| dbo:abstract
|
- Esteve Nemanja (antic eslau eclesiàstic: Стѣфань Неманя; serbi: Стефан Немања, pronunciació:ˈstɛfaːn 'nɛmaɲa; catalanitzat: Esteve Nemanya), va néixer al voltant de l'any 1113, i va morir el 13 de febrer de l'any 1199). Va ser el governador medieval serbi, de Raška, i el fundador de la dinastia Nemanjić i de l'Imperi Serbi, l'estat serbi més poderós que hi ha hagut. Es considera, juntament amb el seu fill, Rastko Nemanjić (Sant Sava) el pare de l'Església Ortodoxa Sèrbia. Al llarg de la seva vida, va patrocinar moltes esglésies i monestirs, i els últims anys de la seva vida els va passar en un d'ells, al monestir serbi d'Khilandar al Mont Atos, on també va ser enterrat l'any 1199. L'any 1200 l'Església Ortodoxa Sèrbia el va canonitzar i li va donar el nom de Sant Simó o en serbi, Sveti Simeon. Les seves restes van ser traslladades al Monestir de Studenica l'any 1208, on es va quedar fins avui. (ca)
- Štěpán Nemanja (srbsky Стефан Немања, Stefan Nemanja, narozen asi 1110 až 1130, zemřel asi 1199, někdy se uvádí 1200) byl v letech 1166–1196 velkým srbským županem a během své vlády se zasloužil o rozvoj Srbska a o jeho odtržení od Byzance. (cs)
- Stefan Nemanja (* nach 1113 in Zeta, heutiges Ribnica bei Podgorica; † 13. Februar 1200 in Hilandar) war ein serbischer Großžupan. Er war der zweitgeborene Sohn des Zavida und ein Bruder Tihomirs. Er regierte 1167 bis 1196 als serbischer Großžupan über das Fürstentum Raszien, Zeta und die Küstenländer. Stefan Nemanja, ursprünglich nur Nemanja, war der Begründer der Nemanjić-Dynastie bzw. Nemanjiden, der wohl bedeutendsten serbischen Dynastie. (de)
- Ο Άγιος Συμεών ο Χιλανδαρινός (κοσμικό όνομα Στέφανος Νεμάνια, (σερβικά κυριλλικά: Стефан Немања, 1113 - 13 Φεβρουαρίου 1199) ήταν Μέγας Πρίγκιπας (Βέλικι Ζούπαν / Μέγας Ζουπάνος) του Μεγάλου Πριγκιπάτου της Σερβίας (γνωστού επίσης ως Rascia από το 1166 ως το 1196. Μέλος της δυναστείας Βουκάνοβιτς ο Νεμάνια ίδρυσε τη δυναστεία Νεμανιδών Ζουπάνων και μνημονεύεται για τη συμβολή του στο Σερβικό πολιτισμό και την ιστορία, ιδρύοντας αυτό που μετεξελίχθηκε στη Σερβική Αυτοκρατορία, καθώς και την Εκκλησία της Σερβίας. Σύμφωνα με τη Σερβική Ακαδημία Επιστημών και Τεχνών Ο Νεμάνια είναι επίσης ένας από τους πιο επιφανείς Σέρβους για τη συνεισφορά του στη λογοτεχνία και τις αλτρουιστικές του ιδιότητες. Το 1196, μετά από τρεις δεκαετίες πολέμων και διαπραγματεύσεων που εδραίωσαν τη Σερβία, διαχωρίζοντάς την τόσο από τη Δυτική όσο και από τη Βυζαντινή σφαίρα επιρροής, ο Νεμάνια παραιτήθηκε υπέρ του μεσαίου γιου του Στεφάνου Νεμάνιτς, που έγινε ο πρώτος Βασιλιάς της Σερβίας. Ο Νεμάνια πήγε τελικά στο Άγιο Όρος, όπου έγινε μοναχός και πήρε το όνομα Συμεών, ακολουθώντας το νεώτερο γιο του (αργότερα γνωστό ως Άγιο Σάββα), που είχε γίνει ήδη πρώτος αρχιεπίσκοπος της Σερβικής Ορθόδοξης Εκκλησίας. Μαζί με το γιο του Σάββα, ο Νεμάνια κατασκεύασε τη Σερβική Μονή Χιλανδαρίου στο Άγιο Όρος το 1198-1199 και εξέδωσε τη "Χάρτα της Μονής Χιλανδαρίου". Το μοναστήρι αργότερα έγινε το λίκνο της Σερβικής Ορθόδοξης Εκκλησίας. Η Σερβική Ορθόδοξη Εκκλησία ανακήρυξε άγιο το Στέφανο Νεμάνια αμέσως μετά το θάνατό του, με το όνομα Αγιος Συμεών ο Μυροβλήτης (Свети Симеон Мироточиви), μετά από πολλά θαύματα. (el)
- Esteban Nemanja (antiguo eslavo eclesiástico: Стѣфань Неманя; serbio: Stefan Nemanja, serbio cirílico: Стефан Немања; pronuncación:ˈstɛfaːn 'nɛmaɲa; nacido alrededor de 1113, y muerto el 13 de febrero de 1199); fue el gobernador medieval serbio, gran župan de Rascia, y fundador de la dinastía Nemanjić y del estado más poderoso serbio. Se le considera, junto con su hijo, Rastko Nemanjić (san Sava) el padre de la Iglesia ortodoxa serbia. A lo largo de su vida, patrocinó muchas iglesias y monasterios, y los últimos años de su vida pasó en uno de ellos, el monasterio serbio Hilandar en el monte Athos, donde también fue enterrado en el año 1199. En el año 1200 la Iglesia ortodoxa serbia le canonizó y le dio el nombre de san Simón o en serbio, Sveti Simeon. Sus restos fueron trasladados en el monasterio Studenica en 1208, donde se han quedado hasta hoy. (es)
- Stefan Nemanja, en français Étienne Némania, en serbe cyrillique Стефан Немања (né vers 1113 ou 1114 - mort le 13 février 1199), était un souverain de la principauté médiévale serbe de Rascie à partir de 1166, fondateur de la dynastie des Nemanjić. Durant son règne, il unifia les principales principautés serbes et acquit une large autonomie. Il se retira dans un monastère en 1196 sous le nom de Syméon, puis fonda avec son fils Saint Sava le monastère de Hilandar sur la Sainte Montagne. L'Église orthodoxe l'a canonisé sous le nom de saint Syméon le Myroblyte. Il meurt dans le monastère de Hilandar sur la Sainte Montagne le 13 février 1199. Il est fêté le 27 janvier sous le calendrier Julien. (fr)
- Stefan Nemanja (Serbian Cyrillic: Стефан Немања, pronounced [stêfaːn ně̞maɲa]; c. 1113 or 1114 – 13 February 1199) was the Grand Prince (Veliki Župan) of the Serbian Grand Principality (also known as Raška, lat. Rascia) from 1166 to 1196. A member of the Vukanović dynasty, Nemanja founded the Nemanjić dynasty, and is remembered for his contributions to Serbian culture and history, founding what would evolve into the Serbian Empire, as well as the national church. According to the Serbian Academy of Sciences and Arts, Nemanja is also among the most remarkable Serbs for his literary contributions and altruistic attributes. In 1196, after three decades of warfare and negotiations, including the Third Norman invasion of the Balkans (1185–1186) which consolidated Serbia while distinguishing it from both Western and Byzantine spheres of influence, Nemanja abdicated in favour of his middle son Stefan Nemanjić, who later became the first King of Serbia. Nemanja ultimately went to Mount Athos, where he became a monk and took the name of Simeon, joining his youngest son (later known as Saint Sava), who had already become the first archbishop of the Serbian Orthodox Church. Together with his son Saint Sava, Nemanja restored the Hilandar Monastery at Mount Athos from 1198 to 1199, and issued the "Charter of Hilandar". The monastery thus became the center of Serbian Orthodox monasticism at Athos. Shortly after his death, Serbian Orthodox Church canonized Stefan Nemanja, under the name Saint Simeon the Myrrh-streaming (Serbian: Свети Симеон Мироточиви). (en)
- Santo Simeon (dikenal dengan nama Stefan Nemanja sebelum berganti nama) adalah seorang teolog yang hidup pada tahun 949 - 1022. Ia lahir di Asia Kecil dari keluarga yang mempunyai kedudukan cukup tinggi di tingkat provinsi. Ia dikirim ke Konstantinopel oleh keluarganya dengan harapan dapat mendapatkan kedudukan yang cukup tinggi di kekaisaran. Pada usia 14 tahun, ia berjumpa dengan seorang rahib yang juga bernama Simeon, yaitu . Perjumpaan ini menjadi titik tolak dari hidup Simeon. Studite sendiri kelak menjadi pembimbing spiritual dari Simeon. Di bawah bimbingan Studite, pertumbuhan spiritual Simeon berkembang dengan pesat, dan di usia 20 tahun, ia mulai mendapat penglihatan ilahi yang menjadi penglihatan pertamanya. Seumur hidupnya, ia terus mendapat penglihatan-penglihatan. Ia mengajarkan beberapa pengajaran yang dianggap tidak umum, contohnya ketika ia mengajarkan rahib lainnya untuk selalu menerima komuni sambil meneteskan air mata. Pengajaran-pengajarannya ini akhirnya berujung pada pemberontakan para rahib, tetapi untungnya berhasil direkonsiliasi oleh Simeon sendiri. (in)
- 스테판 네마냐(세르비아어: Стефан Немања, Stefan Nemanja, 1113년경 ~ 1199년 2월 13일)는 세르비아 대공국의 대공(재위: 1166년 ~ 1196년)이자 세르비아 네마니치 왕조의 시조이다. (ko)
- Stefano Nemanja (in serbo Стефан Немања; 1114 circa – Monastero di Hilandar, 13 febbraio 1199) fu un Gran Principe Raška. È considerato il padre della nazione serba, poiché riunì in un solo stato le diverse entità slave dei Balcani. (it)
- ステファン・ネマニャ（セルビア語: Стефан Немања Stefan Nemanja, 1113年 - 1200年）は、の（大族長）。セルビア王国ネマニッチ朝の創始者（在位：1171年 - 1196年）。 (ja)
- Stefan Nemanja (Oudkerkslavisch: Стѣфань; Servisch: Стефан Немања, ˈstɛfaːn 'nɛmaɲa) (1113 – 13 februari 1199) was de zoon van Zavida en de broer van Tihomir en heerste van 1167 tot 1196 als Servisch grootžupan over Raška en de Kustlanden, bestaande uit het huidige Zuid-Dalmatië, Montenegro, Herzegovina en Noord-Albanië. Hij was getrouwd met Anna van Bosnië. Nemanja is de stamvader en grondlegger van de Nemanjićdynastie, die naar hem vernoemd is. Hij bewerkstelligde het gezag over enkele aangrenzende Servische gebieden, die hij vervolgens verenigde. Zijn naam "Stefan", die hij later toevoegde, komt uit het Grieks en betekent 'de gekroonde'. De naam werd later toegevoegd bij zijn opvolgers-heersers uit de Nemanjićdynastie. Nemanja's macht begon te groeien rond 1166, toen hij in opstand kwam tegen zijn oudere broer Tihomir. Nemanja versloeg zijn broer in 1170 in de slag bij Pantina, maar werd in 1172 gevangengenomen door keizer Manuel I van Byzantium. Hij werd vrijgelaten na het zweren van trouw tegenover het Byzantijnse Rijk. Nemanja onderhield later goede relaties met de Byzantijnse keizer Manuel I. Deze waren echter niet van lange duur: in 1180 overleed Manuel, en Nemanja maakte gebruik van de interne machtsstrijd in Constantinopel om zijn rijk, ten koste van Byzantium, in alle richtingen uit te breiden. In het jaar 1186 ondertekende hij een handelsovereenkomst met Ragusa, het huidige Dubrovnik, dat toen een belangrijke handelsstadstaat was. Hij wees zijn oudste zoon Vukan aan als heerser over Zeta en Duklja, gebieden die overeenkomen met het huidige Montenegro. In 1196 deed Stefan Nemenja afstand van de macht, die hij overdroeg op zijn zoon Stefan Nemanjić, en voegde zich onder de naam Simeon bij zijn jongste zoon Rastko (= Sava van Servië) op de berg Athos. Het feit dat hij de macht niet overdroeg op zijn oudste zoon Vukan, leidde tot een burgeroorlog in 1202, waarbij Vukan gesteund werd door Hongarije, en Stefan Nemanjić door de Republiek Venetië. Stefan Nemanja betekende veel voor de orthodoxe Kerk. Hij liet het Studenicaklooster bouwen in Kraljevo met de bedoeling er begraven te worden. Samen met zijn zoon Rastko bouwde hij het klooster Hilandar op de berg Athos, in het huidige Griekenland. Hij overleed op 13 februari 1199 in het Hilandarklooster en werd daar ook begraven. Later liet zijn Sava hem alsnog begraven in het Studenicaklooster. Kort na zijn dood werd hij gecanoniseerd. (nl)
- Stefan Nemania (Nemanja) (serb. Стефан Немања [Stefan Nemaňa]), Symeon Serbski (cs. Prepodobnyj Simeon car Serbskij, Mirotocziwyj), (ur. ok. 1113 lub około 1133, zm. 13 lutego 1199 lub 1200) – wielki żupan Raszki (1170–1196), po uniezależnieniu od Bizancjum około 1190 roku nazywanej coraz powszechniej Serbią, święty Kościoła prawosławnego. (pl)
- Estêvão Nemânia (em servo-croata, Stefan Nemanja; 1113–1199) foi um soberano do Grão-Principado da Sérvia no século XII, considerado o fundador do reino sérvio medieval e da dinastia Nemânica. Seus títulos formais foram Grão-Príncipe (Veliki Župan) da Ráscia. Estêvão Nemânia é lembrado por suas contribuições para a cultura e a história da Sérvia, sendo o fundador do poderoso estado que evoluiria para o Império Sérvio medieval e a Igreja Ortodoxa nacional. É considerado o sérvio mais notável por suas contribuições literárias e atributos altruístas, de acordo com a Academia Sérvia de Ciências e Artes. Foi pai de Estêvão II, o primeiro rei coroado, e de São Sava, o primeiro arcebispo da Igreja Ortodoxa Sérvia. Em 1196, Nemânia abdicou em favor de seu filho mais velho e foi para o Monte Atos, na Grécia, onde se tornou monge e tomou o nome de Simeão. Juntamente com o filho Sava, entre 1198 e 1199, construiu o Mosteiro de Hilandar, que se tornou o berço da Igreja Sérvia. Um ano após sua morte, foi canonizado pela Igreja Ortodoxa Sérvia como São Simeão, o Abençoado ou o Exalador de Mirra (Свети Симеон Мироточиви) sob alegação de diversos supostos milagres póstumos. (pt)
- Stefan Nemanja (serbiska: Стефан Немања), född 1109 i Ribnica i Duklja, furstendömet Zeta, död 13 februari 1199 i klostret Chilandariou, på berget Athos, var en serbisk adelsman av , som var storfurste (serbiska: Велики Жупан) av den serbiska staten Rascia (Рашка) från 1166 till 1199. Stefan blev stamfader till huset Nemanjić, och är erkänd som helgon i Östortodoxa kyrkan efter ett antal mirakler som menas ha skett efter hans död. Han tog herraväldet över de kringvarande serbiska staterna, och förenade dem till en enhetsstat. År 1170 blev Stefan genom en revolution stor-župan, såsom härskarna i riket kallades. Han bekämpade grekerna och var förbunden än med Venedig, än med Ungern, än med de genomtågande korsfararna och det nya bulgariska riket. Han erövrade flera av kuststäderna vid Adriatiska havet och återstoden av det dioklitiska riket och utvidgade sitt rikes gränser även åt öster och söder. När Fredrik Barbarossa drog genom landet försökte Stefan få kejsarens stöd och förbund för ytterligare utvidgning, men fick avslag. Betecknande för de konfessionella förhållandena i landet var att Stefan först blev döpt till romersk bekännelse av föräldrarna vid kusten där han var född, och sedan till den ortodoxa inne i landet. Liksom sina närmaste ättlingar var han mycket kyrklig, förföljde bogomiler och hedningar och byggde kyrkor och kloster (Studenica i Serbien och Hilandar på halvön Athos). Han är även känd under det latinska namnet Stephanus Nemanja. När han på äldre dagar blev munk, antog han namnet Symeon, varför hans helgonnamn är Simeon Elaiovrytis; Elaiovrytis är grekiska och betyder "han som dryper krisma". Han var son till exilprinsen Zavida av Zachlumia, och far till Serbiens förste kung Stefan Prvovenčani, Sankt Sava (som grundade den serbisk-ortodoxa kyrkan) samt Vukan Nemanjić, kung av Zeta. (sv)
- Сте́фан І Нема́ня (1113, Рибница — 13 февраля 1199, монастырь Хиландар) — сербский великий жупан Рашки, основатель династии Неманичей. Неманя сверг своего старшего брата Тихомира и сумел добиться независимости Рашки от Византийской империи. Несмотря на то, что впоследствии он был вынужден признать сюзеренитет византийских императоров, Немане удалось укрепить положение страны на Балканах, а также присоединить к ней такие населённые сербами области как Косово, Дукля, Травуния, Захумье, земли вокруг реки Неретвы. Он проводил также централизаторскую политику внутри Рашки и преследовал богомилов. Правление Немани стало периодом развития сербской культуры. Его правление ознаменовалось строительством монументальных задужбин, а в архитектуре начался расцвет рашского стиля, ярчайшим примером которого стал основанный в 1171 году Неманей монастырь Джурджеви-Ступови. При участии Немани было построено и обновлено множество церквей и монастырей, среди которых монастыри Студеница и Хиландар. В 1196 году передал власть своему среднему сыну Стефану и постригся в монахи под именем Симеон. Скончался в 1199 году в монастыре Хиландар, его мощи были перенесены в монастырь Студеница, где покоятся и поныне. Канонизирован Сербской православной церковью как преподобный Симеон Мироточивый. (ru)
- 斯特凡·尼曼雅(教會斯拉夫語：Стѣфань, 塞爾維亞語：Стефан Немања, 音標[ˈstɛfaːn ˈnɛmaɲa]) (1113年 – 1199年2月13日) 中古時代塞爾維亞貴族，1166年-1199年之間，接續（塞爾維亞文：Вукановићи，拉丁化：Vukanovići）成為中古塞爾維亞拉西加(Рашка)的(Велики Жупан)。他控制了鄰近包含(Zeta/ Duklja)的塞爾維亞人地區，將之統一，建立尼曼雅王朝。由於他死後多神蹟，他被視為東正教的聖人。 (zh)
- Стефан I Нема́ня (1113—1199) — великий жупан Рашки (Сербії) з 1166 до 1196 року. Засновник династії Неманичів. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Štěpán Nemanja (srbsky Стефан Немања, Stefan Nemanja, narozen asi 1110 až 1130, zemřel asi 1199, někdy se uvádí 1200) byl v letech 1166–1196 velkým srbským županem a během své vlády se zasloužil o rozvoj Srbska a o jeho odtržení od Byzance. (cs)
- Stefan Nemanja (* nach 1113 in Zeta, heutiges Ribnica bei Podgorica; † 13. Februar 1200 in Hilandar) war ein serbischer Großžupan. Er war der zweitgeborene Sohn des Zavida und ein Bruder Tihomirs. Er regierte 1167 bis 1196 als serbischer Großžupan über das Fürstentum Raszien, Zeta und die Küstenländer. Stefan Nemanja, ursprünglich nur Nemanja, war der Begründer der Nemanjić-Dynastie bzw. Nemanjiden, der wohl bedeutendsten serbischen Dynastie. (de)
- 스테판 네마냐(세르비아어: Стефан Немања, Stefan Nemanja, 1113년경 ~ 1199년 2월 13일)는 세르비아 대공국의 대공(재위: 1166년 ~ 1196년)이자 세르비아 네마니치 왕조의 시조이다. (ko)
- Stefano Nemanja (in serbo Стефан Немања; 1114 circa – Monastero di Hilandar, 13 febbraio 1199) fu un Gran Principe Raška. È considerato il padre della nazione serba, poiché riunì in un solo stato le diverse entità slave dei Balcani. (it)
- ステファン・ネマニャ（セルビア語: Стефан Немања Stefan Nemanja, 1113年 - 1200年）は、の（大族長）。セルビア王国ネマニッチ朝の創始者（在位：1171年 - 1196年）。 (ja)
- Stefan Nemania (Nemanja) (serb. Стефан Немања [Stefan Nemaňa]), Symeon Serbski (cs. Prepodobnyj Simeon car Serbskij, Mirotocziwyj), (ur. ok. 1113 lub około 1133, zm. 13 lutego 1199 lub 1200) – wielki żupan Raszki (1170–1196), po uniezależnieniu od Bizancjum około 1190 roku nazywanej coraz powszechniej Serbią, święty Kościoła prawosławnego. (pl)
- 斯特凡·尼曼雅(教會斯拉夫語：Стѣфань, 塞爾維亞語：Стефан Немања, 音標[ˈstɛfaːn ˈnɛmaɲa]) (1113年 – 1199年2月13日) 中古時代塞爾維亞貴族，1166年-1199年之間，接續（塞爾維亞文：Вукановићи，拉丁化：Vukanovići）成為中古塞爾維亞拉西加(Рашка)的(Велики Жупан)。他控制了鄰近包含(Zeta/ Duklja)的塞爾維亞人地區，將之統一，建立尼曼雅王朝。由於他死後多神蹟，他被視為東正教的聖人。 (zh)
- Стефан I Нема́ня (1113—1199) — великий жупан Рашки (Сербії) з 1166 до 1196 року. Засновник династії Неманичів. (uk)
- Esteve Nemanja (antic eslau eclesiàstic: Стѣфань Неманя; serbi: Стефан Немања, pronunciació:ˈstɛfaːn 'nɛmaɲa; catalanitzat: Esteve Nemanya), va néixer al voltant de l'any 1113, i va morir el 13 de febrer de l'any 1199). Va ser el governador medieval serbi, de Raška, i el fundador de la dinastia Nemanjić i de l'Imperi Serbi, l'estat serbi més poderós que hi ha hagut. Es considera, juntament amb el seu fill, Rastko Nemanjić (Sant Sava) el pare de l'Església Ortodoxa Sèrbia. Al llarg de la seva vida, va patrocinar moltes esglésies i monestirs, i els últims anys de la seva vida els va passar en un d'ells, al monestir serbi d'Khilandar al Mont Atos, on també va ser enterrat l'any 1199. L'any 1200 l'Església Ortodoxa Sèrbia el va canonitzar i li va donar el nom de Sant Simó o en serbi, Sveti Si (ca)
- Ο Άγιος Συμεών ο Χιλανδαρινός (κοσμικό όνομα Στέφανος Νεμάνια, (σερβικά κυριλλικά: Стефан Немања, 1113 - 13 Φεβρουαρίου 1199) ήταν Μέγας Πρίγκιπας (Βέλικι Ζούπαν / Μέγας Ζουπάνος) του Μεγάλου Πριγκιπάτου της Σερβίας (γνωστού επίσης ως Rascia από το 1166 ως το 1196. Μέλος της δυναστείας Βουκάνοβιτς ο Νεμάνια ίδρυσε τη δυναστεία Νεμανιδών Ζουπάνων και μνημονεύεται για τη συμβολή του στο Σερβικό πολιτισμό και την ιστορία, ιδρύοντας αυτό που μετεξελίχθηκε στη Σερβική Αυτοκρατορία, καθώς και την Εκκλησία της Σερβίας. Σύμφωνα με τη Σερβική Ακαδημία Επιστημών και Τεχνών Ο Νεμάνια είναι επίσης ένας από τους πιο επιφανείς Σέρβους για τη συνεισφορά του στη λογοτεχνία και τις αλτρουιστικές του ιδιότητες. (el)
- Esteban Nemanja (antiguo eslavo eclesiástico: Стѣфань Неманя; serbio: Stefan Nemanja, serbio cirílico: Стефан Немања; pronuncación:ˈstɛfaːn 'nɛmaɲa; nacido alrededor de 1113, y muerto el 13 de febrero de 1199); fue el gobernador medieval serbio, gran župan de Rascia, y fundador de la dinastía Nemanjić y del estado más poderoso serbio. Se le considera, junto con su hijo, Rastko Nemanjić (san Sava) el padre de la Iglesia ortodoxa serbia. A lo largo de su vida, patrocinó muchas iglesias y monasterios, y los últimos años de su vida pasó en uno de ellos, el monasterio serbio Hilandar en el monte Athos, donde también fue enterrado en el año 1199. En el año 1200 la Iglesia ortodoxa serbia le canonizó y le dio el nombre de san Simón o en serbio, Sveti Simeon. Sus restos fueron trasladados en e (es)
- Santo Simeon (dikenal dengan nama Stefan Nemanja sebelum berganti nama) adalah seorang teolog yang hidup pada tahun 949 - 1022. Ia lahir di Asia Kecil dari keluarga yang mempunyai kedudukan cukup tinggi di tingkat provinsi. Ia dikirim ke Konstantinopel oleh keluarganya dengan harapan dapat mendapatkan kedudukan yang cukup tinggi di kekaisaran. Pada usia 14 tahun, ia berjumpa dengan seorang rahib yang juga bernama Simeon, yaitu . Perjumpaan ini menjadi titik tolak dari hidup Simeon. Studite sendiri kelak menjadi pembimbing spiritual dari Simeon. Di bawah bimbingan Studite, pertumbuhan spiritual Simeon berkembang dengan pesat, dan di usia 20 tahun, ia mulai mendapat penglihatan ilahi yang menjadi penglihatan pertamanya. Seumur hidupnya, ia terus mendapat penglihatan-penglihatan. Ia mengajark (in)
- Stefan Nemanja (Serbian Cyrillic: Стефан Немања, pronounced [stêfaːn ně̞maɲa]; c. 1113 or 1114 – 13 February 1199) was the Grand Prince (Veliki Župan) of the Serbian Grand Principality (also known as Raška, lat. Rascia) from 1166 to 1196. A member of the Vukanović dynasty, Nemanja founded the Nemanjić dynasty, and is remembered for his contributions to Serbian culture and history, founding what would evolve into the Serbian Empire, as well as the national church. According to the Serbian Academy of Sciences and Arts, Nemanja is also among the most remarkable Serbs for his literary contributions and altruistic attributes. (en)
- Stefan Nemanja, en français Étienne Némania, en serbe cyrillique Стефан Немања (né vers 1113 ou 1114 - mort le 13 février 1199), était un souverain de la principauté médiévale serbe de Rascie à partir de 1166, fondateur de la dynastie des Nemanjić. Durant son règne, il unifia les principales principautés serbes et acquit une large autonomie. (fr)
- Stefan Nemanja (Oudkerkslavisch: Стѣфань; Servisch: Стефан Немања, ˈstɛfaːn 'nɛmaɲa) (1113 – 13 februari 1199) was de zoon van Zavida en de broer van Tihomir en heerste van 1167 tot 1196 als Servisch grootžupan over Raška en de Kustlanden, bestaande uit het huidige Zuid-Dalmatië, Montenegro, Herzegovina en Noord-Albanië. Hij was getrouwd met Anna van Bosnië. In het jaar 1186 ondertekende hij een handelsovereenkomst met Ragusa, het huidige Dubrovnik, dat toen een belangrijke handelsstadstaat was. (nl)
- Estêvão Nemânia (em servo-croata, Stefan Nemanja; 1113–1199) foi um soberano do Grão-Principado da Sérvia no século XII, considerado o fundador do reino sérvio medieval e da dinastia Nemânica. Seus títulos formais foram Grão-Príncipe (Veliki Župan) da Ráscia. (pt)
- Сте́фан І Нема́ня (1113, Рибница — 13 февраля 1199, монастырь Хиландар) — сербский великий жупан Рашки, основатель династии Неманичей. Неманя сверг своего старшего брата Тихомира и сумел добиться независимости Рашки от Византийской империи. Несмотря на то, что впоследствии он был вынужден признать сюзеренитет византийских императоров, Немане удалось укрепить положение страны на Балканах, а также присоединить к ней такие населённые сербами области как Косово, Дукля, Травуния, Захумье, земли вокруг реки Неретвы. Он проводил также централизаторскую политику внутри Рашки и преследовал богомилов. (ru)
- Stefan Nemanja (serbiska: Стефан Немања), född 1109 i Ribnica i Duklja, furstendömet Zeta, död 13 februari 1199 i klostret Chilandariou, på berget Athos, var en serbisk adelsman av , som var storfurste (serbiska: Велики Жупан) av den serbiska staten Rascia (Рашка) från 1166 till 1199. Stefan blev stamfader till huset Nemanjić, och är erkänd som helgon i Östortodoxa kyrkan efter ett antal mirakler som menas ha skett efter hans död. Han tog herraväldet över de kringvarande serbiska staterna, och förenade dem till en enhetsstat. (sv)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
