An Entity of Type: music genre, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Contemporary history, in English-language historiography, is a subset of modern history that describes the historical period from approximately 1945 to the present. Contemporary history is either a subset of the late modern period, or it is one of the three major subsets of modern history, alongside the early modern period and the late modern period. In the social sciences, contemporary history is also continuous with, and related to, the rise of postmodernity.

Property Value
dbo:abstract
  • يُعتبر التاريخ المعاصر، في علم تدوين التاريخ فرعًا من العصر الحديث، والذي يصف الفترة التاريخية من 1945 وحتى الوقت الحالي. يُعتبر التاريخ المعاصر إما فرعًا من الحقبة الحديثة المتأخرة، أو أحد الفروع الثلاث الرئيسية من التاريخ الحديث، إلى جانب الحقبة الحديثة المبكرة والحقبة الحديثة المتأخرة. وُضع مصطلح «التاريخ الحديث» موضع الاستخدام على الأقل منذ بدايات القرن التاسع عشر. في العلوم الاجتماعية فإن التاريخ المعاصر مستمر ومرتبط مع وجود ما بعد الحداثة. هيمنت الحرب الباردة (1947-1991) على التاريخ المعاصر سياسيًا بين الولايات المتحدة والاتحاد السوفيتي، والتي لُمست تأثيراتها في جميع أنحاء العالم من خلال حروب بالوكالة وعبر التدخل في الشؤون السياسية الداخلية للبلدان الصغيرة. انتهت المواجهة عقب ثورات 1989 التي تسببت بتفكك الاتحاد السوفيتي سنة 1991. ومكنت المراحل الأخيرة من الحرب الباردة وما تلاها من إضفاء الطابع الديمقراطي على معظم أوروبا وأفريقيا وأمريكا اللاتينية. وفي الشرق الأوسط هيمنت الفترة التي أعقبت 1945 على الصراع بين دولة إسرائيل الجديدة وصعود السياسات النفطية، بالإضافة إلى نمو الإسلاموية في عقد 1980. ظهرت أولى المنظمات العالمية مثل الأمم المتحدة والاتحاد الأوروبي في فترة ما بعد 1945، في حين انهارت الإمبراطوريات الاستعمارية الأوروبية في أفريقيا وآٍسيا، واختفت نهائيًا في 1975. ظهرت الثقافة المضادة، وغيرت الثورة الجنسية العلاقات الاجتماعية في المجتمعات الغربية بين الستينيات والثمانينيات من القرن العشرين، وتجسدت من خلال احتجاجات 1968. ارتفعت معايير المعيشة بحدة في الدول المتقدمة نتيجة التوسع الاقتصادي بعد الحرب العالمية الثانية، في حين انبثقت بعض الاقتصادات الكبرى في العالم مثل اليابان وألمانيا الغربية. انتشرت ثقافة الولايات المتحدة في أرجاء العالم، وخصوصًا النزعة الاستهلاكية. وفي عقد 1960 بدأت معظم البلدان الغربية عملية إزالة المصانع. وعوضًا عن ذلك أدت العولمة إلى ظهور مراكز مالية وصناعية جديدة في آسيا بدءًا باليابان، وتلتها النمور الآسيوية الأربعة هونغ كونغ وسنغافورة وكوريا الجنوبية وتايوان ثم الصين بعد إصلاحها الاقتصادي، والتي صدرت سلعها الاستهلاكية والتكنولوجية إلى العالم. حقق العلم تطورات جديدة بعد 1945: طُورت رحلات الفضاء والتقنية النووية والليزر وأشباه الموصلات إلى جانب علم الأحياء الجزيئي وعلم الوراثة وفيزياء الجسيمات ونظرية النموذج المعياري ونظرية الحقل الكمومي. صنعت في ذات الوقت الحواسيب الأولى، وتبعها الإنترنت وبداية عصر المعلومات. (ar)
  • FL'edat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat. Tanmateix, cal tenir en compte que aquest període no és, en cap cas, una època lineal, sinó complexa i amb diferents canvis que la determinen. La podem caracteritzar per un marcat procés de creixement econòmic, tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un de qualitatiu (productivitat, mecanització i industrialització). Paral·lelament, l'economia queda determinada en aquest període per un procés de globalització accelerat, però amb una gran diversitat segons la regió analitzada. Cal tenir en compte que aquest període té dins seu subdivisions, com els canvis de segles, i esdeveniments fonamentals per a la humanitat com la Revolució russa o la Segona Guerra mundial; aquest últim com a referent d'un període, món actual, que segons els historiadors i la disciplina s'entén com un altre període aliè a l'edat contemporània. Paral·lelament, en el món anglosaxó, existeix una altra manera d'anomenar el període actual amb el concepte de període modern, tot enllaçant des del Renaixement fins a l'actualitat. Aquest període modern es divideix en dues etapes: la primera l'edat moderna, i la segona la tardana edat moderna, separades per la Revolució anglesa del 1688 (un segle abans de la Revolució francesa). Políticament, sorgeix una nova ideologia, el comunisme, i les seves branques socialistes, arran de l'aparició del proletariat com a classe social. És l'època dels totalitarismes, de la guerra mundial, no sols entre zones properes, i dels genocidis d'estat, però també de noves democràcies arreu, de la Declaració dels drets humans i d'organitzacions internacionals com l'ONU o la Unió Europea. El capitalisme s'imposa com a sistema econòmic dominant i les relacions entre els diferents països formen un mercat cada cop més únic. Les diferències de classe, però, també augmenten i així es parla de primer i tercer món, segons els ingressos i el nivell de vida de cada zona. La terciarització de l'economia i la mecanització fan possible una societat del lleure. Els mitjans de comunicació de masses ajuden a donar a conèixer els diferents models culturals, especialment l'occidental, que s'imposa amb la publicitat o el cinema. Diferents moviments rebutgen aquesta imposició, sovint aliats amb grups antiglobalització. La consciència d'estar exhaurint els recursos del planeta fa sorgir l'ecologisme. A la vegada, la societat va experimentar la destrucció de la societat preindustrial i es construïa una societat de classes presidida per una burgesia, que va contemplar el declivi dels seus antagonistes tradicionals: els privilegiats i el naixement i desenvolupament d'un de nou: el moviment obrer, en nom del qual es van plantejar diferents alternatives al mateix capitalisme. Més espectaculars foren, fins i tot, les transformacions polítiques i ideològiques (revolució liberal, nacionalisme, totalitarismes), així com les mutacions del mapa polític mundial i les majors guerres conegudes per la humanitat. La humanitat experimentà una transició demogràfica, conclosa per a les societats més avançades (l'anomenat primer món) i encara en curs per a la major part (els països subdesenvolupats i els recentment industrialitzats), que ha portat el seu creixement més enllà dels límits que li imposava històricament la naturalesa territorial, i s'ha aconseguit la generalització del consum de tota mena de productes, serveis i recursos naturals que han elevat per a una gran part dels éssers humans el nivell de vida d'una manera abans insospitada, però que han aguditzat les desigualtats socials i espacials, i deixen plantejades per al futur pròxim greus incerteses mediambientals; a més de les migracions cap a les ciutats, que han buidat el món rural, i l'ascens de la burgesia com a classe urbana, però la veritablement dirigent de l'època. La cultura i la ciència van protagonitzar un període d'extraordinari desenvolupament i fecunditat; mentre que l'art i la literatura s'alliberaven d'un romanticisme propiciat per les acadèmies i oberts a un públic i un mercat cada vegada més amplis; s'han vist sotmesos a l'impacte dels nous mitjans de comunicació de masses, escrits i audiovisuals, la qual cosa els va provocar una verdadera crisi d'identitat, que comença amb l'impressionisme i les avantguardes, i encara no s'ha superat. (ca)
  • Moderní dějiny jsou časové období za jehož počátek se udává rok 1789, vypuknutí Velké francouzské revoluce. Ve Francii se nedlouho po revoluci ustanovil republikánský režim, který svou zahraniční i vnitřní politikou (svržení a poprava francouzského krále) rozpoutal několik konfliktů známých jako Francouzské revoluční a napoleonské války. Díky úspěšnému vedení těchto válek dosáhl francouzský stát silné mezinárodní pozice, přičemž získal pod svou kontrolu nebo si zavázal značnou část tehdejší Evropy. Tento stav trval až do roku 1814, kdy byl francouzský císař Napoleon Bonaparte donucen abdikovat, když byl o půl roku předtím poražen v bitvě národů u Lipska a po návratu k moci opětovně zhruba o rok později u Waterloo. Na Vídeňském kongresu se poté sešly vítězné státy a restaurovaly v zemích dříve pod kontrolou francouzské republiky, respektive císařství, původní šlechtické rody. Na udržení tohoto pořádku měl dohlížet spolek Pruska, Rakouska a Ruska známý jako Svatá aliance. Stávající způsob povětšinou absolutistického režimu byl ale v mnoha evropských zemích negován revolucemi v letech 1830 a 1848 a následným vnitropolitickým vývojem až do začátku 20. století, během něhož došlo u mnoha státu k vytvoření konstitučního státního zřízení. Došlo i ke sjednocení dvou velkých národních států, Itálie (1861) a Německa (1871). Silný nacionalismus a zápolení mezi velmocemi o získání co největšího množství kolonií a vlivu na světový vývoj vedl k vypuknutí první světové války, následné vítězství Velké Británie, Francie, Itálie a USA vedl k ustanovení nového evropského mezinárodního uspořádání zvaného Versailleský mírový systém. Období mezi první a druhou světovou válkou se pak někdy označuje jako meziválečné. V první polovině 20. století zažívala západní civilizace značný rozkvět a ekonomickou prosperitu, avšak tento slibný vývoj vzal za své krachem na newyorské burze a vypuknutím hluboké ekonomické krize, která se projevila na přelomu dvacátých a třicátých let, přičemž v některých státech ještě na počátku druhé světové války nebyla ekonomika zcela zotavena[zdroj?]. Právě špatná hospodářská situace umožnila v Evropě vzestup nedemokratických režimů, mezi nimiž byl nejvýznamnější režim nacistů v tehdejším Německu. Expanzionistická politika Německa vedla na konci třicátých let k vypuknutí druhé světové války, během které došlo k velkým lidským i materiálním ztrátám. Přestože v prvních letech konfliktu Německo ovládlo podstatnou část Evropy, bylo spolu se svými spojenci Itálií a Japonskem nakonec poraženo armádami Spojených států amerických, Sovětského svazu, Velké Británie a Francie, které si Německo rozdělily na okupační zóny. Díky válečnému vývoji se Sovětský svaz, další země s autoritářským režimem, zmocnil východní, jihovýchodní a také částečně střední Evropy, kde se v původně nezávislých státech utvořily do počátku padesátých let loutkové vlády a z těchto zemí se staly sovětské satelity. S postupující dekolonizací a rozpadem starších koloniálních impérií Velké Británie a Francie získával Sovětský svaz vliv i v některých nově vytvořených státech. Již od konce druhé světové války však měl razantního odpůrce a později nepřítele ve Spojených státech amerických, které se systémem aliancí (například NATO v oblasti Evropy a Severní Ameriky), hospodářskou pomocí a vojenskými zásahy pustili se Sovětským svazem do mocenského soupeření, který je znám jako Studená válka. Ta nakonec skončila kolapsem Sovětského svazu a obnovením demokracie ve střední, jihovýchodní a východní Evropě. Přestože Spojené státy ve Studené válce zvítězily a získaly pozici jediné světové supervelmoci, nově se vzmáhající státy jako Čína či Rusko posilují svoji pozici právě na úkor Spojených států[zdroj?]. (cs)
  • أتت الحقبة الحديثة المتأخرة بعد الحقبة الحديثة المبكرة من العصر الحديث. وبدأت في منتصف القرن 18 تقريبًا، وأما نهايتها فقد اختلفت حسب المؤرخين، منهم من ذكر نهايتها ببداية التاريخ المعاصر بعد الحرب العالمية الثانية، والبعض شملها حتى يومنا هذا. ومن معالمها التاريخية البارزة: الثورة الأمريكية والثورة الفرنسية والثورة الصناعية والثورة الروسية. استغرق الأمر من بداية تاريخ البشرية حتى 1804 ليصل عدد سكان العالم إلى مليار نسمة؛ وجاء المليار التالي بعد أكثر من قرن بقليل، أي في سنة 1927. (ar)
  • Η σύγχρονη ιστορία ή σύγχρονη εποχή, είναι τμήμα της νεότερης ιστορίας η οποία περιγράφει την ιστορική περίοδο από την αρχή ή τα μέσα του 20ού αιώνα έως το παρόν. Καθώς το αντικείμενο μελέτης της αφορά γεγονότα του σχετικά πρόσφατου παρελθόντος, ένας από τους κύριους στόχους της είναι η καλύτερη κατανόηση των τρεχόντων τάσεων και ρευμάτων υπό την ιστορική τους οπτική και βαρύτητα. (el)
  • Nuntempa epoko estas la nomo per kiu oni indikas la historian periodon inter la Usona Deklaro de Sendependeco aŭ la Franca Revolucio, kaj la aktualo. Ĝi enhavas, se konsideri sian komencon en la Franca Revolucio, de proksimuma totalo de 230 jaroj, inter 1789 kaj la nuno. En tiu periodo, la homaro espertis demografian transiron, plenumitan por la socioj plej progresintaj (la nomita Unua mondo) kaj ankoraŭ plenumatan por la plej parto (nome neevoluigitaj landoj (Tria mondo) kaj la ĵus industriigitaj landoj (Dua mondo)), kiu portis sian kreskon trans la limoj kiujn metis historie la naturo, atingante la ĝeneraligon de la konsumo de ĉia tipo de produktoj, servoj kaj naturaj rimedoj kiuj plialtigis por granda parto de la homoj ties vivnivelon laŭ maniero antaŭe neimagita, sed kiuj pliakrigis la sociajn kaj geografiajn malegalecojn kaj malfermas por la tuja futuro mediajn gravajn malcertecojn. (eo)
  • Contemporary history, in English-language historiography, is a subset of modern history that describes the historical period from approximately 1945 to the present. Contemporary history is either a subset of the late modern period, or it is one of the three major subsets of modern history, alongside the early modern period and the late modern period. In the social sciences, contemporary history is also continuous with, and related to, the rise of postmodernity. Contemporary history is politically dominated by the Cold War (1947–1991) between the United States and the Soviet Union whose effects were felt across the world. The confrontation, which was mainly fought through proxy wars and through intervention in the internal politics of smaller nations, ultimately ended with the Revolutions of 1989 and the dissolution of the Soviet Union in 1991. The latter stages and aftermath of the Cold War enabled the democratization of much of Europe, Africa, and Latin America. In the Middle East, the period after 1945 was dominated by conflict involving the new state of Israel, the rise of petroleum politics, and the growth of Islamism. The first supranational organizations of government, such as the United Nations and European Union, emerged during the period after 1945, while the European colonial empires in Africa and Asia collapsed, gone by 1975. Countercultures rose and the sexual revolution transformed social relations in western countries between the 1960s and 1980s, as seen in the protests of 1968. Living standards rose sharply across the developed world because of the post-war economic boom. Japan and West Germany both emerged as exceptionally strong economies. The culture of the United States, especially consumerism, spread widely. By the 1960s, many western countries had begun deindustrializing; in their place, globalization led to the emergence of new financial or industrial centers in Asia, starting with Japan, which was followed by the Four Asian Tigers of Hong Kong, Singapore, South Korea and Taiwan, and later China after its economic reform, which exported its consumer and technological goods around the world. Science made new advances after 1945: spaceflight, nuclear technology, laser and semiconductor technology were developed alongside molecular biology and genetics, particle physics, and the Standard Model of quantum field theory. Meanwhile, the first computers were created, followed by the Internet, beginning the Information Age. (en)
  • La Edad Contemporánea es el nombre con el que se designa al periodo histórico comprendido entre la Declaración de Independencia de los Estados Unidos, la Revolución Francesa o Guerras de independencia hispanoamericanas, y la actualidad. Comprende, si se considera su inicio en la Revolución francesa, de un total de 233 años, entre 1789 y el presente. En este período, la humanidad experimentó una transición demográfica, concluida para las sociedades más avanzadas (el llamado primer mundo) y aún en curso para la mayor parte (los países subdesarrollados y los países recientemente industrializados), que ha llevado su crecimiento más allá de los límites que le imponía históricamente la naturaleza, consiguiendo la generalización del consumo de todo tipo de productos, servicios y recursos naturales que han elevado para una gran parte de los seres humanos su nivel de vida de una forma antes insospechada, pero que han agudizado las desigualdades sociales y espaciales y dejan planteadas para el futuro próximo graves incertidumbres medioambientales.​ Los acontecimientos de esta época se han visto marcados por transformaciones aceleradas en la economía, la sociedad y la tecnología que han merecido el nombre de Revolución Industrial, al tiempo que se destruía la sociedad preindustrial y se construía una sociedad de clases presidida por una burguesía que contempló el declive de sus antagonistas tradicionales (los privilegiados) y el nacimiento y desarrollo de uno nuevo (el movimiento obrero), en nombre del cual se plantearon distintas alternativas al capitalismo. Más espectaculares fueron incluso las transformaciones políticas e ideológicas (Revolución liberal, nacionalismo, totalitarismos); así como las mutaciones del mapa político mundial y las mayores guerras conocidas por la humanidad. La ciencia y la cultura entran en un periodo de extraordinario desarrollo y fecundidad; mientras que el arte contemporáneo y la literatura contemporánea (liberados por el romanticismo de las sujeciones académicas y abiertos a un público y un mercado cada vez más amplios) se han visto sometidos al impacto de los nuevos medios de comunicación de masas (tanto los escritos como los audiovisuales), lo que les provocó una verdadera crisis de identidad que comenzó con el impresionismo y las vanguardias y aún no se ha superado.​ En cada uno de los planos principales del devenir histórico (económico, social y político),​ puede cuestionarse si la Edad Contemporánea es una superación de las fuerzas rectoras de la modernidad o más bien significa el periodo en que triunfan y alcanzan todo su potencial de desarrollo las fuerzas económicas y sociales que durante la Edad Moderna se iban gestando lentamente: el capitalismo y la burguesía; y las entidades políticas que lo hacían de forma paralela: la nación y el Estado. En el siglo XIX, estos elementos confluyeron para conformar la formación social histórica del estado liberal europeo clásico, surgido tras la crisis del Antiguo Régimen.​ El Antiguo Régimen había sido socavado ideológicamente por el ataque intelectual de la Ilustración (L'Encyclopédie, 1751) a todo lo que no se justifique a las luces de la razón por mucho que se sustente en la tradición, como los privilegios contrarios a la igualdad (la de condiciones jurídicas, no la económico-social) o la economía moral​ contraria a la libertad (la de mercado, la propugnada por Adam Smith -La riqueza de las naciones, 1776). Pero, a pesar de lo espectacular de las revoluciones y de lo inspirador de sus ideales de libertad, igualdad y fraternidad (con la muy significativa adición del término propiedad), un observador perspicaz como Lampedusa pudo entenderlas como la necesidad de que algo cambie para que todo siga igual: el Nuevo Régimen fue regido por una clase dirigente (no homogénea, sino de composición muy variada) que, junto con la vieja aristocracia incluyó por primera vez a la pujante burguesía responsable de la acumulación de capital. Esta, tras su acceso al poder, pasó de revolucionaria a conservadora,​ consciente de la precariedad de su situación en la cúspide de una pirámide cuya base era la gran masa de proletarios, compartimentada por las fronteras de unos estados nacionales de dimensiones compatibles con mercados nacionales que a su vez controlaban un espacio exterior disponible para su expansión colonial. En el siglo XX este equilibrio inestable se fue descomponiendo, en ocasiones mediante violentos cataclismos (comenzando por los terribles años de la Primera Guerra Mundial, 1914-1918), y en otros planos mediante cambios paulatinos (por ejemplo, la promoción económica, social y política de la mujer). Por una parte, en los países más desarrollados, el surgimiento de una poderosa clase media, en buena parte gracias al desarrollo del estado del bienestar o estado social (se entienda este como concesión pactista al desafío de las expresiones más radicales del movimiento obrero, o como convicción propia del reformismo social) tendió a llenar el abismo predicho por Marx y que debería llevar al inevitable enfrentamiento entre la burguesía y el proletariado. Por la otra, el capitalismo fue duramente combatido, aunque con éxito bastante limitado, por sus enemigos de clase, enfrentados entre sí: el anarquismo y el socialismo (dividido a su vez entre el comunismo y la socialdemocracia). En el campo de la ciencia económica, los presupuestos del liberalismo clásico fueron superados (economía neoclásica, keynesianismo -incentivos al consumo e inversiones públicas para frente a la incapacidad del mercado libre para responder a la crisis de 1929- o teoría de juegos -estrategias de cooperación frente al individualismo de la mano invisible-). La democracia liberal fue sometida durante el período de entreguerras al doble desafío de los totalitarismos estalinista y fascista (sobre todo por el expansionismo de la Alemania nazi, que llevó a la Segunda Guerra Mundial).​ En cuanto a los estados nacionales, tras la primavera de los pueblos (denominación que se dio a la revolución de 1848) y el periodo presidido por la unificación alemana e italiana (1848-1871), pasaron a ser el actor predominante en las relaciones internacionales, en un proceso que se generalizó con la caída de los grandes imperios multinacionales (español desde 1808 hasta 1976, portugués desde 1821 hasta 1975; ruso, alemán, austrohúngaro y turco en 1918, tras su hundimiento en la Primera Guerra Mundial) y la de los imperios coloniales (británico, francés, neerlandés y belga tras la Segunda). Si bien numerosas naciones accedieron a la independencia durante los siglos XIX y XX, no siempre resultaron viables, y muchos se sumieron en terribles conflictos civiles, religiosos o tribales, a veces provocados por la arbitraria fijación de las fronteras, que reprodujeron las de los anteriores imperios coloniales. En cualquier caso, los estados nacionales, después de la Segunda Guerra Mundial, devinieron en actores cada vez menos relevantes en el mapa político, sustituidos por la política de bloques encabezados por los Estados Unidos y la Unión Soviética. La integración supranacional de Europa (Unión Europea) no se ha reproducido con éxito en otras zonas del mundo, mientras que las organizaciones internacionales, especialmente la ONU, dependen para su funcionamiento de la poco constante voluntad de sus componentes. La desaparición del bloque comunista ha dado paso al mundo actual del siglo XXI, en que las fuerzas rectoras tradicionales presencian el doble desafío que suponen tanto la tendencia a la globalización como el surgimiento o resurgimiento de todo tipo de identidades,​ personales o individuales,​ colectivas o grupales,​ muchas veces competitivas entre sí (religiosas, sexuales, de edad, nacionales, culturales, étnicas, ,​ educativas, deportivas, o generadas por una actitud -pacifismo, ecologismo, altermundialismo- o por cualquier tipo de condición, incluso las problemáticas -minusvalías, disfunciones, -). Particularmente, el consumo define de una forma tan importante la imagen que de sí mismos se hacen individuos y grupos que el término sociedad de consumo ha pasado a ser sinónimo de sociedad contemporánea.​ (es)
  • Aro Garaikidea edo Gaur Egungo Aroa Historia banatzen den zatietako laugarrena da, Aro Modernoaren ondorengoa, Frantziako Iraultzan hasi eta gaur egun arte hedatzen dena. Aro Garaikidean aldaketa nabarmenak eta sakonak gertatu ziren aurreko aro historikoen aldean. Frantziako Iraultzak gobernarien eta gobernatuen artean bestelako erlazioak ekarri zituen, ideologia modernoak sortuz, eta Industria Iraultzak ekoizleen eta erosleen artean bestelako erlazio sozio-ekonomikoak sorrarazi ditu, kapitalismo modernoari bide emanez. Garaikide izena eztabaidagarria da, XVIII. mende amaierako eta XIX. mendeko gertakariak bizirik dagoen inork ez baititu zuzenean bizi izan, ez dira inoren garaikideak zentzu hertsian, baina hala ere egun aski zabaldua den hitza da. Horrez gain, garaikide hitza euskaraz tradizioz izena izan denez, zenbaitzuek haren ordez gaur egungo erabiltzea hobetsi dute. (eu)
  • La notion d’époque contemporaine est différente selon les pays. Les historiens, français et européens non britanniques, font commencer l'époque contemporaine, en tant que période de l'histoire de France ou de l'histoire de l'Europe, soit en 1789 (début de la Révolution française), soit en 1792 (abolition de la monarchie et proclamation de la république), cette période historique se prolongeant jusqu'au présent. Cette période est marquée par la révolution industrielle, la républicanisation des États, l'abolition de l'esclavage et les guerres mondiales. Dans le monde anglo-saxon notamment, l'époque contemporaine couvre environ les quatre-vingts années qui précèdent l'année en cours, ou encore la période de 1945 à nos jours (contemporary history). Il s'agit de la période pour laquelle des personnes vivantes, en nombre significatif, peuvent témoigner des événements historiques, politiques, économiques et sociaux, et où la trace de ces événements reste relativement vivace dans les mémoires et la transmission orale. Cette période correspond à l'ère atomique et à l'ère de l'informatique, ainsi qu'à la décolonisation et à la guerre froide. (fr)
  • 時代区分の現代(げんだい)、現代史(げんだいし、英語: contemporary history、ドイツ語: Zeitgeschichte)とは、世界の歴史における時代区分で、現在進行している時代、歴史のことである。平たく言えば「現在の時代」ではない。通例では、対象とする分野における体制や状態が、現在と同じ形に変化した時点以後の時代を指す。時系列の「先史、古代、中世、近世、近代、現代」という時代区分の最後である。 (ja)
  • 近代(きんだい、英語: modern period〈モダン・ピリオド〉, modern times〈モダン・タイムス〉, modern age〈モダン・エイジ〉)とは、現代に近い時代(時代区分)、または現代。広義には「近世」と同義だが、一般的には封建主義時代(近世)より後の資本主義社会・市民社会の時代を指す。 「時代区分」および「世界の歴史」も参照 (ja)
  • La storia contemporanea (età contemporanea) è, convenzionalmente, una delle quattro età storiche (antica, medievale, moderna e contemporanea) che inizia con la Rivoluzione francese (1789) e/o la Rivoluzione industriale giungendo fino al presente. L'affievolirsi degli ideali rivoluzionari e la sconfitta di Napoleone portarono l'Europa all'inizio di una nuova fase, detta della Restaurazione, che ebbe inizio con il Congresso di Vienna del 1815, in cui i vincitori delle guerre napoleoniche delinearono un riassetto dell'Europa in nome dei vecchi principi. Tuttavia già a partire dagli anni 1820 iniziarono una serie di moti che rivendicavano la democrazia politica a cui si intrecciavano indipendenza nazionale e istanze sociali. Il culmine si ebbe con le rivoluzioni del 1848 che in Francia portarono alla istituzione della seconda repubblica e in Italia coincisero con la prima guerra d'indipendenza contro l'impero austriaco. Analoghi moti per l’indipendenza si verificarono in America Latina dove si distinsero José de San Martín e Simón Bolívar. Il 1848 fu anche la data della pubblicazione del Manifesto del Partito comunista di Karl Marx e Friederich Engels. I moti del '48, tuttavia, ebbero uno scarso successo tanto che a partire dagli anni 1850 si assistette in Europa ad un sostanziale incremento delle autorità centrali degli stati. In Francia, grazie ad un colpo di stato, prese il potere Napoleone III che dette vita al secondo impero francese di ispirazione bonapartista. Il trono dell'impero austriaco passò a Francesco Giuseppe I che ripristinò il modello assolutistico cancellando la costituzione da poco concessa; la sua sconfitta nella guerra contro la Prussia lo costrinse ad un compromesso con l'Ungheria da cui conseguì l'impero austro-ungarico. Lo spiccato militarismo e la forza industriale della Prussia di Bismarck gli permisero di sconfiggere la Francia nel 1870 e dare vita all'Impero tedesco. Nel mentre l'Italia portò a termine la propria unità nazionale con l'annessione del Veneto del 1866 e la presa di Roma del 1870. Fuori dal continente l'Inghilterra continuò a perseverare nella propria politica liberale e coloniale, forte della sua florida economia, in quella che è conosciuta come l'età vittoriana. Tra le potenze mondiali, la Russia rimaneva ancora quella più arretrata nonostante alcuni tentativi attuati dallo zar Alessandro II. Dall'altra parte dell'oceano gli Stati Uniti, terminata una sanguinosa guerra di secessione, videro un rapidissimo sviluppo industriale e demografico, grazie ad una incessante immigrazione, affermandosi come una delle maggiori potenze. L'avvio dei commerci con gli Stati Unti permise al Giappone di uscire dal suo secolare isolazionismo per intraprendere un velocissimo rinnovamento. Tra la fine del XIX e l'inizio del XX secolo una seconda rivoluzione industriale cambiò profondamente la vita della popolazione grazie ad invenzioni quali l'automobile, il telefono, il cinematografo, la lampadina e il miglioramento dei processi industriali nella chimica e nelle produzione dell'acciaio e dell'alluminio. Tali progressi causarono una drastica caduta dei prezzi che provocò una lunga recessione. Le latenti tensioni tra le varie potenze portarono, nel 1914, allo scoppio della prima guerra mondiale che si concluse dopo quattro anni e oltre 9 milioni di morti. Durante gli eventi bellici, l'impero zarista russo cadde a seguito di una rivoluzione che instaurò il primo stato comunista guidato da Lenin. La grande depressione degli anni 1930 e gli strascichi della primo conflitto mondiale furono concause che favorirono l'avvento in Europa di alcuni regimi totalitarismi, come quello fascista in Italia, quello franchista in Spagna e quello nazista in Germania. Fu proprio a causa di quest'ultimo, responsabile anche dell'olocausto del popolo ebraico, che nel 1939 il mondo precipitò nella seconda guerra mondiale. Conclusosi nel 1945, dal conflitto emersero due potenze di distinta ideologia, gli Stati Uniti e l'Unione Sovietica, che si contrapposero in quella che è conosciuta come "guerra fredda". Uno dei campi in cui esse si affrontarono fu la corsa allo spazio, vinta dagli statunitensi che riuscirono a far atterrare sulla Luna la missione Apollo 11 il 20 luglio 1969. Il confronto bipolare giunse al termine a seguito di un cambio di politica del leader sovietico Michail Gorbačëv che portò nel 1991 alla dissoluzione dell'Unione Sovietica. Nel 1992 venne formalmente istituita l'Unione europea. Sul piano sociale, i decenni tra la fine del XX e l'inizio del successivo furono contrassegnati da fenomeni quali la globalizzazione e un rapidissimo sviluppo tecnologico. Gli attentati dell'11 settembre portò il mondo ad affrontare nuovi conflitti. La crisi dei subprime, scoppiata nel 2006, portò l'economia mondiale a subire una grande recessione che si protrasse fino al 2013. Alla fine del 2019 in Cina vennero registrati i primi casi di infezione di COVID-19 da cui poi scaturì una pandemia i cui effetti travalicarono quelli sanitari per estendersi anche nell'economia e nella società. L'invasione russa dell'Ucraina del 2022 ha provocato la maggiore crisi per l'accoglienza di rifugiati in Europa dopo la fine della seconda guerra mondiale. (it)
  • ( 비름과의 채소에 대해서는 근대 (식물) 문서를 참고하십시오.) 근대(近代, late modern period)는 서양 역사상의 시대구분이다. 근세(early modern period) 다음이며, 현대 전이다. 근대의 시작에 대해서는 적지 않은 견해가 존재하지만, 일반적으로 산업혁명 이후인 18세기, 19세기부터라고 본다. 근대는 왕정이 끝나고 전개되는 시대인 만큼 개인 의식, 자본주의 및 시민사회의 성립이 특징이다. 즉 왕정사회를 극복한 근대사회는 개인을 존중하며, 정치적으로는 민주주의, 경제적으로는 자본주의의 모습을 가진다. 근대(late modern period)는 기준에 따라 다음을 가리킨다. 역사에서 * 보수적 역사기록학에서는 17세기 이후의 특정한 변형생성적 근대 역사(modern history) * 철학자 마샬 버먼(Marshall Berman)의 역사적 시대구분 체계에서 1900년부터 지금까지의 시대철학 및 예술에서 * (late modernism), 예술사의 한 시대(1차세계대전 이후부터 지금까지) * , 특정한 사회학자들로부터 근대성의 가장 최근 단계로 규정됨 (후기 20세기부터 현재까지) (ko)
  • De Moderne Tijd – ook wel Nieuwste Tijd genoemd – is de meest recente grote periode in de westerse geschiedenis. De Moderne Tijd volgde in Europa op de Vroegmoderne Tijd. Volgens de traditionele indeling wordt de Europese geschiedenis in drie perioden onderverdeeld: Oudheid, Middeleeuwen en Nieuwe Tijd. In dat geval is de Moderne Tijd slechts een onderdeel van de Nieuwe Tijd. Andere aanduidingen voor de meest recente historische periode zijn contemporaine of hedendaagse geschiedenis. Deze kunnen als synoniem voor Moderne Tijd dienen maar ook wel een beperktere periode aanduiden. De term Moderne Tijd verwijst naar moderniteit, maar de 'modernisering' van samenleving, economie en cultuur valt niet precies samen met de historische periode. (nl)
  • 시대 구분상으로 현대 (現代. 영어 : contemporary. 독어 : Zeitgeschichte)는 현재의 정치 체제하의 시대이다. (ko)
  • Historia najnowsza – epoka w historii Europy obejmująca okres od zakończenia nowożytności. Za daty początkowe przyjmuje się najczęściej: 1789 (rewolucja francuska), 1815 (kongres wiedeński) lub 1848 (Wiosna Ludów). W Polsce przyjęło się liczyć od trzeciego rozbioru Rzeczypospolitej w 1795 r. Część badaczy przyjmuje, że właściwą cezurą była dopiero I wojna światowa. Szkoła anglosaska nie uznaje historii najnowszej, uznając czasy współczesne za część nowożytności. Wewnątrz epoki najczęściej stosuje się następujący podział: * rewolucja przemysłowa (do ok. 1850) * druga rewolucja przemysłowa (ok. 1850–1914) * I wojna światowa (1914–1918) * dwudziestolecie międzywojenne (1918–1939) * II wojna światowa (1939–1945) * (od 1945) * okres zimnowojenny (od lat 1945–1947 do lat 1989–1991) * (od 1991) (pl)
  • A Idade Contemporânea, também chamada de Contemporaneidade, é o período atual da história ocidental e cujo início remonta à Revolução Francesa (1789). Desde os seus primórdios, é marcado pelo iluminismo, corrente filosófica que defende o primado da razão e o desenvolvimento da ciência como garantia de progresso civilizatório para a Humanidade. A Contemporaneidade distingue-se, de maneira geral, pelo desenvolvimento e consolidação do capitalismo no ocidente e, consequentemente pelas disputas das grandes potências europeias por territórios, matérias-primas e mercados consumidores. Após duas grandes guerras mundiais, no entanto, o ceticismo veio abalar a crença iluminista de progresso da civilização, aumentando a percepção de que nações consideradas tão avançadas e instruídas eram de fato capazes de cometer atrocidades dignas de bárbaros. Decorre daí o conceito de que a classificação de nações mais desenvolvidas e nações menos desenvolvidas tem limitações de aplicação. Atualmente está havendo uma especulação a respeito de quando essa era irá acabar, e consequentemente, a respeito da validade do modelo europeu de divisão histórica. (pt)
  • Samtidshistoria (även samtidsstudier) eller nutidshistoria är en del av modern tid inom historievetenskapen, vanligtvis från andra världskrigets slut till nutiden. Termen "nutidshistoria" har varit i bruk åtminstone vid början av 1800-talet. Den bredaste betydelsen av samtidshistoria är den delen av historien som fortfarande finns i mannaminnet. Baserat på människans livslängd skulle nutidshistoria i sin vidaste mening sträcka över en period på cirka 80 år. Samtidshistoria fokuserar dock särskilt på de historiska händelser som är av betydelse för nutiden, och på historiska händelser som är ihågkomna av ett större antal levande människor. Under 2010-talet vill samtidshistoria särskilt fokusera på perioden från kommunismens fall 1989 och fram till nutiden. Samtidshistoria som akademisk disciplin har en vetenskaplig hemvist vid bland annat Samtidshistoriska institutet vid Södertörns högskola. (sv)
  • 近代,指接近當今的一個歷史時代,對應到英語:Modern,為歐洲歷史學界常見的三階段(古代,中世紀,近代)分期法中的一段時期,指中世紀文藝復興之後至今這段時間。歐洲歷史學界另一個常見的四階段分期法(古代,中世紀,近世與近代)中,近代為近世(英語:Early modern)之後,意指18世紀法國大革命與工業革命之後至今這段時間。 但在中國史中,近代與現代又有不同定義。近代可以是現代之前的一個時期,相當於近世;而近代又可以被譯為現代(Modern)。於中文語法中,近代和現代又可以合稱近現代,有時近代和現代沒有截然的含義區別,視為同義,相互替代使用。 在中華人民共和國學界,在1990年代後將近代對應到近世(英語:Early modern),而近代之後為現代(Modern)。在台灣學界,主要遵循民國傳統,將現代(Modern)定義為近代,而近代之前為近世(英語:Early modern)。 (zh)
  • 当代史(英語:Contemporary history)是在時間軸上與当前紧密相连的历史,是现代史的特定角度,即現在的歷史,或是與個人相關的歷史。当代史一词早在19世纪就已使用,並在21世紀成為一門領域。从最广义的意义上来说,当代史是仍处在人们生活記憶(living memory)中的历史,基于人类的預期壽命約為80年,当代史大约为從目前往前80年的时间。以2020年代來說,這個時期所說的當代史,由1940年代之後一直至今,當中包括了第二次世界大戰、冷戰等事件。 狭义上来说,当代史指当前大多数成年人记忆中的历史,大约延续一個世代。以2020年為例,現今正在存活中的人類,其中位數歲數為30歲,也就是說現在正存活人類中,約有一半都生於1990年前後,當代史就相當於這個時期之後至今,也就是相當於1990年代至今的歷史。 显然,随着世代更替,当代史所指的时间也随之变化。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 10689543 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 61655 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1124921512 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:isPartOf
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • أتت الحقبة الحديثة المتأخرة بعد الحقبة الحديثة المبكرة من العصر الحديث. وبدأت في منتصف القرن 18 تقريبًا، وأما نهايتها فقد اختلفت حسب المؤرخين، منهم من ذكر نهايتها ببداية التاريخ المعاصر بعد الحرب العالمية الثانية، والبعض شملها حتى يومنا هذا. ومن معالمها التاريخية البارزة: الثورة الأمريكية والثورة الفرنسية والثورة الصناعية والثورة الروسية. استغرق الأمر من بداية تاريخ البشرية حتى 1804 ليصل عدد سكان العالم إلى مليار نسمة؛ وجاء المليار التالي بعد أكثر من قرن بقليل، أي في سنة 1927. (ar)
  • Η σύγχρονη ιστορία ή σύγχρονη εποχή, είναι τμήμα της νεότερης ιστορίας η οποία περιγράφει την ιστορική περίοδο από την αρχή ή τα μέσα του 20ού αιώνα έως το παρόν. Καθώς το αντικείμενο μελέτης της αφορά γεγονότα του σχετικά πρόσφατου παρελθόντος, ένας από τους κύριους στόχους της είναι η καλύτερη κατανόηση των τρεχόντων τάσεων και ρευμάτων υπό την ιστορική τους οπτική και βαρύτητα. (el)
  • 時代区分の現代(げんだい)、現代史(げんだいし、英語: contemporary history、ドイツ語: Zeitgeschichte)とは、世界の歴史における時代区分で、現在進行している時代、歴史のことである。平たく言えば「現在の時代」ではない。通例では、対象とする分野における体制や状態が、現在と同じ形に変化した時点以後の時代を指す。時系列の「先史、古代、中世、近世、近代、現代」という時代区分の最後である。 (ja)
  • 近代(きんだい、英語: modern period〈モダン・ピリオド〉, modern times〈モダン・タイムス〉, modern age〈モダン・エイジ〉)とは、現代に近い時代(時代区分)、または現代。広義には「近世」と同義だが、一般的には封建主義時代(近世)より後の資本主義社会・市民社会の時代を指す。 「時代区分」および「世界の歴史」も参照 (ja)
  • ( 비름과의 채소에 대해서는 근대 (식물) 문서를 참고하십시오.) 근대(近代, late modern period)는 서양 역사상의 시대구분이다. 근세(early modern period) 다음이며, 현대 전이다. 근대의 시작에 대해서는 적지 않은 견해가 존재하지만, 일반적으로 산업혁명 이후인 18세기, 19세기부터라고 본다. 근대는 왕정이 끝나고 전개되는 시대인 만큼 개인 의식, 자본주의 및 시민사회의 성립이 특징이다. 즉 왕정사회를 극복한 근대사회는 개인을 존중하며, 정치적으로는 민주주의, 경제적으로는 자본주의의 모습을 가진다. 근대(late modern period)는 기준에 따라 다음을 가리킨다. 역사에서 * 보수적 역사기록학에서는 17세기 이후의 특정한 변형생성적 근대 역사(modern history) * 철학자 마샬 버먼(Marshall Berman)의 역사적 시대구분 체계에서 1900년부터 지금까지의 시대철학 및 예술에서 * (late modernism), 예술사의 한 시대(1차세계대전 이후부터 지금까지) * , 특정한 사회학자들로부터 근대성의 가장 최근 단계로 규정됨 (후기 20세기부터 현재까지) (ko)
  • De Moderne Tijd – ook wel Nieuwste Tijd genoemd – is de meest recente grote periode in de westerse geschiedenis. De Moderne Tijd volgde in Europa op de Vroegmoderne Tijd. Volgens de traditionele indeling wordt de Europese geschiedenis in drie perioden onderverdeeld: Oudheid, Middeleeuwen en Nieuwe Tijd. In dat geval is de Moderne Tijd slechts een onderdeel van de Nieuwe Tijd. Andere aanduidingen voor de meest recente historische periode zijn contemporaine of hedendaagse geschiedenis. Deze kunnen als synoniem voor Moderne Tijd dienen maar ook wel een beperktere periode aanduiden. De term Moderne Tijd verwijst naar moderniteit, maar de 'modernisering' van samenleving, economie en cultuur valt niet precies samen met de historische periode. (nl)
  • 시대 구분상으로 현대 (現代. 영어 : contemporary. 독어 : Zeitgeschichte)는 현재의 정치 체제하의 시대이다. (ko)
  • 近代,指接近當今的一個歷史時代,對應到英語:Modern,為歐洲歷史學界常見的三階段(古代,中世紀,近代)分期法中的一段時期,指中世紀文藝復興之後至今這段時間。歐洲歷史學界另一個常見的四階段分期法(古代,中世紀,近世與近代)中,近代為近世(英語:Early modern)之後,意指18世紀法國大革命與工業革命之後至今這段時間。 但在中國史中,近代與現代又有不同定義。近代可以是現代之前的一個時期,相當於近世;而近代又可以被譯為現代(Modern)。於中文語法中,近代和現代又可以合稱近現代,有時近代和現代沒有截然的含義區別,視為同義,相互替代使用。 在中華人民共和國學界,在1990年代後將近代對應到近世(英語:Early modern),而近代之後為現代(Modern)。在台灣學界,主要遵循民國傳統,將現代(Modern)定義為近代,而近代之前為近世(英語:Early modern)。 (zh)
  • 当代史(英語:Contemporary history)是在時間軸上與当前紧密相连的历史,是现代史的特定角度,即現在的歷史,或是與個人相關的歷史。当代史一词早在19世纪就已使用,並在21世紀成為一門領域。从最广义的意义上来说,当代史是仍处在人们生活記憶(living memory)中的历史,基于人类的預期壽命約為80年,当代史大约为從目前往前80年的时间。以2020年代來說,這個時期所說的當代史,由1940年代之後一直至今,當中包括了第二次世界大戰、冷戰等事件。 狭义上来说,当代史指当前大多数成年人记忆中的历史,大约延续一個世代。以2020年為例,現今正在存活中的人類,其中位數歲數為30歲,也就是說現在正存活人類中,約有一半都生於1990年前後,當代史就相當於這個時期之後至今,也就是相當於1990年代至今的歷史。 显然,随着世代更替,当代史所指的时间也随之变化。 (zh)
  • يُعتبر التاريخ المعاصر، في علم تدوين التاريخ فرعًا من العصر الحديث، والذي يصف الفترة التاريخية من 1945 وحتى الوقت الحالي. يُعتبر التاريخ المعاصر إما فرعًا من الحقبة الحديثة المتأخرة، أو أحد الفروع الثلاث الرئيسية من التاريخ الحديث، إلى جانب الحقبة الحديثة المبكرة والحقبة الحديثة المتأخرة. وُضع مصطلح «التاريخ الحديث» موضع الاستخدام على الأقل منذ بدايات القرن التاسع عشر. في العلوم الاجتماعية فإن التاريخ المعاصر مستمر ومرتبط مع وجود ما بعد الحداثة. (ar)
  • FL'edat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat. Tanmateix, cal tenir en compte que aquest període no és, en cap cas, una època lineal, sinó complexa i amb diferents canvis que la determinen. La podem caracteritzar per un marcat procés de creixement econòmic, tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un de qualitatiu (productivitat, mecanització i industrialització). Paral·lelament, l'economia queda determinada en aquest període per un procés de globalització accelerat, però amb una gran diversitat segons la regió analitzada. (ca)
  • Moderní dějiny jsou časové období za jehož počátek se udává rok 1789, vypuknutí Velké francouzské revoluce. Ve Francii se nedlouho po revoluci ustanovil republikánský režim, který svou zahraniční i vnitřní politikou (svržení a poprava francouzského krále) rozpoutal několik konfliktů známých jako Francouzské revoluční a napoleonské války. Díky úspěšnému vedení těchto válek dosáhl francouzský stát silné mezinárodní pozice, přičemž získal pod svou kontrolu nebo si zavázal značnou část tehdejší Evropy. Tento stav trval až do roku 1814, kdy byl francouzský císař Napoleon Bonaparte donucen abdikovat, když byl o půl roku předtím poražen v bitvě národů u Lipska a po návratu k moci opětovně zhruba o rok později u Waterloo. Na Vídeňském kongresu se poté sešly vítězné státy a restaurovaly v zemích dř (cs)
  • Nuntempa epoko estas la nomo per kiu oni indikas la historian periodon inter la Usona Deklaro de Sendependeco aŭ la Franca Revolucio, kaj la aktualo. Ĝi enhavas, se konsideri sian komencon en la Franca Revolucio, de proksimuma totalo de 230 jaroj, inter 1789 kaj la nuno. En tiu periodo, la homaro espertis demografian transiron, plenumitan por la socioj plej progresintaj (la nomita Unua mondo) kaj ankoraŭ plenumatan por la plej parto (nome neevoluigitaj landoj (Tria mondo) kaj la ĵus industriigitaj landoj (Dua mondo)), kiu portis sian kreskon trans la limoj kiujn metis historie la naturo, atingante la ĝeneraligon de la konsumo de ĉia tipo de produktoj, servoj kaj naturaj rimedoj kiuj plialtigis por granda parto de la homoj ties vivnivelon laŭ maniero antaŭe neimagita, sed kiuj pliakrigis la (eo)
  • Contemporary history, in English-language historiography, is a subset of modern history that describes the historical period from approximately 1945 to the present. Contemporary history is either a subset of the late modern period, or it is one of the three major subsets of modern history, alongside the early modern period and the late modern period. In the social sciences, contemporary history is also continuous with, and related to, the rise of postmodernity. (en)
  • La Edad Contemporánea es el nombre con el que se designa al periodo histórico comprendido entre la Declaración de Independencia de los Estados Unidos, la Revolución Francesa o Guerras de independencia hispanoamericanas, y la actualidad. Comprende, si se considera su inicio en la Revolución francesa, de un total de 233 años, entre 1789 y el presente. En este período, la humanidad experimentó una transición demográfica, concluida para las sociedades más avanzadas (el llamado primer mundo) y aún en curso para la mayor parte (los países subdesarrollados y los países recientemente industrializados), que ha llevado su crecimiento más allá de los límites que le imponía históricamente la naturaleza, consiguiendo la generalización del consumo de todo tipo de productos, servicios y recursos naturale (es)
  • Aro Garaikidea edo Gaur Egungo Aroa Historia banatzen den zatietako laugarrena da, Aro Modernoaren ondorengoa, Frantziako Iraultzan hasi eta gaur egun arte hedatzen dena. Aro Garaikidean aldaketa nabarmenak eta sakonak gertatu ziren aurreko aro historikoen aldean. Frantziako Iraultzak gobernarien eta gobernatuen artean bestelako erlazioak ekarri zituen, ideologia modernoak sortuz, eta Industria Iraultzak ekoizleen eta erosleen artean bestelako erlazio sozio-ekonomikoak sorrarazi ditu, kapitalismo modernoari bide emanez. Garaikide izena eztabaidagarria da, XVIII. mende amaierako eta XIX. mendeko gertakariak bizirik dagoen inork ez baititu zuzenean bizi izan, ez dira inoren garaikideak zentzu hertsian, baina hala ere egun aski zabaldua den hitza da. Horrez gain, garaikide hitza euskaraz trad (eu)
  • La notion d’époque contemporaine est différente selon les pays. Les historiens, français et européens non britanniques, font commencer l'époque contemporaine, en tant que période de l'histoire de France ou de l'histoire de l'Europe, soit en 1789 (début de la Révolution française), soit en 1792 (abolition de la monarchie et proclamation de la république), cette période historique se prolongeant jusqu'au présent. Cette période est marquée par la révolution industrielle, la républicanisation des États, l'abolition de l'esclavage et les guerres mondiales. (fr)
  • La storia contemporanea (età contemporanea) è, convenzionalmente, una delle quattro età storiche (antica, medievale, moderna e contemporanea) che inizia con la Rivoluzione francese (1789) e/o la Rivoluzione industriale giungendo fino al presente. L'affievolirsi degli ideali rivoluzionari e la sconfitta di Napoleone portarono l'Europa all'inizio di una nuova fase, detta della Restaurazione, che ebbe inizio con il Congresso di Vienna del 1815, in cui i vincitori delle guerre napoleoniche delinearono un riassetto dell'Europa in nome dei vecchi principi. Tuttavia già a partire dagli anni 1820 iniziarono una serie di moti che rivendicavano la democrazia politica a cui si intrecciavano indipendenza nazionale e istanze sociali. Il culmine si ebbe con le rivoluzioni del 1848 che in Francia portaro (it)
  • Historia najnowsza – epoka w historii Europy obejmująca okres od zakończenia nowożytności. Za daty początkowe przyjmuje się najczęściej: 1789 (rewolucja francuska), 1815 (kongres wiedeński) lub 1848 (Wiosna Ludów). W Polsce przyjęło się liczyć od trzeciego rozbioru Rzeczypospolitej w 1795 r. Część badaczy przyjmuje, że właściwą cezurą była dopiero I wojna światowa. Szkoła anglosaska nie uznaje historii najnowszej, uznając czasy współczesne za część nowożytności. Wewnątrz epoki najczęściej stosuje się następujący podział: (pl)
  • A Idade Contemporânea, também chamada de Contemporaneidade, é o período atual da história ocidental e cujo início remonta à Revolução Francesa (1789). Desde os seus primórdios, é marcado pelo iluminismo, corrente filosófica que defende o primado da razão e o desenvolvimento da ciência como garantia de progresso civilizatório para a Humanidade. A Contemporaneidade distingue-se, de maneira geral, pelo desenvolvimento e consolidação do capitalismo no ocidente e, consequentemente pelas disputas das grandes potências europeias por territórios, matérias-primas e mercados consumidores. (pt)
  • Samtidshistoria (även samtidsstudier) eller nutidshistoria är en del av modern tid inom historievetenskapen, vanligtvis från andra världskrigets slut till nutiden. Termen "nutidshistoria" har varit i bruk åtminstone vid början av 1800-talet. Den bredaste betydelsen av samtidshistoria är den delen av historien som fortfarande finns i mannaminnet. Baserat på människans livslängd skulle nutidshistoria i sin vidaste mening sträcka över en period på cirka 80 år. Samtidshistoria fokuserar dock särskilt på de historiska händelser som är av betydelse för nutiden, och på historiska händelser som är ihågkomna av ett större antal levande människor. Under 2010-talet vill samtidshistoria särskilt fokusera på perioden från kommunismens fall 1989 och fram till nutiden. (sv)
rdfs:label
  • Contemporary history (en)
  • الحقبة الحديثة المتأخرة (ar)
  • التاريخ المعاصر (ar)
  • Edat contemporània (ca)
  • Moderní dějiny (cs)
  • Σύγχρονη ιστορία (el)
  • Nuntempa epoko (eo)
  • Edad Contemporánea (es)
  • Aro Garaikidea (eu)
  • Storia contemporanea (it)
  • Histoire contemporaine (fr)
  • Époque contemporaine (fr)
  • 現代 (時代区分) (ja)
  • 近代 (ja)
  • 근대 (ko)
  • 현대사 (ko)
  • Moderne Tijd (nl)
  • Historia najnowsza (pl)
  • Idade Contemporânea (pt)
  • Samtidshistoria (sv)
  • 近代史 (zh)
  • 当代史 (zh)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
skos:exactMatch
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:academicDiscipline of
is dbo:era of
is dbo:genre of
is dbo:knownFor of
is dbo:literaryGenre of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:discipline of
is dbp:era of
is dbp:field of
is dbp:fields of
is dbp:genre of
is dbp:knownFor of
is dbp:subDiscipline of
is rdfs:seeAlso of
is owl:differentFrom of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License