| dbo:abstract
|
- Veïs (en llatí Veii, en grec antic Οὐηίοι) va ser una ciutat d'Etrúria. El seu nom, segons Sext Pompeu Fest, era d'origen osc i volia dir «carro de feina», però no hi altres proves per a aquesta etimologia. Entre els autors antics es donen diverses distàncies entre Veis i Roma. Dionís d'Halicarnàs diu que era a uns 100 estadis de la capital, i La Taula de Peutinger parla de 90. Titus Livi diu que era a la fita número 20 des de Roma. Es creu que estava situada al lloc que ara s'anomena , a uns 20 km al nord de l'antiga Roma, a la vora de la via Càssia. En aquell lloc s'han trobat restes de muralles i sepulcres, i senyals d'antics camins que sortien en diverses direccions. A més, es van descobrir, l'any 1810, pedres amb inscripcions relacionades exclusivament amb Veis i els veientins. Al començament de la història romana Veïs ja existia. L'historiador Eutropi l'anomena civitas antiquissima Italiae atque ditissima ('una ciutat d'Itàlia antiquíssima i riquíssima'). Estava separada del territori romà pel riu Albula (més tard, Tíber), en una època en què ni el Turó Vaticà ni el Janícul pertanyien a Roma. Veïs tenia el mont Soracte i Capena era una colònia de la ciutat que va esdevenir independent. Tenia al nord-oest el mont Ciminus i al sud el territori de Caere. El territori produïa vi, que era poc apreciat, segons el poeta Horaci. Dionís d'Halicarnàs diu que la ciutat era gran com Atenes i quasi més gran que Roma. Veïs va ser inicialment una república segurament aristocràtica, amb magistrats anuals electes, però va derivar cap a una monarquia electiva per a evitar les dissensions que es produïen en les eleccions anyals, però aquesta opció va provocar el rebuig d'altres ciutats etrusques confederades. Només es coneix el nom de tres reis: Tolumnius, Propertius i Morrius. La primera guerra coneguda és la que van lliurar contra Ròmul en resposta a la conquesta romana de Fidenae (Fidenes), colònia de Veïs. Els romans en van sortir victoriosos i els veians o veientins van tenir milers de baixes tant a la batalla com després, a la fugida, quan volien travessar el riu Tíber. Es van veure obligats a demanar la pau. Ròmul els va imposar el lliurament de part del territori (la part més propera a Roma coneguda com a Septem Pagi segurament perquè tenia set viles i abraçava probablement el Vaticà i el Janícul, el lliurament de les mines de sal de la boca del Tíber, i a més entregar 50 ostatges en garantia. Va signar a canvi una pau de 100 anys i el retorn dels presoners. El territori rebut va ser el lloc on es va establir la cinquena tribu romana, la tribu Romília o Romúlia, segons diu Varró. La pau no va durar 100 anys, ja que es va trencar al cap de 60 o 70 anys, durant el regnat de Tul·li Hostili. Fidenae, l'antiga colònia de Veïs que havia esdevingut colònia romana després de la pau de Ròmul, va trair els romans durant la guerra d'aquestos contra Alba Longa. Quan Roma va voler castigar la ciutat, Fidenae va cridar en ajut Veïs. El rei Tul·li Hostili va travessar el riu Anio amb un exèrcit i es va lliurar una sagnant batalla en un punt entre el riu i la ciutat de Fidenae, i la victòria va ser finalment per als romans. Tul·li Hostili va fer un vot, si guanyava la batalla, per instituir dotze sacerdots anomenats Salii perquè es dediquessin al culte dels déus Pavor (que personificava el terror) i Pal·lor o Palenes (la Pal·lidesa), per mostrar el que havia succeït a la batalla. La guerra es va renovar sota Anc Marci, iniciada per Veïs. Anc els va derrotar en dues batalles, la darrera de les quals va ser la decisiva i Veïs es va haver de rendir i lliurar tota la part dreta del riu Tíber (la comarca anomenada Silva Maesia). Anc va fundar la colònia d'Òstia a la boca del riu, per assegurar aquesta conquesta, segons diu Titus Livi. Una altra guerra es va travar entre Veis i Roma en temps de Tarquini Prisc, un emigrant etrusc establert a Roma, que ja s'havia destacat en les guerres del temps d'Anc Marci. Tarquinii estava ara en mans de Roma, però altres ciutats etrusques van donar suport a Veïs, cansades de les injustícies de Tarquini Prisc. Els romans van assolar el territori de Veïs i van derrotar la coalició enemiga a la ciutat d'Eretum, cosa que els va permetre reclamar la sobirania de tota Etrúria, deixant però a les ciutats els seus drets i privilegis. Es diu que va ser després d'aquesta victòrias quan Tarquini va introduir a Roma els dotze lictors i les seves fàscies, emblemes de la servitud de les dotze ciutats etrusques, i altres elements propis de la reialesa etrusca, segons Dionís d'Halicarnàs. Alguns autors han dubtat d'aquesta història perquè Titus Livi no en parla, però diu que sota Servi Tul·li, es va acabar la treva establerta entre les ciutats etrusques i Roma. Però la guerra que va seguir va ser cosa només de Veïs, i el seu resultat no es coneix prou bé. Quan Tarquini el Superb va ser expulsat de Roma, les ciutats etrusques el van voler restablir, i es va formar una lliga encapçalada per les ciutats de Tarquinii i Veïs. La primera batalla es va lliurar a Silvia Arsia, i no va ser decisiva, encara que els romans van reclamar una victòria dubtosa. Els etruscs van obtenir l'assistència de Porsenna rei (lars) de Clusium i, seguidament, van obtenir una completa victòria sobre els romans i van recuperar tots els territoris perduts des del temps de Ròmul. Però Porsenna va retornar aquest territoris als romans com a agraïment per haver acollit les restes de l'exèrcit etrusc dirigit pel seu fill Arrunt, després de la derrota d'Arícia. Veïs es va sentir molt molesta pel gest de Porsenna com a cap de la Lliga Etrusca, però no va fer res fins a l'any 483 aC, després de la seva mort. Es va iniciar una guerra fronterera que va durar un parell d'anys fins que el 481 aC, es va fer un congrés general dels etruscs i un gran nombre de ciutadans de totes les ciutats es van unir als de Veïs contra Roma. Inicialment Veïs en va sortir victoriosa, principalment per un motí dels soldats romans que es veien inferiors en nombre, però els insults dels etruscs el van enfurismar i van presentar batalla. El conflicte va ser llarg i sagnant i una vegada els etruscs, fins i tot, van ocupar el campament romà, que va ser recuperat pel valor de Titus Siccius, però que va provocar moltes pèrdues romanes, entre aquestes el cònsol Quint Fabi Vibulà i diversos tribuns i centurions, i els romans només van poder reclamar el triomf quan ell veians van abandonar el camp voluntàriament durant la nit. El cònsol sobrevivent, Marc Fabi Vibulà, va tornar a Roma i va refusar els honors del triomf i va dimitir, cosa que es va atribuir oficialment a les ferides rebudes durant la lluita. Per aquest temps, els veientins, veient que no podien vèncer els romans a camp obert, van adoptar un sistema de lluita nou: quan els romans s'acostaven, es retiraven a llocs fortificats, però quan els romans es retiraven tornaven a ocupar el camp, i dominaven el territori fins a la vora de Roma. La gens Fàbia, que havia donat molts cònsols a Roma i havia participat activament a les últimes guerres, es va oferir a la cuitat per resoldre el problema. El cònsol Cesó Fabi Vibulà, que era cònsol per tercera vegada, va oferir-se al senat per dirigir una guerra continuada i llarga amb les seves pròpies forces, sense demanar diners ni soldats, i es va acceptar la proposta. L'endemà, va fer els vots religiosos, va sortir de Roma i va fortificar la zona del riu Cremera (avui Valcha) amb els seus familiars, amics, esclaus i clients (uns 3.000 o 4.000 homes) probablement a la zona d'Osteria della Valchetta. Aquesta posició permetia als romans prevenir expedicions dels veientins i alhora fer incursions en territori de Veïs. Van rebutjar tots els atacs dels veientins i Veïs va demanar ajut a la Lliga etrusca. Quan les forces etrusques van atacar, els romans també van enviar en ajut un exèrcit regular dirigit pel cònsol Luci Emili Mamerc. Els romans van obtenir la victòria. Des de llavors, els Fabis es van fer més audaços en les seves incursions cap a Veïs, mantenint la fortalesa durant dos anys. Els veientins, cansats de les incursions, van simular una retirada i van fer caure als Fabis en una trampa. Cesó Fabi Vibulà va morir en una emboscada el 13 de febrer del 476 juntament amb molts membres de la seva família. Els etruscs, en conèixer la notícia, van avançar contra Roma i es van apoderar del turó Janícul, a tocar de la ciutat, van travessar el riu Tíber i van arribar fins a la porta avui anomenada Porta Maggiore. A la Porta Maggiore i a la Porta Col·lina, van tenir llocs els combats decisius i els atacants es van haver de retirar. L'any següent, Veïs, aliada als sabins, va ser derrotada sota les muralles de la seva mateixa ciutat pel cònsol Publi Valeri Publícola. La guerra es va acabar l'any següent, quan era cònsol Gneu Manli Vulsó, que va signar una treva de 40 anys amb Veïs, per la qual la ciutat havia de pagar a Roma un tribut en gra i diners. Però els 40 anys no es van respectar i, pocs anys després, es van reprendre les hostilitats, cap a l'any 442 aC, de moment van ser atacs de baixa intensitat, però que van degenerar en guerra oberta el 435 aC, en temps del rei (o Lars)Tolumnius, quan van instigar a la rebel·lió a la colònia romana de Fidenae. Com que els de Fidenae no pogueren canviar el seu compromís, Tolumnius els va obligar a matar els ambaixadors romans que havien estat enviats per demanar explicacions. Van seguir dues batalles no decisives; Veïs va rebre l'ajut de , però la coalició va ser derrotada en la decisiva batalla sota la muralla de Fidenae, en què va morir Tolumnius a mans del tribú militar Servi Corneli Cos. Tres anys després, la pesta es va declarar a Roma i Fidenae i Veïs van aprofitar-ho per a marxar contra la ciutat. Van acampar davant de la Porta Col·lina, però l'exèrcit romà, dirigit pel dictador Quint Servili Prisc Fidenat, els va obligar a retirar-se. Van ser perseguits i derrotats prop de Nomentum, i els romans van entrar a Fidenae. Després d'això, Veïs va negociar una treva que aviat van violar, quan van començar a fer incursions en territori romà l'any 427 aC i finalment van derrotar un exèrcit romà en què els tres tribuns no es van entendre. Fidenes es va tornar a revoltar, va matar tots els colons romans i va fer costat a Veïs, que també havia arreplegat un gran nombre de voluntaris etruscs. Roma va nomenar dictador Mamerc Emili Mamercí, que va marxar contra l'enemic acampat a la confluència entre l'Anio i el Tíber. Entre aquest lloc i Fidenae es va lliurar una batalla, en la qual finalment els romans van obtenir la victòria i van entrar a Fidenae perseguint l'enemic en fuita. Van saquejar i destruir la ciutat i van vendre els seus habitants com a esclaus. Veïs va negociar una treva de vint anys. En acabar la treva, els romans ja havien decidit sotmetre definitivament Veïs com havien fet amb Fidenae. L'exèrcit romà va assetjar la ciutat amb un exèrcit dirigit per sis tribuns militars. La Lliga etrusca, es va reunir a Fanum Voltumnae per determinat quin camí havien d'emprendre. Però Veïs havia tornat a elegir un rei, una persona rica i poderosa que era odiat pels etruscs per l'opressió i les seves formes imperioses de governar, però sobretot per haver impedit la realització de certs Jocs sagrats. Van decidir a l'assemblea que si el rei no era deposat no ajudarien als de Veïs. La ciutat no es va atrevir a deposar-lo i es va quedar sola davant els romans. Van aconseguir resistir el setge durant deu anys i, per primera vegada, els soldats romans van combatre també a l'hivern i van haver de rebre un sou regular (stipendio). Capena, Falisci i Tarqinii van intentar deslliurar la ciutat sense èxit. Quan els romans ja pensaven a retirar-se, va passar, segons la llegenda, una cosa extraordinària: les aigües del llac Albanus van començar a inundar la regió. Van consultar l'oracle de Delfos, que va predir que la ciutat seria ocupada quan les aigües s'aturessin sense arribar al mar. Els romans van fer un canal subterrani que arribava fins a la ciutat i la van poder ocupar. El dictador Marc Furi Camil, que havia dirigit la construcció del túnel, va entrar a la ciutat, mentre els etruscs d'altres ciutats (Allia) eren atacats pels gals cisalpins i no podien enviar ajut. Una vegada el pas soterrani va arribar sota la ciutat, el dictador va ordenar una distracció amb atacs per diferents punts i les tropes, a través del pas, van sortir prop del temple de Juno, deïtat tutelar de Veïs, i van agafar els veians entre dos focs. Van aconseguir d'obrir les portes i els romans van entrar. A continuació hi va haver una massacre i van saquejar la ciutat. Tots els habitants que no van morir van ser venuts com esclaus. Tot això passava l'any 396 aC. La imatge de Juno de Veïs va ser portada a Roma i instal·lada al mont Aventí, on es va construir un temple que va existir fins al segle iv. El territori de Veïs es va dividir entre els ciutadans de Roma a raó de set jugeres per cap. Després d'un debat, es va decidir no repoblar la ciutat, però els edificis no van ser destruïts, i així, quan els gals van atacar Roma, després de la Batalla de l'Àl·lia, les edificacions van servir de refugi als ciutadans romans i un cop passat el perill, es va ratificar que no seria repoblada, l'any 389 aC. Alguns romans als que havien destruït les seves cases a Roma, van decidir quedar-se a la ciutat, fins que un senatus consultum els va obligar a sortir sota amenaça de pena capital. Veïs, deserta, va caure en decadència. Juli Cèsar va instal·lar al territori una colònia militar l'any 45 aC. Sembla que també es va establir una colònia a la mateixa ciutat, que existia al temps de la Tercera Guerra Civil Romana quan va ser objecte d'un assalt. La població es va tornar a dispersar i la colònia no es va restablir fins al temps d'August, ja a començaments del segle i, quan es va constituir el municipi Augustus Veiens, que segurament no es refereix a l'antiga ciutat sinó a la sorgida de la colònia militar. El municipi encara existia en temps de Constanci Clor, i només apareix després a la Taula de Peutinger i a la Cosmologia de Ravenna del segle vii i probablement els llombards la van destruir. Es va construir un castell en aquell lloc lloc al segle xi, que s'anomenava La Isola i avui es diu Isola Farnese. (ca)
- ڤيو هي بلدية تقع في العاصمة تورينو في منطقة بيدمونت الإيطالية, وتقع على بعد حوالي 30 كيلومترا (19 ميل) شمال غرب تورينو. كانت ساحة فيو المركزية تحتوي على تمثال خشبي لبينوكيو ، يبلغ ارتفاعه 6.53 مترًا ويزن حوالي 4000 كيلوجرام حيث تمت إزالته فيما بعد. (ar)
- Veje (latinsky: Veii) byly ve starověku považovány za nejbohatší město z etruské ligy. Leží v Itálii, cca 16 km severozápadně od Říma na řece , přítoku Tibery. Bylo zničeno Římem na počátku 4. století př. n. l.. Město leželo na jižní hranici Etrurie. Největší rozkvět města, jehož hospodářství bylo postaveno na obchodu a zemědělství, spadá do 7. až 6. století př. n. l.. Díky své blízkosti měly Veje velký kulturní vliv na Řím, což dokládají pozůstatky chrámu na Kapitolu z doby etruské nadvlády. Jako etruský post nejbližší starověkému Římu se střídavě nacházelo v konfliktu se svým sousedem. Vzrůst římské moci zablokoval spojení města s námořním obchodem a současně připravoval Veje o zemědělskou půdu. Již v první polovině 5. století př. n. l. začalo mezi Vejemi a Římem docházet k ostrým střetům. Pololegendární charakter má římská pověst o výpravě 300 příslušníků rodu proti Vejím, která skončila naprostým nezdarem a smrtí pro všechny členy výpravy. Postupně se však síly začaly vyrovnávat. K dalšímu střetu došlo v druhé polovině 5. století př. n. l. (438). Veje se tehdy spojily s latinským městem . Boje provázely krutosti na obou stranách. Přes dílčí úspěchy Vejí a jejich spojence bylo město Fideny zničeno a Řím zvítězil. Válka skončila roku 426 mírovou smlouvou na 20 let. Veje však zůstaly oslabeny. Roku 406 př. n. l. vypukl konflikt znovu. Římské vojsko oblehlo Veje, které po desetiletém obklíčení padlo roku 396 př. n. l.. Pro Řím to bylo významné vítězství, a proto se zachovalo množství pověstí o tomto boji. Vyzdvihován byl římský velitel Camillus, který ukončil obléhání podkopáním tunelu pod hradbami města.. Obyvatelé města byli Římany prodáni do otroctví nebo pobiti a území města připadlo Římu. Zemědělská půda byla rozdělena mezi římské občany. Tím město zaniklo. Ve vykopávkách byly nalezeny hliněné pálené kolorované sochy bohů (Apollón, Hermés, a.j.) a hodnotné nástěnné malby. (cs)
- Οι Βήιοι (Λατινικά Veius και Veii, Ιταλικά: Veio) ήταν σημαντική ετρουσκική πόλη 16 χιλιόμετρα (9,9 μίλια) Β.ΒΔ. της Ρώμης, στην Ιταλία. Η θεση της βρίσκεται στη ζώνη Ίζολα Φαρνέζε χωριό διοικητικής υποδιαίρεσης του δήμου της Ρώμης, στην επαρχία της Ρώμης. Πολλές αρχαιολογικές θέσεις που σχετίζονται τους Βηίους, ως πόλη-κράτος βρίσκονται επίσης στο Φορμέλλο έναν άλλο δήμο της επαρχίας της Ρώμης, ακριβώς στα βόρεια. Το Φορμέλο έλαβε το όνομά του από τα κανάλια αποστράγγισης δημιουργήθηκε για πρώτη φορά από τους Βηίους. Οι Βήιοι ήταν η πλουσιότερη πόλη της ετρουσκικής συμμαχίας, στα νότια σύνορα της Ετρουρίας και το μεγαλύτερο κέντρο παραγωγής πήλινων ειδωλίων στην Ετρουρία τον 6ο ΠΚΕ αι.. Βρισκόταν εναλλάξ σε πόλεμο και σε συμμαχία με τη Ρώμη για πρισσότερα από 300 χρόνια. Τελικά κατακτήθηκε από τον Ρωμαίο στρατηγός Κάμιλλος το 396 Π.Χ.. Οι Βήιοι συνέχισαν να κατοικούνται και μετά την κατάληψή τους από τους Ρωμαίους, αλλά η πόλη παρήκμασε ως αστικό κέντρο. (el)
- Veji (etruskisch Veia, lateinisch Veii, altgriechisch Οὐηίοι Ouēioi; heute Veio beim römischen Stadtteil Isola Farnese) war eine wichtige antike etruskische Stadt; sie lag am Cremera, einem Nebenfluss des Tiber, 18 Kilometer nordnordwestlich von Rom und ist aus Siedlungen der Villanovakultur entstanden. In der Blütezeit der etruskischen Kultur hatte Veji mehrere tausend Einwohner. Als mächtiges Mitglied des Zwölfstädtebunds führte es dauerhaft Krieg mit der Römischen Republik. Rom geriet in Gefahr, im Schatten Vejis zu verschwinden. Ostia, Anlieferungspunkt für Salz, und der Tiber als wichtiger Transport- und Handelsweg waren für beide Städte ökonomisch lebenswichtig, Konflikte also unvermeidlich. Auf Seiten der Römer tat sich gegen Ende dieses Krieges vor allem Marcus Furius Camillus hervor. Wie bei Livius zu lesen ist, bewegte er die Römer dazu, durch die in die Stadt führenden Wassertunnel in Veii einzudringen und so die Belagerung zu umgehen (Liv 5, 19, 10). So konnten sie im Jahr 396 v. Chr. den zehn Jahre währenden Krieg beenden. Die Stadt wurde zerstört, die Einwohner versklavt, der Grund und Boden zum ager publicus erklärt. Zur Zeit des Kaisers Augustus gründete man Veii als municipium neu, im 5. Jahrhundert wurde die Stadt dann aber endgültig verlassen. Auffällig ist, dass die Beschreibung der Belagerung Veiis bei Livius große Ähnlichkeit aufweist zur Geschichte um die Belagerung von Troja, wie sie Homer schildert. Die Stadt blieb bekannt durch Aufzeichnungen von Dionysios von Halikarnassos und von Titus Livius, aber die Bedeutung und Macht geriet in Vergessenheit. Das Areal der Stadt selbst, deren Ruinen zum Teil auf das 6. Jahrhundert v. Chr. zurückgehen, liegt auf einem Plateau, das von einer teilweise sogar noch gut erhaltenen Mauer aus Tuffstein aus dem 5. Jahrhundert v. Chr. umgeben ist. Eine technische Meisterleistung ist der in den Fels geschlagene Wassertunnel (Ponte Sodo), der ebenfalls bereits aus dem 6. Jahrhundert v. Chr. stammt. Im Südosten befindet sich ein befestigter Hügel, außerhalb der Stadt im Nordosten das Portonaccio-Heiligtum, das (Apollon) und Menrva (Minerva) geweiht war. Vom Dach eines Tempels innerhalb einer Umfriedung stammen die berühmten Terrakottaplastiken des Museo Nazionale Etrusco di Villa Giulia in Rom. Für diese Art der Plastik, insbesondere der Großplastik aus der Zeit um 500 v. Chr., war Veji berühmt; sie gilt als Hauptbeitrag der Stadt zur Kunst. Zu diesen Zeugnissen gehört die Statue des Apollon von Veji (ebenfalls in der Villa Giulia), der Kopf des Turms (Hermes) und eine Göttin mit einem Knaben. Es wird vermutet, dass mit diesen Plastiken der Name des Bildhauers Vulca verbunden ist. Aus der zweiten Zeit Vejis stammt die Statue des Kaisers Tiberius, die sich nun im Vatikan befindet. Außerhalb der Reste der Stadt wurden Tumuli gefunden, große Nekropolen, ausgemalte etruskische Gräber, die in den Fels geschnitten sind, darunter als berühmteste die Tomba delle Anatre (Grab der Enten) und die Tomba Campana, entdeckt 1843, ein Grab mit den ältesten bekannten etruskischen Fresken aus der Zeit zwischen 650 und 600 v. Chr. (de)
- Veii (latinez Veii edo Veius; italieraz: Veio), antzinaroan, hiri etrusko garrantzitsu bat izan zen, Erromatik 16 kilometro inguru ipar-iparmendebalderantz zegoena, Italian. Egungo Formello herrian dago, Erromako probintzian. (eu)
- Véies (prononcer [ve.i]), en étrusque Veis, en latin Veii ou Veius, en italien Veio, est une des douze plus importantes cités étrusques, fondée à ce qui semble au IXe siècle av. J.-C. et située à la frontière sud de l'Étrurie, à 15 km au nord-ouest de Rome, dans les limites du Parc Régional de Véies, sur la commune de Formello. Au VIIIe siècle av. J.-C. elle entre en compétition avec Rome pour le contrôle du Septem pagi et des salines (Campus salinarum) dont sa prospérité dépendait, pour finir conquise par le général romain Marcus Furius Camillus, dit Camille, en 396 av. J.-C., après un siège de dix ans. Refondée comme colonie romaine au Ier siècle av. J.-C. et transformée en municipe par l'empereur Auguste (Municipium Augustum Veiens), l'étendue et l'importance de la ville durant l'époque romaine furent cependant beaucoup moins importantes qu'à l'époque étrusque, et elle fut définitivement abandonnée au IVe siècle. Elle est définie comme pulcherrima urbs (« très belle ville ») par Tite-Live, et considérée par Denys d'Halicarnasse comme « la plus puissante des villes tyrrhéniennes » et « aussi puissante qu'Athènes ». Elle est un grand centre politique et culturel de l'Italie centrale aux VIIe et VIe siècles av. J.-C. avec Caere (Cerveteri), et la plus peuplée de l’Étrurie méridionale. Elle comporte également de nombreuses boutiques artisanales de l'art étrusque et développe une école de coroplathie dont l'artiste le plus célèbre est Vulca, qui a notamment réalisé les sculptures du temple de Jupiter capitolin à Rome. Selon les connaissances archéologiques actuelles, c'est cette ville qui a introduit en Italie l'usage de peintures dans les tombes (telles celles de « Leoni Ruggenti » (vers 690 av. J.-C.) et « tomba delle Anatre » (vers 670 av. J.-C.), situées autour du plateau de Véies et considérées comme les plus anciennes de la péninsule Italienne). La cité alterna entre guerres et alliances avec Rome pendant plus de trois cents ans, avant d'être conquise par ces derniers. Elle est alors appelée « Véies romaine » par opposition à « Véies étrusque » dans la littérature scientifique. La cité fut redécouverte au XVIIe siècle par Raffaello Fabretti. Dans le Parco di Veio restent des ruines d'un temple, des tumulus et des tombes taillées dans le tuf, la plus célèbre étant la Tombe Campana découverte en 1843. Restent aussi de longs tunnels conduisant sous la ville, ce qui peut corroborer la version de Tite-Live qui écrit que les Romains se sont introduits dans la cité par des tunnels creusés par eux. (fr)
- Veyes (en latín Veii o Veius) fue en la antigüedad una importante ciudad etrusca, situada a 16 km al NNO de Roma, en Italia. Se halla en la actual comuna de Formello, en la provincia de Roma. (es)
- Veii (juga disebut Veius; bahasa Italia: Veio) adalah sebuah situs Etruska yang terletak di batas selatan Etruria dan hanya sekitar 16 km di sebelah barat laut kota Roma, Italia. Veii pernah menjadi kota terkaya di antara anggota . Situs ini pernah berperang dan juga bersekutu dengan Kerajaan Romawi dan kemudian Republik Romawi dalam rentang waktu 300 tahun. Kota ini akhirnya jatuh ke tangan pasukan jenderal Camillus seusai pertempuran yang berlangsung pada tahun 396 SM. Veii masih dihuni setelah direbut oleh Romawi. Situs ini kini merupakan daerah yang dilindungi, dan merupakan bagian dari Parco di Veio yang dibentuk oleh pemerintah daerah Lazio pada tahun 1997. (in)
- Veii (also Veius; Italian: Veio) was an important ancient Etruscan city situated on the southern limits of Etruria and 16 km (9.9 mi) north-northwest of Rome, Italy. It now lies in Isola Farnese, in the comune of Rome. Many other sites associated with and in the city-state of Veii are in Formello, immediately to the north. Formello is named after the drainage channels that were first created by the Veians. Veii was the richest city of the Etruscan League. It was alternately at war and in alliance with the Roman Kingdom and later Republic for over 300 years. It eventually fell in the Battle of Veii to Roman general Camillus's army in 396 BC. Veii continued to be occupied after its capture by the Romans. The site is now a protected area, part of the Parco di Veio established by the regional authority of Lazio in 1997. (en)
- ウェイイ（Veii、Veius）は、ローマの北北西16kmの地点にあったエトルリア人の重要な古代都市。イタリア語ではヴェイオ (Veio) と呼ぶ。現在のローマ県ローマ市の第20区にあるイソラ・ファルネーゼという集落付近にあたる。都市国家ウェイイと関連の深い遺跡はローマのすぐ北でローマ県の別のコムーネであるフォルメッロにもある。フォルメッロの名は、ウェイイ人が建設した排水路に因んでいる。 ウェイイはエトルリアの南端に位置する裕福な都市だった。300年以上にわたって共和政ローマと戦争と同盟を繰り返した。最終的に紀元前396年、ローマのマルクス・フリウス・カミルスの軍がウェイイを陥落。その後もローマ支配下でウェイイは存続し、トランクィッルスによればリウィア・ドルシッラの邸宅もそこにあった。間もなくウェイイはローマに同化し、学術文献ではそれまでを "Etruscan Veii"、それ以降を "Roman Veii" として区別する。ローマ帝国時代には Municipium Augustum Veiens と呼ばれた。ウェイイは彫刻で有名であり、ティベリウス像（現在はバチカンにある）、Apollo of Veii（ヴィラ・ジュリア国立博物館所蔵）などが特に知られている。ローマが征服した後、ウェイイは徐々に衰退していった。中世になるまでに廃墟と化し、価値のあるものは全て持ち去られた。最終的に耕地となって忘れ去られていたが、17世紀の古代史研究家 Raffaello Fabretti が再発見した。 都市の遺構以外に神殿と思われる遺構も見つかっている。また石工の跡のある墳丘墓や墓も見つかっている。1843年に発見された石室墓 Grotta Campana からは現存する最古のエトルリア式フレスコが見つかっている。市内の丘に通じる長いトンネルも見つかっており、リウィウスがウェイイとの戦いでローマが勝利した要因にあげたトンネルを使った奇襲の証拠ではないかと言われている。 (ja)
- Veii (Veio in het Italiaans) was in de Oudheid een Etruskische stad. Het lag zo'n 18 kilometer ten noorden van Rome. De archeologische site ligt nu in een beschermd natuurgebied, het Parco di Veio, dat in 1997 werd opgericht door de regio Lazio. Veii is waarschijnlijk ontstaan in de negende en achtste eeuw v.Chr. uit een samensmelting van enkele kleinere nederzettingen. Het vormde een voortdurende dreiging voor het zich ontwikkelende Rome, en andersom. Aan het begin van de vijfde eeuw v.Chr. kwam het tot een ernstig conflict toen de Romeinen volgens Veii zich te provocerend opstelden door een stelling dicht bij hun grondgebied te bouwen. In de daarop volgende slag was Veii overwinnaar en kon het Rome tot op enkele kilometers naderen. Het tij keerde echter al snel en 406 v.Chr. begon Rome aan het beleg van Veii. Volgens de legende duurde het beleg 10 jaar en het werd volgens Titus Livius beëindigd door een list. Er werd een tunnel gegraven onder de muur van Veii en Romeinse indringers wisten de verdedigers van Veii in de rug aan te vallen. Nadat ze de poorten hadden geopend lieten ze hun medeaanvallers binnen en veroverden ze de stad. De behandeling door de Romeinen van de bewoners van Veii was genadeloos. Hun stad werd grotendeels verwoest en velen werden gedood. De rest werd als slaaf verkocht. Het ontvolkte gebied werd verdeeld onder de eigen Romeinse bevolking. In het begin van de negentiende eeuw werden de resten van Veii ontdekt. Een aantal graven werd blootgelegd waaronder dat van Campana: waarschijnlijk het graf met het oudste fresco in Etrurië. In de twintigste eeuw werd de tempel van Portonaccio ontdekt met het beroemde terracotta beeld van de Apollo van Veii (soms Apollo van Vulca genaamd) en het beeld van de Moeder met kind. (nl)
- Veio (in latino Veii) fu un'importante città etrusca, situata nel centro della penisola italiana le cui rovine sono situate presso il borgo medievale di Isola Farnese, circa 15 km a N-O di Roma, all'interno dei confini del Parco regionale di Veio nella Valle del Tevere. Sorta non lontano dalla riva destra del Tevere durante il X secolo a.C., entrò fin dall'VIII secolo a.C. in competizione con Roma per il controllo dei septem pagi e delle saline alla foce del fiume (campus salinarum), da cui dipendeva parte della sua prosperità. Fu conquistata dai Romani dopo un lungo assedio all'inizio del IV secolo a.C. (data tradizionale: 396 a.C.), rifondata come colonia romana durante il I secolo a.C. e trasformata in municipio da Augusto (Municipium Augustum Veiens). L'estensione e l'importanza della città romana furono tuttavia assai minori rispetto al periodo etrusco. Fu definitivamente abbandonata, in base a quanto suggerito dai dati archeologici ed epigrafici, durante il IV secolo d.C. Definita pulcherrima urbs ("città splendida") dallo storico latino Tito Livio, considerata da Dionigi "la più potente città dei Tirreni" al tempo di Romolo e "grande quanto Atene", fu tra i maggiori centri politici e culturali dell'Italia centrale in particolare tra il VII ed il VI secolo a.C. e con Caere (Cerveteri) la più popolosa città dell'Etruria meridionale. Sede di fiorenti botteghe artigiane già in epoca orientalizzante, sviluppò durante l'età arcaica una rinomata scuola di coroplastica (scultura in terracotta) il cui più celebre esponente fu l'etrusco Vulca, chiamato a realizzare le sculture acroteriali del Tempio di Giove Capitolino a Roma. Stando alle attuali conoscenze archeologiche fu anche la città che introdusse in Italia l'uso di decorare con pitture le pareti delle tombe a camera: la Tomba dei Leoni Ruggenti (circa 690 a.C.) e la Tomba delle Anatre (circa 670 a.C.), rinvenute nelle necropoli poste attorno all'altopiano, sono considerati gli esempi più antichi dell'intera penisola. L'area della città antica riveste oggi grande interesse storico e naturalistico ed è oggetto di indagini archeologiche da parte di istituzioni sia italiane che estere. Il fascino dei luoghi l'ha resa inoltre meta di escursioni da parte di turisti e cittadini romani, in particolare durante i giorni festivi. Mappa della città di Veio di William Gell (1846)Mappa della città di Veio di George Dennis (1848) (it)
- Weje (łac. Veii, wł. Veio) – jedno z 12 potężnych miast-państw etruskich. Leżało ok. 20 km na północ od Rzymu. Swoją świetność przeżyło w VIII–VI wiekach p.n.e. W V wieku p.n.e. istniała tam szkoła rzeźbiarska. Jej głównym przedstawicielem był rzeźbiarz Wulka. Przez długi czas Weje toczyły wojny z Rzymem. Ostatecznie przegrały je w 396 p.n.e. i zostały zburzone przez dyktatora Marka Furiusza Kamillusa. Zapoczątkowało to ekspansję rzymską na tereny Etrurii, zaś Weje stopniowo się wyludniały. Od 1916 w rejonie prowadzone były wykopaliska. Pozwoliły one odkryć m.in.:
* resztki murów dwóch świątyń;
* ruiny domów mieszkalnych;
* urządzenia wodociągowe i cysterny;
* rzeźby terakotowe w na terenie świątynnym, m.in. tzw. Apollo z Wejów, emblematyczne dzieło sztuki etruskiej;
* nekropolie położone wokół miasta, w tym tzw. , gdzie niektóre pokryte są najstarszymi w Etrurii malowidłami ściennymi. (pl)
- Ве́йи (лат. Veii) — древний город этрусков на реке в Лации (18 км севернее Рима). Существовал со времени виллановской культуры (X век до н.э.) как важный центр Средней Италии; входил в этрусский союз. До установления республики в VI веке до н. э. городом управляли цари: Моррий, Ларс Толумний и иные. С V века до н. э. римляне, подстрекаемые родом Фабиев (которые имели земли в округе), вели за контроль богатого солью устья Тибра (а также пограничных Фиден) войны против Вей, закончившиеся разрушением города в 396 году до н. э. и порабощением его жителей. Из камней разрушенного города частично сложена Сервиева стена в Риме. Соперничество с Вейями оставило заметный след в римской истории. Богиня Уни, считавшаяся покровительницей поверженного соперника, вошла в капитолийскую триаду под именем Юноны. Секст Проперций писал: Древние Вейи, когда-то и вы называлися царством,Гордо на форуме здесь трон золочёный стоял,Нынче поёт среди стен лишь унылая дудка пастушья,Зреют на ваших костях в поле широком хлеба. Октавиан Август распорядился восстановить Вейи. Провинциальный город, стоявший на этом месте в I-IV веках нашей эры, занимал лишь часть прежней городской территории. Раскопки XIX-XX веков вскрыли акрополь с остатками крепостных стен и домами, храм VI века до н. э., большой бассейн, замечательные этрусские скульптуры Аполлона и Гермеса, множество погребений, самое интересное из которых (в гроте Кампана) содержит древние этрусские фрески. Колонны и иные сполии из развалин города были использованы при строительстве в Риме палаццо Ведекинд. (ru)
- Veios (em latim: Veii) foi uma antiga cidade etrusca, situada na atual Isola Farnese, a 16 quilômetros a noroeste de Roma. Foi o maior centro de fabricação de esculturas de terracota da Etrúria no século VI a.C., com Vulca, segundo Plínio, o Velho, se notabilizando como o escultor das estátuas do Templo de Júpiter Máximo no Capitólio. Foi hegemônica sobre Roma nos séculos VII e VI, mas após várias guerras terminou parcialmente destruída em 396 a.C.. Foi repovoada pelos romanos e sob o imperador Augusto, em 2 a.C., tornar-se-ia município. Até o século III, foi centro religioso. (pt)
- Veji, beläget 16 km från Rom och var den etruskiska stad som låg närmast Rom. Efter ett 11-årigt krig erövrades Veji år 396 f.Kr. av Marcus Furius Camillus; under detta krig infördes enligt historieskrivaren Titus Livius seden att betala krigsfolket sold. Genom denna seger kunde romarna framflytta sitt välde i Etrurien ända till trakten av Viterbo. Enligt traditionen låg Veji länge i krig med Rom, som långsamt trängde motståndaren tillbaka och berövade den kontrollen över salinerna vid Tibermynningen och flodövergången över Tibern vid Fidenae. Stadens huvudgudinna Juno "utkallades" och flyttade till Rom, varpå staden ödelades och dess område delades upp på fyra romerska tribus. Vejis stadsområde är mycket vidsträckt, men de arkeologiska fynden har huvudsakligen gjorts längs stadsplatåns periferi. Stora Villanovanekropoler visar att det låg byar på platsen under järnåldern. Från den etruskiska stadens tid finns magra rester av stadsmur, port och tempel vid platåns västliga ända. En av de mer berömda etruskiska kammargravarna, , ligger vid Veji. (sv)
- Веї (лат. Veji, італ. Veio) — стародавнє прикордонне місто етрусків на північ від Риму (прибл. 16 км), що було розташоване на Кремері — притоці Тибра. Існувало з часу Віланової культури, як важливий центр Середньої Італії. За легендою його заснував син Нептуна Алез. З V століття до н. е. римляни систематично вели війни проти міста Веї, що закінчилися руйнуванням міста у 396 до н. е армією римського полководця Камілла. До руйнування римлянами був найбільшим містом Європи з населенням близько 350 тис. осіб. Пізніше місто було відновлено імператором Августом. Розпочаті у XIX ст. розкопки розкрили акрополь з залишками фортечних стін і будинками, храм VI ст. до н. е., великий басейн, чудові етруські скульптури Аполлона і Гермеса, безліч поховань. У наші дні це місце є захищеною територією, частиною парку Вейо, заснованого регіональною владою Лаціо в 1997 році. Знаходиться на Ізола Фарнезе, в комуні Рим. Багато інших об'єктів, пов'язаних із містом-державою Вей, знаходяться у Формелло, на півночі. (uk)
- 維愛（義大利語：Veio）是一個重要的古伊特拉斯坎文明城市遺跡，位於羅馬西北16 km（9.9 mi）。維愛曾是伊特拉斯坎聯盟最富裕的城市。西元前396年的維愛圍城戰之後，維愛成為古羅馬的一部分。1997年開始，維愛成為考古保護區。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- ڤيو هي بلدية تقع في العاصمة تورينو في منطقة بيدمونت الإيطالية, وتقع على بعد حوالي 30 كيلومترا (19 ميل) شمال غرب تورينو. كانت ساحة فيو المركزية تحتوي على تمثال خشبي لبينوكيو ، يبلغ ارتفاعه 6.53 مترًا ويزن حوالي 4000 كيلوجرام حيث تمت إزالته فيما بعد. (ar)
- Veii (latinez Veii edo Veius; italieraz: Veio), antzinaroan, hiri etrusko garrantzitsu bat izan zen, Erromatik 16 kilometro inguru ipar-iparmendebalderantz zegoena, Italian. Egungo Formello herrian dago, Erromako probintzian. (eu)
- Veyes (en latín Veii o Veius) fue en la antigüedad una importante ciudad etrusca, situada a 16 km al NNO de Roma, en Italia. Se halla en la actual comuna de Formello, en la provincia de Roma. (es)
- Veios (em latim: Veii) foi uma antiga cidade etrusca, situada na atual Isola Farnese, a 16 quilômetros a noroeste de Roma. Foi o maior centro de fabricação de esculturas de terracota da Etrúria no século VI a.C., com Vulca, segundo Plínio, o Velho, se notabilizando como o escultor das estátuas do Templo de Júpiter Máximo no Capitólio. Foi hegemônica sobre Roma nos séculos VII e VI, mas após várias guerras terminou parcialmente destruída em 396 a.C.. Foi repovoada pelos romanos e sob o imperador Augusto, em 2 a.C., tornar-se-ia município. Até o século III, foi centro religioso. (pt)
- 維愛（義大利語：Veio）是一個重要的古伊特拉斯坎文明城市遺跡，位於羅馬西北16 km（9.9 mi）。維愛曾是伊特拉斯坎聯盟最富裕的城市。西元前396年的維愛圍城戰之後，維愛成為古羅馬的一部分。1997年開始，維愛成為考古保護區。 (zh)
- Veïs (en llatí Veii, en grec antic Οὐηίοι) va ser una ciutat d'Etrúria. El seu nom, segons Sext Pompeu Fest, era d'origen osc i volia dir «carro de feina», però no hi altres proves per a aquesta etimologia. Entre els autors antics es donen diverses distàncies entre Veis i Roma. Dionís d'Halicarnàs diu que era a uns 100 estadis de la capital, i La Taula de Peutinger parla de 90. Titus Livi diu que era a la fita número 20 des de Roma. Es creu que estava situada al lloc que ara s'anomena , a uns 20 km al nord de l'antiga Roma, a la vora de la via Càssia. En aquell lloc s'han trobat restes de muralles i sepulcres, i senyals d'antics camins que sortien en diverses direccions. A més, es van descobrir, l'any 1810, pedres amb inscripcions relacionades exclusivament amb Veis i els veientins. (ca)
- Veje (latinsky: Veii) byly ve starověku považovány za nejbohatší město z etruské ligy. Leží v Itálii, cca 16 km severozápadně od Říma na řece , přítoku Tibery. Bylo zničeno Římem na počátku 4. století př. n. l.. Město leželo na jižní hranici Etrurie. Největší rozkvět města, jehož hospodářství bylo postaveno na obchodu a zemědělství, spadá do 7. až 6. století př. n. l.. Díky své blízkosti měly Veje velký kulturní vliv na Řím, což dokládají pozůstatky chrámu na Kapitolu z doby etruské nadvlády. Jako etruský post nejbližší starověkému Římu se střídavě nacházelo v konfliktu se svým sousedem. (cs)
- Οι Βήιοι (Λατινικά Veius και Veii, Ιταλικά: Veio) ήταν σημαντική ετρουσκική πόλη 16 χιλιόμετρα (9,9 μίλια) Β.ΒΔ. της Ρώμης, στην Ιταλία. Η θεση της βρίσκεται στη ζώνη Ίζολα Φαρνέζε χωριό διοικητικής υποδιαίρεσης του δήμου της Ρώμης, στην επαρχία της Ρώμης. Πολλές αρχαιολογικές θέσεις που σχετίζονται τους Βηίους, ως πόλη-κράτος βρίσκονται επίσης στο Φορμέλλο έναν άλλο δήμο της επαρχίας της Ρώμης, ακριβώς στα βόρεια. Το Φορμέλο έλαβε το όνομά του από τα κανάλια αποστράγγισης δημιουργήθηκε για πρώτη φορά από τους Βηίους. (el)
- Veji (etruskisch Veia, lateinisch Veii, altgriechisch Οὐηίοι Ouēioi; heute Veio beim römischen Stadtteil Isola Farnese) war eine wichtige antike etruskische Stadt; sie lag am Cremera, einem Nebenfluss des Tiber, 18 Kilometer nordnordwestlich von Rom und ist aus Siedlungen der Villanovakultur entstanden. In der Blütezeit der etruskischen Kultur hatte Veji mehrere tausend Einwohner. Auffällig ist, dass die Beschreibung der Belagerung Veiis bei Livius große Ähnlichkeit aufweist zur Geschichte um die Belagerung von Troja, wie sie Homer schildert. (de)
- Véies (prononcer [ve.i]), en étrusque Veis, en latin Veii ou Veius, en italien Veio, est une des douze plus importantes cités étrusques, fondée à ce qui semble au IXe siècle av. J.-C. et située à la frontière sud de l'Étrurie, à 15 km au nord-ouest de Rome, dans les limites du Parc Régional de Véies, sur la commune de Formello. Au VIIIe siècle av. J.-C. elle entre en compétition avec Rome pour le contrôle du Septem pagi et des salines (Campus salinarum) dont sa prospérité dépendait, pour finir conquise par le général romain Marcus Furius Camillus, dit Camille, en 396 av. J.-C., après un siège de dix ans. Refondée comme colonie romaine au Ier siècle av. J.-C. et transformée en municipe par l'empereur Auguste (Municipium Augustum Veiens), l'étendue et l'importance de la ville durant l'époque (fr)
- Veii (juga disebut Veius; bahasa Italia: Veio) adalah sebuah situs Etruska yang terletak di batas selatan Etruria dan hanya sekitar 16 km di sebelah barat laut kota Roma, Italia. Veii pernah menjadi kota terkaya di antara anggota . Situs ini pernah berperang dan juga bersekutu dengan Kerajaan Romawi dan kemudian Republik Romawi dalam rentang waktu 300 tahun. Kota ini akhirnya jatuh ke tangan pasukan jenderal Camillus seusai pertempuran yang berlangsung pada tahun 396 SM. Veii masih dihuni setelah direbut oleh Romawi. (in)
- Veii (also Veius; Italian: Veio) was an important ancient Etruscan city situated on the southern limits of Etruria and 16 km (9.9 mi) north-northwest of Rome, Italy. It now lies in Isola Farnese, in the comune of Rome. Many other sites associated with and in the city-state of Veii are in Formello, immediately to the north. Formello is named after the drainage channels that were first created by the Veians. The site is now a protected area, part of the Parco di Veio established by the regional authority of Lazio in 1997. (en)
- Veio (in latino Veii) fu un'importante città etrusca, situata nel centro della penisola italiana le cui rovine sono situate presso il borgo medievale di Isola Farnese, circa 15 km a N-O di Roma, all'interno dei confini del Parco regionale di Veio nella Valle del Tevere. Sorta non lontano dalla riva destra del Tevere durante il X secolo a.C., entrò fin dall'VIII secolo a.C. in competizione con Roma per il controllo dei septem pagi e delle saline alla foce del fiume (campus salinarum), da cui dipendeva parte della sua prosperità. Fu conquistata dai Romani dopo un lungo assedio all'inizio del IV secolo a.C. (data tradizionale: 396 a.C.), rifondata come colonia romana durante il I secolo a.C. e trasformata in municipio da Augusto (Municipium Augustum Veiens). L'estensione e l'importanza della (it)
- ウェイイ（Veii、Veius）は、ローマの北北西16kmの地点にあったエトルリア人の重要な古代都市。イタリア語ではヴェイオ (Veio) と呼ぶ。現在のローマ県ローマ市の第20区にあるイソラ・ファルネーゼという集落付近にあたる。都市国家ウェイイと関連の深い遺跡はローマのすぐ北でローマ県の別のコムーネであるフォルメッロにもある。フォルメッロの名は、ウェイイ人が建設した排水路に因んでいる。 ウェイイはエトルリアの南端に位置する裕福な都市だった。300年以上にわたって共和政ローマと戦争と同盟を繰り返した。最終的に紀元前396年、ローマのマルクス・フリウス・カミルスの軍がウェイイを陥落。その後もローマ支配下でウェイイは存続し、トランクィッルスによればリウィア・ドルシッラの邸宅もそこにあった。間もなくウェイイはローマに同化し、学術文献ではそれまでを "Etruscan Veii"、それ以降を "Roman Veii" として区別する。ローマ帝国時代には Municipium Augustum Veiens と呼ばれた。ウェイイは彫刻で有名であり、ティベリウス像（現在はバチカンにある）、Apollo of Veii（ヴィラ・ジュリア国立博物館所蔵）などが特に知られている。ローマが征服した後、ウェイイは徐々に衰退していった。中世になるまでに廃墟と化し、価値のあるものは全て持ち去られた。最終的に耕地となって忘れ去られていたが、17世紀の古代史研究家 Raffaello Fabretti が再発見した。 (ja)
- Veii (Veio in het Italiaans) was in de Oudheid een Etruskische stad. Het lag zo'n 18 kilometer ten noorden van Rome. De archeologische site ligt nu in een beschermd natuurgebied, het Parco di Veio, dat in 1997 werd opgericht door de regio Lazio. De behandeling door de Romeinen van de bewoners van Veii was genadeloos. Hun stad werd grotendeels verwoest en velen werden gedood. De rest werd als slaaf verkocht. Het ontvolkte gebied werd verdeeld onder de eigen Romeinse bevolking. (nl)
- Weje (łac. Veii, wł. Veio) – jedno z 12 potężnych miast-państw etruskich. Leżało ok. 20 km na północ od Rzymu. Swoją świetność przeżyło w VIII–VI wiekach p.n.e. W V wieku p.n.e. istniała tam szkoła rzeźbiarska. Jej głównym przedstawicielem był rzeźbiarz Wulka. Przez długi czas Weje toczyły wojny z Rzymem. Ostatecznie przegrały je w 396 p.n.e. i zostały zburzone przez dyktatora Marka Furiusza Kamillusa. Zapoczątkowało to ekspansję rzymską na tereny Etrurii, zaś Weje stopniowo się wyludniały. Od 1916 w rejonie prowadzone były wykopaliska. Pozwoliły one odkryć m.in.: (pl)
- Veji, beläget 16 km från Rom och var den etruskiska stad som låg närmast Rom. Efter ett 11-årigt krig erövrades Veji år 396 f.Kr. av Marcus Furius Camillus; under detta krig infördes enligt historieskrivaren Titus Livius seden att betala krigsfolket sold. Genom denna seger kunde romarna framflytta sitt välde i Etrurien ända till trakten av Viterbo. (sv)
- Ве́йи (лат. Veii) — древний город этрусков на реке в Лации (18 км севернее Рима). Существовал со времени виллановской культуры (X век до н.э.) как важный центр Средней Италии; входил в этрусский союз. Соперничество с Вейями оставило заметный след в римской истории. Богиня Уни, считавшаяся покровительницей поверженного соперника, вошла в капитолийскую триаду под именем Юноны. Секст Проперций писал: Древние Вейи, когда-то и вы называлися царством,Гордо на форуме здесь трон золочёный стоял,Нынче поёт среди стен лишь унылая дудка пастушья,Зреют на ваших костях в поле широком хлеба. (ru)
- Веї (лат. Veji, італ. Veio) — стародавнє прикордонне місто етрусків на північ від Риму (прибл. 16 км), що було розташоване на Кремері — притоці Тибра. Існувало з часу Віланової культури, як важливий центр Середньої Італії. За легендою його заснував син Нептуна Алез. З V століття до н. е. римляни систематично вели війни проти міста Веї, що закінчилися руйнуванням міста у 396 до н. е армією римського полководця Камілла. До руйнування римлянами був найбільшим містом Європи з населенням близько 350 тис. осіб. Пізніше місто було відновлено імператором Августом. (uk)
|
