About: Ash Wednesday

An Entity of Type: holiday, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Ash Wednesday is a holy day of prayer and fasting in many Western Christian denominations. It is preceded by Shrove Tuesday and falls on the first day of Lent (the six weeks of penitence before Easter). It is observed by Catholics in the Roman Rite, Lutherans, Moravians, Anglicans, Methodists, Nazarenes, as well as by some churches in the Reformed tradition (including certain Congregationalist, Continental Reformed, and Presbyterian churches).

Property Value
dbo:abstract
  • El Dimecres de Cendra (dies cinerum) és el primer dia de la Quaresma als calendaris litúrgics catòlic i anglicà, com també als de diverses denominacions protestants (luterana, metodista, presbiteriana i certes denominacions baptistes). Se celebra quaranta-sis dies abans del diumenge de Pasqua. Aquesta diada pot variar anualment segons com se celebri la Pasqua, la qual ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Per tant, el Dimecres de Cendra pot oscil·lar entre el 4 de febrer i el 10 de març. La Quaresma, un costum que es va fixar al segle iv, són els quaranta dies d'abans de la Pasqua, tot emmirallant-se en els quaranta dies que Jesús va passar al desert, a on va arribar a ser temptat pel dimoni. Als segles VI i VII el dejuni va anar adquirint importància com a pràctica quaresmal. Com que el diumenge es commemora la resurrecció de Crist i, per tant, no és pràctica habitual fer-hi dejuni, els cristians només en feien de dilluns a dissabte (sis dies) i al llarg de sis setmanes, així com de dimecres a dissabte durant la setmana precedent, de manera que es cobria el període de quaranta dies. Això va comportar que l'inici de la Quaresma s'avancés al dimecres previ al primer dissabte del període. (ca)
  • أربعاء الرماد هو أول يوم من زمن الصوم المسيحي ويرمز في التقاليد والعقيدة المسيحية إلى التوبة. خلال زمن الصوم، يتوجب على المسيحيين الصوم والتخلي عن أشياء يحبونها. يستمر زمن الصوم المسيحي خمسين يومًا، (40 يومًا هي أيام الصوم التي تسبق أسبوع الآلام فضلًا عن أسبوع الآلام بما فيه سبت النور بالإضافة إلى أربعة أيام تعويضية عن أيام الآحاد التي يتم الإفطار فيها وهذا هو المتعارف عليه في أغلب الكنائس)، وتختلف تقاليد الصوم المسيحي بحسب الطوائف والطقوس والليتورجيات؛ يستمد أربعاء الرماد تقاليده من الطقوس المسيحية الغربية، وتقيم طقوس أربعاء الرماد كل من الكنيسة الرومانية الكاثوليكية، والكنيسة اللوثرية، الأنجليكانية، الميثودية والمشيخية. يذكر في العهد الجديد في إنجيل متى ولوقا أن يسوع قد سنّ شريعة الصوم بصومه أربعين نهارًا وأربعين ليلة. في يوم أربعاء الرماد، يذهب المسيحيون لحضور القداس وتُرسم على جباههم إشارة الصليب بالرماد. وهو تذكير في التقاليد المسيحية بأنّ الإنسان هو «رماد إلى رماد وتراب إلى تراب». وفي كثير من الكنائس، فإن الاحتفال بأربعاء الرماد يتركز حول الرماد المتبقي من أشجار النخيل التي استُخدمت في أحد الشعانين. ولا تقتصر تقاليد أربعاء الرماد على الاحتفالات الدينية إذ تسبق يوم أربعاء الرماد ممارسات ومهرجانات اجتماعية مميزة تسمى الكرنفالات. وقد بدأت فكرة الكرنفال في العالم المسيحي قبل مئات السّنين عندما قام أتباع الدّيانة الكاثوليكيّة في إيطاليا بارتداء ملابس باهرة مهرجانيّة ليوم واحد قبل أربعاء الرماد؛ أوّل يوم من عيد الفصح والصوم الكبير حيث يمتنعون فيه عن أكل اللّحوم. فجاء اسم (بالإيطالية: Carnevales) ليعني حرفيّا الابتعاد عن اللّحوم. ومع مرور الزّمن، أصبح الكرنفال احتفالًا مشهورًا انتشر في بلدان كاثوليكيّة أخرى في أوروبا أوّلًا، ولاحقًا في بلدان حول العالم خصوصًا البلدان ذات الثقافة الكاثوليكية وذلك نتيجة امتداد الحكم الأوروبيّ فيها. وتوسّع الكرنفال اليوم حتى أصبح احتفالًا موسميًّا سنويًّا حيث يبدأ عادة مع الأحد الأخير الذي يسبق أربعاء الرماد أو أبكر من ذلك بعدّة أيام وليال. (ar)
  • Popeleční středa (lat. dies cinerum nebo feria quarta cinerum) je v římskokatolickém liturgickém kalendáři, starokatolickém, anglikánském, luteránském a kalendáři Církve československé husitské první den postní doby. Následuje čtyřicetidenní půst spolu se šesti nedělemi. Neděle se do postní doby nezapočítávají, poněvadž se za postní dny nepovažují. Z časového hlediska tedy Popeleční středa připadá na 46. den před Velikonoční nedělí. Pro každý rok platí jiné datum Velikonoc, což ovlivňuje i stanovení data Popeleční středy. (cs)
  • Ash Wednesday is a holy day of prayer and fasting in many Western Christian denominations. It is preceded by Shrove Tuesday and falls on the first day of Lent (the six weeks of penitence before Easter). It is observed by Catholics in the Roman Rite, Lutherans, Moravians, Anglicans, Methodists, Nazarenes, as well as by some churches in the Reformed tradition (including certain Congregationalist, Continental Reformed, and Presbyterian churches). As it is the first day of Lent, many Christians begin Ash Wednesday by marking a Lenten calendar, praying a Lenten daily devotional, and making a Lenten sacrifice that they will not partake of until the arrival of Eastertide. Many Christians attend special church services, at which churchgoers receive ash on their foreheads. Ash Wednesday derives its name from this practice, which is accompanied by the words, "Repent, and believe in the Gospel" or the dictum "Remember that you are dust, and to dust you shall return." The ashes are prepared by burning palm leaves from the previous year's Palm Sunday celebrations. (en)
  • Merkredo de la cindroj estas la unua tago de la fastsezono de Karesmo por la plej multaj okcidentaj kristanaj eklezioj. Ĝi estas la kvardeksesa tago antaŭ Pasko, la plej granda festo de la Kristana jaro, (la kvardeka, se oni ne nombras la dimanĉojn (ĉar ĉiu dimanĉo estas festotago de la reviviĝo de Kristo, kaj do ne povas esti tago de fasto). Ĝi do ĉiam devas esti Merkredo. Ĝi nomiĝis Merkredo de la cindroj ĉar laŭ la liturgia tradicio por tiu tago, la sacerdoto metas cindrojn sur la kapon de la kredantoj, kaj diras al ili: "Konvertiĝu kaj kredu al la evangelio" aŭ "Memoru ke vi estas cindro, kaj cindro vi redevenos". Tiamaniere la sezono de Karesmo komencas kun rememoriĝo de nia morto--bonega kialo por la fasto kaj preĝado de Karesmo, kiuj estas por la kredantoj preparoj por la morto, ĉar ili celas remeti la kredanton en la bonan vojon kun Dio. La origino de la ceremonio kaj celebrado kunligas la memoron al penitenca disciplino de la unuaj kristanaj jarcentoj kiam en tiu tago la publikaj pekintoj nun petantaj la repacigon kun Dio kaj la eklezia komunumo ricevis cindrojn sur la kapo kaj komencis eĉ ekstere konduti laŭ pentofara penitenco, por fine ricevis la repacigon dum la Sankta Semajno. La surŝutado de la kapo per cindroj ripetas similajn gestojn priskribitajn en la edifaj popolecaj rakontadoj kiel en Jona kaj Judito de la Malvova Testamento. En kelkaj landoj kaj epokoj ekzistis ceremonioj rilate la cindrojn de la bruligitaj mortintoj, kiel ekzemple en Barato; en aliaj malpurigi la hararon aŭ la haŭton per cindro estas simbolo de ĉagreno aŭ religia doloro. La okcidentaj (t. e. latinaj) katolikoj celebras ankoraŭ la cindran merkredon, kiam pastro markas per cindro krucon sur la frunto de kredantoj, kiel simbolo de memoro, ke oni mortos kaj oni iĝos cindro. Tio okazas la unuan tagon de Karesmo, post karnavaloj, por marki la komencon de dolora epoko de memorigo de la morto de Kristo. En fama romano Cent jaroj da soleco de la kolombia romanisto kaj Nobel-premiito Gabriel García Márquez oni markas tiun cindran merkredon 13 samnomajn fratojn per nelavota cindro kaj tiuj malaperontaj krucoj markos la gefratojn al la malamikoj, kiuj per tio scios kiuj ili estas kaj mortigos ilin. Fasto (eo)
  • Mit dem Aschermittwoch (lateinisch Feria quarta cinerum, ‚vierter Tag (= Mittwoch) der Asche‘ oder Dies cinerum, ‚Tag der Asche‘, auch Asche(r)tag) beginnt in der Westkirche seit dem Pontifikat Gregors des Großen die vierzigtägige Fastenzeit. Der Tag vor dem Aschermittwoch ist der Fastnachtsdienstag. Die Bezeichnung Aschermittwoch kommt von dem Brauch, an diesem Tag im Gottesdienst die Asche der verbrannten Palmzweige des Vorjahres zu weihen und die Gläubigen mit einem Kreuz aus dieser Asche zu bezeichnen. Die Aschenweihe und der Empfang des Aschenkreuzes (auch Aschekreuzes) gehören zu den heilswirksamen Zeichen, den Sakramentalien. Die Fastenzeit soll an die 40 Tage erinnern, die Jesus Christus fastend und betend in der Wüste verbrachte (Mt 4,2 ), und auf Ostern vorbereiten. Die Ostkirche kennt keinen Aschermittwoch, weil ihre Fastenzeit bereits am Sonntagabend der siebten Woche vor Ostern beginnt. (de)
  • El Miércoles de Ceniza es un día santo cristiano de oración y ayuno. Está precedido por el Martes de Carnaval y es el primer día de Cuaresma,​ el periodo de seis semanas de penitencia antes de Pascua. Es el primer día de la Cuaresma en los calendarios litúrgicos católico y anglicano, como así también de diversas denominaciones protestantes, luterana, metodista, presbiterana y algunas bautistas.​ Se celebra cuarenta días antes del Jueves santo. ​ La ceniza, cuya imposición constituye el rito característico de esta celebración litúrgica, se obtiene de la incineración de los ramos bendecidos en el Domingo de Ramos del año litúrgico anterior. ​ El Miércoles de Ceniza es una celebración litúrgica móvil, ya que tiene lugar en diferente fecha cada año, siempre relacionada con la también móvil celebración de la Pascua. Puede acontecer entre el 4 de febrero y el 10 de marzo.​ (es)
  • Kristau kultu eta liturgian, hausterre-eguna Garizumaren lehenengo eguna da. Inauteri jaien amaiera mugatzen duen eguna ere bada. Beti asteazken batean egokitzen da, otsailaren 4tik martxoaren 4ra bitartean suerta badaiteke ere. (eu)
  • Tugtar Céadaoin an Luaithrigh ar an gcéad lá den Charghas, tréimhse 40 lá roimh an Cháisc nuair a bhíodh troscadh agus tréanas á ndéanamh ag Caitlicigh. Is gnách le Caitlicigh faoistin a dhéanamh. Fuair Céadaoin an Luaithrigh a ainm as an cleachtadh na luaithrigh a chur ar na héadain tuataí mar meabhrúchán agus ceiliúradh na mortlaíocht daonna, agus comhartha mairgneach agus aithreachas den Dia. Is iad na luaithrigh dóite atá úsáidte cruinnithe tar éis an Domhnach na Pailme den bhliain roimhe . Tá an cleachtadh seo coitianta i bhformhór an Domhan Críostaí, á coimeádte le Caitlicigh,Anglacánaigh, Liútaraigh agus Modhaigh. (ga)
  • Le mercredi des Cendres (en latin Dies cinerum, « Jour des cendres ») est un jour de pénitence qui marque le début du carême dans le christianisme. Cette fête mobile a lieu 47 jours avant Pâques en comput ancien. La veille du mercredi des Cendres, le Mardi gras, est le dernier jour « gras » avant le carême, qui va durer 40 jours. Il se fête au plus tôt le 4 février, au plus tard le 10 mars. Pour les Églises d'Orient, c'est le Lundi Pur qui marque l'entrée en carême, deux jours avant le mercredi des Cendres, soit 48 jours avant la fête de Pâques. (fr)
  • Rabu Abu adalah sebuah hari raya Kekristenan untuk beribadah dan berpuasa, meskipun bukan merupakan suatu hari raya wajib, sebagai tanda perkabungan, pertobatan, dan merendahkan diri menuju kemenangan kebangkitan Kristus. Dalam gereja Kristen tradisi/ritus barat (termasuk Gereja Katolik Roma dan Protestanisme), Rabu Abu adalah hari pertama masa Pra-Paskah dalam liturgi tahunan gerejawi. Hari tersebut ditentukan jatuh pada hari Rabu, 40 hari sebelum hari Paskah tanpa menghitung hari-hari Minggu, atau 44 hari (termasuk hari Minggu) sebelum hari Jumat Agung. Nama Rabu Abu berasal dari pengolesan abu pertobatan di dahi para jemaat disertai dengan ucapan "Bertobatlah dan percayalah pada Injil" atau diktum "Ingatlah bahwa engkau adalah debu, dan engkau akan kembali menjadi debu". Abu tersebut dipersiapkan dengan membakar daun palem dari perayaan Minggu Palma tahun sebelumnya. Pada hari itu umat yang datang ke Gereja dahinya diberi tanda salib dari abu sebagai simbol upacara ini. Simbol ini mengingatkan umat akan ritual Israel kuno di mana seseorang menabur abu di atas kepalanya atau di seluruh tubuhnya sebagai tanda kesedihan, penyesalan, dan pertobatan (misalnya seperti dalam Kitab Ester, yaitu Ester 4:1, 3). Dalam Mazmur 102:10 penyesalan juga digambarkan dengan "memakan abu": "Sebab aku makan abu seperti roti, dan mencampur minumanku dengan tangisan." Seringkali pada hari ini bacaan di Gereja diambil dari Alkitab bagian kitab 2 Samuel 11-12, perihal raja Daud yang berzinah dan bertobat. Banyak orang Katolik menganggap hari Rabu Abu sebagai hari untuk mengingat kefanaan seseorang. Pada hari ini umat Katolik berusia 18–59 tahun diwajibkan berpuasa, dengan batasan makan kenyang paling banyak satu kali, dan berpantang. (in)
  • 灰の水曜日(はいのすいようび、 英: Ash Wednesday、伊:Mercoledì delle Ceneri、西: Miércoles de Ceniza、仏: Mercredi des Cendres、独: Aschermittwoch、蘭: Aswoensdag、葡:Quarta-Feira de Cinzas)は、キリスト教カトリック教会をはじめとする西方教会の典礼暦年のうちの一日。 四旬節の初日(復活祭の46日前)に当たる。 (ja)
  • 재의 수요일(Ash Wednesday)은 기독교에서 사순절의 시작, 즉 부활절의 준비를 알리는 교회력의 절기를 말한다. 기독교인들은 재를 이마에 바르고 죄를 고백하여 그리스도의 고난을 40일간 부활절 전까지 묵상하는 사순절 의미를 생각한다. 이때 사용한 재는 성지주일에 사용한 종려나무 가지를 태운 것으로, 천주교와 개신교의 일부 교파(성공회, 루터교, 감리교)에서 지켜진다. 재의 수요일에 가톨릭교회에서는 미사를, 루터교와 감리교에서는 예배를, 성공회에서는 감사성찬례를 봉헌하는데, 대한민국의 로마 가톨릭교회와 대한 성공회에서 '재의 수요일 예식서'를 확인할 수 있다. (ko)
  • Il Mercoledì delle ceneri (o Giorno delle ceneri o, più semplicemente, le Ceneri; anche indicato in passato come cinerum, caput jejunii o quadragesimae; in latino: Feria quarta cinerum) è il mercoledì precedente la prima domenica di quaresima che, nelle Chiese cattoliche di rito romano e in molte Chiese protestanti, coincide con l'inizio della quaresima, periodo liturgico "forte" a carattere battesimale e penitenziale in preparazione della Pasqua cristiana. In questo giorno tutti i cattolici dei vari riti latini sono tenuti a far penitenza e a osservare il digiuno e l'astinenza dalle carni. Da queste disposizioni ecclesiastiche derivano alcune locuzioni fraseologiche come carnevale (dal latino carnem levare, cioè "eliminare la carne") o martedì grasso (l'ultimo giorno di carnevale, vigilia delle Ceneri, in cui si può mangiare "di grasso"). (it)
  • Aswoensdag is in de katholieke traditie het begin van de 40 dagen durende Vastentijd, die loopt tot en met Stille Zaterdag. Van Aswoensdag tot Pasen zijn er veertig vastendagen, waarbij de zondagen niet worden meegerekend. Aswoensdag wordt voorafgegaan door vastenavond en het carnaval. (nl)
  • Popielec, Środa Popielcowa (staropolska nazwa: Wstępna Środa) − w kalendarzu katolickim pierwszy dzień wielkiego postu, przypadający 46 dni (40-dniowy okres postu po wyłączeniu niedziel) przed Wielkanocą, czyli między 4 lutego a 10 marca. Jest to dzień pokuty − obowiązuje wstrzemięźliwość od pokarmów mięsnych (od 14. roku życia) i post ścisły (między 18. a 60. rokiem życia), czyli ograniczenie liczby posiłków do dwóch lekkich i jednego do syta w ciągu dnia. Wierni nie są zobowiązani do uczestniczenia w tym dniu we mszy świętej. (pl)
  • A quarta-feira de cinzas é o primeiro dia da Quaresma no calendário Cristão ocidental (Católico). As cinzas que os Cristãos Católicos recebem neste dia são um símbolo para a reflexão sobre o dever da conversão, da mudança de vida, recordando a passageira, transitória, efêmera fragilidade da vida humana, sujeita à morte. Ela ocorre quarenta dias antes da Páscoa (sem contar os domingos) ou quarenta e seis dias (contando os domingos). Seu posicionamento no calendário varia a cada ano, dependendo da data da Páscoa. A data pode variar do começo de fevereiro até a segunda semana de março. A Igreja Católica Apostólica Romana trata a quarta-feira de cinzas como um dia para se lembrar a mortalidade. Missas são realizadas tradicionalmente nesse dia nas quais os participantes são abençoados com cinzas pelo Padre que preside a cerimónia. O Padre mancha a testa de cada celebrante com cinzas, deixando uma marca que o Cristão normalmente deixa em sua testa até ao pôr do sol, antes de lavá-la. Esse simbolismo relembra a antiga tradição do Médio Oriente de jogar cinzas sobre a cabeça como símbolo de arrependimento perante Deus (como relatado diversas vezes na Bíblia). No Catolicismo Romano é um dia de jejum e abstinência. Como é o primeiro dia da Quaresma, ele ocorre um dia após o Carnaval. A Igreja Ortodoxa não observa a quarta-feira de cinzas, começando a quaresma já na segunda-feira anterior a ela, enquanto no rito ambrosiano da Igreja Católica Romana a Quaresma começa no próximo domingo e o Carnaval continua até o sábado, chamado Sabato Grasso ("Sábado Gordo") e não se celebra a quarta-feira de cinzas. (pt)
  • Askonsdagen (latin: dies cinerum) är en kristen helg. Den infaller onsdagen efter fettisdagen, som i sin tur är tisdagen efter söndagen Quinquagesima, fastlagssöndagen. Askonsdagen är första dagen i fastetiden. Den har fått sitt namn efter den kristna sedvänjan att strö välsignad aska på de botgörare som denna dag fick lämna kyrkan. Efter absolution fick de åter komma in i kyrkan på skärtorsdagen. Under askonsdagens mässa är det vanligt att prästen tecknar ett kors med aska på gudstjänstdeltagarnas pannor för att påminna om människans dödlighet. Vid tecknandet säger prästen detta eller liknande: ”Kom ihåg, o människa, att du är stoft och att du åter skall bli till stoft. Omvänd dig och tro evangelium.” Askonsdagen har en plats med detta tema i Svenska kyrkans evangeliebok. Den återinfördes 1983 efter att ha varit bortplockad sedan reformationstiden. Också i Finlands lutherska kyrka har kyrkohandboken texter och böner för askonsdagen och instruktioner för hur dagen skall firas. Askonsdagens tema är i Svenska kyrkan "Bön och fasta". Tidpunkten för askonsdagen är rörlig. Den inträffar enligt kyrkokalendern 46 dagar före påskdagen (40 vanliga fastedagar samt sex söndagar då man inte fastar), vilken i sin tur infaller första söndagen efter den första ecklesiastiska fullmånen efter 20 mars. Askonsdagen infaller mellan den 4 februari (om påskdagen infaller 22 mars ett normalår) och den 10 mars (om påskdagen infaller den 25 april). Trots sin placering i det borgerliga året har askonsdagen aldrig infallit på skottdagen den 29 februari, och kommer inte infalla detta datum förrän år . I folklig tradition förekommer askonsdagen även som ett (felaktigt) alternativt namn på dymmelonsdagen, onsdagen i Stilla veckan, alltså dagen före skärtorsdagen. (sv)
  • Пепельная среда (лат. Dies Cinerum) — день начала Великого поста в латинском обряде католической, англиканской и некоторых лютеранских церквей. Отмечается за 46 календарных дней (1,5 месяца) до праздника Пасхи. В католицизме в этот день предписывается строгий пост. В православии соответствует чистому понедельнику. (ru)
  • По́пільна середа́ — за уставом римо-католицької церкви — перший день великого посту, який припадає за 46 днів до Великодня (40 день, не рахуючи неділь). Припадає попільна середа, як рухоме церковне свято, на різні дати року в прямій залежності від дати Великодня за григоріанським календарем: найраніше святкується 4 лютого, найпізніше — 10 березня. Назва церковного свята походить від обряду нанесення священнослужителем на чола вірних римо-католицької церкви попелу зі спалених торішніх хрестів з пальмового гілля, використаного в церковних обрядах Пальмової (квітної) неділі. У попільну середу священик за обрядом виводить великим пальцем знак хреста із попелу спершу на своєму чолі та, а потім — на чолах вірних. (uk)
  • 大齋首日,又名聖灰禮儀日、聖灰星期三、圣灰日、灰日,是基督教教會年曆的大齋期(四旬期)之起始日。 當天教會會舉行,要把去年棕枝主日祝聖過的棕枝燒成灰,在禮儀中塗在教友的額頭上,作為悔改的象徵。 大齋首日是根據復活節的日期前四十天(不計算主日),因此每年的大齋首日的日期都不同。最早可以是二月四日,最遲是三月十日。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 170388 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 100234 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1115802329 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:cite
  • y (en)
dbp:commons
  • yes (en)
dbp:commonsSearch
  • Category:Ash Wednesday (en)
dbp:d
  • yes (en)
dbp:dSearch
  • Q123542 (en)
dbp:format
  • infobox (en)
dbp:holiday
  • Ash Wednesday (en)
dbp:portal
  • Christianity (en)
  • Holidays (en)
dbp:q
  • yes (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Popeleční středa (lat. dies cinerum nebo feria quarta cinerum) je v římskokatolickém liturgickém kalendáři, starokatolickém, anglikánském, luteránském a kalendáři Církve československé husitské první den postní doby. Následuje čtyřicetidenní půst spolu se šesti nedělemi. Neděle se do postní doby nezapočítávají, poněvadž se za postní dny nepovažují. Z časového hlediska tedy Popeleční středa připadá na 46. den před Velikonoční nedělí. Pro každý rok platí jiné datum Velikonoc, což ovlivňuje i stanovení data Popeleční středy. (cs)
  • Kristau kultu eta liturgian, hausterre-eguna Garizumaren lehenengo eguna da. Inauteri jaien amaiera mugatzen duen eguna ere bada. Beti asteazken batean egokitzen da, otsailaren 4tik martxoaren 4ra bitartean suerta badaiteke ere. (eu)
  • Le mercredi des Cendres (en latin Dies cinerum, « Jour des cendres ») est un jour de pénitence qui marque le début du carême dans le christianisme. Cette fête mobile a lieu 47 jours avant Pâques en comput ancien. La veille du mercredi des Cendres, le Mardi gras, est le dernier jour « gras » avant le carême, qui va durer 40 jours. Il se fête au plus tôt le 4 février, au plus tard le 10 mars. Pour les Églises d'Orient, c'est le Lundi Pur qui marque l'entrée en carême, deux jours avant le mercredi des Cendres, soit 48 jours avant la fête de Pâques. (fr)
  • 灰の水曜日(はいのすいようび、 英: Ash Wednesday、伊:Mercoledì delle Ceneri、西: Miércoles de Ceniza、仏: Mercredi des Cendres、独: Aschermittwoch、蘭: Aswoensdag、葡:Quarta-Feira de Cinzas)は、キリスト教カトリック教会をはじめとする西方教会の典礼暦年のうちの一日。 四旬節の初日(復活祭の46日前)に当たる。 (ja)
  • 재의 수요일(Ash Wednesday)은 기독교에서 사순절의 시작, 즉 부활절의 준비를 알리는 교회력의 절기를 말한다. 기독교인들은 재를 이마에 바르고 죄를 고백하여 그리스도의 고난을 40일간 부활절 전까지 묵상하는 사순절 의미를 생각한다. 이때 사용한 재는 성지주일에 사용한 종려나무 가지를 태운 것으로, 천주교와 개신교의 일부 교파(성공회, 루터교, 감리교)에서 지켜진다. 재의 수요일에 가톨릭교회에서는 미사를, 루터교와 감리교에서는 예배를, 성공회에서는 감사성찬례를 봉헌하는데, 대한민국의 로마 가톨릭교회와 대한 성공회에서 '재의 수요일 예식서'를 확인할 수 있다. (ko)
  • Aswoensdag is in de katholieke traditie het begin van de 40 dagen durende Vastentijd, die loopt tot en met Stille Zaterdag. Van Aswoensdag tot Pasen zijn er veertig vastendagen, waarbij de zondagen niet worden meegerekend. Aswoensdag wordt voorafgegaan door vastenavond en het carnaval. (nl)
  • Popielec, Środa Popielcowa (staropolska nazwa: Wstępna Środa) − w kalendarzu katolickim pierwszy dzień wielkiego postu, przypadający 46 dni (40-dniowy okres postu po wyłączeniu niedziel) przed Wielkanocą, czyli między 4 lutego a 10 marca. Jest to dzień pokuty − obowiązuje wstrzemięźliwość od pokarmów mięsnych (od 14. roku życia) i post ścisły (między 18. a 60. rokiem życia), czyli ograniczenie liczby posiłków do dwóch lekkich i jednego do syta w ciągu dnia. Wierni nie są zobowiązani do uczestniczenia w tym dniu we mszy świętej. (pl)
  • Пепельная среда (лат. Dies Cinerum) — день начала Великого поста в латинском обряде католической, англиканской и некоторых лютеранских церквей. Отмечается за 46 календарных дней (1,5 месяца) до праздника Пасхи. В католицизме в этот день предписывается строгий пост. В православии соответствует чистому понедельнику. (ru)
  • 大齋首日,又名聖灰禮儀日、聖灰星期三、圣灰日、灰日,是基督教教會年曆的大齋期(四旬期)之起始日。 當天教會會舉行,要把去年棕枝主日祝聖過的棕枝燒成灰,在禮儀中塗在教友的額頭上,作為悔改的象徵。 大齋首日是根據復活節的日期前四十天(不計算主日),因此每年的大齋首日的日期都不同。最早可以是二月四日,最遲是三月十日。 (zh)
  • أربعاء الرماد هو أول يوم من زمن الصوم المسيحي ويرمز في التقاليد والعقيدة المسيحية إلى التوبة. خلال زمن الصوم، يتوجب على المسيحيين الصوم والتخلي عن أشياء يحبونها. يستمر زمن الصوم المسيحي خمسين يومًا، (40 يومًا هي أيام الصوم التي تسبق أسبوع الآلام فضلًا عن أسبوع الآلام بما فيه سبت النور بالإضافة إلى أربعة أيام تعويضية عن أيام الآحاد التي يتم الإفطار فيها وهذا هو المتعارف عليه في أغلب الكنائس)، وتختلف تقاليد الصوم المسيحي بحسب الطوائف والطقوس والليتورجيات؛ يستمد أربعاء الرماد تقاليده من الطقوس المسيحية الغربية، وتقيم طقوس أربعاء الرماد كل من الكنيسة الرومانية الكاثوليكية، والكنيسة اللوثرية، الأنجليكانية، الميثودية والمشيخية. (ar)
  • El Dimecres de Cendra (dies cinerum) és el primer dia de la Quaresma als calendaris litúrgics catòlic i anglicà, com també als de diverses denominacions protestants (luterana, metodista, presbiteriana i certes denominacions baptistes). Se celebra quaranta-sis dies abans del diumenge de Pasqua. Aquesta diada pot variar anualment segons com se celebri la Pasqua, la qual ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Per tant, el Dimecres de Cendra pot oscil·lar entre el 4 de febrer i el 10 de març. (ca)
  • Ash Wednesday is a holy day of prayer and fasting in many Western Christian denominations. It is preceded by Shrove Tuesday and falls on the first day of Lent (the six weeks of penitence before Easter). It is observed by Catholics in the Roman Rite, Lutherans, Moravians, Anglicans, Methodists, Nazarenes, as well as by some churches in the Reformed tradition (including certain Congregationalist, Continental Reformed, and Presbyterian churches). (en)
  • Merkredo de la cindroj estas la unua tago de la fastsezono de Karesmo por la plej multaj okcidentaj kristanaj eklezioj. Ĝi estas la kvardeksesa tago antaŭ Pasko, la plej granda festo de la Kristana jaro, (la kvardeka, se oni ne nombras la dimanĉojn (ĉar ĉiu dimanĉo estas festotago de la reviviĝo de Kristo, kaj do ne povas esti tago de fasto). Ĝi do ĉiam devas esti Merkredo. La surŝutado de la kapo per cindroj ripetas similajn gestojn priskribitajn en la edifaj popolecaj rakontadoj kiel en Jona kaj Judito de la Malvova Testamento. Fasto (eo)
  • Mit dem Aschermittwoch (lateinisch Feria quarta cinerum, ‚vierter Tag (= Mittwoch) der Asche‘ oder Dies cinerum, ‚Tag der Asche‘, auch Asche(r)tag) beginnt in der Westkirche seit dem Pontifikat Gregors des Großen die vierzigtägige Fastenzeit. Der Tag vor dem Aschermittwoch ist der Fastnachtsdienstag. Die Fastenzeit soll an die 40 Tage erinnern, die Jesus Christus fastend und betend in der Wüste verbrachte (Mt 4,2 ), und auf Ostern vorbereiten. Die Ostkirche kennt keinen Aschermittwoch, weil ihre Fastenzeit bereits am Sonntagabend der siebten Woche vor Ostern beginnt. (de)
  • El Miércoles de Ceniza es un día santo cristiano de oración y ayuno. Está precedido por el Martes de Carnaval y es el primer día de Cuaresma,​ el periodo de seis semanas de penitencia antes de Pascua. Es el primer día de la Cuaresma en los calendarios litúrgicos católico y anglicano, como así también de diversas denominaciones protestantes, luterana, metodista, presbiterana y algunas bautistas.​ (es)
  • Tugtar Céadaoin an Luaithrigh ar an gcéad lá den Charghas, tréimhse 40 lá roimh an Cháisc nuair a bhíodh troscadh agus tréanas á ndéanamh ag Caitlicigh. Is gnách le Caitlicigh faoistin a dhéanamh. Fuair Céadaoin an Luaithrigh a ainm as an cleachtadh na luaithrigh a chur ar na héadain tuataí mar meabhrúchán agus ceiliúradh na mortlaíocht daonna, agus comhartha mairgneach agus aithreachas den Dia. Is iad na luaithrigh dóite atá úsáidte cruinnithe tar éis an Domhnach na Pailme den bhliain roimhe . (ga)
  • Rabu Abu adalah sebuah hari raya Kekristenan untuk beribadah dan berpuasa, meskipun bukan merupakan suatu hari raya wajib, sebagai tanda perkabungan, pertobatan, dan merendahkan diri menuju kemenangan kebangkitan Kristus. Dalam gereja Kristen tradisi/ritus barat (termasuk Gereja Katolik Roma dan Protestanisme), Rabu Abu adalah hari pertama masa Pra-Paskah dalam liturgi tahunan gerejawi. Hari tersebut ditentukan jatuh pada hari Rabu, 40 hari sebelum hari Paskah tanpa menghitung hari-hari Minggu, atau 44 hari (termasuk hari Minggu) sebelum hari Jumat Agung. (in)
  • Il Mercoledì delle ceneri (o Giorno delle ceneri o, più semplicemente, le Ceneri; anche indicato in passato come cinerum, caput jejunii o quadragesimae; in latino: Feria quarta cinerum) è il mercoledì precedente la prima domenica di quaresima che, nelle Chiese cattoliche di rito romano e in molte Chiese protestanti, coincide con l'inizio della quaresima, periodo liturgico "forte" a carattere battesimale e penitenziale in preparazione della Pasqua cristiana. In questo giorno tutti i cattolici dei vari riti latini sono tenuti a far penitenza e a osservare il digiuno e l'astinenza dalle carni. Da queste disposizioni ecclesiastiche derivano alcune locuzioni fraseologiche come carnevale (dal latino carnem levare, cioè "eliminare la carne") o martedì grasso (l'ultimo giorno di carnevale, vigilia (it)
  • A quarta-feira de cinzas é o primeiro dia da Quaresma no calendário Cristão ocidental (Católico). As cinzas que os Cristãos Católicos recebem neste dia são um símbolo para a reflexão sobre o dever da conversão, da mudança de vida, recordando a passageira, transitória, efêmera fragilidade da vida humana, sujeita à morte. Ela ocorre quarenta dias antes da Páscoa (sem contar os domingos) ou quarenta e seis dias (contando os domingos). Seu posicionamento no calendário varia a cada ano, dependendo da data da Páscoa. A data pode variar do começo de fevereiro até a segunda semana de março. (pt)
  • Askonsdagen (latin: dies cinerum) är en kristen helg. Den infaller onsdagen efter fettisdagen, som i sin tur är tisdagen efter söndagen Quinquagesima, fastlagssöndagen. Askonsdagen är första dagen i fastetiden. Den har fått sitt namn efter den kristna sedvänjan att strö välsignad aska på de botgörare som denna dag fick lämna kyrkan. Efter absolution fick de åter komma in i kyrkan på skärtorsdagen. Askonsdagens tema är i Svenska kyrkan "Bön och fasta". (sv)
  • По́пільна середа́ — за уставом римо-католицької церкви — перший день великого посту, який припадає за 46 днів до Великодня (40 день, не рахуючи неділь). Припадає попільна середа, як рухоме церковне свято, на різні дати року в прямій залежності від дати Великодня за григоріанським календарем: найраніше святкується 4 лютого, найпізніше — 10 березня. (uk)
rdfs:label
  • Ash Wednesday (en)
  • أربعاء الرماد (ar)
  • Dimecres de cendra (ca)
  • Popeleční středa (cs)
  • Aschermittwoch (de)
  • Cindra merkredo (eo)
  • Miércoles de Ceniza (es)
  • Hausterre-egun (eu)
  • Céadaoin an Luaithrigh (ga)
  • Rabu Abu (in)
  • Mercoledì delle ceneri (it)
  • Mercredi des Cendres (fr)
  • 재의 수요일 (ko)
  • Aswoensdag (nl)
  • 灰の水曜日 (ja)
  • Popielec (pl)
  • Quarta-feira de cinzas (pt)
  • Пепельная среда (ru)
  • Askonsdagen (sv)
  • Попільна середа (uk)
  • 大齋首日 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:similar of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:relatedto of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License