| dbo:abstract
|
- La Via Egnàcia (en albanès Rruga Egnatia, en macedònic Виа Игнација Via Ignacija, en grec Εγνατία Οδός Egnatia Odós) era una via construïda pels romans al voltant del 146 aC. Fou dita així per , procònsol de Macedònia, qui ordenà la seua construcció. La via s'estén des de l'antiga Il·líria, Macedònia i Tràcia, travessant les actuals Albània, Macedònia del Nord, Grècia i Turquia. Fou traçada per a unir les diferents colònies romanes des del mar Adriàtic fins a Constantinoble. Des d'Apol·lònia d'Il·líria es va a Macedònia per la Via Egnàcia, que es dirigix a l'est i té mil·liaris fins a (l'actual ) i el riu Hebre, cosa que comprèn un espai de 535 milles. Si es gradua la milla en huit estadis, sumarà 4.280 estadis; però, segons el càlcul de Polibi, que afegix dos , és a dir, un terç d'estadi a cada milla, cal afegir a la suma ja dita 178 estadis. Els que partixen d'Epidamne i els que ixen d'Apol·lònia, després de recórrer una mateixa distància, es troben a la meitat de la via. Tota ella porta el nom d'Egnàcia, però a la primera part li deien a més camí de Candàvia, que és una muntanya d'Il·líria, on conduïx este camí, entre la ciutat de Licnidus i un lloc anomenat Piló, que separa Il·líria de Macedònia. Des d'allí passa pròxima a Barenus i va per Heraclea Lincestis, Lincestis i per Eòrdia, a la ciutat d'Edessa, a la de Pel·la i fins a Salònica. Als Balcans hi ha una íntima connexió entre l'exèrcit romà i la vida de les províncies, de manera que la romanització és, sobretot, obra de l'exèrcit, que construïa calçades, ponts i campaments amb els seus ravals de comerciants que podien transformar-se en municipis o colònies quan la legió partia; també l'exèrcit deixava al seu pas veterans que s'instal·laven en grups, formant colònies. A Macedònia, l'eix estratègic de la província, la ruta d'Àsia per a les legions i fins a l'era moderna la principal via de comunicació terrestre de la península, va ser la Via Egnàcia, anomenada pels aromanesos Calea Mare ('via gran'). Des de la seua construcció (entre 146-125 aC fins al segle vii, açò és, més de huit segles), va ser una vertadera ruta de romanització, la connexió més curta entre Roma i Constantinoble. No és simple casualitat el fet que al llarg de la Via Egnàcia es troben una bona part dels més importants nuclis aromans de Macedònia: les dos vies que eixien dels ports de Dirraqui (Durrës) i Apol·lònia, entre els quals viuen els aromanesos de , s'unien a ; des d'allí la via passava per Licnidus (Okhrida), Heraclea Lincestis (Bitola), Edessa, Filipòpolis —Plòvdiv, a Bulgària— i , al marge dret del Danubi, on entrava a Tràcia i continuava fins a Constantinoble. Per esta ruta van circular els famosos caravaners i comerciants aromanesos que es dirigien fins a Venècia o Ragusa (i des d'allí a Messina, Ancona i Sardenya) fins a mitjan segle xviii, quan van abandonar el comerç amb Itàlia a favor d'Hongria, Àustria i Alemanya. La Via Egnàcia va ser reparada i estesa en diverses ocasions. Persistí com a ruta d'importància comercial i estratègica durant segles, i va ser una de les més importants carreteres de l'Imperi Romà d'Orient, connectant Durrës (a l'Adriàtic) amb Okhrida, Tessalònica, Perint i finalment Constantinoble, al Bòsfor. Quasi tot el comerç terrestre romà d'Orient amb Europa occidental viatjava al llarg de la Via Egnàcia. Durant les Croades, els exèrcits viatjaven fins a l'est per terra seguint la carretera fins a Constantinoble abans de travessar fins a l'Àsia Menor. En la Quarta Croada, el control de la carretera va ser vital per a la supervivència de l'Imperi Llatí, igual com per al seu successor, l'Imperi de Nicea i el Despotat de l'Epir. Des de la muntanya de Candàvia sortint de Dirraqui fins a Tessalònica (una altra branca sortia d'Apol·lònia d'Il·líria i ambdues branques s'unien a Clodiana), a la part de la via coneguda com a via Candàvia, les estacions foren:
* Clodiana
* Scampa
*
* Licnidus (Lychnidus)
* Nicias
* Heraclea
* Cellae
* Edessa
* Pella
* Thessalonica De Tessalònica a Cípsela, és a dir a la via Egnàcia pròpia, les estacions foren:
* Apollonia
* Amphipolis
* Philippi (Filipos)
* Acontisma
* Otopisus (Topirus)
* Stabulum Diomedis
* Maximianòpolis
* Brizice o Brendice
* Trajanòpolis
* Cypsela (ca)
- Via Egnatia (řecky: Εγνατία Οδός) byla starověká římská silnice vybudovaná ve 2. století př. n. l. Procházela římskými provinciemi Illyria, Macedonia a Thracia na území dnešních států Albánie, Severní Makedonie, Řecka a evropské části Turecka. Byla pojmenována podle makedonského prokonzula . Antická Via Egnatia u města Kavala Začínala ve městě (dnešní Durrës) na pobřeží Jadranu podél řeky Genusus (Shkumbin), přes pohoří , a dále k Ochridskému jezeru. Dále se stáčela k jihu a přes horské soutěsky vedla do města Soluň na pobřeží Egejského moře, odkud přes Thrákii pokračovala do města Byzantium (dnešní Istanbul). Její celková délka byla přibližně 1 120 km (746 římských mil). Jako většina hlavních římských silnic byla 6 metrů široká a dlážděná polygonálními kamennými deskami nebo tvrdou vrstvou písku. Poslední rozsáhlé opravy silnice byly podle údajů na zachovaných milnících provedeny za císaře Traiana. Během 5. století byla její západní část podle některých historiků již téměř neprůchodná. (cs)
- Στη Ρωμαϊκή Αυτοκρατορία, ένας από τους δύο πιο σημαντικούς δρόμους που ξεκινούσαν από την πρωτεύουσα Ρώμη ήταν η Via Egnatia, ουσιαστικά προέκταση της Via Traiana. Ξεκινώντας από τη Ρώμη και με νοτιοανατολική κατεύθυνση, την Απουλία (Puglia) μέχρι τη), που βρισκόταν μεταξύ των πόλεων-λιμένων της Απουλίας Μπάρι και Μπρίντιζι και, πιο συγκεκριμένα, των πόλεων Monopoli και Fasano στις δυτικές πλευρές της Αδριατικής. Το επί ιταλικής χερσονήσου χερσαίο οδικό τμήμα ονομαζόταν Via Traiana προς τιμήν του Ρωμαίου αυτοκράτορα Τραϊανού. Ακολουθούσε η υπερπόντια προέκτασή της από τη Γνάθια στην απέναντι ανατολική πλευρά της Αδριατικής την αρχαία Επίδαμνο, το σημερινό Δυρράχιο, αποτελώντας ένα είδος πορθμείου μεταξύ των δυτικών και ανατολικών ακτών της Αδριατικής. Διέσχιζε τη Βαλκανική χερσόνησο από την ανατολική Αδριατική ως τα Κύψελα, περνώντας από την Επίδαμνο (Δυρράχιο), Λυχνιδό (Αχρίδα), Ηράκλεια, Βεύη, Πέλλα, Θεσσαλονίκη, Αμφίπολη, Φιλίππους, , Μαξιμιανούπολη, Σάλη και Τραϊανούπολη, συνδέοντας τη νότια Ιταλία και τη δυτική Μεσόγειο με το Αιγαίο, την ανατολική Μεσόγειο, τον (el)
- Die Via Egnatia (griechisch Ἐγνατία Ὁδός) war eine römische Straße auf dem Balkan, welche die Adriaküste mit dem Bosporus verband. Als östliche Fortsetzung der Via Appia war sie der direkte Weg zwischen Rom und Konstantinopel, den beiden großen Metropolen des spätantiken Römischen Reichs. Die antike Straße verlief durch Illyrien, Makedonien und Thrakien, die heute auf dem Gebiet der modernen Staaten Albanien, Nordmazedonien, Griechenland, Bulgarien und Türkei liegen. Ausgangspunkt war Dyrrhachium (heute Durrës) an der Adria. Ein südlicher Zweig begann in Apollonia (beim heutigen Fier), die damals ebenfalls eine bedeutende Hafenstadt war. Im Tal des Shkumbin kamen die beiden Zweige zunächst wieder zusammen. In der Gegend des Ohridsees gab es wiederum zwei Routen, die sich unweit von Heraclea Lynchestis (heute Bitola) trafen. Dann führte der Weg nach Süden auf Thessalonike zu, von dort ging es wieder ostwärts, an der nordgriechischen Halbinsel Chalkidike vorbei, nach Byzanz. Die rund um das Jahr 146 v. Chr. gebaute Heerstraße wurde nach Gnaeus Egnatius, Prokonsul von Makedonien, benannt. Er hatte den Bau in Auftrag gegeben. Streckenweise wurden makedonische Königsstraßen in den Bau einbezogen. Ihre wichtige strategische und wirtschaftliche Bedeutung behielt sie auch nach dem Untergang des Römischen Reiches. Auch in byzantinischer Zeit zählte die Via Egnatia zu den wichtigen Straßen. Kreuzritter und osmanische Eroberer benutzten ebenfalls diese Strecke. Überreste der antiken Straße sind zum Teil noch erhalten, so auf verschiedenen kurzen Strecken im Shkumbin-Tal in Albanien. Hier verlief die Straße über weite Strecken nicht im Flusstal, sondern hoch oben am südlichen Berghang. An einigen Stellen in der Nähe der albanischen Stadt Librazhd kann man den antiken Verlauf noch sehen oder erahnen. Weitere Überreste – teils in gutem Zustand – sind auch in der nordgriechischen Stadt Kavala, bei Agios Silas zu finden. (de)
- La via Egnatia ou voie égnatienne est une voie romaine qui traversait les Balkans, en reprenant un ancien tracé de voie macédonienne, construite aux alentours de -146. (fr)
- La Vía Egnatia (en griego antiguo, Ἐγνατία Ὁδός; en albanés, Rruga Egnatia; en macedonio, Виа Игнација) fue una vía construida por los romanos entre 146 a. C.] y 120 a. C., en buena parte de una antigua ruta comercial, para unir las diferentes colonias romanas desde el mar Adriático, cruzando el Monte Pindo, y bordeando la costa norte del Mar Egeo, hasta Bizancio, y que se extendía por las provincias romanas de antigua Iliria, Macedonia y Tracia, atravesando las modernas Albania, Macedonia del Norte, Grecia, y Turquía. Fue llamada así por (o Gneo Egnazio, o Gnaeus Egnatius), senador romano y procónsul de Macedonia, quien ordenó su construcción. Cubría una distancia total de cerca de 1 120 km (746 millas romanas) y al igual que otras vías romanas importantes, tenía unos seis metros de ancho y estaba pavimentada con grandes losas de piedra poligonales o revestida con una dura capa de arena. (es)
- La Via Egnatia o Via Ignazia (greco: Ἐγνατία Ὁδός Egnatía Hodós) è un'antica via di comunicazione la cui costruzione (nel 146 a.C.) è da collegare ad un certo Egnatius, presumibilmente Gneo Egnazio, proconsole di Macedonia, da cui prese il nome. Con tale opera gli antichi romani realizzarono, a partire dalla seconda metà del II secolo a.C., una millenaria direttrice di comunicazione est-ovest tra il basso Adriatico e l'Egeo settentrionale, che attraversava i territori anticamente noti come Illiria (Illyricum), Macedonia e Tracia, attualmente parte di Albania, Macedonia del Nord, Grecia e Turchia europea, a continuazione della Via Appia. In totale, la strada copriva una distanza di circa 1 120 km (696 miglia/746 miglia romane). Come altre strade romane principali, misurava circa 6 metri (19,6 piedi) di larghezza ed era lastricata con grossi basoli lapidei poligonali o coperta da uno strato di sabbia compatta. (it)
- The Via Egnatia was a road constructed by the Romans in the 2nd century BC. It crossed Illyricum, Macedonia, and Thracia, running through territory that is now part of modern Albania, North Macedonia, Greece, and European Turkey as a continuation of the Via Appia. Starting at Dyrrachium (now Durrës) on the Adriatic Sea, the road followed a difficult route along the river Genusus (Shkumbin), over the (Jablanica) mountains and thence to the highlands around Lake Ohrid. It then turned south, following several high mountain passes to reach the northern coastline of the Aegean Sea at Thessalonica. From there it ran through Thrace to the city of Byzantium (later Constantinople, now Istanbul). It covered a total distance of about 1,120 km (696 miles/746 Roman miles). Like other major Roman roads, it was about six metres (19.6 ft) wide, paved with large polygonal stone slabs or covered with a hard layer of sand. (en)
- エグナティア街道（エグナティアかいどう、ギリシャ語:Ἐγνατία Ὁδός）は、紀元前2世紀のローマ帝国時代に建設された道である。古代ローマ帝国のイリュリクム属州とマケドニア属州、トラキア属州を結ぶ街道であり、現在のアルバニア、マケドニア共和国、ギリシャ、トルコの領土にあたる。 エグナティア街道は、アドリア海沿岸の町・ドゥラキウム（現在のドゥラス）を起点に、ジェヌスス(Genusus)川（現在のシュクンビン川）に沿って走り、を越えて、オフリド湖湖畔に広がる高地を抜ける。そこから南に方向を変えた後、山を越えてテッサロニカ（現在のテッサロニキ）でエーゲ海北岸に達する。その後はトラキア地方をビザンティウム（現在のイスタンブール）まで通り抜けるルートを取っていた。全長は約1,200km（746ローマ・マイル）。他のローマ街道と同じく道幅は約6mであり、石や硬い砂で舗装されていた。 (ja)
- Via Egnatia (Grieks: Εγνατία Οδός, Egnatia Odos) was een Romeinse weg die rond het jaar 146 v.Chr. is aangelegd. Hij was genoemd naar de proconsul van Macedonia, , die de opdracht tot het aanleggen gegeven had. De weg liep door de provincies Illyrië, Macedonia en Thracia. Dat komt overeen met de huidige landen Albanië, Griekenland, Noord-Macedonië, Bulgarije en Turkije. De weg verbond de Romeinse kolonies aan de oostkust van de Adriatische Zee met die aan de andere kant van de Balkan, tot in Byzantium. De Via Egnatia werd door de eeuwen heen vele malen hersteld en uitgebreid. De weg bleef dan ook eeuwenlang een belangrijke handelsweg en was van groot strategisch belang voor het Byzantijnse Rijk. Bijna alle handel met West-Europa die over land werd bedreven, ging langs deze weg die vertrok in Dyrrhachium en die stad verbond met Thessaloniki, Adrianopel en uiteindelijk Constantinopel aan de Bosporus. Ten tijde van de kruistochten volgden vele legers deze weg naar Constantinopel, voordat ze Anatolië binnentrokken. Na de Vierde Kruistocht, toen het Byzantijnse Rijk opgesplitst werd, was de Via Egnatia van vitaal belang voor het Latijnse Rijk. Ook de andere Byzantijnse afsplitsingen, zoals het Keizerrijk Nicea en het Despotaat Epirus, hadden de weg hard nodig voor militaire en economische redenen. In 2009 is de 670 kilometer lange snelweg Egnatia Odos geopend, die het westen en oosten van Griekenland met elkaar verbindt. Een deel van deze snelweg, ongeveer 360 km van de Evros naar Thessaloniki, loopt parallel aan de Via Egnatia. (nl)
- Via Egnácia (em grego: Ἐγνατία Ὁδός; romaniz.: Egnatía Odós; em albanês: Rruga Egnatia; em macedônio/macedónio: Виа Игнација) foi uma estrada construída pelos romanos por volta do século II a.C., na península Balcânica. Atravessava as províncias romanas do Ilírico, Macedônia e Trácia, territórios que hoje fazem parte dos estados contemporâneos da Albânia, Macedônia, Grécia e Turquia europeia. A partir de Dirráquio (atual Durrës), no mar Adriático, a estrada seguia um caminho difícil ao longo do rio Genuso, acompanhando as montanhas Candávias, e daí para as terras altas ao redor do lago de Ócrida. Em seguida, virava para o sul, atravessando grandes montanhas até chegar ao litoral norte do mar Egeu em Salonica. De lá, percorria a Trácia até Bizâncio (depois Constantinopla, hoje Istambul), cobrindo uma distância total de cerca de 1 120 quilômetros (746 milhas romanas). A via teve grande importância militar para os romanos e foi utilizada por legiões romanas durante as campanhas militares da Guerra Civil Cesariana, Guerra Civil dos Liberatores e na perseguição de Cássio e Bruto que culminou na batalha de Filipos. Após o século V, caiu em desuso e por alguns períodos sua conservação era deficiente porém foi revivida pelo Império Bizantino tornando-se a principal rota comercial com a Europa Oriental. Após um período de indisponibilidade durante os séculos VI e VII devido a invasão dos povos eslavos, voltou a ser utilizada depois do século IX, constituindo num importante caminho militar que incluiu as campanhas das Cruzadas e das invasões ocidentais ao Império Bizantino durante as guerras bizantino-normandas. Permaneceu em uso regular até ao menos o século XIV, quando restringiu-se ao trecho Salonica-Constantinopla. Foi totalmente conquistada durante o expansão otomana pelos Bálcãs e tornou-se a principal rota terrestre turca naquela zona. (pt)
- Via Egnatia – starożytna droga rzymska, zbudowana w latach 146-120 p.n.e. na Półwyspie Bałkańskim. Przebiegała od Dyrrachium (dziś Durrës) na wybrzeżu Adriatyku przez Egnatię (dzis. Saloniki) do Bizancjum (dzis. Stambuł), stanowiąc zamorskie przedłużenie Via Appia i tym samym główny szlak komunikacyjny między Rzymem i jego posiadłościami na Wschodzie. Jej budowę rozpoczął prokonsul Macedonii . Początkowo przebiegała do Tesaloniki na dystansie ponad 700 km, następnie przedłużono ją do Bizancjum i całkowita długość wynosiła ok. 1100 kilometrów. Znana z opisu w Geografii Strabona (VII, 7,4), z niewielkich zachowanych fragmentów nawierzchni oraz ze znaczących jej przebieg licznych kamieni milowych. Podróżował nią m.in. apostoł Paweł (Dzieje 16-17). Dawne znaczenie odzyskała jako główny szlak wojskowy w czasach bizantyjskich; korzystali z niej później również europejscy krzyżowcy i osmańscy zdobywcy. Do antycznej tradycji i przebiegu większej części tej trasy nawiązuje dziś grecka autostrada Egnatia Odos, łącząca przez Saloniki port Igumenitsa nad Morzem Jońskim ze wschodnią granicą państwa, a ukończona w 2009 r. (pl)
- Егнаті́єва дорога, або Віа Егнатія (лат. Via Egnatia, грец. Αρχαία Εγνατία Οδός) — важлива стратегічна дорога, побудована римлянами невдовзі після захоплення Греції. Вона пов'язувала Константинополь із західним кордоном Візантійської імперії. Від столиці ця магістраль вела до міста Діррахій на узбережжі Адріатичного моря. Також носила назву Великої державної дороги. Дорога побудована у 146 р. до н. е. названа за ім'ям Гнея Егнатія (лат. Gnaeus Egnatius), проконсула Македонії. (uk)
- Via Egnatia kallades den romerska här- och handelsväg som knöt samman Durres och Konstantinopel och därigenom bildade en förlängning av Via Appia. Den byggdes under det andra århundradet f.Kr. och fick namn efter konsul Gaius Ignatius. Vägen har spelat en viktig roll i Romarrikets historia under hela antiken och den bysantinska tiden och är fortfarande den snabbaste transportvägen till länderna i södra balkanområdet. Vägen är också huvudgata i Greklands näst största stad, Thessaloniki, då med det kortare namnet Egnatia. (sv)
- Эгна́тиева доро́га, также Ви́а Эгна́ция (лат. Via Egnatia), — римская дорога, проложенная через Балканы вскоре после завоевания римлянами Греции (146 год до н. э.) и соединявшая Диррахий и Аполлонию на Адриатическом побережье с Фессалониками на берегу Эгейского моря. Впоследствии была продлена до Константинополя и служила основным путём сообщения между двумя столицами Римской империи, старой и новой, а также важным экономическим путём в Древнем Риме. Строительство дороги началось в 145 году до н. э. и продолжалось 44 года. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- La via Egnatia ou voie égnatienne est une voie romaine qui traversait les Balkans, en reprenant un ancien tracé de voie macédonienne, construite aux alentours de -146. (fr)
- エグナティア街道（エグナティアかいどう、ギリシャ語:Ἐγνατία Ὁδός）は、紀元前2世紀のローマ帝国時代に建設された道である。古代ローマ帝国のイリュリクム属州とマケドニア属州、トラキア属州を結ぶ街道であり、現在のアルバニア、マケドニア共和国、ギリシャ、トルコの領土にあたる。 エグナティア街道は、アドリア海沿岸の町・ドゥラキウム（現在のドゥラス）を起点に、ジェヌスス(Genusus)川（現在のシュクンビン川）に沿って走り、を越えて、オフリド湖湖畔に広がる高地を抜ける。そこから南に方向を変えた後、山を越えてテッサロニカ（現在のテッサロニキ）でエーゲ海北岸に達する。その後はトラキア地方をビザンティウム（現在のイスタンブール）まで通り抜けるルートを取っていた。全長は約1,200km（746ローマ・マイル）。他のローマ街道と同じく道幅は約6mであり、石や硬い砂で舗装されていた。 (ja)
- Егнаті́єва дорога, або Віа Егнатія (лат. Via Egnatia, грец. Αρχαία Εγνατία Οδός) — важлива стратегічна дорога, побудована римлянами невдовзі після захоплення Греції. Вона пов'язувала Константинополь із західним кордоном Візантійської імперії. Від столиці ця магістраль вела до міста Діррахій на узбережжі Адріатичного моря. Також носила назву Великої державної дороги. Дорога побудована у 146 р. до н. е. названа за ім'ям Гнея Егнатія (лат. Gnaeus Egnatius), проконсула Македонії. (uk)
- Via Egnatia kallades den romerska här- och handelsväg som knöt samman Durres och Konstantinopel och därigenom bildade en förlängning av Via Appia. Den byggdes under det andra århundradet f.Kr. och fick namn efter konsul Gaius Ignatius. Vägen har spelat en viktig roll i Romarrikets historia under hela antiken och den bysantinska tiden och är fortfarande den snabbaste transportvägen till länderna i södra balkanområdet. Vägen är också huvudgata i Greklands näst största stad, Thessaloniki, då med det kortare namnet Egnatia. (sv)
- Эгна́тиева доро́га, также Ви́а Эгна́ция (лат. Via Egnatia), — римская дорога, проложенная через Балканы вскоре после завоевания римлянами Греции (146 год до н. э.) и соединявшая Диррахий и Аполлонию на Адриатическом побережье с Фессалониками на берегу Эгейского моря. Впоследствии была продлена до Константинополя и служила основным путём сообщения между двумя столицами Римской империи, старой и новой, а также важным экономическим путём в Древнем Риме. Строительство дороги началось в 145 году до н. э. и продолжалось 44 года. (ru)
- La Via Egnàcia (en albanès Rruga Egnatia, en macedònic Виа Игнација Via Ignacija, en grec Εγνατία Οδός Egnatia Odós) era una via construïda pels romans al voltant del 146 aC. Fou dita així per , procònsol de Macedònia, qui ordenà la seua construcció. La via s'estén des de l'antiga Il·líria, Macedònia i Tràcia, travessant les actuals Albània, Macedònia del Nord, Grècia i Turquia. Fou traçada per a unir les diferents colònies romanes des del mar Adriàtic fins a Constantinoble.
* Clodiana
* Scampa
*
* Licnidus (Lychnidus)
* Nicias
* Heraclea
* Cellae
* Edessa
* Pella
* Thessalonica (ca)
- Via Egnatia (řecky: Εγνατία Οδός) byla starověká římská silnice vybudovaná ve 2. století př. n. l. Procházela římskými provinciemi Illyria, Macedonia a Thracia na území dnešních států Albánie, Severní Makedonie, Řecka a evropské části Turecka. Byla pojmenována podle makedonského prokonzula . Antická Via Egnatia u města Kavala (cs)
- Στη Ρωμαϊκή Αυτοκρατορία, ένας από τους δύο πιο σημαντικούς δρόμους που ξεκινούσαν από την πρωτεύουσα Ρώμη ήταν η Via Egnatia, ουσιαστικά προέκταση της Via Traiana. Ξεκινώντας από τη Ρώμη και με νοτιοανατολική κατεύθυνση, την Απουλία (Puglia) μέχρι τη), που βρισκόταν μεταξύ των πόλεων-λιμένων της Απουλίας Μπάρι και Μπρίντιζι και, πιο συγκεκριμένα, των πόλεων Monopoli και Fasano στις δυτικές πλευρές της Αδριατικής. Το επί ιταλικής χερσονήσου χερσαίο οδικό τμήμα ονομαζόταν Via Traiana προς τιμήν του Ρωμαίου αυτοκράτορα Τραϊανού. Ακολουθούσε η υπερπόντια προέκτασή της από τη Γνάθια στην απέναντι ανατολική πλευρά της Αδριατικής την αρχαία Επίδαμνο, το σημερινό Δυρράχιο, αποτελώντας ένα είδος πορθμείου μεταξύ των δυτικών και ανατολικών ακτών της Αδριατικής. Διέσχιζε τη Βαλκανική χερσόνησο από τ (el)
- Die Via Egnatia (griechisch Ἐγνατία Ὁδός) war eine römische Straße auf dem Balkan, welche die Adriaküste mit dem Bosporus verband. Als östliche Fortsetzung der Via Appia war sie der direkte Weg zwischen Rom und Konstantinopel, den beiden großen Metropolen des spätantiken Römischen Reichs. Die rund um das Jahr 146 v. Chr. gebaute Heerstraße wurde nach Gnaeus Egnatius, Prokonsul von Makedonien, benannt. Er hatte den Bau in Auftrag gegeben. Streckenweise wurden makedonische Königsstraßen in den Bau einbezogen. (de)
- La Vía Egnatia (en griego antiguo, Ἐγνατία Ὁδός; en albanés, Rruga Egnatia; en macedonio, Виа Игнација) fue una vía construida por los romanos entre 146 a. C.] y 120 a. C., en buena parte de una antigua ruta comercial, para unir las diferentes colonias romanas desde el mar Adriático, cruzando el Monte Pindo, y bordeando la costa norte del Mar Egeo, hasta Bizancio, y que se extendía por las provincias romanas de antigua Iliria, Macedonia y Tracia, atravesando las modernas Albania, Macedonia del Norte, Grecia, y Turquía. Fue llamada así por (o Gneo Egnazio, o Gnaeus Egnatius), senador romano y procónsul de Macedonia, quien ordenó su construcción. (es)
- La Via Egnatia o Via Ignazia (greco: Ἐγνατία Ὁδός Egnatía Hodós) è un'antica via di comunicazione la cui costruzione (nel 146 a.C.) è da collegare ad un certo Egnatius, presumibilmente Gneo Egnazio, proconsole di Macedonia, da cui prese il nome. Con tale opera gli antichi romani realizzarono, a partire dalla seconda metà del II secolo a.C., una millenaria direttrice di comunicazione est-ovest tra il basso Adriatico e l'Egeo settentrionale, che attraversava i territori anticamente noti come Illiria (Illyricum), Macedonia e Tracia, attualmente parte di Albania, Macedonia del Nord, Grecia e Turchia europea, a continuazione della Via Appia. (it)
- The Via Egnatia was a road constructed by the Romans in the 2nd century BC. It crossed Illyricum, Macedonia, and Thracia, running through territory that is now part of modern Albania, North Macedonia, Greece, and European Turkey as a continuation of the Via Appia. (en)
- Via Egnatia – starożytna droga rzymska, zbudowana w latach 146-120 p.n.e. na Półwyspie Bałkańskim. Przebiegała od Dyrrachium (dziś Durrës) na wybrzeżu Adriatyku przez Egnatię (dzis. Saloniki) do Bizancjum (dzis. Stambuł), stanowiąc zamorskie przedłużenie Via Appia i tym samym główny szlak komunikacyjny między Rzymem i jego posiadłościami na Wschodzie. Do antycznej tradycji i przebiegu większej części tej trasy nawiązuje dziś grecka autostrada Egnatia Odos, łącząca przez Saloniki port Igumenitsa nad Morzem Jońskim ze wschodnią granicą państwa, a ukończona w 2009 r. (pl)
- Via Egnatia (Grieks: Εγνατία Οδός, Egnatia Odos) was een Romeinse weg die rond het jaar 146 v.Chr. is aangelegd. Hij was genoemd naar de proconsul van Macedonia, , die de opdracht tot het aanleggen gegeven had. De weg liep door de provincies Illyrië, Macedonia en Thracia. Dat komt overeen met de huidige landen Albanië, Griekenland, Noord-Macedonië, Bulgarije en Turkije. De weg verbond de Romeinse kolonies aan de oostkust van de Adriatische Zee met die aan de andere kant van de Balkan, tot in Byzantium. (nl)
- Via Egnácia (em grego: Ἐγνατία Ὁδός; romaniz.: Egnatía Odós; em albanês: Rruga Egnatia; em macedônio/macedónio: Виа Игнација) foi uma estrada construída pelos romanos por volta do século II a.C., na península Balcânica. Atravessava as províncias romanas do Ilírico, Macedônia e Trácia, territórios que hoje fazem parte dos estados contemporâneos da Albânia, Macedônia, Grécia e Turquia europeia. A partir de Dirráquio (atual Durrës), no mar Adriático, a estrada seguia um caminho difícil ao longo do rio Genuso, acompanhando as montanhas Candávias, e daí para as terras altas ao redor do lago de Ócrida. Em seguida, virava para o sul, atravessando grandes montanhas até chegar ao litoral norte do mar Egeu em Salonica. De lá, percorria a Trácia até Bizâncio (depois Constantinopla, hoje Istam (pt)
|
