| dbo:abstract
|
- Enzo Mascherini (Florència, 6 d'agost de 1910 - Liorna, 29 de juliol de 1981) fou un baríton italià, un dels més destacats de la seva generació. Va estudiar a Florència amb Titta Ruffo i i va debutar el 1937, com a Giorgio Germont a La traviata, i també va cantar en l'estrena de Gian Francesco Malipiero d'Antonio e Cleopatra, el 1938. Va fer el seu debut al Teatro San Carlo de Nàpols, el 1939, i al Teatre alla Scala de Milà, el 1940. Va aparèixer en dues llegendàries actuacions al costat de Maria Callas, la primera al Maggio Musicale Fiorentino, el 1951, com a Montforte a I vespri siciliani, dirigit per Erich Kleiber, i en la nit inaugural de la temporada de 1952-1953 a La Scala, , dirigit per Victor de Sabata. Després de la guerra, va començar una carrera internacional, actuant a París, Viena, Praga, Londres, Ciutat de Mèxic, Rio de Janeiro Chicago, San Francisco, etc. El 1946 i 1947, Mascherini va aparèixer a la New York City Opera a La bohème (com a Marcello) La traviata (amb ) Pagliacci (com a Silvio, i més tard com a Tonio) Rigoletto, Andrea Chénier (al costat de ) i Il barbiere di Siviglia (amb i ). Va fer el seu debut a la Metropolitan Opera el 7 desembre de 1949 com a Marcello a La bohème amb com a Mimì, com a Rodolfo, com a Musetta, i en la direcció. Va actuar en altres funcions en el MET la temporada 1949-1950, incloent Germont a La traviata (amb com a Violetta i com a Alfredo, Lescaut a Manon Lescaut (amb com a Des Grieux) Valentin a Faust (amb Giuseppe di Stefano en el paper principal) i el paper principal en l'òpera Rigoletto (amb Erna Berger com a Gilda). També es feu una gira per Sud-àfrica el 1951. Actuà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. La seva veu era poderosa i amb tècnica sòlida. Quan es retirà dels escenaris es dedicà a l'ensenyament a Florència. Entre els seus deixebles va tenir el baríton . (ca)
- Enzo Mascherini (6 August 1910, Florence - 29 July 1981, Livorno) was an Italian operatic baritone, one of the leading baritones of his generation. He studied in Florence with Titta Ruffo and Riccardo Stracciari and made his debut there in 1937, as Giorgio Germont in La traviata, and also sang at the premiere of Gian Francesco Malipiero's Antonio e Cleopatra, in 1938. He made his debut at the San Carlo in Naples, in 1939, and at the Teatro alla Scala in Milan, in 1940. He appeared in two legendary performances opposite Maria Callas, the first at the Maggio Musicale Fiorentino in 1951, as Montforte in I vespri siciliani, under Erich Kleiber, and on opening night of the 1952-53 season at La Scala, as Macbeth, under Victor de Sabata. He also appeared there in La bohème (with Giuseppe di Stefano, 1952), La favorite (1953), Faust (with Dame Elisabeth Schwarzkopf, 1954), Don Carlos (with Callas, 1954), and, again, La bohème (conducted by Leonard Bernstein, 1955). After the war, he began an international career, appearing in Paris, Vienna, Prague, London, Mexico City, Rio de Janeiro, Chicago, San Francisco, etc. In 1946 and 1947, Mascherini appeared at the New York City Opera, in La bohème (as Marcello), La traviata (with Dorothy Kirsten), Pagliacci (as Silvio, later as Tonio), Rigoletto, Andrea Chénier (opposite Vivian della Chiesa, directed by Theodore Komisarjevsky), and Il barbiere di Siviglia (with Luigi Infantino and Virginia MacWatters). He made his debut at the Metropolitan Opera on 7 December 1949 as Marcello in Giacomo Puccini's La bohème with Bidu Sayão as Mimì, Ferruccio Tagliavini as Rodolfo, Lois Hunt as Musetta, and Giuseppe Antonicelli conducting. He performed in several other roles at the Met during the 1949-1950 season, including Germont in La traviata (with Licia Albanese as Violetta and Jan Peerce as Alfredo), Lescaut in Manon Lescaut (with Richard Tucker as Des Grieux), Valentin in Faust (with di Stefano in the title role), and the title role in Rigoletto (with Erna Berger as Gilda). He also went on tour to South Africa in 1951. A fine singing-actor with a powerful voice and solid technique, he taught in Florence after retiring from the stage. Among his pupils was the Swiss bass-baritone Alexander Malta. He can be heard on disc in Dom Sébastien, opposite Fedora Barbieri; La favorite, opposite Giulietta Simionato; Tosca, opposite Renata Tebaldi; and the aforementioned I vespri siciliani and Macbeth with Callas. In 1949, the baritone participated in a cinematic version of Il trovatore (available from the Bel Canto Society). (en)
- Enzo Mascherini (Florencia, 6 de agosto de 1910 - Liorna, 29 de julio de 1981) fue un barítono italiano, uno de los más destacados de su generación. (es)
- Enzo Mascherini (né le 6 août 1910 à Florence et mort le 29 juillet 1981 à Livourne) est un baryton italien, l'un des plus éminents de sa génération. (fr)
- Enzo Mascherini (Firenze, 6 agosto 1910 – Livorno, 29 luglio 1981) è stato un baritono italiano. (it)
|
| rdfs:comment
|
- Enzo Mascherini (Florencia, 6 de agosto de 1910 - Liorna, 29 de julio de 1981) fue un barítono italiano, uno de los más destacados de su generación. (es)
- Enzo Mascherini (né le 6 août 1910 à Florence et mort le 29 juillet 1981 à Livourne) est un baryton italien, l'un des plus éminents de sa génération. (fr)
- Enzo Mascherini (Firenze, 6 agosto 1910 – Livorno, 29 luglio 1981) è stato un baritono italiano. (it)
- Enzo Mascherini (Florència, 6 d'agost de 1910 - Liorna, 29 de juliol de 1981) fou un baríton italià, un dels més destacats de la seva generació. Va estudiar a Florència amb Titta Ruffo i i va debutar el 1937, com a Giorgio Germont a La traviata, i també va cantar en l'estrena de Gian Francesco Malipiero d'Antonio e Cleopatra, el 1938. Va fer el seu debut al Teatro San Carlo de Nàpols, el 1939, i al Teatre alla Scala de Milà, el 1940. Va aparèixer en dues llegendàries actuacions al costat de Maria Callas, la primera al Maggio Musicale Fiorentino, el 1951, com a Montforte a I vespri siciliani, dirigit per Erich Kleiber, i en la nit inaugural de la temporada de 1952-1953 a La Scala, , dirigit per Victor de Sabata. (ca)
- Enzo Mascherini (6 August 1910, Florence - 29 July 1981, Livorno) was an Italian operatic baritone, one of the leading baritones of his generation. He studied in Florence with Titta Ruffo and Riccardo Stracciari and made his debut there in 1937, as Giorgio Germont in La traviata, and also sang at the premiere of Gian Francesco Malipiero's Antonio e Cleopatra, in 1938. He made his debut at the San Carlo in Naples, in 1939, and at the Teatro alla Scala in Milan, in 1940. He appeared in two legendary performances opposite Maria Callas, the first at the Maggio Musicale Fiorentino in 1951, as Montforte in I vespri siciliani, under Erich Kleiber, and on opening night of the 1952-53 season at La Scala, as Macbeth, under Victor de Sabata. He also appeared there in La bohème (with Giuseppe di Stefa (en)
|
