An Entity of Type: Music107020895, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Symphony No. 4 in E minor, Op. 98 by Johannes Brahms is the last of his symphonies. Brahms began working on the piece in Mürzzuschlag, then in the Austro-Hungarian Empire, in 1884, just a year after completing his Symphony No. 3. It was premiered on October 25, 1885 in Meiningen, Germany.

Property Value
dbo:abstract
  • La Simfonia núm. 4 en mi menor, op. 98, de Johannes Brahms és la darrera de les seues simfonies. És una obra voluptuosament romàntica, considerada sovint com la seua obra mestra, amb Ein deutsches Requiem. Brahms va començar a treballar-hi l'any 1884, tot just un any després de concloure la Simfonia núm. 3, i la va deixar enllestida l'any 1885. La durada és d'uns 40 minuts i està dividida en quatre moviments: 1. * Allegro non troppo (mi menor) 2. * Andante moderato (mi major) 3. * Allegro giocoso (do major) 4. * Allegro energico e passionato (mi menor) Està orquestrada per a dues flautes (una d'elles doblada a piccolo), dos oboès, dos clarinets, dos fagots, un contrafagot, quatre trompes, dues trompetes, tres trombons, timbales, triangle (només al tercer moviment) i instruments de corda. El monumental primer moviment ens mostra el Brahms més dramàtic i apassionat, mentre que el contemplatiu segon moviment té el caràcter d'un rèquiem. L'exuberant i joiós tercer moviment (compost després) ressona amb el triangle. L'últim moviment és notable com a rar exemple d'una xacona simfònica, que és semblant a una ; tot i que el mateix Brahms s'hi referia amb el nom de "xacona". Per al tema iteratiu, Brahms va adaptar el tema de la passacaglia del moviment final de la cantata de Johann Sebastian Bach . La simfonia està farcida d'al·lusions musicals, principalment d'obres de Beethoven. Va ser estrenada a Meiningen el 25 d'octubre de 1885 amb el mateix Brahms dirigint l'orquestra. Va rebre una bona acollida i ha romàs molt popular des d'aleshores. L'obra havia tingut una presentació prèvia de caràcter privat en una versió per a dos pianos (un d'ells tocat per Brahms). L'amic i biògraf de Brahms, Max Kalbeck, indicà que el crític Eduard Hanslick, en escoltar el primer moviment en aquesta vetlada, exclamà «Durant aquest moviment vaig tenir el sentiment que dues persones extremadament intel·ligents m'estaven colpejant». Per descomptat, posteriorment Hanslick va afegir més comentaris elogiosos de l'obra. Arnold Schönberg, al seu assaig Brahms the Progressive, va evidenciar diverses relacions temàtiques a la partitura, com també ho faria a la seua biografia sobre el compositor. La primera part del tema de la xacona és anticipada pels contrabaixos durant la coda del precedent moviment; i les terceres descendents del primer moviment, transposades una cinquena, apareixen en contrapunt durant una de les variacions finals de la xacona. (ca)
  • Die Sinfonie Nr. 4 in e-Moll op. 98 ist die letzte Sinfonie aus der Feder von Johannes Brahms. Sie wurde am 25. Oktober 1885 in Meiningen uraufgeführt und zählt heutzutage zu den beliebtesten und meistgespielten Orchesterwerken des Komponisten. Die Spieldauer beträgt je nach Interpretation 39 bis 47 Minuten. (de)
  • La Simfonio Numero 4 en E-minoro, Op. 98 de Johannes Brahms estas la lasta el siaj simfonioj. Brahms ekverkis ĝin en Mürzzuschlag, tiam en Aŭstrio-Hungario (nun Aŭstrio), en 1884, ĝuste unu jaron post finkompletigi sian Trian Simfonion. Ĝi estis premierita la 25an de Oktobro, 1885, en Meiningen, Germanio. (eo)
  • La sinfonía n.º 4 en mi menor, op. 98, es la última sinfonía compuesta por Johannes Brahms. Se originó en las vacaciones de verano que disfrutó el compositor en Mürzzuschlag, en aquel entonces perteneciente al Imperio Austro-Húngaro, en 1884, aproximadamente un año después de la finalización de su tercera sinfonía. La primera mención que Brahms hace de esta obra es en una carta, escrita el 19 de agosto de 1884 a su editor, Fritz Simrock. Fue compuesta específicamente para la Meiningen Court Orchestra, y estrenada con dirección del compositor el 25 de octubre de 1885 en Meiningen.​ Tuvo una acalorada acogida, a pesar de que Brahms tenía sus recelos sobre la buena recepción de la obra, y ha sido muy popular desde entonces. Una semana después el director Hans von Bülow acompañó a la Meininger Hofkapelle en una gira por Alemania oriental y Holanda. Está considerada como su obra maestra, junto con Un réquiem alemán. Se caracteriza por el especial énfasis en la nota Do a lo largo de los cuatro movimientos, así como los encadenamientos de terceras que los violines tocan sigilosamente en el primer movimiento y que se van repitiendo a lo largo de la obra. Una marcha triunfal se yuxtapone con este tema, cosa que crea desconcierto y caos en el oyente. La orquestación es para dos flautas (una de ellas doblada a piccolo), dos oboes, dos clarinetes, dos fagotes, un contrafagot, cuatro trompas, dos trompetas, tres trombones, timbales, triángulo (solamente en el tercer movimiento) e instrumentos de cuerda. (es)
  • La symphonie no 4 en mi mineur, op. 98, la dernière, a été composée par Johannes Brahms en 1884-1885 à Mürzzuschlag dans les Alpes, soit à peine un an après sa troisième symphonie. (fr)
  • The Symphony No. 4 in E minor, Op. 98 by Johannes Brahms is the last of his symphonies. Brahms began working on the piece in Mürzzuschlag, then in the Austro-Hungarian Empire, in 1884, just a year after completing his Symphony No. 3. It was premiered on October 25, 1885 in Meiningen, Germany. (en)
  • 交響曲第4番ホ短調作品98(ドイツ語: Sinfonie Nr. 4 in e-Moll op. 98)は、第3交響曲完成の翌年1884年から1885年にかけてヨハネス・ブラームスが作曲した最後の交響曲。第2楽章でフリギア旋法を用い、終楽章にはバロック時代の変奏曲形式であるシャコンヌを用いるなど、擬古的な手法を多用している。このことから、発表当初から晦渋さや技法が複雑すぎることなどが批判的に指摘されたが、現在では、古い様式に独創性とロマン性を盛り込んだ、円熟した作品としての評価がなされており、4曲の交響曲の中でも、ブラームスらしさという点では筆頭に挙げられる曲である。同主長調で明るく終わる第1番とは対照的に、短調で始まり短調で終わる構成となっているが、これは弦楽四重奏曲第1番、第2番やシェーンベルクが管弦楽に編曲しているピアノ四重奏曲第1番など、ブラームスの室内楽曲では以前から見られる構成である。ブラームス自身は「自作で一番好きな曲」「最高傑作」と述べている。演奏時間約40分。 (ja)
  • 《교향곡 4번 마단조, 작품 번호 98》은 요하네스 브람스의 네 번째 교향곡이자 마지막 교향곡이다. 브람스는 이 곡을 1884년에 작곡하기 시작하여, 교향곡 3번을 마친 직후인 1885년에 완성하였다. (ko)
  • La Sinfonia n. 4 in mi minore Op. 98 è l'ultima delle quattro sinfonie di Johannes Brahms. È da molti considerata come uno dei più grandi capolavori di Brahms. La sua composizione non fu particolarmente lunga e durò circa un anno, dal 1884 (data di completamento della precedente sinfonia) al 1885. Un'esecuzione tipica dura circa quaranta minuti. La prima esecuzione pubblica avvenne a Meiningen il 25 ottobre 1885 con Brahms alla direzione. La sinfonia ebbe subito successo, successo cresciuto col passare degli anni e delle rappresentazioni. Curiosamente la prima esecuzione privata ebbe luogo con Brahms ad uno dei due pianoforti di un duo. Max Kalbeck, amico e biografo del compositore, riportò che il critico Eduard Hanslick, all'ascolto del primo movimento in questa prima esecuzione privata, esclamò: "Per l'intero movimento ho avuto l'impressione di essere picchiato da due persone incredibilmente intelligenti". Successivamente Hanslick si espresse con maggior approvazione nei confronti dell'opera. Arnold Schönberg, nel suo saggio Brahms il Progressivo, ha evidenziato molte relazioni tematiche proprie della partitura, come del resto fa anche Malcolm MacDonald nella sua biografia del compositore: la prima metà del tema di passacaglia è anticipato dal basso durante la coda di un importante punto del terzo movimento; alle terze discendenti del primo movimento, trasposte di una quinta, appare in contrappunto durante una delle variazioni conclusive della passacaglia. (it)
  • Johannes Brahms begon met het componeren van zijn Vierde Symfonie opus 98 in 1884, een jaar nadat hij zijn derde symfonie voltooid had. Dit romantische en lyrische werk voltooide hij in 1885. Het wordt beschouwd als zijn magnum opus, samen met Ein deutsches Requiem. De symfonie bestaat uit vier delen: 1. * Allegro non troppo (e mineur) 2. * Andante moderato (e mineur/E majeur) 3. * Allegro giocoso (C majeur) 4. * Allegro energico e passionato (e mineur) Het laatste deel is geschreven in passacaglia-vorm. De symfonie is georkestreerd voor 2 fluiten (2e fluit ook piccolo), 2 hobo's, 2 klarinetten, 2 fagotten, contrafagot, 4 hoorns, 2 trompetten, 3 trombones, pauken, triangel en strijkers. Brahms zèlf dirigeerde de première in Meiningen op 25 oktober 1885. Het werk werd goed ontvangen en is altijd populair gebleven. Eerder had hij het stuk voor een klein publiek gespeeld in een versie voor twee piano’s. Brahms' vriend maakte melding van het feit dat de criticus Eduard Hanslick, nadat hij het eerste deel gehoord had, had gezegd dat hij de hele tijd het gevoel had dat hij van twee ongelooflijk intelligente mensen een pak slaag kreeg. (nl)
  • Симфония № 4 ми минор — последняя симфония Иоганнеса Брамса. Она была написана в 1884—1885 годах и принадлежит к числу наиболее совершенных и самобытных творений Брамса. С потрясающим драматизмом и несгибаемой стойкостью духа в ней рассказывается о трагических перипетиях жизненной борьбы. (ru)
  • E小調第4號交響曲,作品98,是布拉姆斯創作的最後一首交響曲。布拉姆斯在完成第3號交響曲的一年後開始譜寫此曲,並完成於1885年。 2016年,《BBC音樂雜誌》對151位指挥家做訪談統計,布拉姆斯第4號交響曲獲得第六位的評價。 (zh)
  • Симфо́нія № 4 ор. 98 Й. Брамса, мі мінор, написана 1885 року. Складається з 4-х частин: 1. * Allegro non troppo (мі мінор) 2. * Andante moderato (мі мажор) 3. * Allegro giocoso (до мажор) 4. * Allegro energico e passionato (мі мінор) Написана для подвійного складу симфонічного оркестру. Тривалість — 45-50 хв. (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 233775 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 16654 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1110516968 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:caption
  • Brahms in 1885 (en)
dbp:cname
  • Symphony No. 4 (en)
dbp:composer
dbp:key
dbp:movements
  • four (en)
dbp:name
  • Symphony No. 4 (en)
dbp:opus
  • 98 (xsd:integer)
dbp:scoring
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:work
  • Symphony No.4, Op.98 (en)
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Die Sinfonie Nr. 4 in e-Moll op. 98 ist die letzte Sinfonie aus der Feder von Johannes Brahms. Sie wurde am 25. Oktober 1885 in Meiningen uraufgeführt und zählt heutzutage zu den beliebtesten und meistgespielten Orchesterwerken des Komponisten. Die Spieldauer beträgt je nach Interpretation 39 bis 47 Minuten. (de)
  • La Simfonio Numero 4 en E-minoro, Op. 98 de Johannes Brahms estas la lasta el siaj simfonioj. Brahms ekverkis ĝin en Mürzzuschlag, tiam en Aŭstrio-Hungario (nun Aŭstrio), en 1884, ĝuste unu jaron post finkompletigi sian Trian Simfonion. Ĝi estis premierita la 25an de Oktobro, 1885, en Meiningen, Germanio. (eo)
  • La symphonie no 4 en mi mineur, op. 98, la dernière, a été composée par Johannes Brahms en 1884-1885 à Mürzzuschlag dans les Alpes, soit à peine un an après sa troisième symphonie. (fr)
  • The Symphony No. 4 in E minor, Op. 98 by Johannes Brahms is the last of his symphonies. Brahms began working on the piece in Mürzzuschlag, then in the Austro-Hungarian Empire, in 1884, just a year after completing his Symphony No. 3. It was premiered on October 25, 1885 in Meiningen, Germany. (en)
  • 交響曲第4番ホ短調作品98(ドイツ語: Sinfonie Nr. 4 in e-Moll op. 98)は、第3交響曲完成の翌年1884年から1885年にかけてヨハネス・ブラームスが作曲した最後の交響曲。第2楽章でフリギア旋法を用い、終楽章にはバロック時代の変奏曲形式であるシャコンヌを用いるなど、擬古的な手法を多用している。このことから、発表当初から晦渋さや技法が複雑すぎることなどが批判的に指摘されたが、現在では、古い様式に独創性とロマン性を盛り込んだ、円熟した作品としての評価がなされており、4曲の交響曲の中でも、ブラームスらしさという点では筆頭に挙げられる曲である。同主長調で明るく終わる第1番とは対照的に、短調で始まり短調で終わる構成となっているが、これは弦楽四重奏曲第1番、第2番やシェーンベルクが管弦楽に編曲しているピアノ四重奏曲第1番など、ブラームスの室内楽曲では以前から見られる構成である。ブラームス自身は「自作で一番好きな曲」「最高傑作」と述べている。演奏時間約40分。 (ja)
  • 《교향곡 4번 마단조, 작품 번호 98》은 요하네스 브람스의 네 번째 교향곡이자 마지막 교향곡이다. 브람스는 이 곡을 1884년에 작곡하기 시작하여, 교향곡 3번을 마친 직후인 1885년에 완성하였다. (ko)
  • Симфония № 4 ми минор — последняя симфония Иоганнеса Брамса. Она была написана в 1884—1885 годах и принадлежит к числу наиболее совершенных и самобытных творений Брамса. С потрясающим драматизмом и несгибаемой стойкостью духа в ней рассказывается о трагических перипетиях жизненной борьбы. (ru)
  • E小調第4號交響曲,作品98,是布拉姆斯創作的最後一首交響曲。布拉姆斯在完成第3號交響曲的一年後開始譜寫此曲,並完成於1885年。 2016年,《BBC音樂雜誌》對151位指挥家做訪談統計,布拉姆斯第4號交響曲獲得第六位的評價。 (zh)
  • Симфо́нія № 4 ор. 98 Й. Брамса, мі мінор, написана 1885 року. Складається з 4-х частин: 1. * Allegro non troppo (мі мінор) 2. * Andante moderato (мі мажор) 3. * Allegro giocoso (до мажор) 4. * Allegro energico e passionato (мі мінор) Написана для подвійного складу симфонічного оркестру. Тривалість — 45-50 хв. (uk)
  • La Simfonia núm. 4 en mi menor, op. 98, de Johannes Brahms és la darrera de les seues simfonies. És una obra voluptuosament romàntica, considerada sovint com la seua obra mestra, amb Ein deutsches Requiem. Brahms va començar a treballar-hi l'any 1884, tot just un any després de concloure la Simfonia núm. 3, i la va deixar enllestida l'any 1885. La durada és d'uns 40 minuts i està dividida en quatre moviments: 1. * Allegro non troppo (mi menor) 2. * Andante moderato (mi major) 3. * Allegro giocoso (do major) 4. * Allegro energico e passionato (mi menor) (ca)
  • La sinfonía n.º 4 en mi menor, op. 98, es la última sinfonía compuesta por Johannes Brahms. Se originó en las vacaciones de verano que disfrutó el compositor en Mürzzuschlag, en aquel entonces perteneciente al Imperio Austro-Húngaro, en 1884, aproximadamente un año después de la finalización de su tercera sinfonía. La primera mención que Brahms hace de esta obra es en una carta, escrita el 19 de agosto de 1884 a su editor, Fritz Simrock. Fue compuesta específicamente para la Meiningen Court Orchestra, y estrenada con dirección del compositor el 25 de octubre de 1885 en Meiningen.​ Tuvo una acalorada acogida, a pesar de que Brahms tenía sus recelos sobre la buena recepción de la obra, y ha sido muy popular desde entonces. Una semana después el director Hans von Bülow acompañó a la Meininger (es)
  • La Sinfonia n. 4 in mi minore Op. 98 è l'ultima delle quattro sinfonie di Johannes Brahms. È da molti considerata come uno dei più grandi capolavori di Brahms. La sua composizione non fu particolarmente lunga e durò circa un anno, dal 1884 (data di completamento della precedente sinfonia) al 1885. Un'esecuzione tipica dura circa quaranta minuti. (it)
  • Johannes Brahms begon met het componeren van zijn Vierde Symfonie opus 98 in 1884, een jaar nadat hij zijn derde symfonie voltooid had. Dit romantische en lyrische werk voltooide hij in 1885. Het wordt beschouwd als zijn magnum opus, samen met Ein deutsches Requiem. De symfonie bestaat uit vier delen: 1. * Allegro non troppo (e mineur) 2. * Andante moderato (e mineur/E majeur) 3. * Allegro giocoso (C majeur) 4. * Allegro energico e passionato (e mineur) Het laatste deel is geschreven in passacaglia-vorm. (nl)
rdfs:label
  • Simfonia núm. 4 (Brahms) (ca)
  • 4. Sinfonie (Brahms) (de)
  • Kvara Simfonio de Brahms (eo)
  • Sinfonía n.º 4 (Brahms) (es)
  • Symphonie no 4 de Brahms (fr)
  • Sinfonia n. 4 (Brahms) (it)
  • 교향곡 4번 (브람스) (ko)
  • 交響曲第4番 (ブラームス) (ja)
  • Symfonie nr. 4 (Brahms) (nl)
  • Symphony No. 4 (Brahms) (en)
  • Симфония № 4 (Брамс) (ru)
  • Симфонія № 4 (Брамс) (uk)
  • 第4號交響曲 (布拉姆斯) (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License