Sino-Roman relations comprised the mostly indirect contact, flow of trade goods, information, and occasional travellers between the Roman Empire and Han Empire of China, as well as between the later Eastern Roman Empire and various Chinese dynasties. These empires inched progressively closer in the course of the Roman expansion into the ancient Near East and simultaneous Han Chinese military incursions into Central Asia. Mutual awareness remained low, and firm knowledge about each other was limited. Only a few attempts at direct contact are known from records. Intermediate empires such as the Parthians and Kushans, seeking to maintain lucrative control over the silk trade, inhibited direct contact between these two Eurasian powers. In 97 AD, the Chinese general Ban Chao tried to send his e

Property Value
dbo:abstract
  • Les relacions sinoromanes van comprendre el contacte principalment indirecte, el flux de productes comercials, la informació i viatgers ocasionals entre els Imperis Romà i Han de la Xina, així com entre el posterior Imperi Romà d'Orient i diverses . Aquests imperis es van anar acosant progressivament en el curs de l'expansió romana a l'Antic Orient Pròxim i incursions militars simultànies Han xineses a l'Àsia Central. La consciència mútua es va mantenir baixa i el coneixement ferm entre ells era limitat. Només es coneixen alguns intents de contacte directe des dels registres. Imperis intermedis com els Parts i Kuixans, buscant mantenir un control lucratiu sobre el comerç de la seda, van inhibir el contacte directe entre aquestes dues potències d'Euràsia. El 97 dC, el general Ban Chao va intentar enviar el seu enviat Gan Ying a Roma, però Gan va ser dissuadit pels Parts per aventurar-se més enllà del Golf Pèrsic. Diversos presumptes emissaris romans a la Xina van ser registrats per antics historiadors xinesos. El primer en el registre, suposadament de l'emperador romà Antoní Pius o el seu fill adoptat Marc Aureli, van arribar el 166 dC. Altres es registren arribant al 226 i 284 dC, amb una llarga absència fins a la primera el 643 dC. L'intercanvi indirecte de mercaderies per terra al llarg de la ruta de la seda i les van incloure la seda xinesa, vidre romà i roba d'alta qualitat. Les monedes romanes creades a partir del segle I dC, s'han trobat a la Xina, així com una moneda de Maximià i medalles des dels regnats d'Antoní Pius i Marc Aureli a en el Vietnam modern, la mateixa regió on les fonts xineses afirmen que els romans van aterrar per primera vegada. S'han descobert cristalleries i objectes de plata romans en llocs arqueològics xinesos datats del . També s'han trobat monedes romanes i perles de vidre al Japó. En fonts clàssiques, el problema de la identificació de referències a la Xina antiga es veu agreujat per la interpretació del terme llatí Serica, el significat va fluctuar i podria referir-se a diversos pobles asiàtics en un ampli arc de l'Índia sobre Àsia Central fins a la Xina. En els registres xinesos, va arribar a ser conegut com l'Imperi Romà o Gran Qin. Daqin es va associar directament amb el posterior Fulin (拂菻) en fonts xineses, que han estat identificades per estudiosos com com l'Imperi Romà d'Orient. Les fonts xineses descriuen diverses ambaixades de Fulin que arriben a la Xina durant la dinastia Tang i també mencionen el per les forces de Muàwiya ibn Abi-Sufyan el 674–678 dC. Els com Ptolemeu van proporcionar un esbós aproximat de l'est de l'Oceà Índic, inclosa la Península de Malacca i més enllà d'això el golf de Tailàndia i el Mar de la Xina Meridional. La de Ptolemeu era més probable , Vietnam, on es van trobar objectes de l'era antonina. Els antics van demostrar un coneixement general de l'Àsia Occidental i les províncies orientals de Roma. L'historiador romà d'Orient del segle VII Teofilacte Simocatta va escriure sobre la contemporània reunificació de la , que ell va tractar com nacions separades recentment en guerra. Això reflecteix tan la per l'Emperador Wen de Sui (va regnar 581–604 dC) així com els noms Catai i utilitzats més endavant per durant la dinastia Yuan liderada pels mongols i la de l'ètnia han. (ca)
  • Die römisch-chinesischen Beziehungen waren im Verlauf ihrer Geschichte stets indirekter bzw. informeller Natur. Das Römische Reich und Han-China näherten sich im Zuge der römischen Expansion in den Nahen Osten und gleichzeitiger chinesischer Einfälle in Zentralasien allmählich einander an. Die Existenz starker, dazwischenliegender Reiche – wie das der Parther bzw. Sassaniden und der Kuschan – verhinderte aber jedes direkte Aufeinandertreffen der eurasischen Flankenmächte, so dass die gegenseitige Wahrnehmung insgesamt gering und verschwommen blieb, auch wenn es ab dem 2. Jahrhundert n. Chr. vereinzelt zu Reisen römischer Händler nach China kam. Nur wenige Versuche der direkten Kontaktaufnahme lassen sich antiken chinesischen Aufzeichnungen entnehmen: Im Jahr 97 n. Chr. sandte der chinesische General Ban Chao erfolglos einen Botschafter gen Rom. Die Anwesenheit mehrerer angeblich römischer Abgesandter wurde in chinesischen Hofannalen festgehalten; die erste offizielle diplomatische Mission, die von den römischen Kaisern Antoninus Pius oder Marcus Aurelius ausgegangen sein könnte, soll 166 n. Chr. am chinesischen Hof erschienen sein. Wahrscheinlich handelte es sich bei diesen Römern aber in Wahrheit um Privatleute (siehe unten). Römische Quellen berichten nichts von diplomatischen Kontakten mit China. Der in aller Regel über zahlreiche Zwischenhändler – vor allem Parther und Sassaniden – abgewickelte Güteraustausch zu Lande (auf der sogenannten Seidenstraße) und über den Seeweg (Indienhandel) hatte vor allen Dingen chinesische Seide und römisches Glas und Qualitätsstoffe zum Gegenstand. Bei der Auswertung der römischen Quellen ergeben sich zudem Interpretationsschwierigkeiten durch die Mehrdeutigkeit des lateinischen Namens „Seres“, der sich auf eine ganze Reihe asiatischer Völker in einem großen Bogen von Indien (Römisch-indische Beziehungen) über Zentralasien bis China beziehen kann. In chinesischen Quellen war das Römische Reich als „Daqin“ (Großes Qin) bekannt und wurde als eine Art Gegen-China am anderen Ende der Welt aufgefasst, dessen Verständnis von Anbeginn durch die Dominanz mythologischer Vorstellungen über den Fernen Westen erschwert wurde. Erst in der Spätantike lässt sich unter geänderten Namen eine reale gegenseitige Kenntnis der beiden inzwischen aber geteilten Großreiche nachweisen. Während das nordchinesische Reich der Wei-Dynastie, die aus dem Nomadenvolk der Tabgatsch hervorgegangen war, und seine Nachfolger in spätantiken oströmisch-byzantinischen Quellen als Taugast (nach den Tabgatsch) bezeichnet werden, werden das Oströmische Reich bzw. seine Hauptstadt Konstantinopel, etwa in der nestorianischen Stele von Xi'an, als Fulin bezeichnet. Daqin bezeichnet auf dieser Stele nunmehr hingegen die sassanidische Hauptresidenz Ktesiphon. Zudem finden sich in China spätrömische Goldmünzen aus dem 5. Jahrhundert n. Chr. (de)
  • La rilatoj inter la Romia imperio kaj Ĉinujo estis nerektaj laŭlonge de la ekzistado de ambaŭ imperioj. La Romia Imperio kaj la Ĉina Imperio de la dinastio Han progresive proksimiĝis dum la romia ekspansio al la Antikva Oriento kaj la samtempaj ĉinaj militistaj rajdoj en Centrazio; tamen, potencaj imperioj en la mezo, kiaj la partoj kaj la kuŝanoj, daŭre disigis la du eŭraziajn potencojn. Tial, la konscio pri la alia estis malmulta kaj la reciproka konatiĝo estis nebula. Oni nur scias pri kelkaj provoj por rekta kontakto pere de du fontoj: en la jaro 97, la ĉina generalo nesukcese provis sendi ambasadon al Romo. Pluraj supozataj ambasadoj de Romio al Ĉinujo estis registritaj de antikvaj ĉinaj historiistoj. La unua el ili, supozeble de la romia imperiestro Antonino Pio aŭ de la posta Marko Aŭrelio, kiu atingis Ĉinujon en 166. La nerekta interŝanĝo surtera (konata kiel Silka Vojo) kaj la marvojoj, rilatis al la ĉina silko, la romia vitro kaj altkvalitaj vestoj. En la klasikaj fontoj, la problemo pri la identigado de la referencoj pri Ĉinujo estas pligrandigita pro la interpretado de la termino en latino "", kies signifo varias kaj povas esti pluraj aziaj popoloj en ampleksa teritorio de Hindujo en Centrazio ĝis Ĉinujo. En la ĉinaj fontoj, la Romia Imperio estis konata kiel "Da Qin", Granda Qin; verŝajne, ili pensis pri ia kontraŭflanka-Ĉinujo en la alia ekstremo de la mondo. Laŭ Pulleybank, "la ĉina vidpunkto pri Da Qin estis konfuzita ekde la komenco kun mitologiaj nocioj pri la Fora Okcidento." (eo)
  • Sino-Roman relations comprised the mostly indirect contact, flow of trade goods, information, and occasional travellers between the Roman Empire and Han Empire of China, as well as between the later Eastern Roman Empire and various Chinese dynasties. These empires inched progressively closer in the course of the Roman expansion into the ancient Near East and simultaneous Han Chinese military incursions into Central Asia. Mutual awareness remained low, and firm knowledge about each other was limited. Only a few attempts at direct contact are known from records. Intermediate empires such as the Parthians and Kushans, seeking to maintain lucrative control over the silk trade, inhibited direct contact between these two Eurasian powers. In 97 AD, the Chinese general Ban Chao tried to send his envoy Gan Ying to Rome, but Gan was dissuaded by Parthians from venturing beyond the Persian Gulf. Several alleged Roman emissaries to China were recorded by ancient Chinese historians. The first one on record, supposedly from either the Roman emperor Antoninus Pius or his adopted son Marcus Aurelius, arrived in 166 AD. Others are recorded as arriving in 226 and 284 AD, with a long absence until the first recorded Byzantine embassy in 643 AD. The indirect exchange of goods on land along the Silk Road and sea routes included Chinese silk, Roman glassware and high-quality cloth. Roman coins minted from the 1st century AD onwards have been found in China, as well as a coin of Maximian and medallions from the reigns of Antoninus Pius and Marcus Aurelius in Jiaozhi in modern Vietnam, the same region at which Chinese sources claim the Romans first landed. Roman glassware and silverware have been discovered at Chinese archaeological sites dated to the Han period. Roman coins and glass beads have also been found in Japan. In classical sources, the problem of identifying references to ancient China is exacerbated by the interpretation of the Latin term Seres, whose meaning fluctuated and could refer to several Asian peoples in a wide arc from India over Central Asia to China. In Chinese records, the Roman Empire came to be known as Daqin or Great Qin. Daqin was directly associated with the later Fulin (拂菻) in Chinese sources, which has been identified by scholars such as Friedrich Hirth as the Byzantine Empire. Chinese sources describe several embassies of Fulin arriving in China during the Tang dynasty and also mention the siege of Constantinople by the forces of Muawiyah I in 674–678 AD. Geographers in the Roman Empire such as Ptolemy provided a rough sketch of the eastern Indian Ocean, including the Malay Peninsula and beyond this the Gulf of Thailand and South China Sea. Ptolemy's Cattigara was most likely Óc Eo, Vietnam, where Antonine-era Roman items have been found. Ancient Chinese geographers demonstrated a general knowledge of West Asia and Rome's eastern provinces. The 7th-century AD Byzantine historian Theophylact Simocatta wrote of the contemporary reunification of northern and southern China, which he treated as separate nations recently at war. This mirrors both the conquest of Chen by Emperor Wen of Sui (reigned 581–604 AD) as well as the names Cathay and Mangi used by later medieval Europeans in China during the Mongol-led Yuan dynasty and Han-Chinese Southern Song dynasty. (en)
  • Las relaciones entre el Imperio romano y China fueron indirectas a lo largo de la existencia de ambos imperios. El Imperio romano y el Imperio chino de la dinastía Han se acercaron progresivamente en el curso de la expansión romana hacia el Antiguo Oriente Próximo y las simultáneas incursiones militares chinas en Asia Central; sin embargo, poderosos imperios intermedios, tales como los partos y los kusháns, mantuvieron a las dos potencias euroasiáticas permanentemente separadas. Por ello, la conciencia del otro siguió siendo escasa y el conocimiento mutuo, difuso. Solo se conocen unos pocos intentos de contacto directo a través de las fuentes: en el año 97, el general chino Ban Chao intentó infructuosamente mandar un enviado a Roma.​​ Varias supuestas embajadas romanas a China fueron registradas por antiguos historiadores chinos. La primera de ellas, supuestamente del emperador romano Antonino Pío o del posterior Marco Aurelio, llegó en 166.​​ El intercambio indirecto de los bienes de la tierra (la denominada ruta de la seda) y las rutas marítimas, incluyeron seda china, vidrio romano y ropa de alta calidad.​ En las fuentes clásicas, el problema de la identificación de referencias a la Antigua China se ve agravado por la interpretación del término en latín "Seres", cuyo significado fluctúa y puede referirse a varios pueblos asiáticos en un amplio arco de la India en Asia Central a China.​ En las fuentes chinas, el Imperio romano fue conocido como "Da Qin", Gran Qin; al parecer, se pensaba que era una suerte de contra-China en el otro extremo del mundo.​ Según Pulleybank, el "punto que debe ser destacado es que la concepción china de Da Qin estaba confundida desde el inicio con nociones mitológicas antiguas sobre el Lejano Occidente."​ (es)
  • Les relations entre l'Empire romain et la Chine ont été essentiellement indirectes et ce tout au long de l’existence de ces deux empires. Il s'agit pour l'essentiel d'échanges occasionnels de marchandises, d'informations et de voyageurs entre l'Empire romain et la dynastie Han, ainsi qu'entre l'Empire Byzantin et diverses dynasties chinoises. Ces empires se sont progressivement rapprochés avec l’expansion romaine au Proche-Orient et les incursions militaires chinoises dans l’Asie centrale. Les Romains comme les Chinois sont conscients que "l'autre" existe, mais cette conscience reste limitée et chaque empire a des connaissances très floues sur tout ce qui concerne l'autre. Seules quelques tentatives de contact direct sont connues grâce aux archives qui nous sont parvenues. De puissants empires tels que ceux des Parthes et des Kouchans séparent les deux pays et cherchent à maintenir le contrôle si lucratif qu'ils exercent sur le commerce de la soie. Au final, ils empêchent tout contact direct entre ces deux puissances eurasiennes. On ne garde trace que de quelques tentatives de contact direct : en l'an 97, le général chinois Ban Chao essaye en vain d’envoyer un émissaire appelé Gan Ying à Rome, mais il est dissuadé par les Parthes de s'aventurer au-delà du golfe Persique. Les archives chinoises gardent les traces de plusieurs supposés émissaires romains ayant voyagé vers la Chine pendant l'Antiquité. L'un de ces émissaires, arrivé à la cour des Han en l'an 166, aurait été envoyé par l’empereur romain Antonin le Pieux, ou son successeur Marcus Aurelius. D'autres arrivent en 226 et 284 après J.-C., puis, après un long hiatus, la première ambassade byzantine est enregistrée par les chroniqueurs chinois en 643 après J.-C Les échanges commerciaux indirects existent via des routes commerciales, terrestre (route de la soie, via l'Asie centrale) et maritime (Le Périple de la mer Érythrée, via l'Inde), qui reliaient les deux empires. Les principaux bien échangés sont la soie chinoise ainsi que les verreries et les tissus de grande qualité d'origine romaine. Des pièces romaines frappées à partir du Ier siècle ont été trouvées en Chine, ainsi qu'une pièce à l'effigie de Maximien Hercule. On a également retrouvé, dans la région du Viêt Nam qui correspond a l'ancienne province chinoise de Jiaozhi, des médaillons datant des règnes d'Antonin le Pieux et de Marc Aurèle. Or, il s'agit de la région où, selon des sources chinoises, des envoyés de Rome auraient débarqué pour la première fois. Des objets romains en verre et en argent ont également été découverts sur divers sites archéologiques chinois datant de la période de la dynastie Han. Des pièces de monnaie et des perles de verre romaines ont également été trouvées au Japon. Dans les sources classiques, le problème de l’identification des références à la Chine ancienne est exacerbé par l’interprétation de l’expression latine "Seres" dont le sens a fluctué au fil du temps. En effet, cette expression peut faire référence à un certain nombre de peuples asiatiques situés dans un large arc de cercle, allant de l’Inde à la Chine, en passant par l’Asie centrale. Dans les documents chinois, l’Empire romain est connu sous le nom de "Da Qin", ce qui signifie "Grand Qin". Apparemment l'Empire romain aurait été considéré comme une sorte de contrepartie de la Chine située à l’autre bout du monde. D'après Edwin G. Pulleyblank, le "point qu’il faut souligner est que la conception chinoise de Da Qin se mélange dès le départ avec les anciennes notions mythologiques sur l'occident lointain". Dans les sources chinoises, Da Qin est directement associé au Fulin (拂菻), un pays qui finit par être identifié par des érudits comme Friedrich Hirth comme étant l'Empire byzantin. Les sources chinoises décrivent l'arrivée en Chine, sous la dynastie Tang, de plusieurs ambassades provenant de Fulin et mentionnent également le siège de Constantinople par les troupes de Muʿawiya Ier en 674-678 après J.-C. Des géographes de l'Empire romain, tels que Claude Ptolémée, ont élaborés les premières descriptions connues en occident de l'océan Indien oriental. Ces descriptions incluent la péninsule malaise, le golfe de Thaïlande et la mer de Chine méridionale. Le port de Cattigara, mentionné dans le Manuel de géographie de Ptolémée, correspond très probablement à Óc Eo, au Vietnam, où des objets romains datant de l'ère Antonine ont été trouvés. À la même époque, les œuvres des géographes de la Chine antique prouvent qu'ils ont une connaissance globale de l'Asie de l'Ouest et des provinces orientales de Rome. L'historien byzantin Théophylacte Simocatta, du VIIe siècle après J.-C., écrit sur la réunification de la Chine du nord et du sud qui a lieu à cette époque, les deux parties du pays étant traitée comme des nations séparées récemment en guerre. Ces écrits décrivent la conquête de la dynastie Chen par l'empereur Sui Wendi (qui a régné de 581 à 604 après J.-C.), mais introduisent aussi l'usage des noms Cathay et Mangi utilisés par les Européens du Moyen Âge pour désigner la Chine pendant la période correspondant aux dynastie Song du Sud et Yuan. (fr)
  • Hubungan Romawi dengan Tiongkok mengacu kepada kontak yang utamanya tak langsung antara Kekaisaran Romawi dan Dinasti Han dan kemudian antara Kekaisaran Romawi Timur dengan berbagai dinasti dalam sejarah Tiongkok. Hubungan yang berlangsung dapat berupa pertukaran barang dagang serta informasi dan terkadang juga mencakup kedatangan pengelana dan pengiriman utusan. Dalam sejarahnya, Romawi terus memperluas wilayahnya di kawasan Timur Dekat, sementara pasukan Han merambah hingga ke kawasan Asia Tengah, sehingga kedua negara ini semakin mendekat secara perlahan. Namun, kedua negara ini kurang menyadari keberadaan satu sama lain, dan hanya sedikit upaya kontak langsung yang tercatat dalam sejarah. Selain itu, kekaisaran-kekaisaran besar yang berada di antara kedua negara ini (seperti Parthia dan Kushan) berupaya mengendalikan Jalur Sutra, alhasil kontak langsung di antara kedua negara besar tersebut pun terhalang. Pada tahun 97 Masehi, jenderal Tiongkok Ban Chao berupaya mengirim Gan Ying ke Roma. Gan berhasil mencapai Parthia, tetapi ia kemudian berhasil diyakinkan untuk tidak melanjutkan perjalanannya. Sementara itu, kedatangan beberapa orang yang diduga merupakan utusan Romawi di Tiongkok pernah dicatat oleh para sejarawan Tiongkok. Salah satu utusan pertama yang tercatat (mungkin diutus oleh Kaisar Antoninus Pius atau putra angkatnya Markus Aurelius) tiba pada 166 Masehi. Yang lainnya tercatat pada 226 dan 284 Masehi, dan kemudian tidak ada lagi kedatangan yang tercatat hingga utusan Romawi Timur tiba pada 643 Masehi. Pertukaran barang secara tak langsung terjadi melalui Jalur Sutra di darat serta jalur laut. Barang-barang yang saling diperdagangkan meliputi sutra dari Tiongkok, barang kaca Romawi, dan pakaian bermutu tinggi. Koin-koin Romawi yang dicetak pada abad ke-1 Masehi telah ditemukan di Tiongkok. Sebuah koin Maximianus dan medali-medali dari masa pemerintahan Antoninus Pius dan Markus Aurelius juga telah ditemukan di Jiaozhi, yaitu sebuah daerah di Vietnam modern yang diklaim oleh sumber sejarah Tiongkok sebagai tempat kedatangan utusan Romawi yang pertama. Sementara itu, barang kaca dan perak Romawi telah ditemukan di situs arkeologi Tiongkok yang berasal dari zaman Dinasti Han. Dalam sumber klasik Romawi, upaya untuk menemukenali penyebutan Tiongkok kuno dipersulit oleh ketidakjelasan dari istilah Latin "Seres", karena maknanya bisa mengacu kepada beberapa suku bangsa Asia dari India dan Asia Tengah hingga Tiongkok. Dalam catatan sejarah Tiongkok, Kekaisaran Romawi dikenal dengan nama "Daqin" atau secara harfiah berarti "Qin Besar". Daqin secara langsung berkaitan dengan kata "Fulin" (拂菻) dalam sumber-sumber Tiongkok, yang diidentifikasi sebagai Kekaisaran Romawi Timur oleh para cendekiawan seperti Friedrich Hirth. Sumber-sumber Tiongkok juga menyebutkan beberapa utusan Fulin yang tiba di Tiongkok pada masa Dinasti Tang serta pengepungan Konstantinopel oleh pasukan Muawiyah I pada 674–678 Masehi. Para ahli geografi di Kekaisaran Romawi seperti Ptolemaeus membuat peta Samudra Hindia timur, yang meliputi Semenanjung Malaya serta Teluk Thailand dan Laut Tiongkok Selatan. "Cattigara" dalam peta Ptolemaeus kemungkinan besar adalah Óc Eo di Vietnam, dan di tempat ini barang-barang Romawi dari zaman Antoninus telah ditemukan. Sementara itu, para ahli geografi Tiongkok kuno telah menuliskan keterangan mengenai kawasan Asia Barat dan provinsi-provinsi timur Romawi. Kemudian, pada abad ke-7 Masehi, sejarawan Romawi Timur Theophylaktos Simokates pernah mencatat peristiwa penyatuan kembali Tiongkok utara dan selatan, yang ia anggap sebagai dua negara terpisah yang baru saja berperang. Peristiwa ini mengacu kepada penaklukan dinasti Chen oleh Kaisar Wen dari Sui (memerintah 581–604 Masehi). (in)
  • Le relazioni diplomatiche tra mondo romano e cinese iniziarono in modo indiretto con l'apertura della cosiddetta Via della seta nel II secolo a.C. La Cina e l'Impero Romano si avvicinarono progressivamente prima con l'ambasciata di Zhang Quian nel 130 a.C. e le spedizioni militari della Cina verso l'Asia Centrale fino al tentativo del generale Ban Chao di inviare una delegazione a Roma attorno all'anno 100. Antichi storici cinesi registrarono alcune ambasciate romane in Cina; la prima che si ricordi risale all'imperatore romano Marco Aurelio e arrivò in Cina nell'anno 166. (it)
  • 중국과 로마는 당대에 간접적인 교류를 지속해왔다. 고대 로마와 한나라는 각각 근동과 중앙아시아로 진출하면서 상호 간의 접점을 높여왔으나, 인접한 강력한 제국이었던 파르티아와 쿠샨 제국의 존재 때문에 양자 간의 인지도와 이해는 낮은 수준에 머물러 있었다. 기록에 따르면, 상호 간의 직접적인 교류를 위한 시도의 사례는 소수만이 발견된다. 97년, 중국의 반초가 로마에 사절을 보내려는 시도를 한 사례가 있으며, 로마의 사절로 추정되는 이들이 중국의 역사서에 기록되어 있기도 한데, 이 중 한 명은 안토니누스 피우스나 그 후임 황제였던 마르쿠스 아우렐리우스의 재위 시기에 파견되었을 것으로 추정된다. 상호 간의 간접적인 교역을 통해 두 제국은 각각 비단과 유리, 그리고 각종 옷감들을 교환하였다. 당대의 자료들을 해석하는 과정에서, 로마 측 자료에서 중국과의 교류 여부를 판단하는데는 "세레스(Seres)"라는 단어의 존재가 큰 걸림돌로 작용해 왔는데, 해당 단어는 다양한 의미로 사용될 수 있었기에 아시아인들 중 이것이 특히 어떤 대상을 의미하는 것인지 의견이 분분했기 때문이었다. 한편 중국 측 기록에 따르면, 로마 제국은 "대진(大秦)국" 으로 불렸으며, 지구 반대편에 존재하는 중국과의 대척점 정도로 받아들여진 것으로 보인다. 는, "상기해야 할 것은, 중국의 "대진국"에 대한 개념은 중국인들의 서방에 대한 신화적 환상과 혼합되어 만들어졌을 것이라는 점이다."라고 언급하였다. (ko)
  • In de tijd dat beide rijken bestonden zijn de Romeins-Chinese betrekkingen altijd indirect gebleven. Het Romeinse Rijk en Han-dynastie lagen respectievelijk in het westen en het oosten van het Euraziatisch continent. Door vooral de Romeinse expansie naar het oosten in de periode van 150 v.Chr tot 150 n.Chr, maar ook door Chinese invallen in Centraal-Azië kwamen de oostgrens van het Romeinse Rijk en de westgrens van de Han-dynastie steeds dichter bij elkaar te liggen. Krachtige tussenliggende rijken: zoals het Parthische Rijk en Kushana hielden de twee Euraziatische grootmachten echter permanent van elkaar gescheiden. Het wederzijds bewustzijn van elkaars bestaan bleef vaag en onduidelijk. (nl)
  • Relações sino-românicas referem-se ao contato principalmente indireto, ao fluxo de mercadorias e informações e aos ocasionais viajantes entre o Império Romano e a dinastia Han da China, assim como entre o posterior Império Romano do Oriente e as dinastias chinesas subsequentes. Ambos os impérios dominavam as extremidades do continente eurasiático e, devido às suas fortes políticas expansionistas, aumentaram progressivamente seus domínios em direção ao centro do continente, com as incursões militares romanas no Antigo Oriente Próximo e as conquistas chinesas na Ásia Central. Contudo, impérios intermediários como o Parta e o Cuchana, com objetivo de reterem o controle sobre o lucrativo comércio de seda, impediam contatos comerciais mais diretos entre as duas potências. A consciência mútua de ambas nações permaneceu baixa e informações precisas eram limitadas. Os registros indicam algumas poucas tentativas de contato direto. A primeira menção nos textos romanos refere-se a um comentário de passagem sobre um suposto enviado chinês a Augusto, que lhe trouxe presentes; os acadêmicos acreditam que se trata apenas da visita não-oficial de um comerciante. No ano de 97, o general chinês tentou enviar seu enviado a Roma, mas esse foi dissuadido pelos partas de se aventurar além do Golfo Pérsico. Vários alegados emissários romanos à China foram registrados pelos antigos historiadores chineses. O primeiro mencionado chegou em 166, vindo ou do imperador Antonino Pio ou de seu filho adotivo Marco Aurélio. Outros foram assinalados em 226 e 284, com um longo intervalo até a primeira missão bizantina em 643. A troca indireta de mercadorias ao longo da Rota da Seda por terra e o comércio pelas vias marítimas incluíam principalmente seda chinesa, vidraçaria romana e tecidos de alta qualidade. Moedas romanas cunhadas a partir do século I foram encontradas, além de vidros e prataria descobertos em sítios arqueológicos datados do período Han. Nas fontes clássicas, o problema de identificação de termos relacionados à antiga China é exacerbado pela interpretação do termo latino Seres, o povo da seda, cujo significado é impreciso, podendo se referir a diferentes povos asiáticos. Nos registros chineses, o Império Romano era conhecido como "" ou Grande Qin. Tal termo foi diretamente associado ao posterior "Fulin" (拂菻) nas fontes chinesas, o qual acadêmicos como identificaram como o Império Bizantino. A chegada de várias embaixadas de Fulin foram registradas nas fontes chinesas durante a dinastia Tang, as quais também mencionam o primeiro cerco árabe de Constantinopla, pelas forças de Moáuia I em 674–678 d.C. Tratando-se de geografia, geógrafos romanos como Ptolomeu traçaram mapas aproximados do Oceano Índico oriental, incluindo a Península da Malásia e o Golfo da Tailândia, além do Mar da China Meridional. Os geógrafos antigos da China também demonstraram possuir um conhecimento superficial do Sudoeste Asiático e as províncias romanas orientais. O historiador bizantino do século VII Teofilato Simocata escreveu sobre a reunificação da China setentrional e austral sob a dinastia Sui, ainda que as tratando como nações distintas que estavam em guerra. (pt)
  • Sinoromerska relationer avser relationerna mellan romerska kejsardömet och kinesiska Handynastin. De båda rikena hade inga militära konflikter men hade ett viktigt och betydande handelsutbyte. Kineserna uppskattade huvudsakligen romerska produkter av metall och glas, medan romarna värderade kinesiskt siden högt. Den direkta kontakten mellan de båda rikena var begränsad, sannolikt beroende på avståndet och de mellanliggande länderna. År 97 skickade Handynastin Gan Ying väster ut i med avsikt att besöka Rom, men Gan Ying vände vid Partien, och nådde aldrig Rom. De första officiella kontakterna mellan Rom och Kina beskrivs i det kinesiska historieverket Hou Hanshu. År 166 anlände sändebud från Andun (安敦) till Kina genom dagens Vietnam och betalade tribut i form av elfenben, noshörningshorn och sköldpaddsskal. Andun är sannolikt identifierad som den romerska kejsaren Marcus Aurelius. Det är oklart, men tänkbart att även kinesiska sändebud besökte Rom. Kommunikationen mellan rikena skedde huvudsakligen dels över landvägen som år 97 användes av av Gan Ying och vattenvägen som initierades år 166 från Rom av Andun. Handelsvägarna mellan rikena kallas idag för Sidenvägen. I kinesiska historiska källor benämndes det Romerska kejsardömet vanligen Daqin (大秦; Dà Qín), men även Lijian (犂鞬; Líjiān Qín). I de romerska källorna beskrivs ett land, eller möjligen ett folkslag, som benämns Seres. Seres syftade sannolikt på norra Kina, men kan möjligen även gälla Centralasien generellt. Romerska källor nämner även Sinae, som syftade på södra Kina, eller den delen av Kina så nåddes vattenvägen. De äldsta fynden i Kina med kopplingar till Rom är daterade till första århundradet. De mest betydande arkeologiska fynden i Kina från dess handel med Romerska kejsardömet är transparenta glaskärl. Det finns arkeologiska fynd från Europa i den kinesiska Gansuprovinsen och Xinjiang från tiden innan Sidenvägens öppnande, men det är oklart vilka relationer som fanns mellan rikena. (sv)
  • В I—II веках н. э. Ханьская и Римская империи являлись гегемонами противоположных концов Евразийского материка, однако в силу значительной удалённости сведения друг о друге у них были довольно скудные. Хотя римляне расширяли свои владения на восток (в Передней Азии), а китайцы — на запад (в Центральной Азии), две империи разделяли географические препятствия и такие сильные государства, как Парфия и Кушанское царство. Китайцы уважительно называли Рим (а потом и Византию) Дацинь (кит. 大秦), что значит «Большая Цинь». Римляне называли Китай и китайцев Серес (лат. seres), что значит «шёлковый» или «страна шёлка». Вероятнее всего, это слово происходит от китайского «сы» (絲, 丝 — шёлк). От этого названия произошло и латинское слово «serica» — «шёлк». О производстве и производителях шёлка пишет, в частности, Плиний Старший в «Естественной истории». (ru)
  • 汉朝和罗马的关系是指漢帝國和罗马帝国这两个帝国之间的关系。 虽然汉朝和罗马帝国位于欧亚大陆的两端,但是两大帝国之间依然有小幅度的接触,不过,贵霜帝国等一些国家在地理上阻隔了汉朝和罗马之间的交流,这导致了两国对对方的了解并不是非常透彻。 97年(永元九年),东汉名将班超曾經试图派遣甘英由陆路出使罗马,但是由于安息国的阻挠,甘英没有成功抵达罗马。汉朝的史书中也记载了罗马皇帝安敦宁·毕尤曾經派遣使者出访汉朝,他的继任者马尔库斯·奥列里乌斯也曾經派遣过使者,并于166年(延熹九年)登陆汉朝日南郡后前往洛阳。 汉朝与罗马帝国通过陆地和海上的丝绸之路,进行商业贸易,汉朝出口精美的丝绸到罗马,而罗马则出口玻璃器皿和高品质的衣服布料到汉朝。 在古典時期的文獻中,塞里斯這個拉丁名詞意思浮移不定,而且可以涵蓋自印度、中亞以至中國的亞洲人,導致西方對古中國的辨識出現嚴重的扭曲。在中國的中,羅馬帝國被命名為大秦,即甘英所言「其人民皆长大平正,有类中国,故谓之大秦」,明顯地是因為當時的中國人认为罗马帝国就像另一個中国一样位於世界的另一端。“秦”最初指的是春秋战国时期,华夏范围以外比较落后的西方诸侯国,其文化、经济和修养都比周边山戎,犬戎、狄人高。漢學家蒲立本認為「需要強調的是,在最初,『大秦』這中國概念乃受到對西方的古代虛構想像而被混淆」。公元96年—192年为罗马治世,又叫作五贤帝时期或五贤帝时代,即罗马帝国的顶峰时期。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1618577 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 108199 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 986356900 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:align
  • right (en)
dbp:caption
  • Eastern Hemisphere in AD 50, the middle of the first century (en)
  • The Roman Empire and the Han Empire around AD 1 (en)
  • The trade relations between Rome and the East, including China, according to the 1st-century AD navigation guide Periplus of the Erythraean Sea (en)
dbp:direction
  • horizontal (en)
  • vertical (en)
dbp:footer
  • Left: Woven silk textile from Mawangdui, Changsha, Hunan province, China, Western Han period, 2nd century BC (en)
  • Right: A Western Han blue-glass bowl; the Chinese had been making glass beads based on imports from West Asia since the Spring and Autumn period , and the first Chinese glassware appeared during the Western Han era. (en)
  • Byzantine silk textile fragments, from left to right: a horse archer and a lion, 8th century AD; Byzantine or Spanish woven silk, 9th–10th century AD; griffins from an embroidered silk robe, 11th century AD (en)
dbp:footerAlign
  • left (en)
dbp:headerAlign
  • left/right/center (en)
dbp:image
  • 11 (xsd:integer)
  • Western Han blue glass bowl.JPG (en)
  • Silk from Mawangdui.jpg (en)
  • East-Hem 050ad.jpg (en)
  • Periplous of the Erythraean Sea.svg (en)
  • RomanandHanEmpiresAD1.png (en)
  • Textielschat08.jpg (en)
  • Textielschat10.jpg (en)
dbp:style
  • "text-align:right;" (en)
dbp:width
  • 100 (xsd:integer)
  • 140 (xsd:integer)
  • 160 (xsd:integer)
  • 185 (xsd:integer)
  • 195 (xsd:integer)
  • 400 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dct:subject
rdfs:comment
  • Le relazioni diplomatiche tra mondo romano e cinese iniziarono in modo indiretto con l'apertura della cosiddetta Via della seta nel II secolo a.C. La Cina e l'Impero Romano si avvicinarono progressivamente prima con l'ambasciata di Zhang Quian nel 130 a.C. e le spedizioni militari della Cina verso l'Asia Centrale fino al tentativo del generale Ban Chao di inviare una delegazione a Roma attorno all'anno 100. Antichi storici cinesi registrarono alcune ambasciate romane in Cina; la prima che si ricordi risale all'imperatore romano Marco Aurelio e arrivò in Cina nell'anno 166. (it)
  • In de tijd dat beide rijken bestonden zijn de Romeins-Chinese betrekkingen altijd indirect gebleven. Het Romeinse Rijk en Han-dynastie lagen respectievelijk in het westen en het oosten van het Euraziatisch continent. Door vooral de Romeinse expansie naar het oosten in de periode van 150 v.Chr tot 150 n.Chr, maar ook door Chinese invallen in Centraal-Azië kwamen de oostgrens van het Romeinse Rijk en de westgrens van de Han-dynastie steeds dichter bij elkaar te liggen. Krachtige tussenliggende rijken: zoals het Parthische Rijk en Kushana hielden de twee Euraziatische grootmachten echter permanent van elkaar gescheiden. Het wederzijds bewustzijn van elkaars bestaan bleef vaag en onduidelijk. (nl)
  • Les relacions sinoromanes van comprendre el contacte principalment indirecte, el flux de productes comercials, la informació i viatgers ocasionals entre els Imperis Romà i Han de la Xina, així com entre el posterior Imperi Romà d'Orient i diverses . Aquests imperis es van anar acosant progressivament en el curs de l'expansió romana a l'Antic Orient Pròxim i incursions militars simultànies Han xineses a l'Àsia Central. La consciència mútua es va mantenir baixa i el coneixement ferm entre ells era limitat. Només es coneixen alguns intents de contacte directe des dels registres. Imperis intermedis com els Parts i Kuixans, buscant mantenir un control lucratiu sobre el comerç de la seda, van inhibir el contacte directe entre aquestes dues potències d'Euràsia. El 97 dC, el general Ban Chao va i (ca)
  • Die römisch-chinesischen Beziehungen waren im Verlauf ihrer Geschichte stets indirekter bzw. informeller Natur. Das Römische Reich und Han-China näherten sich im Zuge der römischen Expansion in den Nahen Osten und gleichzeitiger chinesischer Einfälle in Zentralasien allmählich einander an. Die Existenz starker, dazwischenliegender Reiche – wie das der Parther bzw. Sassaniden und der Kuschan – verhinderte aber jedes direkte Aufeinandertreffen der eurasischen Flankenmächte, so dass die gegenseitige Wahrnehmung insgesamt gering und verschwommen blieb, auch wenn es ab dem 2. Jahrhundert n. Chr. vereinzelt zu Reisen römischer Händler nach China kam. (de)
  • Sino-Roman relations comprised the mostly indirect contact, flow of trade goods, information, and occasional travellers between the Roman Empire and Han Empire of China, as well as between the later Eastern Roman Empire and various Chinese dynasties. These empires inched progressively closer in the course of the Roman expansion into the ancient Near East and simultaneous Han Chinese military incursions into Central Asia. Mutual awareness remained low, and firm knowledge about each other was limited. Only a few attempts at direct contact are known from records. Intermediate empires such as the Parthians and Kushans, seeking to maintain lucrative control over the silk trade, inhibited direct contact between these two Eurasian powers. In 97 AD, the Chinese general Ban Chao tried to send his e (en)
  • La rilatoj inter la Romia imperio kaj Ĉinujo estis nerektaj laŭlonge de la ekzistado de ambaŭ imperioj. La Romia Imperio kaj la Ĉina Imperio de la dinastio Han progresive proksimiĝis dum la romia ekspansio al la Antikva Oriento kaj la samtempaj ĉinaj militistaj rajdoj en Centrazio; tamen, potencaj imperioj en la mezo, kiaj la partoj kaj la kuŝanoj, daŭre disigis la du eŭraziajn potencojn. Tial, la konscio pri la alia estis malmulta kaj la reciproka konatiĝo estis nebula. (eo)
  • Las relaciones entre el Imperio romano y China fueron indirectas a lo largo de la existencia de ambos imperios. El Imperio romano y el Imperio chino de la dinastía Han se acercaron progresivamente en el curso de la expansión romana hacia el Antiguo Oriente Próximo y las simultáneas incursiones militares chinas en Asia Central; sin embargo, poderosos imperios intermedios, tales como los partos y los kusháns, mantuvieron a las dos potencias euroasiáticas permanentemente separadas. Por ello, la conciencia del otro siguió siendo escasa y el conocimiento mutuo, difuso. (es)
  • Les relations entre l'Empire romain et la Chine ont été essentiellement indirectes et ce tout au long de l’existence de ces deux empires. Il s'agit pour l'essentiel d'échanges occasionnels de marchandises, d'informations et de voyageurs entre l'Empire romain et la dynastie Han, ainsi qu'entre l'Empire Byzantin et diverses dynasties chinoises. Ces empires se sont progressivement rapprochés avec l’expansion romaine au Proche-Orient et les incursions militaires chinoises dans l’Asie centrale. Les Romains comme les Chinois sont conscients que "l'autre" existe, mais cette conscience reste limitée et chaque empire a des connaissances très floues sur tout ce qui concerne l'autre. Seules quelques tentatives de contact direct sont connues grâce aux archives qui nous sont parvenues. De puissants emp (fr)
  • Hubungan Romawi dengan Tiongkok mengacu kepada kontak yang utamanya tak langsung antara Kekaisaran Romawi dan Dinasti Han dan kemudian antara Kekaisaran Romawi Timur dengan berbagai dinasti dalam sejarah Tiongkok. Hubungan yang berlangsung dapat berupa pertukaran barang dagang serta informasi dan terkadang juga mencakup kedatangan pengelana dan pengiriman utusan. Dalam sejarahnya, Romawi terus memperluas wilayahnya di kawasan Timur Dekat, sementara pasukan Han merambah hingga ke kawasan Asia Tengah, sehingga kedua negara ini semakin mendekat secara perlahan. Namun, kedua negara ini kurang menyadari keberadaan satu sama lain, dan hanya sedikit upaya kontak langsung yang tercatat dalam sejarah. Selain itu, kekaisaran-kekaisaran besar yang berada di antara kedua negara ini (seperti Parthia da (in)
  • 중국과 로마는 당대에 간접적인 교류를 지속해왔다. 고대 로마와 한나라는 각각 근동과 중앙아시아로 진출하면서 상호 간의 접점을 높여왔으나, 인접한 강력한 제국이었던 파르티아와 쿠샨 제국의 존재 때문에 양자 간의 인지도와 이해는 낮은 수준에 머물러 있었다. 기록에 따르면, 상호 간의 직접적인 교류를 위한 시도의 사례는 소수만이 발견된다. 97년, 중국의 반초가 로마에 사절을 보내려는 시도를 한 사례가 있으며, 로마의 사절로 추정되는 이들이 중국의 역사서에 기록되어 있기도 한데, 이 중 한 명은 안토니누스 피우스나 그 후임 황제였던 마르쿠스 아우렐리우스의 재위 시기에 파견되었을 것으로 추정된다. 상호 간의 간접적인 교역을 통해 두 제국은 각각 비단과 유리, 그리고 각종 옷감들을 교환하였다. (ko)
  • Relações sino-românicas referem-se ao contato principalmente indireto, ao fluxo de mercadorias e informações e aos ocasionais viajantes entre o Império Romano e a dinastia Han da China, assim como entre o posterior Império Romano do Oriente e as dinastias chinesas subsequentes. Ambos os impérios dominavam as extremidades do continente eurasiático e, devido às suas fortes políticas expansionistas, aumentaram progressivamente seus domínios em direção ao centro do continente, com as incursões militares romanas no Antigo Oriente Próximo e as conquistas chinesas na Ásia Central. Contudo, impérios intermediários como o Parta e o Cuchana, com objetivo de reterem o controle sobre o lucrativo comércio de seda, impediam contatos comerciais mais diretos entre as duas potências. A consciência mútua de (pt)
  • В I—II веках н. э. Ханьская и Римская империи являлись гегемонами противоположных концов Евразийского материка, однако в силу значительной удалённости сведения друг о друге у них были довольно скудные. Хотя римляне расширяли свои владения на восток (в Передней Азии), а китайцы — на запад (в Центральной Азии), две империи разделяли географические препятствия и такие сильные государства, как Парфия и Кушанское царство. (ru)
  • Sinoromerska relationer avser relationerna mellan romerska kejsardömet och kinesiska Handynastin. De båda rikena hade inga militära konflikter men hade ett viktigt och betydande handelsutbyte. Kineserna uppskattade huvudsakligen romerska produkter av metall och glas, medan romarna värderade kinesiskt siden högt. Den direkta kontakten mellan de båda rikena var begränsad, sannolikt beroende på avståndet och de mellanliggande länderna. (sv)
  • 汉朝和罗马的关系是指漢帝國和罗马帝国这两个帝国之间的关系。 虽然汉朝和罗马帝国位于欧亚大陆的两端,但是两大帝国之间依然有小幅度的接触,不过,贵霜帝国等一些国家在地理上阻隔了汉朝和罗马之间的交流,这导致了两国对对方的了解并不是非常透彻。 97年(永元九年),东汉名将班超曾經试图派遣甘英由陆路出使罗马,但是由于安息国的阻挠,甘英没有成功抵达罗马。汉朝的史书中也记载了罗马皇帝安敦宁·毕尤曾經派遣使者出访汉朝,他的继任者马尔库斯·奥列里乌斯也曾經派遣过使者,并于166年(延熹九年)登陆汉朝日南郡后前往洛阳。 汉朝与罗马帝国通过陆地和海上的丝绸之路,进行商业贸易,汉朝出口精美的丝绸到罗马,而罗马则出口玻璃器皿和高品质的衣服布料到汉朝。 (zh)
rdfs:label
  • Relacions sinoromanes (ca)
  • Römisch-chinesische Beziehungen (de)
  • Rilatoj inter Romia Imperio kaj Ĉinujo (eo)
  • Relaciones Imperio romano-China (es)
  • Sino-Roman relations (en)
  • Relations entre l'Empire romain et la Chine (fr)
  • Hubungan Romawi dengan Tiongkok (in)
  • Relazioni diplomatiche sino-romane (it)
  • 중국-로마 관계 (ko)
  • Romeins-Chinese betrekkingen (nl)
  • Relações sino-romanas (pt)
  • Древние контакты между Китаем и Средиземноморьем (ru)
  • Sinoromerska relationer (sv)
  • 汉朝和罗马的关系 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:homepage
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of