| dbo:abstract
|
- La capa pluvial és la que porten els sacerdots o diaques en els actes de culte diví que porta caputxa a l'esquena. Té el seu origen a la romana lacerna, amb la qual es confonia fins al punt de servir en un primer moment, les mateixes capes de prínceps o magnats que després s'oferien al culte. Com aquesta peça de roba va començar a portar-se a | les processons, fora dels temples i es va utilitzar per protegir-se de la pluja i del fred, es va dir «pluvial» a Itàlia, nom que s'ha conservat fins avui al llenguatge eclesiàstic. La capa pluvial va començar a utilitzar-se a la litúrgia per sacerdots i cantors el segle x i servia no solament en les processons sinó també per a uns certs actes del cor i d'altres cerimònies. Des del segle xi ha tingut sempre la mateixa forma que a l'actualitat havent variat tan sols la caputxa i les bandes o tires davanteres. Aquestes consistien durant els primers segles en una orla estreta però des del segle xiii aquesta s'eixampla notablement, admetent brodats amb imatgeria convertint-se així mateix el fermall metàl·lic o fíbula que des del començament va servir per tancar la capa al pit en un elegant ornament. Pel que fa a la caputxa de què estaven dotades les primeres capes, tot just sí que va arribar a servir per al seu objecte més enllà del segle xi doncs al XII era més aviat una peça decorativa i al XIII va esdevenir un pany triangular col·locat a la part superior de l'esquena per transformar-se en unamena d'escut des del segle xiv. Aquest escut pren la forma ogival per la part inferior i es va engrandint successivament fins que ja molt entrat el segle xvi s'arrodoneix i, envaeix la regió central del vestit. En tot moment al llarg de la història, acostuma a adornar-se amb serrells i brodats. Algunes capes ostenten rics brodats en tota l'extensió de la peça de roba, els quals, si daten dels segles xiii al XVI, contenen imatgeria disposada dintre de petits cercles o a zones concèntriques. Per entre aquesta classe de peces, a les quals se suprimeix en general l'escut, destaquen les angleses dels segles xiii i XIV, conegudes amb el nom d'opus anglicum. D'elles i d'altres no menys precioses es conserven magnífics exemplars a diversos museus i en els tresors de les esglésies majors. (ca)
- Pluviál (latinsky pluviale, cappa (pluvialis), „dešťový plášť“) je bohatě zdobený liturgický plášť, původně s kapucí pro nošení do deště. Postupem času se začal nosit i při nedeštivém počasí a kapuci nahradil v zadní části většinou bohatě zdobený štít. (cs)
- الغفَّارة أو الحبريَّة رداء طقسي، فهو عباءة طويلة مفتوحة من الأمام ومثبتة عند الصدر بشريط أو مشبك. قد يكون من أي لون طقسي . يمكن ارتداء الغفَّارة من قبل أي رتبة من رجال الدين، وكذلك من قبل الوزراء العاديين في مناسبات خاصة. فإذا ارتداها الأسقف، فإنه يرتدي معها برطلاً. يُطلق على الإبزيم، الذي غالبًا ما يكون كثير الزخرفة، اسم مورس. أمَّا في فن الرسم فكثيراً ما تظهر الملائكة وهم يرتدون غفَّارات، خاصة في الرسم الهولندي المبكر. (ar)
- Das Pluviale (von lat. pluvia „Regen“, daher ursprünglich Bezeichnung für einen Regenmantel), auch Cappa, Chor-, Rauch-, Segens- oder Vespermantel genannt, ist ein liturgisches Gewand der Westkirche. (de)
- Pluvialo (dirita ankaŭ “kapeo” aŭ “ĥormantelo” aŭ "mantus", latine “pluviale”) estas utiligata en la Eklezioj katolika, anglikana kaj en aliaj kristanaj konfesioj. (eo)
- The cope (known in Latin as pluviale 'rain coat' or cappa 'cape') is a liturgical vestment, more precisely a long mantle or cloak, open in front and fastened at the breast with a band or clasp. It may be of any liturgical colour. A cope may be worn by any rank of the clergy. If worn by a bishop, it is generally accompanied by a mitre. The clasp, which is often highly ornamented, is called a morse. In art, angels are often shown wearing copes, especially in Early Netherlandish painting. (en)
- La capa pluvial es la que visten los sacerdotes o diácono en los actos de culto divino que lleva capillo o escudo en la espalda. (es)
- La chape, du latin cappa qui signifie capuchon, cape, est un vêtement employé dans la liturgie catholique. Il s'agit d'une grande cape de cérémonie, appelée par les rubriques pluvial, de forme semi-circulaire, agrafée par-devant et portée par le prêtre et l'évêque principalement lors des bénédictions solennelles, telles que les vêpres, les laudes solennelles ainsi que lors des processions. Sa couleur dépend du temps liturgique. Jusqu'à la promulgation du missel romain de 1969, elle était également portée pour l'aspersion de l'eau bénite avant la grand-messe du dimanche. Elle peut également être portée par de simples clercs ou par les chantres dont elle est avec le surplis et le bâton, signe de fonction, le vêtement de chœur. D'usage immémorial en France, elle est le vêtement de cérémonie des grands - clercs - chapiers, confirmés par indult papal dans les diocèses lors du passage au rite Romain (par exemple pour Paris l' Instruction de Mgr Joseph Hippolyte Guibert, archevêque de Paris - Paris 1874) Le chapier est le meuble immense dévolu à la conservation des chapes qui y sont déployées à plat du fait de leur préciosité (la place restante est réservée à d'autres habits religieux tels que chasuble, dalmatique de diacre, voile huméral, couverture de dais pour la procession du Saint Sacrement, etc...) (fr)
- Il piviale (detto anche pluviale, cappa, mantus) è un paramento liturgico utilizzato nella Chiesa cattolica, nella Chiesa anglicana e in altre confessioni cristiane. (it)
- 깝바(라틴어: pluviale 또는 cappa)는 라틴어로 비옷 또는 어깨 망토라는 뜻으로 기독교의 전례복 가운데 하나이다. 로마 가톨릭 교회, 루터교회, 성공회의 성직자가 특별한 종교 의식 때 입는 소매 없는 긴 망토 내지는 외투 형태의 옷으로 입기 편하도록 앞의 가슴 부분은 띠나 버클로 동여매고 뒤에는 납작한 두건이 달려 있거나 방패 모양으로 되어 있다. 전례의 성격에 따라 다양한 종류의 색상이 있다. 또한 각 성직자는 자신의 계급에 따라 각기 다른 깝바를 입어야 하며, 주교는 깝바를 입을 때는 항상 주교관도 같이 착용해야 한다. 성직 계급이 높을수록 버클과 자수 등이 다양하고 화려하며, 특히 버클은 아주 화려한 보석으로 장식하기도 한다. (ko)
- De koorkap, koormantel of vespermantel (in het Latijn pluviale, cappa of mantum) is een tot aan de voeten afhangend, wijd liturgisch gewaad dat gedragen wordt door geestelijken. De koorkap heeft een koorkapsluiting of agraaf, variërend van eenvoudige haak tot rijk gedecoreerd edelsmeedwerk, en op de rug een uitgesneden kaproen (in Nederland: schild). Dit gewaad wordt door priesters, diakens en subdiakens van de Rooms-Katholieke Kerk en de Anglicaanse Kerk gedragen bij bepaalde plechtigheden zoals de getijden, het Asperges me, tijdens het lof en bij sacramentsprocessies. In de lutherse kerken van Scandinavië wordt de koorkap ook nog steeds gedragen, zelfs door de voorganger tijdens de eucharistieviering/avondmaal. De koorkap heeft min of meer de vorm van een halve cirkel. Bekende voorbeelden van koorkappen vindt men in Nederland in de collectie van Museum Catharijneconvent te Utrecht. (nl)
- Pluvial ou capa de asperges (latim: cappa, pluviale, casula processaria) é um paramento litúrgico que faz parte de várias tradições litúrgicas ocidentais no Cristianismo. (pt)
- Kapa (pluwiał) – szata liturgiczna zwana nieszpornikiem, używana przez kapłana (w Polsce także diakona) poza mszą świętą, np. w czasie sprawowania sakramentów chrztu czy małżeństwa, wspólnotowej Liturgii Godzin (OWLG 255), pogrzebów, nabożeństw paraliturgicznych czy procesji z Najświętszym Sakramentem (np. w czasie uroczystości Bożego Ciała). Nie ma jednoznacznej symboliki. Jest to rodzaj długiej peleryny sięgającej stóp, zapinanej na piersiach. Zakłada się ją na komżę lub albę oraz stułę. Jej kolor wskazują rubryki obrzędów i jest uzależniony od sprawowanej czynności (biały dla chrztu, małżeństwa, kultu eucharystycznego, czarny lub fioletowy dla pogrzebu) lub koloru oficjum. W liturgii Kościoła Katolickiego stosowana lokalnie od schyłku VIII w., od XI w. powszechnie. (pl)
- Каппа Магна, или Плувиал (итал. pluviale, cappa, mantus от лат. pluvia — дождь) — элемент литургического облачения католического и англиканского клирика. (ru)
- Korkåpa, i äldre texter ibland korkappa (medeltidslatin pluviale, av latinets pluvia, ['plu:via], regn, syftande på regnkappa), är ett liturgiskt plagg. Det är ofta påkostat och ornamenterat. Korkåpan utvecklades från just en regnkappa till ett liturgiskt plagg på 1000-talet. Sedan äldre medeltid har den varit ett praktplagg av sammet eller sidan, någon gång av enklare material, och ofta rikt broderad över hela ytan. Formen har alltid varit halvcirkelformig. Kåpan knäppes över bröstet med en bred klaff, ofta prydd med dyrbara spännen, ibland av jättedimensioner. Den tidigare kapuschongen, ursprungligen avsedd att dras över huvudet, miste sin funktion och hade på 1200-talet krympt till en liten trekantig lapp kallad clipeus, sköld. Senare blev den åter större och var under medeltidens slut och 1500-talet rikt broderad, ofta med figurbroderi. Skölden avslutas ofta med en hängande kula eller tofs. Längs kåpans raka framkant löper nästan alltid ett brett bräm, ornerat i likhet med skölden. Det används såväl inom Romersk-katolska kyrkan som i vissa reformerade traditioner. I Svenska kyrkan har korkåpan efter reformationen mestadels kommit att ses som ett biskopligt plagg, men används nu ibland av vanliga präster vid högtidligare tillfällen men då nattvard ej firas. (sv)
- Велика накидка (лат. cappa magna) або плувіа́л (лат. pluviālis — «дощовий») — елемент літургійного одягу католицької церкви. Іноді трапляється італійське читання словосполучення cappa magna — «каппа манья». (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Pluviál (latinsky pluviale, cappa (pluvialis), „dešťový plášť“) je bohatě zdobený liturgický plášť, původně s kapucí pro nošení do deště. Postupem času se začal nosit i při nedeštivém počasí a kapuci nahradil v zadní části většinou bohatě zdobený štít. (cs)
- الغفَّارة أو الحبريَّة رداء طقسي، فهو عباءة طويلة مفتوحة من الأمام ومثبتة عند الصدر بشريط أو مشبك. قد يكون من أي لون طقسي . يمكن ارتداء الغفَّارة من قبل أي رتبة من رجال الدين، وكذلك من قبل الوزراء العاديين في مناسبات خاصة. فإذا ارتداها الأسقف، فإنه يرتدي معها برطلاً. يُطلق على الإبزيم، الذي غالبًا ما يكون كثير الزخرفة، اسم مورس. أمَّا في فن الرسم فكثيراً ما تظهر الملائكة وهم يرتدون غفَّارات، خاصة في الرسم الهولندي المبكر. (ar)
- Das Pluviale (von lat. pluvia „Regen“, daher ursprünglich Bezeichnung für einen Regenmantel), auch Cappa, Chor-, Rauch-, Segens- oder Vespermantel genannt, ist ein liturgisches Gewand der Westkirche. (de)
- Pluvialo (dirita ankaŭ “kapeo” aŭ “ĥormantelo” aŭ "mantus", latine “pluviale”) estas utiligata en la Eklezioj katolika, anglikana kaj en aliaj kristanaj konfesioj. (eo)
- The cope (known in Latin as pluviale 'rain coat' or cappa 'cape') is a liturgical vestment, more precisely a long mantle or cloak, open in front and fastened at the breast with a band or clasp. It may be of any liturgical colour. A cope may be worn by any rank of the clergy. If worn by a bishop, it is generally accompanied by a mitre. The clasp, which is often highly ornamented, is called a morse. In art, angels are often shown wearing copes, especially in Early Netherlandish painting. (en)
- La capa pluvial es la que visten los sacerdotes o diácono en los actos de culto divino que lleva capillo o escudo en la espalda. (es)
- Il piviale (detto anche pluviale, cappa, mantus) è un paramento liturgico utilizzato nella Chiesa cattolica, nella Chiesa anglicana e in altre confessioni cristiane. (it)
- 깝바(라틴어: pluviale 또는 cappa)는 라틴어로 비옷 또는 어깨 망토라는 뜻으로 기독교의 전례복 가운데 하나이다. 로마 가톨릭 교회, 루터교회, 성공회의 성직자가 특별한 종교 의식 때 입는 소매 없는 긴 망토 내지는 외투 형태의 옷으로 입기 편하도록 앞의 가슴 부분은 띠나 버클로 동여매고 뒤에는 납작한 두건이 달려 있거나 방패 모양으로 되어 있다. 전례의 성격에 따라 다양한 종류의 색상이 있다. 또한 각 성직자는 자신의 계급에 따라 각기 다른 깝바를 입어야 하며, 주교는 깝바를 입을 때는 항상 주교관도 같이 착용해야 한다. 성직 계급이 높을수록 버클과 자수 등이 다양하고 화려하며, 특히 버클은 아주 화려한 보석으로 장식하기도 한다. (ko)
- Pluvial ou capa de asperges (latim: cappa, pluviale, casula processaria) é um paramento litúrgico que faz parte de várias tradições litúrgicas ocidentais no Cristianismo. (pt)
- Kapa (pluwiał) – szata liturgiczna zwana nieszpornikiem, używana przez kapłana (w Polsce także diakona) poza mszą świętą, np. w czasie sprawowania sakramentów chrztu czy małżeństwa, wspólnotowej Liturgii Godzin (OWLG 255), pogrzebów, nabożeństw paraliturgicznych czy procesji z Najświętszym Sakramentem (np. w czasie uroczystości Bożego Ciała). Nie ma jednoznacznej symboliki. Jest to rodzaj długiej peleryny sięgającej stóp, zapinanej na piersiach. Zakłada się ją na komżę lub albę oraz stułę. Jej kolor wskazują rubryki obrzędów i jest uzależniony od sprawowanej czynności (biały dla chrztu, małżeństwa, kultu eucharystycznego, czarny lub fioletowy dla pogrzebu) lub koloru oficjum. W liturgii Kościoła Katolickiego stosowana lokalnie od schyłku VIII w., od XI w. powszechnie. (pl)
- Каппа Магна, или Плувиал (итал. pluviale, cappa, mantus от лат. pluvia — дождь) — элемент литургического облачения католического и англиканского клирика. (ru)
- Велика накидка (лат. cappa magna) або плувіа́л (лат. pluviālis — «дощовий») — елемент літургійного одягу католицької церкви. Іноді трапляється італійське читання словосполучення cappa magna — «каппа манья». (uk)
- La capa pluvial és la que porten els sacerdots o diaques en els actes de culte diví que porta caputxa a l'esquena. Té el seu origen a la romana lacerna, amb la qual es confonia fins al punt de servir en un primer moment, les mateixes capes de prínceps o magnats que després s'oferien al culte. Com aquesta peça de roba va començar a portar-se a | les processons, fora dels temples i es va utilitzar per protegir-se de la pluja i del fred, es va dir «pluvial» a Itàlia, nom que s'ha conservat fins avui al llenguatge eclesiàstic. (ca)
- La chape, du latin cappa qui signifie capuchon, cape, est un vêtement employé dans la liturgie catholique. Il s'agit d'une grande cape de cérémonie, appelée par les rubriques pluvial, de forme semi-circulaire, agrafée par-devant et portée par le prêtre et l'évêque principalement lors des bénédictions solennelles, telles que les vêpres, les laudes solennelles ainsi que lors des processions. Sa couleur dépend du temps liturgique. (fr)
- De koorkap, koormantel of vespermantel (in het Latijn pluviale, cappa of mantum) is een tot aan de voeten afhangend, wijd liturgisch gewaad dat gedragen wordt door geestelijken. De koorkap heeft een koorkapsluiting of agraaf, variërend van eenvoudige haak tot rijk gedecoreerd edelsmeedwerk, en op de rug een uitgesneden kaproen (in Nederland: schild). Dit gewaad wordt door priesters, diakens en subdiakens van de Rooms-Katholieke Kerk en de Anglicaanse Kerk gedragen bij bepaalde plechtigheden zoals de getijden, het Asperges me, tijdens het lof en bij sacramentsprocessies. In de lutherse kerken van Scandinavië wordt de koorkap ook nog steeds gedragen, zelfs door de voorganger tijdens de eucharistieviering/avondmaal. De koorkap heeft min of meer de vorm van een halve cirkel. (nl)
- Korkåpa, i äldre texter ibland korkappa (medeltidslatin pluviale, av latinets pluvia, ['plu:via], regn, syftande på regnkappa), är ett liturgiskt plagg. Det är ofta påkostat och ornamenterat. Korkåpan utvecklades från just en regnkappa till ett liturgiskt plagg på 1000-talet. Sedan äldre medeltid har den varit ett praktplagg av sammet eller sidan, någon gång av enklare material, och ofta rikt broderad över hela ytan. Formen har alltid varit halvcirkelformig. Kåpan knäppes över bröstet med en bred klaff, ofta prydd med dyrbara spännen, ibland av jättedimensioner. Den tidigare kapuschongen, ursprungligen avsedd att dras över huvudet, miste sin funktion och hade på 1200-talet krympt till en liten trekantig lapp kallad clipeus, sköld. Senare blev den åter större och var under medeltidens slut (sv)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
