| dbo:abstract
|
- La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan. Hi ha diverses hipòtesis sobre la identitat dels avantpassats dels kurds, inclòs el Kardouques o Carduchoi de l'antiguitat clàssica. Les dinasties kurdes més antigues conegudes sota el domini musulmà (del segle X al XII) són la hasanwàyhida, la marwànida i la xaddàdides, seguida per la dinastia aiúbida fundada per Saladí. La batalla de Chaldiran el 1514 és una data important en la història kurda: marca l'aliança kurda amb els turcs. El Sharafnameh, de 1597, és el primer relat de la història kurda. A partir del segle xx, la història kurda està marcada per un augment en la consciència d'una identitat nacional; se centra en l'objectiu d'un Kurdistan independent del que disposa el tractat de Sèvres de 1920. Una autonomia parcial es va dur a terme al Kurdistan uyezd -Ouyezd- (1923-1926) i el Kurdistan del Sud (des de 1991). Al Kurdistan sota administració turca, un conflicte armat enfronta el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) a les forces turques entre 1984 i 1999. No obstant això, la regió segueix tenint brots d'inestabilitat i de violència que van tenir lloc a la dècada de 2000; el tractament dels kurds (com els armenis i assiris) per l'estat turc és especialment dur, fins a incloure en la llei turca el registre nacional i l'Ordenança sobre els cognoms, la prohibició de l'ús d'un nom kurd. (ca)
- تارِيخ الكُرْدِيّ (بالكردية: مێژووی کورد، Dîroka Kurdan) هو تاريخ الكُرد أو الأكراد، مجموعة إثنية وشعوب تتركز أساسًا شمال الشرق الأوسط بمحاذاة جبال زاكروس وطوروس في منطقة كُرْدِسْتَانِ الكبرى، المنطقة التي شهدت عدة كيانات كُرديّة قديمة، وبعضها يعود لأسلاف الكرد في المنطقة من الشعوب الآريَّة. بعد الحرب العالمية الأولى وتقسيم الدولة العثمانية، تقسمت أراضيها ذات الأغلبية الكردية بين الدول التي تشكلت حديثًا وهي تركيا والعراق، بالإضافة إلى أراضي تحت سيطرة إيران مما جعل الكرد أقلية عرقية كبيرة في كل دولة. تعرضت الحركات الكردية للقمع من قبل تركيا والعراق حيث يخشى كل منهما احتمال استقلال كردستان. يتضمن التاريخ الحديث للأكراد العديد من عمليات الإبادة الجماعية والتمردات إلى جانب النزاعات المسلحة المستمرة في كردستان التركية، كردستان الإيرانية، روج آفا، وكردستان العراق. يتمتع الكرد في العراق وسوريا بمناطق حكم ذاتي بينما تواصل الحركات الكردية السعي إلى مزيد من الحقوق الثقافية والحكم الذاتي والاستقلال في جميع أنحاء كردستان. ينقسم الكرد إلى كرمانج، وسوران، وكلهور، وكوران، ولور والزازا لكل مجموعة منها لهجة خاصة. ذُكر اسم الأکراد في كتاب «صورة الأرض» للمؤرخ العربي ابن حوقل عام 977م في خريطة توضح منطقة اقليم الجبال شمال العراق. (ar)
- The Kurds, also the Kurdish people, are an Iranian ethnic group in the Middle East. They have historically inhabited the mountainous areas to the south of Lake Van and Lake Urmia, a geographical area collectively referred to as Kurdistan. Most Kurds speak Northern Kurdish Kurmanji Kurdish (Kurmanji) and Central Kurdish (Sorani). There are various hypotheses as to predecessor populations of the Kurds, such as the Carduchoi of Classical Antiquity. The earliest known Kurdish dynasties under Islamic rule (10th to 12th centuries) are the Hasanwayhids, the Marwanids, the Rawadids, the Shaddadids, followed by the Ayyubid dynasty founded by Saladin. The Battle of Chaldiran of 1514 is an important turning point in Kurdish history, marking the alliance of Kurds with the Ottomans. The Sharafnameh of 1597 is the first account of Kurdish history. Kurdish history in the 20th century is marked by a rising sense of Kurdish nationhood focused on the goal of an independent Kurdistan as scheduled by the Treaty of Sèvres in 1920. Partial autonomy was reached by Kurdistan Uyezd (1923–1926) and by Iraqi Kurdistan (since 1991), while notably in Turkish Kurdistan, an armed conflict between the Kurdish insurgent groups and Turkish Armed Forces was ongoing from 1984 to 1999, and the region continues to be unstable with renewed violence flaring up in the 2000s. (en)
- L'histoire du peuple kurde en tant que groupe ethnolinguistique débute dans les régions montagneuses du sud du Caucase (Zagros et Taurus) ; cette aire géographique est dénommée Kurdistan. Il y a différentes hypothèses quant à l’identité des ancêtres des Kurdes, entre autres les Kardouques ou Carduchoi de l’Antiquité classique. Les plus anciennes dynasties kurdes connues sous autorité musulmane (du Xe au XIIe siècle) sont les Hasanwayhides, les Marwanides et les Shaddadides, suivies de la dynastie des Ayyoubides fondée par Saladin. La bataille de Chaldiran en 1514 est une date importante dans l’histoire kurde, marquant l’alliance des Kurdes avec les Turcs. Le Sharafnameh de 1597 est le premier récit de l’histoire kurde. À partir du XXe siècle, l'histoire kurde est marquée par une montée de la prise de conscience d’une identité nationale se centrant sur le but d’un Kurdistan indépendant tel que prévu dans le Traité de Sèvres en 1920. Une autonomie partielle a été réalisée par le Kurdistan rouge soviétique (1923-1926), par la République de Mahabad en Iran (1946) et par le Kurdistan irakien (depuis 1991). Dans le Kurdistan turc, un conflit armé oppose le PKK (parti des travailleurs du Kurdistan) aux forces turques entre 1984 et 1999. La région continue toutefois à être instable et de nouvelles flambées de violence ont lieu dans les années 2000. Le traitement des Kurdes (comme des Arméniens et des Assyriens) par l'État turc est particulièrement dur, allant jusqu’à inclure dans la loi turque l’enregistrement national et dans l’Ordonnance sur les noms de famille, l'interdiction de porter un nom kurde. (fr)
- A História do Curdistão (ou Grande Curdistão), região geocultural majoritariamente habitada pelo povo curdo, remonta ao reino dos carducos da Antiguidade Clássica, mencionado por Xenofonte em 401 a.C. O nome Curdistão, de origem persa, significa "Terra dos Curdos" e foi cunhado em 1150 pelo sultão seljúcida Amade Sanjar para designar a parte do Irão ocidental povoada pelos curdos. Apesar de nunca terem constituído um Estado independente, os curdos desfrutaram de relativa autonomia até 1639. Neste ano, o Curdistão é repartido entre os Impérios Persa e Otomano, pelo Tratado de Zuhab. Após a Primeira Guerra Mundial, com o desmembramento do Império Otomano, o Tratado de Sèvres delimitou as fronteiras para um Curdistão autônomo, mas foi rejeitado pelos turcos. Em 1923, com o Tratado de Lausana, parte do Curdistão foi integrada ao Iraque e à Síria, enquanto outras permaneceram para a Turquia e o Irã. Assim, a partir de 1925, a terra dos curdos, conhecida desde o século XII como Curdistão, vê-se dividida entre quatro países. (pt)
- Nedsänkt text Kurdernas historia brukar hos en del räknas från de forna gutierna från och med år 1300 f.Kr. De anser att det var gutierna som bildade kurdväldet och motstod hettiterna i norr när de försökte inta Mesopotamien. Gutierna härskade på samma område i 1 000 år. Språkforskaren och professorn (1865-1934) ansåg att kurderna utgjorde Kurdistans ursprungsbefolkning. kurderna har ett språk men 3 dialekter från syd, norr och öst sorani kirmany till exempel. Många påstår att det var som Alexander den store hade gjort bekantskap med på Zagros-bergen. Detta säger oss vidare att det historiska och geografiska område, som idag kallas Kurdistan, är ett urhem för kurdernas förfäder gutierna, kytierna och mederna (500 f.Kr.). År 990 e.Kr. stormade den kurdiske kungen Marwan[källa behövs] den högt belägna basaltstaden Amîda/Ahmed (DiyarîBekr/Diyarbakir), vid övre Tigris, vilken dittills varit under ständigt arabiskt-islamiskt herravälde sedan islams arméer erövrade staden på 700-talet. Med expansionen av islam delade araberna upp Mesopotamien och dess angränsande områden efter tre stamfäder i lika många delar eller landskap (diyar). Dessa stammars tre stamfäder var Nesars söner Rabie, Nasar samt Bekr. Bekir slog sig ner i Mesopotamiens nordligare del, i övre Tigris bergland, som uppkallades efter honom; Diyar-î Bekr. Den kurdiska kungen var likaså grundläggare av en på sin tid berömd kungaätt, , som härskade i hundra år bortåt Eufrats och Tigris högland. Marwaniderna hade även de andra murstäderna (Silvan) och den bergiga inom sitt kungadöme (990-1096). (951-1174) i norr och (959-1015) i sydost var två andra kurdiska dynastier som härskade kring Gandja och Kermanshah. (1169-1250) med Saladin härskade över hela den islamiska Mellanöstern från Persien till Egypten. (sv)
- Курды исторически населяли горные районы к югу от озера Ван и озера Урмия, географическую область, которую называют Курдистаном. (ru)
- 库尔德斯坦历史可以追溯到史前时期的尼安德特人 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Курды исторически населяли горные районы к югу от озера Ван и озера Урмия, географическую область, которую называют Курдистаном. (ru)
- 库尔德斯坦历史可以追溯到史前时期的尼安德特人 (zh)
- تارِيخ الكُرْدِيّ (بالكردية: مێژووی کورد، Dîroka Kurdan) هو تاريخ الكُرد أو الأكراد، مجموعة إثنية وشعوب تتركز أساسًا شمال الشرق الأوسط بمحاذاة جبال زاكروس وطوروس في منطقة كُرْدِسْتَانِ الكبرى، المنطقة التي شهدت عدة كيانات كُرديّة قديمة، وبعضها يعود لأسلاف الكرد في المنطقة من الشعوب الآريَّة. ينقسم الكرد إلى كرمانج، وسوران، وكلهور، وكوران، ولور والزازا لكل مجموعة منها لهجة خاصة. ذُكر اسم الأکراد في كتاب «صورة الأرض» للمؤرخ العربي ابن حوقل عام 977م في خريطة توضح منطقة اقليم الجبال شمال العراق. (ar)
- La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan. Hi ha diverses hipòtesis sobre la identitat dels avantpassats dels kurds, inclòs el Kardouques o Carduchoi de l'antiguitat clàssica. Les dinasties kurdes més antigues conegudes sota el domini musulmà (del segle X al XII) són la hasanwàyhida, la marwànida i la xaddàdides, seguida per la dinastia aiúbida fundada per Saladí. La batalla de Chaldiran el 1514 és una data important en la història kurda: marca l'aliança kurda amb els turcs. El Sharafnameh, de 1597, és el primer relat de la història kurda. (ca)
- The Kurds, also the Kurdish people, are an Iranian ethnic group in the Middle East. They have historically inhabited the mountainous areas to the south of Lake Van and Lake Urmia, a geographical area collectively referred to as Kurdistan. Most Kurds speak Northern Kurdish Kurmanji Kurdish (Kurmanji) and Central Kurdish (Sorani). (en)
- L'histoire du peuple kurde en tant que groupe ethnolinguistique débute dans les régions montagneuses du sud du Caucase (Zagros et Taurus) ; cette aire géographique est dénommée Kurdistan. Il y a différentes hypothèses quant à l’identité des ancêtres des Kurdes, entre autres les Kardouques ou Carduchoi de l’Antiquité classique. Les plus anciennes dynasties kurdes connues sous autorité musulmane (du Xe au XIIe siècle) sont les Hasanwayhides, les Marwanides et les Shaddadides, suivies de la dynastie des Ayyoubides fondée par Saladin. La bataille de Chaldiran en 1514 est une date importante dans l’histoire kurde, marquant l’alliance des Kurdes avec les Turcs. Le Sharafnameh de 1597 est le premier récit de l’histoire kurde. (fr)
- A História do Curdistão (ou Grande Curdistão), região geocultural majoritariamente habitada pelo povo curdo, remonta ao reino dos carducos da Antiguidade Clássica, mencionado por Xenofonte em 401 a.C. O nome Curdistão, de origem persa, significa "Terra dos Curdos" e foi cunhado em 1150 pelo sultão seljúcida Amade Sanjar para designar a parte do Irão ocidental povoada pelos curdos. Apesar de nunca terem constituído um Estado independente, os curdos desfrutaram de relativa autonomia até 1639. Neste ano, o Curdistão é repartido entre os Impérios Persa e Otomano, pelo Tratado de Zuhab. (pt)
- Nedsänkt text Kurdernas historia brukar hos en del räknas från de forna gutierna från och med år 1300 f.Kr. De anser att det var gutierna som bildade kurdväldet och motstod hettiterna i norr när de försökte inta Mesopotamien. Gutierna härskade på samma område i 1 000 år. Språkforskaren och professorn (1865-1934) ansåg att kurderna utgjorde Kurdistans ursprungsbefolkning. kurderna har ett språk men 3 dialekter från syd, norr och öst sorani kirmany till exempel. (sv)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
