| dbpprop:abstract
|
- Tiberius Julius Caesar Augustus, born Tiberius Claudius Nero, was the second Roman Emperor, from the death of Augustus in AD 14 until his own death in 37. Tiberius was by birth a Claudian, son of Tiberius Claudius Nero and Livia Drusilla. His mother divorced his father and was remarried to Octavian Augustus in 39 BC, making him a step-son of Octavian. Tiberius would later marry Augustus' daughter Julia the Elder (from an earlier marriage) and even later be adopted by Augustus, by which act he officially became a Julian, bearing the name Tiberius Julius Caesar. The subsequent emperors after Tiberius would continue this blended dynasty of both families for the next forty years; historians have named it the Julio-Claudian dynasty. Tiberius was one of Rome's greatest generals, whose campaigns in Pannonia, Illyricum, Rhaetia and Germania laid the foundations for the northern frontier. But he came to be remembered as a dark, reclusive, and somber ruler who never really desired to be emperor; Pliny the Elder called him tristissimus hominum, "the gloomiest of men. " After the death of Tiberius’ son Drusus Julius Caesar in 23, the quality of his rule declined and ended in a terror. In 26, Tiberius exiled himself from Rome and left administration largely in the hands of his unscrupulous Praetorian Prefects Lucius Aelius Sejanus and Quintus Naevius Sutorius Macro. Caligula, Tiberius’ adopted grandson, succeeded the Emperor upon his death.
- Tiberius Iulius Caesar Augustus war römischer Kaiser von 14 bis 37 n. Chr. Nach seinem Stiefvater Augustus war Tiberius der zweite Kaiser des Römischen Reiches und gehört wie dieser der julisch-claudischen Dynastie an. Seine Regierungszeit war eine der längsten Alleinherrschaften eines römischen Kaisers. Tiberius konnte besonders vor seinem Herrschaftsantritt bedeutende militärische Erfolge erzielen. Seine militärischen Aktivitäten in Pannonien, Illyricum, Raetien und Germanien legten die nördliche Grenze des römischen Imperiums fest. In der Verwaltung der Provinzen sowie der Finanzen war der Kaiser erfolgreich. Palastintrigen, die Verschwörung des ehrgeizigen Seianus, Hinrichtungen dissidenter römischer Aristokraten und Tiberius’ Rückzug aus der Hauptstadt verursachten das negative Werturteil der späteren antiken Historiographen. Gegen Ende seines Lebens wurde der Interessenkonflikt zwischen dem in seiner politischen Funktion reduzierten Senat und dem nun institutionalisierten Amt des Kaisers erstmals deutlich.
- Tiberi (Tiberius Claudius Nero) fou un emperador romà, successor d'Octavi August. Tiberi era fillastre d'August, que el va adoptar formalment el 26 de juny de l'any 4 dC, moment en què se li van concedir poders tribunicis per deu anys. Va veure desaparèixer progressivament, gràcies a oportunes morts, tots els seus possibles rivals en la successió. Com a tribú, Tiberi, va reorganitzar de nou l'exèrcit, reformant la llei militar i creant noves legions. El temps en files va ascendir a vint anys (14 anys per als pretorians o guàrdia imperial). Després del servei rebrien una paga l'import de la qual provindria d'un impost del 5% sobre les herències. El 13 els poders d'August i de Tiberi van ser prorrogats per deu anys més, però August va morir poc després i llavors tots els poders van ser transferits a Tiberi, sense cap limitació de termini. Tiberi va decidir transferir el nomenament dels magistrats dels Comicis al Senat. Amb això els Comicis van perdre una atribució molt important, i va desaparèixer el sistema electoral propi de la República. L'emperador designava candidats per a algunes de les magistratures, i els llocs que quedaven vacants (sense proposta de l'emperador) eren designats pel Senat i es formava una llista única. L'Assemblea Popular o Comicis (que van seguir celebrant-se fins al segle III) es limitava a aclamar la llista única. Les lleis es van promulgar sense intervenció de les Assemblees. De fet, el poble només conservava el poder en un aspecte: el seu favor o la seva hostilitat eren determinants per als emperadors, i s'expressaven en les grans celebracions al circ. El Senat va promulgar diverses lleis, entre elles una sobre l'estatus social de les dones que tinguessin relacions sexuals amb esclaus, una sobre tutela, una sobre penes per deterioraments en edificis públics, normes sobre enjudiciament criminal, càstigs d'esclaus que estiguessin presents en una casa quan l'amo fóra assassinat, i una llei d'herència de les dones (els fills de la qual eren preferents als seus germans o parents). El Senat va adquirir una funció important respecte a les províncies: l'actuació dels senadors com a jurats en els casos de concussió (Repetundae), és a dir d'adquisicions il·legals per part dels governadors i funcionaris provincials (pel que sembla, els judicis de Repetundis van ser freqüents). També jutjava els delictes de traïció o de lesa majestat. Una llei (Lex Majestate) promulgada feia anys (al segle anterior) regulava les condemnes per ofenses als màxims dignataris de l'Imperi, i Tiberi va haver de fer-la servir. A la categoria de senadors (o senatorials) podien accedir aquells que posseïen terres per valor d'almenys un milió de sestercis, els quals procedien en gran part de la classe dels cavallers. Així, la majoria dels que tenien la categoria de senadors (encara que no tots exercien el càrrec, que era electiu) constituïen una casta hereditària a la qual només podia accedir-se des d'altres classes per designació imperial directa o indirecta.
- Tiberius Caesar Augustus, původním jménem Tiberius Claudius Nero byl druhým římským císařem, který vládl antické římské říši od roku 14 n.l. více než 20 let, aniž by projevil opravdové zaujetí pro vládu či problémy říše. Během svého panování se dokonce stáhl z Říma na Capri a vládu nad městem (a tím také vliv na stát) tak na čas získal velitel pretoriánské gardy Seianus. Tiberius se narodil v zámožné a vážené rodině Claudiů jako syn Tiberia Nerona a Livie Drusilly. Jeho matka se ale krátce po jeho narození rozvedla a znovu se provdala za císaře Augusta, který později Tiberia adoptoval za svého vlastního syna. Podobnými adopcemi tak došlo ke spojení obou význačných rodin do julsko-claudijské dynastie. Mladý Tiberius tedy měl velké předpoklady pro aktivní politický život a byl už jako mladík jmenován konzulem a účastnil se i vojenských tažení. Pak ale v roce 6 př. n. l. neočekávaně rezignoval na politický život a stáhl se do ústraní na ostrov Rhodos. Když se ale Augustus v roce 2 n. l. ocitnul náhle bez následníků, vyhověl naléhání své ženy Livie a povolal Tiberia zpět do Říma. Ten se po Augustově smrti stává ve svých 55 letech vládcem říše – za jeho panování dochází k expanzi za Rýn, ale také k posilování moci pretoriánské gardy a vytváření atmosféry strachu v Římě. Po aféře s velitelem Seianem, jenž chtěl uchvátit veškerou politickou moc v říši pro sebe, Tiberius definitivně rezignoval na politiku a raději trávil čas opět na Capri. Ve své závěti zanechal říši svému prasynovci Caligulovi a vnukovi Tiberiu Gemellovi, avšak Caligula záhy prohlásil poslední vůli za neplatnou a Tiberia Gemella nechal zabít. Tiberius byl římským císařem, o němž se zmiňuje Bible v souvislosti s působením Ježíše Krista .
- Tiberio César Augusto, nacido con el nombre de Tiberio Claudio Nerón, fue un emperador del Imperio Romano que gobernó desde el 18 de septiembre de 14 hasta su muerte, el 16 de marzo de 37. Se convirtió tras su muerte en el segundo emperador romano perteneciente a la Dinastía Julio-Claudia. Era hijo de Tiberio Claudio Nerón y Livia Drusilla, perteneciendo por tanto a la gens Claudia. Su familia se emparentó con la familia imperial cuando su madre se divorció de su padre y contrajo matrimonio con Octavio Augusto. Tras este matrimonio, Tiberio se casó con la hija de Augusto, Julia la Mayor. Fue adoptado formalmente por Augusto el 26 de junio del año 4, entrando a formar parte de la gens Julii. Tras la adopción, se le concedieron poderes tribunicios por diez años. A lo largo de su vida, Tiberio vio desaparecer progresivamente a todos sus posibles rivales en la sucesión gracias a una serie de oportunas muertes. Los descendientes de Augusto y Tiberio continuaron gobernando el Imperio durante los próximos cuarenta años hasta la muerte de Nerón. Como tribuno, reorganizó de nuevo el ejército, reformando la ley militar y creando nuevas legiones. El tiempo en filas ascendió a veinte años. Tras cumplir el tiempo de servicio, los soldados recibían una paga cuyo importe provenía de un impuesto del 5% sobre las herencias. No obstante, posteriormente se enemistó con el emperador Augusto, y se vio obligado a exiliarse en Rodas. Sin embargo, tras la muerte de los nietos mayores de Augusto y previsibles herederos del Imperio, Cayo César y Lucio Julio César, unidos al destierro por traición de su nieto menor, Póstumo César, fue llamado por el emperador y nombrado sucesor. En el año 13 los poderes de Augusto y de Tiberio fueron prorrogados por diez años. Sin embargo Augusto murió poco después, dejando a Tiberio como único heredero. Tiberio sucedió al emperador Augusto el 19 de agosto del año 767 desde la fundación de Roma, correspondiente al año 14 del calendario cristiano actual. Tras su entronización, todos los poderes fueron transferidos a Tiberio sin ningún plazo. Tiberio se convirtió en uno de los más grandes generales de Roma. En sus campañas en Panonia, Ilírico, Recia y Germania, Tiberio sentó las bases de lo que posteriormente se convertiría en la frontera norte del Imperio. Sin embargo, a Tiberio se le llegó a recordar como un oscuro, recluido y sombrío gobernante, que realmente nunca quiso ser emperador; Plinio el Viejo lo llamó «tristissimus hominum» («el más triste de los hombres»). Tras la muerte en el año 23 del hijo de Tiberio, Julio César Druso, la calidad de su gobierno declinó y su reinado terminó en terror. En 26 Tiberio se autoexilió de Roma y dejó la administración en manos de sus dos prefectos pretorianos Lucio Elio Sejano y Quinto Nevio Cordo Sutorio Macro. Tiberio adoptó a su nieto Calígula para que le sucediera en el trono imperial. Error en la cita: TiberioNacimientoFallecimientoNacionalidadOcupación, Patrimonio de Antonina Ivanovna Pojarkova (* -) fue una destacada, y . Realizó importantes exploraciones botánicas al [editar] Abreviatura La Pojark. se emplea para indicar a Tiberio como autoridad en la descripción y de los vegetales. Realizó una extensa y exhaustiva labor taxonómica, identificando y clasificando más de 450 nuevas, las que publicaba habitualmente en : Trudy Bot. Inst. Akad. Nauk S.S.S.R. ; Novosti Sist. Vyssh. Rast. ; Fl. URSS, ed. Komarov; Bot. Mater. Gerb. Bot. Inst. Komarova Akad. Nauk S.S.S.R. ; Bot. Journ. , URSS; Journal Botanique de l'URSS; Fl. Murm. Prov. ; Referat. Nauch. -Issl. Rab. Akad. Nauk SSSR, Biol. ; Bot. Zhurn. ; Opred. Rast. Kavk. ; Notul. Syst. Inst. Bot. Komarov. Acad. Sci. URSS; Čas. Nár. Mus. , Odd. Přír. [editar] Referencias ↑ Plinio el Viejo, Naturalis Historiæ XXVIII.5.23. ↑ Recolecciones botánicas en el Cáucaso ↑ Algunas nuevas especies [editar] Enlaces externos *Archivo:Wikispecies-logo. svg tiene un artículo sobre . * Antonina Ivanovna Pojarkova en
- Tiberius Claudius Nero Caesar oli Rooman toinen keisari, joka hallitsi vuodesta 14 jaa. kuolemaansa saakka. Tiberius peri vallan isäpuoleltaan Augustukselta ja pyrki aluksi hallitsemaan tämän antaman esikuvan mukaisesti, maltillisesti ja senaattia kunnioittaen. Hän oli tehokas hallinnon järjestäjä ja erinomainen sotapäällikkö. Hänen synkkä luonteensa sopi kuitenkin huonosti edustustehtäviin, eikä hän kyennyt saavuttamaan sen enempää kansan kuin hallitsevan yläluokankaan suosiota. Lopulta hän vetäytyi vuonna 26 jaa. Caprin saarelle ja alkoi hallita epäsuorasti pretoriaanikaartin prefekti Sejanuksen välityksellä. Sejanus käytti kuitenkin saamaansa valtaa väärin ja petti Tiberiuksen luottamuksen. Sejanuksen "vehkeilyt" paljastuivat, ja hänet teloitettiin vuonna 31. Viimeiset vuotensa Tiberius vietti katkerana "Caprin erakkona".
- Tibère, né à Rome le 16 novembre 42 av. J. -C. et mort à Misène le 16 mars 37 ap. J. -C. , est le deuxième empereur romain de 14 à 37. Il appartient à la dynastie Julio-Claudienne. C'est un descendant de la gens Claudia et il porte à la naissance le nom de Tiberius Claudius Nero. Durant sa jeunesse, Tibère se distingue par son talent militaire conduisant brillamment de nombreuses campagnes militaires le long de la frontière septentrionale de l'Empire et en Illyrie, souvent aux côtés de son frère Drusus I, qui meurt en Germanie. Après une période d'exil volontaire dans l'île de Rhodes, il retourne à Rome en 4 ap. J. -C. où il est adopté par Auguste et devient le dernier des successeurs potentiels de l'empereur, se nommant dorénavant Tiberius Iulius Caesar. Il mène alors d'autres expéditions en Illyrie et en Germanie afin de remédier aux conséquences de la bataille de Teutobourg. À la mort de son père adoptif, le 19 août 14, il obtient le nom de Tiberius Iulius Caesar Augustus et il peut lui succéder officiellement dans la fonction de princeps senatus car il est depuis 12 associé au gouvernement de l'Empire romain, détenant aussi l'imperium proconsulaire et la puissance tribunicienne, les deux pouvoirs majeurs des empereurs du Principat. Il met en place d'importantes réformes dans les domaines économiques et politiques, met un terme à la politique d'expansion militaire, se limitant à sécuriser les frontières grâce à l'action de son neveu Germanicus. Après la mort de ce dernier et de celle de son fils Drusus II, Tibère favorise la montée du préfet du prétoire Séjan. Il s'éloigne de Rome et se retire sur l'île de Capri. Lorsque le préfet essaie de prendre possession du pouvoir, Tibère le fait destituer et assassiner. L'empereur ne retourne plus dans la capitale où il est haï jusqu'à sa mort en 37. Caligula, fils de Germanicus et d'Agrippine l'Aînée, lui succède. Tibère a été durement critiqué par les historiens antiques tels que Tacite et Suétone, mais sa personnalité a été réévaluée par les historiens modernes comme étant celle d'un politicien habile et prudent.
- Tiberius Iulius Caesar Augustus, született Tiberius Claudius Nero, a Római Birodalom második császára, a népszerű Augustus fogadott fia volt. 23 éven keresztül ült a császári trónon, 14-től haláláig. Ő tekinthető a Julius-Claudius dinasztia igazi megalapítójának, mivel apja, Tiberius Claudius Nero és édesanyja, Livia Drusilla révén a Claudia gens tagja volt, azonban miután Augustus örökbe fogadta, bekerült a Iuliusok közé. Utódai mind a két család leszármazottai voltak. Tiberius 55 évesen került trónra. A hatalmi helyzet változásai és az elszenvedett sérelmek kiégett, mizantróp öregemberré tették, aki talán nem is akart trónra jutni. Uralmát hosszú ideig a teljhatalmú praefectus praetorio, Lucius Aelius Seianus terrorja jellemezte, míg a császár kivonta magát a napi politikából, és idejét kéjlakában múlatta Capri szigetén.
- Discendente della gens Claudia, alla nascita ebbe il nome di Tiberio Claudio Nerone (Tiberius Claudius Nero). Fu adottato da Augusto nel 4, ed il suo nome mutò in Tiberio Giulio Cesare (Tiberius Iulius Caesar); alla morte del padre adottivo, il 19 agosto 14, ottenne il nome di Tiberio Giulio Cesare Augusto (Tiberius Iulius Caesar Augustus) e poté succedergli ufficialmente nel ruolo di princeps, sebbene già dall'anno 12 fosse stato associato nel governo dell'impero. In gioventù Tiberio si distinse per il suo talento militare conducendo brillantemente numerose campagne lungo i confini settentrionali dell'Impero e in Illirico. Dopo un periodo di volontario esilio sull'isola di Rodi, rientrò a Roma nel 4 e condusse altre spedizioni in Illirico e in Germania, dove pose rimedio alle conseguenze della battaglia di Teutoburgo. Asceso al trono, operò alcune importanti riforme in ambito economico e politico, e pose fine alla politica di espansione militare, limitandosi a mantenere sicuri i confini grazie anche all'opera del nipote Germanico. Dopo la morte di quest'ultimo, Tiberio favorì sempre più l'ascesa del prefetto del pretorio Seiano, allontanandosi da Roma per ritirarsi nell'isola di Capri. Quando il prefetto mostrò di volersi impadronire del potere assoluto, Tiberio lo fece destituire e uccidere, ma evitò ugualmente di rientrare nella capitale. Tiberio fu duramente criticato dagli storici antichi, quali Tacito e Svetonio, ma la sua figura è stata rivalutata dalla storiografia moderna come quella di un politico abile e attento.
- ティベリウス・ユリウス・カエサル（古典ラテン語：Tiberius Julius Caesar、紀元前42年11月16日 - 紀元後37年3月16日）は、ローマ帝国の第2代皇帝（在位：紀元14年 - 37年）。初代皇帝アウグストゥスの養子。養子となる以前の名前は実父と同じティベリウス・クラウディウス・ネロ。なお、イエス・キリストが世に出、刑死したときのローマ皇帝である。イエスの言葉である「神のものは神に、カエサルのものはカエサルに」の「カエサル」とは、ティベリウスのことである。
- Tiberius Claudius Nero was de tweede princeps van Rome, als opvolger van Imperator Caesar Augustus. Ondanks zijn schitterende (militaire) carrière voordat hij princeps werd, zou hij de geschiedenis ingaan als een somber en wantrouwig heerser. Hij werd daarom ook wel tristissimus hominum (« de triestigste aller mensen ») genoemd.
- Tiberius Caesar Augustus, født Tiberius Claudius Nero, var romersk keiser fra 19. august 14 e. Kr. til sin død. Han var den andre romerske keiseren, og etterfulgte sin stefar, Augustus. Jesu virke og død fant sted i Tiberii regjeringstid.
- Tyberiusz, Tiberius Claudius Nero cesarz rzymski, syn Tyberiusza Klaudiusza i Liwii Druzylli. Oficjalna tytulatura cesarska Tiberius Caesar Augustus.
- Tibério Cláudio Nero César, foi imperador romano 18 de setembro de 14 até a sua morte, a 16 de março de 37. Era filho de Tibério Cláudio Nero e Lívia Drusilla. Foi o segundo imperador de Roma pertencente à dinastia Júlio-Claudiana, sucedendo ao padrasto César Augusto. A sua família aparentou-se com a família imperial quando a sua mãe se divorciou do seu pai e contraiu matrimônio com Octávio Augusto. Após este matrimônio, Tibério casou-se com a filha de Augusto, Júlia a Maior. Foi adotado formalmente por Augusto a 26 de junho de 4, passando a fazer parte da gens Julia. Após a adoção, foram-lhe concedidos poderes tribunícios por dez anos. Ao longo da sua vida, Tibério viu desaparecer progressivamente todos os seus possíveis rivais na sucessão graças a uma série de oportunas mortes. Os descendentes de Augusto e Tibério continuariam a governar o Império durante os próximos quarenta anos, até a morte de Nero. Como tribuno, reorganizou o exército, reformando a lei militar e criando novas legiões. O tempo de serviço passou para os vinte anos. Após cumprir o tempo de serviço, os soldados recebiam um pagamento, cujo valor provinha de um imposto de 5% sobre as heranças. Porém, posteriormente, inimistou-se com o imperador Augusto, e viu-se obrigado a exilar-se em Rodas. Contudo, após a morte dos netos maiores de Augusto e previsíveis herdeiros do Império, Caio César e Lúcio Júlio César, ambos desterrados por traição do seu neto menor, Agripa Póstumo, Tibério foi chamado pelo imperador e nomeado sucessor. Em 13 os poderes de Augusto e de Tibério foram prorrogados por dez anos. Contudo, Augusto faleceu pouco depois, ficando Tibério como único herdeiro. Tibério sucedeu a Augusto em 19 de agosto de 767 ab urbe condita, correspondente ao ano 14. Após a sua entronização, todos os poderes foram transferidos para Tibério. Tibério converteu-se num dos maiores generais de Roma. Nas suas campanhas na Panônia, Ilíria, Récia e Germânia, Tibério assentou as bases daquilo que posteriormente se tornaria na fronteira norte do Império. Contudo, Tibério chegou a ser recordado como um obscuro, recluído e sombrio governante, que realmente nunca quis ser imperador; Plínio, o Velho chamou-o de "tristissimus hominum" ("o mais triste dos homens"). Após a morte de seu filho, Júlio César Druso em 23, a qualidade do seu governo declinou e o seu reinado terminou em terror. Em 26 Tibério auto-exilou-se de Roma e deixou a administração nas mãos dos seus dois prefeitos pretorianos Lúcio Élio Sejano e Quinto Névio Cordo Sutório Macro. Tibério adotou o seu neto Calígula para que o sucedesse no trono imperial.
- Tiberius Caesar Augustus, născut Tiberius Claudius Nero, a fost al doilea împărat roman şi a domnit de la moartea lui Augustus în anul 14 până la moartea sa în 37. Fiu al senatorului Tiberius Claudius Nero şi al Liviei Drusilla, Tiberius devine, în urma căsătoriei mamei sale cu Octavianus, în 38 î. Hr. , fiul vitreg al viitorului împărat Augustus. Tiberius beneficiază de o strălucită educaţie şi începe cariera armelor în calitate de tribunus militum în campania lui Augustus din Hispania împotriva triburilor cantabrilor din anii 26-25. În anul 20 î. Hr. conduce solia romană în Orient, care instalează un rege clientelar Romei pe tronul Armeniei şi obţine, după încheierea tratatului romano-part, retrocedarea insognelor romane pierdute în bătălia de la Carrhae. Împreună cu fratele său, Nero Claudius Drusus, Tiberius supune, în anii 15-13, triburile reţilor şi vindelicilor din ţinuturile dintre Alpi şi cursul superior al Dunării. Între 12-9 î. Hr. , cucereşte regiunea dintre Alpii răsăriteni şi Dunărea mijlocie, populate de triburi celtice şi ilire (viitoare Pannonie) şi le alipeşte provinciei Illyricum. După moartea lui Drusus, preia comanda forţelor romane de la Rin, întreprinzând campanii în Germania dintre Rin şi Elba. Căsătorit, împotriva voinţei sale, în anul 12 î. Hr. , cu Iulia, fiica împaratului Augustus, va trebui să se autoexileze 7 ani în insula Rhodos din pricina eşecului căsniciei şi a politicii dinastice a lui Augustus. Moartea celor doi nepoţi ai lui Augustus, Lucius şi Gaius Caesar, îl determină pe împărat să-l adopte şi, indirect, să-l desemneze moştenitor la tron pe Tiberius (care îşi schimbă acum numele de Tiberius Claudius Nero în Tiberius Iulius Caesar). Numit din nou comandant al forţelor romane de la Rin, Tiberius întreprinde în anii 4-6 campanii la răsărit de fluviu împotriva cheruscilor, chaucilor şi longobarzilor, până pe malurile Elbei. După izbucnirea în anul 6 a puternicei răscoale antiromane a triburilor din Pannonia şi Dalmaţia, Tiberius este numit comandant suprem al celor 15 legiuni romane care vor lupta 3 ani până la înfrângerea răsculaţilor. Între anii 10-12 este din nou în fruntea forţelor romane de la Rin. La moartea lui Augustus, Tiberius îi succede la tronul Imperiului Roman. La 56 de ani, vârstă la care Tiberius îmbracă purpura, personalitatea sa fusese profund marcată de ndelungatele campanii militare. Cei 23 de ani de domnie nu fac decât să-i accentueze pesimismul, suspiciunea şi solitudinea. Spirit energic, cumpătat, econom, el continuă politica lui Augustus de întărire a autorităţii principelui, a îmbunătăţit administraţia provinciilor, a consolidat starea finanţelor statului. Pe plan extern, Tiberius renunţă la costisitoarea politică ofensivă din Germania, rechemând n anul 16 la Roma pe Germanicus, nepotul său, şi stabilind frontiera imperiului pe Rin. Regatele clientelare Moesia, Commagene şi Cappadocia sunt transformate în provincii romane. Răscoala antiromană din Africa şi cea din nord-estul Galliei sunt reprimate cu violenţă de generalii săi. Tiberius moare în drum spre Roma, la Misenum, pe 16 martie 37
- Тибе́рий Це́зарь А́вгуст — второй римский император (с 14 г. ) из династии Юлиев-Клавдиев. Согласно Библии, именно в его правление был распят Иисус Христос. Также великий понтифик, многократный консул Римской империи, многократный трибун. Полный титул к моменту смерти: Tiberius Caesar Divi Augusti filius Augustus, Pontifex Maximus, Tribuniciae potestatis XXXIIX, Imperator VIII, Consul V — Тиберий Цезарь Август, сын Божественного Августа, Великий Понтифик, наделён властью народного трибуна 38 раз, император 8 раз, консул 5 раз.
- Tiberius Claudius Nero var romersk kejsare från 19 augusti 14 e. Kr. framtill sin död. Han var son till kejsar Augustus andra gemål Livia i hennes första äktenskap med Tiberius Claudius Nero. Tiberius var det romerska rikets andra kejsare. När hans mor gifte sig med Octavianus, adopterade denne Tiberius. Redan som 18-åring blev han placerad som befälhavare i krigen mot germanerna. Augustus upplöste hans lyckliga äktenskap med Vipsania Agrippina. Han tvingades att gifta sig med Augustus dotter Julia istället. Hans äktenskap med Julia var olyckligt och han drog sig undan till Rhodos 6 f. Kr. Tiberius stannade på Rhodos i åtta år. Han kom tillbaka för att göra militärtjänst mot germanerna, vilka hade besegrat de romerska legionerna i slaget vid Teutoburgerskogen år 9 e. Kr. Han deltog i flera framgångsrika expeditioner till nuvarande centrala Tyskland. Vid sin hemkomst till Rom firade han triumf. Eftersom Augustus tilltänkte tronföljare dog i unga år, adopterade denne Tiberius i stället, och när Augustus dog år 14, besteg Tiberius tronen. Tiberius regeringstid präglades av många uppror i olika delar av det vida riket. År 18 erövrades Kappadokien. Trots detta var Tiberius en god administratör som lyckades hålla armén i gott skick. Så småningom drog sig Tiberius tillbaka från det politiska livet i Rom; han flyttade till Capri år 27 e. Kr. Enligt Suetonius ryktades det han ägnade sig åt ständiga utsvävningar och perversa nöjen efter flytten till Capri. Han tvingades att återigen blanda sig i det politiska när kommendören för praetoriangardet Lucius Aelius Sejanus själv försökte gripa makten. Tiberius härskade under den tid Jesus enligt Bibeln verkade i provinsen Judeen och omnämns i i samband med Johannes döparens framträdande under hösten år 29 eller våren år 30 . Han var föga omtyckt vid sin död. Han hade utfärdat flera avrättningar och han ansågs vara grym och snål. Han dog år 37 e. Kr och efterträddes av Caligula. Hans önskan att Caligula skulle regera tillsammans med hans köttslige sonson Tiberius Gemellus nonchalerades.
- Tiberius Caesar Augustus, doğumda; Tiberius Claudius Nero,, Augustus'un 14 yılında ölümünün ardından Roma İmparatorluğu tahtına çıkan ikinci Roma İmparatoru. Tiberius Claudius Nero ve Livia Drusilla'nın oğlu olan Tiberius doğuştan Claudius ailesinin mensubuydu. Annesi, babasından boşanarak M. Ö. 39 yılında Octavian Augustus ile yeniden evlenmiştir. Tiberius, sonradan Augustus'un kızı ve üvey kız kardeşi Yaşlı Julia ile evlenmiş ve ardından Augustus tarafından evlat edinilerek Julius ailesi mensubu olmuştur. Tiberius'un ardından gelen imparatorlar bu iki aile arasındaki karışımı gelecek 40 yıl boyunca devam ettirmişler, tarihçiler de bu hanedanı Julio-Claudian hanedanı olarak adlandırmışlardır. Tiberius, Pannonia, İllirya, Rhaetia ve Germania'daki seferleriyle kuzeydeki sınırların temelllerini atmış, Antik Roma'nın en büyük generallerinden birisiydi. Ancak, imparator olmayı hiçbir zaman gerçekten istememiş karanlık, münzevi ve kasvetli bir yönetici olarak hatırlanmış; Yaşlı Pliny tarafından tristissimus hominum yani "insanoğlunun en kasvetlisi" olarak adlandırılmıştır. Tiberius’un oğlu Julius Caesar Drusus'un 23 yılında ölmesinin ardından, saltanatının kalitesi azalmış ve terörle sona ermiştir. 26 yılında Tiberius kendi kendini Roma'dan gönüllü sürgüne gitmiş ve yönetim erkini geniş ölçüde ahlaksız Praetorian Prefect'leri Lucius Aelius Sejanus ve Quintus Naevius Sutorius Macro'nun ellerine bıraktı. Tiberius’un ölümünden sonra evlatlık oğlu Caligula tahta çıkmıştır.
- Тиберій Клавдій Нерон, теж Тіберій або Тиверій (лат. Tiberius Claudius Nero, 42 рік до н. е. — 37 рік н. е. )— римський імператор з династії Юліїв-Клавдіїв.
- 提貝里烏斯·克勞狄烏斯·尼祿（Tiberius Claudius Nero，中文又譯成提庇留、台伯留、提比略，前42年12月16日－37年3月16日）），是羅馬帝國的第二任皇帝，公元14年—37年在位。 提貝里烏斯繼承由奧古斯都（屋大維）締造的帝國，藉由聯姻關係，成為史學家所稱的朱里亞·克勞狄王朝之繼承人。提貝里烏斯個性深沈嚴苛，執政之後並不受到臣民的普遍喜愛。執政後期，由於黨派之間的鬥爭的陰謀，使得他採用殘暴的手段對付政敵。在羅馬古典作家的筆下，他的形象被定位為殘虐、好色；但近代學者根據帝國當年的安定景象與文獻銘刻，重新為提貝里烏斯翻案。
|
| rdfs:comment
|
- Tiberius Julius Caesar Augustus, born Tiberius Claudius Nero, was the second Roman Emperor, from the death of Augustus in AD 14 until his own death in 37. Tiberius was by birth a Claudian, son of Tiberius Claudius Nero and Livia Drusilla. His mother divorced his father and was remarried to Octavian Augustus in 39 BC, making him a step-son of Octavian.
- Tiberius Iulius Caesar Augustus war römischer Kaiser von 14 bis 37 n. Chr. Nach seinem Stiefvater Augustus war Tiberius der zweite Kaiser des Römischen Reiches und gehört wie dieser der julisch-claudischen Dynastie an. Seine Regierungszeit war eine der längsten Alleinherrschaften eines römischen Kaisers. Tiberius konnte besonders vor seinem Herrschaftsantritt bedeutende militärische Erfolge erzielen.
- Tiberi (Tiberius Claudius Nero) fou un emperador romà, successor d'Octavi August. Tiberi era fillastre d'August, que el va adoptar formalment el 26 de juny de l'any 4 dC, moment en què se li van concedir poders tribunicis per deu anys. Va veure desaparèixer progressivament, gràcies a oportunes morts, tots els seus possibles rivals en la successió. Com a tribú, Tiberi, va reorganitzar de nou l'exèrcit, reformant la llei militar i creant noves legions.
- Tiberius Caesar Augustus, původním jménem Tiberius Claudius Nero byl druhým římským císařem, který vládl antické římské říši od roku 14 n.l. více než 20 let, aniž by projevil opravdové zaujetí pro vládu či problémy říše. Během svého panování se dokonce stáhl z Říma na Capri a vládu nad městem (a tím také vliv na stát) tak na čas získal velitel pretoriánské gardy Seianus.
- Tiberio César Augusto, nacido con el nombre de Tiberio Claudio Nerón, fue un emperador del Imperio Romano que gobernó desde el 18 de septiembre de 14 hasta su muerte, el 16 de marzo de 37. Se convirtió tras su muerte en el segundo emperador romano perteneciente a la Dinastía Julio-Claudia. Era hijo de Tiberio Claudio Nerón y Livia Drusilla, perteneciendo por tanto a la gens Claudia.
- Tiberius Claudius Nero Caesar oli Rooman toinen keisari, joka hallitsi vuodesta 14 jaa. kuolemaansa saakka. Tiberius peri vallan isäpuoleltaan Augustukselta ja pyrki aluksi hallitsemaan tämän antaman esikuvan mukaisesti, maltillisesti ja senaattia kunnioittaen. Hän oli tehokas hallinnon järjestäjä ja erinomainen sotapäällikkö.
- Tibère, né à Rome le 16 novembre 42 av. J. -C. et mort à Misène le 16 mars 37 ap. J. -C. , est le deuxième empereur romain de 14 à 37. Il appartient à la dynastie Julio-Claudienne. C'est un descendant de la gens Claudia et il porte à la naissance le nom de Tiberius Claudius Nero.
- Tiberius Iulius Caesar Augustus, született Tiberius Claudius Nero, a Római Birodalom második császára, a népszerű Augustus fogadott fia volt. 23 éven keresztül ült a császári trónon, 14-től haláláig. Ő tekinthető a Julius-Claudius dinasztia igazi megalapítójának, mivel apja, Tiberius Claudius Nero és édesanyja, Livia Drusilla révén a Claudia gens tagja volt, azonban miután Augustus örökbe fogadta, bekerült a Iuliusok közé.
- Discendente della gens Claudia, alla nascita ebbe il nome di Tiberio Claudio Nerone (Tiberius Claudius Nero). Fu adottato da Augusto nel 4, ed il suo nome mutò in Tiberio Giulio Cesare (Tiberius Iulius Caesar); alla morte del padre adottivo, il 19 agosto 14, ottenne il nome di Tiberio Giulio Cesare Augusto (Tiberius Iulius Caesar Augustus) e poté succedergli ufficialmente nel ruolo di princeps, sebbene già dall'anno 12 fosse stato associato nel governo dell'impero.
- Tiberius Claudius Nero was de tweede princeps van Rome, als opvolger van Imperator Caesar Augustus. Ondanks zijn schitterende (militaire) carrière voordat hij princeps werd, zou hij de geschiedenis ingaan als een somber en wantrouwig heerser. Hij werd daarom ook wel tristissimus hominum (« de triestigste aller mensen ») genoemd.
- Tiberius Caesar Augustus, født Tiberius Claudius Nero, var romersk keiser fra 19. august 14 e. Kr. til sin død. Han var den andre romerske keiseren, og etterfulgte sin stefar, Augustus. Jesu virke og død fant sted i Tiberii regjeringstid.
- Tyberiusz, Tiberius Claudius Nero cesarz rzymski, syn Tyberiusza Klaudiusza i Liwii Druzylli. Oficjalna tytulatura cesarska Tiberius Caesar Augustus.
- Tibério Cláudio Nero César, foi imperador romano 18 de setembro de 14 até a sua morte, a 16 de março de 37. Era filho de Tibério Cláudio Nero e Lívia Drusilla. Foi o segundo imperador de Roma pertencente à dinastia Júlio-Claudiana, sucedendo ao padrasto César Augusto. A sua família aparentou-se com a família imperial quando a sua mãe se divorciou do seu pai e contraiu matrimônio com Octávio Augusto.
- Tiberius Caesar Augustus, născut Tiberius Claudius Nero, a fost al doilea împărat roman şi a domnit de la moartea lui Augustus în anul 14 până la moartea sa în 37. Fiu al senatorului Tiberius Claudius Nero şi al Liviei Drusilla, Tiberius devine, în urma căsătoriei mamei sale cu Octavianus, în 38 î. Hr. , fiul vitreg al viitorului împărat Augustus.
- Тибе́рий Це́зарь А́вгуст — второй римский император (с 14 г. ) из династии Юлиев-Клавдиев. Согласно Библии, именно в его правление был распят Иисус Христос. Также великий понтифик, многократный консул Римской империи, многократный трибун.
- Tiberius Claudius Nero var romersk kejsare från 19 augusti 14 e. Kr. framtill sin död. Han var son till kejsar Augustus andra gemål Livia i hennes första äktenskap med Tiberius Claudius Nero. Tiberius var det romerska rikets andra kejsare. När hans mor gifte sig med Octavianus, adopterade denne Tiberius. Redan som 18-åring blev han placerad som befälhavare i krigen mot germanerna. Augustus upplöste hans lyckliga äktenskap med Vipsania Agrippina.
- Tiberius Caesar Augustus, doğumda; Tiberius Claudius Nero,, Augustus'un 14 yılında ölümünün ardından Roma İmparatorluğu tahtına çıkan ikinci Roma İmparatoru. Tiberius Claudius Nero ve Livia Drusilla'nın oğlu olan Tiberius doğuştan Claudius ailesinin mensubuydu. Annesi, babasından boşanarak M. Ö. 39 yılında Octavian Augustus ile yeniden evlenmiştir.
- Тиберій Клавдій Нерон, теж Тіберій або Тиверій (лат. Tiberius Claudius Nero, 42 рік до н. е. — 37 рік н. е. )— римський імператор з династії Юліїв-Клавдіїв.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
