus concedit a la fundació, establia diversos beneficis pel territori. El marcgravi Enric II Jasomirgott va adoptar des de 1157 el títol de duc. Va tenir per successor al seu fill Leopold V.
* l'Alta Àustria, amb el Tirol i possessions a l'oest
* l'Àustria Interior, amb Estíria, Caríntia i Carniola;
* la Baixa Àustria, formada per les províncies danubianas. (ca)
- Το Δουκάτο της Αυστρίας (γερμανικά: Herzogtum Österreich) ήταν ένα μεσαιωνικό πριγκιπάτο της Αγίας Ρωμαϊκής Αυτοκρατορίας, που ιδρύθηκε το 1156 από το "Privilegium Minus", όταν το , αποσπάστηκε από τη Βαυαρία και ανήλθε σε δουκάτο. Οι άρχοντες Δούκες του Οίκου των Μπάμπενμπεργκ εξαλείφθηκαν στην αρσενική γραμμή, υπήρχαν έως και τρεις δεκαετίες αντιπαλότητας για την κληρονομιά και την κυριαρχία, έως ότου ο Γερμανός βασιλιάς Ροδόλφος Α΄ ανήλθε, ως ο πρώτος μονάρχης της δυναστείας των Αψβούργων το 1276. (el)
- The Duchy of Austria (German: Herzogtum Österreich) was a medieval principality of the Holy Roman Empire, established in 1156 by the Privilegium Minus, when the Margraviate of Austria (Ostarrîchi) was detached from Bavaria and elevated to a duchy in its own right. After the ruling dukes of the House of Babenberg became extinct in male line, there was as much as three decades of rivalry on inheritance and rulership, until the German king Rudolf I took over the dominion as the first monarch of the Habsburg dynasty in 1276. Thereafter, Austria became the patrimony and ancestral homeland of the dynasty and the nucleus of the Habsburg monarchy. In 1453, the archducal title of the Austrian rulers, invented by Duke Rudolf IV in the forged Privilegium Maius of 1359, was officially acknowledged by (en)
- El Ducado de Austria (en alemán: Herzogtum Österreich) fue un principado medieval del Sacro Imperio Romano Germánico, establecido en 1156 por el Privilegium Minus, cuando la Marca de Austria (Ostarrîchi) fue separada del Ducado de Baviera y elevada a ducado por derecho propio. Después de que los duques gobernantes de la Casa de Babenberg se extinguieran sin descendencia masculina, hubo hasta tres décadas de rivalidad en la sucesión y el gobierno (partes de este período reciben en ocasiones la denominación de ), hasta que el rey alemán Rodolfo I de Habsburgo se hizo cargo del dominio como el primer monarca de la dinastía de los Habsburgo en 1276. A partir de entonces, Austria se convirtió en patrimonio y patria ancestral de la dinastía y el núcleo de la monarquía de los Habsburgo. En 1453, (es)
- Le duché d'Autriche (en allemand : Herzogtum Österreich) fut un État du Saint-Empire romain au Moyen Âge. À l'origine, le margraviat d'Autriche (Ostarrîchi), gouverné par la maison de Babenberg depuis 976, faisait partie du duché de Bavière. Il fut détaché sous la forme d'un duché autonome en l'an 1156 par le Privilegium Minus de l'empereur Frédéric Barberousse. La résidence des ducs d'Autriche était à Vienne. (fr)
- Het hertogdom Oostenrijk (Duits: Herzogtum Österreich), naast Binnen-Oostenrijk en Opper-Oostenrijk ook wel Neder-oostenrijk (Duits: Niederösterreich) genoemd, ontstond in 1156 toen keizer Frederik I Barbarossa het Privilegium Minus uitvaardigde waarin het markgraafschap Oostenrijk (Marcha Austriae) tot hertogdom werd verheven. Het hertogdom Oostenrijk werd speciaal gecreëerd door het af te scheiden van het grotere Beieren en gegeven aan Hendrik Jasomirgott (de Leeuw) van het huis Babenberg (via Barbarossa's moeder aan hem verwant). Hendrik de Leeuw (Hertog van Saksen en Beieren, door erfenis en behendige politiek veruit de machtigste man van Duitsland, na de keizer Frederik I Barbarossa) ging hiermee akkoord omdat het de enige manier was om de rest van Beieren in zijn bezit te krijgen. In (nl)
- Księstwo Austriackie (niem. Herzogtum Österreich) – jeden z krajów tworzących Święte Cesarstwo Rzymskie, centrum monarchii Habsburgów i rdzeń powstałego w 1804 cesarstwa Austrii. Początkiem Austrii było utworzone w 976 z ziem Marchii Panońskiej terytorium Marchii Austriackiej. Ziemie te Bawarowie zasiedlali w IX i X wieku. Początkowo władzę sprawowała tu dynastia Babenbergów. (pl)
- Hertigdömet Österrike var ett riksfurstendöme i Tysk-romerska riket som bildades 1156 då Markgrevskapet Österrike skildes från hertigdömet Bayern och bildade ett eget hertigdöme. Det indelades sedan 1200-talet i Nedre och Övre Österrike. Hertigdömet löd först under huset Babenberg och därefter under huset Habsburg. (sv)
|
.png?width=300)
.png){kind=link}
.png){kind=link}
.png){kind=link}
.png){kind=link}
.svg){kind=link}