| dbo:abstract
|
- Els marcomans o marcòmans (Marcomanni, Μαρκομάννοι, Μαρκομμάνοι, o Μαρκομανοί) foren un poble germànic emparentat amb els sueus, que habitaven la regió del Main, traslladant-se després a Bohèmia al segle i, després de la derrota del rei sueu Ariovist a mans de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies, mentre en els seus antics territoris s'instal·laven els hermundurs expulsats pels sueus de la regió de l'Elba. Marcomans vol dir "gent de la frontera" i més que a un poble concret s'hauria aplicat a una sèrie de pobles que vivien a la frontera amb els romans. Així els marcomans apareixen tant a la frontera occidental com a la meridional. Actualment s'especula que el seu nom podria derivar d'un oficial romà de nom Marcus Romanus, que va desertar de les legions de Drus el 13 aC i va dirigir grups de germànics com una força organitzada i eficaç, però el nom apareix ja abans d'aquesta data. La primera menció dels Marcomanni és en forma de confederació dirigida per Ariovist, que va envair la Gàl·lia però fou derrotat i rebutjat per Juli Cèsar el 58 aC. Del 12 aC al 9 aC tornen a ser esmentats durant les campanyes de Drus a Germània. Uns anys més tard s'esmenta un regne marcomà a Bohèmia governat per Marabodus (Marabod). Tàcit, Paterculus i Estrabó diuen que els marcomans havien emigrat des de l'oest i havien expulsat als celtes bois i s'havien establert a Bohèmia (això hauria passat vers l'any 6) formant una confederació de tribus sota l'autoritat màxima de Marabodus. Marbod o Marobod planejava emancipar-se de la influència de Roma. Unit a Armini, rei dels queruscs, i a altres pobles (entre ells els lugions o vàndals) va combatre amb èxit; més tard es van separar de la seva aliança els longobards i semnons, i derrotat Marbod per forces romanes, va negociar la pau. La confederació dels marcomans es va enfrontar a una altra confederació, la dels queruscs, i el 17 els marcomans foren derrotats pels queruscs i els seus aliats. Marabodus va demanar ajut a l'emperador Tiberi; encara que l'ajut fou refusat, Drus va obtenir un acord de pau entre ambdues confederacions. Els romans no es refiaven de Marobod i van enviar al proscrit Catwalda o Catualda, que havia estat expulsat i tornava de territori got amb el comandament d'una força important. L'any 19 els dirigits per Catualda es van enfrontar a Marabodus; Catualda va aconseguir el suport dels caps i va deposar a Marobodrei dels marcomans després de la qual cosa el rei marcomà deposat es va refugiar en territori romà, i va demanar altre cop ajut a l'Imperi, però Tiberi només li va oferir una retirada segura a Itàlia, on va morir el 41 de fet en residència vigilada. Poc després, els hermundurs van expulsar a Catwalda, i llavors els marcomans van rebre de Roma com a rei al cabdill dels quades, Vani (Vanius), que va governar els dos pobles durant trenta anys, fins que va ser enderrocat pel rei dels hermundurs Vibili (Vibilius), recolzat per Vangió i Sidó, nebots de Vani, vers l'any 50, si bé els quades van conservar la seva independència. Catualda va acabar també la seva vida a l'exili. Amb el temps els marcomans van estendre el seu domini pel Danubi. Dioclecià va demanar el seu ajut contra el dacis, que li fou refusat; llavors va fer igualment la guerra però fou derrotat l'any 90 i va haver d'ajustar la pau amb els dacis. Trajà i Adrià els van imposar la seva hegemonia. Els marcomans es van aliar amb dacis i quades. Però en temps de Marc Aureli les hostilitats entre romans i marcomans es van reprendre. Els marcomans es van aliar als quades i altres (vàndals, sàrmates), principalment a causa del seu odi als romans i, d'altra banda, per la pressió de pobles des del nord i l'est. Marcomans i aliats van envair territori romà el 166, iniciant les anomenades Guerres Marcomanes, que van durar fins al 180, any en què l'emperador Còmmode va comprar la pau. Durant la guerra, els marcomans i aliats van entrar a Rècia i van arribar fins i tot a Aquileia. La guerra no fou contínua sinó que va tenir interrupcions amb treves temporals: després de tres anys de lluita centrada a la fortalesa de Carnuntum, a Panònia, es va acordar una treva (169), però les hostilitats es van reprendre; el 174, Marc Aureli va sotmetre a quades i marcomans, i als iazigs (del grup sàrmata) el 175. Però el 178 els marcomanos es van rebel·lar de nou, i atacaren territori imperial, si bé van ser rebutjats. Després de la pau de Còmmode, al segle següent els marcomans van tornar a l'atac, sobretot a Rècia i Nòrica, i en temps de Lluci Domici Aurelià, el 270, van penetrar a l'interior d'Itàlia, inclús arribant a Ancona, essent finalment derrotats. Després van desaparèixer i, units als quades, van formar el poble dels baivars (bavars) o bavaresos. Se sap que Àtila comptava amb els marcomans entre les múltiples tribus i pobles que controlava; és la darrera vegada que són esmentats. (ca)
- الماركومانيون، قبيلة الجرمانية، ولعلها ذات الصلة والسويبيين. الدارسون يعتقدون أن اسمهم مستمد من واحد من اثنين من المصادر المحتملة: (1) من الجرمانية شكل قديم لكلمتي "marka" («الحدود») و«الرجال»؛ أو (2) اسم مندوب الروماني ماركوس فابيوس رومانوس، الذي ترك جحافل دروسوس أثناء حملته الألمانية عام 13 قبل الميلاد ويعتقد أنهما وحّدوا معا مجموعة ضعيفة من القبائل الجرمانية إلى قوة قتالية متماسكة. يشير آخرون إلى إن ماركوس فابيوس رومانوس كان منفيا للمضاربة بالقمح وفي واقع الأمر لم يفعل، فترك الجيش خلال الحملة رغم أن المصدر يربط أيضا رومانوس مع الماركومانيين في السنوات التالية لمنفاه. العديد من المصادر تصف رومانوس باعتباره عضو مجلس الشيوخ، مالك الأراضي كبير، وجدليا مؤيد مالي في سباق عربات الفصائل الرئيسي. هاجم دروسوس الماركومانيين في عام 9 قبل الميلاد، وأبعدهم إلى ما هو الآن بوهيميا. أنشأ هناك الملك ماربود مملكة قوية، نظر إليها أغسطس قيصر على أنها تشكل تهديدا لروما. ولكن قبل أن يتمكن من التصرف تدخلت الحرب في إليريا. في نهاية المطاف أطيح بماربود ونفي من قبل (عام 19 م). (ar)
- Markomani byli germánským kmenem, který se na přelomu letopočtu usadil severně od Dunaje, na území dnešní České republiky. Pod vedením svého vůdce Marobuda zde vybudovali mocnou říši, která se stala sousedem Římské říše, jejíž Limes Romanus byl na toku řeky Dunaje. Podle Tacita a Strabóna patřili ke konfederaci germánského kmene Svébů. (cs)
- Markomanoj (latine marcomanni) estis anoj de ĝermana tribo, kiu vivis inter la riveroj Elbo kaj Odro. Post la venko de Julis Ceasar super la markomanoj en 58 antaŭ nia erao, ili setlis en la areo de la nuntempa Ĉeĥio. Ili alianciĝis kun kaj kvadoj kaj atakadis la limojn de Romio. Ili malaperis en la 4-a jarcento, verŝajne asimiliĝintaj al la bavaroj. (eo)
- Die Markomannen (lat. Marcomanni) waren ein suebischer Volksstamm der Germanen. Ihr Name setzt sich vermutlich aus *markō „Mark, Grenze, Grenzland“ und *mann- „Mann, Mensch“ zusammen. (de)
- Markomanoak (latinez: marcomanni), germaniar herri bat ziren, beharbada, sueboekin lotuta zeudenak. Egungo adituek, euren izena, bi iturri hauetakoren batetik datorrela uste dute:
* Antzinako germanierazko Marka (muga) eta gizona (men)en formak
* Tribuak, Marko Romani erromatar kapitainaren izena hartu zuen, Drusoren legioetatik desertatu zuena K.a. 13ko Germaniako kanpainan, eta, uste zenez, tribu germaniar batzuk, eraso indar lotu batean bateratu zituena. Drusok K.a. 9an eraso zituen, egungo Bohemian inguruan geratzera behartuz. Eskualde horretan, euren errege , Augustok Erromarentzako mehatxu bat bezala ikusi zuen erresuma boteretsu bat ezarri zuen. Halako batean, Marbod, tronutik kendua eta Katualdak erbesteratua izan zen, K.a. 19an. II. mendean, kuado, bandalo eta sarmaziarrekin konfederazio bat osatu zuten Erromaren aurka, beharbada, mugimendu tribal handiagoengatik, godoak bezala. Eutropius historialariaren arabera, Marko Aurelio enperadorearen tropek, markomanoen konfederazioaren aurka borrokatu zuen hiru urtez Carnuntumeko gotorlekuan, Panonian. Marko Aurelioren markomanoen eta hauen aliatuen aurkako gerra eta garaipena, Gerra Punikoekin alderatu zuen. Alderaketa bidezkoa izan zen, gerra honek puntu erabakigarri bat suposatu eta erromatar porrot esanguratsuak izan zituen heinean. 166an hasi zen, eta 180an enperadorea hil arte jarraitu zuen, Pretoriar Guardiako bi komandanteren heriotza eta porrotak gertatu zirelarik. Izatez, arrakasta txiki bat baino ez zen izan, hurrengo mendetik aurrera eta Mendebaldeko Inperioa V. mendean desagertu arte, Danubio ibaia izan baitzen gudu tokirik nagusiena. (eu)
- The Marcomanni were a Germanic people that established a powerful kingdom north of the Danube, somewhere near modern Bohemia, during the peak of power of the nearby Roman Empire. According to Tacitus and Strabo, they were Suebian. (en)
- Los marcomanos (en latín, marcomanni) fueron una confederación tribal germánica que finalmente llegó a vivir en un poderoso reino al norte del Danubio, en algún lugar próximo a la moderna Bohemia, durante la cima del poder del Imperio Romano. Según Tácito y Estrabón pertenecían al gran grupo de los suevos. Druso el Mayor los atacó en el 9 a. C., forzándolos dentro de la Bohemia de hoy en día (pasando a formar parte tiempo después del Imperio romano). En esa región su rey, Marbod, estableció un poderoso reino que Augusto percibió como una amenaza para Roma, pero con la conversión del reino en un estado clientelar pasó a formar parte del Imperio. Finalmente Marbod fue desposeído y exiliado por Catualda en el año 19 d. C. En el siglo II, entraron en una confederación junto con los cuados, vándalos y sármatas contra el Imperio, probablemente por mayores movimientos de población, como los godos. De acuerdo con el historiador Eutropio, las fuerzas del emperador Marco Aurelio batallaron contra la confederación marcómana durante tres años en el fuerte de Carnuntum en Panonia. Comparó la guerra y el triunfo de Marco Aurelio contra los marcómanos y sus aliados con las guerras púnicas. La comparación fue justa en tanto que esta guerra marcó un punto decisivo y tuvo significativas derrotas romanas. Comenzó en el 166 y duró hasta la muerte de Marco Aurelio en 180, comprendiendo las derrotas y la muerte de dos comandantes de la guardia pretoriana. Fue, de hecho, solo un pequeño éxito, ya que desde el siguiente siglo en adelante el Danubio fue el principal frente de batalla romano hasta el colapso del gobierno de Rávena en el siglo V. (es)
- Les Marcomans (latin m. marcomani) sont un peuple germanique occidental, connu notamment grâce à l'historien romain Tacite qui les situe entre Naristes et Quades, dans l'actuelle Bohême-Moravie. Installés là en -9 av. J.-C., sous l'égide du roi Marobod, ils se confrontent régulièrement à l'Empire romain avant de disparaître aux IIIe – IVe siècles. (fr)
- Marcomanni merupakan sebuah suku Jermanik, yang kemungkinan berhubungan dengan , Suebi atau Suevi. (in)
- マルコマンニ（Marcomanni）は、古代ヨーロッパに存在したゲルマン系の民族の1つで、やスエビ族などと関係が深いと見られている。 (ja)
- I Marcomanni erano un'antica popolazione germanica. Furono menzionati per la prima volta da Cesare come facenti parte dell'esercito di Ariovisto e forse anche della prima invasione dell'epoca di Gaio Mario (erano Suebi). Vivevano tra il Reno, il Meno ed il Danubio superiore (zona precedentemente occupata dagli Elvezi) fino alla fine del I secolo a.C. Più potenti e famosi delle popolazioni suebiche come loro dei Naristi (a sud-ovest) e dei Quadi (a sud-est). (it)
- 마르코만니족(Marcomanni)은 초기 게르만족 집단 중 하나로, 인접한 로마 제국의 최전성기 기간에 오늘날 보헤미아 어딘가인, 도나우강 북쪽의 강력한 왕국에 거주했다. 타키투스와 스트라본에 따르면, 이들이 수에비족이라고 한다. (ko)
- De Marcomannen (of Latijn Marcomanni) waren een Germaanse stam die samen met Quaden een onderdeel vormden van het losse stamverband van de Sueben. Op zijn tochten diep in Germania viel Drusus hen in 9 v.Chr. aan waardoor de Marcomannen gedwongen werden hun verblijfplaats (het huidige Thüringen in Duitsland) te verruilen voor het tegenwoordige Bohemen. (nl)
- Markomanowie (łac. Marcomanni lub Marcomani) – jedno z plemion germańskich. Pod wodzą Marboda (panował od 8 p.n.e. do 19 n.e.) opanowali ziemie dzisiejszych Czech. Rozszerzyli swoje państwo na południe aż do Dunaju, skąd zostali wyparci w 20 r. W latach 89–92 walczyli z Rzymem. Za cesarza Marka Aureliusza najechali cesarstwo, co wywołało wojny markomańskie, w których zostali prawie całkowicie spacyfikowani przez Rzymian. Jednak cesarz Kommodus zawarł niekorzystny dla Rzymu pokój i legiony opuściły ziemie Markomanów. Podczas kryzysu cesarstwa w III wieku Markomanowie wiele razy wdzierali się na jego terytorium. W V w. przeszli Dunaj i osiedli ostatecznie w dzisiejszej Bawarii pod nazwą Bawarów. (pl)
- Os marcomanos eram uma tribo germânica com estreitas ligações aos suevos e que habitavam a região sul do rio Danúbio. As fontes romanas indicam que, no início da era cristã, as tribos marcomanas se estabeleceram na actual Boémia, depois de terem sido derrotadas por Nero Cláudio Druso, general do imperador romano Augusto. No século II, os marcomanos, liderados por Balomar, federaram-se com outros povos, como os quados, os vândalos e os sármatas, para enfrentar o Império Romano. Sendo essencialmente guerreiros, os marcomanos empregavam mulheres em combates. Segundo relata Eutrópio, o imperador Marco Aurélio combateu esta "federação marcomana" durante três anos em torno da fortaleza de Carnunto, na Panónia. Lutaram contra os romanos até a conclusão da paz à época de Cómodo. Na era das grandes migrações germânicas, os marcomanos dividiram-se em vários ramos, tendo um deles acompanhado os suevos no seu trajecto até à Península Ibérica onde, junto com os quados e os búrios, se estabeleceram na Galécia romana (actual Galiza e norte de Portugal) como federados, onde Hermerico fundou o reino suevo da Galécia. Bracara Augusta (a actual cidade de Braga em Portugal), antiga capital da Galécia romana, tornou-se a capital do reino suevo. Reis dos Marcomanos
* Marobóduo, c. 9 a.C. – 18 d.C.
* Catualda, 18 – 20
* Vânio, 20 – c. 50
* Vangião e Sidão, c. 50 –?
* Balomar, c. 166? – 172 ou 178?
* Átalo, c. 260 – 262
* Fritigil, meados do século IV, rainha (pt)
- Markomanner (latin: marcoma'ni, ’gränsmän’, ’skogsmän’ av gotiskans marka, gräns, skog) var ett västgermanskt folkslag som åtminstone från år 100 f.Kr. levde i trakterna omkring floderna Main och Donau. Efter att härföraren Nero Claudius Drusus (kejsar Augustus styvson) besegrat flera germanstammar och försökt flytta gränsen från Rhen till Elbe kände sig markomannerna hotade och drog sig österut. Omkring 9 f.Kr. lade de under sig Böhmen från den keltiska folkstammen bojer (Bojheim). Deras hövding Marbod hade tidigare som legosoldat och kejsarens gunstling länge vistats i Rom. Han försökte upprätta en stormakt efter Roms förebild, och lyckades till en början mycket bra. Han skapade ett väldigt germanförbund och till honom slöt sig deras släktfolk kvaderna, hermundurerna och semnonerna, men även langobarderna och i viss mån goterna. Kejsar Tiberius blev då misstänksam och tågade därför mot honom med en här som var dubbelt så stor som de 70 000 man till fots samt 4 000 ryttare som Marbod kunde uppbåda. Marbod försökte dock hålla sig neutral mot romarna, som tvingades tåga mot Illyrien för att stoppa det uppror som startat där. Andra germanstammar under cheruskernas hövding Arminius tog dock tillfället i akt och gjorde uppror. När romarna under sin härförare Varus återkom från Illyrien år 9 e.Kr. blev de besegrade av Arminius i Teutoburgerskogen. Arminius sände Varus huvud till Marbod för att visa sin vördnad, men Marbod sände huvudet vidare till kejsaren för att visa sin lojalitet. Marbods neutralitet gjorde flera germanstammar förargade, och därtill kom att han antog kunganamn och försökte regera egenmäktigt. Goterna och några andra stammar gjorde därför uppror mot Marbod och det blev inbördeskrig i hela Germanien. Efter ett oavgjort slag tågade Marbod till Rom för att få stöd mot sina landsmän men romarna svarade att de liksom han tidigare ville vara neutrala. Då avsade sig Marbod styrelsen över sitt rike och bosatte sig i Ravenna med en livstidspension från den romerska staten. Efter detta föll hela Marbods germanunion ihop, och hela hären fick lov att bosätta sig i Noricum, eftersom de inte längre tordes bo kvar i Germanien. Efter den romerska freden blev dock påtryckningarna för stora på markomannerna och kvaderna från de övriga germanstammarna. Dessa försökte därför gå söderut och fick därför namn om sig att ha startat markomannerkriget år 169. Efter flera års strider lyckades romarna under kejsar Marcus Aurelius få fred med markomanner och kvader, som för detta fick betala och lova mycket och ge landavträdelser. Efter detta blev det fred vid i ett halvsekel. Markomannerna blev nu ett romerskt lydfolk, tills de, oroade genom östgermanernas framträngande under folkvandringstiden, sökte förbund med kvaderna. De försökte överskrida den romerska Donaugränsen, men kejsar Marcus Aurelius lyckades genom fleråriga hårda strider (Markomannerkrigen 166–180) avvärja anfallen, och i freden som avslöts med hans son Commodus återställdes markomannernas beroende av Rom i skärpt form (de fick endast en gång i månaden och under uppsikt av en romersk ämbetsman hålla ting). Nya anlopp av markomannerna mot den romerska Donaugränsen på 250- och 290-talen misslyckades; dock synes en del av folket fått såsom romerska krigstjänstskyldiga (feoderati) slå sig ned på romerskt område. Som sådana omtalas markomanner i den troligen från början av 400-talet härrörande riksmatrikeln (notitia dignitatum), och troligen tillhörde en kristen markomannerdrottning Fritigil, som på 390-talet stod i förbindelse med ärkebiskop Ambrosius av Milano, dessa markomanner. Från 400-talet finns inga underrättelser om markomannerna; i början av 500-talet lämnade deras huvudmassa Böhmen, men kallas då bajuvarier (folk från Bojhem). De slog sig ned i de efter Västromerska rikets upplösning (476) värnlösa provinserna Noricum och Raetien öster om Lech, i det land, som efter dem fick namnet Bayern. (sv)
- Маркома́ны или Маркома́нны (лат. Marcoman(n)i, герм. «обитатели рубежей») — древнегерманское племя, обитавшее в начале I тыс. н.э. на территории современной Чехии. Впоследствии образовали общность баварцев. (ru)
- Маркомани (лат. Marcoman(n)i, герм. «прикордонні мешканці») — західногерманське плем'я, споріднене зі свевами та бурами. (uk)
- 马科曼尼是一个日耳曼人的部落联盟，最终在多瑙河北岸，现波西米亚地区形成一个强大的王国，与罗马帝国强盛阶段处于同一时期。根据古希腊历史学家塔西陀和斯特拉波，他们是苏维汇人。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Markomani byli germánským kmenem, který se na přelomu letopočtu usadil severně od Dunaje, na území dnešní České republiky. Pod vedením svého vůdce Marobuda zde vybudovali mocnou říši, která se stala sousedem Římské říše, jejíž Limes Romanus byl na toku řeky Dunaje. Podle Tacita a Strabóna patřili ke konfederaci germánského kmene Svébů. (cs)
- Markomanoj (latine marcomanni) estis anoj de ĝermana tribo, kiu vivis inter la riveroj Elbo kaj Odro. Post la venko de Julis Ceasar super la markomanoj en 58 antaŭ nia erao, ili setlis en la areo de la nuntempa Ĉeĥio. Ili alianciĝis kun kaj kvadoj kaj atakadis la limojn de Romio. Ili malaperis en la 4-a jarcento, verŝajne asimiliĝintaj al la bavaroj. (eo)
- Die Markomannen (lat. Marcomanni) waren ein suebischer Volksstamm der Germanen. Ihr Name setzt sich vermutlich aus *markō „Mark, Grenze, Grenzland“ und *mann- „Mann, Mensch“ zusammen. (de)
- The Marcomanni were a Germanic people that established a powerful kingdom north of the Danube, somewhere near modern Bohemia, during the peak of power of the nearby Roman Empire. According to Tacitus and Strabo, they were Suebian. (en)
- Les Marcomans (latin m. marcomani) sont un peuple germanique occidental, connu notamment grâce à l'historien romain Tacite qui les situe entre Naristes et Quades, dans l'actuelle Bohême-Moravie. Installés là en -9 av. J.-C., sous l'égide du roi Marobod, ils se confrontent régulièrement à l'Empire romain avant de disparaître aux IIIe – IVe siècles. (fr)
- Marcomanni merupakan sebuah suku Jermanik, yang kemungkinan berhubungan dengan , Suebi atau Suevi. (in)
- マルコマンニ（Marcomanni）は、古代ヨーロッパに存在したゲルマン系の民族の1つで、やスエビ族などと関係が深いと見られている。 (ja)
- I Marcomanni erano un'antica popolazione germanica. Furono menzionati per la prima volta da Cesare come facenti parte dell'esercito di Ariovisto e forse anche della prima invasione dell'epoca di Gaio Mario (erano Suebi). Vivevano tra il Reno, il Meno ed il Danubio superiore (zona precedentemente occupata dagli Elvezi) fino alla fine del I secolo a.C. Più potenti e famosi delle popolazioni suebiche come loro dei Naristi (a sud-ovest) e dei Quadi (a sud-est). (it)
- 마르코만니족(Marcomanni)은 초기 게르만족 집단 중 하나로, 인접한 로마 제국의 최전성기 기간에 오늘날 보헤미아 어딘가인, 도나우강 북쪽의 강력한 왕국에 거주했다. 타키투스와 스트라본에 따르면, 이들이 수에비족이라고 한다. (ko)
- De Marcomannen (of Latijn Marcomanni) waren een Germaanse stam die samen met Quaden een onderdeel vormden van het losse stamverband van de Sueben. Op zijn tochten diep in Germania viel Drusus hen in 9 v.Chr. aan waardoor de Marcomannen gedwongen werden hun verblijfplaats (het huidige Thüringen in Duitsland) te verruilen voor het tegenwoordige Bohemen. (nl)
- Markomanowie (łac. Marcomanni lub Marcomani) – jedno z plemion germańskich. Pod wodzą Marboda (panował od 8 p.n.e. do 19 n.e.) opanowali ziemie dzisiejszych Czech. Rozszerzyli swoje państwo na południe aż do Dunaju, skąd zostali wyparci w 20 r. W latach 89–92 walczyli z Rzymem. Za cesarza Marka Aureliusza najechali cesarstwo, co wywołało wojny markomańskie, w których zostali prawie całkowicie spacyfikowani przez Rzymian. Jednak cesarz Kommodus zawarł niekorzystny dla Rzymu pokój i legiony opuściły ziemie Markomanów. Podczas kryzysu cesarstwa w III wieku Markomanowie wiele razy wdzierali się na jego terytorium. W V w. przeszli Dunaj i osiedli ostatecznie w dzisiejszej Bawarii pod nazwą Bawarów. (pl)
- Маркома́ны или Маркома́нны (лат. Marcoman(n)i, герм. «обитатели рубежей») — древнегерманское племя, обитавшее в начале I тыс. н.э. на территории современной Чехии. Впоследствии образовали общность баварцев. (ru)
- Маркомани (лат. Marcoman(n)i, герм. «прикордонні мешканці») — західногерманське плем'я, споріднене зі свевами та бурами. (uk)
- 马科曼尼是一个日耳曼人的部落联盟，最终在多瑙河北岸，现波西米亚地区形成一个强大的王国，与罗马帝国强盛阶段处于同一时期。根据古希腊历史学家塔西陀和斯特拉波，他们是苏维汇人。 (zh)
- الماركومانيون، قبيلة الجرمانية، ولعلها ذات الصلة والسويبيين. الدارسون يعتقدون أن اسمهم مستمد من واحد من اثنين من المصادر المحتملة: (1) من الجرمانية شكل قديم لكلمتي "marka" («الحدود») و«الرجال»؛ أو (2) اسم مندوب الروماني ماركوس فابيوس رومانوس، الذي ترك جحافل دروسوس أثناء حملته الألمانية عام 13 قبل الميلاد ويعتقد أنهما وحّدوا معا مجموعة ضعيفة من القبائل الجرمانية إلى قوة قتالية متماسكة. يشير آخرون إلى إن ماركوس فابيوس رومانوس كان منفيا للمضاربة بالقمح وفي واقع الأمر لم يفعل، فترك الجيش خلال الحملة رغم أن المصدر يربط أيضا رومانوس مع الماركومانيين في السنوات التالية لمنفاه. العديد من المصادر تصف رومانوس باعتباره عضو مجلس الشيوخ، مالك الأراضي كبير، وجدليا مؤيد مالي في سباق عربات الفصائل الرئيسي. (ar)
- Els marcomans o marcòmans (Marcomanni, Μαρκομάννοι, Μαρκομμάνοι, o Μαρκομανοί) foren un poble germànic emparentat amb els sueus, que habitaven la regió del Main, traslladant-se després a Bohèmia al segle i, després de la derrota del rei sueu Ariovist a mans de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies, mentre en els seus antics territoris s'instal·laven els hermundurs expulsats pels sueus de la regió de l'Elba. La primera menció dels Marcomanni és en forma de confederació dirigida per Ariovist, que va envair la Gàl·lia però fou derrotat i rebutjat per Juli Cèsar el 58 aC. (ca)
- Los marcomanos (en latín, marcomanni) fueron una confederación tribal germánica que finalmente llegó a vivir en un poderoso reino al norte del Danubio, en algún lugar próximo a la moderna Bohemia, durante la cima del poder del Imperio Romano. Según Tácito y Estrabón pertenecían al gran grupo de los suevos. (es)
- Markomanoak (latinez: marcomanni), germaniar herri bat ziren, beharbada, sueboekin lotuta zeudenak. Egungo adituek, euren izena, bi iturri hauetakoren batetik datorrela uste dute:
* Antzinako germanierazko Marka (muga) eta gizona (men)en formak
* Tribuak, Marko Romani erromatar kapitainaren izena hartu zuen, Drusoren legioetatik desertatu zuena K.a. 13ko Germaniako kanpainan, eta, uste zenez, tribu germaniar batzuk, eraso indar lotu batean bateratu zituena. Drusok K.a. 9an eraso zituen, egungo Bohemian inguruan geratzera behartuz. Eskualde horretan, euren errege , Augustok Erromarentzako mehatxu bat bezala ikusi zuen erresuma boteretsu bat ezarri zuen. Halako batean, Marbod, tronutik kendua eta Katualdak erbesteratua izan zen, K.a. 19an. (eu)
- Os marcomanos eram uma tribo germânica com estreitas ligações aos suevos e que habitavam a região sul do rio Danúbio. As fontes romanas indicam que, no início da era cristã, as tribos marcomanas se estabeleceram na actual Boémia, depois de terem sido derrotadas por Nero Cláudio Druso, general do imperador romano Augusto. Reis dos Marcomanos
* Marobóduo, c. 9 a.C. – 18 d.C.
* Catualda, 18 – 20
* Vânio, 20 – c. 50
* Vangião e Sidão, c. 50 –?
* Balomar, c. 166? – 172 ou 178?
* Átalo, c. 260 – 262
* Fritigil, meados do século IV, rainha (pt)
- Markomanner (latin: marcoma'ni, ’gränsmän’, ’skogsmän’ av gotiskans marka, gräns, skog) var ett västgermanskt folkslag som åtminstone från år 100 f.Kr. levde i trakterna omkring floderna Main och Donau. Efter att härföraren Nero Claudius Drusus (kejsar Augustus styvson) besegrat flera germanstammar och försökt flytta gränsen från Rhen till Elbe kände sig markomannerna hotade och drog sig österut. Omkring 9 f.Kr. lade de under sig Böhmen från den keltiska folkstammen bojer (Bojheim). (sv)
|
