| dbo:abstract
|
- La Crisi de juliol fou una sèrie d'escalades diplomàtiques i militars interrelacionades entre si, que van implicar les potències principals d'Europa l'estiu de 1914 i van desembocar en la Primera Guerra Mundial. La crisi va començar el 28 de juny de 1914, quan Gavrilo Princip, un serbi bosnià, va assassinar l'Arxiduc Francesc Ferran d'Àustria, l'hereu presumpte del tron austro-hongarès. Una xarxa complexa d'aliances, acompanyada d'errors de càlcul de molts líders que creien que la guerra els era favorable o que no hi hauria una guerra generalitzada, va tenir com a resultat un esclat d'hostilitats entre gairebé totes les nacions europees importants a principis d'agost de 1914; el maig de 1915, ja hi eren implicades totes les nacions principals. Àustria-Hongria considerava que els moviments irredemptistes dels eslaus meridionals, promoguts per Sèrbia, eren una amenaça a la unitat nacional. Després de l'assassinat, Àustria volia donar un cop militar contra Sèrbia per fer una demostració de força i aconseguir que Sèrbia fos més prudent en el seu suport del nacionalisme iugoslau. No obstant, li preocupava la reacció de l'Imperi Rus, que era el suport principal de Sèrbia, i per això va demanar una garantia al seu aliat alemany que donaria suport a Àustria en qualsevol conflicte. Alemanya va garantir el seu suport, però va aconsellar Àustria d'actuar ràpidament, mentre les simpaties mundials per l'hereu assassinat eren significatives, per tal de limitar la guerra a una zona determinada, i evitar implicar-hi Rússia. Alguns líders alemanys creien que la potència econòmica creixent de Rússia modificaria l'equilibri de poder entre els dos països, que una guerra era inevitable, i que a Alemanya li aniria bé si hi havia una guerra aviat. No obstant, en comptes de llançar un atac ràpid amb les forces militars que tenien a la seva disposició, els líders austríacs van deliberar fins a mitjans de juliol, abans de decidir que farien a Sèrbia un ultimàtum dur el 23 de juliol, i que no atacarien sense una mobilització total del seu exèrcit, que no es podia aconseguir abans del 25 de juliol de 1914. Poc abans de la resposta sèrbia a l'ultimàtum, Rússia va decidir que intervindria en qualsevol guerra austro-sèrbia i va ordenar una mobilització parcial de les seves forces armades. Encara que els líders militars russos reconeixien que Rússia encara no era prou forta per una guerra generalitzada, Rússia creia que la queixa austríaca contra Sèrbia era un pretext orquestrat per Alemanya i que havia de demostrar la seva força protegint el seu aliat serbi. Aquesta mobilització fou la primera acció militar important efectuada per algun país fora del conflicte inicial entre Àustria-Hongria i Sèrbia; va fer augmentar la voluntat de Sèrbia de desafiar l'amenaça d'un atac austríac i va aixecar totes les alarmes a Alemanya per les masses de tropes russes que s'ajuntaven a prop de la seva frontera. Abans, els militars alemanys havien predit que la mobilització russa seria més lenta que la del seu aliat francès a la frontera de l'altre extrem; per tant, l'estratègia militar d'Alemanya en qualsevol conflicte amb Rússia era atacar per Bèlgica per esquivar les fortificacions franceses i derrotar ràpidament França a l'oest abans de girar-se per enfrontar-se a Rússia a l'est. França era conscient que hauria d'actuar coordinadament amb el seu aliat rus per derrotar el rival alemany, i per tant va escalar la seva preparació a mesura que augmentaven les tensions a la frontera germano-russa, cosa que encara va alarmar més Alemanya. Encara que Gran Bretanya estava alineada amb Rússia i França, també tenia relacions diplomàtiques relativament amistoses amb Alemanya, i molts líders britànics no veien cap mena de motiu per implicar-se en una guerra continental. El Regne Unit va fer contínues ofertes de mediació, utilitzant la resposta sèrbia com a base per la negociació, i Alemanya va fer diferents promeses en un intent d'assegurar la neutralitat britànica. No obstant, Gran Bretanya va decidir que tenia l'obligació moral de defensar Bèlgica i els seus aliats formals, convertint-se en l'última nació principal que s'implicava en la crisi de juliol, per entrar formalment al conflicte el 4 d'agost. A principis d'agost, el motiu ostensible per un conflicte armat, la disputa entre Sèrbia i Àustria-Hongria per l'hereu assassinat, ja era només un nota secundària d'una guerra europea generalitzada. (ca)
- أزمة يوليو (بالإنجليزية: July Crisis) كانت أزمة دبلوماسية بين القوى الكبرى في أوروبا في صيف عام 1914، وقد قاد ذلك إلى قيام الحرب العالمية الأولى في الحال بعدما اغتال غافريلو برينسيب ولي العهد للإمبراطورية النمساوية المجرية الأرشيدوق فرانس فرديناند مع زوجته أثناء زيارة رسميه لهما لمدينة ساراييفو في مملكة صربيا. كانت الأزمة سلسلة من التصعيدات الدبلوماسية والعسكرية المتداخلة بين القوى العظمى في أوروبا في صيف عام 1914 والتي كانت السبب الأساسي في نشوب الحرب العالمية الأولى. بدأت الأزمة في 28 يوليو من عام 1914، عندما اغتال البوسني الصربي، غافريلو برينسيب، الأرشيدوق فرانز فرديناند، الوريث المفترض لعرش الإمبراطورية النمساوية المجرية. تسببت شبكة معقدة من التحالفات، مصحوبة بسوء تقدير من قبل كثير من القادة الذين ظنوا أن الحرب ستكون من صالحهم والاحتمالية الضعيفة لاندلاع حرب في عموم القارة، بنشوب موجة من أعمال العنف ضمن الغالبية السحيقة من الدول الأوروبية العظمى في بداية شهر أغسطس من عام 1914، والتي شملت لاحقًا جميع الدول الأوروبية العظمى في مايو من عام 1915. اعتبرت الإمبراطورية النمساوية المجرية الحركات الوحدوية للسلاف الجنوبيين، كما روجت له المملكة الصربية، تهديدًا لوحدة الأمة. سعت النمسا لتوجيه ضربة عسكرية لصربيا لبرهنة قوتها ولتحذير صربيا من دعم القومية اليوغوسلافية. بالرغم من ذلك، خشيت النمسا من ردة فعل الإمبراطورية الروسية، والتي كانت من الداعمين الرئيسيين لصربيا، لذا سعت النمسا للحصول على ضمانٍ من حليفتها ألمانيا لدعمها في أي نزاع قد يحصل. ضمنت ألمانيا دعمها للنمسا، ولكنها حثتها على بدء الهجوم بسرعة، ما دام العالم متعاطفًا مع اغتيال فرديناند، وذلك لتحجيم الحرب ومنع روسيا من التدخل فيها. اعتقد بعض القادة الألمان أن تنامي القوة الاقتصادية الروسية سيغير من ميزان القوة بين الدولتين وأنه لا بد من خوض الحرب وأن ألمانيا ستصبح أفضل حالًا في حالة نشوب حرب في وقت قريب. على الرغم من هذا، وبدلًا من القيام بهجمة سريعة بما يتوفر من القوى العسكرية، استمر القادة النمساويون بالتباحث حتى منتصف شهر يوليو قبل أن يقرروا توجيه إنذارٍ شديد اللهجة في 23 يوليو وأنهم لن يهاجموا دون تحشيدٍ كامل لجيشهم، وهو الذي لم يحصل قبل يوم 25 يوليو من عام 1914. قبل أن ترد صربيا على الإنذار، قررت روسيا التدخل في أي حرب نمساوية صربية وأمرت بتحشيدٍ جزئي لقواتها المسلحة. في الوقت الذي أقرت فيه القيادة الروسية العسكرية عدم جهوزيتها لحرب عامة، فقد آمنت روسيا بأن مظلمة النمسا ضد صربيا ليست سوى ذريعة مدبرة من قبل ألمانيا وأن على روسيا أن تُظهر قوتها من خلال دعمها لحليفتها صربيا. يعد هذا التحشيد أول حركة عسكرية كُبرى لطرف غير مشترك في النزاع القائم بين الإمبراطورية النمساوية المجرية وصربيا؛ إذ رفعت من رغبة صربيا في صد الخطر المحدق للهجوم النمساوي وزادت كثيرًا من حذر ألمانيا من جموع قطعات الجيش الروسي المنتشرة قرب حدودها. في السابق، توقعت القوة العسكرية الألمانية أن يكون تحشيد القوات الروسية أبطأ من تحشيد القوات الفرنسية الحليفة لها على الحدود الغربية لألمانيا؛ لذا فقد تضمنت الاستراتيجية العسكرية الألمانية، في أي نزاع لها مع روسيا، الهجوم على فرنسا من خلال بلجيكا لتجنب الدفاعات الفرنسية الثابتة ودحر القوات الفرنسية في الغرب قبل التوجه لمجابهة روسيا في الشرق. كانت فرنسا على دراية بأن عليها التعاون مع حليفتها روسيا لدحر خصمهم الألماني، لذا زادت من تحضيراتها مع ارتفاع حدة التوترات على طول الحدود الروسية، والذي زاد بدوره من قلق ألمانيا. في حين كانت بريطانيا العظمى على توافق مع روسيا وفرنسا، فقد كان لديها أيضًا علاقات دبلوماسية ودية نسبيًا مع ألمانيا، ولم ير القادة البريطانيون سببًا مقنعًا لتوريط بريطانيا في حرب قارية. عرضت بريطانيا وساطتها مرارًا، مستخدمة الرد الصربي كأساس للتفاوض، وقطعت ألمانيا وعودًا مختلفة في محاولة لضمان حيادية بريطانيا. بالرغم من ذلك، قررت بريطانيا بأن لديها التزامًا أخلاقيًا يُملي عليها الدفاع عن بلجيكا ودعم حلفائها الرسميين، مما جعلها آخر دولة عظمى تشترك بشكل فعال في أزمة يوليو بعد دخولها النزاع بشكل رسمي في 4 أغسطس. بحلول أغسطس، أصبح كل من السبب المزعوم للنزاع المسلح والخلاف بين صربيا والإمبراطورية النمساوية المجرية حول مقتل الوريث الشرعي للعرش أمرًا هامشيًا لحربٍ أوروبية عامة. (ar)
- Červencová krize byla vážná mezinárodní krize roku 1914, která předcházela vypuknutí první světové války. Vyvolal ji atentát srbských nacionalistů na rakousko-uherského následníka trůnu Františka Ferdinanda d'Este, k němuž došlo 28. června 1914. Vídeňská vláda na základě vyšetřování obvinila ze spoluodpovědnosti za útok některé srbské vojáky a úředníky. Německo, přesvědčené, že dokáže zabránit rozšíření konfliktu, poté naléhalo na svého rakousko-uherského spojence, aby co nejdříve zaútočil na Srbsko. Pouze Velká Británie předložila návrh na svolání mezinárodní konference, který však nebyl přijat, zatímco ostatní evropské národy se pomalu připravovaly na konflikt. Necelý měsíc po atentátu na následníka trůnu Rakousko-Uhersko zaslalo Srbsku tvrdé ultimátum, které bylo zčásti odmítnuto. 28. července 1914 pak Rakousko-Uhersko vyhlásilo válku Srbskému království, což způsobilo nevratné prohloubení krize. Evropské mocnosti postupně mobilizovaly a uplatňovala se spojenectví mezi různými státy. Rusko mobilizovalo ve jménu etnického a ekonomického přátelství se Srbskem jako další v pořadí. Německo, znepokojené mobilizací Ruska, mu 1. srpna 1914 vyhlásilo válku a podle Schlieffenova plánu o dva dny později zaútočilo na Francii. Po německé invazi do Belgie vyhlásila Velká Británie 4. srpna válku Německu. Diplomacie tak ustoupila zbraním. (cs)
- Die Julikrise war die Zuspitzung der Konfliktlage zwischen den fünf europäischen Großmächten sowie Serbien, die auf die Ermordung des österreichischen Thronfolgers Franz Ferdinand am 28. Juni 1914 folgte und zum Ersten Weltkrieg führte. Bis heute werden die Motive und Handlungsweisen aller beteiligten Mächte, Politiker und Diplomaten sowohl in der Öffentlichkeit als auch unter Historikern kontrovers diskutiert. So hängt etwa die jeweilige Antwort auf die Kriegsschuldfrage entscheidend davon ab, wie die Ereignisse während der Julikrise bewertet werden, wobei mit den Bewertungsfragen auch bestimmte psychologisch-soziologische Aspekte des „Va-banque-Spielens“ wichtig werden, etwa die sogenannte „Brinkmanship“. (de)
- Uztaileko krisialdia 1914ko ekainaren 28 eta abuztuaren 6 artean Sarajevoko atentatuaren ondorioz sortutako izan zen. Ezin izan zuten era baketsu batean konpondu eta Lehen Mundu Gerra eragin zuen. Europako potentzia nagusiek ezin zuten (edo ez zuten nahi) Austria-Hungaria baretu eta haien arteko aliantza-sistema (Aliantza Hirukoitza eta Entente Hirukoitza) martxan jarri zen. Abuztuaren 3an Alemaniar Inperioak Frantziako Hirugarren Errepublikaren aurkako gerra deklaratu zuen eta neutrala zen Belgika inbaditu zuen. Horrela, hasi zen. Deklarazio honek erantzukizun guztia jarri zuen Alemaniarengan Versaillesko Ituna sinatzean (gainera, gerra amaieran, galtzaileen artean ordaintzeko gaitasuna zuen potentzia bakarra izan zen). Garaiko diplomazia 1860 eta 1890 artean Otto von Bismarck kantzilerrak sortutako sisteman oinarrituta zegoen. Sistema hau aliantzetan oinarrituta zegoen: Frantziako Hirugarren Errepublika bakantzeko (Frantzia-Prusia Gerra gerra osteko frantziar mendekua uxatzeko) eta Alemaniak bi frontetako gerra bat ez izateko. Aliantza-sistemak porrot egin zuen: alde batetik Frantziak Britainia Handia eta Irlandako Erresuma Batua eta Errusiar Inperioa aliatu zituen, eta, bestetik, 1890ean Bismarck kargugabetu zuenean Gilen II.ak nahiago zuen Austria-Hungaria aliatu eta Errusia alde baten utzi zuen, Bismarckek bultzaturiko deseginez. Belle Époque garaiko Etsai-giroko aliantzen joko honek Europa erloju-bonba bilakatu zuen. Azkenean, diplomazia ez zen nahikoa izan armaden mobilizazio saihesteko eta jada inor ez zen buelta emateko gai izan. (eu)
- La crise de juillet est une crise diplomatique européenne déclenchée par l'assassinat à Sarajevo de François-Ferdinand, héritier des trônes austro-hongrois, le 28 juin 1914 et close le 1er août 1914, date de la déclaration de guerre du Reich impérial à l'Empire russe. L'enchaînement de ces évènements constitue la cause immédiate du déclenchement de la Première Guerre mondiale. Son explication et son interprétation ont déclenché dès le début de la guerre de violentes controverses dans l'opinion publique comme dans la recherche historique des pays belligérants. (fr)
- The July Crisis was a series of interrelated diplomatic and military escalations among the major powers of Europe in the summer of 1914, which led to the outbreak of World War I (1914–1918). The crisis began on 28 June 1914, when Gavrilo Princip, a Bosnian Serb, assassinated Archduke Franz Ferdinand, heir presumptive to the Austro-Hungarian throne, and his wife Sophie, Duchess of Hohenberg. The assassin team was armed, trained, smuggled across the border and instructed by the head of the Serbian military intelligence service and his staff. A complex web of alliances, coupled with miscalculations when many leaders regarded war as in their best interests or felt that a general war would not occur, resulted in a general outbreak of hostilities among most major European nations in early August 1914. Austria-Hungary viewed the irredentist movements of South Slavs, as promoted by Serbia, as a threat to the unity of its multi-national empire. Following the assassination, Austria sought to inflict a military blow on Serbia to demonstrate its own strength and to dampen Serbian support for Yugoslav nationalism. However, Vienna, wary of the reaction of the Russian Empire (a major supporter of Serbia), sought a guarantee from its ally Germany that Berlin would support Austria in any conflict. Germany guaranteed its support through what came to be known as the blank check, but urged Austria to attack quickly, while world sympathy for Ferdinand was high, in order to localize the war and to avoid drawing in Russia. Some German leaders believed that growing Russian economic power would change the balance of power between the two nations, that a war was inevitable, and that Germany would be better off if a war happened soon. However, rather than launching a quick attack with available military forces, Austrian leaders deliberated into mid-July before deciding that Austria would give Serbia a harsh ultimatum on 23 July and would not attack without a full mobilization of the Austro-Hungarian Army (which could not be accomplished before 25 July 1914). Just prior to the Serbian reply to the ultimatum, Russia decided that it would intervene in any Austro–Serbian war and ordered a secret but noticed partial mobilization (Maskirovka) of its armed forces. While Russian military leadership acknowledged that Russia was not yet strong enough for a general war, Russia believed that the Austrian grievance against Serbia was a pretext orchestrated by Germany and that Saint Petersburg needed to show strength in support of its Serbian client. The Russian partial mobilization—the first major military action not undertaken by a direct participant in the conflict between Austria-Hungary and Serbia—increased the willingness of Serbia to defy the threat of an Austrian attack and greatly increased the alarm in Germany about masses of Russian troops assembling near its borders. Previously, the German General Staff had predicted that Russian mobilization in the east would be slower than that of Russia's French ally on Germany's western border; therefore, German military strategy in any conflict with Russia involved attacking France through Belgium (to avoid French fixed defenses) and quickly defeating France in the west before turning to face Russia in the east. France, aware that it would have to act together with its Russian ally to defeat its German rival, escalated its military preparations as tensions along the Russian border increased, which, in turn, further alarmed Germany. While the United Kingdom was semi-formally aligned with Russia and France, it also had relatively friendly diplomatic relations with Germany, and many British leaders saw no compelling reason to involve Britain in a continental war. Britain repeatedly offered to mediate, using the Serbian reply as the basis of negotiation, and Germany made various promises in an attempt to ensure British neutrality. However, Britain decided that it had a moral obligation to defend Belgium and to aid its formal allies, and thus became the last major country actively involved in the July Crisis to formally enter the conflict on 4 August. By early August, the ostensible reason for armed conflict, the dispute between Serbia and Austria-Hungary over the murdered heir, had already become a sidenote to a general European war. Events leading to World War I 1.
* Unification of Germany 1864–71 2.
* Second Concert of Europe 1871 3.
* Great Eastern Crisis 1875–78 4.
* Campaign in Bosnia 1878 5.
* Dual Alliance 1879 6.
* Triple Alliance 1882 7.
* Bulgarian Crisis 1885–88 8.
* Samoan Crisis 1887–89 9.
* Franco-Russian Alliance 1894 10.
* Anglo-German naval arms race 1898–1912 11.
* Tripartite Convention 1899 12.
* Entente Cordiale 1904 13.
* Russo-Japanese War 1904–05 14.
* First Moroccan Crisis 1905–06 15.
* Pig War 1906–08 16.
* Anglo-Russian Convention 1907 17.
* Bosnian Crisis 1908–09 18.
* Agadir Crisis 1911 19.
* Italo-Turkish War 1911–12 20.
* Balkan Wars 1912–13 21.
* Assassination of Franz Ferdinand 1914 22.
* 1914 (en)
- La crisis de Sarajevo o crisis de julio fue una crisis diplomática que tuvo lugar entre el 28 de junio y el 6 de agosto de 1914 con el atentado de Sarajevo en el que fueron asesinados el archiduque Francisco Fernando, heredero al trono de Austria-Hungría, y su esposa. Al no poder resolverse pacíficamente, llevó a la Primera Guerra Mundial. Las grandes potencias europeas no pudieron o no quisieron apaciguar a Austria-Hungría, por lo que el sistema de alianzas entre ellas (la Triple Alianza y la Triple Entente) comenzó a funcionar. Alemania declaró la guerra a Francia e invadió a la neutral Bélgica el 3 de agosto, iniciando la guerra en el frente occidental. Esto sirvió para que fuera cargada toda la responsabilidad de la guerra a Alemania de forma interesada al momento de dictar el Tratado de Versalles por haber sido esta la única potencia derrotada que había quedado en condiciones de pagar. La diplomacia de la época se había cerrado en torno al sistema diseñado entre 1860 y 1890 por el canciller alemán Otto von Bismarck. Este sistema se basó en alianzas que por un lado aislaran a la Tercera República Francesa e impidieran el revanchismo francés (por su derrota en la Guerra franco-prusiana) y por otro alejaran la posibilidad de una guerra en dos frentes para Alemania, procurando que un conflicto con Francia quedara reducido a la frontera franco-alemana. Este sistema demostró su fracaso debido a las alianzas que forjó Francia con el Reino Unido y Rusia, mientras que tras el cese de Bismarck como canciller en 1890, el nuevo emperador germano Guillermo II prefirió asentar la alianza con Austria-Hungría dejando de lado a Rusia, desactivando así la Liga de los Tres Emperadores alentada por Bismarck. Este juego de alianzas mutuamente hostiles acabó convirtiendo a Europa en una bomba de tiempo desde los inicios de la belle époque. Al final, la diplomacia no fue suficiente para evitar la movilización de los ejércitos, que una vez comenzada, difícilmente podía dar marcha atrás. (es)
- Krisis Juli adalah krisis diplomatik antara kekuatan-kekuatan utama di Eropa yang terjadi pada musim panas tahun 1914. Krisis ini merupakan salah satu pemicu ternjadinya Perang Dunia I. Segera setelah Gavrilo Princip membunuh Archduke Franz Ferdinand, pewaris tahta Austro-hungaria, di Sarajevo, Austria-Hongaria melakukan serangkaian manuver diplomatik yang berujung pada ultimatum ke Kerajaan Serbia. Ultimatum ini kemudian membawa kedua negara pada perang, yang akhirnya menyeret negara-negara lain di dunia untuk ikut terlibat. Pembunuhan itu dilakukan oleh pihak-pihak yang ingin menyatukan seluruh teritori yang memiliki mayoritas penduduk Slavia selatan yang belum masuk ke dalam teritori Kerajaan Serbia atau Kerajaan Montenegro. Setelah Pembunuhan Franz Ferdinand dari Austria, Austria-Hongaria memberikan ultimatum dengan salah satu tujuan adalah melemahkan ancaman Kerajaan Serbia untuk mengontrol sebagian populasi slavia di Balkan Utara, terutama .
* l
*
* s (in)
- 7월 위기(七月 危機, 영어: July Crisis, 독일어: Julikrise)란 제1차 세계 대전으로 이어진 1914년 여름 유럽의 강대국들 사이에 발생한 외교적 위기 사태이다. 세르비아의 민족주의자 가브릴로 프린치프가 오스트리아-헝가리 제국의 황태자 프란츠 페르디난트 폰 외스터라이히에스테 대공을 사라예보에서 암살(사라예보 사건)한 것이 원인이었다. 프란츠 페르디난트 대공을 암살한 프린치프가 소속된 비밀 결사인 흑수단은 남슬라브족 인구 및 그 인구가 거주하는 영토를 세르비아 왕국 또는 몬테네그로 왕국에 흡수시키기를 원했다. 오스트리아-헝가리 제국 측은 황태자가 암살당했을 뿐 아니라 발칸반도 북부 영토와 남슬라브족 인구, 특히 보스니아 헤르체고비나에 거주하는 세르비아인 인구를 포기할 수 없었기 때문에 세르비아 왕국에 최후통첩을 날리게 된다. 한 달 뒤 오스트리아-헝가리 제국은 세르비아에 선전포고를 했다. 이에 러시아 제국이 오스트리아-헝가리 제국에 선전포고하고, 오스트리아-헝가리 제국과 동맹이었던 독일 제국이 러시아 제국에 선전포고하고, 프랑스가 독일 제국에 선전포고를 했다. 이어 독일 제국이 프랑스를 침공하는 과정에서 중립국으로 있던 벨기에를 공격했고 영국이 독일에 선전포고하면서 동맹 라인을 따라 적대 관계가 확산되었다. 제1차 세계 대전의 시작이었다. (ko)
- La crisi di luglio fu la grave crisi politica e diplomatica che precedette e segnò l'inizio della prima guerra mondiale. Scaturì dall'assassinio dell'erede al trono d'Austria-Ungheria Francesco Ferdinando avvenuto il 28 giugno del 1914. Dell'attentato il governo di Vienna ritenne responsabili alcuni militari e funzionari della Serbia. Nei giorni che seguirono, la Germania, convinta di poter localizzare il conflitto, pressò l'alleato austro-ungarico affinché aggredisse al più presto la Serbia. Solo la Gran Bretagna avanzò una proposta di conferenza internazionale che non ebbe seguito, mentre le altre nazioni europee si preparavano lentamente al conflitto. Quasi un mese dopo l'assassinio di Francesco Ferdinando, l'Austria-Ungheria inviò un duro ultimatum alla Serbia che venne rifiutato. Di conseguenza, il 28 luglio 1914, l'Austria-Ungheria dichiarò guerra al Regno di Serbia determinando l'irrimediabile acuirsi della crisi e la progressiva mobilitazione delle potenze europee per il gioco delle alleanze tra i vari stati. La Russia, in nome dell'amicizia etnica ed economica con la Serbia, iniziò la mobilitazione del proprio esercito. Allarmata dalla mobilitazione della Russia, la Germania le dichiarò guerra il 1º agosto 1914 e, seguendo lo schema del piano Schlieffen, due giorni dopo attaccò la Francia. Si era ormai alla guerra mondiale. Con l'invasione tedesca del Belgio anche la Gran Bretagna il 4 agosto dichiarò guerra alla Germania. La diplomazia aveva ormai lasciato il posto alle armi. (it)
- オーストリア最後通牒（オーストリアさいごつうちょう）は、1914年7月23日にオーストリア＝ハンガリー帝国からセルビア王国に出された最後通牒。 (ja)
- Het Juli-ultimatum of het Oostenrijks-Hongaars ultimatum aan Servië was een ultimatum dat Oostenrijk-Hongarije op 23 juli 1914 stelde aan de regering van Servië, als gevolg van de moord op de Oostenrijkse kroonprins Frans Ferdinand in Sarajevo. Het ultimatum eiste kortweg dat de zaak tot de bodem werd uitgezocht, maar eiste dat Servië zich daarvoor wel een diepgaande inbreuk op de soevereiniteit moest laten welgevallen, onder meer door het toelaten van Oostenrijkse politiebeambten. Servië stemde met alle eisen in, op een na, waarna Oostenrijk de zaak op scherp zette en met oorlog dreigde. Hierdoor kwam een kettingreactie op gang, die tot de Eerste Wereldoorlog leidde. Het Juli-ultimatum wordt veelal niet als een ultimatum in de letterlijke zin beschouwd, omdat het als onvervulbaar wordt gezien. Het ultimatum is veeleer een maatregel om een casus belli te creëren, waardoor Oostenrijk-Hongarije Servië zou kunnen binnenvallen. (nl)
- A Crise de Julho foi uma crise diplomática entre as principais potências europeias no verão de 1914 que levou ao começo da Primeira Guerra Mundial. Imediatamente após Gavrilo Princip, um nacionalista eslávico, assassinar o arquiduque Francisco Fernando (em 28 de junho de 1914), o herdeiro presuntivo do trono do Império Austro-Húngaro, em Sarajevo, uma série de manobras diplomáticas levou a um ultimato por parte da Áustria-Hungria para o Reino da Sérvia. Quando os sérvios não cooperaram, várias alianças políticas de outrora foram ativadas e o conflito em larga escala começou na Europa. (pt)
- Julikrisen var en diplomatisk kris mellan de europeiska stormakterna sommaren 1914, i juli och dagarna däromkring, som ledde till att första världskriget bröt ut. Krisen utlöstes av skotten i Sarajevo 28 juni 1914, då arvtagaren till Österrike-Ungerns tron, ärkehertig Franz Ferdinand av Österrike mördades av den bosnisk-serbiske extremisten Gavrilo Princip. Detta ledde till att Österrike-Ungern några veckor senare, 23 juli, ställde ett ultimatum med mycket hårda krav till Serbien, efter att först ha försäkrat sig om att de hade stöd från Tyskland för sin handlingslinje. Kraven var avsedda att vara så hårda att de skulle bli krig. När Serbien bara gick med på de flesta kraven, men inte alla, förklarade Österrike-Ungern därför krig mot Serbien 28 juli. Ryssland hade tidigare lovat Serbien stöd, och mobiliserade sin armé dagarna därefter. Detta ledde till att Tyskland ställde ultimatum till Ryssland med krav på att de skulle avbryta sin mobilisering. När detta inte skedde förklarade Tyskland krig mot Ryssland 1 augusti. Tyskland krävde också att Frankrike, som var allierade med Ryssland, skulle ställa sig neutralt. När de inte gjorde det förklarade Tyskland krig mot Frankrike 3 augusti. Som ett led i anfallet mot Frankrike invaderades även det neutrala Belgien av Tyskland, vilket ledde till att Storbritannien förklarade krig mot Tyskland 4 augusti. Vid detta datum var alltså fem stormakter indragna i krig. Under hela julikrisen skedde omfattande diplomatiska kontakter med förslag om medling, och det togs även kontakter mellan stormakternas monarker. Från Österrike-Ungerns krigsförklaring mot Serbien 28 juli styrdes dock ländernas handlingslinjer huvudsakligen av deras alliansförhållanden och deras militära planering under den så kallade svarta veckan. Ryssland ville inte låta Österrike-Ungern köra över dess serbiska allierade på Balkan, och beordrade en mobilisering av delar av armén den 25 och allmän mobilisering den 30 juli. Tyskland mobiliserade den 1 augusti 1914 och samma dag mobiliserade Frankrike, som såg en chans att ta tillbaka Alsace-Lorraine som Tyskland erövrat under fransk-tyska kriget 1870-1871. Tyskland förklarade krig mot Ryssland samma dag. Storbritannien förklarade krig mot Tyskland den 4 augusti 1914 efter ett "otillfredsställande svar" på kravet att respektera Belgiens neutralitet. (sv)
- Липне́ва кри́за (англ. July Crisis, фр. Crise de juillet, рос. Июльский кризис, нім. Julikrise, серб. Јулска криза) — дипломатична криза між провідними державами Європи у липні 1914 року, що призвела до Першої світової війни. Криза розгорнулась після резонансного вбивства 28 червня 1914 року членом організації «Млада Босна» Гаврилом Принципом спадкоємця австрійського трону Франца Фердинанда в Сараєво. В період з кінця червня до початку серпня того року з боку урядів практично всіх великих держав спостерігались певна зовнішньополітична нерішучість, адже рішення кожного з них могло обмежити свободу дій інших урядів і призвести до передбачуваних наслідків — масштабної війни. (uk)
- Июльский кризис (1914) — дипломатическое столкновение крупнейших европейских держав летом 1914 года на фоне Сараевского убийства, приведшее к Первой мировой войне. 28 июня 1914 года член сербской националистической группировки «Млада Босна» Гаврила Принцип застрелил австрийского эрцгерцога, наследника австро-венгерского престола Франца Фердинанда и его супругу, которые совершали визит в Боснию, присоединенную к Австро-Венгрии в 1908 году. Австро-венгерское правительство предъявило Сербии ультиматум с требованием наказать виновных и допустить своих представителей к расследованию. Дипломатической целью Австро-Венгрии являлось ослабление Сербии как альтернативной силы на Балканах (прежде всего — в Боснии, где сербы составляли этническое большинство) и в южных районах самой габсбургской империи — Крайне. Предполагалось, что Австро-Венгрия достигнет своих целей при помощи дипломатии или локальной войны в случае отклонения данного ультиматума, условия которого были выдержаны в достаточно резких тонах. В конечном итоге, цепь событий привела к тому, что всего в течение недели в состоянии войны друг с другом оказались восемь европейских держав — Сербия, Австро-Венгрия, Россия, Германия, Люксембург, Франция, Бельгия, Великобритания — это привело к дальнейшей цепной реакции и разрастанию военного конфликта, позже ставшего известным как Первая мировая война. (ru)
- 七月危機是指自1914年6月28日奥匈帝国皇储斐迪南大公在萨拉热窝被塞爾維亞民族份子加夫里洛·普林西普刺杀身亡后，觸發的一系列最终引起戰爭的列强间外交与军事危機。由于一战前欧洲存在复杂的国际关系，加上许多领导人错误估计战争符合其利益或认为不会发动全面战争，导致几乎所有欧洲列强在1914年8月初爆发了互相的敌对行动，到了1915年5月进一步发展至几乎所有欧洲国家都参与其中。 奥匈帝国认为这次刺杀是南斯拉夫民族的领土收复主义作祟，并将其视为对帝國的重要威胁。歐洲列強曾於刺殺事件後整整一個月作出調停，但最終奥匈帝国于1914年7月23日向塞尔维亚王国发出的最后通牒，英国外长爱德华·格雷指出，此项最后通牒是“有史以来一个国家对他国发出之最可怕的文件”。一般认为，该文件的条款难以实现，因此它实际上是奥匈帝国用以惩罚塞尔维亚的開戰藉口。但對塞尔维亚來說，奥匈帝国畢竟不能招惹也惹不起，所以在最后通牒中開出的10個條件，塞尔维亚竟然也願意接受其中8個条件，但奥匈還是在7月28日，即萨拉热窝事件發生後一個月，向塞爾維亞宣战。萨拉热窝事件引起的一连串国际危机，终于引致第一次世界大战的爆发。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- La crise de juillet est une crise diplomatique européenne déclenchée par l'assassinat à Sarajevo de François-Ferdinand, héritier des trônes austro-hongrois, le 28 juin 1914 et close le 1er août 1914, date de la déclaration de guerre du Reich impérial à l'Empire russe. L'enchaînement de ces évènements constitue la cause immédiate du déclenchement de la Première Guerre mondiale. Son explication et son interprétation ont déclenché dès le début de la guerre de violentes controverses dans l'opinion publique comme dans la recherche historique des pays belligérants. (fr)
- オーストリア最後通牒（オーストリアさいごつうちょう）は、1914年7月23日にオーストリア＝ハンガリー帝国からセルビア王国に出された最後通牒。 (ja)
- A Crise de Julho foi uma crise diplomática entre as principais potências europeias no verão de 1914 que levou ao começo da Primeira Guerra Mundial. Imediatamente após Gavrilo Princip, um nacionalista eslávico, assassinar o arquiduque Francisco Fernando (em 28 de junho de 1914), o herdeiro presuntivo do trono do Império Austro-Húngaro, em Sarajevo, uma série de manobras diplomáticas levou a um ultimato por parte da Áustria-Hungria para o Reino da Sérvia. Quando os sérvios não cooperaram, várias alianças políticas de outrora foram ativadas e o conflito em larga escala começou na Europa. (pt)
- 七月危機是指自1914年6月28日奥匈帝国皇储斐迪南大公在萨拉热窝被塞爾維亞民族份子加夫里洛·普林西普刺杀身亡后，觸發的一系列最终引起戰爭的列强间外交与军事危機。由于一战前欧洲存在复杂的国际关系，加上许多领导人错误估计战争符合其利益或认为不会发动全面战争，导致几乎所有欧洲列强在1914年8月初爆发了互相的敌对行动，到了1915年5月进一步发展至几乎所有欧洲国家都参与其中。 奥匈帝国认为这次刺杀是南斯拉夫民族的领土收复主义作祟，并将其视为对帝國的重要威胁。歐洲列強曾於刺殺事件後整整一個月作出調停，但最終奥匈帝国于1914年7月23日向塞尔维亚王国发出的最后通牒，英国外长爱德华·格雷指出，此项最后通牒是“有史以来一个国家对他国发出之最可怕的文件”。一般认为，该文件的条款难以实现，因此它实际上是奥匈帝国用以惩罚塞尔维亚的開戰藉口。但對塞尔维亚來說，奥匈帝国畢竟不能招惹也惹不起，所以在最后通牒中開出的10個條件，塞尔维亚竟然也願意接受其中8個条件，但奥匈還是在7月28日，即萨拉热窝事件發生後一個月，向塞爾維亞宣战。萨拉热窝事件引起的一连串国际危机，终于引致第一次世界大战的爆发。 (zh)
- أزمة يوليو (بالإنجليزية: July Crisis) كانت أزمة دبلوماسية بين القوى الكبرى في أوروبا في صيف عام 1914، وقد قاد ذلك إلى قيام الحرب العالمية الأولى في الحال بعدما اغتال غافريلو برينسيب ولي العهد للإمبراطورية النمساوية المجرية الأرشيدوق فرانس فرديناند مع زوجته أثناء زيارة رسميه لهما لمدينة ساراييفو في مملكة صربيا. كانت الأزمة سلسلة من التصعيدات الدبلوماسية والعسكرية المتداخلة بين القوى العظمى في أوروبا في صيف عام 1914 والتي كانت السبب الأساسي في نشوب الحرب العالمية الأولى. بدأت الأزمة في 28 يوليو من عام 1914، عندما اغتال البوسني الصربي، غافريلو برينسيب، الأرشيدوق فرانز فرديناند، الوريث المفترض لعرش الإمبراطورية النمساوية المجرية. تسببت شبكة معقدة من التحالفات، مصحوبة بسوء تقدير من قبل كثير من القادة الذين ظنوا أن الحرب ستكون من صالحهم والاحتمالية الضعيفة لاندلاع حرب في عموم القارة، بنشوب موج (ar)
- La Crisi de juliol fou una sèrie d'escalades diplomàtiques i militars interrelacionades entre si, que van implicar les potències principals d'Europa l'estiu de 1914 i van desembocar en la Primera Guerra Mundial. La crisi va començar el 28 de juny de 1914, quan Gavrilo Princip, un serbi bosnià, va assassinar l'Arxiduc Francesc Ferran d'Àustria, l'hereu presumpte del tron austro-hongarès. Una xarxa complexa d'aliances, acompanyada d'errors de càlcul de molts líders que creien que la guerra els era favorable o que no hi hauria una guerra generalitzada, va tenir com a resultat un esclat d'hostilitats entre gairebé totes les nacions europees importants a principis d'agost de 1914; el maig de 1915, ja hi eren implicades totes les nacions principals. (ca)
- Červencová krize byla vážná mezinárodní krize roku 1914, která předcházela vypuknutí první světové války. Vyvolal ji atentát srbských nacionalistů na rakousko-uherského následníka trůnu Františka Ferdinanda d'Este, k němuž došlo 28. června 1914. Vídeňská vláda na základě vyšetřování obvinila ze spoluodpovědnosti za útok některé srbské vojáky a úředníky. (cs)
- Die Julikrise war die Zuspitzung der Konfliktlage zwischen den fünf europäischen Großmächten sowie Serbien, die auf die Ermordung des österreichischen Thronfolgers Franz Ferdinand am 28. Juni 1914 folgte und zum Ersten Weltkrieg führte. Bis heute werden die Motive und Handlungsweisen aller beteiligten Mächte, Politiker und Diplomaten sowohl in der Öffentlichkeit als auch unter Historikern kontrovers diskutiert. (de)
- La crisis de Sarajevo o crisis de julio fue una crisis diplomática que tuvo lugar entre el 28 de junio y el 6 de agosto de 1914 con el atentado de Sarajevo en el que fueron asesinados el archiduque Francisco Fernando, heredero al trono de Austria-Hungría, y su esposa. Al no poder resolverse pacíficamente, llevó a la Primera Guerra Mundial. (es)
- The July Crisis was a series of interrelated diplomatic and military escalations among the major powers of Europe in the summer of 1914, which led to the outbreak of World War I (1914–1918). The crisis began on 28 June 1914, when Gavrilo Princip, a Bosnian Serb, assassinated Archduke Franz Ferdinand, heir presumptive to the Austro-Hungarian throne, and his wife Sophie, Duchess of Hohenberg. The assassin team was armed, trained, smuggled across the border and instructed by the head of the Serbian military intelligence service and his staff. A complex web of alliances, coupled with miscalculations when many leaders regarded war as in their best interests or felt that a general war would not occur, resulted in a general outbreak of hostilities among most major European nations in early August (en)
- Uztaileko krisialdia 1914ko ekainaren 28 eta abuztuaren 6 artean Sarajevoko atentatuaren ondorioz sortutako izan zen. Ezin izan zuten era baketsu batean konpondu eta Lehen Mundu Gerra eragin zuen. Europako potentzia nagusiek ezin zuten (edo ez zuten nahi) Austria-Hungaria baretu eta haien arteko aliantza-sistema (Aliantza Hirukoitza eta Entente Hirukoitza) martxan jarri zen. Abuztuaren 3an Alemaniar Inperioak Frantziako Hirugarren Errepublikaren aurkako gerra deklaratu zuen eta neutrala zen Belgika inbaditu zuen. Horrela, hasi zen. Deklarazio honek erantzukizun guztia jarri zuen Alemaniarengan Versaillesko Ituna sinatzean (gainera, gerra amaieran, galtzaileen artean ordaintzeko gaitasuna zuen potentzia bakarra izan zen). (eu)
- Krisis Juli adalah krisis diplomatik antara kekuatan-kekuatan utama di Eropa yang terjadi pada musim panas tahun 1914. Krisis ini merupakan salah satu pemicu ternjadinya Perang Dunia I. Segera setelah Gavrilo Princip membunuh Archduke Franz Ferdinand, pewaris tahta Austro-hungaria, di Sarajevo, Austria-Hongaria melakukan serangkaian manuver diplomatik yang berujung pada ultimatum ke Kerajaan Serbia. Ultimatum ini kemudian membawa kedua negara pada perang, yang akhirnya menyeret negara-negara lain di dunia untuk ikut terlibat.
* l
*
* s (in)
- La crisi di luglio fu la grave crisi politica e diplomatica che precedette e segnò l'inizio della prima guerra mondiale. Scaturì dall'assassinio dell'erede al trono d'Austria-Ungheria Francesco Ferdinando avvenuto il 28 giugno del 1914. Dell'attentato il governo di Vienna ritenne responsabili alcuni militari e funzionari della Serbia. Con l'invasione tedesca del Belgio anche la Gran Bretagna il 4 agosto dichiarò guerra alla Germania. La diplomazia aveva ormai lasciato il posto alle armi. (it)
- 7월 위기(七月 危機, 영어: July Crisis, 독일어: Julikrise)란 제1차 세계 대전으로 이어진 1914년 여름 유럽의 강대국들 사이에 발생한 외교적 위기 사태이다. 세르비아의 민족주의자 가브릴로 프린치프가 오스트리아-헝가리 제국의 황태자 프란츠 페르디난트 폰 외스터라이히에스테 대공을 사라예보에서 암살(사라예보 사건)한 것이 원인이었다. 프란츠 페르디난트 대공을 암살한 프린치프가 소속된 비밀 결사인 흑수단은 남슬라브족 인구 및 그 인구가 거주하는 영토를 세르비아 왕국 또는 몬테네그로 왕국에 흡수시키기를 원했다. 오스트리아-헝가리 제국 측은 황태자가 암살당했을 뿐 아니라 발칸반도 북부 영토와 남슬라브족 인구, 특히 보스니아 헤르체고비나에 거주하는 세르비아인 인구를 포기할 수 없었기 때문에 세르비아 왕국에 최후통첩을 날리게 된다. (ko)
- Het Juli-ultimatum of het Oostenrijks-Hongaars ultimatum aan Servië was een ultimatum dat Oostenrijk-Hongarije op 23 juli 1914 stelde aan de regering van Servië, als gevolg van de moord op de Oostenrijkse kroonprins Frans Ferdinand in Sarajevo. Het ultimatum eiste kortweg dat de zaak tot de bodem werd uitgezocht, maar eiste dat Servië zich daarvoor wel een diepgaande inbreuk op de soevereiniteit moest laten welgevallen, onder meer door het toelaten van Oostenrijkse politiebeambten. Servië stemde met alle eisen in, op een na, waarna Oostenrijk de zaak op scherp zette en met oorlog dreigde. Hierdoor kwam een kettingreactie op gang, die tot de Eerste Wereldoorlog leidde. (nl)
- Июльский кризис (1914) — дипломатическое столкновение крупнейших европейских держав летом 1914 года на фоне Сараевского убийства, приведшее к Первой мировой войне. 28 июня 1914 года член сербской националистической группировки «Млада Босна» Гаврила Принцип застрелил австрийского эрцгерцога, наследника австро-венгерского престола Франца Фердинанда и его супругу, которые совершали визит в Боснию, присоединенную к Австро-Венгрии в 1908 году. (ru)
- Julikrisen var en diplomatisk kris mellan de europeiska stormakterna sommaren 1914, i juli och dagarna däromkring, som ledde till att första världskriget bröt ut. Krisen utlöstes av skotten i Sarajevo 28 juni 1914, då arvtagaren till Österrike-Ungerns tron, ärkehertig Franz Ferdinand av Österrike mördades av den bosnisk-serbiske extremisten Gavrilo Princip. Detta ledde till att Österrike-Ungern några veckor senare, 23 juli, ställde ett ultimatum med mycket hårda krav till Serbien, efter att först ha försäkrat sig om att de hade stöd från Tyskland för sin handlingslinje. Kraven var avsedda att vara så hårda att de skulle bli krig. När Serbien bara gick med på de flesta kraven, men inte alla, förklarade Österrike-Ungern därför krig mot Serbien 28 juli. Ryssland hade tidigare lovat Serbien st (sv)
- Липне́ва кри́за (англ. July Crisis, фр. Crise de juillet, рос. Июльский кризис, нім. Julikrise, серб. Јулска криза) — дипломатична криза між провідними державами Європи у липні 1914 року, що призвела до Першої світової війни. (uk)
|
.svg?width=300)
.svg?width=300){kind=link}
.jpg){kind=link}
_01_01.png){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.svg){kind=link}
.jpg){kind=link}
_01_01.png){kind=link}
.jpg){kind=link}
.svg){kind=link}
.jpg){kind=link}
