About: Scriptorium

An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Scriptorium (/skrɪpˈtɔːriəm/), literally "a place for writing", is commonly used to refer to a room in medieval European monasteries devoted to the writing, copying and illuminating of manuscripts commonly handled by monastic scribes. However, lay scribes and illuminators from outside the monastery also assisted the clerical scribes.

Property Value
dbo:abstract
  • المَنْسَخ (بالإنجليزية: Scriptorium)‏ وتعني حرفياً «مكان للكتابة»، وتستخدم الكلمة عادة للإشارة إلى غرفة مكرسة للكتابة والنسخ وتذهيب المخطوطات في الأديرة الأوروبية في القرون الوسطى من قبل الكتاب الرهبان الذين كانت مهمتهم . خلافاً للاعتقاد الشائع بوجود هذه الحجرات فإن التقارير المكتوبة والمباني الناجية، والحفريات الأثرية تدل على أن هذه الغرف نادراً ما وجدت، حيث أن معظم عمليات كتابة الرهبان حدثت في تجاويف تشبه حجرة في ، أو في حجرات الرهبان الخاصة .في العصر الحديث، فإن الباحثين بدأوا في الكتابات العلمية الحديثة باستخدام كلمة (scriptoria) للإشارة إلى الإنتاج الجماعي للدير، وليس إلى حجرة ما. (ar)
  • Skriptorium je latinský termín, označuje středověkou písařskou dílnu, zprvu klášterní, kde mniši opisovali a iluminovali knihy. Vlastní dvorské skriptorium měl už císař Karel Veliký kolem roku 800. Od přelomu 14. s 15. století existovala také ve velkoměstech světská skriptoria. (cs)
  • El terme scriptorium, literalment «un lloc per escriure», es fa servir habitualment per referir-se a l'habitació dels monestirs de l'Europa medieval dedicada a la còpia de manuscrits per part dels escribes monàstics. No obstant això, múltiples indicis (tant documentals com arqueològics) semblen indicar que aquestes habitacions van ser molt poc freqüents, la major part de l'escriptura monàstica s'hauria realitzat en una espècie de cubicles que existien en els claustres o en les mateixes cel·les dels monjos. D'altra banda, les referències especialitzades solen al·ludir en l'actualitat amb el terme scriptoria a la producció escrita d'un monestir, i no a unes habitacions. En qualsevol cas, i independentment de la seva identitat física, un scriptorium era, necessàriament, una zona pròxima o adjunta a una biblioteca, dit d'una altra manera, la presència d'una biblioteca és indici de l'existència propera d'un scriptorium . Els scriptoria , en aquest sentit d'habitacions dedicades a un fi concret, probablement només van existir durant períodes limitats, quan una institució o un individu volien aconseguir un gran nombre de textos copiats per nodrir una biblioteca, una vegada que això s'aconseguia, no hi hauria necessitat que aquestes zones seguissin estant habilitades per a això. Cap a començaments del segle xiii, es van començar a desenvolupar també negocis seculars de còpia de textos, els escribes professionals van poder haver arribat a tenir habitacions especials dedicades a la seva tasca, però en la major part dels casos el més probable és que tinguessin una taula d'escriptura propera a una finestra en les seves pròpies cases. (ca)
  • Scriptorium (eld. skriptòrjum) latinlingve indikas, en la lingvaĵo de paleografio kaj , la lokon en kiu aktivis laborejo nun difinebla per «porskriba centro». Tiu vorto «scriptorium», siavice devenas el la latina verbo scribere, skribi, kun la aldono de sufikso «orium» per kiu oni faras adjektivon loko. Scriptorium pensigas do lokon kie oni skribas kaj, pro senca plivastiĝo, kie skribantoj aktivas en arto de kopiado: kio okazis precipe en Mezepoko. En la nuna terminologio kutime oni intencas tiun parton de la monaĥeja amplekso dediĉita al la kopiado de manuskriptoj, strikte ligita kun la biblioteko. Ofte tiuj medioj kulture gravegis kaj pro la gardo de la greka kaj latina kaj hebrea kaj ĝenerale mediteranea dokumentaro, kaj pro tio ke ili fariĝis centroj de pensado kaj kreiĝo de nova kulturo. La propra aktivado de kopiado divolviĝis tra diversaj fazoj de la laborado de la libro. Certe, atestitaj estas diversaj fazoj de la pretigo de la surskribota pergameno: tranĉo de la folioj, borado, liniigo, glatigado... sekvis poste la fazoj de la celata skribado: kopiista monaĥo kopiadis la tekston sur la liniigita paĝo (kiu foje prezentis la spacojn sur kiuj oni poste realigis la . Kompreneble, la kopiada laboro ne ĉiam sin limigis al la kopiado de tekstoj antikvaj, biblioj aŭ sanktapatraj tekstoj; ofte oni skribis ankaŭ originalajn verkojn. La aktiveco de la scriptorium estis estrata de armarius (provizanto) kiu havigis al la kopiantoj necesaĵojn por skribi (plumo, inko ktp) kaj kiu kutime havis ankaŭ aliajn taskojn (foje li diktadis la tekston al la skribantoj). Ofte la scriptoria evoluigis grafismajn uzojn novajn kaj sendependajn inter ili (oni pensu al la literoj a kaj b karakterizaj de la scriptorium de Corbie (Korbì) aŭ al la literoj a kaj z karakterizaj de Laon variantoj de la skribo difinita en paleografio kiel merovida skribo. Minituristoj kutime ekintervenis sur la folioj jam redaktitaj sed antaŭ la bindado de la libro en medioj ne necese kuneksaj al la scriptorium. La scriptoria (plurale) produktadis librojn por la monaĥejoj kaj katedraloj kaj universitatoj ktp, kaj ankaŭ por la ne vasta, sed kreskanta, branĉo de alfabetigitaj sekularoj. (eo)
  • Als Skriptorium (lat. scriptorium) bezeichnet man die seit der Spätantike entstehenden, meist in Klöstern befindlichen Schreibstuben, in denen sakrale und teilweise auch profane Texte handschriftlich dupliziert werden. In der wissenschaftlichen Literatur wird Skriptorium als Synonym von Schreibschule auch für die dort tätigen Schreiber und zur Charakterisierung der Herkunft ihrer Produkte benutzt: „Handschrift aus dem Skriptorium von …“ Mehrheitlich war das Skriptorium fester Bestandteil eines Klosters. Seit dem 13. Jahrhundert gab es Universitäten, wo Bedarf an Büchern bestand. In ihrem Umkreis siedelten sich bürgerliche Schreibwerkstätten an, die aber im 14. und 15. Jahrhundert in ihrer Verbreitung zunahmen, da die Nachfrage nach Büchern weiter stieg. Klosterskriptorien arbeiteten vor allem im frühen Mittelalter fast ausschließlich für den Bedarf der eigenen Institution oder adeliger Auftraggeber. Mit der Etablierung des Buchdrucks mit beweglichen Lettern wird die Kultur der Skriptorien nahezu vollständig abgelöst durch das Typographeum. (de)
  • El término scriptorium,​ literalmente «un lugar para escribir», se usa habitualmente para referirse a la habitación de los monasterios de la Europa medieval dedicada a la copia de manuscritos por los escribas monásticos. No obstante, múltiples indicios (tanto documentales como arqueológicos) parecen indicar que tales habitaciones fueron muy poco frecuentes; la mayor parte de la escritura monástica se habría realizado en una especie de cubículos que existían en los claustros o en las propias celdas de los monjes. Por lo demás, las referencias especializadas suelen aludir en la actualidad con el término scriptoria a la producción escrita de un monasterio, y no a unas habitaciones. En cualquier caso, e independientemente de su identidad física, un scriptorium era, necesariamente, una zona próxima o adjunta a una biblioteca; dicho de otra forma, la presencia de una biblioteca es indicio de la existencia próxima de un scriptorium.​ Los scriptoria, en este sentido de habitaciones dedicadas a un fin concreto, probablemente solo existieron durante periodos de tiempo limitados, cuando una institución o un individuo querían conseguir un gran número de textos copiados para nutrir una biblioteca; una vez que esto se conseguía, no habría necesidad de que tales zonas siguiesen estando habilitadas para ello. Hacia comienzos del siglo XIII, se empezaron a desarrollar también negocios seculares de copia de textos; los escribas profesionales pudieron haber llegado a tener habitaciones especiales dedicadas a su tarea, pero en la mayor parte de los casos lo más probable es que tuviesen una mesa de escritura próxima a una ventana en sus propias casas. (es)
  • Skriptorium (bahasa Latin: Scriptorium) adalah sebutan bagi ruangan di biara-biara Eropa pada Abad Pertengahan yang dikhususkan bagi kegiatan menulis, menyalin, dan mengiluminasi naskah, yang lazimnya diselenggarakan oleh para katib biara. Meskipun demikian, ada pula katib-katib dan iluminator awam dari luar biara yang diperbantukan di skriptorium. Sebelum ditemukannya mesin cetak, skriptorium adalah tempat buku-buku diproduksi. 'Skriptorium' biasa digunakan untuk menunjuk pada ruangan di biara-biara pada zaman pertengahan Eropa yang ditujukan untuk menyalin manuskrip oleh penulis monastik. Naskah tertulis, bagunan yang tersisa, dan ekskavasi arkeologikal semuanya menunjukkan bahwa kebalikan dari kepercayaan umum kalau ruangan tersebut tidak pernah ada: kebanyakan tulisan kuil monastik ditulis di reses berbentuk kubik dalam ruangan yang rahasia, atau di dalam sel biarawan itu sendiri. Referensi dalam tulisan-tulisan kesarjanaan modern atas 'scriptoria' biasanya merujuk ke hasil tulisan kolektif dari sebuah biara, dibandingkan ruangan secara fisik. Skriptoriua di dalam logika konvensional mungkin hanya ada pada periode terbatas, ketika sebuah institusi atau individu ingin teks dalam jumlah besar disalin untuk menstok perpustakaan; ketika perpustakaan sudah penuh, maka tidak ada lagi kebutuhan lanjutan untuk ruangan tersebut. Pada awal abad ke 13 toko salinan sekuler berkembang; penerjemah profesional akan memiliki ruangan khusus untuk menulis, tetapi di dalam sebagian besar kasus mungkin hanyalah sebuah meja sederhana yang ada di samping jendela rumah mereka. Kuil yang dibangun pada kuartal kedua abad ke 6 oleh Cassiodorus di Vivarium, Italia Selatan, berisi sebuah ruangan skriptorium, karena dia secara sadar berusaha mengkoleksi, mengkopi, dan menyimpan teks-teks. merupakan sebuah sketsa yang bertanggal dari 819-826 sebuah penggambaran biara Benediktus (bukan yang asli), yang menunjukkan skriptorium dan perpustakaan disambungkan ke pojok Timur Laut dari tubuh utama gereja itu; ini tdak direfleksikan dengan bukti dari kuil yang tersisa. Rumah induk dari ordo Sistersien di , salah satu skriptoria abad pertengahan paling baik didokumentasikan, mengembangkan sebuah "gaya rumah" di paruh pertama dari abad keduabelas yang menyebar dengan orde itu sendiri. Tahun 1134, ordo Sistersien menyatakan kalau para biarawan tetap diam di skriptorium sebagaimana mereka seharusnya di klausura. Ini merupakan bukti bahwa keberadaan dari skriptorium yang terpisah untuk penulisan komunal menjadi tidak tipikal: pada abad ke 13, Sistersien akan mengizinkan beberapa biarawan untuk menunjukkan kemampuan menulis mereka di sebuah sel kecil "yang tidak bisa...menampung lebih dari satu orang". (in)
  • Scriptorium (/skrɪpˈtɔːriəm/), literally "a place for writing", is commonly used to refer to a room in medieval European monasteries devoted to the writing, copying and illuminating of manuscripts commonly handled by monastic scribes. However, lay scribes and illuminators from outside the monastery also assisted the clerical scribes. (en)
  • Le mot scriptorium désigne l'atelier dans lequel les moines copistes réalisaient des livres copiés manuellement, avant l'introduction de l'imprimerie en Occident. Le terme a quelquefois été repris pour désigner, de nos jours, une salle consacrée aux travaux d'écriture. Tant les récits que les bâtiments encore existants ou les fouilles archéologiques montrent que, contrairement à l'opinion populaire, de telles pièces existaient rarement dans les monastères ; la plupart des écrits monastiques étaient faits dans des réduits à l'intérieur du cloître, ou dans les cellules des moines. Les références dans les publications universitaires modernes à des scriptoria visent d'ordinaire la production écrite collective d'un monastère plutôt qu'une pièce physique particulière. Un scriptorium était, en tout cas, une annexe nécessaire à une bibliothèque. Dans le sens conventionnel d'une pièce spécifique, les scriptoria n'existaient probablement que pour des périodes de temps limitées, lorsqu'une institution ou un particulier souhaitaient qu'un grand nombre de textes soit copié afin de remplir une bibliothèque ; une fois celle-ci remplie, il n'y avait plus besoin d'une pièce réservée. Au début du XIIIe siècle, des boutiques de copie séculières se développèrent ; les scribes professionnels ont pu avoir des pièces spéciales pour écrire, mais, dans la plupart des cas, ils disposaient sans doute simplement d'un bureau près d'une fenêtre dans leur propre maison. (fr)
  • 写字室(しゃじしつ、Scriptorium, 複:scriptoria)は、中世ラテン語で、scribere(書く)+-orium(〜する場所)、つまり、「書く場所」。一般的に、中世ヨーロッパの修道院で写本筆写者が写本を作成するために使われた部屋を指す。ただし、現代の学術書で使われる「Scriptorium」は、物理的な部屋というよりも、修道院で共同で書かれたものに使われることが多い。 (ja)
  • Het scriptorium is de ruimte in een klooster waar monniken teksten en boeken overschreven en vertaalden. Maar naast deze strikte betekenis wordt scriptorium ook gebruikt, vooral in de wetenschappelijke context, om het geheel van kopiisten, hun werk, hun stijl aan te duiden. Als men zegt dat een werk 'een typisch product is van het scriptorium van 'Winchester abbey' heeft men het niet over de fysieke werkplaats. Men zou een scriptorium kunnen definiëren als de ruimte in een klooster waar handschriften werden vervaardigd en gekopieerd met daarnaast de karakteristieken van de producenten en de tot stand gekomen productie. (nl)
  • Lo scriptorium (parola latina che deriva dal verbo scribere, "scrivere", con l'aggiunta del suffisso neutro singolare orium che indica gli aggettivi di luogo), o centro scrittorio, è, nel linguaggio della paleografia e codicologia, il luogo dove si scrive, e per estensione ogni luogo dove era effettuata l'attività di copiatura da parte di amanuensi, soprattutto nel Medioevo. Nella terminologia corrente si intende di solito per scriptorium una porzione di un complesso monastico (giacché nel Medioevo era nei monasteri, più che altrove, che l'attività di scrittura veniva praticata), dedicata alla copiatura dei manoscritti e spesso comunicante con la biblioteca; tali ambienti ebbero grande importanza culturale sia per l'azione di salvaguardia della cultura greca e latina, sia perché costituirono essi stessi centri di pensiero e sviluppo culturale. (it)
  • Skryptorium (łac. scriptorium od scribere „pisać”) – średniowieczna nazwa pulpitu do pisania i czytania oraz całości warsztatu pisarskiego. W klasztorach skryptoriami nazywano pomieszczenia, w których przepisywano ręcznie księgi. Zakonników zajmujących się rękopiśmiennictwem nazywano skryptorami lub skrybami. Z czasem powstały dzięki nim takie specjalizacje jak kaligrafia i iluminacja (miniatura). (pl)
  • Scriptorium (AFI: [scriptorium] ouvir) (no plural scriptoria) é o espaço onde os livros manuscritos eram produzidos na Europa durante a Idade Média. Ainda é incerta a origem dessa acepção da palavra e se sabe que, ao longo da história, diferentes usos foram dados para o termo: ele chegou a designar as ferramentas de escrita, o local de produção, o conjunto de uma obra, uma coleção de livros de algum monastério — o que mostrava sua proximidade com as bibliotecas — ou ainda mesas de trabalho associadas à atividade escriturária. Até meados do século XI, os scriptoria, enquanto espaços de produção livreira, eram encontrados dentro das catedrais e monastérios. Acredita-se que apenas as instituições que contavam com boas condições materiais poderiam ter um número suficiente de monges ou freiras empenhados na escrita, de tal forma que trabalhos necessários para a sobrevivência da instituição monástica, como a agricultura e a criação de animais, não fossem prejudicados por falta de pessoas. Porém, a partir do renascimento do século XII, com o desenvolvimento do ambiente urbano e o surgimento das universidades, a importância das instituições eclesiásticas na produção de conhecimento foi descentralizada. No mesmo período, catedrais, abadias e conventos passaram a compartilhar o protagonismo na produção manuscrita com ambientes mais laicos ou corteses. Isso ocorre na Península Ibérica, quando Afonso I de Portugal e Afonso X de Leão e Castela contavam com equipes de amanuenses que trabalhavam para coordenar, pela palavra escrita, os projetos políticos e culturais de seus respectivos reinos. Para que os amanuenses pudessem escrever eram necessárias diversas ferramentas e produtos: a pedra-pomes, que servia para polir o pergaminho; as penas, que serviam como ferramenta para escrever; e as tintas, que deixavam as marcas da escrita sobre os pergaminhos. As etapas da produção do livro na Idade Média iam desde a criação de animais para retirada do couro, que passaria por diversos procedimentos até virar um pergaminho, até intervenções que o transformariam em um suporte apropriado para a escrita. As tintas também deveriam ser produzidas. Depois que as tintas, a pena e o pergaminho estivessem prontos, um ou mais copistas poderiam trabalhar na escrita de um manuscrito. A produção era coordenada por algum monge ou freira, chamados geralmente de "bibliotecários", pois teriam acesso à biblioteca e escolheriam os livros a serem copiados. As produções ainda deveriam contar com um copista, que escrevia e delimitava os espaços destinados à escrita, às iluminuras, miniaturas e rubricas. Esta cadeia de produção dos manuscritos, junto ao desenvolvimento urbano e cultural a partir do século XII, passou por transformações que a integraram no mercado do livro, ligado à criação e comércio do pergaminho. A partir do século XIII, o mercado do livro integrado nas rotas de comércio faz circular desde o mundo muçulmano a invenção chinesa do papel, que era mais barato e tinha uma produção menos penosa. Nos scriptoria, trabalhavam monges e freiras copistas, alguns dos quais ficaram conhecidos por conta de seus trabalhos e são estudados e recuperados nos dias de hoje. Atualmente, nomes como Florêncio de Valeranica, Herrard de Landsberg e Cristina de Pisano são considerados artistas por conta de seus trabalhos como iluminadores, compiladores e escritores de manuscritos no medievo. Porém, nem só de lindas obras e reconhecimento viviam os amanuenses: os erros que cometiam, em razão do penoso trabalho, aliados a diversos outros motivos, rondavam aqueles que trabalhavam escrevendo. Estes erros, inclusive, foram considerados como obra de um demônio conhecido como Titivillus, que assombrava os copistas, induzindo-os a erros que, por vezes, eram bastante embaraçosos. Os scriptoria desenvolveram-se até chegarem aos locais de produção dos mais diversos produtos feitos em conjunto, como é o caso dos ateliês, onde uma ou mais pessoas organizavam a produção de manufaturados, como pinturas e obras de arte. Também há menções aos scriptoria na cultura popular: filmes, seriados e animações ainda inspiram-se nos mistérios dos scriptoria medievais, tal sua importância para o acesso atual ao conhecimento escrito dos tempos mais antigos da história. (pt)
  • Скрипто́рий (лат. scriptorium от scriptor — «писец, переписчик») — мастерская по переписке рукописей, преимущественно в монастырях. Первые скриптории возникли в VI—VII веках на юге Италии, во Франции, в Ирландии, Испании. Наибольшей славой в эпоху Карла Великого пользовался скрипторий Турского монастыря Святого Мартина, аббатом которого был Алкуин. Вначале книгу (как и во времена поздней античности) писали под диктовку, держа материал для письма на коленях. Столов не было. Затем, вероятно в VII веке, в мастерских появились столы. Во всяком случае, именно к этому времени относятся иконографические изображения каллиграфов, сидящих за столами. С VIII—IX веков подобные изображения стали нормой. В XIII веке скриптории приходят в упадок, книжным производством начинают заниматься городские ремесленники. (ru)
  • Скрипто́рій (лат. писальний, або писальне місце) — майстерня рукописних книжок у західноєвропейських монастирях VI — XII століть. Зазвичай скрипторії були при бібліотеках. Скрипторії — окреме приміщення чи кімната, ймовірно існували лише певний проміжок часу, коли якась установа чи особа потребувала нагромадження значної кількості книжок для заснування бібліотеки; тож коли бібліотека була зібрана, уже не було потреби в такому приміщенні. На початку XIII століття утворились світські майстерні рукописів, фахові писарі й переписувачі могли мати окремі приміщення для переписування, але здебільшого вони ймовірно мали писемне бюрко (стіл) біля вікна у власному домі. Очевидно, що спочатку книжку писали з голосу (як і за часів пізньої античності), тримаючи знадіб для письма на колінах. Бюрків (або столів) не було. Потім, ймовірно в V столітті, у майстернях з'явились бюрка. Саме в цей час з'являються зображення переписувачів, що сидять за бюрками. З VII—XIX століть такі зображення стають звичайними. (uk)
  • Scriptorium, bokstavligen "en plats för att skriva". Ordet syftar vanligen på ett rum i ett medeltida europeiskt kloster där lärda munkar kopierade handskrifter. Skriftliga redovisningar, kvarvarande byggnader och arkeologiska utgrävningar visar dock att – tvärtemot vad många tror – ett sådant rum sällan har existerat: de flesta av munkarnas skrifter gjordes i kubliknande utrymmen i klostret, eller i munkarnas egna celler. Hänvisningar i moderna vetenskapliga skrifter till "scriptoria" hänvisar oftast till den samlade skriftliga produktionen i ett kloster, i stället för till en fysisk plats. Ett scriptorium var ett nödvändigt komplement till ett bibliotek; där det fanns ett bibliotek kan normalt antas att det också fanns en scriptoriuim. Scriptoria i traditionell bemärkelse av ett rum som reserverats för ändamålet, har troligen endast funnits för begränsad tid, när en institution eller den enskilde ville ha ett stort antal texter kopierade som grund för ett bibliotek; när sedan väl biblioteket var fyllt, fanns det inte längre något behov för en sådan speciell plats. I början av 1300-talet utvecklades sekulära kopieringsstudior där yrkesmässigt skriftlärda kan ha haft speciella rum som avsatts för skrivning, men i de flesta fall hade de förmodligen bara ett skrivbord intill ett fönster i sitt eget hus. (sv)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 286338 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 31455 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1117082096 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • المَنْسَخ (بالإنجليزية: Scriptorium)‏ وتعني حرفياً «مكان للكتابة»، وتستخدم الكلمة عادة للإشارة إلى غرفة مكرسة للكتابة والنسخ وتذهيب المخطوطات في الأديرة الأوروبية في القرون الوسطى من قبل الكتاب الرهبان الذين كانت مهمتهم . خلافاً للاعتقاد الشائع بوجود هذه الحجرات فإن التقارير المكتوبة والمباني الناجية، والحفريات الأثرية تدل على أن هذه الغرف نادراً ما وجدت، حيث أن معظم عمليات كتابة الرهبان حدثت في تجاويف تشبه حجرة في ، أو في حجرات الرهبان الخاصة .في العصر الحديث، فإن الباحثين بدأوا في الكتابات العلمية الحديثة باستخدام كلمة (scriptoria) للإشارة إلى الإنتاج الجماعي للدير، وليس إلى حجرة ما. (ar)
  • Skriptorium je latinský termín, označuje středověkou písařskou dílnu, zprvu klášterní, kde mniši opisovali a iluminovali knihy. Vlastní dvorské skriptorium měl už císař Karel Veliký kolem roku 800. Od přelomu 14. s 15. století existovala také ve velkoměstech světská skriptoria. (cs)
  • Scriptorium (/skrɪpˈtɔːriəm/), literally "a place for writing", is commonly used to refer to a room in medieval European monasteries devoted to the writing, copying and illuminating of manuscripts commonly handled by monastic scribes. However, lay scribes and illuminators from outside the monastery also assisted the clerical scribes. (en)
  • 写字室(しゃじしつ、Scriptorium, 複:scriptoria)は、中世ラテン語で、scribere(書く)+-orium(〜する場所)、つまり、「書く場所」。一般的に、中世ヨーロッパの修道院で写本筆写者が写本を作成するために使われた部屋を指す。ただし、現代の学術書で使われる「Scriptorium」は、物理的な部屋というよりも、修道院で共同で書かれたものに使われることが多い。 (ja)
  • Het scriptorium is de ruimte in een klooster waar monniken teksten en boeken overschreven en vertaalden. Maar naast deze strikte betekenis wordt scriptorium ook gebruikt, vooral in de wetenschappelijke context, om het geheel van kopiisten, hun werk, hun stijl aan te duiden. Als men zegt dat een werk 'een typisch product is van het scriptorium van 'Winchester abbey' heeft men het niet over de fysieke werkplaats. Men zou een scriptorium kunnen definiëren als de ruimte in een klooster waar handschriften werden vervaardigd en gekopieerd met daarnaast de karakteristieken van de producenten en de tot stand gekomen productie. (nl)
  • Skryptorium (łac. scriptorium od scribere „pisać”) – średniowieczna nazwa pulpitu do pisania i czytania oraz całości warsztatu pisarskiego. W klasztorach skryptoriami nazywano pomieszczenia, w których przepisywano ręcznie księgi. Zakonników zajmujących się rękopiśmiennictwem nazywano skryptorami lub skrybami. Z czasem powstały dzięki nim takie specjalizacje jak kaligrafia i iluminacja (miniatura). (pl)
  • El terme scriptorium, literalment «un lloc per escriure», es fa servir habitualment per referir-se a l'habitació dels monestirs de l'Europa medieval dedicada a la còpia de manuscrits per part dels escribes monàstics. No obstant això, múltiples indicis (tant documentals com arqueològics) semblen indicar que aquestes habitacions van ser molt poc freqüents, la major part de l'escriptura monàstica s'hauria realitzat en una espècie de cubicles que existien en els claustres o en les mateixes cel·les dels monjos. D'altra banda, les referències especialitzades solen al·ludir en l'actualitat amb el terme scriptoria a la producció escrita d'un monestir, i no a unes habitacions. (ca)
  • Als Skriptorium (lat. scriptorium) bezeichnet man die seit der Spätantike entstehenden, meist in Klöstern befindlichen Schreibstuben, in denen sakrale und teilweise auch profane Texte handschriftlich dupliziert werden. In der wissenschaftlichen Literatur wird Skriptorium als Synonym von Schreibschule auch für die dort tätigen Schreiber und zur Charakterisierung der Herkunft ihrer Produkte benutzt: „Handschrift aus dem Skriptorium von …“ Mit der Etablierung des Buchdrucks mit beweglichen Lettern wird die Kultur der Skriptorien nahezu vollständig abgelöst durch das Typographeum. (de)
  • Scriptorium (eld. skriptòrjum) latinlingve indikas, en la lingvaĵo de paleografio kaj , la lokon en kiu aktivis laborejo nun difinebla per «porskriba centro». Tiu vorto «scriptorium», siavice devenas el la latina verbo scribere, skribi, kun la aldono de sufikso «orium» per kiu oni faras adjektivon loko. Scriptorium pensigas do lokon kie oni skribas kaj, pro senca plivastiĝo, kie skribantoj aktivas en arto de kopiado: kio okazis precipe en Mezepoko. Minituristoj kutime ekintervenis sur la folioj jam redaktitaj sed antaŭ la bindado de la libro en medioj ne necese kuneksaj al la scriptorium. (eo)
  • El término scriptorium,​ literalmente «un lugar para escribir», se usa habitualmente para referirse a la habitación de los monasterios de la Europa medieval dedicada a la copia de manuscritos por los escribas monásticos. No obstante, múltiples indicios (tanto documentales como arqueológicos) parecen indicar que tales habitaciones fueron muy poco frecuentes; la mayor parte de la escritura monástica se habría realizado en una especie de cubículos que existían en los claustros o en las propias celdas de los monjes. Por lo demás, las referencias especializadas suelen aludir en la actualidad con el término scriptoria a la producción escrita de un monasterio, y no a unas habitaciones. (es)
  • Skriptorium (bahasa Latin: Scriptorium) adalah sebutan bagi ruangan di biara-biara Eropa pada Abad Pertengahan yang dikhususkan bagi kegiatan menulis, menyalin, dan mengiluminasi naskah, yang lazimnya diselenggarakan oleh para katib biara. Meskipun demikian, ada pula katib-katib dan iluminator awam dari luar biara yang diperbantukan di skriptorium. Kuil yang dibangun pada kuartal kedua abad ke 6 oleh Cassiodorus di Vivarium, Italia Selatan, berisi sebuah ruangan skriptorium, karena dia secara sadar berusaha mengkoleksi, mengkopi, dan menyimpan teks-teks. (in)
  • Le mot scriptorium désigne l'atelier dans lequel les moines copistes réalisaient des livres copiés manuellement, avant l'introduction de l'imprimerie en Occident. Le terme a quelquefois été repris pour désigner, de nos jours, une salle consacrée aux travaux d'écriture. (fr)
  • Lo scriptorium (parola latina che deriva dal verbo scribere, "scrivere", con l'aggiunta del suffisso neutro singolare orium che indica gli aggettivi di luogo), o centro scrittorio, è, nel linguaggio della paleografia e codicologia, il luogo dove si scrive, e per estensione ogni luogo dove era effettuata l'attività di copiatura da parte di amanuensi, soprattutto nel Medioevo. (it)
  • Scriptorium (AFI: [scriptorium] ouvir) (no plural scriptoria) é o espaço onde os livros manuscritos eram produzidos na Europa durante a Idade Média. Ainda é incerta a origem dessa acepção da palavra e se sabe que, ao longo da história, diferentes usos foram dados para o termo: ele chegou a designar as ferramentas de escrita, o local de produção, o conjunto de uma obra, uma coleção de livros de algum monastério — o que mostrava sua proximidade com as bibliotecas — ou ainda mesas de trabalho associadas à atividade escriturária. Até meados do século XI, os scriptoria, enquanto espaços de produção livreira, eram encontrados dentro das catedrais e monastérios. Acredita-se que apenas as instituições que contavam com boas condições materiais poderiam ter um número suficiente de monges ou freiras (pt)
  • Scriptorium, bokstavligen "en plats för att skriva". Ordet syftar vanligen på ett rum i ett medeltida europeiskt kloster där lärda munkar kopierade handskrifter. Skriftliga redovisningar, kvarvarande byggnader och arkeologiska utgrävningar visar dock att – tvärtemot vad många tror – ett sådant rum sällan har existerat: de flesta av munkarnas skrifter gjordes i kubliknande utrymmen i klostret, eller i munkarnas egna celler. Hänvisningar i moderna vetenskapliga skrifter till "scriptoria" hänvisar oftast till den samlade skriftliga produktionen i ett kloster, i stället för till en fysisk plats. (sv)
  • Скрипто́рий (лат. scriptorium от scriptor — «писец, переписчик») — мастерская по переписке рукописей, преимущественно в монастырях. Первые скриптории возникли в VI—VII веках на юге Италии, во Франции, в Ирландии, Испании. Наибольшей славой в эпоху Карла Великого пользовался скрипторий Турского монастыря Святого Мартина, аббатом которого был Алкуин. (ru)
  • Скрипто́рій (лат. писальний, або писальне місце) — майстерня рукописних книжок у західноєвропейських монастирях VI — XII століть. Зазвичай скрипторії були при бібліотеках. Скрипторії — окреме приміщення чи кімната, ймовірно існували лише певний проміжок часу, коли якась установа чи особа потребувала нагромадження значної кількості книжок для заснування бібліотеки; тож коли бібліотека була зібрана, уже не було потреби в такому приміщенні. На початку XIII століття утворились світські майстерні рукописів, фахові писарі й переписувачі могли мати окремі приміщення для переписування, але здебільшого вони ймовірно мали писемне бюрко (стіл) біля вікна у власному домі. (uk)
rdfs:label
  • منسخ (ar)
  • Scriptorium (ca)
  • Skriptorium (cs)
  • Skriptorium (de)
  • Scriptorium (eo)
  • Scriptorium (es)
  • Scriptorium (fr)
  • Skriptorium (in)
  • Scriptorium (it)
  • 写字室 (ja)
  • Skryptorium (pl)
  • Scriptorium (nl)
  • Scriptorium (en)
  • Scriptorium (pt)
  • Скрипторий (ru)
  • Scriptorium (sv)
  • Скрипторій (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:mainInterest of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:mainInterests of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License