An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Ferdinand II (9 July 1578 – 15 February 1637) was Holy Roman Emperor, King of Bohemia, Hungary, and Croatia from 1619 until his death in 1637. He was the son of Archduke Charles II of Inner Austria and Maria of Bavaria. His parents were devout Catholics, and, in 1590, they sent him to study at the Jesuits' college in Ingolstadt because they wanted to isolate him from the Lutheran nobles. In July that same year (1590), when Ferdinand was 12 years old, his father died, and he inherited Inner Austria–Styria, Carinthia, Carniola and smaller provinces. His cousin, the childless Rudolf II, Holy Roman Emperor, who was the head of the Habsburg family, appointed regents to administer these lands.

Property Value
dbo:abstract
  • فرديناند الثاني (9 يوليو 1578 – 15 فبراير 1637) عضو من آل هابسبورغ وإمبراطور روماني مقدَّس (1619-1637) وملك بوهيميا (1617-1619، 1620-1637). هو ابن كارل الثاني أرشيدوق النمسا الداخليَّة، وماريا من بافاريا. كان والداه كاثوليكيَّين متديِّنين، وفي عام 1650، أرسلاه للدراسة في كلية اليسوعيِّين في إنغولشتات، وذلك لأنهما أرادا عزله عن النبلاء اللوثريون، وفي يونيو من العام نفسه، حين كان عمره 12 سنة، توفي والده، وبذلك ورث عنه النمسا الداخليَّة -ستيريا، وكارينثيا، وكارنيولا، ودوقيات أصغر حجمًا. نَصَّبَ شقيق والده الأكبر، الأبتَر رودولف الثاني، وهو إمبراطور روماني مقدَّس، وكان حينها رئيس آل هابسبورغ، أوصياء لإدارة هذه الأراضي. تمَّ تَنصِيب فرديناند حاكمًا فعليًا على مقاطعات النمسا الداخليَّة في عام 1596 وعام 1597. وكذلك فقد عَهِد اليه عمه رودولف الثاني بقيادة دفاعات كرواتيا، وسلافويا، وجنوب شرق المجر ضد الدولة العثمانية. كان فرديناند يعتبر تنظيم المسائِل الدينية امتيازًا ملكيًا، كما وبدأ بإدخال إجراءات صارمة مُتعلقة بالإصلاح المضاد منذ عام 1598. إذ امر أولًا بترحيل كافَّة القساوسة والمعلمين البروتستانت؛ ومن ثمَّ انشَأ لجانا خاصة لاستعادة الأبرشيَّات الكاثوليكيّة. وفي عام 1600، استحوذ العثمانيون على ناجيكانيزسا، الأمر الذي مكّنهم من احتلال ستيريا. وبعد عام من ذلك، حاول فرديناند استعادة السيطرة على المعقل، إلا انَّ المعركة انتهت بهزيمته في شهر نوفمبر من عام 1601، وذلك نتيجة لقيادة قواتِه غير الحكيمة. وفي أثناء المرحلة الأولى من الصراع العائلي المعروف أيضًا بشجار الإخوة، وقف فرديناند في بادئ الأمر إلى جانب شقيق رودولف الثاني، ماثياس، وهو من كان يريد إقناع الإمبراطور السوداوي بالتخلِّي عن عرشه، إلَّا أن التنازلات التي قدَّمها للبروتستانت في المجر والنمسا وبوهيميا قد اشعلت غضب فرديناند. وكان يخطط لإقامة تحالف من اجل تعزيز موقف الكنيسة الكاثوليكية في الإمبراطورية الرومانية المقدسة، إلا أن الأمراء الكاثوليك قاموا بتأسيس الرابطة الكاثوليكية دون مشاركته عام 1610. وفي عام 1617، اعترف فيليب الثالث ملك إسبانيا، وهو ابن أخ الابتَر ماثياس، بحق فرديناند في خلافة ماثياس في بوهيميا والمجر وذلك مقابل تقديم تنازلات عن أراضي. كما وقدمت إسبانيا الدعم لفرديناند ضد جمهورية البندقية في فترة 1617-18. لم يوافق البرلمان على منصب فرديناند بصفته خليفة لماثياس الا بعد أنه تعهَّد باحترام امتيازات الطبقات في كلا المملكتين. وفي 23 مايو 1618، تسبب تفسير رسالة الجلالة المختلف، الذي لخَّص حريّّات البروتستانت البوهيميين، بحدوث انتفاضة، تُعرف بحادثة القذف من النافذة الثانية في براغ. أسس الثوار البوهيميون حكومة مؤقتة، حيث غزوا النمسا العليا وطلبوا يد العون من مناوئي آل هابسبورغ. تُوفِّي ماثياس الثاني في 20 مارس 1619. وانتُخب فرديناند إمبراطورًا رومانيًا مقدَّسًا في 28 أغسطس 1619 (فرانكفورت)، وذلك قبل أن تخلع الطبقات البوهيمية البروتستانتية فرديناند بيومين (عن عرش بوهيميا). انتشرت أخبار خلعه في فرانكفورت في الـ28 غير أن فرديناند لم يغادر المدينة حتى احتشد الناس حوله. وعرضت بوهيميا تاج (ملك بوهيميا) على فريدريك الخامس ناخب بالاتينات في 26 أغسطس 1619. اندلعت حرب الثلاثين عامًا في 1618 نتيجة للقصور الناجم عن سَلَفَيه رودولف الثاني وماثياس. إلّا ان تصرفات فرديناند المعادية للبروتستانتية هي التي جعلت الحرب تكتسِح الامبراطورية برمَّتها. وبصفته كاثوليكي غيور، أراد فرديناند استرجاع الكنيسة الرومانية الكاثوليكية لتشكل الديانة الوحيدة في الإمبراطورية وأراد أيضًا القضاء على أي معارضّة دينيَّة. وقد خَلَّفت الحرب الدمَار في الإمبراطورية الرومانية المقدسة، وتحولت مدنها إلى أطلال، ولم يسترد الشعب عافيته الا بعد قرن كامل. (ar)
  • Ferdinand II. Štýrský (9. července 1578 Štýrský Hradec – 15. února 1637 Vídeň) z rodu Habsburků byl císař římský, král český, uherský, chorvatský a arcivévoda rakouský v letech 1619–1637, a v letech 1590–1637 jako Ferdinand III. rovněž vévoda štýrský, resp. vladař Vnitřních Rakous. Ač osobně nepříliš politicky schopný, sehrál tento hluboce, až fanaticky věřící katolický panovník významnou roli ve střední Evropě raného novověku: povedlo se mu definitivně upevnit vládu svého rodu v soustátí českých, rakouských a uherských zemí, zlomit stavovské monarchie v těchto zemích a položit základy absolutismu v habsburské říši. Stalo se tak především díky vítězství jeho sil nad povstalými českými stavy v první fázi třicetileté války, po čemž následovala doba bezohledné rekatolizace Čech a Moravy, spojená s ohromnými konfiskacemi a rozkrádáním majetku velké části české šlechty a měst, jakož i masovou emigrací protestantských šlechticů a měšťanů. Českému státu byly tak způsobeny ohromné škody a dalšími centralizačními opatřeními vážně podkopána jeho suverenita i soudržnost korunních zemí; česká kultura byla zatlačena do druhořadého postavení. Proto je Ferdinand v českých dějinách tradičně chápán v silně negativním světle a jeho vláda jako počátek „Temna“. Podobně nekompromisní rekatolizačně-centralistické postupy se snažil uplatnit i v části Uher pod habsburskou vládou a především v Říši, kde ovšem narazil na tuhý odpor a dokázal podstatně méně, než chtěl. Rozdrcení a potrestání Rýnské Falce vyvolalo druhou fázi třicetileté války, tzv. dánskou válku, již sice císař díky talentovanému vojevůdci Valdštejnovi dokázal vyhrát, ovšem naprosto nereálné a provokativní požadavky jím následně (1629) vydaného tzv. restitučního ediktu tolik pobouřily protestantskou část Říše, že si zavolala na pomoc Švédsko, k němuž se o pět let později přidala i tradičně protihabsburská Francie. Uprostřed zmatků a útrap války u jejíhož počátku stál, Ferdinand II. zemřel, když předtím zajistil uherský, český a říšský trůn pro svého syna. Zanechal Svatou říši římskou v těžce rozháraném stavu, zdevastovanou, s ještě oslabenější autoritou císaře a již bez naděje na nějaké opětné sjednocení pod jednou vírou. Ve svých „dědičných zemích“ však dosáhl toho, o čem jeho předchůdci od roku 1526 mohli jen snít. (cs)
  • Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia. Nascut a la ciutat de Graz, capital històrica del Ducat d'Estíria, el dia 9 de juliol de 1578, essent fill de l'arxiduc Carles II d'Àustria (1540-1590), duc d'Àustria Interior, i de la princesa Maria Anna de Baviera (1551-1608). Net per via paterna de l'emperador Ferran I, emperador romanogermànic i de la princesa Anna d'Hongria i per via materna del duc Albert V de Baviera i de l'arxiduquessa . Va ser educat pels jesuïtes i més tard va estudiar a la Universitat d'Ingolstadt. El 1590 va morir el seu pare i el va succeir a l'Àustria Interior. El 1593 el seu cosí Maximilià III d'Habsburg d'Àustria Anterior i Tirol, va assolir la regència fins al 1595; en aquest any Ferran II va acabar els seus estudis i va accedir a les seves terres hereditàries; va fer un pelegrinatge a Loreto i Roma. Poc després, va començar a suprimir tota mostra de fe no catòlica als seus territoris. Amb el tractat d'Oñate, Ferran va obtenir el suport des Habsburg espanyols en la successió del seu cosí Maties I, que no tenia fills, a canvi de la cessió de Finale Ligure i del Principat de Piombino, ja ocupats per Espanya, i de la cessió dels drets austríacs a Ortenau i Alsàcia. En 1617, va ser escollit rei de Bohèmia per la dieta de Bohèmia, el 1618 rei d'Hongria pels estaments hongaresos, i el 1619, emperador del Sacre Imperi succeint a Maties I. L'herència d'aquest va correspondre al seu germà Albert VII d'Àustria, el qual va abdicar a favor de Ferran als pocs mesos; l'herència consistia en els dominis propis de la branca, és a dir l'Àustria pròpia (Baixa Àustria), i els heretats o sigui Àustria Anterior i Tirol (Alta Àustria), reunificant així el patrimoni, ja que per si mateix tenia l'Àustria Interior. El seu devot catolicisme va causar confusió immediata entre els seus súbdits no catòlics, sobretot a Bohèmia. Ell no desitjava defensar les llibertats religioses atorgades per la concedida i signada per l'anterior emperador, Rodolf II, que havia garantit la llibertat de culte als nobles i als habitants de les ciutats. A més, Ferran era un monarca absolutista i va violar diversos privilegis històrics dels nobles. En vista del nombre relativament gran de protestants en el regne, incloent alguns dels nobles, la impopularitat del rei aviat va provocar la revolta de Bohèmia. La segona defenestració de Praga de 22 de maig de 1618 és considerada el primer pas de la guerra dels Trenta Anys. En els següents esdeveniments va romandre un dels més ferms partidaris de la contrareforma antiprotestant i un dels caps de la lliga alemanya catòlica. Ferran va aconseguir succeir a Maties com a emperador del Sacre Imperi el 1619. Amb el suport de la Lliga Catòlica i dels Reis d'Espanya i de la Confederació de Polònia i Lituània, Ferran va decidir recuperar la possessió de Bohèmia i aplanar als rebels. El 8 de novembre de 1620 a les seves tropes, dirigides pel general brabançó Joan t'Serclaes de Tilly, van derrotar els rebels de l'elector palatí Frederic V, que havia estat elegit rei rival el 1618. Després de la fugida de Frederic cap als Països Baixos, Ferran va ordenar un massiu esforç per aconseguir la conversió al catolicisme de Bohèmia i Àustria, de manera que el protestantisme hi va gairebé desaparèixer en les següents dècades, i va reduir també el poder de la Dieta. El 1623 va decidir repartir els dominis Habsburg d'Àustria i va concedir l'Alta Àustria (Tirol i Àustria Anterior) al seu germà Leopold V d'Habsburg (+1632), que va formar una línia que es va extingir amb el segon dels seus fills el 1665. En 1625, tot i les subvencions rebudes d'Espanya i el Papa, Ferran estava en una mala situació financera. Per tal de reunir un exèrcit imperial per continuar la guerra, es va dirigir a Albert de Wallenstein, un dels homes més rics de Bohèmia: aquest últim va acceptar amb la condició que tindria el control total sobre la direcció de la guerra, així com sobre el botí fet durant les operacions. va ser capaç de reclutar uns 30.000 homes (posteriorment ampliat fins a 100.000), amb el que va poder derrotar els protestants de Silèsia, Anhalt i Dinamarca. Els imperials no van marxar d'aquesta zona fins que es va signar el de 1629. Al Cristià IV li va costar recuperar les seves possessions, ja que va haver de pagar un gran impost de guerra. Aquesta multa suposà l'endeutament del país, a més de la pèrdua de prestigi de Dinamarca en la seva intenció de dominar el mar Bàltic. Firmat el Tractat de Lübeck, l'emperador disposava de tropes per ajudar al seu cosí a la Guerra dels Vuitanta Anys i va proporcionar un exèrcit liderat per , i els exèrcits reial i imperial van creuar l'IJssel, però sense aixecar el que havien iniciat els republicans, i després de la sobtada captura de Wesel els exèrcits reial i imperial es van retirar. Arran dels aclaparadors èxits militars catòlics, el 1629 Ferran va promulgar l', pel qual totes les terres arrabassades als catòlics després de la de 1552, serien retornats. Les seves noves demandes catòliques van fer que els protestants amenaçats greument, cridessin en ajut a , rei de Suècia. A més, alguns dels aliats catòlics de Ferran va començar a queixar-se de l'excessiu poder adquirit per Wallenstein, així com del mètode implacable que va utilitzar per finançar el seu enorme exèrcit. Ferran va respondre acomiadant al general de Bohèmia el 1630. La direcció de la guerra a partir de llavors va ser assignat a Tilly, que fou incapaç d'aturar la marxa del suec des del nord d'Alemanya cap a Àustria. Alguns historiadors culpen directament a Ferran per la gran pèrdua de vides civils en el saqueig de Magdeburg el 1631; havia donat instruccions a Tilly per fer complir el decret de restitució a l'Electorat de Saxònia, i aquesta orde va fer que el general brabançó traslladés les tropes cap a l'est i finalment a Leipzig, on van patir la seva primera derrota substancial en la primera batalla de Breitenfeld (1631). Tilly va morir el 1632. Wallenstein fou cridat altre cop i va ser capaç de reunir un exèrcit en només una setmana, i d'expulsar als suecs de Bohèmia. El novembre de 1632 els catòlics van ser derrotats a la batalla de (1632), però llavors va morir Gustau II Adolf i va seguir un període d'operacions menors, potser a causa de la conducta ambigua de Wallenstein, que va acabar amb el seu assassinat el 1634, que podria haver estat ordenat pel mateix Ferran. Malgrat la caiguda de Wallenstein, les forces imperials vam reconquerir Ratisbona i van obtenir la victòria a la Batalla de Nördlingen (1634). L'exèrcit suec es va afeblir considerablement, i el temor que el poder dels Habsburgo en aquest punt podria arribar a ser aclaparador a l'imperi va provocar que França, dirigida pel rei Lluís XIII i el cardenal Richelieu, entrés a la guerra del costat protestant (el pare de Lluís, Enric IV de França, havia estat un líder hugonot). El 1635 Ferran va signar el seu últim acte important, la pau de Praga (1635), que no obstant això no va acabar amb la guerra. Va morir el 1637, deixant al seu fill Ferran III emperador, IV d'Habsburg o Àustria, un imperi encara enredat en una guerra i la sort semblava estar cada vegada més desfavorable. (ca)
  • Ο Φερδινάνδος Β΄ (γερμανικά: Ferdinand II., Γκρατς, 9 Ιουλίου 1578 – Βιέννη, 15 Φεβρουαρίου 1637), αρχιδούκας της Αυστρίας και μέλος του Οίκου των Αψβούργων, ήταν αυτοκράτορας της Αγίας Ρωμαϊκής Αυτοκρατορίας από το 1619 μέχρι το 1637, βασιλιάς της Βοημίας τις περιόδους 1617–1619 και 1620–1637, καθώς και βασιλιάς της Ουγγαρίας από το 1618 μέχρι το 1625. Η θητεία του συνέπεσε με τον Τριαντακονταετή Πόλεμο. (el)
  • Ferdinando la 2-a (1621 – 1637) * li naskiĝis la 9-an de julio de 1578. * gepatroj: Karolo la 2-a Habsburga – duko stiria, karintia, krajna; Mario Vitelsbaĥo – filino de duko Albrecht de Bavario. * imperiestro romia, ĉiam pligrandiganto de la imperio, apostola reĝo hungara kaj reĝo kaj princo-elektisto ĉeĥa kaj reĝo germana, kroatia, slovenia kaj lombardia, arkiduko aŭstria kaj duko stiria, karintia kaj krajna, silezia kaj transilvania, margrafo moravia kaj lusatia, grafo , istria kaj hereda grafo el Habitsburk kaj Kiburk. * li parolis germane, itale, latine, hispane, france, hungare kaj ĉeĥe. * 1578 – 1588 li estis edukata en kortego de sia patro Karolo la 2-a (Karolo estis filo de ĉeĥa reĝo Ferdinando la 1-a. Post lia morto li komencis regi en internaj aŭstriaj landoj kiel duko Karolo la 2-a). * 1588 – 1595 la patrino de Ferdinando timanta pri tio, por ke ŝia filo ne eklernu ion de vico da nekatolikoj vivantaj en Graco, sendis Ferdinandon por edukado en jezuitan gimnazion en bavaria Ingolstadt, kie estis edukata el li fanatika katoliko. * 1595 post morto de sia patro li fariĝis duko stiria, karintia kaj krajna, grafo gorizia kaj istria kaj sinjoro de Triesto. * 1595 – 1618 en la hereditaj landoj li faris perfektan rekatoligon eĉ por prezo de perforto kaj sangoverŝado. * 1600 geedziĝo al Mario Anno (filino de Vilemo la 1-a Bavaria). * 1601 kiel la 23-jara li partoprenis konkeradon de fortikaĵo Kanisza okupita de turkoj. Malsukceso tiom senekvilibrigis lin, ke li plu neniam partoprenis ekde tiu tempo ian batalon. * 1605 naskiĝo de filo Johano Karolo (li mortis la 14-jara). * la 13-an de julio de 1608 naskiĝo de kronprinco Ferdinando. * la 13-an de januaro de 1610 naskiĝo de filino Mario Anno (edzo Maksimiliano Bavaria). * 1611 naskiĝo de filino Cecilio Renato (edzo Vladislao la 4-a Pola). * la 6-an de januaro de 1614 naskiĝo de filo Leopoldo Vilhelmo de Aŭstrio (pasova episkopo). * la 8-an de marto de 1616 mortis Mario Anno, la unua edzino de Ferdinando. * 1617 Ferdinando estis akceptita kiel venonta ĉeĥa reĝo. La saman jaron okazis en Prago la kronado. * 1618 Ferdinando estis akceptita kiel venonta hungara reĝo. * 1619 post morto de imperiestro Matiaso la 1-a, per kiu formortis la aŭstria branĉo de Habsburgoj en rekta linio post glavo, Ferdinando surtroniĝis sur la tronojn ĉeĥan, hungaran kaj aŭstrian. La saman jaron li estis elektita kiel romia imperiestro. * la 2-an de majo de 1619 ĉeĥa direktoro Thun detronigis moravian regadon de Karolo el Žerotín helpinte instalon de direktora regado en Moravio. Moravio kaj Supra kaj Suba Aŭstrioj poste aliĝis al nobelara rezistmovado. * la 10-an de junio de 1619 imperiestraj soldataroj venkis la unuan batalon super la ĉeĥa nobelaro ĉe Záblatí ĉe Vodňany. * la 31-an de julio de 1619 Ĝenerala koncilio aprobis novan konstitucion de la ĉeĥa ŝtato, kiu estis fariĝonta, laŭ nederlanda modelo, konfederacio de egalrajtaj landoj. La potenco de reganto estis limigota kaj decidan postenon estis sekurigita al nekatolika majoritato. Al la urboj estis redonitaj rajtoj perditaj post la jaro 1547. * la 19-an de aŭgusto de Ferdinando la 2-a estis detronigita de la ĉeĥa trono kaj nova ĉeĥa reĝo fariĝis Frederiko Wittelbaĥa, duko falca kaj princo-elektisto kaj falcgrafo rejna. * la 15-an de januaro de 1620 hungara nobelaro en koncilio en Bratislavo aliĝis al la ĉeĥa rezistmovado. (Jam en la jaro 1619 transilvania princo Gabrielo Bethlen invadis en Slovakion helpinte al J. M. Thurn dum militiro al Aŭstrio.) * la 22-an de aŭgusto de 1620 Gabrielo Bethlen estis elektita kiel hungara reĝo. Ferdinando sukcesis akiri la regadon reen nur en la jaro 1622, kiam Bethlen post malvenko de la ĉeĥa nobelaro rezignis pri la reĝa titolo, sed nur kun tio, ke Ferdinando konfirmos al Hungarujo ĉiujn liajn malnovajn rajtojn kaj religiajn liberecojn. * 1620 Ferdinando la 2-a fermis aliancanan interkonsenton kun duko Maksimiliano Bavaria, gvidanto de katolika ligo. (En Germanio estis en la jaro 1608 fondita katolika ligo frunte kun Bavario grupigantaj la katolikajn ŝtatojn de la romgermana imperio. En la jaro 1610 estis fondita protestantisma unio frunte kun dukoj falcaj.) * la 8-an de novembro de 1620 en batalo sur Blanka Monto la ĉeĥa nobelara soldataro estis malvenkita kaj Ferdinando la 2-a denove povis ekregi. * la 21-an de junio de 1621 en Malnovurba placo estis per bruta maniero ekzekutita 27 elektitaj partoprenintoj de la nobelara ribelo. Inter la ekzekutitoj estis 3 nobeloj, 7 kavaliroj kaj 17 urbanoj. La kapoj de dek du el ili estis eĉ pendigita sur Malnovurba ponta turo. Post ilia ekzekuto sekvis miloj da pluaj punoj. (Pri tiu ĉi tempo rakontas libro de verkisto Josef Svátek Memorskriboj de ekzekutisto Mydlář, kiu estis tradukita en Esperanton de Petr Tomašovský, vidu [1].) * la 13-an de decembro de 1621 per la unua kontraŭreformacia dekreto estis el ĉiuj reĝaj urboj ellandigitaj nekatolikaj pastroj. * la 3-an de februaro de 1622 Ferdinando la 2-a eldonis la t.n. Ĝeneralan pardonon – pardono super ĉiuj partoprenintoj de la rezistmovado, kiuj konfesis siajn deliktojn kontraŭ li. Sed ilia posedaĵo estis konfiskita al ili. Unusola avantaĝo estis, ke ili ne devis forlasi la landon. La konfiskita posedaĵo estis vendata al armeaj generaloj. Ferdinando estis ŝuldinta monon kaj li ne povis pagi al la armeo soldon, kaj do la generaloj pagis ĝin al la soldatoj kaj la imperiestro rekompence estis vendanta al ili la konfiskitan posedaĵon. (Ekzemple sinjorujo de familio de Smiřický-idoj taksita al 400 000 ormoneroj estis vendita kontraŭ 20 000 al Albreĥto el Valdštejn, kiu tiel ĉi aĉetis 60 sinjorujojn en orienta Bohemio kaj eldeviginte por si de la imperiestro titolon duko el Frýdlant.) * marto de 1622 nekatolikaj majstroj devis forlasi Universitaton de Karolo kaj en novembro la Universitato estis transdonita al jezuitoj. * 1622 Ferdinando la 2-a kunvokis imperian koncilion, en kiu li eldevigis por si konfiskadon de posedaĵo kaj konfiskadon de rango al Frederiko Falca. * 1622 geedziĝo al Eleonoro Gonzago (filino de Vilemo Mantova). * la 28-an de decembro de 1623 estis proklamita ŝtata bankroto kaj la valoro de la monunuo sinkis al dekono. * 1624 Ĉeĥa kortega kancelario, la plej supera juĝa kaj administra instituto de la ĉeĥa reĝlando, transloĝiĝis daŭre en Vienon. * aprilo de 1625 Albreĥto el Valdštejn estis nomita generalisimo de la imperiestraj soldataroj. * la 16-an de majo de 1625 reĝo Ferdinando la 2-a nuligis oficejon de vicgrafoj el Karlštejn kaj li lasis transveturigi la kronadjuvelojn ĝis Prago, kie li havis ilin sub sia kontrolo. * 1625 estis kreita koalicio, kies soldataroj batalis komune kontraŭ Habsburgoj. En la koalicion apartenis Danio, Anglio, Svedio, Nederlando, Suba Saksio. Ĝi akiris subtenon ankaŭ en Transilvanio kaj en Turkio. * 1626 la imperiestraj soldataroj de Albreĥto el Valdštejn venkis koalician armeon en vico da lokoj en Germanio. En la jaro 1628 la imperiestro nomis Albreĥton el Valdštejn kiel duko meklenburga. * la 10-an de majo de 1627 Ferdinando la 2-a eldonis la t.n. Renovigitan landan establon por Bohemio. Tio estis aro da leĝoj, per kiuj la ĉeĥa trono estis proklamita kiel hereda en la dinastio de Habsburgoj, leĝdonpovo de la koncilio estis limigita kaj estis en ĝi notita pastraro. La germana lingvo estis egalrajtigita kun la ĉeĥa lingvo kaj sole katolikismo estis permesita. Renovigita establo por Moravio estis eldonita en la jaro 1628. * la 31-an de julio de 1627 per reĝa mandato estis ordonita al nekatolikaro ŝanĝi religion al katolikismo aŭ ellandiĝi. Centoj da nobelaj familioj, miloj da burĝoj kaj dekmiloj da simplaj homoj poste foriris ĝis fremdlando. * majo de 1629 en Lubeko estis subskribita kun Danio packontrakto, per kiu la habsburga koalicio disfalis. * 1629 Ferdinando la 2-a eldonis imperiestran edikton, per kiu li provis redonigi al la eklezio la posedaĵon, kiun ĝi perdis dum la milito. * 1630 imperiaj princoj realigis defunkciigon de Albreĥto el Valdštejn el la funkcio de generalisimo. La imperiaj princoj ĵaluziis al lia potenco kaj la havaĵo, kiun li akiris dum la milito. * la 15-an de novembro de 1631 Prago estis okupita de saksiaj soldataroj. Multaj ekzilitoj revenis reen en la landon. De sur Malnovurba ponta turo estis post dek jaroj deprenitaj la kapoj de la ekzekutitaj sinjoroj el la jaro 1621. Ĝis fino de la jaro la saksiaj soldataroj estis elpelitaj el la lando. * 1632 – 1634 Albreĥto el Valdštejn komencis sekrete trakti kun svedoj proponinte al ili, ke li konkeros kun ilia helpo Vienon. (Post sia defunkciigo Albreĥto el Valdštejn estis ja denove enfunkciigita, ĉar la imperiestro ne havis pli kapablan komandanton, sed lia ofendita fiero ĉi tie estis rolinta sian rolon. Albreĥto el Valdštejn decidiĝis, ke li fariĝos la ĉeĥa reĝo.) * la 25-an de februaro de 1634 laŭ la imperiestra ordono Albreĥto el Valdštejn estis murdita dum sia vizito en Cheb. * la 30-an de majo de 1635 Ferdinando la 2-a fermis kun la saksia duko Johano Georgo separisman pacon kaj doninte al li ambaŭ Luzaciojn kiel heredan feŭdon. * la 2-an de aprilo de 1637 imperiestro kaj reĝo Ferdinando la 2-a Habsburga mortis. Historio kromnomas lin pro liaj faroj Ferdinando la 2-a la Sanga. (eo)
  • Ferdinand II. (* 9. Juli 1578 in Graz; † 15. Februar 1637 in Wien) war von September 1619 bis zu seinem Tode Kaiser des Heiligen Römischen Reiches. Seit 1590 Erzherzog von Innerösterreich, vereinte er nach und nach die Territorien der Habsburgermonarchie unter seiner Herrschaft. 1617 wurde er König von Böhmen, jedoch zeitweise 1619/20 durch den Ständeaufstand in Böhmen (1618) abgesetzt. 1618 wurde er König von Ungarn und Kroatien und 1619 Erzherzog von (Nieder-)Österreich. Bereits als Landesherr von Innerösterreich ab 1596 vertrat er einen Kurs des Absolutismus und der Rekatholisierung. Diesem Kurs folgte er auch als König von Ungarn und Böhmen. Gegen ihn erhoben sich die böhmischen Stände, was zum Auslöser des Dreißigjährigen Krieges wurde. Nach dem Sieg über die Aufständischen setzte er vor allem in Böhmen mit drakonischen Maßnahmen den Vorrang der königlichen Macht und den Katholizismus als einzige erlaubte Konfession im unmittelbaren Machtbereich der Habsburger durch. In der folgenden Phase des Krieges war der Feldherr des Kaisers, Wallenstein, siegreich. Ferdinand versuchte in der Folge, auch im Reich Rekatholisierung und kaiserliche Macht rücksichtslos durchzusetzen. Als Höhepunkt dessen gilt das Restitutionsedikt von 1629, das der katholischen Kirche zahlreiche Fürsterzbistümer, Fürstbistümer und säkularisierte Klöster zurückerstatten sollte. Er scheiterte damit am Widerstand der Kurfürsten. Im Prager Frieden von 1635 suchte er den Ausgleich mit den Reichsständen, konnte damit den Krieg aber nicht beenden, weil es nicht gelang, die ausländischen Mächte daran zu hindern, ihre eigenen Interessen auf dem deutschen Kriegsschauplatz weiterzuverfolgen. (de)
  • Ferdinand II (9 July 1578 – 15 February 1637) was Holy Roman Emperor, King of Bohemia, Hungary, and Croatia from 1619 until his death in 1637. He was the son of Archduke Charles II of Inner Austria and Maria of Bavaria. His parents were devout Catholics, and, in 1590, they sent him to study at the Jesuits' college in Ingolstadt because they wanted to isolate him from the Lutheran nobles. In July that same year (1590), when Ferdinand was 12 years old, his father died, and he inherited Inner Austria–Styria, Carinthia, Carniola and smaller provinces. His cousin, the childless Rudolf II, Holy Roman Emperor, who was the head of the Habsburg family, appointed regents to administer these lands. Ferdinand was installed as the actual ruler of the Inner Austrian provinces in 1596 and 1597. Rudolf II also charged him with the command of the defense of Croatia, Slavonia, and southeastern Hungary against the Ottoman Empire. Ferdinand regarded the regulation of religious issues as a royal prerogative and introduced strict Counter-Reformation measures from 1598. First, he ordered the expulsion of all Protestant pastors and teachers; next, he established special commissions to restore the Catholic parishes. The Ottomans captured Nagykanizsa in Hungary in 1600, which enabled them to invade Styria. A year later, Ferdinand tried to recapture the fortress, but the action ended in November 1601 with a defeat, due to unprofessional command of his troops. During the first stage of the family feud known as the Brothers' Quarrel, Ferdinand initially supported Rudolph II's brother, Matthias, who wanted to convince the melancholic Emperor to abdicate, but Matthias' concessions to the Protestants in Hungary, Austria, and Bohemia outraged Ferdinand. He planned an alliance to strengthen the position of the Catholic Church in the Holy Roman Empire, but the Catholic princes established the Catholic League without his participation in 1610. Philip III of Spain, who was the childless Matthias' nephew, acknowledged Ferdinand's right to succeed Matthias in Bohemia and Hungary in exchange for territorial concessions in 1617. Spain also supported Ferdinand against the Republic of Venice during the Uskok War in 1617–18. The Diets of Bohemia and Hungary confirmed Ferdinand's position as Matthias' successor only after he had promised to respect the Estates' privileges in both realms. The different interpretation of the Letter of Majesty, which summarized the Bohemian Protestants' liberties, gave rise to an uprising, known as the Second Defenestration of Prague on 23 May 1618. The Bohemian rebels established a provisional government, invaded Upper Austria, and sought assistance from the Habsburgs' opponents. Matthias II died on 20 March 1619. Ferdinand was elected Holy Roman Emperor on 28 August 1619 (Frankfurt), two days before the Protestant Bohemian Estates deposed Ferdinand (as king of Bohemia). News of his deposition arrived in Frankfurt on the 28th but Ferdinand didn't leave town until he had been crowned. Bohemia offered their crown (King of Bohemia) to the Calvinist Frederick V of the Palatinate on 26 August 1619. The Thirty Years' War began in 1618 as a result of inadequacies of his predecessors Rudolf II and Matthias. But Ferdinand's acts against Protestantism caused the war to engulf the whole empire. As a zealous Catholic, Ferdinand wanted to restore the Catholic Church as the only religion in the Empire and to wipe out any form of religious dissent. The war left the Holy Roman Empire devastated and its population did not recover until 1710. (en)
  • Fernando II de Habsburgo (Graz, 9 de julio de 1578 - Viena, 15 de febrero de 1637), Archiduque de Austria, Duque de Estiria, de Carintia y de Carniola (1590-1637), Rey de Bohemia (1617-1618) (1620-1637), Rey de Hungría y Croacia (1618-1637) y Emperador del Sacro Imperio Romano Germánico (1619-1637). Fue un devoto de la Iglesia Católica. Su reconocimiento como Rey de Bohemia y la supresión del Protestantismo en sus territorios precipitó los eventos que llevaron a la Guerra de los Treinta Años. Su reino estuvo marcado por los asuntos militares y religiosos. (es)
  • Fernando II.a Habsburgokoa (Graz, 1578ko uztailaren 9a - Viena, 1637ko otsailaren 15a) Germaniako Erromatar Inperio Santuko enperadorea izan zen 1619-1637 bitartean, Austriako artxidukea (1619-1637) eta Hungariako (1618-1625) zein Bohemiako erregea (1617-1619 eta 1620-1627). Bere erregealdi osoa Hogeita Hamar Urteko Gerraren garaian izan zen. (eu)
  • Ferdinand II (né le 9 juillet 1578 à Graz, dans le duché de Styrie ; mort le 15 février 1637 à Vienne, en Autriche) est un membre de la maison de Habsbourg. Il est archiduc d'Autriche du 10 juin 1590 à sa mort, roi de Bohême du 5 juin 1617 au 26 août 1619 puis du 9 novembre 1620 à sa mort, et roi de Hongrie du 1er juillet 1618 à sa mort. Il est couronné le 9 septembre 1619 empereur du Saint-Empire romain germanique, sur lequel il a régné du 28 août 1619 à sa mort. La totalité de son règne est occupée par la guerre de Trente Ans, dont il fut l'un des principaux protagonistes. Il est le fils de l'archiduc Charles II de Styrie et de Marie-Anne de Bavière, respectivement fils et petite-fille de Ferdinand Ier. (fr)
  • Ferdinand II (9 Juli 1578 – 15 Februari 1637), anggota Wangsa Habsburg, adalah Kaisar Romawi Suci (1619–1637), Raja Bohemia (1617–1619, 1620–1637), dan Raja Hongaria (1618–1625). Masa kekuasaannya diwarnai dengan Perang Tiga Puluh Tahun. (in)
  • Ferdinand II (Graz, 9 juli 1578 – Wenen, 15 februari 1637), was de zoon van Karel II van Oostenrijk, broer van keizer Maximiliaan II, de vader van keizer Matthias. Hij behoorde tot het huis Habsburg en was van 1619 tot zijn dood Rooms-Duits koning en keizer. (nl)
  • フェルディナント2世(Ferdinand II., 1578年7月9日 - 1637年2月15日)はハプスブルク家第8代神聖ローマ帝国皇帝(在位:1619年 - 1637年)、オーストリア大公(在位:1619年 - 1637年)、さらにボヘミア王(在位:1617年 - 1619年、1620年 - 1637年)、ハンガリー王(在位:1619年 - 1625年)。ハプスブルク家傍系の内オーストリア大公家の出身。皇帝に即位する前のボヘミア王時代に三十年戦争を引き起こし、皇帝即位後しばらくは戦いを有利に進めたが、皇帝権力の強化を狙いすぎたことで敵対勢力の反発を招き戦争を長期化させたまま崩御。 (ja)
  • 페르디난트 2세(독일어: Ferdinand II, 1578년 7월 9일 ~ 1637년 2월 15일)는 신성 로마 제국의 황제 (1619년 ~ 1637년)이다. 보헤미아의 국왕 페르디난트 2세(체코어: Ferdinand II., 1617년 ~ 1619년, 1620년 ~ 1637년), 헝가리와 크로아티아의 국왕 페르디난드 2세(헝가리어: II. Ferdinánd, 크로아티아어: Ferdinand II. 페르디난드 2세, 1617년 ~ 1637년)에 해당한다. 그는 카를 2세와 바이에른의 마리아 아나의 아들이었다. 개신교 보헤미아인들이 그를 축출하고 1619년 프리드리히 5세를 자신들의 새로운 국왕으로 선출했을 때 그의 주요 갈등이 시작되었다. 이 일은 30년 전쟁으로 알려진 장기적 전투의 시작을 특정지었다. 그는 요한 체르클라에스 폰 틸리 백작, 막시밀리안 1세 폰 바이에른 선제후와 보헤미아 장군 알브레히트 폰 발렌슈타인의 군대들에 의하여 지지되었다. 1629년 그는 복구령을 소개하여 1552년 파사우 화약 이래 취득한 모든 교회 재산을 반환하는 데 개신교도들을 강요하였다. 개신교군들이 스웨덴의 국왕 구스타브 2세 아돌프의 지지를 모았어도 가톨릭군이 뇌르틀링겡 전투를 이겼다. 그러고나서 페르디난트 2세는 1635년 프라하 화약을 맺고 자신의 후임자로서 자신의 아들 페르디난트 3세를 선출하였다. 그는 58세의 나이로 사망하여 시신은 그라츠에 묻혔다. 그의 심장은 빈에 있는 아우구스티너 교회에 따로 안치되었다. (ko)
  • Ferdinando II d'Asburgo (Graz, 9 settembre 1578 – Vienna, 15 febbraio 1637) è stato imperatore del Sacro Romano Impero dal 1619 alla sua morte. Le vicende connesse alla sua ascesa al trono imperiale determinarono l'inizio della guerra dei trent'anni. (it)
  • Ferdynand II Habsburg (ur. 9 lipca 1578 w Grazu, zm. 15 lutego 1637 w Wiedniu) – król Czech w latach 1617–1637 i Węgier w latach 1618–1637, cesarz rzymski w latach 1619–1637 z dynastii Habsburgów. (pl)
  • Фердинанд II (нем. Ferdinand II; 9 июля 1578 — 15 февраля 1637) — король Чехии: 6 июня 1617 — 19 августа 1619 года (1-й раз) (коронация 29 июня 1618 года), с 13 ноября 1620 года (2-й раз), король Венгрии с 18 мая 1618 года (коронация 1 июля 1618 года). Римский король с 28 августа 1618 года, император Священной Римской империи с 20 марта 1619 года, из династии Габсбургов. Внук Фердинанда I, сын эрцгерцога Штирии Карла II и Марии Баварской. (ru)
  • Fernando II (Graz, 9 de julho de 1578 – Viena, 15 de fevereiro de 1637) foi o Imperador Romano-Germânico e Arquiduque da Áustria de 1619 até sua morte, além de também Rei da Hungria, Croácia e Boêmia. Era filho de Carlos II, Arquiduque da Áustria, e sua esposa Maria Ana da Baviera. Em 1615, foi escolhido como sucessor do imperador Matias (que morreria em 1619) no reino eletivo da Hungria e Boêmia e como imperador, tendo os arquiduques mais velhos renunciado aos seus direitos, e depois de ter ele comprado os direitos de Filipe III prometendo-lhes a Alsácia. Os protestantes checos, entretanto, elegeram Frederico V, Eleitor Palatino do Reno, e a luta entre os rivais iniciou a Guerra dos Trinta Anos. (pt)
  • Ferdinand II, född 9 juli 1578, död 15 februari 1637, var tysk-romersk kejsare 1619–1637. Han var son till Karl II av Inre Österrike (Steiermark) och Maria av Bayern; sonson till Ferdinand I, tysk-romersk kejsare. Han efterträdde 1619 sin kusin, Mattias, tysk-romersk kejsare, då denne avled utan arvingar. (sv)
  • Фердинанд II (нім. Ferdinand II von Habsburg; 9 липня 1578 — 15 лютого 1637). З династії Габсбургів. Король Богемії (1617-1637), Угорщини, титулярний король Галичини та Володимирії (1618-1637), імператор Священної Римської імперії (1619-1637). Син ерцгерцога Середньоавстрійського Карла II і Марії Баварської. (uk)
  • 斐迪南二世(Ferdinand II,1578年7月9日-1637年2月15日)哈布斯堡王朝施蒂里亚支系的代表人物,曾任內奥地利大公和史泰利亞公爵(1590年—1637年在位)和神圣罗马皇帝(1620年—1637年在位)。他也是匈牙利国王(1618年—1625年,1620年被叛乱打断)和波希米亚国王(1617年—1619年,1620年—1637年)。由于他的不明智的宗教政策(狂热支持天主教,压制新教),导致了神聖羅馬帝國 新教教诸侯的公开反抗,从而引发了对欧洲历史具有决定性意义的三十年战争。 (zh)
dbo:activeYearsStartYear
  • 1619-01-01 (xsd:gYear)
dbo:child
dbo:parent
dbo:predecessor
dbo:spouse
dbo:successor
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 151083 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 72293 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1117944697 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:after
dbp:before
dbp:birthDate
  • 1578-07-09 (xsd:date)
dbp:birthPlace
  • Graz, Duchy of Styria, Austria (en)
dbp:burialPlace
dbp:caption
  • Emperor Ferdinand II in 1614 (en)
dbp:corType
  • hre (en)
dbp:coronation
  • 0001-09-09 (xsd:gMonthDay)
dbp:deathDate
  • 1637-02-15 (xsd:date)
dbp:deathPlace
  • Vienna, Austria (en)
dbp:father
dbp:house
dbp:issue
  • Ferdinand III, Holy Roman Emperor (en)
  • (en)
  • Archduke Leopold Wilhelm (en)
  • Cecilia Renata, Queen of Poland (en)
  • Maria Anna, Electress of Bavaria (en)
dbp:issueLink
  • #Marriages and issue (en)
dbp:issuePipe
  • full list... (en)
dbp:moretext
  • (en)
dbp:mother
dbp:name
  • Ferdinand II (en)
dbp:predecessor
dbp:reign
  • 0001-08-28 (xsd:gMonthDay)
  • 1637-02-15 (xsd:date)
  • (en)
dbp:religion
dbp:rows
  • 2 (xsd:integer)
  • 4 (xsd:integer)
  • 5 (xsd:integer)
dbp:spouse
dbp:succession
dbp:successor
dbp:title
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 1590 (xsd:integer)
  • 1617 (xsd:integer)
  • 1618 (xsd:integer)
  • 1619 (xsd:integer)
  • 1620 (xsd:integer)
dcterms:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • Ο Φερδινάνδος Β΄ (γερμανικά: Ferdinand II., Γκρατς, 9 Ιουλίου 1578 – Βιέννη, 15 Φεβρουαρίου 1637), αρχιδούκας της Αυστρίας και μέλος του Οίκου των Αψβούργων, ήταν αυτοκράτορας της Αγίας Ρωμαϊκής Αυτοκρατορίας από το 1619 μέχρι το 1637, βασιλιάς της Βοημίας τις περιόδους 1617–1619 και 1620–1637, καθώς και βασιλιάς της Ουγγαρίας από το 1618 μέχρι το 1625. Η θητεία του συνέπεσε με τον Τριαντακονταετή Πόλεμο. (el)
  • Fernando II de Habsburgo (Graz, 9 de julio de 1578 - Viena, 15 de febrero de 1637), Archiduque de Austria, Duque de Estiria, de Carintia y de Carniola (1590-1637), Rey de Bohemia (1617-1618) (1620-1637), Rey de Hungría y Croacia (1618-1637) y Emperador del Sacro Imperio Romano Germánico (1619-1637). Fue un devoto de la Iglesia Católica. Su reconocimiento como Rey de Bohemia y la supresión del Protestantismo en sus territorios precipitó los eventos que llevaron a la Guerra de los Treinta Años. Su reino estuvo marcado por los asuntos militares y religiosos. (es)
  • Fernando II.a Habsburgokoa (Graz, 1578ko uztailaren 9a - Viena, 1637ko otsailaren 15a) Germaniako Erromatar Inperio Santuko enperadorea izan zen 1619-1637 bitartean, Austriako artxidukea (1619-1637) eta Hungariako (1618-1625) zein Bohemiako erregea (1617-1619 eta 1620-1627). Bere erregealdi osoa Hogeita Hamar Urteko Gerraren garaian izan zen. (eu)
  • Ferdinand II (9 Juli 1578 – 15 Februari 1637), anggota Wangsa Habsburg, adalah Kaisar Romawi Suci (1619–1637), Raja Bohemia (1617–1619, 1620–1637), dan Raja Hongaria (1618–1625). Masa kekuasaannya diwarnai dengan Perang Tiga Puluh Tahun. (in)
  • Ferdinand II (Graz, 9 juli 1578 – Wenen, 15 februari 1637), was de zoon van Karel II van Oostenrijk, broer van keizer Maximiliaan II, de vader van keizer Matthias. Hij behoorde tot het huis Habsburg en was van 1619 tot zijn dood Rooms-Duits koning en keizer. (nl)
  • フェルディナント2世(Ferdinand II., 1578年7月9日 - 1637年2月15日)はハプスブルク家第8代神聖ローマ帝国皇帝(在位:1619年 - 1637年)、オーストリア大公(在位:1619年 - 1637年)、さらにボヘミア王(在位:1617年 - 1619年、1620年 - 1637年)、ハンガリー王(在位:1619年 - 1625年)。ハプスブルク家傍系の内オーストリア大公家の出身。皇帝に即位する前のボヘミア王時代に三十年戦争を引き起こし、皇帝即位後しばらくは戦いを有利に進めたが、皇帝権力の強化を狙いすぎたことで敵対勢力の反発を招き戦争を長期化させたまま崩御。 (ja)
  • 페르디난트 2세(독일어: Ferdinand II, 1578년 7월 9일 ~ 1637년 2월 15일)는 신성 로마 제국의 황제 (1619년 ~ 1637년)이다. 보헤미아의 국왕 페르디난트 2세(체코어: Ferdinand II., 1617년 ~ 1619년, 1620년 ~ 1637년), 헝가리와 크로아티아의 국왕 페르디난드 2세(헝가리어: II. Ferdinánd, 크로아티아어: Ferdinand II. 페르디난드 2세, 1617년 ~ 1637년)에 해당한다. 그는 카를 2세와 바이에른의 마리아 아나의 아들이었다. 개신교 보헤미아인들이 그를 축출하고 1619년 프리드리히 5세를 자신들의 새로운 국왕으로 선출했을 때 그의 주요 갈등이 시작되었다. 이 일은 30년 전쟁으로 알려진 장기적 전투의 시작을 특정지었다. 그는 요한 체르클라에스 폰 틸리 백작, 막시밀리안 1세 폰 바이에른 선제후와 보헤미아 장군 알브레히트 폰 발렌슈타인의 군대들에 의하여 지지되었다. 1629년 그는 복구령을 소개하여 1552년 파사우 화약 이래 취득한 모든 교회 재산을 반환하는 데 개신교도들을 강요하였다. 개신교군들이 스웨덴의 국왕 구스타브 2세 아돌프의 지지를 모았어도 가톨릭군이 뇌르틀링겡 전투를 이겼다. 그러고나서 페르디난트 2세는 1635년 프라하 화약을 맺고 자신의 후임자로서 자신의 아들 페르디난트 3세를 선출하였다. 그는 58세의 나이로 사망하여 시신은 그라츠에 묻혔다. 그의 심장은 빈에 있는 아우구스티너 교회에 따로 안치되었다. (ko)
  • Ferdinando II d'Asburgo (Graz, 9 settembre 1578 – Vienna, 15 febbraio 1637) è stato imperatore del Sacro Romano Impero dal 1619 alla sua morte. Le vicende connesse alla sua ascesa al trono imperiale determinarono l'inizio della guerra dei trent'anni. (it)
  • Ferdynand II Habsburg (ur. 9 lipca 1578 w Grazu, zm. 15 lutego 1637 w Wiedniu) – król Czech w latach 1617–1637 i Węgier w latach 1618–1637, cesarz rzymski w latach 1619–1637 z dynastii Habsburgów. (pl)
  • Фердинанд II (нем. Ferdinand II; 9 июля 1578 — 15 февраля 1637) — король Чехии: 6 июня 1617 — 19 августа 1619 года (1-й раз) (коронация 29 июня 1618 года), с 13 ноября 1620 года (2-й раз), король Венгрии с 18 мая 1618 года (коронация 1 июля 1618 года). Римский король с 28 августа 1618 года, император Священной Римской империи с 20 марта 1619 года, из династии Габсбургов. Внук Фердинанда I, сын эрцгерцога Штирии Карла II и Марии Баварской. (ru)
  • Ferdinand II, född 9 juli 1578, död 15 februari 1637, var tysk-romersk kejsare 1619–1637. Han var son till Karl II av Inre Österrike (Steiermark) och Maria av Bayern; sonson till Ferdinand I, tysk-romersk kejsare. Han efterträdde 1619 sin kusin, Mattias, tysk-romersk kejsare, då denne avled utan arvingar. (sv)
  • Фердинанд II (нім. Ferdinand II von Habsburg; 9 липня 1578 — 15 лютого 1637). З династії Габсбургів. Король Богемії (1617-1637), Угорщини, титулярний король Галичини та Володимирії (1618-1637), імператор Священної Римської імперії (1619-1637). Син ерцгерцога Середньоавстрійського Карла II і Марії Баварської. (uk)
  • 斐迪南二世(Ferdinand II,1578年7月9日-1637年2月15日)哈布斯堡王朝施蒂里亚支系的代表人物,曾任內奥地利大公和史泰利亞公爵(1590年—1637年在位)和神圣罗马皇帝(1620年—1637年在位)。他也是匈牙利国王(1618年—1625年,1620年被叛乱打断)和波希米亚国王(1617年—1619年,1620年—1637年)。由于他的不明智的宗教政策(狂热支持天主教,压制新教),导致了神聖羅馬帝國 新教教诸侯的公开反抗,从而引发了对欧洲历史具有决定性意义的三十年战争。 (zh)
  • فرديناند الثاني (9 يوليو 1578 – 15 فبراير 1637) عضو من آل هابسبورغ وإمبراطور روماني مقدَّس (1619-1637) وملك بوهيميا (1617-1619، 1620-1637). هو ابن كارل الثاني أرشيدوق النمسا الداخليَّة، وماريا من بافاريا. كان والداه كاثوليكيَّين متديِّنين، وفي عام 1650، أرسلاه للدراسة في كلية اليسوعيِّين في إنغولشتات، وذلك لأنهما أرادا عزله عن النبلاء اللوثريون، وفي يونيو من العام نفسه، حين كان عمره 12 سنة، توفي والده، وبذلك ورث عنه النمسا الداخليَّة -ستيريا، وكارينثيا، وكارنيولا، ودوقيات أصغر حجمًا. نَصَّبَ شقيق والده الأكبر، الأبتَر رودولف الثاني، وهو إمبراطور روماني مقدَّس، وكان حينها رئيس آل هابسبورغ، أوصياء لإدارة هذه الأراضي. (ar)
  • Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia. El 1623 va decidir repartir els dominis Habsburg d'Àustria i va concedir l'Alta Àustria (Tirol i Àustria Anterior) al seu germà Leopold V d'Habsburg (+1632), que va formar una línia que es va extingir amb el segon dels seus fills el 1665. (ca)
  • Ferdinand II. Štýrský (9. července 1578 Štýrský Hradec – 15. února 1637 Vídeň) z rodu Habsburků byl císař římský, král český, uherský, chorvatský a arcivévoda rakouský v letech 1619–1637, a v letech 1590–1637 jako Ferdinand III. rovněž vévoda štýrský, resp. vladař Vnitřních Rakous. (cs)
  • Ferdinando la 2-a (1621 – 1637) * li naskiĝis la 9-an de julio de 1578. * gepatroj: Karolo la 2-a Habsburga – duko stiria, karintia, krajna; Mario Vitelsbaĥo – filino de duko Albrecht de Bavario. * imperiestro romia, ĉiam pligrandiganto de la imperio, apostola reĝo hungara kaj reĝo kaj princo-elektisto ĉeĥa kaj reĝo germana, kroatia, slovenia kaj lombardia, arkiduko aŭstria kaj duko stiria, karintia kaj krajna, silezia kaj transilvania, margrafo moravia kaj lusatia, grafo , istria kaj hereda grafo el Habitsburk kaj Kiburk. * li parolis germane, itale, latine, hispane, france, hungare kaj ĉeĥe. * 1578 – 1588 li estis edukata en kortego de sia patro Karolo la 2-a (Karolo estis filo de ĉeĥa reĝo Ferdinando la 1-a. Post lia morto li komencis regi en internaj aŭstriaj landoj kiel duko Karo (eo)
  • Ferdinand II (9 July 1578 – 15 February 1637) was Holy Roman Emperor, King of Bohemia, Hungary, and Croatia from 1619 until his death in 1637. He was the son of Archduke Charles II of Inner Austria and Maria of Bavaria. His parents were devout Catholics, and, in 1590, they sent him to study at the Jesuits' college in Ingolstadt because they wanted to isolate him from the Lutheran nobles. In July that same year (1590), when Ferdinand was 12 years old, his father died, and he inherited Inner Austria–Styria, Carinthia, Carniola and smaller provinces. His cousin, the childless Rudolf II, Holy Roman Emperor, who was the head of the Habsburg family, appointed regents to administer these lands. (en)
  • Ferdinand II. (* 9. Juli 1578 in Graz; † 15. Februar 1637 in Wien) war von September 1619 bis zu seinem Tode Kaiser des Heiligen Römischen Reiches. Seit 1590 Erzherzog von Innerösterreich, vereinte er nach und nach die Territorien der Habsburgermonarchie unter seiner Herrschaft. 1617 wurde er König von Böhmen, jedoch zeitweise 1619/20 durch den Ständeaufstand in Böhmen (1618) abgesetzt. 1618 wurde er König von Ungarn und Kroatien und 1619 Erzherzog von (Nieder-)Österreich. (de)
  • Ferdinand II (né le 9 juillet 1578 à Graz, dans le duché de Styrie ; mort le 15 février 1637 à Vienne, en Autriche) est un membre de la maison de Habsbourg. Il est archiduc d'Autriche du 10 juin 1590 à sa mort, roi de Bohême du 5 juin 1617 au 26 août 1619 puis du 9 novembre 1620 à sa mort, et roi de Hongrie du 1er juillet 1618 à sa mort. Il est couronné le 9 septembre 1619 empereur du Saint-Empire romain germanique, sur lequel il a régné du 28 août 1619 à sa mort. La totalité de son règne est occupée par la guerre de Trente Ans, dont il fut l'un des principaux protagonistes. (fr)
  • Fernando II (Graz, 9 de julho de 1578 – Viena, 15 de fevereiro de 1637) foi o Imperador Romano-Germânico e Arquiduque da Áustria de 1619 até sua morte, além de também Rei da Hungria, Croácia e Boêmia. Era filho de Carlos II, Arquiduque da Áustria, e sua esposa Maria Ana da Baviera. (pt)
rdfs:label
  • Ferdinand II, Holy Roman Emperor (en)
  • فرديناند الثاني (إمبراطور روماني مقدس) (ar)
  • Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic (ca)
  • Ferdinand II. Štýrský (cs)
  • Ferdinand II. (HRR) (de)
  • Φερδινάνδος Β΄ της Αγίας Ρωμαϊκής Αυτοκρατορίας (el)
  • Ferdinando la 2-a (Sankta Romia Imperio) (eo)
  • Fernando II de Habsburgo (es)
  • Fernando II.a Germaniako Erromatar Inperio Santukoa (eu)
  • Ferdinand II, Kaisar Romawi Suci (in)
  • Ferdinando II d'Asburgo (it)
  • Ferdinand II (empereur du Saint-Empire) (fr)
  • 페르디난트 2세 (ko)
  • フェルディナント2世 (神聖ローマ皇帝) (ja)
  • Keizer Ferdinand II (nl)
  • Ferdynand II Habsburg (pl)
  • Фердинанд II (император Священной Римской империи) (ru)
  • Fernando II do Sacro Império Romano-Germânico (pt)
  • Ferdinand II (tysk-romersk kejsare) (sv)
  • Фердинанд II Габсбург (uk)
  • 斐迪南二世 (神圣罗马帝国) (zh)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
skos:exactMatch
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Ferdinand II (en)
is dbo:child of
is dbo:commander of
is dbo:parent of
is dbo:predecessor of
is dbo:spouse of
is dbo:successor of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:after of
is dbp:before of
is dbp:event of
is dbp:father of
is dbp:issue of
is dbp:monarch of
is dbp:predecessor of
is dbp:regent of
is dbp:spouse of
is dbp:successor of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License