| dbo:abstract
|
- Murat II (juny de 1404, Amàsia – 3 de febrer de 1451, Edirne) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de la mort del seu pare Mehmet I el 1421 fins a la seva mort, excepte per dues breus interrupcions el 1444 i entre 1444 i 1445. El regnat de Murat II va estar marcat per les prolongades guerres que va mantenir contra els pobles cristians dels Balcans i els emirats turcs d'Anatòlia. Va ser educat a Amàsia, on havia nascut, i fou destinat com a virrei a l'Àsia Menor, a . Va participar en la repressió d la revolta de Simawna Oghlu Bedr al-Din. Quan només tenia divuit anys va ascendir al tron el maig del 1421; la mort del seu pare fou amagada uns dies (sota consell del visir Iwad Pasha) per donar-li temps a arribar a Adrianòpolis i va ser reconegut com a soldà, rebent l'espasa d'Osman i l'homenatge de l'exèrcit. Però aviat el seu regnat es va veure afectat per la insurrecció. L'emperador romà d'Orient Manuel II va alliberar el pretendent Mustafà Çelebi i el va reconèixer com a legítim hereu del tron de Baiazet I. A canvi, Mustafà s'havia compromès a pagar-li com a rescat pel seu alliberament diverses ciutats importants. El pretendent, aliat a Djunayd d'Aydın, va desembarcar a les possessions otomanes europees amb galeres romanes d'Orient, i es va moure ràpidament. Molts soldats turcs van unir-s'hi, i va aconseguir derrotar el veterà general Baiazet Pasha que Murat havia enviat per combatre'l, a la batalla de Säzlı Dere (entre Serres i Adrianòpolis) mentre els seus aliats grecs ocupaven Gal·lípoli. Després de derrotar l'exèrcit de Murat, Mustafà es va declarar soldà, i va travessar els Dardanels amb un gran exèrcit. Murat va anar a fer-li front personalment. En l'enfrontament contra Mustafà, el jove Murat va demostrar grans habilitats militars i polítiques i amb les seves maniobres va ser capaç d'enfrontar a Mustafà amb el seu aliat Djunayd i després d'aïllar Mustafà de les seves tropes al mig del camp de batalla, derrotant-lo al pont d'Ulubad. Les tropes de Mustafà van desertar en massa, i el pretendent va haver de fugir a Gal·lípoli. Murat va sortir de la colònia genovesa de (Yeni Foça abans Yeñi Foča) va assetjar la ciutat de Gal·lípoli i va dirigir l'assalt en persona. Mustafà fou capturat i va ser executat a Adrianòpolis i el soldà va declarar la seva intenció de venjar-se de la dinastia romana d'Orient dels paleòlegs, que l'havia ajudat, conquerint la seva capital de Constantinoble. Murat va organitzar un exèrcit i el 1422 va marxar a través de l'Imperi Romà d'Orient i va posar a setge a Constantinoble. Mentre assetjava la ciutat, els romans d'Orient es van aliar amb altres estats turc d'Anatòlia per proclamar soldà al germà de Murat, de tan sols 13 anys, també anomenat Mustafà, a Iznik. Murat es va veure obligat a abandonar el setge de Constantinoble i per aplacar la revolta va fer executar el jove príncep que havia estat abandonat pel seu principal valedor Ilyas Pasha. Els estats d'Anatòlia que havien estat conspirant contra seu van ser annexionats a l'Imperi Otomà. Una altra raó de la retirada segons alguns autors és que el gran visir Çandarli Ibrahim Paixà era grecòfil i que l'or romà d'Orient va funcionar a través d'ell. Llavors va esclatar la lluita amb Djuanyd. Murat, que només li reconeixia la possessió d'Izmir, el va atacar i va nomenar governador d'Aidin al grec Khalil Yakhshi que va reconquerir Ayasoluk i Tire. En un cop de mà Djunayd va capturar a la germana del governador otomà a la que després va matar. Murat va enviar llavors un exèrcit més fort dirigit pel beglerbegi d'Anadolu, Orudj, fill de Timurtash. Izmir fou conquerida. Djunayd es va refugiar al castell d'Ipsili des d'on va demanar ajut a Venècia; tenia al seu costat al fill de Mustafà Güzme al que proposava com a pretendent al tron otomà. Però els venecians no van fer cap pas. Orudj va morir i el va succeir Hamza. Djunayd va demanar altra vegada ajut a Venècia i a Karaman sense resultat (1425). La batalla final es va lliurar a la plana d'Ak Hisar (Thyatira) i Kurt Hasan, el fill de Djunayd i cap del seu exèrcit, fou derrotat i capturat. Atacada Ipsili amb suport naval genovès, Djunayd es va haver de rendir a canvi de salvar la vida, però Khalil Yakhshi per venjar a la seva germana, el va executar (1426) junt amb Kurt Hasan i tots els membres de la família Aidin-Oghlu. El 1424 havia pujat al tron romà d'Orient Joan VIII Paleòleg amb el qual es va ajustar la pau. Abans de la pau s'havien conquerit algunes poblacions a Morea i d'altra banda el principat de Valàquia va acceptar pagar tribut. Els Isfendiyaroğullari de Sinope van ser derrotats i una part dels seus territoris annexionats. Després del 1425 l'hegemonia otomana es va consolidar a Menteshe i Tekeoğulları: Murat va planejar la deposició del karamànida Damad II İbrahim Bey que era el seu cunyat, i nomenar al seu germà Isa, fidel als otomans, però una guerra entre els dos estats en 1426/1427 no fou gaire favorable a Murat II. Ibrahim va amenaçar Antalya (que ja era possessió otomana) però finalment es va ajustar la pau. A la part oriental d'Anatòlia els turcmans de Tokat i Amàsia i a la regió de foren sotmesos per Yürkedj Pasha, al servei de Murat. Però els territoris d'Hamid (Hamitoğullari) van continuar sent objecte de litigi. Ibrahim, d'acord amb serbis i hongaresos, es va apoderar d'Egridir i Isparta (1433) però va haver de demanar la pau a Murat II que avançava contra ell. Finalment Murat II va decidir signar la pau (1435) amb la condició que els antics territoris dels Hamitoğullari, objecte de disputa, romandrien sota sobirania otomana. El 1427 els romans d'Orient havien venut la població de Selanik (Salònica) a Venècia amb l'oposició de Murat. Això va portar a una guerra contra Venècia; la conquesta turca de Selanik el març del 1430 va posar fi al conflicte. En aquest temps els otomans van ocupar diverses fortaleses a l'Epir i Albània. però el seu interès principal era la regió al nord-oest on regnava el serbi Jordi Brankovitx, vassall de la Porta. El 1432 es va signar amb aquest un tractat de pau i la filla del príncep, Mara fou donada en matrimoni a Murat. Els otomans van fer diverses expedicions a territori hongarès. El 1438 es va fer una gran expedició a Hongria en la qual van participar serbis i valacs, i es va conquerir . El 1440 Murat va assetjar Belgrad sense èxit. El 1442 els otomans manats per Yezid Bey van assetjar Hermannstadt però van patir una derrota seriosa a mans de Joan Hunyadi que en els anys següents fou el cap visible de la resistència europea als otomans: el 1443 va dirigir un exèrcit croat amb serbis, polonesos i alemanys que van rebutjar als turcs fins a Nish i van conquerir Sofia, i la campanya va posar fi a una greu derrota otomana a (entre Sofia i Filipòpolis). Aprofitant aquesta guerra l'emir de Karaman, Ibrahim, va enviar (1442) un contingent manat pel seu gendre Turghut Oghlu Hasan Beg, que va saquejar Ankara, Beg Pazari, Kütahya, Kara Hisar, Bolwadin i Hamid-Ili. Es va ajustar la pau amb els hongaresos a (juliol del 1444) que mantenia les fronteres inicial otomanes (excepte Valàquia/Eflak que esdevenia tributària d'Hongria) i que en conjunt suposava un avantatge per als hongaresos. Després del tractat de Szegedin Murat II va abdicar en el seu fill Mehmet II amb Khalil Pasha (fill d'Ibrahim Pasha, + de peste el 1429) i Khusraw Molla com a consellers i es va retirar a Maghnisa. La revenja otomana contra Karaman fou terrible, però quan els europeus van violar el tractat el setembre de 1444 i van formar una croada serbo-hongaresa a la que es van unir el Sacre Imperi Romanogermànic, Polònia i Albània, avançant al sud del Danubi cap a Varna, Murat II va reassolir el poder; va acceptar les propostes de pau d'Ibrahim i li va imposar un tractat molt dur pel qual Karaman va quedar reduït a la condició d'estat vassall dels otomans. Va marxar llavors contra els hongaresos i aliats i es va derrotar a Varna (10 de novembre del 1444), batalla en la qual va morir el rei Vladislau I d'Hongria o Ladislau III de Polònia. Murat II va tornar a abdicar i es va retirar altre cop a Maghnisa. Una revolta dels geníssers a Adrianòpolis va aconsellar a Khalil Pasha cridar-lo altre cop al poder el 1445 davant la inseguretat que Mehmet pogués fer front a la situació. Ja no va abandonar més el govern fins a la seva mort. Entre 1446 i la seva mort el 1451 va fer diverses campanyes als Balcans. El 1446 va atacar els Paleòleg de Morea destruint l'Hexamilion, i conquerint Corint i Patres. El 1447 va atacar Albània on des de 1443 operava amb èxit Skander Beg; el 1448 va fer front a un nou atac hongarès que fou derrotat a la plana de Kosowa en l'anomenada ; el 1450 tornava a ser a Albània assetjant Kroja. Va morir a Edirne el 3 de febrer de 1451 i fou enterrat a Brusa. El va succeir el seu fill Mehmet II. (ca)
- خيرُ المُلُوك السُلطان الغازي أبي الخيرات مُعز الدين وسياج المُسلمين مُراد خان الثاني بن مُحمَّد بن بايزيد العُثماني (بالتُركيَّة العُثمانيَّة: خيرُ المُلُوك غازى سُلطان مُراد خان ثانى بن مُحمَّد بن بايزيد عُثمانى؛ وبالتُركيَّة المُعاصرة: Sultan II. Murad Han ben Gazi Sultan I. Mehmed Han)، ويُعرف اختصارًا باسم مُراد الثاني أو خُوجة مُراد (بالتُركيَّة العُثمانيَّة: خوجۀ مُراد؛ وبالتُركيَّة المُعاصرة: Koca Murad)؛ هو سادس سلاطين آل عُثمان ورابع من تلقَّب بِلقب سُلطانٍ بينهم بعد والده مُحمَّد وجدُّه بايزيد وجد والده مُراد، وأوَّل من لُقِّب بِالـ«ثاني» من سلاطين آل عُثمان، وأوَّل من قُلِّد سيف عُثمان الغازي عند البيعة. تولَّى مُراد الثاني عرش الدولة العُثمانيَّة بعد وفاة والده مُحمَّد، واشتهر بين مُعاصريه بِلُجوئه إلى مُسايسة أعدائه كُلَّما كان بِوسعه ذلك، وكان - على الرُغم من ذلك - مُغرماً بِالفُتُوحات، على أنَّهُ لم يشن حربًا إلَّا وهو واثق من النصر، وكان ذا حزمٍ وعزمٍ، وهو وإن لم يُضارع أسلافه في الفُتُوح إلَّا أنَّهُ كان جديرًا بِأن يشترك مع والده بِحمل لقب الباني الثاني لِلدولة العُثمانيَّة، وذلك لِأنَّ السُلطانين توصَّلا بِجُهُودهما الكبيرة إلى إعادة الشأن لِلدولة العُثمانيَّة كما كان لها قبل نكسة أنقرة على يد المغول بِقيادة تيمورلنك. حاصر مُراد الثاني القُسطنطينيَّة بِجيشٍ عظيم لكنَّهُ لم يُوفَّق إلى فتحها، وكان حصارها عقابًا لِلرُّوم على إطلاقهم سراح الشاهزاده مُصطفى بن بايزيد، عم السُلطان مُراد المُدِّعي بِالحق في عرش آل عُثمان، وإثارة الأخير بلبلة في وجه ابن أخيه. وتمكَّن السُلطان مُراد من إخضاع جميع الإمارات التُركمانيَّة في الأناضول التي كان جدُّه بايزيد قد ضمَّها إلى الدولة العُثمانيَّة ثُمَّ أقامها تيمورلنك مُجددًا لمَّا تغلَّب على العُثمانيين في معركة أنقرة، كما أجبر الإمبراطور البيزنطي على الخُضُوع لِلدولة العُثمانيَّة ودفع جزية معلومة، واستطاع الاستيلاء على كُل الحُصُون والقلاع التي كانت لم تزل تحت تصرُّف الرُّوم في سواحل الروملِّي وبلاد مقدونيا وتساليا. واستخلص كُل المُدن الواقعة وراء برزخ كورنثة حتَّى باطن المورة. بعد ذلك حاول مُراد الثاني أن يُخضع البلقان لِسيطرته ويضمُّه إلى ديار الإسلام، لكنَّ البابا إيجين الرابع تخوَّف من التمدُّد الإسلامي في قلب أوروپَّا لا سيَّما بعدما استنجد به الإمبراطور البيزنطي يُوحنَّا الثامن پاليولوگ، فعقدت البابويَّة مُحالفة بين عدَّة مُلُوك غربيين كي يُساعدوا الرَّوم على مُحاربة المُسلمين وتخليص البلقان منهم، ووعد الإمبراطور البيزنطي مُقابل ذلك أن يسعى لِإقناع بطريركيَّة القُسطنطينيَّة المسكونيَّة وجميع بطاركة الشرق بِالخُضُوع لِلبابا. بناءً على هذا، قامت حملة صليبيَّة كبيرة سنة 846هـ المُوافقة لِسنة 1442م، تألَّفت من قُوَّاتٍ مجريَّةٍ بِالمقام الأوَّل، وعلى رأسها يُوحنَّا هونياد، والتقت بِالعُثمانيين عند مدينة نيش، فهزمتها هزيمة قاسية كان من نتائجها بعثُ الروح الصليبيَّة في أوروپَّا، وإعلان النضال الديني ضدَّ العُثمانيين. بعد هزيمته النكراء ووفاة ابنه علاء الدين، شعر السُلطان مُراد بِتعبٍ من أعباء السلطنة وهُمُوم الدُنيا، فتنازل عن المُلك لِولده مُحمَّد، وانقطع لِلعبادة في تكيَّة مغنيسية وانتظم في سلك الدراويش. ولمَّا سمعت الدوائر الحاكمة في أوروپَّا بِذلك فسخت الهدنة وجهَّزوا جُيُوشًا لِمُحاربة الدولة العُثمانيَّة، فأُجبر السُلطان مُراد على الخُرُوج من عُزلته والعودة إلى السلطنة لِإنقاذها من الأخطار المُحدقة بها، فقاد جيشًا جرَّارًا والتقى بِالعساكر الصليبيَّة عند مدينة وارنة (ڤارنا) البُلغاريَّة وانتصر عليها انتصارًا كبيرًا، ثُمَّ عاد إلى عُزلته لكنَّهُ لم يلبث بها طويلًا هذه المرَّة أيضًا، لأنَّ عساكر الإنكشاريَّة ازدروا بِالسُلطان مُحمَّد الفتى، وعاثوا فسادًا في العاصمة أدرنة، فعاد السُلطان مُراد إلى الحُكم لِلمرَّة الأُخرى، وأشغل جُنُوده بِالحرب في أوروپَّا، وبِالأخص في الأرناؤوط، لِإخماد فتنة إسكندر بك الذي شقَّ عصا الطاعة وثار على الدولة العُثمانيَّة، لكنَّ المنيَّة وافت السُلطان قبل أن يُتم مشروعه بِالقضاء على الثائر المذكور، وذلك في 11 مُحرَّم 855هـ المُوافق فيه 13 شُباط (فبراير) 1451م. كان مُراد الثاني شاعرًا ينظم القصائد بِالفارسيَّة والعربيَّة والتُركيَّة، وشهد عهده أهم الخُطُوات على صعيد الحياة الثقافيَّة العُثمانيَّة؛ وخاصَّةً على صعيد الفلسفة السياسيَّة، ويُسجِّل عهده نهاية الثقافة العُثمانيَّة المُتأثرة بِالثقافتين العربيَّة والفارسيَّة، من واقع ظُهُور أولى المُؤلَّفات المُسهبة بِاللُغة التُركيَّة التي أخذت تحل محل لُغتيّ الأدب العربيَّة والفارسيَّة. وكان هذا السُلطان جليلًا صالحًا، اهتمَّ بِالعلم واعتنى بِالعُلماء، كما كان واسع العطاء بحيث خصَّص الحرمين الشريفين بِمبلغ ثلاثة آلاف وخمسُمائة دينار سنويًّا. وقد وصفه المُؤرِّخ ابن تغري بردي بِقوله: «... وَكَانَ خَيْرُ مُلُوكِ زَمَانِهِ شَرْقًا وَغَربًا، مِمَّا اشتَمَلَ عَلَيهِ مِنَ العَقلِ وَالحَزمِ وَالعَزمِ وَالكَرَمِ والشَّجَاعِةِ وَالسُّؤدَدِ، وَأَفْنَى عُمْرَهُ فِي الجِهَادِ فِي سَبِيلِ الله تَعَالَىٰ، وَغَزَا عِدَّةَ غَزَوَات، وَفَتَحَ عِدَّة فُتُوحَات، وَمَلَكَ الحُصُونَ المَنِيعَة، وَالقِلَاعَ وَالمُدُن مِنَ العَدُوِّ المَخذُولِ...». (ar)
- Murad II. (1404 – 3. února 1451 Adrianopol) byl osmanský sultán panující v letech 1421 až 1451 (mimo let 1444 až 1446). Byl syn sultána Mehmeda I. a Emine Hatun, na trůn nastoupil po otcově smrti. Období jeho vlády bylo ve znamení vleklých konfliktů s křesťany na Balkáně a tureckými emiráty v Anatolii, konflikt trval 25 let. Byl vychován v Amasyi. Byzantinci povzbuzeni Mustafou Çelebim (známým jako Düzmece Mustafa) se pokoušeli rozpoutat občanskou válku a sesadit z trůnu mladého sultána. Mustafa porazil Muradovu armádu a prohlásil se za sultána Adrianopole (dnes město Edirne). Osmanská armáda Mustafu dostihla v , nedaleko Bursy, a popravila ho. Potom Murad v roce 1421 zformoval novou armádu nazývanou Azeb a postupoval skrz Byzanc. Obléhal hlavní město Konstantinopol. Při obléhání Byzantinci, ve spojenectví se samostatnými tureckými anatolskymi státy, poslali sultánova mladšího bratra Mustafu (který měl jen 13 let) proti sultánovi obléhat Bursu. Murad se musel vzdát Konstantinopole a pustil se za svým odbojným bratrem. Prince Mustafu zajal a popravil. Anatolské státy, které proti němu stále brojily (Aydin, Germian, Mentese a Teke) anektoval, staly se součástí Osmanské říše. Potom Murad vstoupil do války proti Benátkam, Karamanidskému emirátu, Srbsku a Uhersku. V dalších letech se Murad zmocnil obrovského území na Balkáně a v roce 1439 anektoval Srbsko. V roce 1441 se Svatá říše římská, Polsko a Albánie připojily k srbsko-uherské koalici. Murad v roce 1444 vyhrál bitvu u Varny proti spojeneckým vojskům pod vedením polského krále Vladislava III. a Jána Hunyadiho, ale prohrál bitvu u Jalovazi a byl nucen abdikovat. V 1446 se znova ujal moci a janičáři pod jeho vedením porazili křesťanskou koalici v třetí bitvě na Kosovu poli (první se konala v roce 1389). Když stabilizoval Balkán, obrátil se na východ, porazil Timurova syna , Karamanidské emiráty a Çorum-Amasya. Zemřel v roce 1451 v Adrianopoli. Pochován je v Burse. (cs)
- Ο Μουράτ Β΄ (II. Murad, 1404 - 3 Φεβρουαρίου 1451) ήταν σουλτάνος της Οθωμανικής αυτοκρατορίας (1421-1451). Νίκησε τους Ούγγρους και τους Πολωνούς στη Μάχη της Βάρνας. Στις 29 Μαρτίου του 1430 ο Μουράτ Β΄, μετά από τριήμερη πολιορκία, καταλαμβάνει τη Θεσσαλονίκη. Το έτος 1441-1442 έκανε μία αποτυχημένη εκστρατεία ενάντια στο Βελιγράδι που τον ανάγκασε να υπογράψει συνθήκη ειρήνης με την Ουγγαρία. Κατόπιν παραιτήθηκε από το θρόνο χάριν του 12χρονου γιου του, Μεχμέτ Β΄ Φατίχ, γνωστότερου ως «Μωάμεθ ο Πορθητής». (el)
- Murad la 2-a (en Otomana turka: مراد ثانى, latinigita: Murād-ı sānī, en turka: II. Murat, portanta la titolon Ghazavat-ı Sultan Murad, en Otomana turka: غزوات سلطان مراد, latinigita: Gazavât-ı Sultan Murad) n. 16a de junio 1404 – 3a de februaro 1451) estis la Sultano de la Otomana Imperio el 1421 ĝis 1444 kaj denove el 1446 ĝis 1451. La regado de Murad la 2-a estis markita de longa milito kiun li luktis kontraŭ la kristanaj feŭdaj senjoroj de Balkanio kaj la tjurkaj bejlandoj en Anatolio, konflikto kiu daŭris 25 jarojn. Li estis alportita en Amasia, kaj ascendis al la trono post la morto de sia patro Mehmed la 1-a. (eo)
- Murad II., مراد بن محمد / Murād b. Meḥemmed; (* Juni 1404 in Amasya; † 3. Februar 1451 in Edirne) war von 1421 bis 1451 (mit einer Unterbrechung von 1444 bis 1446) Sultan des Osmanischen Reiches. (de)
- Murad II.a Kodja (Amasya, 1404ko ekaina – Edirne, 1451ko otsailaren 3a) (otomandar turkieraz: مراد ثانى, Murād-ı sānī, turkieraz:II. Murat) otomandar sultana izan zen 1421 eta 1451 artean (1444 eta 1446 artean izan ezik noiz Mehmed II.a bere semeak ordezkatua izan zen). Murad II.aren agintaldian gatazka luzea izan zuen Balkanetako jaun kristau eta Anatoliako turkiar emirrekin. Mehmed I.a eta Emine Hatun gurasoak izan zituen. 1444an irabazi arren, galdu ondoren, jenizaroek kargutik kendu zuten. Hala ere itzuli eta Kosovoko bigarren guduan kristauak menderatu zituen. (eu)
- Murad II (Ottoman Turkish: مراد ثانى, romanized: Murād-ı sānī, Turkish: II. Murad, 16 June 1404 – 3 February 1451) was the sultan of the Ottoman Empire from 1421 to 1444 and again from 1446 to 1451. Murad II's reign was a period of important economic development. Trade increased and Ottoman cities expanded considerably. In 1432, the traveller Bertrandon de la Broquière noted that Ottoman annual revenue had risen to 2,500,000 ducats, and that if Murad II had used all available resources he could easily have invaded Europe. (en)
- Murad II (Amasya, 16 de junio de 1404-Edirne, 3 de febrero de 1451), gobernó como sultán del Imperio otomano desde 1421 hasta 1451 (tan solo interrumpido durante el período de 1444 a 1446), y su reinado estuvo marcado por una larga guerra contra los cristianos de los Balcanes y los emiratos turcos en Anatolia, conflicto que se extendió durante 25 años. Su infancia se desarrolló en Amasya, y subió al trono a la muerte de su padre. (es)
- Murad II (Juni 1404 – 3 Februari 1451) (bahasa Turki Utsmani: مراد ثانى Murād-ı sānī, bahasa Turki:II. Murat) adalah Sultan Utsmaniyah dari 1421 hingga 1451 (kecuali dari masa antara 1444 hingga 1446). Pemerintahan Murad II ditandai dengan peperangan panjang melawan para bangsawan Kristen di Balkan dan berbagai kadipaten Turki di Anatolia, konflik yang berlangsung selama 25 tahun. Ia besar di Amasya dan naik takhta setelah kematian ayahandanya. (in)
- Mourad II (turc : Murat ou Murad) (juin 1404 - 3 février 1451) est un sultan ottoman ayant régné à partir de 1421. Son règne comporte une interruption entre 1444 et 1446, où il donna le pouvoir à son fils Mehmed pour le lui reprendre ensuite. Mehmed le Conquérant lui succéda à sa mort en 1451. (fr)
- 무라트 2세(오스만 튀르크어: مراد ثانى, 튀르키예어: II. Murat, 1404년 - 1451년 2월 3일)는 오스만 제국의 제6대 술탄이다(재위 1421년 - 1444년).(1446년 - 1451년)중간에 2년(1444년 - 1446년)은 그의 아들 메흐메드 2세에게 권좌를 내주고 은퇴생활을 했었다. 무라트 2세의 통치기간은 발칸반도의 기독교 세력과 아나톨리아의 오랜 전쟁과 튀르크 연합국과의 25년에 걸친 투쟁으로 점철되어 있다. (ko)
- Murad II, detto il Grande (in turco ottomano: مراد ثانى Murād-ı sānī; Amasya, giugno 1403 o 1404 – Edirne, 3 febbraio 1451), fu sultano dell'Impero ottomano dal 1421 fino al 1444, e poi di nuovo dal 1446 fino al 1451. Il regno di Murad II fu contrassegnato dalla guerra che fu a lungo combattuta contro i cristiani nei Balcani e contro gli emirati turchi dell'Anatolia: un conflitto che durò venticinque anni. Murad II ascese al trono dopo la morte di suo padre Mehmet I. Sposò Mara, figlia di Đurađ Branković, re di Serbia. (it)
- ムラト2世（1404年6月 - 1451年2月3日）は、オスマン帝国の第6代皇帝（在位: 1421年 - 1444年）（1446年 - 1451年）。第5代皇帝・メフメト1世の子。 (ja)
- Murat II (Amasya, juni 1404 - Adrianopel, 3 februari 1451) was sultan van het Ottomaanse Rijk van 1421 tot 1451, behalve van 1444 tot 1446. Hij was de zesde Ottomaanse sultan. In het Arabisch schrift is zijn naam: مراد الثاني. Tijdens Murats regering was het Ottomaanse Rijk vrijwel voortdurend in oorlog met de christelijke landen op de Balkan, het Byzantijnse Rijk en een aantal zelfstandige Turkse emiraten in Anatolië. Op jonge leeftijd was Murat al onderkoning over een deel van Klein-Azië. Toen hij 18 was stierf zijn vader, de sultan Mehmet I, en werd hij uitgeroepen tot sultan. De jongste broer van zijn vader Mustafa Çelebi, die naar Constantinopel was gevlucht, werd nu door de Byzantijnse keizer gesteund om de nieuwe sultan te worden. Deze Mustafa wist al snel een groot deel van het Europese deel van het Rijk in handen te krijgen, en riep zichzelf uit tot sultan van Adrianopel. Daarna stak hij de Dardanellen over naar Azië, daar werd hij door zijn troepen in de steek gelaten, gevat en opgeknoopt. Nu richtte Murat zich op de Byzantijnen. Vanaf 1422 belegerde hij Constantinopel twee jaar, tot de dood van keizer Manuel II. Met de nieuwe Byzantijnse keizer, Johannes VIII, sloot hij een vredesverdrag. Daarna voerde Murat oorlog met de christelijke landen op de Balkan. In 1430 veroverde hij Thessaloniki, waarbij een groot deel van de bevolking werd uitgemoord. Deze daad bracht hem in oorlog met Venetië, dat eerder Thessaloniki bescherming beloofd had. Ook annexeerde Murat Epirus en Thessalië, en maakte van Albanië een vazalstaat. Er volgde een slepende oorlog tegen de Hongaren en Serven op de Balkan. Zijn voornaamste tegenstander was de Hongaarse generaal János Hunyadi. Deze wist de Turken keer op keer te verslaan en verdreef ze tussen 1441 en 1444 uit Servië, Wallachije en delen van Bulgarije. In 1444 werd Murat gedwongen bij Szeged een 10-jarig bestand te tekenen, waarin hij als koning van Servië erkende. Aangeslagen door de dood van zijn oudste zoon Ala-ud-din, besloot hij troonsafstand te doen ten gunste van zijn 14-jarige jongere zoon Mehmet, en zich terug te trekken in Magnesia om zich alleen nog bezig te houden met religieuze studie. De Hongaren en Polen zagen hierin een kans de Turken eens en voor altijd uit Europa te verdrijven en vielen Thracië binnen, daarbij het verdrag schendend. De strijd verliep slecht voor de Turken en Mehmet riep zijn vader op de leiding over het leger te nemen. Op 10 november 1444 wist Murat zijn tegenstanders in de slag bij Varna verpletterend te verslaan. De Poolse koning Władysław III sneuvelde en Hunyadi kon ternauwernood vluchten. Daarop trok Murat zich weer terug. Een opstand van de Janitsaren dwong Murat in 1446 het sultanaat weer op te nemen. Hij voerde daarna nog oorlogen tegen de Hongaren (1448), de Turkse emiraten Karaman en Çorum-Amasya en tegen de Mongoolse krijgsheer . In 1451 stierf hij in Adrianopel, hij werd in Bursa begraven. Zijn opvolger was zijn zoon Mehmet II. (nl)
- Murad II (ur. w czerwcu 1404 w Amasyi, zm. 3 lutego 1451 w Edirne) – sułtan z dynastii Osmanów, panujący w latach 1421-1444 i 1446-1451. Syn sułtana Mehmeda I i , ojciec Mehmeda II Zdobywcy. Zasiadł na tronie po śmierci ojca. W 1427 przywrócił zwierzchność turecką nad Niszem i Kruševacem, w 1428 położył kres istnieniu w Anatolii. Zwycięskie walki w Anatolii wzmocniły pozycję sułtana oraz umożliwiły mu swobodne działanie na Bałkanach. W 1430 Murad II , a w 1439 włączył do Imperium osmańskiego jako oddzielną prowincję. Pokonany przez Węgrów nad rzeką Jałomicą (1442), zawarł z Władysławem III (Warneńczykiem) w Segedynie w sierpniu 1444, który pod wpływem dyplomacji papieskiej, w osobie legata Juliana Cesariniego został złamany przez Warneńczyka, co doprowadziło do bitwy. 10 listopada 1444 w bitwie pod Warną pokonał wojska polsko-węgierskie. Abdykował z własnej woli na rzecz syna. Zmuszony do powrotu na tron w 1446 po buncie janczarów. W 1446 podbił Peloponez. 20 października 1448 zwyciężył wojska Jana Hunyadyego w bitwie na Kosowym Polu, w latach 1450-1451 (Liga w Lezhy) toczył walki z Albańczykami pod wodzą Skanderbega. (pl)
- Мура́д II (осман. مراد ثاني — Murâd-ı sânî, тур. İkinci Murat; июнь 1404 — 3 февраля 1451) — султан Османской империи, правивший в 1421—1444 и 1446—1451 годах. Сын османского султана Мехмеда I и, предположительно, дочери правителя бейлика Дулкадир Эмине-хатун. Мурад существенно расширил влияние османов на Балканском полуострове, укрепил власть в Анатолии и помог империи оправиться после тяжёлого поражения, нанесённого Тамерланом в Ангорской битве 1402 года. В начале своего правления ему пришлось иметь дело с двумя претендентами на престол по имени Мустафа (Лже-Мустафа, его дядя, и Кучук Мустафа, брат), поддержанными Византией и Венецией. Ему также пришлось бороться в Анатолии с беями Гермияногуллары, Караманогуллары, Ментешегуллары и Исфендиярогуллары, которые пытались отстоять свою независимость от османов. В правление Мурада европейские крестоносцы зимой 1443-44 годов дошли до Софии. В 1444, заключив сегедский мирный договор с Венгрией и достигнув соглашения с Караманом, Мурад отрёкся от престола в пользу своего 12-летнего сына Мехмеда II. Однако в ноябре ему пришлось возглавить армию, чтобы при Варне разгромить польско-венгерское войско. Восстание янычар и деятельность Георга Кастриота Скандербега в Албании вынудили Мурада в 1446 году вернуться на османский престол. Вскоре войска Мурада захватили Морею и начали наступление в Албании. В октябре 1448 года состоялась битва на Косовом поле, в которой османское войско противостояло армии венгров и валахов под командованием Яноша Хуньяди. Ожесточённое трёхдневное сражение закончилось полной победой Мурада и решило судьбу балканских народов — на несколько веков они оказались под властью турок. В 1449 и 1450 годах Мурад предпринял два похода против Албании, которые не принесли значительных успехов. Зимой 1450—1451 годов Мурад заболел и 3 февраля 1451 года скончался в Эдирне. (ru)
- Murad II (född 1404 i Amasya, död 3 februari 1451 i Edirne) var sultan av Osmanska riket från 1421 till sin död, förutom en period mellan 1444 och 1446. Murads regeringstid präglades av de långa krig han förde mot de kristna om herraväldet på Balkan samt mot turkiska emirat i Anatolien. (sv)
- Murade II (1404 – 3 de fevereiro de 1451) foi sultão do Império Otomano de 1421 até 1451 (excepto num período entre 1444 e 1446). (pt)
- 穆拉德二世（鄂圖曼土耳其語：مراد ثانى，土耳其語：II. Murad，1404年6月－1451年2月3日）是一位鄂圖曼帝國的蘇丹。 (zh)
- Мура́д II (осман. مراد ثاني, трансліт. Murâd-ı sânî, тур. İkinci Murat; нар. червень 1404 — пом. 3 лютого 1451) — султан Османської імперії, що правив у 1421—1444 і 1446—1451 роках. Син Мехмеда I, якому успадковував у 1421 році. Мурад істотно розширив вплив турків на Балканському півострові, зміцнив владу в Анатолії і допоміг імперії оговтатися після важкої поразки, завданої Тамерланом в ангорській битві 1402. На початку свого правління йому довелось мати справу з двома претендентами на престол по імені Мустафа , підтриманими Візантією та Венецією. Йому також довелось боротись в Анатолії з беями , Караманогуллари, й , які намагались відстояти свою незалежність від османів. За правління Мурада європейські хрестоносці взимку 1443-44 років дійшли до Софії. 1444 року, уклавши із Угорщиною і досягнувши угоди з Караманом, Мурад зрікся престолу на користь свого 12-річного сина Мехмеда II. Однак у листопаді йому довелось очолити армію, аби при Варні розгромити польсько-угорське військо. Повстання яничарів і діяльність Ґеорґа Кастріота Скандербеґа в Албанії змусили Мурада 1446 року повернутись на османський престол. Невдовзі війська Мурада захопили Морею та почали наступ в . У жовтні 1448 року відбулась битва на Косовому полі, в якій османське військо протистояло армії угорців і валахів під командуванням Яноша Гуньяді. Жорстока триденна битва завершилась повною перемогою Мурада та вирішила долю балканських народів — на декілька сторіч вони опинились під владою турків. 1449 та 1450 років Мурад здійснив два походи проти Албанії, які не принесли значних успіхів. Взимку 1450—1451 років Мурад захворів і 3 лютого 1451 року помер в Едірне. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Ο Μουράτ Β΄ (II. Murad, 1404 - 3 Φεβρουαρίου 1451) ήταν σουλτάνος της Οθωμανικής αυτοκρατορίας (1421-1451). Νίκησε τους Ούγγρους και τους Πολωνούς στη Μάχη της Βάρνας. Στις 29 Μαρτίου του 1430 ο Μουράτ Β΄, μετά από τριήμερη πολιορκία, καταλαμβάνει τη Θεσσαλονίκη. Το έτος 1441-1442 έκανε μία αποτυχημένη εκστρατεία ενάντια στο Βελιγράδι που τον ανάγκασε να υπογράψει συνθήκη ειρήνης με την Ουγγαρία. Κατόπιν παραιτήθηκε από το θρόνο χάριν του 12χρονου γιου του, Μεχμέτ Β΄ Φατίχ, γνωστότερου ως «Μωάμεθ ο Πορθητής». (el)
- Murad II., مراد بن محمد / Murād b. Meḥemmed; (* Juni 1404 in Amasya; † 3. Februar 1451 in Edirne) war von 1421 bis 1451 (mit einer Unterbrechung von 1444 bis 1446) Sultan des Osmanischen Reiches. (de)
- Murad II.a Kodja (Amasya, 1404ko ekaina – Edirne, 1451ko otsailaren 3a) (otomandar turkieraz: مراد ثانى, Murād-ı sānī, turkieraz:II. Murat) otomandar sultana izan zen 1421 eta 1451 artean (1444 eta 1446 artean izan ezik noiz Mehmed II.a bere semeak ordezkatua izan zen). Murad II.aren agintaldian gatazka luzea izan zuen Balkanetako jaun kristau eta Anatoliako turkiar emirrekin. Mehmed I.a eta Emine Hatun gurasoak izan zituen. 1444an irabazi arren, galdu ondoren, jenizaroek kargutik kendu zuten. Hala ere itzuli eta Kosovoko bigarren guduan kristauak menderatu zituen. (eu)
- Murad II (Ottoman Turkish: مراد ثانى, romanized: Murād-ı sānī, Turkish: II. Murad, 16 June 1404 – 3 February 1451) was the sultan of the Ottoman Empire from 1421 to 1444 and again from 1446 to 1451. Murad II's reign was a period of important economic development. Trade increased and Ottoman cities expanded considerably. In 1432, the traveller Bertrandon de la Broquière noted that Ottoman annual revenue had risen to 2,500,000 ducats, and that if Murad II had used all available resources he could easily have invaded Europe. (en)
- Murad II (Amasya, 16 de junio de 1404-Edirne, 3 de febrero de 1451), gobernó como sultán del Imperio otomano desde 1421 hasta 1451 (tan solo interrumpido durante el período de 1444 a 1446), y su reinado estuvo marcado por una larga guerra contra los cristianos de los Balcanes y los emiratos turcos en Anatolia, conflicto que se extendió durante 25 años. Su infancia se desarrolló en Amasya, y subió al trono a la muerte de su padre. (es)
- Murad II (Juni 1404 – 3 Februari 1451) (bahasa Turki Utsmani: مراد ثانى Murād-ı sānī, bahasa Turki:II. Murat) adalah Sultan Utsmaniyah dari 1421 hingga 1451 (kecuali dari masa antara 1444 hingga 1446). Pemerintahan Murad II ditandai dengan peperangan panjang melawan para bangsawan Kristen di Balkan dan berbagai kadipaten Turki di Anatolia, konflik yang berlangsung selama 25 tahun. Ia besar di Amasya dan naik takhta setelah kematian ayahandanya. (in)
- Mourad II (turc : Murat ou Murad) (juin 1404 - 3 février 1451) est un sultan ottoman ayant régné à partir de 1421. Son règne comporte une interruption entre 1444 et 1446, où il donna le pouvoir à son fils Mehmed pour le lui reprendre ensuite. Mehmed le Conquérant lui succéda à sa mort en 1451. (fr)
- 무라트 2세(오스만 튀르크어: مراد ثانى, 튀르키예어: II. Murat, 1404년 - 1451년 2월 3일)는 오스만 제국의 제6대 술탄이다(재위 1421년 - 1444년).(1446년 - 1451년)중간에 2년(1444년 - 1446년)은 그의 아들 메흐메드 2세에게 권좌를 내주고 은퇴생활을 했었다. 무라트 2세의 통치기간은 발칸반도의 기독교 세력과 아나톨리아의 오랜 전쟁과 튀르크 연합국과의 25년에 걸친 투쟁으로 점철되어 있다. (ko)
- Murad II, detto il Grande (in turco ottomano: مراد ثانى Murād-ı sānī; Amasya, giugno 1403 o 1404 – Edirne, 3 febbraio 1451), fu sultano dell'Impero ottomano dal 1421 fino al 1444, e poi di nuovo dal 1446 fino al 1451. Il regno di Murad II fu contrassegnato dalla guerra che fu a lungo combattuta contro i cristiani nei Balcani e contro gli emirati turchi dell'Anatolia: un conflitto che durò venticinque anni. Murad II ascese al trono dopo la morte di suo padre Mehmet I. Sposò Mara, figlia di Đurađ Branković, re di Serbia. (it)
- ムラト2世（1404年6月 - 1451年2月3日）は、オスマン帝国の第6代皇帝（在位: 1421年 - 1444年）（1446年 - 1451年）。第5代皇帝・メフメト1世の子。 (ja)
- Murad II (född 1404 i Amasya, död 3 februari 1451 i Edirne) var sultan av Osmanska riket från 1421 till sin död, förutom en period mellan 1444 och 1446. Murads regeringstid präglades av de långa krig han förde mot de kristna om herraväldet på Balkan samt mot turkiska emirat i Anatolien. (sv)
- Murade II (1404 – 3 de fevereiro de 1451) foi sultão do Império Otomano de 1421 até 1451 (excepto num período entre 1444 e 1446). (pt)
- 穆拉德二世（鄂圖曼土耳其語：مراد ثانى，土耳其語：II. Murad，1404年6月－1451年2月3日）是一位鄂圖曼帝國的蘇丹。 (zh)
- خيرُ المُلُوك السُلطان الغازي أبي الخيرات مُعز الدين وسياج المُسلمين مُراد خان الثاني بن مُحمَّد بن بايزيد العُثماني (بالتُركيَّة العُثمانيَّة: خيرُ المُلُوك غازى سُلطان مُراد خان ثانى بن مُحمَّد بن بايزيد عُثمانى؛ وبالتُركيَّة المُعاصرة: Sultan II. Murad Han ben Gazi Sultan I. Mehmed Han)، ويُعرف اختصارًا باسم مُراد الثاني أو خُوجة مُراد (بالتُركيَّة العُثمانيَّة: خوجۀ مُراد؛ وبالتُركيَّة المُعاصرة: Koca Murad)؛ هو سادس سلاطين آل عُثمان ورابع من تلقَّب بِلقب سُلطانٍ بينهم بعد والده مُحمَّد وجدُّه بايزيد وجد والده مُراد، وأوَّل من لُقِّب بِالـ«ثاني» من سلاطين آل عُثمان، وأوَّل من قُلِّد سيف عُثمان الغازي عند البيعة. (ar)
- Murat II (juny de 1404, Amàsia – 3 de febrer de 1451, Edirne) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de la mort del seu pare Mehmet I el 1421 fins a la seva mort, excepte per dues breus interrupcions el 1444 i entre 1444 i 1445. El regnat de Murat II va estar marcat per les prolongades guerres que va mantenir contra els pobles cristians dels Balcans i els emirats turcs d'Anatòlia. Va morir a Edirne el 3 de febrer de 1451 i fou enterrat a Brusa. El va succeir el seu fill Mehmet II. (ca)
- Murad II. (1404 – 3. února 1451 Adrianopol) byl osmanský sultán panující v letech 1421 až 1451 (mimo let 1444 až 1446). Byl syn sultána Mehmeda I. a Emine Hatun, na trůn nastoupil po otcově smrti. Období jeho vlády bylo ve znamení vleklých konfliktů s křesťany na Balkáně a tureckými emiráty v Anatolii, konflikt trval 25 let. Byl vychován v Amasyi. Zemřel v roce 1451 v Adrianopoli. Pochován je v Burse. (cs)
- Murad la 2-a (en Otomana turka: مراد ثانى, latinigita: Murād-ı sānī, en turka: II. Murat, portanta la titolon Ghazavat-ı Sultan Murad, en Otomana turka: غزوات سلطان مراد, latinigita: Gazavât-ı Sultan Murad) n. 16a de junio 1404 – 3a de februaro 1451) estis la Sultano de la Otomana Imperio el 1421 ĝis 1444 kaj denove el 1446 ĝis 1451. (eo)
- Murat II (Amasya, juni 1404 - Adrianopel, 3 februari 1451) was sultan van het Ottomaanse Rijk van 1421 tot 1451, behalve van 1444 tot 1446. Hij was de zesde Ottomaanse sultan. In het Arabisch schrift is zijn naam: مراد الثاني. Tijdens Murats regering was het Ottomaanse Rijk vrijwel voortdurend in oorlog met de christelijke landen op de Balkan, het Byzantijnse Rijk en een aantal zelfstandige Turkse emiraten in Anatolië. (nl)
- Murad II (ur. w czerwcu 1404 w Amasyi, zm. 3 lutego 1451 w Edirne) – sułtan z dynastii Osmanów, panujący w latach 1421-1444 i 1446-1451. Syn sułtana Mehmeda I i , ojciec Mehmeda II Zdobywcy. Zasiadł na tronie po śmierci ojca. W 1427 przywrócił zwierzchność turecką nad Niszem i Kruševacem, w 1428 położył kres istnieniu w Anatolii. Zwycięskie walki w Anatolii wzmocniły pozycję sułtana oraz umożliwiły mu swobodne działanie na Bałkanach. W 1430 Murad II , a w 1439 włączył do Imperium osmańskiego jako oddzielną prowincję. (pl)
- Мура́д II (осман. مراد ثاني — Murâd-ı sânî, тур. İkinci Murat; июнь 1404 — 3 февраля 1451) — султан Османской империи, правивший в 1421—1444 и 1446—1451 годах. Сын османского султана Мехмеда I и, предположительно, дочери правителя бейлика Дулкадир Эмине-хатун. Мурад существенно расширил влияние османов на Балканском полуострове, укрепил власть в Анатолии и помог империи оправиться после тяжёлого поражения, нанесённого Тамерланом в Ангорской битве 1402 года. (ru)
- Мура́д II (осман. مراد ثاني, трансліт. Murâd-ı sânî, тур. İkinci Murat; нар. червень 1404 — пом. 3 лютого 1451) — султан Османської імперії, що правив у 1421—1444 і 1446—1451 роках. Син Мехмеда I, якому успадковував у 1421 році. Мурад істотно розширив вплив турків на Балканському півострові, зміцнив владу в Анатолії і допоміг імперії оговтатися після важкої поразки, завданої Тамерланом в ангорській битві 1402. (uk)
|
_-_Sultan_Murad_II._-_2237_-_Bavarian_State_Painting_Collections.jpg?width=300)
_-_Sultan_Murad_II._-_2237_-_Bavarian_State_Painting_Collections.jpg){kind=link}
