| dbo:abstract
|
- Victor de Sabata (Trieste, Itàlia, 10 d'abril de 1892 - Santa Margherita, la Liguria (prop de Gènova), 11 de desembre de 1967) fou un director d'orquestra i compositor italià. El seu pare era mestre de cors de la Scala de Milà. En el conservatori d'aquesta ciutat començaren els estudis musicals, als 10 anys. Va tenir per mestres en Saladino i en . Acabà els estudis el 1911, després d'assolir un primer premi en composició. Fou primer director en l'Òpera de Montecarlo; allí estrenà L'Enfant et les Sortilèges, de Maurice Ravel. El 1927 succeí en a la Scala de Milà, teatre on feu, pràcticament, tota la seva carrera. Assolí un assenyalat triomf a Londres (1947), on dirigí les 9 simfonies de Beethoven, i a Alemanya, on arribà a dirigir , a Bayreuth. També va ser invitat a Buenos Aires, per l'Associació Wagneriana (1948-49), per la que dirigí Els mestres cantaires de Nuremberg. No menys notable varen ser llurs versions de les 4 simfonies de Johannes Brahms, si bé, per temperament, sentia marcada predilecció per l'òpera: les seves interpretacions de Verdi donades a conèixer en els millors teatres d'òpera d'Europa i dels Estats Units, tardaren molts d'anys a ser superades per altres directors. Alguns crítics censuraren llurs gests exagerats, en dirigir, però l'efecte de les seves interpretacions respongué plenament a un temperament fogós, del tot adequat a la interpretació del gènere dramàtic. De sentiment essencialment romàntic, i per tant, antiacadèmic, això no li impedí manifestar-se, també, com un notable intèrpret del gènere simfònic. El seu poder de suggestió i comunicació, amb els músics a les seves ordres i amb el públic, residia abans de tot amb la particular empenta rítmica que imprimia a les obres. En la seu més important del bel canto assolí imposar el seu criteri interpretatiu a tota classe de cantants, inclús aquells que dominen als directors: això fou gràcies a la seva capacitat per saber mantenir l'auditori en un continu estat de tensió. Això no obstant, feia més o menys uns 10 anys que abandonà llurs activitats: aproximadament, des de la mort d'Arturo Toscanini, el 1957. Sembla que els èxits als Estats Units i la continuïtat de De Sabata a la Scala de Milà no assentaren gaire bé al seu poderós rival, del qual es diu que assolí restar-li favor del públic. Per la seva part –malgrat coincidir amb motius de salut- la retirada de De Sabata, després de la mort de Toscanini, ofereix l'aspecte d'una noble renuncia davant l'enemic fora de combat: influí en això, llur desencís respecte a la fidelitat del públic. Malgrat que eclipsades per la major envergadura del director són conegudes algunes de les seves peces orquestrals: la del (1911), que li valgué el premi del conservatori; les òperes Il Macigno (1917), estrenada en la Scala, i Lysistrata; i els poemes simfònics Juventus (1919), estrenada per Richard Strauss, La nit de Plató (1924), estrenada per en el Teatre Colón de Buenos Aires, i Getsemaní (1928). (ca)
- Victor de Sabata (* 10. April 1892 in Triest, Österreich-Ungarn; † 11. Dezember 1967 in Santa Margherita Ligure) war ein italienischer Dirigent und Komponist. (de)
- Victor de Sabata (Trieste, 10 de abril de 1892 - Santa Margherita Liguria, 11 de diciembre de 1967) fue un pianista, violinista, director de orquesta y compositor italiano, considerado en su época el mayor rival de Arturo Toscanini y equiparable al alemán Wilhelm Furtwängler. Eximio intérprete del repertorio italiano, alemán y francés especialmente en Wagner, Verdi, Richard Strauss, su contemporáneo Respighi y Brahms. (es)
- Victor (Vittorio) de Sabata (né le 10 avril 1892 à Trieste d'un père catholique et d'une mère juive, tous deux musiciens - mort le 11 décembre 1967 à Santa Margherita Ligure) est un chef d'orchestre et un compositeur italien. (fr)
- Victor de Sabata (10 April 1892 – 11 December 1967) was an Italian conductor and composer. He is widely recognized as one of the most distinguished operatic conductors of the twentieth century, especially for his Verdi, Puccini and Wagner. De Sabata was acclaimed for his interpretations of orchestral music. Like his near contemporary Wilhelm Furtwängler, de Sabata regarded composition as more important than conducting but achieved more lasting recognition for his conducting than his compositions. De Sabata has been praised by various authors and critics as a rival to Toscanini for the title of greatest Italian conductor of the twentieth century, and even as "perhaps the greatest conductor in the world". In 1918, aged 26, de Sabata was appointed conductor of the Monte Carlo Opera, performing a wide variety of late-19th century and contemporary works, and earning acclaim from Maurice Ravel. De Sabata became the music director at La Scala in Milan, a post he would hold for over 20 years. His animated conducting style led one observer to describe his appearance in performance as "a cross between Julius Caesar and Satan." Following World War II, his career expanded internationally. He was a frequent guest conductor in London, New York and other American cities. His post-war operatic work included celebrated collaborations with Maria Callas and Renata Tebaldi, most notably his famous recording of Tosca with Callas in 1953. His career was cut short by a heart attack that same year. (en)
- Victor de Sabata (Triëste, 10 april 1892 - Santa Margherita Ligure, 11 december 1967) was een Italiaanse dirigent en componist. (nl)
- Victor Alberto de Sabata (Trieste, 10 aprile 1892 – Santa Margherita Ligure, 11 dicembre 1967) è stato un direttore d'orchestra, compositore e didatta italiano. (it)
- 빅토르 데 사바타(Victor de Sabata, 1892년 4월 10일 ~ 1967년 12월 11일)는 이탈리아의 대표적인 지휘자의 한 사람이자 작곡가이다.특히 베르디, 푸치니, 바그너 덕분에 20세기에 가장 눈에 띄는 오페라 지휘자들 가운데 한 명으로 널리 알려져 있다. (ko)
- ヴィクトル・デ・サバタ（Victor De Sabata, 1892年4月10日 - 1967年12月11日）は、イタリアの指揮者・作曲家。 (ja)
- Victor de Sabata (ur. 10 kwietnia 1892 w Trieście, zm. 11 grudnia 1967 w Santa Margherita Ligure) – włoski dyrygent i kompozytor. Studiował w konserwatorium w Mediolanie. Od 1925 prowadził prapremierę opery Ravela Dziecko i czary w teatrze operowym w Monte Carlo, 1927-1957 był dyrygentem w La Scala w Mediolanie, której w 1953 został dyrektorem artystycznym; zyskał tam sławę znakomitego wykonawcy przede wszystkim dzieł Verdiego, Pucciniego, Rossiniego i Wagnera. Wykonywał również dzieła Debussy'ego, Sibeliusa, Strawinskiego i Straussa. Odbywał koncertowe tournée po Europie. Pisał także poematy symfoniczne i opery. (pl)
- Victor de Sabata (Trieste, 10 de abril de 1882 — 11 de dezembro de 1967) foi um maestro e compositor italiano. Foi conhecido como um dos mais célebres maestros operísticos do século XX, especialmente pelas obras de Giuseppe Verdi, Giacomo Puccini e Richard Wagner. Sabata também foi um aclamado maestros de obras orquestrais. (pt)
- Ви́ктор де Са́бата (итал. Victor de Sabata; 10 апреля 1892[…], Триест — 11 декабря 1967[…], Санта-Маргерита-Лигуре, Лигурия) — итальянский дирижёр и композитор. (ru)
- 维克多·德·萨巴塔（Victor de Sabata，1892年4月10日－1967年12月11日）是一位意大利指挥家和作曲家。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Victor de Sabata (* 10. April 1892 in Triest, Österreich-Ungarn; † 11. Dezember 1967 in Santa Margherita Ligure) war ein italienischer Dirigent und Komponist. (de)
- Victor de Sabata (Trieste, 10 de abril de 1892 - Santa Margherita Liguria, 11 de diciembre de 1967) fue un pianista, violinista, director de orquesta y compositor italiano, considerado en su época el mayor rival de Arturo Toscanini y equiparable al alemán Wilhelm Furtwängler. Eximio intérprete del repertorio italiano, alemán y francés especialmente en Wagner, Verdi, Richard Strauss, su contemporáneo Respighi y Brahms. (es)
- Victor (Vittorio) de Sabata (né le 10 avril 1892 à Trieste d'un père catholique et d'une mère juive, tous deux musiciens - mort le 11 décembre 1967 à Santa Margherita Ligure) est un chef d'orchestre et un compositeur italien. (fr)
- Victor de Sabata (Triëste, 10 april 1892 - Santa Margherita Ligure, 11 december 1967) was een Italiaanse dirigent en componist. (nl)
- Victor Alberto de Sabata (Trieste, 10 aprile 1892 – Santa Margherita Ligure, 11 dicembre 1967) è stato un direttore d'orchestra, compositore e didatta italiano. (it)
- 빅토르 데 사바타(Victor de Sabata, 1892년 4월 10일 ~ 1967년 12월 11일)는 이탈리아의 대표적인 지휘자의 한 사람이자 작곡가이다.특히 베르디, 푸치니, 바그너 덕분에 20세기에 가장 눈에 띄는 오페라 지휘자들 가운데 한 명으로 널리 알려져 있다. (ko)
- ヴィクトル・デ・サバタ（Victor De Sabata, 1892年4月10日 - 1967年12月11日）は、イタリアの指揮者・作曲家。 (ja)
- Victor de Sabata (ur. 10 kwietnia 1892 w Trieście, zm. 11 grudnia 1967 w Santa Margherita Ligure) – włoski dyrygent i kompozytor. Studiował w konserwatorium w Mediolanie. Od 1925 prowadził prapremierę opery Ravela Dziecko i czary w teatrze operowym w Monte Carlo, 1927-1957 był dyrygentem w La Scala w Mediolanie, której w 1953 został dyrektorem artystycznym; zyskał tam sławę znakomitego wykonawcy przede wszystkim dzieł Verdiego, Pucciniego, Rossiniego i Wagnera. Wykonywał również dzieła Debussy'ego, Sibeliusa, Strawinskiego i Straussa. Odbywał koncertowe tournée po Europie. Pisał także poematy symfoniczne i opery. (pl)
- Victor de Sabata (Trieste, 10 de abril de 1882 — 11 de dezembro de 1967) foi um maestro e compositor italiano. Foi conhecido como um dos mais célebres maestros operísticos do século XX, especialmente pelas obras de Giuseppe Verdi, Giacomo Puccini e Richard Wagner. Sabata também foi um aclamado maestros de obras orquestrais. (pt)
- Ви́ктор де Са́бата (итал. Victor de Sabata; 10 апреля 1892[…], Триест — 11 декабря 1967[…], Санта-Маргерита-Лигуре, Лигурия) — итальянский дирижёр и композитор. (ru)
- 维克多·德·萨巴塔（Victor de Sabata，1892年4月10日－1967年12月11日）是一位意大利指挥家和作曲家。 (zh)
- Victor de Sabata (Trieste, Itàlia, 10 d'abril de 1892 - Santa Margherita, la Liguria (prop de Gènova), 11 de desembre de 1967) fou un director d'orquestra i compositor italià. El seu pare era mestre de cors de la Scala de Milà. En el conservatori d'aquesta ciutat començaren els estudis musicals, als 10 anys. Va tenir per mestres en Saladino i en . Acabà els estudis el 1911, després d'assolir un primer premi en composició. (ca)
- Victor de Sabata (10 April 1892 – 11 December 1967) was an Italian conductor and composer. He is widely recognized as one of the most distinguished operatic conductors of the twentieth century, especially for his Verdi, Puccini and Wagner. (en)
|
