| dbo:abstract
|
- Muhammad Xah Qajar o محمد شاه قاجار Muhammad Mirza (5 de gener de 1808 - 4 de setembre de 1848) fou xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1735-1748) fill d'Abbas Mirza. Com la seva àvia, la seva mare era també una princesa de la família Develu de nom Asiya Khatun, filla de Muhammad Khan Develu i neta de Fath Ali Khan Develu. Va estar influït pel seu mestre Hadjdji Mirza Akasi, un sufita. Va ser governador de diverses províncies, entre les quals Maragha i el 1823/1824 se li van donar una part de les rendes de Hamadan sense però ser governador. El 1826 es va reprendre la guerra amb Rússia i Muhammad fou enviar al Caucas amb un cos d'exèrcit per reconquerir Gandja i Tiblisi, però fou derrotat a la primera d'aquestes ciutats. El 1832 Abbas Mirza va planejar conquerir Afganistan i Khiva i va pactar amb el visir d'Herat i el kan de Kokand. Va encarregar les operacions al seu fill gran Muhammad Mirza (després Muhammad Shah Qadjar). Abbas Mirza va morir a Mashad el 25 d'octubre de 1833. Fou reconegut per Rússia com a wali adh (príncep hereu) i va rebre aquest títol formalment el 20 de juny de 1834 sent enviat a governar l'Azerbaidjan amb seu a Tabriz mentre el seu germà Kahraman era nomenat al govern del Khurasan. Al setembre va córrer el rumor que Rússia exigia el pagament de les indemnitzacions degudes segons el tractat de Turkmanchai, i amenaçava d'ocupar el Gilan si no se li pagava, però el tresor estava esgotat (es devien quatre anys de sou als militars i no hi havia municions i un terç de l'armament estava fora d'ús); a més els bakhtiyaris estaven revoltats al Luristan, els mamassani saquejaven Fars fins a Xiraz i el governador de Kirmanshah amenaçava d'ocupar Sulaymaniyya. La mort poc després del seu avi Fath Ali Shah a Isfahan el 23 d'octubre de 1834, va aconsellar a Gran Bretanya donar-li suport per pujar al tron amb cooperació de Rússia, a canvi de relegar els plans expansius amb els quals Muhammad no estava d'acord. A la mort del seu avi, Muhammad es trobava a Tabriz, però no tenia fons per pagar a les seves forces que estaven a la vora del motí i li fou impossible marxar a Teheran; es va proclamar xa (7 de novembre de 1834) però el seu germà Ali Mirza Zill al-Sultan (1794-1855) es va proclamar xa a Teheran (Ali Shah o Adel Shah), d'on era governador, el 16 de novembre de 1834. No obstant això, l'enviat britànic John Campbell va arranjar els pagaments de l'exèrcit i l'enviat rus va reposar el material, i el 10 de novembre les tropes de Tabriz estaven a punt per sortir cap a Teheran; el 5 de desembre de 1834 Husayn Ali Mirza Farman Farma va assolir el títol reial a Shiraz, el que complicava la posició de Muhammad. Però aquest tenia prou suport rus i britànic. Era un coronel britànic (Henry Lindsay-Bethune) que ja havia servit anys enrere a l'exèrcit persa, el que dirigia ara l'exèrcit de Muhammad, i va sortir de Tabriz el 16 de novembre. Les forces d'Ali Shah, que eren a Qazwin, es van rendir poc després (desembre) i el dia 22 de desembre Muhammad Shah ja era als suburbis de Teheran on va entrar el 2 de gener de 1835. Ara calia enfrontar a Husayn Ali Shah i es va preparar un cos expedicionari; fou nomenat governador de Fars el germà petit del nou xa, Firuz Mirza (amb Minushihr Khan com a visir), i l'exèrcit va sortir de Teheran cap al sud sota la direcció de Henry Lindsay Bethune; el març aquestes forces van derrotar les forces de Farman Farma, dirigides pel seu germà Hasan Ali Mirza Shudja al-Sultana i pels tres fills de Husayn Ali, Rida Kuli Mirza, Taymur Mirza i Wali Mirza, a Kumisha, prop d'Isfahan (de la que Farman Farma s'havia apoderat). Farman Farma es va rendir el dia 29 de març després d'un curt setge de Shiraz i va ser empresonat i morí al cap de poc, el mateix any 1835; els seus tres fills van poder fugir a l'Imperi Otomà (després d'estar uns anys a Anglaterra van retornar el 1836 a Turquia) i Hasan Ali Mirza fou cegat i empresonat a Ardabil. Diversos prínceps qadjars van fugir del país i altres es van revoltar sense èxit, especialment al Khurasan on els kans de Budjnurd i no reconeixien a Muhammad que només tenia autoritat a Nishapur, Mashad i Sabzawar; però el governador Kahraman Mirza va restablir aviat l'orde, mentre Nahram Mirza, governador de Kirmanshah, pacificava el Luristan i Arabistan. El juny de 1835 el xa va fer arrestar al primer ministre a Abu l-Kasim Khan Kaim Makan, considerat culpable de la mala situació de l'administració, i fou estrangulat el 26 de juny. El va succeir Hadjdji Mirza Akasi, un religiós místic sufita, antic tutor de Muhammad, que va exercir fins al final del regnat. Immediatament després, i a causa d'una epidemia de còlera a Teheran, Muhammad Shah va designar vali adh o wali adh (príncep hereu) al seu fill Nasir al-Din Mirza, de cinc anys; el govern de l'Azerbaidjan (tradicionalment lligat a l'hereu però en aquest cas era massa jove) fou confiat a Kahraman Mirza, germà de Muhammad fins al gener del 1842 quan va morir i fou nomenat un altre germà, Bahram Mirza (el següent germà de Muhammad en edat, més gran que Kahraman). El mateix 1842 Muhammad Shah es va posar malalt i es va pensar que Bahram Mirza s'imposaria com a successor per la poca edat de l'hereu designat; però Muhammad es va recuperar. Encara abans del final del 1835 es van produir disturbis religiosos a Isfahan, atacs de nòmades balutxis al Kirman i incursions de grups turcmans al Khurasan. Una sèrie d'incidents greus amb els otomans es van produir entre 1833 i 1842; especialment greu fou l'ocupació temporal i l'incendi de Mohammara pel paixà de Bagdad el 1837. El 1838 Rússia va ocupar l'illa d'Ashurada a la mar Càspia (on va establir una estació naval el 1842). El setge d'Herat (1837-1839) va fracassar per les maquinacions britàniques. L'hivern del 1839 al 1840 es van produir disturbis religiosos a causa del suport del xa i el primer ministre als sufites i el 1841 el xa va marxar sobre Isfahan i va sotmetre als ulemes i el cap dels lutis (una comunitat i classe social), Dajdji Ghulam Husayn va ser executa i els seus partidaris enviats a l'exili a Karbala. Manushihr Khan Mutamid al-Dawla fou nomenat governador d'Isfahan, Luristan i Khuzestan. Els drets dels ulemes foren limitats. El 1840 es va produir l'ocupació temporal persa de Sulaymaniyya que era otomana i el juliol d'aquest any Muhammad volia atacar Bagdad però no es va concretar res. El 1841 el governador d'Arabistan va fer una incursió a Fallahiyya i Muhammara. La revolta al Kirman del cap ismaïlita l'Aga Khan de Mahallat (Ali o Hasan Ali Shah Agha Khan) el 1841 va comportar (després d'alguns èxits inicials) dues derrotes del rebel (primavera del 1842) i finalment la seva fugida a territori britànic a l'Índia. El 1842 els otomans van recuperar Sulaymaniyya i va atacar Ardalan però el conflicte es va solucionar amb la mediació de Rússia i Gran Bretanya que va concretar un principi d'acord el maig de 1843 a Erzurum. Un altre moviment religiós era els dels shaykis o shaykites dirigits per Kazim Rashti que havia enviat per tot Pèrsia deixebles a la recerca del Mahdi esperat (el sahib al-zaman). Un deixeble que el va succeir es va proclamar el 1844 com el Bab i va originar el babisme que va causar conflictes fins al 1851. El 1843 la tensió amb l'Imperi Otomà va derivar en una mediació de Gran Bretanaya i Rússia. Va recaure de la seva malaltia el 1845 i altre cop les mirades es van dirigir a Bahram Mirza, que era popular per la bona gestió que feia al seu govern a l'Azerbaidjan; però altre cop Muhammad es va recuperar. El novembre de 1846 els britànics van demanar la supressió del comerç d'esclaus als ports del golf Pèrsic però Muhammad va declarar a l'enviat anglès Sir Justin Sheil que era contrari als principis de l'alcorà. Les converses amb els otomans van tenir una aturada per causa d'una matança de xiïtes a Karbala, però es van reprendre i el 1847 van portar a la signatura d'un segon tractat d'Erzurum (31 de maig de 1847) pel qual les planes de Zuhab passaven a Turqia i les muntanyes a Pèrsia, la qual renunciava a Sulaymani mentre els otomans renunciaven a reclamar Mohammara, i es crearia una comissió per delimitar les fronteres. El 1846 Bahram va obtenir de Rússia i Gran Bretanya el suport per assolir la regència a la mort del seu germà Muhammad. Llavos es va enfrontar a l'influent primer ministre (sadr-i azam) Hadjdji Mirza Akasi, i el 1847 fou destituït del govern de l'Azerbaidjan que el febrer de 1848 fou concedit al príncep hereu Nasir al-Din Mirza. El 1847 els soldats otomans van fer una matança de perses a Karbala i es va haver de signar un segon acord d'Erzurum (31 de maig de 1847) establint la frontera, la llibertat dels pelegrins perses i el nomenament de cònsols. L'1 de març de 1848 Bahram Mirza, al sentir-se amenaçat, es va refugiar a la casa de l'enviat rus Dolgorouki i poc després Rússia li va acordar l'asil; Muhammad i el seu primer ministre van amenaçar d'utilitzar la força per obligar a sortir a Bahram, o Bahram. Finalment el tsar li va concedir un asil especial i el 15 de maig Bahram va abandonar Teheran i es va establir a Tblisi. El 12 de juny de 1848 Muhammad va acceptar finalment la supressió del comerç d'esclaus als ports perses Muhammad Shah va morir poc després, el 4 de setembre de 1848. Van esclatar disturbis a Teheran i la reina mare Asiya Khatun va agafar les regnes del poder fins a l'arribada del príncep hereu; amb l'ajut econòmic dels mercaders de Tabriz, Nasir al-Din va poder arribar a la capital amb un contingent de tropes el 20 d'octubre i va ser reconegut sense dificultat. La seva esposa principal fou Malik Djahan Khatun (neta del cap tribal Sulayman Khan Qoyunlu, oncle matern d'Agha Muhammad Shah). Com a gran visir (sard-e azam) va tenir a Mirza Abul Qasim Qaim Maqam, que havia exercit aquest càrrec pel seu pare Abbas Mirza, i que va exercir sobre el sobirà força influència, però acusat de corrupció i molt impopular fou executat el 26 de juny de 1835 i substituït per Hadjdji Mirza Aqasi Erewani, un georgià d'Erevan molt religiós que havia estat tutor del xa a l'Azerbaidjan, que va acaparar un gran poder i va reunir altres càrrecs al de sadr-e azam. Va esdevenir molt impopular i a la mort del xa va fugir a Rússia. (ca)
- Muhammad Šáh Kádžár (persky محمد شاه قاجار; 5. ledna 1808 – 5. září 1848) byl třetí perský šáh z rodu Kádžárovců. Vládl od 23. října 1834 do své smrti. Na počátku své vlády probíhaly reformy, rychle však přešel ke konzervativnímu autoritativnímu stylu. V době jeho vlády se v zemi šířil bábismus, proti němuž bojoval vyšší šíitský klérus. (cs)
- محمد شاه قاجار (5 يناير 1808 ـ 5 سبتمبر 1848) هو ملك فارس في الفترة من 23 أكتوبر 1834 إلى وفاته سنة 1848. ينتمي إلى سلالة القاجاريين التي حكمت بلاد فارس بين عامي 1779 و1925. وهو ابن عباس ميرزا، ابن فتح علي شاه وولي عهده. خلف محمد شاه جده في الحكم. ثار عليه عمه علي ميرزا. (ar)
- Mohammad Schah Kadschar (persisch محمد شاه قاجار, DMG Moḥammad Šāh Qāǧār), auch Mehmed Mirza Schah (geboren 1810; gestorben 1848), war von 1834 bis zu seinem Tod Schah von Persien. Der Sohn von Abbas Mirza stammte aus der Dynastie der Kadscharen. 1834 bestieg Mohammad Schah als Nachfolger von Fath Ali Schah den Thron. Seine Regierungszeit begann voller Hoffnungen, da er einen engen Berater seines Vaters Abbas Mirza Mirza Abū l-Qāsim Qa'im Maqam übernommen hatte. Dies ging wohl auf ein Versprechen zurück, das er seinem Vater gegeben hatte. Qa'im hatte Abbas Mirza bei seinen Reformbemühungen in Aserbaidschan unterstützt und wollte nun als Premierminister die Modernisierung der Verwaltung und die Industrialisierung Persiens mit Hilfe europäischer Berater in Angriff nehmen. Mohammad Schah hatte die Diskussionen mit seinem Premierminister, der ihm des Öfteren zu widersprechen wagte, aber rasch leid. Nach einem Jahr ließ er ihn eingerollt in einen Teppich ersticken. Offensichtlich wollte er vermeiden, dass er das Blut seines Premierministers vergoss, da er seinem Vater ebenfalls zugesagt hatte, niemals das Blut seiner Minister zu vergießen. An seiner Stelle ernannte er seinen früheren Lehrer, einen Geistlichen und Mystiker aus Eriwan, zum Premierminister, der das Land für 13 Jahre mehr schlecht als recht verwaltete. Während seiner Regierungszeit verbreitete sich der Babismus in Persien. Sein Begründer, der Perser Sayyid Ali Muhammad, erklärte 1844, der von den Schiiten erwartete zwölfte Imam oder Mahdi zu sein. Die Bewegung des Ali Muhammad, genannt Der Bab (das „Tor“), fand im ganzen Land eine rasche Verbreitung, stieß aber auch auf entschiedenen Widerstand der schiitischen Orthodoxie und der staatlichen Gewalt. Schon 1846 wurde der Bab gefangen genommen. Mohammad Schah Kadschar war mit 15 Frauen verheiratet, die ihm 11 Söhne und 9 Töchter gebaren. 1848 starb er mit 38 Jahren an der Gicht. Im selben Jahr wurde sein ältester Sohn Nāser ad-Din Schah der neue Schah von Persien. Unter Mohammad Schah wurde das ursprünglich astrologische Löwen-Sonne-Motiv (vor der Regierungszeit Mohammads ohne Schwert in der Hand des Löwen) zum nationalen Emblem Persiens. (de)
- Muhammad Sah Kayar, nacido con el nombre de Muhammad Mirza (persa: محمد شاه قاجار enero de 1808–5 de septiembre de 1848) fue un sah de Persia perteneciente a la dinastía kayar. (es)
- Mohammad Shah (Persian: محمد شاه; born Mohammad Mirza; 5 January 1808 – 5 September 1848) was the third Qajar shah of Iran from 1834 to 1848, having succeeded his grandfather Fath-Ali Shah. From a young age, Mohammad Mirza was under the tutelage of Haji Mirza Aqasi, a local dervish from Tabriz whose teachings influenced the young prince to become a Sufi-king later in his life. After his father Abbas Mirza died in 1833, Mohammad Mirza became the Crown Prince of Iran and was conferred the title of Governor of Azarbaijan. Not long after, Fath-Ali Shah died on his way to Shiraz, leading some of his sons—including Ali Shah Mirza and Hossein Ali Mirza—to revolt but Mohammad Shah, with the support of his grand vizier, Abol-Qasem Qa'em-Maqam, suppressed the rebellions and asserted his authority. Mohammad Shah ordered the removal, imprisonment and eventual execution of Qa'em-Maqam, which led to appointment of Aqasi as the grand vizier. One of Mohammad Shah's main goals was to reconquer the rebellious city of Herat and return it to Iranian sovereignty. In 1837, when he had asserted his authority, he marched to Herat and laid a futile siege on the city but was forced to withdraw when the British government threatened military action. On his return to Iran, Mohammad suppressed a revolt in Isfahan led by major clergy figure Mohammad Bagher Shafti. In 1837, the Governor of Baghdad sacked the city of Khorramshahr. Mohammad Shah intended to declare war with the Ottoman Empire but the British-Russian mediation prevented escalation of tensions and war, and led to the signing of the Second Treaty of Erzurum. Under pressure from the UK, Mohammad Shah abolished the slave trade through the Persian Gulf but it was still allowed to have slaves and trade them over land. Mohammad initially opposed the abolition citing Islamic tradition but eventually accepted. Another important event of his time was the rise of the Báb and Bábism, in which Mohammad refused to kill his followers despite a fatwa imposed by Shiite clerics. France–Iran relations resumed during his reign. Mohammad suffered from gout, which overshadowed his reign, in the final years of which, his physical health deteriorated, and he died from a combination of gout and erysipelas on 4 September 1848 at the age of 40 and after fourteen years of rule. He was buried in Fatima Masumeh Shrine in Qom and was succeeded by his son, Naser al-Din Shah. As a ruler, Mohammad Shah did not receive praise. He was labeled as a figurehead king for Aqasi, whom he was highly dependent on. Mohammad was devoted to both Aqasi and his teachings on Sufism; he became a willing sustainer of Sufis, and sought spiritual guidance in mystical rituals instead of the marji'i taqlīd. The ulama grew as his firmest rivals, who challenged his legitimacy and authority throughout his short reign. Mohammad enlarged the Qajar bureaucracy, and filled governmental positions with Aqasi's Sufi friends and companions, thus establishing a corrupt administration that saw its peak during his son's reign. Mohammad Shah was the last Qajar king who attended the battlefield in a foreign war, and was also the last to use the title Ghazi (warrior of Islam) for his presence in the Iran-Russia war and for suppressing the rebellion in Isfahan. (en)
- Mohammad Chah Qadjar (en persan : محمد شاه قاجار), né le 5 janvier 1808 à Tabriz et mort le 4 septembre 1848 à Téhéran, enterré à Qom, est le chah d'Iran entre 1834 et 1848. (fr)
- Mohammad Shah Qajar (nama lahir Mohammad Mirza, bahasa Persia: محمد شاه قاجار) (5 Januari 1808 – 5 September 1848) adalah raja Persia dari dinasti Qajar (23 Oktober 1834 – 5 September 1848). (in)
- Muhammad Shah Qajar (in persiano محمد شاه قاجار; Tabriz, 5 gennaio 1808 – Teheran, 5 settembre 1848) fu scià di Persia dal 23 ottobre 1834 al 5 settembre 1848. (it)
- モハンマド・シャー（1808年1月5日 - 1848年9月5日、ペルシャ語でمحمد شاه قاجار）は、ガージャール朝第3代シャー。1834年10月23日に即位し、死ぬまでその地位を占めた。生まれた際の名前は、モハンマド・ミールザーといった。 (ja)
- Mohammad Sjah Kadjar (geboren als Mohammad Mirza, Perzisch: محمد شاه قاجار geboren: 5 januari 1808, overleden: 5 september 1848) was een sjah van Perzië van de Kadjarendynastie van 23 oktober 1834 tot zijn dood. Sjahansjahs van Perzië (Iran) (nl)
- Mohammad Szah Kadżar (ur. 5 stycznia 1808 w Tebrizie jako Mohammad Mirza; zm. 5 września 1848 w , obecnie Teheran) – szach Persji z dynastii Kadżarów, wojskowy, od 1834 marszałek polny. Był synem następcy tronu Persji – księcia Abbasa Mirzy i wnukiem szacha . Pełnił funkcję gubernatora Maraghi i Hamadanu (1824-1834), a następnie Azerbejdżanu (1834). Na tron wstąpił po śmierci dziadka 23 października 1834. Po śmierci szacha Mohammada jego następcą został syn Naser ad-Din Szah Kadżar. (pl)
- Maomé Xá Cajar (Mohammad Shah Qajar), nascido Maomé Mirza (Mohammad Mirza; Tabriz, Irão, 5 de janeiro de 1808 – Teerã, Irão, 5 de setembro de 1848) foi rei da dinastia Cajar (23 de outubro de 1834 – 5 de setembro de 1848). (pt)
- Мохаммед-шах (перс. محمد شاه قاجار; 5 января 1810 (1808?) — 5 сентября 1848) — третий шах Ирана династии Каджаров, правил в период с 23 октября 1834 по 5 сентября 1848. (ru)
- Mohammad Shah Qajar, född 1808, död 1848, den tredje shahen i den qajariska dynastin i Persien 1834–1848. Efter att Fath-Ali dött tvingades Mohammed först kämpa om tronen med sin farbror , som understöddes av den avlidne shahens förste vesir, Emir ed-Daula. Men den engelske ambassadören förskotterade Muhammed medel så att han kunde betala sina trupper, som sedan under engelsmannen Bethune fördes mot Teheran. Ali Mirza gjorde nu inte längre något allvarligt motstånd, och hans rådgivare avrättades. Kort efter sin tronbestigning återupptog Mohammed ett krigståg mot afghanerna som han hade påbörjat redan som prins. I november 1837 bröt han in på deras område, men Herat försvarade sig tappert. De engelska officerarna hade före fälttågets början tvingats lämna shahens tjänst. I juni 1838 sände England 387 sepoyer till ön Kharg i Persiska viken och hotade shahen med ett angrepp om han inte upphävde belägringen av Herat. Den 9 september påbörjade shahen återtåget. För att förekomma att dess indiska gränser åter skulle kunna hotas från Persiens eller Rysslands sida, lät den engelska regeringen år 1839 besätta Kabul och Kandahar och skaffade sig i Shah Shujah, som nu insattes som emir, ett villigt redskap för sin politik. Men den rättmätige tronarvingen Dost Muhammed tillfogade år 1842 engelsmännen ett blodigt nederlag. De nödgades åter utrymma landet och erkänna honom som emir. Trots motgångarna i sin afghanska politik fortsatte Mohammed att låta ryssarna utöva ett stort inflytande. Han tålde till och med att de ytterligare befäste sitt välde över Kaspiska havet genom att besätta ön . Provinserna sålde Muhammed vanligen till den högstbjudande ståthållaren, som sedan bemödade sig om att så snart som möjligt genom ta igen köpesumman genom att suga ut landet, då han aldrig kunde veta om han inte själv snart skulle bli bortköpt av någon högre bjudande. År 1846 konfiskerade en nyutnämnd ståthållare i Kermanshah landets samtliga boskapshjordar och lät sälja dem utomlands, obekymrad om den snart utbrytande hungersnöden i sin provins. Då Mohammed avled i september 1848 efterträddes han av sin äldste son Nassredin Shah. (sv)
- Мохаммед Шах (перс. محمد شاه قاجار) (5 січня 1810 — 5 вересня 1848) — третій шах Ірану династії Каджарів, правив у період з 23 жовтня 1834 по 5 вересня 1848. (uk)
- 穆罕默德沙·卡扎爾（波斯語：محمد شاه قاجار；1808年1月5日－1848年9月5日）是卡扎爾王朝的波斯國王。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Muhammad Šáh Kádžár (persky محمد شاه قاجار; 5. ledna 1808 – 5. září 1848) byl třetí perský šáh z rodu Kádžárovců. Vládl od 23. října 1834 do své smrti. Na počátku své vlády probíhaly reformy, rychle však přešel ke konzervativnímu autoritativnímu stylu. V době jeho vlády se v zemi šířil bábismus, proti němuž bojoval vyšší šíitský klérus. (cs)
- محمد شاه قاجار (5 يناير 1808 ـ 5 سبتمبر 1848) هو ملك فارس في الفترة من 23 أكتوبر 1834 إلى وفاته سنة 1848. ينتمي إلى سلالة القاجاريين التي حكمت بلاد فارس بين عامي 1779 و1925. وهو ابن عباس ميرزا، ابن فتح علي شاه وولي عهده. خلف محمد شاه جده في الحكم. ثار عليه عمه علي ميرزا. (ar)
- Muhammad Sah Kayar, nacido con el nombre de Muhammad Mirza (persa: محمد شاه قاجار enero de 1808–5 de septiembre de 1848) fue un sah de Persia perteneciente a la dinastía kayar. (es)
- Mohammad Chah Qadjar (en persan : محمد شاه قاجار), né le 5 janvier 1808 à Tabriz et mort le 4 septembre 1848 à Téhéran, enterré à Qom, est le chah d'Iran entre 1834 et 1848. (fr)
- Mohammad Shah Qajar (nama lahir Mohammad Mirza, bahasa Persia: محمد شاه قاجار) (5 Januari 1808 – 5 September 1848) adalah raja Persia dari dinasti Qajar (23 Oktober 1834 – 5 September 1848). (in)
- Muhammad Shah Qajar (in persiano محمد شاه قاجار; Tabriz, 5 gennaio 1808 – Teheran, 5 settembre 1848) fu scià di Persia dal 23 ottobre 1834 al 5 settembre 1848. (it)
- モハンマド・シャー（1808年1月5日 - 1848年9月5日、ペルシャ語でمحمد شاه قاجار）は、ガージャール朝第3代シャー。1834年10月23日に即位し、死ぬまでその地位を占めた。生まれた際の名前は、モハンマド・ミールザーといった。 (ja)
- Mohammad Sjah Kadjar (geboren als Mohammad Mirza, Perzisch: محمد شاه قاجار geboren: 5 januari 1808, overleden: 5 september 1848) was een sjah van Perzië van de Kadjarendynastie van 23 oktober 1834 tot zijn dood. Sjahansjahs van Perzië (Iran) (nl)
- Mohammad Szah Kadżar (ur. 5 stycznia 1808 w Tebrizie jako Mohammad Mirza; zm. 5 września 1848 w , obecnie Teheran) – szach Persji z dynastii Kadżarów, wojskowy, od 1834 marszałek polny. Był synem następcy tronu Persji – księcia Abbasa Mirzy i wnukiem szacha . Pełnił funkcję gubernatora Maraghi i Hamadanu (1824-1834), a następnie Azerbejdżanu (1834). Na tron wstąpił po śmierci dziadka 23 października 1834. Po śmierci szacha Mohammada jego następcą został syn Naser ad-Din Szah Kadżar. (pl)
- Maomé Xá Cajar (Mohammad Shah Qajar), nascido Maomé Mirza (Mohammad Mirza; Tabriz, Irão, 5 de janeiro de 1808 – Teerã, Irão, 5 de setembro de 1848) foi rei da dinastia Cajar (23 de outubro de 1834 – 5 de setembro de 1848). (pt)
- Мохаммед-шах (перс. محمد شاه قاجار; 5 января 1810 (1808?) — 5 сентября 1848) — третий шах Ирана династии Каджаров, правил в период с 23 октября 1834 по 5 сентября 1848. (ru)
- Мохаммед Шах (перс. محمد شاه قاجار) (5 січня 1810 — 5 вересня 1848) — третій шах Ірану династії Каджарів, правив у період з 23 жовтня 1834 по 5 вересня 1848. (uk)
- 穆罕默德沙·卡扎爾（波斯語：محمد شاه قاجار；1808年1月5日－1848年9月5日）是卡扎爾王朝的波斯國王。 (zh)
- Muhammad Xah Qajar o محمد شاه قاجار Muhammad Mirza (5 de gener de 1808 - 4 de setembre de 1848) fou xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1735-1748) fill d'Abbas Mirza. Com la seva àvia, la seva mare era també una princesa de la família Develu de nom Asiya Khatun, filla de Muhammad Khan Develu i neta de Fath Ali Khan Develu. Va estar influït pel seu mestre Hadjdji Mirza Akasi, un sufita. (ca)
- Mohammad Schah Kadschar (persisch محمد شاه قاجار, DMG Moḥammad Šāh Qāǧār), auch Mehmed Mirza Schah (geboren 1810; gestorben 1848), war von 1834 bis zu seinem Tod Schah von Persien. Der Sohn von Abbas Mirza stammte aus der Dynastie der Kadscharen. 1834 bestieg Mohammad Schah als Nachfolger von Fath Ali Schah den Thron. Seine Regierungszeit begann voller Hoffnungen, da er einen engen Berater seines Vaters Abbas Mirza Mirza Abū l-Qāsim Qa'im Maqam übernommen hatte. Dies ging wohl auf ein Versprechen zurück, das er seinem Vater gegeben hatte. Qa'im hatte Abbas Mirza bei seinen Reformbemühungen in Aserbaidschan unterstützt und wollte nun als Premierminister die Modernisierung der Verwaltung und die Industrialisierung Persiens mit Hilfe europäischer Berater in Angriff nehmen. Mohammad Schah hatt (de)
- Mohammad Shah (Persian: محمد شاه; born Mohammad Mirza; 5 January 1808 – 5 September 1848) was the third Qajar shah of Iran from 1834 to 1848, having succeeded his grandfather Fath-Ali Shah. From a young age, Mohammad Mirza was under the tutelage of Haji Mirza Aqasi, a local dervish from Tabriz whose teachings influenced the young prince to become a Sufi-king later in his life. After his father Abbas Mirza died in 1833, Mohammad Mirza became the Crown Prince of Iran and was conferred the title of Governor of Azarbaijan. Not long after, Fath-Ali Shah died on his way to Shiraz, leading some of his sons—including Ali Shah Mirza and Hossein Ali Mirza—to revolt but Mohammad Shah, with the support of his grand vizier, Abol-Qasem Qa'em-Maqam, suppressed the rebellions and asserted his authority. (en)
- Mohammad Shah Qajar, född 1808, död 1848, den tredje shahen i den qajariska dynastin i Persien 1834–1848. Efter att Fath-Ali dött tvingades Mohammed först kämpa om tronen med sin farbror , som understöddes av den avlidne shahens förste vesir, Emir ed-Daula. Men den engelske ambassadören förskotterade Muhammed medel så att han kunde betala sina trupper, som sedan under engelsmannen Bethune fördes mot Teheran. Ali Mirza gjorde nu inte längre något allvarligt motstånd, och hans rådgivare avrättades. Då Mohammed avled i september 1848 efterträddes han av sin äldste son Nassredin Shah. (sv)
|
,_attributed_to_Mihr_'Ali,_Persia,_circa_1820.jpg){kind=link}
,_relating_to_the_Russo-Persian_Wars_of_1826-28,_Qajar_Persia,_dated_June-July_1827.jpg){kind=link}
,_attributed_to_Mihr_'Ali,_Persia,_circa_1820.jpg){kind=link}
,_relating_to_the_Russo-Persian_Wars_of_1826-28,_Qajar_Persia,_dated_June-July_1827.jpg){kind=link}
