| dbo:abstract
|
- Els ostrogots són un dels pobles germànics. Els ostrogots van ser un poble germànic procedent de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels huns, cap al 370. El seu nom significaria 'gots de l'est', en oposició als de l'oest, els visigots. Una altra versió més recent, defensada per J. Rosales i admesa per Fermín Miranda-García, defensa que els gots eren d'origen bàltic. Van establir el seu regne al voltant del mar Negre. A les primeres èpoques, van ser vassalls dels huns, fins a la mort del seu líder Àtila. Llavors, van entrar en diversos pactes amb l'Imperi Romà. De fet, el seu gran rei, Teodoric, era també cònsol de Roma. Els ostrogots van envair part d'Itàlia i la Gàl·lia, però van ser derrotats per les tropes romanes d'Orient. El seu déu tutelar era el senyor de la guerra, una figura que els romans van identificar amb Mart. Com a cultura, van assimilar molts elements romans. Parlaven la llengua gòtica, avui dia extinta, però de gran influència en altres idiomes europeus. Els ostrogots van constituir un vast regne a l'est del riu Dnièster, a les terres al voltant del mar Negre (el que avui és part de l'actual Ucraïna i Bielorússia). Els visigots van ser els gots de l'Occident, i el seu domini territorial s'estenia des del Dniéster fins al Danubi. Els ostrogots van estar sotmesos als huns des del 375, en què vencen el rei Hermanaric, fins a la mort d'Àtila, ocorreguda el 453, quan van recobrar la seva independència i es van establir com un poble federat de Roma. Posteriorment, es van unir a altres gots que havien fugit de les seves terres a l'arribada dels huns. En el 474 en va ser triat rei Teodoric, el més conegut dels monarques ostrogots. Hi va haver diversos períodes de guerres i treves entre ell i l'emperador romà d'Orient Zenó. El 488, Teodoric va envair Itàlia i el 493 va derrotar i va donar mort, a Adda, Odoacre, rei dels hèruls. Després de la seva mort en el 526, la situació es va tornar tan violenta que en el 535 l'emperador romà d'Orient Justinià I va enviar el seu general Belisari en contra dels exèrcits ostrogots a Itàlia. La superioritat de l'exèrcit romà d'Orient va ser la clau per a l'extermini i l'aixafament de la resistència ostrogoda. Aquest poble va ser finalment assimilat en forma gradual per altres tribus germàniques, com ara els vàndals i els francs. (ca)
- Ostrogóti (též Východní Gótové, latinsky Ostrogothi nebo Austrogothi) byli raní Germáni, kteří tvořili jednu z hlavních větví východogermánských Gótů (další hlavní větev byli Vizigóti). Původ Ostrogótů se dá vysledovat až po Greutungy – odnož Gótů, kteří migrovali na jih od Baltského moře a během 3. a 4. století založili království severně od Černého moře. Podle některých zpráv se jejich říše táhla od Černého k Baltskému moři. Ostrogóti byli ve 3. století pravděpodobně gramotní a jejich obchod s Římany byl vysoce rozvinutý. Jejich podunajské království dosáhlo svého zenitu za krále Ermanaricha, o kterém se říká, že spáchal ve stáří sebevraždu, když na jeho lid zaútočili Hunové a podrobili si je asi v roce 370. Po obsazení Huny nebylo o Ostrogótech asi 80 let mnoho slyšet, než se znovu objevili v Panonii na středním toku Dunaje jako římští federáti. Po zhroucení Hunské říše po bitvě na řece Nedao (453/454) se Ostrogóti přesouvali na západ směrem k Ilýrii a hranicím Itálie, zatímco někteří zůstali na Krymu (Krymští Gótové zde existovali jako zřetelný lid až do 16. století). Během pozdního 5. a 6. století se většina Ostrogótů pod vedením Theodoricha Velikého přesunula nejprve do Moesie (c. 475–488) a později (493) ovládla výspu Západořímské říše, Apeninský poloostrov, kde založila Ostrogótské království, když Theodorich porazil vojska germánského válečníka Odoakera, kterého zabil. Následovalo období nestability, které v roce 535 svedlo východořímského císaře Justiniána I. k vyhlášení války Ostrogótům ve snaze obnovit bývalé západní provincie Římské říše. Byzantinci byli zpočátku úspěšní, ale Gótové pod vedením Totily většinu ztraceného území dobyli až do Totilovy smrti v bitvě u Tagin. Válka trvala téměř 21 let a napříč Itálií způsobila obrovské škody, čímž se snížila populace poloostrova. Zbývající Ostrogóti byli absorbováni Langobardy, kteří v roce 568 v Itálii založili království. (cs)
- القوط الشرقيون (باللاتينية: Ostrogoth) هم قبائل جرمانية شرقية عاشت في أوروبا وكان لها تأثيرا في الأحداث السياسية التي عصفت بالإمبراطورية الرومانية. (ar)
- Οι Οστρογότθοι (Λατινικά: Ostrogothi, Austrogothi) ήταν Γερμανικός λαός της Ρωμαϊκής εποχής. Τον 5ο αιώνα ακολούθησαν τους Βησιγότθους, δημιουργώντας ένα από τα δύο μεγάλα Γοτθικά βασίλεια μέσα στη Ρωμαϊκή Αυτοκρατορία, με βάση τους μεγάλους γοτθικούς πληθυσμούς που είχαν εγκατασταθεί στα Βαλκάνια τον 4ο αιώνα, έχοντας διασχίσει τον Κάτω Δούναβη. Ενώ οι Βησιγότθοι είχαν συγκροτηθεί υπό την ηγεσία του Αλάριχου Α', η νέα πολιτική οντότητα των Οστρογότθων που κατέληξε να κυβερνήσει την Ιταλία συγκροτήθηκε στα Βαλκάνια υπό την επιρροή της δυναστείας των Αμαλών, της οικογένειας του Θεοδώριχου του Μεγάλου. Μετά το θάνατο του Αττίλα και την κατάρρευση της αυτοκρατορίας των Ούννων, που συνέβη με τη το 453, η οικογένεια των Αμαλών άρχισε να συγκροτεί το βασίλειό της στην Παννονία. Ο Βυζαντινός Αυτοκράτορας Ζήνων έστρεψε αυτούς τους Γότθους της Παννονίας εναντίον εκείνων της Θράκης, αλλά αντ' αυτού οι δύο ομάδες ενώθηκαν, μετά τον θάνατο του Θράκα ηγέτη Θεοδώριχου Στράβωνα και του γιου του. Στη συνέχεια ο Ζήνων υποστήριξε τον Θεοδώριχο για να εισβάλει στην Ιταλία και να αντικαταστήσει εκεί τον Οδόακρο, που είχε υποστηρίξει προηγουμένως ως βασιλιά της. Το 493 ο Θεοδώριχος ίδρυσε το Οστρογοτθικό Βασίλειο της Ιταλίας, όταν νίκησε τις δυνάμεις του Οδόακρου και σκότωσε τον ανταγωνιστή του σε ένα συμπόσιο. Μετά το θάνατο του Θεοδώριχου υπήρξε μια περίοδος αστάθειας, που τελικά έβαλε σε πειρασμό το Βυζαντινό Αυτοκράτορα Ιουστινιανό να κηρύξει τον πόλεμο στους Οστρογότθους το 535, σε μια προσπάθεια να ανακτήσει τις πρώην δυτικές επαρχίες της Ρωμαϊκής Αυτοκρατορίας. Αρχικά οι Βυζαντινοί τα κατάφεραν αλλά υπό την ηγεσία του Τωτίλα οι Γότθοι κατέκτησαν εκ νέου το μεγαλύτερο μέρος της χαμένης επικράτειάς τους μέχρι τον θάνατό του στη Μάχη των Βουσταγαλλώρων (ή Ταγινών). Ο πόλεμος διήρκεσε σχεδόν 21 χρόνια και προκάλεσε τεράστιες ζημιές σε ολόκληρη την Ιταλία, μειώνοντας τον πληθυσμό της χερσονήσου. Οι εναπομείναντες Οστρογότθοι της Ιταλίας απορροφήθηκαν από τους Λομβαρδούς, που ίδρυσαν ένα βασίλειο στην Ιταλία το 568. Όπως και με άλλες γοτθικές ομάδες, η ιστορία των λαών που τους αποτέλεσαν πριν φτάσουν στα Ρωμαϊκά Βαλκάνια είναι δύσκολο να ανασυντεθεί λεπτομερώς. Ωστόσο οι Οστρογότθοι συνδέονται με τους προηγούμενους Γκρεουτούνγκους. Οι ίδιοι οι Οστρογότθοι αναφέρονταν πιο συχνά απλώς ως Γότθοι ακόμη και τον 5ο αιώνα, αλλά και προηγούμενα αναφέρθηκαν μια φορά, σε ένα ποίημα του Κλαυδιανού που τους συνδέει με μια ομάδα Γκρεουτούνγκων, εγκατεστημένων ως στρατιωτική μονάδα στη Φρυγία. Επιπλέον ο ιστορικός των Γότθων του 6ου αιώνα Ιορδάνης ταύτιζε επίσης τους Οστρογότθους της εποχής του με τους Γότθους που κυβερνούσε τον 4ο αιώνα ο βασιλιάς Ερμανάριχος, τους οποίους ο Ρωμαίος συγγραφέας Αμμιανός Μαρκελλίνος είχε αποκαλέσει Γκρεουτούνγκους και περιέγραψε ότι ζούσαν μεταξύ των ποταμών Δνείστερου και Ντον. Οι Ούννοι και οι Αλανοί επιτέθηκαν στους Γότθους από τα ανατολικά και μεγάλες ομάδες Γότθων μετακινήθηκαν στη Ρωμαϊκή Αυτοκρατορία, ενώ άλλοι έγιναν υποτελείς των Ούννων. (el)
- La gotoj havas orient-ĝermanan devenon, ili praloĝis en suda parto de la nuntempa Svedio kaj de tie translokiĝis al riverbuŝo de Vistula. ili migris en la 2-a jarcento suden kaj disiĝis al du partoj: la okcidentaj gotoj (visigotoj) stariĝis en Dacia, la orientaj (ostrogotoj) en norda parto de la Nigra maro. La Reĝlandon de la ostrogotoj forbalais la hunoj, poste la ostrogotoj partoprenis en la militiroj de tiuj. Post morto de Attila, ili reakiris sian sendependecon kaj setlis en la 5-a jarcento en Panonio. La Regno de Ostrogotoj, oficiale la Regno de Italio (en Latino: Regnum Italiae), estis establita de la ĝermanaj Ostrogotoj en Italio kaj najbaraj areoj el 493 ĝis 553. (eo)
- Ostrogodoak (latinez: Ostrogothi edo Austrogothi) germaniar herri bat izan ziren. 370ko hunoen inbasioaren ondotik sortutako godoen adarra ziren. Ostrogodoek Dniester ibaiko ekialdean, Itsaso Beltza inguruko lurraldeetan (gaurko Ukraina eta Bielorrusia dena), erreinu handia sortu zuten. Bisigodoak, berriz, mendebaldeko godoak ziren eta bere erreinua Dniesterretik Danubioraino zegoen. 375 urtetik 453 urtera arte,Atila hil zenean, ostrogodoak hunoen menpean zeuden, harrezkero Erromako herri federatua izateko. 474an Teodoriko Handia Ostrogodoen errege bihurtu zen. Honek, ostrogodoen erregerik ezagunena, Bizantzioko Zenon enperadorearekin makina bat guda eta tregoa izan zituen. 488 urtean Teodorikok Italia inbaditu zuen eta 493an Addan Odoakro, heruloen erregea, hil zuen, bere herria mendean hartuz. 526an Teodoriko hil zenean, hain zen bortitza egoera non 535an bizantziar enperadorea Justiniano I.ak bere jenerala Belisario bidali baitzuen Italian zeuden ostrogodoen kontra. Bizantziar armadaren nagusitasunak ostrogodoen suntsipena ekarri zuen. Azkenean, ostrogodoek apurka-apurka bere izaera galdu zuten, beste tribu germaniarrek, bandaloak edo frankoek, bereganatuta. (eu)
- Los ostrogodos fueron un pueblo germánico procedente de la división que sufrieron los godos en el siglo III. Los godos que se establecieron al este del río Dniéster, en las tierras alrededor del mar Negro (lo que hoy es parte de la actual Ucrania y Bielorrusia), formaron una confederación con los pueblos de las estepas conocida como greutungos. Los greutungos estuvieron sometidos a los hunos desde 375, año en que vencieron al rey Hermanarico, hasta la batalla de Nedao, ocurrida en 454, cuando recobraron su independencia, y los ostrogodos, como pasaron a denominarse, se establecieron como un pueblo federado de Roma. Posteriormente se les unieron otros godos que habían huido de sus tierras a la llegada de los hunos. En el año 474 fue elegido rey Teodorico, el más conocido de los monarcas ostrogodos. Hubo varios períodos de guerras y treguas entre él y el emperador bizantino Zenón. En 488, Teodorico invadió Italia y en 493 derrotó y dio muerte en Adda a Odoacro, rey de los hérulos. Tras su muerte en el año 526, la situación se volvió tan violenta que en el 535 el emperador bizantino Justiniano I envió a su general Belisario contra los ejércitos ostrogodos en Italia. La superioridad del ejército bizantino fue la clave para la derrota, el exterminio y el aplastamiento de la resistencia ostrogoda. Este pueblo fue finalmente asimilado en forma gradual por otras tribus germánicas, tales como los vándalos y los francos. (es)
- Les Ostrogoths sont une confédération à dominante germanique qui apparaît dans l'Antiquité et poursuit son évolution jusqu'à l'Antiquité tardive. Ils font partie des Goths et apparaissent dans les bassins de la Vistule, puis du Dniepr et du Boug méridional, d'où ils sont évincés par les Huns dans les années 370, avant de ravager les Balkans pour finalement conquérir l'Italie en 493 sous le règne de Théodoric le Grand. Une petite minorité reste en Crimée. Christianisés relativement tôt par Wulfila, ils suivent l'arianisme avec les autres goths lors de cette scission et l'imposeront dans une partie de l'Italie. La Provence était déjà arienne sous le royaume wisigoth quand elle passera dans le royaume ostrogoth. Rome, en Italie, abritait paradoxalement le pape, nicéen. (fr)
- The Ostrogoths (Latin: Ostrogothi, Austrogothi) were a Roman-era Germanic people. In the 5th century, they followed the Visigoths in creating one of the two great Gothic kingdoms within the Roman Empire, based upon the large Gothic populations who had settled in the Balkans in the 4th century, having crossed the Lower Danube. While the Visigoths had formed under the leadership of Alaric I, the new Ostrogothic political entity which came to rule Italy was formed in the Balkans under the influence of the Amal dynasty, the family of Theodoric the Great. After the death of Attila and collapse of the Hunnic empire represented by the Battle of Nedao in 453, the Amal family began to form their kingdom in Pannonia. Byzantine Emperor Zeno played these Pannonian Goths off against the Thracian Goths, but instead the two groups united after the death of the Thracian leader Theoderic Strabo and his son Recitach. Zeno then backed Theodoric to invade Italy and replace Odoacer there, whom he had previously supported as its king. In 493, Theodoric established the Ostrogothic Kingdom of Italy, when he defeated Odoacer's forces and killed his rival at a banquet. Following the death of Theodoric, there was a period of instability, eventually tempting the Byzantine Emperor Justinian to declare war on the Ostrogoths in 535, in an effort to restore the former western provinces of the Roman Empire. Initially, the Byzantines were successful, but under the leadership of Totila, the Goths reconquered most of the lost territory until Totila's death at the Battle of Taginae. The war lasted for almost 21 years and caused enormous damage across Italy, reducing the population of the peninsula. Any remaining Ostrogoths in Italy were absorbed into the Lombards, who established a kingdom in Italy in 568. As with other Gothic groups, the history of the peoples who made them up before they reached the Roman Balkans is difficult to reconstruct in detail. However, the Ostrogoths are associated with the earlier Greuthungi. The Ostrogoths themselves were more commonly referred to simply as Goths even in the 5th century, but before then they were referred to once, in a poem by Claudian which associates them with a group of Greuthungi, settled as a military unit in Phrygia. Furthermore, the 6th century historian of the Goths Jordanes also equated the Ostrogoths of his time to the Goths ruled by King Ermanaric in the 4th century, who the Roman writer Ammianus Marcellinus had called Greuthungi, and described as living between the Dniester and Don rivers. Huns and Alans attacked the Goths from the east and large groups of Goths moved into the Roman Empire, while others became subservient to the Huns. (en)
- Ostrogoth (bahasa Rusia: Остроготьх) adalah cabang dari suku Goth yang memegang peran penting dalam politik Kekaisaran Romawi akhir. Suku Goth sebagai satu bangsa disebut dalam berbagai sumber sampai abad ke-3 Masehi, ketika mereka terpecah menjadi Ostrogoth dan Visigoth. Kedua suku menyembah dewa perang . Suku Visigoth kemudian bermukim di provinsi Romawi Dacia, sedangkan suku Ostrogoth di utara Laut Hitam, antara sungai Donau dan , sekarang Rumania, Moldavia, dan Ukraina barat. Suku Ostrogoth ditaklukkan oleh suku Hun sekitar tahun 370, dengan pemimpinnya melakukan bunuh diri pada 378. Mereka kemudian tinggal bersama-sama di daerah Balkan bersama suku Hun. Setelah kematian Attila pada 453, suku Ostrogoth memerdekakan diri dalam Pertempuran Nedao pada 454, dipimpin oleh . Theodoric, anak Theodemir, kemudian menjadi raja Ostrogoth. Ia dilahirkan sekitar tahun 454, dibesarkan di Constantinople. (in)
- Gli Ostrogoti (in latino Ostrogothi o Austrogothi) erano il ramo orientale dei Goti, una tribù germanica che influenzò gli eventi politici del tardo Impero romano. Sconfissero Odoacre, che aveva deposto Romolo Augusto, ultimo Imperatore Romano d'Occidente, e si insediarono in Italia. Furono poi sconfitti dai Bizantini. (it)
- 동고트족(라틴어: Ostrogothi 또는 Austrogothi)은 동게르만족 중 하나인 고트족―다른 일파는 서고트족이다.―의 일파(一派)로서, 로마 제국의 마지막 시기에 정치적으로 중요한 역할을 담당한 민족이다. 이들은 타키투스 시대에 비스와 강 하류(下流)지방에 단일 부족 국가를 형성하고, 3세기까지 동남방으로 이동한 고트족 가운데 흑해 서북안(西北岸)에 정착한 게르만족의 일파이다. 4세기 후반 밑에서 전성기를 이루고 370년경 동방으로부터 이동한 훈족의 지배 하에 들어가지만, 아틸라의 죽음에 의하여 훈 제국이 와해되자 독립하여 457년 판노니아로 이주했다. 이어서 483년 테오도리쿠스 대왕 아래서 다키아, 모에시아로 옮기고, 488년 이탈리아에 들어가 전(全)반도를 정복, 동고트 왕국을 건설하였다. 그리고 동고트 왕국은 552년 동로마에 의해 멸망당했다. (ko)
- 東ゴート族（ひがしゴートぞく、Ostrogoths）は、ゲルマン人の一派。 (ja)
- De Ostrogoten (Ostragoten, Oostgoten) vormden samen met de Visigoten de twee hoofdgroepen waarin de (Oost-)Germaanse stam der Goten zich splitste. Volgens de klassieke geschiedschrijvers werd vanaf circa 270 onderscheid gemaakt tussen de twee Gotische stammen. De Ostrogoten werden ook wel Oostgoten genoemd ter onderscheiding van de Visigoten of Westgoten. Deze benaming is echter omstreden. Vermoedelijk zijn de benamingen ontstaan op basis van de verschillende gebieden waarin de Goten zich hadden gevestigd. (nl)
- Ostrogoter eller östgoter (lat. ostrogothi, l. ostrogothæ) var ett av de två huvudfolken bland goterna som är kända sedan år 291. Det självbeskrivande namnet ostrogoter (först nämnt på 390-talet som Greutungi-Ostrogothi) har betydelsen den uppgående solens goter, från vilken de sekundära tolkningarna "öst-" och "de lysande" senare härletts. Redan i början av 400-talet försvann beteckningen Greutungi som betydde ungefär "de som bor på stäpper och grusstränder" och som hörde ihop med det gamla namnet på Visigoterna: Tervingi (skogsbor). Sidonius Apollinaris nämner 456 att ostrogoterna är ättlingar till det folk som Ammianus Marcellinus omkring 395 hade skrivit om och då kallat Greutungi. Det största verket om ostrogoternas historia av Cassiodorus har gått förlorat, men sammanfattas av Jordanes i Getica. En annan källa är Prokopios. Redan i början av 200-talet anlände de första goterna till Svarta havet, efterföljda av gepider och heruler. Goternas förtrupp begav sig snart därifrån och bosatte sig vid Donaus mynning, och denna stam var de senare så ryktbara visigoterna. Goterna och herulerna anföll sedan Romarriket både till lands och till sjöss ett flertal gånger och försökte erövra Konstantinopel, Aten m.fl. Deras anfallande flottor "räknade ofta så många fartyg att de mer kunde betraktas som flytande kungariken än som sjörövareskader". År 268 kommer främst herulerna tillbaka men besegras av kejsar Claudius II, och sammanlagt stupar drygt 100 000 goter, varefter Moesien och Thracien åter blir romerska besittningar. Sedan Dacien (motsvarande ett område som utgör nuvarande östra Ungern, Moldavien, stora delar av Rumänien och de nordligaste delarna av Serbien och Bulgarien) givits åt goterna, lyckades ostrogoterna småningom underkuva en mängd germanska, slaviska och finskugriska folk norr om Donau, så att de under Ermanarik (av amalernas ätt) efter år 350 slutligen kanske kom att härska ända upp mot Östersjön. Ermanariks stora, men löst hopfogade välde störtade emellertid samman vid hunnernas anstormande 375, och ostrogoterna blev själva lydfolk under dessa, tidvis med, tidvis utan egna kungar. Efter hunnerkonungen Attilas tåg till Gallien, vid vilket ostrogoterna måste medverka, lösgjorde de sig emellertid från det hunniska oket och fick såsom romerska foederati (bundsförvanter) slå sig ned i Pannonia (västra Ungern). Den vidare historien fram till Theoderiks död finns beskriven i artikeln om Theoderik den store. Efter Theoderiks död år 526 störtade även detta ostrogotiska välde samman, och följdes av en tid av upplösning som ledde till ostrogoternas nästan fullständiga förgörelse. Theoderiks dotter Amalasuntha fick förestå sin omyndige son Athalaric men retade sina gotiska undersåtar genom att gynna den romerska befolkningen och då hon sökt stöd hos den bysantinske kejsar Justinianus I och låtit mörda huvudmännen för den gotiska oppositionen bemäktigade sig vid Athalarics död år 534 hennes släkting Theodahad kronan och lät döda Amalasuntha. Detta gav kejsar Justinianus förevändning att sända Belisarius med en armé till Italien (535). Theodahad avsattes och dödades sedan det ryktats att han i hemlighet stått i samförstånd med fienden, och Witigis (lat. Vitiges) valdes till kung samt gifte sig med Athalarics syster Mathasuentha. Rom föll i Belisarius händer genom de romerska invånarnas försorg, och trots en årslång belägring (feb. 537-mars 538) lyckades inte Witigis återta staden. Witigis erbjöd frankerna de ostrogotiska besittningarna i Gallien men detta fick som enda resultat att frankerna stärktes i sin ambition att permanenta sin närvaro i Italien - Belisarius avvärjde detta och belägrade 539 Witigis i Ravenna. Under belägringen av Ravenna anlände fredsbud från kejsar Justinianus, kanske tack vare att Witigis lyckats hetsa perserna till krig mot denne. Belisarius fortsatte dock belägringen på eget bevåg. Ostrogoterna erbjöd då Belisarius kronan och han låtsades ta emot erbjudandet, varefter han bemäktigade sig Ravenna 540 och sedan avseglade med Witigis, dennes gemål och den ostrogotiska kungaförmögenheten, till Konstantinopel. Ildibad valdes då till ny ostrogotsk kung, varpå han omgående mördades, och rugiern Erarik bemäktigade sig tronen, mördades, och efterträddes av Ildibads brorson Totila (lat. Badvila). Totila drog nytta av Belisarius frånvaro och lyckades erövra större delen av Italien. Justinianus återgav då Belisarius befälet år 544 för att denne skulle rädda Rom, men gav honom inte tillräckliga resurser för att fullgöra uppdraget. 546 lyckades Totila inta Rom, men vågade inte utsätta sig för belägring utan utrymde staden efter att ha störtat en del av dess murar. Belisarius återintog Rom och Totila belägrade honom ånyo men utan att lyckas inta staden. När kejsaren inte skickade förstärkning utverkade Belisarius sin återkallelse 549 och Totila kunde återigen besätta Rom och därefter söka fred med kejsaren. Istället skickade Justinianus 551 en betydande armé under Narses, som 552 vid i Umbrien besegrade goterna, varvid Totila omkom. Den siste ostrogotiske kungen skulle bli Teja, som slutligen omkom samma år efter att hans här huggits ner så när som på 1000 man vid foten av Vesuvius. De överlevande fick fri lejd ut ur Italien. Vissa fasta platser var ännu i ostrogotisk besittning och styrkor från dessa förenade sig 552-553 med en frankisk-alemannisk här som ryckte in i Italien, men Narses besegrade denna här vid Capua och därmed var erövringen av Italien fullbordad. (sv)
- Остго́ты (остроготы (лат. Ostrogothi) или грейтунги, гревтунги (лат. Greutungi)) — древнегерманское племя, составлявшее восточную ветвь готского племенного объединения, распавшегося к середине III века (либо к 268—270 годам) на две племенные группы: вестготов и остготов. Сыграли определенную роль в этногенезе некоторых народов Европы. В частности, наряду с лангобардами, остготы считаются одними из далёких предков современных итальянцев. (ru)
- Ostrogoci, Goci wschodni lub Greutungowie (dosł. „ludzie stepu”), (łac. Ostrogothi) – jedno z plemion germańskich. W III w. i w 1. połowie IV w., tak jak wiele innych plemion germańskich, zbliżyli się do granic Imperium Rzymskiego i osiedlili się daleko na wschodzie na północnych wybrzeżach Morza Czarnego. Przybyli prawdopodobnie z południowych wybrzeży Morza Bałtyckiego, a wcześniej z południowej Skandynawii. W roku 378 Ostrogoci wspomogli Wizygotów w bitwie pod Adrianopolem, w wyniku której zginął cesarz rzymski Walens. Nowy cesarz zgodził się na zamieszkanie przez Ostrogotów Dacji i Mezji pod warunkiem, że nie będą nękać Konstantynopola. (pl)
- Os ostrogodos eram um ramo dos godos, povo germânico que, segundo Jordanes, surgiu na região meridional da Escandinávia. Esse povo originalmente era um povo unificado mas acabou por dividir-se em dois ramos: visigodos (que significa "godos do oeste") e ostrogodos (que significa "godos do leste"). Nenhuma outra fonte primária menciona esta longa migração, que poderia ter-se iniciado no Báltico ou no mar Negro e é possível que os godos tenham se desenvolvido como um povo distinto dos demais bárbaros nas fronteiras do Império Romano. Os godos, segundo Jordanes, se distinguiam por usarem escudos redondos e espadas curtas e obedecerem fielmente a seus reis. A única fonte da história inicial dos godos é a Gética de Jordanes (publicada em 551), um resumo de Libri XII De Rebus Gestis Gothorum, história escrita por Cassiodoro, em doze volumes, por volta de 530. A obra de Cassiodoro perdeu-se e Jordanes nem mesmo deve tê-la em mãos para consulta, portanto esta fonte primária deveria ser considerada com cuidado. Cassiodoro estava no lugar certo para escrever sobre os godos, por ser ele um dos principais ministros de Teodorico, o Grande, que certamente havia ouvido algumas das canções góticas que falavam de suas origens tradicionais. (pt)
- 東哥特人（Ostrogoths），港、台译作东哥德人，是哥德人的一個分支，3世紀時曾在黑海北邊建立一個帝國。5世紀末在義大利建立東哥德王國。東哥德人自波羅的海地區向南擴張，建起一個其幅員由頓河至德涅斯特河（在今烏克蘭西部）的大帝國。在4世紀時期，臻於鼎盛。被匈人武力入侵征服（374年）後，大部分东哥特人臣服匈人，成为匈人的臣民，后一些東哥德人沿頓河（450年？）定居。后匈人在454年灭亡之后大部分東哥德人在狄奧多里克領導下入侵亚平宁半岛。493年狄奧多里克稱義大利王。东罗马帝国皇帝查士丁尼一世征伐东哥特王国達二十年（535年？－554年），終徹底敗於东罗马帝國。此後東哥德人即不復以一個民族存在於世。 而有一部份的東哥德人遷移至克里米亞半島，所使用的語言形成了。但克里米亞哥德人，最終亦與其語言一同於約十六世紀至十八世紀間消失。 (zh)
- Остготи (остроготи лат. Ostrogothi) або грейтунги (Greutungi) — давньогерманський народ, східна гілка готів, що розділилися з кінця IV століття на вестготів (західних готів) і остготів (східних). Межею між ними в IV ст. був Дністер; остготи жили в степах між Дніпром і Доном[джерело?]. Але незабаром обидва народи посунули на захід. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- القوط الشرقيون (باللاتينية: Ostrogoth) هم قبائل جرمانية شرقية عاشت في أوروبا وكان لها تأثيرا في الأحداث السياسية التي عصفت بالإمبراطورية الرومانية. (ar)
- Gli Ostrogoti (in latino Ostrogothi o Austrogothi) erano il ramo orientale dei Goti, una tribù germanica che influenzò gli eventi politici del tardo Impero romano. Sconfissero Odoacre, che aveva deposto Romolo Augusto, ultimo Imperatore Romano d'Occidente, e si insediarono in Italia. Furono poi sconfitti dai Bizantini. (it)
- 동고트족(라틴어: Ostrogothi 또는 Austrogothi)은 동게르만족 중 하나인 고트족―다른 일파는 서고트족이다.―의 일파(一派)로서, 로마 제국의 마지막 시기에 정치적으로 중요한 역할을 담당한 민족이다. 이들은 타키투스 시대에 비스와 강 하류(下流)지방에 단일 부족 국가를 형성하고, 3세기까지 동남방으로 이동한 고트족 가운데 흑해 서북안(西北岸)에 정착한 게르만족의 일파이다. 4세기 후반 밑에서 전성기를 이루고 370년경 동방으로부터 이동한 훈족의 지배 하에 들어가지만, 아틸라의 죽음에 의하여 훈 제국이 와해되자 독립하여 457년 판노니아로 이주했다. 이어서 483년 테오도리쿠스 대왕 아래서 다키아, 모에시아로 옮기고, 488년 이탈리아에 들어가 전(全)반도를 정복, 동고트 왕국을 건설하였다. 그리고 동고트 왕국은 552년 동로마에 의해 멸망당했다. (ko)
- 東ゴート族（ひがしゴートぞく、Ostrogoths）は、ゲルマン人の一派。 (ja)
- De Ostrogoten (Ostragoten, Oostgoten) vormden samen met de Visigoten de twee hoofdgroepen waarin de (Oost-)Germaanse stam der Goten zich splitste. Volgens de klassieke geschiedschrijvers werd vanaf circa 270 onderscheid gemaakt tussen de twee Gotische stammen. De Ostrogoten werden ook wel Oostgoten genoemd ter onderscheiding van de Visigoten of Westgoten. Deze benaming is echter omstreden. Vermoedelijk zijn de benamingen ontstaan op basis van de verschillende gebieden waarin de Goten zich hadden gevestigd. (nl)
- Остго́ты (остроготы (лат. Ostrogothi) или грейтунги, гревтунги (лат. Greutungi)) — древнегерманское племя, составлявшее восточную ветвь готского племенного объединения, распавшегося к середине III века (либо к 268—270 годам) на две племенные группы: вестготов и остготов. Сыграли определенную роль в этногенезе некоторых народов Европы. В частности, наряду с лангобардами, остготы считаются одними из далёких предков современных итальянцев. (ru)
- Ostrogoci, Goci wschodni lub Greutungowie (dosł. „ludzie stepu”), (łac. Ostrogothi) – jedno z plemion germańskich. W III w. i w 1. połowie IV w., tak jak wiele innych plemion germańskich, zbliżyli się do granic Imperium Rzymskiego i osiedlili się daleko na wschodzie na północnych wybrzeżach Morza Czarnego. Przybyli prawdopodobnie z południowych wybrzeży Morza Bałtyckiego, a wcześniej z południowej Skandynawii. W roku 378 Ostrogoci wspomogli Wizygotów w bitwie pod Adrianopolem, w wyniku której zginął cesarz rzymski Walens. Nowy cesarz zgodził się na zamieszkanie przez Ostrogotów Dacji i Mezji pod warunkiem, że nie będą nękać Konstantynopola. (pl)
- 東哥特人（Ostrogoths），港、台译作东哥德人，是哥德人的一個分支，3世紀時曾在黑海北邊建立一個帝國。5世紀末在義大利建立東哥德王國。東哥德人自波羅的海地區向南擴張，建起一個其幅員由頓河至德涅斯特河（在今烏克蘭西部）的大帝國。在4世紀時期，臻於鼎盛。被匈人武力入侵征服（374年）後，大部分东哥特人臣服匈人，成为匈人的臣民，后一些東哥德人沿頓河（450年？）定居。后匈人在454年灭亡之后大部分東哥德人在狄奧多里克領導下入侵亚平宁半岛。493年狄奧多里克稱義大利王。东罗马帝国皇帝查士丁尼一世征伐东哥特王国達二十年（535年？－554年），終徹底敗於东罗马帝國。此後東哥德人即不復以一個民族存在於世。 而有一部份的東哥德人遷移至克里米亞半島，所使用的語言形成了。但克里米亞哥德人，最終亦與其語言一同於約十六世紀至十八世紀間消失。 (zh)
- Остготи (остроготи лат. Ostrogothi) або грейтунги (Greutungi) — давньогерманський народ, східна гілка готів, що розділилися з кінця IV століття на вестготів (західних готів) і остготів (східних). Межею між ними в IV ст. був Дністер; остготи жили в степах між Дніпром і Доном[джерело?]. Але незабаром обидва народи посунули на захід. (uk)
- Els ostrogots són un dels pobles germànics. Els ostrogots van ser un poble germànic procedent de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels huns, cap al 370. El seu nom significaria 'gots de l'est', en oposició als de l'oest, els visigots. Una altra versió més recent, defensada per J. Rosales i admesa per Fermín Miranda-García, defensa que els gots eren d'origen bàltic. Van establir el seu regne al voltant del mar Negre. Aquest poble va ser finalment assimilat en forma gradual per altres tribus germàniques, com ara els vàndals i els francs. (ca)
- Ostrogóti (též Východní Gótové, latinsky Ostrogothi nebo Austrogothi) byli raní Germáni, kteří tvořili jednu z hlavních větví východogermánských Gótů (další hlavní větev byli Vizigóti). Původ Ostrogótů se dá vysledovat až po Greutungy – odnož Gótů, kteří migrovali na jih od Baltského moře a během 3. a 4. století založili království severně od Černého moře. Podle některých zpráv se jejich říše táhla od Černého k Baltskému moři. Ostrogóti byli ve 3. století pravděpodobně gramotní a jejich obchod s Římany byl vysoce rozvinutý. Jejich podunajské království dosáhlo svého zenitu za krále Ermanaricha, o kterém se říká, že spáchal ve stáří sebevraždu, když na jeho lid zaútočili Hunové a podrobili si je asi v roce 370. (cs)
- Οι Οστρογότθοι (Λατινικά: Ostrogothi, Austrogothi) ήταν Γερμανικός λαός της Ρωμαϊκής εποχής. Τον 5ο αιώνα ακολούθησαν τους Βησιγότθους, δημιουργώντας ένα από τα δύο μεγάλα Γοτθικά βασίλεια μέσα στη Ρωμαϊκή Αυτοκρατορία, με βάση τους μεγάλους γοτθικούς πληθυσμούς που είχαν εγκατασταθεί στα Βαλκάνια τον 4ο αιώνα, έχοντας διασχίσει τον Κάτω Δούναβη. Ενώ οι Βησιγότθοι είχαν συγκροτηθεί υπό την ηγεσία του Αλάριχου Α', η νέα πολιτική οντότητα των Οστρογότθων που κατέληξε να κυβερνήσει την Ιταλία συγκροτήθηκε στα Βαλκάνια υπό την επιρροή της δυναστείας των Αμαλών, της οικογένειας του Θεοδώριχου του Μεγάλου. (el)
- La gotoj havas orient-ĝermanan devenon, ili praloĝis en suda parto de la nuntempa Svedio kaj de tie translokiĝis al riverbuŝo de Vistula. ili migris en la 2-a jarcento suden kaj disiĝis al du partoj: la okcidentaj gotoj (visigotoj) stariĝis en Dacia, la orientaj (ostrogotoj) en norda parto de la Nigra maro. La Reĝlandon de la ostrogotoj forbalais la hunoj, poste la ostrogotoj partoprenis en la militiroj de tiuj. Post morto de Attila, ili reakiris sian sendependecon kaj setlis en la 5-a jarcento en Panonio. (eo)
- Los ostrogodos fueron un pueblo germánico procedente de la división que sufrieron los godos en el siglo III. Los godos que se establecieron al este del río Dniéster, en las tierras alrededor del mar Negro (lo que hoy es parte de la actual Ucrania y Bielorrusia), formaron una confederación con los pueblos de las estepas conocida como greutungos. Los greutungos estuvieron sometidos a los hunos desde 375, año en que vencieron al rey Hermanarico, hasta la batalla de Nedao, ocurrida en 454, cuando recobraron su independencia, y los ostrogodos, como pasaron a denominarse, se establecieron como un pueblo federado de Roma. (es)
- Ostrogodoak (latinez: Ostrogothi edo Austrogothi) germaniar herri bat izan ziren. 370ko hunoen inbasioaren ondotik sortutako godoen adarra ziren. Ostrogodoek Dniester ibaiko ekialdean, Itsaso Beltza inguruko lurraldeetan (gaurko Ukraina eta Bielorrusia dena), erreinu handia sortu zuten. Bisigodoak, berriz, mendebaldeko godoak ziren eta bere erreinua Dniesterretik Danubioraino zegoen. 375 urtetik 453 urtera arte,Atila hil zenean, ostrogodoak hunoen menpean zeuden, harrezkero Erromako herri federatua izateko. (eu)
- The Ostrogoths (Latin: Ostrogothi, Austrogothi) were a Roman-era Germanic people. In the 5th century, they followed the Visigoths in creating one of the two great Gothic kingdoms within the Roman Empire, based upon the large Gothic populations who had settled in the Balkans in the 4th century, having crossed the Lower Danube. While the Visigoths had formed under the leadership of Alaric I, the new Ostrogothic political entity which came to rule Italy was formed in the Balkans under the influence of the Amal dynasty, the family of Theodoric the Great. (en)
- Ostrogoth (bahasa Rusia: Остроготьх) adalah cabang dari suku Goth yang memegang peran penting dalam politik Kekaisaran Romawi akhir. Suku Goth sebagai satu bangsa disebut dalam berbagai sumber sampai abad ke-3 Masehi, ketika mereka terpecah menjadi Ostrogoth dan Visigoth. Kedua suku menyembah dewa perang . Suku Visigoth kemudian bermukim di provinsi Romawi Dacia, sedangkan suku Ostrogoth di utara Laut Hitam, antara sungai Donau dan , sekarang Rumania, Moldavia, dan Ukraina barat. (in)
- Les Ostrogoths sont une confédération à dominante germanique qui apparaît dans l'Antiquité et poursuit son évolution jusqu'à l'Antiquité tardive. Ils font partie des Goths et apparaissent dans les bassins de la Vistule, puis du Dniepr et du Boug méridional, d'où ils sont évincés par les Huns dans les années 370, avant de ravager les Balkans pour finalement conquérir l'Italie en 493 sous le règne de Théodoric le Grand. Une petite minorité reste en Crimée. (fr)
- Ostrogoter eller östgoter (lat. ostrogothi, l. ostrogothæ) var ett av de två huvudfolken bland goterna som är kända sedan år 291. Det självbeskrivande namnet ostrogoter (först nämnt på 390-talet som Greutungi-Ostrogothi) har betydelsen den uppgående solens goter, från vilken de sekundära tolkningarna "öst-" och "de lysande" senare härletts. Redan i början av 400-talet försvann beteckningen Greutungi som betydde ungefär "de som bor på stäpper och grusstränder" och som hörde ihop med det gamla namnet på Visigoterna: Tervingi (skogsbor). Sidonius Apollinaris nämner 456 att ostrogoterna är ättlingar till det folk som Ammianus Marcellinus omkring 395 hade skrivit om och då kallat Greutungi. Det största verket om ostrogoternas historia av Cassiodorus har gått förlorat, men sammanfattas av Jorda (sv)
- Os ostrogodos eram um ramo dos godos, povo germânico que, segundo Jordanes, surgiu na região meridional da Escandinávia. Esse povo originalmente era um povo unificado mas acabou por dividir-se em dois ramos: visigodos (que significa "godos do oeste") e ostrogodos (que significa "godos do leste"). Nenhuma outra fonte primária menciona esta longa migração, que poderia ter-se iniciado no Báltico ou no mar Negro e é possível que os godos tenham se desenvolvido como um povo distinto dos demais bárbaros nas fronteiras do Império Romano. Os godos, segundo Jordanes, se distinguiam por usarem escudos redondos e espadas curtas e obedecerem fielmente a seus reis. (pt)
|
.jpg?width=300)
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}