Neoclassical architecture is an architectural style produced by the Neoclassical movement that began in the mid-18th century in Italy and France. The development of archaeology was crucial in the emergence of Neoclassical architecture. Excavation sites like those in Pompeii and Herculaneum allowed architects to make in depth interpretations of Classical architecture and synthesize their own unique style.

Property Value
dbo:abstract
  • عمارة نيوكلاسيكية (بالإنجليزية: Neoclassical architecture) هي طراز معماري نتج عن الحركة الكلاسيكية المحدثة التي بدأت منذ منتصف القرن الثامن عشر، تجلت في تفاصيلها كرد فعل ضد نمط الزخرفة الطبيعي الموجود في عمارة الروكوكو، وفي الصيغ المعمارية بوصفها ثمرة من بعض الميزات الكلاسيكية في عمارة الباروك المتأخرة.وهو نمط مستمد أساسا من عمارة اليونان الكلاسيكية و روما والمعمار الإيطالي أندريا بالاديو. في الشكل، تؤكد العمارة الكلاسيكية الجديدة على الجدار بدلا من التدرج بين الضوء والظلام وتحافظ على هوية منفصلة لكل من أجزائه. ويعتبر المعمار أنطونيو غاودي من أعلام هذه الحركة المعمارية. (ar)
  • Klasicismus se v architektuře používal v 17.–19. století. Klade důraz na symetrii, geometrii a pravidelnost. Stejně jako renesance navazuje na antiku, zejména na architekturu antického Říma. Stavby mají rovné linie, trojúhelníkové štíty a antické sloupy. Typické jsou francouzské parky – symetrický, důmyslný systém cestiček, altány, aleje, vodotrysky, keře a stromy sestříhány do geometrických tvarů. Vše se vyznačovalo přísným řádem a pevnými pravidly. Ve Francii vznikla za Napoleona I. jiná varianta klasicismu, styl empírový. Klasicismus druhé poloviny 19. století se v českých zemích obvykle nazývá neoklasicismus. (cs)
  • L'arquitectura neoclàssica és un estil arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitjan segle XVIII, per una reacció contra l'estil rococó d'ornamentació naturalista així com pel desenvolupament d'alguns trets classicistes nascuts en el barroc tardà. Així, el projecte de l'arquitecte Jacques Germain Soufflot per al Panteó de París (1764-1791) accentua les referències a l'arquitectura clàssica, portant al pla de l'arquitectura monumental el que era tendència en les arts decoratives amb l'anomenat estil Lluís XVI. Es va perllongar durant el segle XIX, confluint a partir de llavors amb altres tendències, com la arquitectura historicista i el eclecticisme arquitectònic. Alguns historiadors denominen el període de l'arquitectura neoclàssica de la primera meitat del segle xix com classicisme romàntic, tot i el oxímoron (oposició de termes), atès que, a més de coincidir en el temps amb el romanticisme, estilísticament comparteix trets amb l'estètica romàntica, en afegir certa expressivitat i esperit exaltat a la senzillesa i claredat de les edificacions clàssiques grecoromanes. Els factors fonamentals que van influir en el sorgiment de l'arquitectura neoclàssica van ser els mateixos que van determinar el context polític, social i econòmic de l'època, en què s'inclouen destacadament la Revolució Industrial, la crisi de l'Antic Règim , la Il·lustració, l', la fundació de les acadèmies o el despotisme il·lustrat. La Revolució Industrial va modificar profundament el ritme de vida i va influir en nous avenços tècnic-constructius i en l'ocupació de nous materials. El concepte d'economia relacionat amb el funcionament dels propis edificis va canviar alguns esquemes d'organització espacial i tot de la relació entre vans i massissos. El enciclopedisme, l'esperit precursor de la Revolució francesa, va portar amb si una concepció romàntica de la Grècia Antiga. La Il·lustració sostenia que la infelicitat de l'home es devien a la ignorància i a la irracionalitat i per això l'únic camí a la felicitat era portar-li la llum de la raó per mitjà de l'educació. En l'arquitectura aquesta educació implicava el coneixement de les fonts antigues com ara Vitruvi, Palladio, Vignola; per la qual cosa es va fer ús dels repertoris formals de les arquitectures grega i romana. Es va buscar donar un caràcter més científic a les arts, de manera que els artistes van haver de ser tècnics més que inventors, i imitadors més que creadors. Aquest esperit científic va portar a considerar a l'art clàssic com un art progressista, perquè estava desproveït d'ornaments sense sentit i buscava la perfecció de les lleis immutables, sense dependre de les impressions subjectives i imperfectes de l'artista. Tot i que les primeres Acadèmies per a l'estudi de les arts van sorgir a Itàlia ja al segle XVI, les fundades en el segle XVIII ja estaven matisades per la Il·lustració, el que els va donar un caràcter diferent. L'Acadèmia va servir com a transmissora de les idees contràries al barroc i en favor del neoclassicisme i els diversos tractats clàssics i renaixentistes de les Tres nobles arts, així com d'obres de caràcter tècnic i científic que racionalitzaven la seva pràctica i execució. En aquest moment l'art comença a patir les conseqüències d'una crítica lliure, fundada en els principis acadèmics. (ca)
  • Η Νεοκλασική αρχιτεκτονική είναι αρχιτεκτονικό στυλ που έχει τις ρίζες του στο νεοκλασικό κίνημα που ξεκίνησε στα μέσα του 18ου αιώνα. Στην πιο αγνή της μορφή είναι ένα ύφος προερχόμενο κυρίως από την αρχιτεκτονική της κλασικής Ελλάδας και Ρώμης, τις αρχές του Βιτρούβιου και τον Ιταλού αρχιτέκτονα Αντρέα Παλάντιο. (el)
  • Neoklassizismus (oder Neuklassizismus) wird in der deutschsprachigen Kunstgeschichte der letzte formal einheitliche Stil der bildenden Kunst und Architektur des Historismus im frühen 20. Jahrhundert im deutschsprachigen Kulturraum genannt. Der eklektizistische Stil gilt gleichzeitig als Beginn der Moderne. Für den Architekturstil der 1930er Jahre wird auch der Begriff modernistischer Klassizismus verwendet. In der Malerei und Plastik sind bei Carlo Carrà, Giorgio de Chirico, Adolf von Hildebrand, Aristide Maillol, Pablo Picasso und Ignatius Taschner neoklassizistische Einflüsse zu erkennen. In der Architektur bildet der Neoklassizismus den ideellen sowie formalen Gegensatz zu der sich gleichzeitig entwickelnden klassischen Moderne, während die Ornamentik der Baustile Jugendstil (Art nouveau) und Liberty zurücktritt. Er ist, gemeinsam mit dem Heimatschutzstil, Teil der allgemeinen traditionalistischen Strömungen zu Anfang des 20. Jahrhunderts, die das Ziel hatten, alte (vorindustrielle) Werte und Strukturen beizubehalten. Es werden noch einmal Ideen der griechischen und römischen Antike, des Barock und des Klassizismus, und klassizistische Elemente der Renaissance (Andrea Palladio) aufgenommen, die sich im monumentalen Erscheinungsbild, in Säulenanordnungen, in der räumlichen Disposition (rechtwinklige Grundrisse, Symmetrie) und in der tektonischen Struktur zeigen. (de)
  • Novklasika arkitekturo estas arkitektura stilo kaj periodo, kiu devenas de novklasikismo kaj aperis ekde la dua duono de la 18-a jarcento. Tiu stilo, posteulo de baroko kaj rokoko, uzis multajn grekajn-romiajn elementojn, ekzemple kolonoj, harmoniaj proporcioj aŭ portikoj. La arkitekturo novklasika akiris influon pro la malkovroj ĉe Pompejo kaj Herculaneum, kaj rapide fariĝis politika ilo. Novklasicismo estis anstataŭigita de romantikismo kaj novgotiko je la 19-a jarcento. Novklasika arkitekturo estas vere tutmonda : ekzemplojn de konstruaĵoj oni povas trovi en Nordameriko, Rusio aŭ kompreneble Eŭropo. (eo)
  • La arquitectura neoclásica es un estilo arquitectónico que produjo el movimiento neoclásico que comenzó a mediados del siglo XVIII, por una reacción contra el estilo barroco de ornamentación naturalista así como por el resultado de algunos rasgos clasicistas nacidos en el barroco tardío. Se prolongó durante el siglo XIX, confluyendo a partir de entonces con otras tendencias, como la arquitectura historicista y el eclecticismo arquitectónico. Algunos historiadores denominan el periodo de la arquitectura neoclásica de la primera mitad del siglo XIX como clasicismo romántico, a pesar del oxímoron (oposición de términos), dado que, además de coincidir en el tiempo con el romanticismo, estilísticamente comparte rasgos con la estética romántica, al añadir cierta expresividad y espíritu exaltado a la sencillez y claridad de las edificaciones clásicas grecorromanas.​ Los factores fundamentales que influyeron en el surgimiento de la arquitectura neoclásica fueron los mismos que determinaron el contexto político, social y económico de la época, en que se incluyen destacadamente la Revolución Industrial, la crisis del Antiguo Régimen, la Ilustración, el enciclopedismo, la fundación de las Academias o el despotismo ilustrado. La Revolución Industrial modificó profundamente el ritmo de vida e influyó en nuevos adelantos técnico-constructivos y en el empleo de nuevos materiales. El concepto de economía relacionado con el funcionamiento de los propios edificios cambió algunos esquemas de organización espacial y aun de la relación entre vanos y macizos. El enciclopedismo, el espíritu precursor de la Revolución francesa, trajo consigo una concepción romántica de la Grecia Antigua. La Ilustración sostenía que la infelicidad del hombre se debían a la ignorancia y a la irracionalidad y por ello el único camino a la felicidad era llevarle la luz de la razón por medio de la educación. En la arquitectura esa educación implicaba el conocimiento de las fuentes antiguas tales como Vitrubio, Palladio, Vignola; por lo que se hizo uso de los repertorios formales de las arquitecturas griega y romana. Se buscó dar un carácter más científico a las artes, por lo que los artistas debieron ser técnicos más que inventores, e imitadores más que creadores. Este espíritu científico llevó a considerar al arte clásico como un arte progresista, porque estaba desprovisto de adornos sin sentido y buscaba la perfección de las leyes inmutables, sin depender de las impresiones subjetivas e imperfectas del artista. Aunque las primeras Academias para el estudio de las artes surgieron en Italia ya en el siglo XVI, las fundadas en el siglo XVIII ya estaban matizadas por la Ilustración, lo que les dio un carácter distinto. La Academia fungió como transmisora de las ideas contrarias al barroco y a favor del neoclasicismo y los diversos tratados clásicos y renacentistas de las Tres nobles artes, así como de obras de carácter técnico y científico que racionalizaban su práctica y ejecución. En ese momento el arte comienza a sufrir las consecuencias de una crítica libre, fundada en los principios académicos. (es)
  • Neoclassical architecture is an architectural style produced by the Neoclassical movement that began in the mid-18th century in Italy and France. The development of archaeology was crucial in the emergence of Neoclassical architecture. Excavation sites like those in Pompeii and Herculaneum allowed architects to make in depth interpretations of Classical architecture and synthesize their own unique style. In form, Neoclassical architecture emphasizes the wall rather than chiaroscuro and maintains separate identities to each of its parts. The style is manifested both in its details as a reaction against the Rococo style of naturalistic ornament, and in its architectural formulae as an outgrowth of some classicising features of the Late Baroque architectural tradition. Therefore, the style defined by symmetry, simple geometry, and social demands instead of ornament. The classical architecture of today's architects must come under the heading of New Classicism. (en)
  • Arkitektura neoklasikoa XVIII. mendearen bigarren erditik XIX. mendearen lehen erdira arte, Neoklasizismo garaian, europar kulturak garatu zuen arkitektura estilo nagusia da. Greziar eta erromatar arkitekturan oinarritzen da gehien bat, hau da, Antzinateko arkitektura klasikoan. (eu)
  • Arsitektur Neoklasik adalah sebuah gaya arsitektur yang dihasilkan oleh gerakan neoklasik yang dimulai pada pertengahan abad ke-18. Dalam bentuk termurninya, gaya arsitektur tersebut merupakan gaya yang secara prinsip berasal dari arsitektur zaman klasik, prinsip-prinsip Vitruvian, dan arsitektur arsitek Italia Andrea Palladio.Asicx (in)
  • Per architettura neoclassica si intende lo stile architettonico che, in linea con la più generale tendenza artistica del neoclassicismo, riprende ideali e apparato formale dell'architettura classica greca e romana e la razionalità nelle forme stesse, assimilando gli elementi architettonici tradizionali a elementi costruttivi. Nella storia dell'architettura, questo stile emerse successivamente al tardobarocco e al rococò, in anni in cui il Grand Tour segnava la formazione culturale di intere generazioni di nuovi artisti e di tutta la classe aristocratica e dell'alta borghesia. Il periodo di sviluppo di questo stile corrisponde a quello che gli storici dell'economia definiscono della rivoluzione industriale. Sempre in questo periodo comincia il distacco dell'architettura dai problemi della pratica costruttiva. Nonostante veri e propri stili precursori, come quello italiano di Andrea Palladio successivamente seguito dal palladianesimo, diffusosi poi in Inghilterra e in seguito in tutto il mondo che influì notevolmente l'architettura neoclassica, il neoclassicismo vero e proprio cominciò dopo la metà del XVIII secolo, sviluppandosi quindi in tutti i paesi occidentali e non mancando di influenzare la produzione architettonica in Russia, negli Stati Uniti e nell'America Latina. Pur trattandosi di un fenomeno internazionale, l'architettura del neoclassicismo fu caratterizzata da correnti diverse a seconda del periodo e delle diverse tradizioni stabilitesi in precedenza nei vari paesi. A questo proposito è difficile stabilire una periodizzazione rigorosa: infatti, il Neoclassicismo, non solo può essere inserito in una corrente più ampia fondata sullo studio dell'architettura classica (già a partire dall'architettura cinquecentesca), ma restò in voga per tutto il XIX secolo, caratterizzandosi durante l'eclettismo e finendo per lasciare le sue tracce nell'architettura più recente (si vedano le varie tendenze monumentaliste novecentesche). (it)
  • L’architecture néo-classique est un courant architectural procédant du néo-classicisme de la seconde moitié du XVIIIe siècle et du début du XIXe siècle. Succédant au classicisme, à l’architecture baroque et rococo, l'architecture néo-classique utilise les éléments gréco-romains (colonnes, fronton, proportions harmonieuses, portique) et se met au service du politique. La découverte et les fouilles des sites de Pompéi et Herculanum remirent au goût du jour les formes antiques. La vogue du romantisme remplaça l'architecture néo-classique avec des réalisations néo-gothiques dans le courant du XIXe siècle. (fr)
  • 新古典主義建築(しんこてんしゅぎけんちく、英: Neoclassical Architecture)は、18世紀後期に、啓蒙思想や革命精神を背景として、フランスで興った。ロココ芸術の過剰な装飾性や軽薄さに対する反動として荘厳さや崇高美を備えた建築が模索されたが、やがて19世紀の歴史主義、様式濫用の中に埋没した。 たんなる古代の復興にとどまらず、当時の政治情況とも関連していた。ルイ15世の時代を中心に展開したロココ様式の官能性や通俗性に対し、論理的で厳粛な、啓蒙的性格をもつ様式におきかえようとする動きが広がっていった。その後、革命運動をへてフランスとアメリカに共和国が樹立されると、古代ギリシャや共和政時代の古代ローマ民主主義との結び付きから、新政府の指導者たちは公式の美術として新古典主義を採用した。しかしナポレオンがフランスで権力の座につくと、この様式はナポレオンの宣伝効果をあげるためのものに変質する。またロマン主義の台頭にともない、個人的な表現に対する好みが固定的な理想的価値観にもとづく美術にとってかわることになった。 新古典主義という名称は、その格式ばった様式に対する蔑称として19世紀に考案された呼び方である。また、ナチスやファシスト党において、国家的モニュメントに新古典主義が採用されたため、その歴史的意義について否定的な見方をされることもある。 しかし、18世紀にこの様式が勃興した当初は「真の様式」と呼ばれ、古代または始源に存在したとされる真理を再生・復興することを目的とした画期的な建築運動であった。美を具現する唯一の様式としてイギリス、ドイツ諸国に波及したという意味で一種の普遍性があり、その建築思想はモダニズム建築にも受け継がれている。 (ja)
  • 신고전주의 건축(新古典主義建築)은 18세기 후반에 계몽 사상과 혁명 정신을 배경으로 프랑스에서 흥한 건축 양식이다. 로코코 예술의 과도한 장식성과 경박함에 대한 반동으로 장엄함과 숭고한 아름다움을 갖춘 건축이 모색됐지만, 이윽고 19세기의 역사주의, 양식 악용 속에 매몰했다. (ko)
  • Klasycyzm – w architekturze styl wzorujący się na formach architektonicznych starożytnego Rzymu i Grecji. Rozwinął się w połowie XVIII wieku jako reakcja na formalny przepych architektury baroku i rokoko. (pl)
  • Met neoclassicistische architectuur wordt bedoeld de architectuurstijl die, in lijn met de bredere kunststroming van het neoclassicisme, een terugkeer naar de idealen van de oude Griekse en Romeinse bouwkunst voorstond. Het neoclassicisme in de bouwkunst ontstond enerzijds als een reactie op de zwierige vormen van de barok- en rococo-architectuur, anderzijds als een voortzetting van de classiciserende tendensen in de bouwkunst van de tweede helft van de 18e eeuw (Lodewijk XVI-stijl). De stroming beleefde in Europa een hoogtepunt tussen ca. 1770 en 1840. In veel landen, ook buiten Europa, vond de stijl ook later in de 19e, en zelfs in de 20e eeuw nog navolging. Sommige architecten ontleenden hun klassieke beeldtaal op een indirecte manier aan voorbeelden uit de renaissance of het werk van de Italiaanse architect Andrea Palladio; deze varianten worden meestal aangeduid als neorenaissance en neopalladianisme. In Duitstalige landen (en in Oost-Europa) wordt meestal gesproken over Klassizismus, waar elders de term neoclassicisme wordt gebruikt. (nl)
  • Arquitetura neoclássica (AO 1945: arquitectura neoclássica) é o estilo arquitetónico que, em linha com a tendência artística universal do neoclassicismo, resulta da recuperação da gramática formal da Antiguidade Clássica grega e romana. Na história da arquitetura, este estilo surge após o barroco tardio e rococó, no período em que a tradição da Grand Tour foi um marco na educação cultural entre as gerações de novos artistas e de toda a classe aristocrática e alta burguesia. O período de desenvolvimento deste estilo coincide com aquele a que os historiadores da economia designam de Revolução Industrial. Observa-se, na área da arquitetura, que neste período começam a destacar-se os problemas da prática construtiva. Não obstante os estilos precursores propriamente ditos, como o de Andrea Palladio, posteriormente seguido pelo palladianismo, que se difunde em Inglaterra e em seguida por todo o mundo e que vem influenciar notavelmente a arquitetura neoclássica, o neoclassicismo propriamente dito teve início depois de meados do século XVIII até aos inícios do século XIX (aproximadamente entre 1755 e 1830), e difundiu-se por todos os países ocidentais, acabando por influenciar a produção arquitectónica da Rússia, Estados Unidos e América Latina. Embora se trate dum fenómeno internacional, a arquitetura neoclássica foi caracterizada por diferentes correntes conforme a época e as diferentes tradições estabelecidas anteriormente nos vários países. Neste sentido, torna-se difícil conceber uma periodização rigorosa: na verdade, o neoclassicismo não só se enquadra numa extensa corrente fundada sobre o estudo da arquitetura clássica (já a partir da arquitetura do século XVI), como se manteve em voga durante todo o século XIX, caracterizada no decorrer do eclectismo e, eventualmente, deixando os seus traços na arquitetura dela decorrente (ver, por exemplo, monumentalismo). (pt)
  • Архитектура неоклассицизма — архитектурный стиль, созданный неоклассическим движением, которое началось в середине XVIII века. В своей чистейшей форме, это стиль, в основном производный от античной архитектуры, Витрувианских принципов и работ итальянского архитектора Андреа Палладио. В зарубежной историографии термин «Неоклассицизм» применяется к классическому направлению в архитектуре и искусстве последней трети XVIII — первой трети XIX века в отличие от классицизма XVII века, а также к последующим волнам обращения к классическим идеалам. В русскоязычной традиции стили этих эпох принято называть последовательно классицизмом 18 века и александровским классицизмом или ампиром (во Франции и собственно в России), а термин «Неоклассицизм» относится лишь к направлению в архитектуре и изобразительном искусстве конца 1900 — 1910-х годов, а также 1920-х и 1930—1950-х годов (англоязычный аналог — Neoclassical Revival). В последнее время наблюдается тенденция перехода к международной терминологии. (ru)
  • Nyantik eller nyklassicistisk arkitektur var den dominerande stilen inom västerländsk arkitektur mellan cirka 1750-1830 då nyklassicismen var det rådande idealet. Arkitekten Jacques-François Blondel blev år 1762 direktör för den franska konstakademien och han anammade den rörelse som ville återgå till antikens tankegångar och klassicismens proportionslära. Den nyantika perioden kan delas in i tre huvudfaser. Den första är revolutionsarkitekturen, som kom att dominera från den franska revolutionen fram till Napoleon I:s tillträde som kejsare. Den främste teoretikern inom revolutionsarkitekturen var Étienne-Louis Boullée, som producerade flera spektakulära projekt baserade på förenklade klassicistiska former med utgångspunkt i sarkofager, pyramider och torn istället för de antika tempeltyperna. Några av Boullées mest kända projekt är förslag till olika minnesmärken över den brittiske fysikern Isaac Newton, där det mest berömda består av en enorm sfär med hål i taket, för att skapa illusionen av en stjärnhimmel, på vilkens botten Newtons sarkofag skulle placeras. En annan betydelsefull arkitekt i Frankrike under denna tid var Claude Nicolas Ledoux. Revolutionsarkitekturen började så småningom göra intryck även utanför Frankrikes gränser. I Tyskland blev stilens främsta företrädare Friedrich Gilly och Friedrich Weinbrenner, medan en liknande arkitektur kom fram i England genom George Dance d.y. och i första hand John Soane. I Italien, där rokokon länge höll sig kvar, ledde Napoleons inflytande till att klassicismen anammades av de unga republikanerna. Där var det stora namnet Giovanni Battista Piranesi. Efter Napoleons kröning till kejsare minskade utrymmet för experimentell arkitektur. Napoleon ville istället återuppliva det romerska rikets arkitektur i en korrekt historisk tappning. Denna arkitektur kom att representera nyantikens andra inriktning: empiren. Här var den stora förebilden Pantheon i Rom och flera byggnader följde efter dess mönster. Bland annat ritade en av Napoleons gunstlingar, Pierre Francois Leonard Fontaine, en replik av det romerska templet genom ett försoningskapell i Paris, Chappelle Expiatoire. Pantheons motiv, med den kraftiga pelaruppburna portiken, varierades med rektangulära och kvadratiska grundplan. De ledande nordiska arkitekterna var vid denna tid den danske Christian Frederik Hansen och den tyske Carl Ludwig Engel, verksam i Helsingfors. Hansen hade genom sin slottskyrka till Christiansborg i Köpenhamn efterliknat Pantheon, särskilt i fasaden, som liksom Pantheon kan skrivas in i en cirkel om man sätter passarens spets på portikens gavelkrön, dock med en rektangulär grundplan. Engel påverkade starkt Helsingfors stadsbild med nya paradmiljöer i nyantik stil, särskilt påtagande blir detta vid Senatstorget. Den tredje riktningen inom nyantiken kom att bli de nygrekiska eller nyhellenistiska strömningarna. Dessa hade börjat visa sig redan vid 1700-talets mitt, då man började göra uppmätningar av flera grekiska och romerska tempel, men det hade inte resulterat i särskilt många reella byggnader, med Brandenburger Tor i Berlin som ett undantag. Särskilt på de brittiska öarna kom nyhellenismen efter napoleonkrigens slut att bli särskilt påtaglig, med British Museum i London av Robert Smirke som ett starkt exempel. Den stora huvudgestalten för den europeiska nyhellismen blev dock en tysk i form av Gillys elev Karl Friedrich Schinkel, som kom att bli en av 1800-talets mest betydelsefulla arkitekter. De byggnader han projekterade var alla starkt påverkade av de antika formspråken, ett exempel i mindre format är Neue Wache från 1816, men som "Oberbaurat" i Berlin fick Schinkel även mycket prestigefulla uppdrag som Großes Schauspielhaus (1818-21) och Altes Museum (1823-1830). (sv)
  • 新古典主义建筑(英語:Neoclassical architecture),又稱古典復興主義(英語:Classical revivalism),是一种建筑风格,由开始于18世纪中叶的新古典主义运动而产生,作为对洛可可风格反构造装饰的反动,以及后期巴洛克中一些仿古典特征的副产物。其纯粹的形式,主要源自于古希腊建筑和意大利的帕拉第奥式建筑。 (zh)
  • Архітекту́ра неокласици́зму — архітектурний стиль, створений неокласичним рухом, який виник у середині XVIII століття. Перші споруди у стилі «неокласицизму» з симетричними формами, рядами колон і прямокутними фасадами з'явилися у Франції. Пізніше такий стиль підхопили архітектори інших країн Європи. (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 2682331 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 41763 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 986311386 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:direction
  • horizontal (en)
dbp:footer
  • Comparison between a 1st century AD Roman wall painting of an ornate door, in the Villa Boscoreale ; and a massive 19th century Neoclassical door of the Palace of Justice (en)
dbp:image
  • Tür, Villa Boscoreale.jpg (en)
  • Porte d'entrée du palais de Justice de Bruxelles - 2043-0077-0.jpg (en)
dbp:totalWidth
  • 350 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • عمارة نيوكلاسيكية (بالإنجليزية: Neoclassical architecture) هي طراز معماري نتج عن الحركة الكلاسيكية المحدثة التي بدأت منذ منتصف القرن الثامن عشر، تجلت في تفاصيلها كرد فعل ضد نمط الزخرفة الطبيعي الموجود في عمارة الروكوكو، وفي الصيغ المعمارية بوصفها ثمرة من بعض الميزات الكلاسيكية في عمارة الباروك المتأخرة.وهو نمط مستمد أساسا من عمارة اليونان الكلاسيكية و روما والمعمار الإيطالي أندريا بالاديو. في الشكل، تؤكد العمارة الكلاسيكية الجديدة على الجدار بدلا من التدرج بين الضوء والظلام وتحافظ على هوية منفصلة لكل من أجزائه. ويعتبر المعمار أنطونيو غاودي من أعلام هذه الحركة المعمارية. (ar)
  • Η Νεοκλασική αρχιτεκτονική είναι αρχιτεκτονικό στυλ που έχει τις ρίζες του στο νεοκλασικό κίνημα που ξεκίνησε στα μέσα του 18ου αιώνα. Στην πιο αγνή της μορφή είναι ένα ύφος προερχόμενο κυρίως από την αρχιτεκτονική της κλασικής Ελλάδας και Ρώμης, τις αρχές του Βιτρούβιου και τον Ιταλού αρχιτέκτονα Αντρέα Παλάντιο. (el)
  • Arkitektura neoklasikoa XVIII. mendearen bigarren erditik XIX. mendearen lehen erdira arte, Neoklasizismo garaian, europar kulturak garatu zuen arkitektura estilo nagusia da. Greziar eta erromatar arkitekturan oinarritzen da gehien bat, hau da, Antzinateko arkitektura klasikoan. (eu)
  • Arsitektur Neoklasik adalah sebuah gaya arsitektur yang dihasilkan oleh gerakan neoklasik yang dimulai pada pertengahan abad ke-18. Dalam bentuk termurninya, gaya arsitektur tersebut merupakan gaya yang secara prinsip berasal dari arsitektur zaman klasik, prinsip-prinsip Vitruvian, dan arsitektur arsitek Italia Andrea Palladio.Asicx (in)
  • 신고전주의 건축(新古典主義建築)은 18세기 후반에 계몽 사상과 혁명 정신을 배경으로 프랑스에서 흥한 건축 양식이다. 로코코 예술의 과도한 장식성과 경박함에 대한 반동으로 장엄함과 숭고한 아름다움을 갖춘 건축이 모색됐지만, 이윽고 19세기의 역사주의, 양식 악용 속에 매몰했다. (ko)
  • Klasycyzm – w architekturze styl wzorujący się na formach architektonicznych starożytnego Rzymu i Grecji. Rozwinął się w połowie XVIII wieku jako reakcja na formalny przepych architektury baroku i rokoko. (pl)
  • 新古典主义建筑(英語:Neoclassical architecture),又稱古典復興主義(英語:Classical revivalism),是一种建筑风格,由开始于18世纪中叶的新古典主义运动而产生,作为对洛可可风格反构造装饰的反动,以及后期巴洛克中一些仿古典特征的副产物。其纯粹的形式,主要源自于古希腊建筑和意大利的帕拉第奥式建筑。 (zh)
  • Архітекту́ра неокласици́зму — архітектурний стиль, створений неокласичним рухом, який виник у середині XVIII століття. Перші споруди у стилі «неокласицизму» з симетричними формами, рядами колон і прямокутними фасадами з'явилися у Франції. Пізніше такий стиль підхопили архітектори інших країн Європи. (uk)
  • L'arquitectura neoclàssica és un estil arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitjan segle XVIII, per una reacció contra l'estil rococó d'ornamentació naturalista així com pel desenvolupament d'alguns trets classicistes nascuts en el barroc tardà. Així, el projecte de l'arquitecte Jacques Germain Soufflot per al Panteó de París (1764-1791) accentua les referències a l'arquitectura clàssica, portant al pla de l'arquitectura monumental el que era tendència en les arts decoratives amb l'anomenat estil Lluís XVI. (ca)
  • Klasicismus se v architektuře používal v 17.–19. století. Klade důraz na symetrii, geometrii a pravidelnost. Stejně jako renesance navazuje na antiku, zejména na architekturu antického Říma. Stavby mají rovné linie, trojúhelníkové štíty a antické sloupy. (cs)
  • Neoklassizismus (oder Neuklassizismus) wird in der deutschsprachigen Kunstgeschichte der letzte formal einheitliche Stil der bildenden Kunst und Architektur des Historismus im frühen 20. Jahrhundert im deutschsprachigen Kulturraum genannt. Der eklektizistische Stil gilt gleichzeitig als Beginn der Moderne. Für den Architekturstil der 1930er Jahre wird auch der Begriff modernistischer Klassizismus verwendet. In der Malerei und Plastik sind bei Carlo Carrà, Giorgio de Chirico, Adolf von Hildebrand, Aristide Maillol, Pablo Picasso und Ignatius Taschner neoklassizistische Einflüsse zu erkennen. (de)
  • Neoclassical architecture is an architectural style produced by the Neoclassical movement that began in the mid-18th century in Italy and France. The development of archaeology was crucial in the emergence of Neoclassical architecture. Excavation sites like those in Pompeii and Herculaneum allowed architects to make in depth interpretations of Classical architecture and synthesize their own unique style. (en)
  • Novklasika arkitekturo estas arkitektura stilo kaj periodo, kiu devenas de novklasikismo kaj aperis ekde la dua duono de la 18-a jarcento. Tiu stilo, posteulo de baroko kaj rokoko, uzis multajn grekajn-romiajn elementojn, ekzemple kolonoj, harmoniaj proporcioj aŭ portikoj. La arkitekturo novklasika akiris influon pro la malkovroj ĉe Pompejo kaj Herculaneum, kaj rapide fariĝis politika ilo. Novklasicismo estis anstataŭigita de romantikismo kaj novgotiko je la 19-a jarcento. (eo)
  • La arquitectura neoclásica es un estilo arquitectónico que produjo el movimiento neoclásico que comenzó a mediados del siglo XVIII, por una reacción contra el estilo barroco de ornamentación naturalista así como por el resultado de algunos rasgos clasicistas nacidos en el barroco tardío. Se prolongó durante el siglo XIX, confluyendo a partir de entonces con otras tendencias, como la arquitectura historicista y el eclecticismo arquitectónico. Algunos historiadores denominan el periodo de la arquitectura neoclásica de la primera mitad del siglo XIX como clasicismo romántico, a pesar del oxímoron (oposición de términos), dado que, además de coincidir en el tiempo con el romanticismo, estilísticamente comparte rasgos con la estética romántica, al añadir cierta expresividad y espíritu exaltado (es)
  • L’architecture néo-classique est un courant architectural procédant du néo-classicisme de la seconde moitié du XVIIIe siècle et du début du XIXe siècle. Succédant au classicisme, à l’architecture baroque et rococo, l'architecture néo-classique utilise les éléments gréco-romains (colonnes, fronton, proportions harmonieuses, portique) et se met au service du politique. La découverte et les fouilles des sites de Pompéi et Herculanum remirent au goût du jour les formes antiques. (fr)
  • 新古典主義建築(しんこてんしゅぎけんちく、英: Neoclassical Architecture)は、18世紀後期に、啓蒙思想や革命精神を背景として、フランスで興った。ロココ芸術の過剰な装飾性や軽薄さに対する反動として荘厳さや崇高美を備えた建築が模索されたが、やがて19世紀の歴史主義、様式濫用の中に埋没した。 たんなる古代の復興にとどまらず、当時の政治情況とも関連していた。ルイ15世の時代を中心に展開したロココ様式の官能性や通俗性に対し、論理的で厳粛な、啓蒙的性格をもつ様式におきかえようとする動きが広がっていった。その後、革命運動をへてフランスとアメリカに共和国が樹立されると、古代ギリシャや共和政時代の古代ローマ民主主義との結び付きから、新政府の指導者たちは公式の美術として新古典主義を採用した。しかしナポレオンがフランスで権力の座につくと、この様式はナポレオンの宣伝効果をあげるためのものに変質する。またロマン主義の台頭にともない、個人的な表現に対する好みが固定的な理想的価値観にもとづく美術にとってかわることになった。 新古典主義という名称は、その格式ばった様式に対する蔑称として19世紀に考案された呼び方である。また、ナチスやファシスト党において、国家的モニュメントに新古典主義が採用されたため、その歴史的意義について否定的な見方をされることもある。 (ja)
  • Per architettura neoclassica si intende lo stile architettonico che, in linea con la più generale tendenza artistica del neoclassicismo, riprende ideali e apparato formale dell'architettura classica greca e romana e la razionalità nelle forme stesse, assimilando gli elementi architettonici tradizionali a elementi costruttivi. Nella storia dell'architettura, questo stile emerse successivamente al tardobarocco e al rococò, in anni in cui il Grand Tour segnava la formazione culturale di intere generazioni di nuovi artisti e di tutta la classe aristocratica e dell'alta borghesia. (it)
  • Met neoclassicistische architectuur wordt bedoeld de architectuurstijl die, in lijn met de bredere kunststroming van het neoclassicisme, een terugkeer naar de idealen van de oude Griekse en Romeinse bouwkunst voorstond. Het neoclassicisme in de bouwkunst ontstond enerzijds als een reactie op de zwierige vormen van de barok- en rococo-architectuur, anderzijds als een voortzetting van de classiciserende tendensen in de bouwkunst van de tweede helft van de 18e eeuw (Lodewijk XVI-stijl). De stroming beleefde in Europa een hoogtepunt tussen ca. 1770 en 1840. In veel landen, ook buiten Europa, vond de stijl ook later in de 19e, en zelfs in de 20e eeuw nog navolging. Sommige architecten ontleenden hun klassieke beeldtaal op een indirecte manier aan voorbeelden uit de renaissance of het werk van d (nl)
  • Arquitetura neoclássica (AO 1945: arquitectura neoclássica) é o estilo arquitetónico que, em linha com a tendência artística universal do neoclassicismo, resulta da recuperação da gramática formal da Antiguidade Clássica grega e romana. Na história da arquitetura, este estilo surge após o barroco tardio e rococó, no período em que a tradição da Grand Tour foi um marco na educação cultural entre as gerações de novos artistas e de toda a classe aristocrática e alta burguesia. O período de desenvolvimento deste estilo coincide com aquele a que os historiadores da economia designam de Revolução Industrial. Observa-se, na área da arquitetura, que neste período começam a destacar-se os problemas da prática construtiva. (pt)
  • Архитектура неоклассицизма — архитектурный стиль, созданный неоклассическим движением, которое началось в середине XVIII века. В своей чистейшей форме, это стиль, в основном производный от античной архитектуры, Витрувианских принципов и работ итальянского архитектора Андреа Палладио. (ru)
  • Nyantik eller nyklassicistisk arkitektur var den dominerande stilen inom västerländsk arkitektur mellan cirka 1750-1830 då nyklassicismen var det rådande idealet. Arkitekten Jacques-François Blondel blev år 1762 direktör för den franska konstakademien och han anammade den rörelse som ville återgå till antikens tankegångar och klassicismens proportionslära. Den nyantika perioden kan delas in i tre huvudfaser. Den första är revolutionsarkitekturen, som kom att dominera från den franska revolutionen fram till Napoleon I:s tillträde som kejsare. Den främste teoretikern inom revolutionsarkitekturen var Étienne-Louis Boullée, som producerade flera spektakulära projekt baserade på förenklade klassicistiska former med utgångspunkt i sarkofager, pyramider och torn istället för de antika tempeltyper (sv)
rdfs:label
  • Neoclassical architecture (en)
  • عمارة كلاسيكية جديدة (ar)
  • Arquitectura neoclàssica (ca)
  • Klasicistní architektura (cs)
  • Neoklassizismus (bildende Kunst) (de)
  • Νεοκλασική αρχιτεκτονική (el)
  • Novklasika arkitekturo (eo)
  • Arquitectura neoclásica (es)
  • Arkitektura neoklasikoa (eu)
  • Architecture néo-classique (fr)
  • Arsitektur Neoklasik (in)
  • 新古典主義建築 (ja)
  • Architettura neoclassica (it)
  • 신고전주의 건축 (ko)
  • Neoclassicistische architectuur (nl)
  • Architektura klasycystyczna (pl)
  • Arquitetura neoclássica (pt)
  • Архитектура неоклассицизма (ru)
  • Nyantik (arkitektur) (sv)
  • Архітектура неокласицизму (uk)
  • 新古典主义建筑 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:architect of
is dbo:architecturalStyle of
is dbo:knownFor of
is dbo:movement of
is dbo:significantDesign of
is dbo:type of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:architect of
is dbp:architecturalStyle of
is dbp:architecturalType of
is dbp:architecture of
is dbp:architectureStyle of
is dbp:architectureType of
is dbp:design of
is dbp:movement of
is dbp:practice of
is dbp:signature of
is dbp:significantDesign of
is dbp:size of
is dbp:structure of
is dbp:style of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of