An Entity of Type: disease, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Coeliac disease (British English) or celiac disease (American English) is a long-term autoimmune disorder, primarily affecting the small intestine, where individuals develop intolerance to gluten, present in foods such as wheat, rye and barley. Classic symptoms include gastrointestinal problems such as chronic diarrhoea, abdominal distention, malabsorption, loss of appetite, and among children failure to grow normally. This often begins between six months and two years of age. Non-classic symptoms are more common, especially in people older than two years. There may be mild or absent gastrointestinal symptoms, a wide number of symptoms involving any part of the body, or no obvious symptoms. Coeliac disease was first described in childhood; however, it may develop at any age. It is associat

Property Value
dbo:abstract
  • La malaltia celíaca o celiaquia és una malaltia autoimmunitària crònica que afecta principalment a l'intestí prim. Els símptomes clàssics inclouen problemes gastrointestinals com la diarrea crònica, la distensió abdominal, la malabsorció, la pèrdua de la gana i la entre els nens. Sovint comença entre els sis mesos i els dos anys. Els símptomes no clàssics són més freqüents, especialment en persones majors de dos anys. Pot haver-hi símptomes gastrointestinals lleus o absents, un gran nombre de símptomes que afectin qualsevol part del cos o sense cap símptoma evident. La malaltia celíaca es va descriure per primera vegada a la infància; no obstant això, es pot desenvolupar a qualsevol edat. S'associa amb altres malalties autoimmunitàries, com la diabetis mellitus tipus 1 i la tiroïditis, entre d'altres. La malaltia celíaca és causada per una reacció al gluten, un grup de diverses proteïnes que es troben al blat i en altres grans com l'ordi i el sègol. Concretament per una reacció a la gliadina, una prolamina (proteïna de gluten). Normalment, es toleren quantitats moderades de civada, lliures de contaminació amb altres grans que contenen gluten. L'aparició de problemes pot dependre de la varietat de civada. Es produeix en persones que estan . Després de l'exposició al gluten, una resposta immunitària anormal pot conduir a la producció de diversos autoanticossos diferents que poden afectar diversos òrgans diferents. A l'intestí prim, això provoca una reacció inflamatòria i pot produir escurçament de les vellositats que recobreixen l'intestí prim. Això afecta l'absorció de nutrients, la qual cosa condueix freqüentment a anèmia. El diagnòstic normalment es fa mitjançant una combinació de proves d'anticossos sanguinis i biòpsies intestinals, ajudades per proves genètiques específiques. Fer el diagnòstic no sempre és senzill. Freqüentment, els autoanticossos a la sang són negatius, i moltes persones només tenen canvis intestinals menors amb vellositats normals. Les persones poden presentar símptomes greus i poden ser investigades durant anys abans que s'assoleixi el diagnòstic. Cada vegada més, el diagnòstic es fa en persones sense símptomes, com a resultat del cribratge. No obstant això, les proves sobre els efectes del cribratge no són suficients per determinar-ne la utilitat. Tot i que la malaltia és causada per una intolerància permanent a les proteïnes del gluten, és diferent de l'al·lèrgia al blat, que és molt més rara. L'únic tractament eficaç conegut és una dieta sense gluten estricta durant tota la vida, que condueix a la recuperació de la mucosa intestinal, millora els símptomes i redueix el risc de desenvolupar complicacions en la majoria de les persones. Si no es tracta, pot produir càncers com el limfoma intestinal i augmentar lleugerament el risc de mort prematura. Les taxes varien entre les diferents regions del món, des de només 1 de cada 300 a fins a 1 de cada 40, amb una mitjana d'entre 1 de cada 100 i 1 de cada 170 persones. S'estima que el 80% dels casos romanen diagnosticats, generalment a causa d'afeccions gastrointestinals mínimes o absents i al desconeixement dels símptomes i dels criteris diagnòstics. La malaltia celíaca és una mica més freqüent en dones que en homes. (ca)
  • Celiakie (také glutenová enteropatie nebo celiakální sprue) je chronické autoimunitní onemocnění postihující gastrointestinální soustavu, které však může mít i mimostřevní příznaky (například Duhringova nemoc, neboli „kožní celiakie“). Projevuje se chronickým zánětem tenkého střeva spojeným se zvýšenou propustností střevní stěny. Je vyvoláno u geneticky predisponovaných jedinců po pozření potravy obsahující gluten (lepek), což je směs bílkovin obsažená v některých obilninách (především v pšenici, žitě nebo ječmeni). Rozvoj nemoci je ovlivněn také dalšími faktory, mezi které patří stav střevní mikrobioty nebo infekční agens. Spouštět ji mohou rotaviry či adenoviry, ale je také mnoho dalších důvodů včetně stresu. V současnosti je tato choroba nevyléčitelná, ale při dodržování bezlepkové diety vymizejí všechny její příznaky. Nejčastěji postihuje malé děti, ale rozvinout se může v jakémkoliv věku. U dětí do tří let se celiakie projevuje tzv. malabsorpčním syndromem, který se projevuje právě zmiňovaným nedostatečným vstřebáváním živin a vitamínů v tenkém střevě a vede k dalším zažívacím potížím. U starších dětí jsou příznaky už méně nápadné. U dospělých může celiakii spustit konkrétní nemoc nebo těhotenství. To ale neznamená, že dokud nedojde k akutní fázi (k rozvinutí), tak lepek takovému jedinci neškodí. Jde o celoživotní autoimunitní onemocnění. [1] (cs)
  • الداء البطني أو الداء الزلاقي أو السيلياك وأحيانا يُسمى مرض حساسية القمح (بالإنجليزية: Celiac Disease)‏، كلها أسماء متعددة لمرض واحد. هو مرض مناعي ذاتي مكتسب طويل الأمد، يؤثر في المقام الأول على الأمعاء الدقيقة، حيث يصاب الأفراد بعدم تحمل الغلوتين، الموجود في الأطعمة مثل القمح، الشيلم المزوع، والشعير. تشمل الأعراض الكلاسيكية مشاكل الجهاز الهضمي مثل الإسهال المزمن، انتفاخ البطن، سوء الامتصاص، فقدان الشهية، وفشل النمو بشكل طبيعي عند الأطفال. غالبًا ما يبدأ بين ستة أشهر وسنتين من العمر. وهناك أعراض غير كلاسيكية أكثر شيوعًا، خاصة في الأشخاص الذين تزيد أعمارهم عن عامين. قد يكون هناك أعراض هضمية خفيفة أو غائبة، أو عدد كبير من الأعراض التي تشمل أي جزء من الجسم أو بدون أعراض واضحة. وُصِفَ المرض لأول مرة في مرحلة الطفولة؛ ومع ذلك، فقد يتطور في أي عمر.وهو مرتبط بأمراض المناعة الذاتية الأخرى، مثل داء السكري من النوع الأول والتهاب الغدة الدرقية (هاشيموتو)، وأمراض أخرى. ينتج مرض الداء البطني عن تفاعل مع الغلوتين، وهو مجموعة من البروتينات المختلفة الموجودة في القمح والحبوب الأخرى مثل الشعير والجاودار (الشيلم المزروع). عادة ما تُتَحَمَّل الكميات المعتدلة من الشوفان الخالي من الحبوب الأخرى المحتوية على الغلوتين. قد يعتمد حدوث المشكلات على تنوع الشوفان. ويحدث هذا في الأشخاص الذين لديهم استعداد وراثي. عند التعرض للجلوتين، قد تؤدي الاستجابة المناعية غير الطبيعية إلى إنتاج العديد من الأجسام المضادة الذاتية المختلفة التي يمكن أن تؤثر على عدد من الأعضاء المختلفة. في الأمعاء الدقيقة، يسبب هذا تفاعلًا التهابيًا وقد يؤدي إلى حدوث قصر في الزغابات المبطنة للأمعاء الدقيقة (ضمور زغبي). وهذا يؤثر على امتصاص العناصر الغذائية، مما يؤدي في كثير من الأحيان إلى فقر الدم. عادةً ما يُشخَّص المرض من خلال مجموعة من اختبارات الأجسام المضادة في الدم والخزعات المعوية، بمساعدة اختبارات جينية محددة. إن إجراء التشخيص ليس دائمًا بالأمر السهل. في كثير من الأحيان، تكون الأجسام المضادة الذاتية في الدم سلبية، ويعاني كثير من الناس فقط من تغيرات طفيفة في الأمعاء مع زغابات طبيعية. قد يعاني الأشخاص من أعراض شديدة ويمكن أن يخضعوا للفحوصات لسنوات قبل الوصول إلى التشخيص. بشكل متزايد، يُشخص أشخاص ليس لديهم أعراض وذلك نتيجة للفحص للأشخاص المُحتمل إصابتهم بالمرض (فحص وجود الاجسام المضادة في الدم). ومع ذلك، فإن الأدلة المتعلقة بتأثيرات الفحص ليست كافية لتحديد فائدتها. في حين أن هذا المرض ناجم عن عدم تحمل دائم لبروتينات الغلوتين، فهو يختلف عن حساسية القمح، وهي نادرة جدًا. العلاج الفعال الوحيد المعروف هو اتباع نظام غذائي صارم خالٍ من الغلوتين مدى الحياة، مما يؤدي إلى تعافي الغشاء المخاطي للأمعاء، ويحسن الأعراض ويقلل من خطر حدوث مضاعفات لدى معظم الناس. ولكنه إذا لم يُعالج، فقد يؤدي إلى الإصابة بالسرطان مثل سرطان الغدد الليمفاوية المعوي وزيادة طفيفة في خطر الموت المبكر. تختلف المعدلات بين مناطق مختلفة من العالم، من 1 في كل 300 إلى 1 في كل 40، بمتوسط يتراوح بين 1 في كل 100 و1 في كل 170 شخصً. تشير التقديرات إلى أن 80٪ من الحالات لا تزال غير مشخصة، وعادةً ما يكون ذلك بسبب قلة أو غياب شكاوى الجهاز الهضمي ونقص المعرفة بالأعراض ومعايير التشخيص. يعد مرض الداء البطني أكثر شيوعًا بين النساء منه عند الرجال. (ar)
  • Η κοιλιοκάκη είναι μια αυτοάνοση διαταραχή του λεπτού εντέρου που εμφανίζεται σε γενετικά προδιατεθειμένα άτομα όλων των ηλικιών από τη μέση βρεφική ηλικία. Τα συμπτώματα περιλαμβάνουν χρόνια διάρροια, αδυναμία ανάπτυξης (σε παιδιά), και κόπωση, αλλά αυτά μπορεί να απουσιάζουν, και συμπτώματα σε άλλα συστήματα οργάνων έχουν περιγραφεί. Όλο και περισσότερες διαγνώσεις γίνονται σε ασυμπτωματικά άτομα, λόγω του αυξημένου ελέγχου. Η κατάσταση θεωρείται ότι επηρεάζει 1 στους 1750 και 1 στους 105 στις ΗΠΑ. Η κοιλιοκάκη προκαλείται από αντίδραση στη γλοιαδίνη, μια προλαμίνη (πρωτεΐνη γλουτένη) που βρίσκεται στο σιτάρι, καθώς και σε παρόμοιες πρωτεΐνες που υπάρχουν στις καλλιέργειες της ομοιογένειας των Τριτικέων (Triticeae) (η οποία περιλαμβάνει και άλλα κοινά δημητριακά όπως κριθάρι, σίκαλη κ.α.) Κατά την έκθεση του οργανισμού στη πρωτεΐνη γλοιαδίνη, αυτή τροποποιείται από το ένζυμο τρανσγλουταμινάση, και το ανοσοποιητικό σύστημα αντιδρά προκαλώντας μία φλεγμονώδη αντίδραση η οποία προκαλεί την περικοπή των λαχνών του λεπτού εντέρου (που ονομάζεται ατροφία των λαχνών). Αυτό παρεμποδίζει την απορρόφηση των θρεπτικών ουσιών, διότι οι εντερικές λάχνες είναι υπεύθυνες για την απορρόφηση. Στον οργανισμό ανιχνεύονται τότε αντι-γλοιαδινικά αντισώματα (IgA AGA, IgG AGA). Η μόνη γνωστή αποτελεσματική θεραπεία είναι μία δια βίου δίαιτα χωρίς γλουτένη. Ενώ η ασθένεια προκαλείται από μια αντίδραση σε πρωτεΐνες σιταριού, αυτό δεν είναι το ίδιο όπως αλλεργία σίτου. Αυτή η κατάσταση έχει διάφορα άλλα ονόματα, όπως τα εξής: εντεροπάθεια γλουτένης, εντεροπάθεια ευαισθησίας στη γλουτένη και δυσανεξία στη γλουτένη. Ο όρος κοιλιοκάκη προέρχεται από την ελληνική «κοιλιακός» («κοιλιακή χώρα»), και εισήχθη τον 19ο αιώνα, από αρχαία ελληνική περιγραφή της ασθένειας του Αρεταίου της Καππαδοκίας. (el)
  • Celiakio estas la nomo de malsano konsistanta en netoleremo de gluteno ĉe ies maldika intesto. Entenas glutenon (kaj do la netoleratan proteinon gliadino) la sekvaj cerealoj: aveno, hordeo, sekalo kaj tritiko. Male, maizo kaj rizo estas senglutenaj kaj do sendanĝeraj por celiakiuloj. Celiakiuloj devas sekvi senglutenan dieton kaj do aĉeti ĉiutagajn nutraĵojn kiel farunon, panon, paston, kukojn ktp en specialaj vendejoj. (eo)
  • Coeliac disease (British English) or celiac disease (American English) is a long-term autoimmune disorder, primarily affecting the small intestine, where individuals develop intolerance to gluten, present in foods such as wheat, rye and barley. Classic symptoms include gastrointestinal problems such as chronic diarrhoea, abdominal distention, malabsorption, loss of appetite, and among children failure to grow normally. This often begins between six months and two years of age. Non-classic symptoms are more common, especially in people older than two years. There may be mild or absent gastrointestinal symptoms, a wide number of symptoms involving any part of the body, or no obvious symptoms. Coeliac disease was first described in childhood; however, it may develop at any age. It is associated with other autoimmune diseases, such as Type 1 diabetes mellitus and Hashimoto's thyroiditis, among others. Coeliac disease is caused by a reaction to gluten, a group of various proteins found in wheat and in other grains such as barley and rye. Moderate quantities of oats, free of contamination with other gluten-containing grains, are usually tolerated. The occurrence of problems may depend on the variety of oat. It occurs more often in people who are genetically predisposed. Upon exposure to gluten, an abnormal immune response may lead to the production of several different autoantibodies that can affect a number of different organs. In the small bowel, this causes an inflammatory reaction and may produce shortening of the villi lining the small intestine (villous atrophy). This affects the absorption of nutrients, frequently leading to anaemia. Diagnosis is typically made by a combination of blood antibody tests and intestinal biopsies, helped by specific genetic testing. Making the diagnosis is not always straightforward. About 10% of the time, the autoantibodies in the blood are negative, and many people have only minor intestinal changes with normal villi. People may have severe symptoms and they may be investigated for years before a diagnosis is achieved. Increasingly, the diagnosis is being made in people without symptoms, as a result of screening. Evidence regarding the effects of screening, however, is not sufficient to determine its usefulness. While the disease is caused by a permanent intolerance to gluten proteins, it is distinct from wheat allergy, which is much more rare. The only known effective treatment is a strict lifelong gluten-free diet, which leads to recovery of the intestinal lining (mucous membrane), improves symptoms, and reduces the risk of developing complications in most people. If untreated, it may result in cancers such as intestinal lymphoma, and a slightly increased risk of early death. Rates vary between different regions of the world, from as few as 1 in 300 to as many as 1 in 40, with an average of between 1 in 100 and 1 in 170 people. It is estimated that 80% of cases remain undiagnosed, usually because of minimal or absent gastrointestinal complaints and lack of knowledge of symptoms and diagnostic criteria. Coeliac disease is slightly more common in women than in men. (en)
  • La celiaquía o enfermedad celíaca (EC) es un proceso crónico, multiorgánico autoinmune,​ que lesiona primeramente el intestino y puede dañar cualquier órgano o tejido corporal.​​​ Afecta a personas que presentan una predisposición genética.​​ Está producida por una "intolerancia" permanente al gluten (conjunto de proteínas presentes en el trigo, avena, cebada y centeno –TACC– y productos derivados de estos cereales),​​​ pero no se trata de una simple intolerancia alimentaria ni mucho menos de una alergia, ni de un trastorno únicamente digestivo como tradicionalmente se consideraba.​​ Actualmente se sabe que es realmente una enfermedad sistémica,​​​ ya que la respuesta inmunitaria anormal causada por el gluten puede dar lugar a la producción de diferentes autoanticuerpos que pueden atacar a cualquier parte del organismo.​​ Sin un tratamiento estricto, puede provocar complicaciones de salud muy graves, entre las que cabe señalar diversos tipos de cáncer (tanto del aparato digestivo, con un incremento del riesgo del 60 %, como de otros órganos), enfermedades cardiovasculares, trastornos neurológicos y psiquiátricos (conocidos como "neurogluten"), otras enfermedades autoinmunes y osteoporosis,​​​​​​​​ así como (que no responde al tratamiento con la dieta) y en casos raros (principalmente en niños) la denominada "crisis celíaca", de aparición súbita y que puede ser mortal.​​​​​ No hay diferentes grados de gravedad de celiaquía sino distintas presentaciones: independientemente de si hay o no síntomas, de su tipo o intensidad, o de los órganos a los que afecten, el daño y el riesgo de complicaciones graves están siempre presentes si se consume gluten, aunque sean mínimas trazas por contaminación cruzada.​ Tras los recientes avances producidos en el conocimiento de la enfermedad celíaca, actualmente queda patente que no se puede identificar ni diagnosticar siguiendo los criterios empleados tradicionalmente, salvo en casos excepcionales.​ Tanto los síntomas que se asociaban con la celiaquía como los criterios diagnósticos han evolucionado, la población tiene una creciente información y los profesionales de la salud necesitan actualizarse para adaptarse a esta nueva situación.​ Los síntomas que se creían siempre presentes en personas celiacas, que incluyen malabsorción grave con diarrea crónica, signos de malnutrición y retraso del crecimiento (presentación clásica), son actualmente excepcionales, especialmente en niños mayores de dos años y adultos. La mayoría de las personas de todas las edades presenta molestias digestivas leves o intermitentes y/o síntomas no digestivos (presentación no clásica).​ Incluso una gran parte de enfermos celíacos son aparentemente asintomáticos a nivel digestivo,​​​​ normalmente debido a que se han acostumbrado a vivir con un estado de mala salud crónica como si fuera normal​​ y al efecto opioide del gluten, que enmascara el daño intestinal.​ Los síntomas que pueden aparecer son muy variados, no existe un patrón único definido, ni una clínica común para todos los pacientes, puesto que las presentaciones de la enfermedad son múltiples y muy diferentes. Puede cursar con diarrea o estreñimiento, con clínica digestiva florida o sin ningún síntoma digestivo, con pérdida de peso u obesidad, con retraso del crecimiento o crecimiento normal, con o sin abdomen abultado, con o sin otras enfermedades autoinmunes asociadas, etc.​ Entre los signos y síntomas no digestivos, con frecuencia puede aparecer uno o más de los siguientes, que pueden fluctuar y variar con la edad: cansancio aumentado, dolores de cabeza, depresión, ansiedad, trastornos neurológicos, dolor de huesos o articulaciones, hormigueos o entumecimientos en manos o pies, huesos débiles y frágiles, problemas en la boca (como aftas, boca seca, alteraciones en el esmalte dental, lengua roja, lisa y brillante), dermatitis, procesos alérgicos, ferropenia o anemia, trastornos menstruales, infertilidad o abortos espontáneos, convulsiones, entre otros.​​ De hecho, a la celiaquía se la conoce como "la gran imitadora" o "la enfermedad de las múltiples caras".​​​ A diferencia de los criterios habitualmente utilizados por los expertos, las lesiones que la enfermedad celiaca provoca en el intestino delgado se limitan habitualmente a la presencia de una inflamación crónica de la , constituida principalmente por linfocitos, sin atrofia de las vellosides intestinales, especialmente en los niños mayores de dos años y los adultos. Actualmente, la presencia de atrofia de las vellosidades se considera un hallazgo menos frecuente.​​​​​​ También en contraposición de los criterios habitualmente empleados en la práctica clínica diaria, actualmente está reconocido que la celiaquía cursa frecuentemente con serología negativa (ausencia de anticuerpos específicos en sangre), especialmente la anti-transglutaminasa.​​​​​​​ Esto se debe a que la anti-transglutaminasa se produce en la mucosa del intestino y con frecuencia, permanece depositada en ella sin pasar a la sangre.​​​​ Su evaluación en las biopsias duodenales es un nuevo método diagnóstico, que puede ayudar a detectar la enfermedad, pero es una técnica compleja, engorrosa y cara, por lo que su empleo no está generalizado en la práctica clínica habitual.​​​ Esta prueba ha sido incluida en 2018 en España, como parte del nuevo protocolo para el diagnóstico precoz de la enfermedad celíaca.​ Clásicamente, se creía que se trataba de una enfermedad poco frecuente y que afectaba fundamentalmente a niños. Actualmente se sabe que la prevalencia mundial es elevada (aproximadamente 1-2 % de la población general)​ y puede aparecer a cualquier edad.​​​​ A fecha de 2019, se calcula que la mayoría de los celiacos en la mayoría de los países del mundo nunca llega a recibir un diagnóstico.​ Esto es debido al escaso conocimiento sobre la celiaquía existente entre los profesionales de la salud, incluyendo médicos de cabecera, pediatras, gastroenterólogos y especialistas en general,​​​​ y a las dificultades del diagnóstico.​​​​ Cinco de cada seis celíacos (aproximadamente el 83 %) permanece sin diagnosticar.​ En los niños, las cifras llegan a alcanzar el 90 %.​ En aquellos que consiguen ser diagnosticados, el tiempo transcurrido desde el comienzo de los síntomas es habitualmente muy prolongado, con retrasos diagnósticos que pueden oscilar entre los siete y los cincuenta y nueve años,​ período durante el que los pacientes acuden a repetidas consultas de diversos especialistas, los cuales por lo general, no piensan que la celiaquía pueda ser la enfermedad que causa sus diversas molestias.​​​​ No existe ninguna prueba que por sí sola pueda descartar la enfermedad celíaca.​​ Una gran parte de celiacos son diagnosticados por error como sensibilidad al gluten no celíaca.​ El único tratamiento actualmente disponible consiste en el seguimiento de una dieta sin gluten estricta y de por vida, cuyo cumplimiento continuado produce la mejoría de los síntomas y evita o disminuye la aparición de las numerosas enfermedades y complicaciones asociadas.​​ La media para la recuperación completa del intestino suele oscilar entre dos y cinco años.​ La dieta sin gluten estricta parece tener un papel protector contra el desarrollo de cánceres en los celíacos​ y es la única opción para prevenir contra ciertos raros tipos de cáncer, muy agresivos.​ No obstante, el retraso en el diagnóstico de la celiaquia aumenta la probabilidad de desarrollar malignidad.​ El efecto protector es más eficaz cuando la dieta sin gluten se inicia en edades tempranas,​ especialmente durante el primer año de vida.​ El cumplimiento de la dieta en los celíacos es mucho peor de lo que tradicionalmente se consideraba por parte de los científicos y especialistas.​ Estudios actuales demuestran que aproximadamente el 80 % de los celíacos continúa teniendo lesión intestinal, a pesar del tratamiento mantenido con la dieta sin gluten.​ La principal causa de esta falta de recuperación es la ingesta inadvertida de gluten, principalmente debida a contaminaciones cruzadas.​​ Un meta-análisis de 2018 concluye que la mayoría de los celiacos, especialmente los adultos, pero también los niños, sigue ingiriendo gluten con regularidad, de manera involuntaria, a pesar de estar haciendo una dieta sin gluten.​ Con frecuencia, las personas con una educación básica pobre y una baja comprensión de cómo se realiza una dieta sin gluten creen que están siguiendo estrictamente la dieta, pero están cometiendo errores frecuentes.​​ Un problema habitual es la poca conciencia del paciente para evitar las contaminaciones por gluten en la preparación de sus alimentos y otras fuentes comunes de gluten,​ como la avena, las hostias de comunión, las bebidas malteadas, los medicamentos, los alimentos procesados, las comidas en restaurantes y eventos sociales.​​​ Comer fuera supone un gran riesgo puesto que a pesar de ofrecer un menú "libre de gluten", muchos establecimientos (restaurantes, comedores escolares, etc.) no siguen estrictamente las normas para evitar la contaminación cruzada.​​ El gluten también puede afectar por inhalación.​ A fecha de 2018, salvo en Brasil,​no es obligatorio en ningún país del mundo etiquetar los productos como "Sin Gluten" ni tampoco declarar la presencia de trazas de gluten, por lo que la simple lectura del listado de ingredientes no permite saber si un producto es seguro.​​​ Si la supresión del gluten no es completa y mantenida de por vida, persisten el daño en la mucosa intestinal, la activación inmunitaria y el riesgo de desarrollar complicaciones de salud muy graves.​ Ninguno de los métodos que se emplean hasta la fecha (2018) para evaluar el cumplimiento estricto de la dieta sin gluten es objetivo ni fiable: cuestionarios rellenados por los pacientes, evaluación de los síntomas, determinación de los anticuerpos específicos de la celíaca y hallazgos en las biopsias duodenales.​​​ Ni la ausencia de síntomas digestivos, ni la negatividad de los anticuerpos garantizan que exista una recuperación de la mucosa intestinal, cuya valoración mediante las biopsias es complicada.​​ Esto se debe a que las lesiones del intestino suelen consistir en cambios mínimos, sin atrofia de las vellosidades, difíciles de identificar.​ Desde 2017 está disponible un nuevo método basado en la detección de gluten en muestras de orina o heces para uso profesional y desde enero de 2018 en versión para uso doméstico, que ha demostrado su eficacia en estudios científicos para controlar el cumplimiento de la dieta y detectar contaminaciones por trazas.​​ (es)
  • Die Zöliakie (Synonyme: glutensensitive oder gluteninduzierte Enteropathie, einheimische Sprue, nichttropische Sprue, selten auch intestinaler Infantilismus, Heubner-Herter-Krankheit) ist eine durch Glutenunverträglichkeit verursachte langfristige Autoimmunerkrankung, die hauptsächlich den Dünndarm betrifft. Sie ist im eigentlichen Sinn keine Allergie, sondern eine chronische Entzündung der Dünndarmschleimhaut aufgrund einer Überempfindlichkeit gegen Bestandteile von Gluten, dem vor allem in den Körnern (Samen) vieler Getreidesorten vorkommenden Klebereiweiß. Auch andere Organe können betroffen sein. Die Glutenunverträglichkeit ist zum Teil erblich, kann derzeit nicht ursächlich behandelt werden und bleibt lebenslang bestehen. Durch glutenhaltige Nahrungsmittel entsteht eine Entzündung der Dünndarmschleimhaut mit oft ausgedehnter Zerstörung der Darmepithelzellen. Dadurch können Nährstoffe nur schlecht aufgenommen werden, sie verbleiben großteils unverdaut im Darm. Die Symptome und die Schwere des Krankheitsbildes können sehr unterschiedlich sein, was das Erkennen erschwert. Mögliche Symptome sind Gewichtsverlust, Durchfall, Erbrechen, Appetitlosigkeit, Müdigkeit, Depressionen, Blutungsneigung (durch Vitamin-K-Mangel) und im Kindesalter eine Gedeihstörung (verlangsamte körperliche Entwicklung); auch neurologische Störungen können auftreten. Eine nicht therapierte Zöliakie erhöht die Gefahr eines Non-Hodgkin-Lymphoms (ein Lymphknoten-Krebs) sowie wahrscheinlich auch von Karzinomen des Verdauungstrakts. Zöliakie geht bei fünf bis zehn Prozent der Patienten mit einem Diabetes mellitus Typ 1 einher. Die Behandlung der Zöliakie besteht derzeit ausschließlich aus einer glutenfreien Ernährung. Ähnliche Symptome wie bei der Zöliakie treten bei einer Weizenallergie auf. Als Ausschlussdiagnose „bei einer weizenabhängigen Klinik und negativer Serologie (für Zöliakie-spezifische Antikörper), normaler Dünndarmhistologie, negativem spezifischem IgE (Weizen) und negativem Prick-Test (Weizen) kann nach sorgfältigem Ausschluss anderer Diagnosen der Verdacht auf eine Nicht-Zöliakie-Nicht-Weizenallergie-Weizensensitivität gestellt werden.“ (de)
  • Gaixotasun zeliakoa glutenarekiko alergiaren ondorioz hesteetako mukosan lesioak sortzen dituen asaldura kronikoa da. Klinikoek badute glutenarekiko intolerantzia terminoa erabiltzeko joera, baina aldizkari zientifiko espezializatuetan zeliakia ez da onartzen intolerantzia gisa. Maiz, gaixotasunari, enteropatia zeliako deritzo. Gaixotasun autoimmunea da. Garian, zekalean, garagarrean eta neurri txikiagoan oloan dagoen α frakzioaren kontrako erreakzioak eragiten du gaixotasuna. Gaixo hauek arroza, artoa eta soia ondo onartzen dituzte hazi horietan ez dagoelako erreakzioa sortarazten duen gliadinaren proteina. Gaixotasuna tratatzeko modu bakarra eliminazio dieta da, hots, bizi den artean glutena dietatik kentzea. Zeliakiaren diagnosia nahikoa zaila da, eta horregatik, alergia hau daukaten paziente asko ez daude diagnostikatua. Hots, ez dakite zeliakoak direla. Hori gertatzen da neurri handi batean gaixotasunaren larritasun maila oso aldakorra delako pazienteen artean. Ondorioz, hainbat paziente zeliakotan ez da sintomarik antzematen. Bizitzaren edozein unetan ager daiteke gaixotasun hau. Paziente sintomatikoetan emango dira beherakoak, gorakoak, zurbiltasuna eta masa muskularraren gutxitzea. Hestea kaltetuta dagoenez, paziente hauetan ohikoa da elikagaien xurgapenean akatsak izatea, eta gabezia nutrizionalak eman daitezke. Gabezia horiek haurretan hazkundearen atzerapena sortaraz dezake. Paziente batzuetan kirolari asoziatutako alergia ematen da. Paziente horietan, kirol indartsua egitean zenbait aldaketa gerta daitezke: gehitu egin daitezke hantura eragiten duten zitokinak (zitokina proinflamatorioak), horren ondorioz heste argian dauden alergenoen kopuruaren sarrera gehitzen da, eta erreakzioa alergikoa gara daiteke. Paziente horietan, kirola ez denean egiten edo ez denean indartsua, ehunetara heltzen del alergenoen kopurua baxua da eta ez da sintomatologiarik izaten. Prosezu baliokidedeak gerta daitezke beste janari batzuk jaten direnean (itsaskiak, arraina edo fruitu lehorrak). Zenbaitetan zeliakia diagnostikatzen da kirolari asoziatutako alergiaren ondoren egiten diren azterketetan. Ikuspegi immunologikotik, IV motako hipersentikortasun erreakzioa da zeliakia. Zenbait pazienteetan I eta II motako hipersentikoratasun erreakzioak ere deskribatu dira. Zeliakiaren estuki dago erlazionatuta pazientearen ezaugarri genetikoekin. Paziente zeliakoen gehiengoak HLA-DQ2 edota HLA-DQ8 geneak kodetzen dituzte (HLA-DQ2 eta HLA-DQ8 dira II motako alelo konkretuak). Hala ere, ezaugarri genetiko horiek bakarrean ez dute adierazten pertsona bat zeliakoa izango den. Izan ere, kaukasiarren artean HLA-DQ2 oso ohikoa da (populazioaren % 30 ingurukoa), baina pertsona horien portzentaje txikia da zeliakoa. Ordea, baieztatu daiteke gene horiek ez dituenak zeliakoa izateko aukerarik ia ez duela. Deskribatu izan dira zeliakiarekin erlazionatu diren beste ezaugarri genetiko batzuk, baina HLA-DQ2 eta HLA-DQ8 geneen presentzia da dudarik gabe garrantzitsuena. Besteak beste, Irlandan 300 biztanletik bat zeliakoa da eta Estatu Batuetan 5000tik bat. (eu)
  • La maladie cœliaque (pron. /seljak/), aussi appelée entéropathie au gluten, cœliaquie ou intolérance au gluten, est une maladie auto-immune, caractérisée par une atrophie villositaire (destruction de la paroi de l'intestin grêle). Cette maladie est une intolérance permanente à différentes fractions protéiques du gluten contenues dans différents types de céréales telles que le blé (froment), l'orge ou le seigle. Il en résulte une malabsorption de certains nutriments (vitamines, fer, calcium…), donc des carences alimentaires. Les personnes atteintes doivent suivre un régime strict sans gluten à vie. Aujourd'hui, aucun traitement médicamenteux n’existe. La maladie cœliaque ne doit pas être confondue avec l', qui est une allergie alimentaire, ni avec la sensibilité non cœliaque au gluten, une entité controversée. (fr)
  • Is neamhord a chuireann isteach ar an é an Galar Céiliach a tharlaíonn iontu siúd a bhfuil togracht ghéiniteach acu agus tarlaíonn sé ag gach aois ó lár na naíonachta ar aghaidh. Ar na siomptóim tá; an bhuinneach ainsealach, agus (sna páistí), ach is féidir nach mbeidh na hairí seo ag baint leis, agus bíonn siomptóim i gcórais eile orgán mar chuid de chomh maith. (ga)
  • Penyakit seliak adalah jangka panjang yang mempengaruhi usus kecil. Gejala klasik termasuk masalah gastrointestinal seperti , distensi abdomen, , hilangnya nafsu makan dan diantara anak-anak gagal untuk tumbuh secara normal. Penyakit ini biasanya dimulai pada usia enam bulan dan dua tahun. Gejala non-klasik lebih umum, terutama pada orang yang lebih tua. Mungkin ada beberapa gejala. Penyakit seliak pertama kali dijelaskan pada anak-anak; namun, dapat menjangkit segala usia. Hal ini terkait dengan penyakit autoimun lainnya, seperti diabetes mellitus tipe 1 dan tiroiditis. Penyakit seliak disebabkan oleh reaksi terhadap gluten, yang sama seperti butiran gandum dan rye. Jumlah oat yang moderat, bebas kontaminasi dengan biji-bijian lain yang mengandung gluten, biasanya ditoleransi. Terjadinya penyakit ini mungkin tergantung pada jenis oat yang dikonsumsi. Penyakit ini terjadi pada orang yang secara memiliki kecenderungan. Setelah terpapar oleh gluten, respons imun abnormal dapat menyebabkan produksi beberapa yang berbeda yang dapat mempengaruhi sejumlah organ yang berbeda. Dalam usus kecil, ini menyebabkan reaksi peradangan dan dapat memendekkan yang melapisi usus kecil. Hal ini mempengaruhi penyerapan nutrisi, yang sering menyebabkan anemia. Diagnosis biasanya dibuat oleh kombinasi tes antibodi darah dan , dibantu oleh secara spesifik. Membuat diagnosis tidak selalu mudah. Seringkali, autoantibodi dalam darah negatif, dan banyak orang hanya mengalami perubahan usus kecil dengan vili yang normal. Orang-orang mungkin memiliki gejala berat dan diteliti selama bertahun-tahun sebelum diagnosis tercapai. Semakin banyak, diagnosis dibuat pada orang tanpa gejala, sebagai akibat dari skrining. Bukti dari efek penyaringan, tidak akan cukup untuk menentukan kegunaannya. Sementara penyakit ini disebabkan oleh intoleransi permanen terhadap protein gandum, dan itu bukan bentuk dari . Satu-satunya pengobatan yang dikenal paling efektif sejauh ini adalah seumur hidup, yang mengarah pada pemulihan mukosa usus, mengurangi gejala dan mengurangi risiko adanya komplikasi pada kebanyakan orang. Jika penyakit ini tidak diobati, dapat menyebabkan kanker seperti dan risiko kematian dini yang meningkat. Angkanya bervariasi di berbagai wilayah di dunia, mulai dari 1 dari 300 hingga 1 dari 40, dengan rata-rata antara 1 dari 100 dan 1 dari 170 orang. Di negara-negara maju, diperkirakan bahwa 80% kasus tidak terdiagnosis, biasanya karena sedikitnya keluhan gastrointestinal atau karena kurangnya kesadaran akan kondisi ini. Penyakit seliak lebih sering terjadi pada wanita dibandingkan pada pria. Istilah "seliak" berasal dari bahasa Yunani κοιλιακός (koiliakó, "perut") dan disahkan oleh . (in)
  • セリアック病(セリアックびょう、英: coeliac disease、米: celiac disease)またはシリアック病(シリアックびょう)は、遺伝的素因のある子供や大人の小腸に影響を与える慢性の多臓器自己免疫疾患であり、グルテンを含む食品を摂取すると発症する。この疾患はまた「グルテン過敏性腸症」「グルテン性腸症」「セリアックスプルー(英: celiac sprue)」とも呼ばれる。英語圏では他にも「グルテン拒否症」「非熱帯性腸症」という意味の表現も用いられている。 (ja)
  • Coeliakie ("seuliakíe"), of inheemse spruw, is een chronische darmaandoening die ongeveer één procent van de bevolking treft. Meer specifiek betreft het een gluten-intolerantie, die bij een onaangepast dieet leidt tot beschadiging van het darmslijmvlies. De aandoening wordt waarschijnlijk veroorzaakt door een immunologische reactie tegen een van de eiwitten van het glutencomplex. Het lichaam vormt daarbij antistoffen uit de IgA-klasse. 'Gluten' of 'kleefeiwit' is de naam voor een groep van eiwitten die voorkomen in alle graansoorten, maar niet alle graaneiwitten bevatten de gliadine-fractie, die de oorzaak is van coeliakie. Rijst en mais zijn granen die wél gluten, maar geen gliadine bevatten. De aandoening leidt bij deze patiënten tot een verminderde absorptie (malabsorptie) van voedingsstoffen, die verbetert bij het volgen van een glutenvrij dieet. Coeliakie wordt al decennialang voornamelijk geassocieerd met maag-darmklachten. Uit recenter onderzoek blijkt echter dat tegenover elke coeliakiepatiënt met maag-darmklachten er acht staan zonder deze symptomen. (nl)
  • 복강병(영어: celiac disease)은 소장 점막 내 섬모가 소실되거나 변형되어 영양소의 흡수 장애가 생기는 질병이며 밀, 귀리, 오트밀, 보리 등에 함유된 글루텐 단백질에 의한 알레르기 반응으로 일어나는 자가면역질환으로 알려져 있다. 셀리악병이라고도 한다. 모든 연령대에서 나타날 수 있으나 거의 대부분 소아기와 청소년기에 발병한다. 발병률은 0.5-1% 정도로 추정되며, 지난 수십년간 증가하고 있다. 그러나 분당서울대병원 소아청소년과 양혜란 교수는 “최근에 성인에서 한 건 정도가 보고된 것 외에는 사례가 없다”며 “국내 뿐 아니라 아시아권은 유전이 원인인 복강병이 극히 드물다.”고 말했다. (ko)
  • La celiachia è una malattia permanente, con reazione auto-immune al glutine. Il morbo celiaco risulta quindi un'infiammazione cronica dell'intestino tenue, scatenata dall'ingestione di glutine in soggetti geneticamente predisposti; può manifestarsi in individui di tutte le età a partire dallo svezzamento. Tra i sintomi vi sono diarrea cronica, dolore addominale, gonfiore addominale, ritardo della crescita nei bambini e astenia. In certi casi (forme atipiche) questi sintomi possono essere assenti e possono esservi sintomi extraintestinali, tra cui sintomi neurologici e correlati al malassorbimento; in questi casi la diagnosi è spesso fatta in età adulta. Si ritiene che la malattia possa interessare da 1 su 1 750 a 1 su 105 persone negli Stati Uniti. La celiachia è causata da una reazione alla gliadina, una prolammina (proteina del glutine) presente nel grano e da proteine simili che si trovano nelle tribù di Triticeae, che comprendono altri cereali comuni, come orzo e segale. L'esposizione alla gliadina causa una reazione infiammatoria. Ciò porta a una progressiva riduzione dei villi che rivestono l'intestino tenue (atrofia dei villi) fino alla loro completa scomparsa. Ciò interferisce con l'assorbimento delle sostanze nutritive, in quanto i villi intestinali ne sono responsabili. L'unico trattamento efficace conosciuto è una permanente dieta priva di glutine. Il termine "celiaco" è stato introdotto nel XIX secolo da quella che viene generalmente considerata come una delle prime descrizioni in greco antico della malattia da parte di Areteo di Cappadocia.. Disturbi simili come sintomatologia sono i cosiddetti disturbi glutine-correlati, come l'allergia al frumento e la sensibilità al glutine. La prima è una reazione allergica tipica, la seconda è simile alla malattia celiaca ma senza danni ai villi intestinali e spesso senza presenza di marcatori specifici per la celiachia nel sangue. (it)
  • Celiakia, choroba trzewna, enteropatia z nadwrażliwości na gluten – choroba glutenozależna o charakterze autoimmunologicznym, uwarunkowana odpowiedzią immunologiczną organizmu wywołaną przez gluten i związane z nim prolaminy, występująca u osób genetycznie predysponowanych. Charakteryzuje się obecnością objawów klinicznych zależnych od glutenu, obecnością w surowicy przeciwciał specyficznych dla choroby trzewnej, HLA-DQ2 i/lub DQ8. Nieprawidłowa reakcja immunologiczna polega na nadmiernej odpowiedzi układu odpornościowego na grupę białek zbożowych, zwanych prolaminami, a dokładniej na pochodzące z nich frakcje: (w pszenicy), (w życie), (w jęczmieniu). Istnieją sprzeczne dane co do wyłączania owsa z diety, ponieważ wiele badań wskazuje na jego bezpieczeństwo. Owies jest bezpieczny dla 95% pacjentów z chorobą trzewną, jeśli nie jest skażony domieszką innych niedozwolonych ziaren. Należy zaznaczyć, że gluten nie jest w stanie wywołać tej choroby, a jedynie ujawnić jej obecność. (pl)
  • Doença celíaca é uma doença autoimune crónica do intestino delgado causada por uma reação ao glúten em pessoas com predisposição genética. Os sintomas clássicos incluem problemas gastrointestinais como diarreia crónica, distensão abdominal, má-absorção intestinal e perda de apetite. Em crianças, pode ocorrer atraso no crescimento que geralmente se inicia entre os seis meses e dois anos de idade. Os sintomas não clássicos são mais comuns, especialmente em pessoas com mais de dois anos. A pessoa pode não manifestar sintomas gastrointestinais ou manifestar apenas sintomas gastrointestinais ligeiros, podem ocorrer sintomas em qualquer parte do corpo, ou não haver sintomas visíveis de todo. Embora a doença celíaca seja geralmente diagnosticada durante a infância, pode aparecer em qualquer idade. A doença está associada a outras doenças autoimunes, como diabetes mellitus tipo 1 e tiroidite, entre outras. A doença celíaca é causada por uma reação do organismo ao glúten, um conjunto de proteínas presentes no trigo e em outros cereais como a cevada ou centeio. A aveia em quantidades moderadas é geralmente tolerada, dependendo da variedade e desde que não esteja contaminada com outros cereais com glúten. Ao ser exposto ao glúten, o sistema imunitário desencadeia uma resposta anormal, produzindo uma série de anticorpos que podem afetar diversos órgãos. No intestino delgado, esta resposta imunitária provoca uma reação inflamatória que faz diminuir as vilosidades intestinais. Isto afeta a absorção de nutrientes pelo intestino, o que em muitos casos causa anemia. O diagnóstico é geralmente feito com análises aos anticorpos do sangue e uma biópsia do intestino, podendo ser apoiado por exames genéticos. No entanto, o diagnóstico nem sempre é conclusivo. Em muitos celíacos, o exame aos anticorpos é negativo e muitos indivíduos apresentam apenas ligeiras alterações intestinais com vilosidades normais. Em alguns casos, o diagnóstico pode levar anos para ser confirmado, mesmo que as pessoas sejam examinadas e manifestem sintomas pronunciados. Com o avanço das técnicas de rastreio, é cada vez mais comum o diagnóstico de doença celíaca entre pessoas assintomáticas. No entanto, não há ainda evidências conclusivas que apoiem a eficácia do rastreio sistemático. Embora a doença seja causada por uma intolerância permanente às proteínas do trigo, não se trata de uma forma de alergia ao trigo. O único tratamento eficaz conhecido é seguir uma dieta sem glúten durante toda a vida. A ausência de glúten permite a reparação das mucosas do intestino, alivia os sintomas e diminui o risco de complicações na maioria das pessoas. Quando a doença não é tratada, pode levar ao aparecimento de cancros como o linfoma intestinal e a um ligeiro aumento do risco de morte prematura. A frequência da doença varia entre as diferentes regiões do mundo, desde 1 em cada 300 pessoas até 1 em cada 40 pessoas. A média é de entre 1 em cada 100-170 pessoas. Nos países desenvolvidos, estima-se que 80% dos casos não cheguem a ser diagnosticados, geralmente devido à ausência de sintomas gastrointestinais e ao pouco conhecimento da doença entre a população. A doença celíaca é ligeiramente mais comum entre mulheres do que em homens. O termo "celíaco" tem origem no grego κοιλιακός (koiliakós, "abdominal"), tendo sido introduzido na linguagem contemporânea durante o século XIX numa tradução do que é geralmente considerada a primeira descrição da doença por Areteu da Capadócia. (pt)
  • Целиаки́я (лат. coeliakia; от греч. κοιλιακός — «кишечный, страдающий расстройством кишечника»), глютеновая энтеропатия — форма , генетически предрасположенная непереносимость глиадина или глютена. Это аутоиммунное заболевание с преимущественной локализацией в тонком кишечнике. У части пациентов с целиакией (2—5 %), при развитии рефрактерной целиакии (отсутствие ответа на безглютеновую диету), повышен риск развития . В таком случае, единственный известный способ избежать развития EATL — строгое соблюдение безглютеновой диеты до конца жизни. Целиакию не следует путать с , при котором возможно развитие остеопороза с риском переломов. Ранее к синонимам целиакии включались: болезнь Ги — Гертера — Гейбнера, кишечный инфантилизм, целиакическое спру, идиопатическая стеаторея, к синонимам глютеновой энтеропатии: глютеновая болезнь, болезнь глютеновой недостаточности, глютенчувствительная целиакия, идиопатическая целиакия. В МКБ-10 к целиакии отнесены: глютенчувствительная энтеропатия, идиопатическая стеаторея, нетропическая спру. (ru)
  • Celiaki (även känt som glutenintolerans, trots att det är en immunologisk överkänslighet) är en autoimmun sjukdom där det finns antikroppar mot ett i gluten förekommande glykoprotein. Sjukdomen orsakar skador på tunntarmens slemhinna. Beroende på vilket sädesslag det handlar om är glykoproteinet antingen gliadin (vete), sekalin (råg) eller (korn). Antikropparna som bildas är mot gliadiner, men både sekaliner och hordeiner är så lika att de också sätter igång immunförsvaret. , prolaminet i havre, verkar inte vara lika benäget att skapa ett immunsvar. Celiaki ska inte förväxlas med spannmålsallergi eller det vanligen förekommande uttrycket glutenallergi, som är en tidigare benämning på spannmålsallergi. (sv)
  • Целіакія — автоімунне захворювання тонкого кишечника. Виникає у людей різного віку, переважно у дітей внаслідок генетичної схильності. Симптомокомплекс порушень при целіакії включає біль та дискомфорт в ділянці живота, хронічні закрепи або діарею. Люди з діагнозом целіакії не переносять білок глютен, який є в пшениці, житі, ячмені і, можливо, у вівсі. Коли хворі целіакією вживають продукти, що містять глютен, їх імунна система відповідає на це ушкодженням тонкого кишківника. На внутрішній його поверхні відмирають крихітні пальцеподібні ворсинки, так звані «віллє», які виконують в кишківнику важливу роль: через них поживні речовини з їжі всмоктуються в кров. Без цих ворсинок організм виснажується незалежно від кількості вживаної їжі. Поверхня кишківника ушкоджується місцями. На внутрішній поверхні тонкого кишечника одночасно можуть знаходитися одна або декілька «мертвих» плям. За даними Всесвітньої асоціації гастроентерологів, опублікованими в 2005 році, поширеність целіакії у дорослого населення країн світу приблизно однакова і становить 1: 100 — 1: 300. На сьогоднішні статистики щодо захворюваності на целіакію в Україні немає. Ризик виникнення целіакії в сім'ях, де є хворий на целіакію стоновить 1-10. Целіакія може розвиватися у дітей до року після введення прикорму, що містить глютен. Так само вперше розвиток целіакії можливий у віці 40-50 років. Глютен — основний білок злаків — речовина, абсолютно токсична для хворих на целіакію. Він є основним фактором, що ушкоджує слизову оболонку тонкої кишки. (uk)
  • 乳糜瀉(英語:coeliac disease 或 celiac disease)又称麸质敏感性肠病(gluten-sensitive enteropathy),是具有遗传倾向,对含麦胶食物不耐受而导致的肠源性吸收障碍的小肠自體免疫性疾病。 典型的症狀包含胃腸道症狀,像是慢性腹瀉、腹脹、吸收不良、降低食慾,以及使孩童。這個病通常發生在六個月大到兩歲之間。不典型的症狀比較常見,尤其是病人年紀大於兩歲時。腸胃道症狀可能輕微或沒有表現,另外也可能會有許多,或甚至是沒有顯著症狀表現。乳糜瀉剛開始是被發現於孩童身上,但其實任意年紀都可以發病。此病常常和其他自體免疫性疾病共病,如1型糖尿病和甲狀腺炎等。 (zh)
dbo:complications
  • Iron-deficiency anemia,osteoporosis,infertility,cancers,neurological problems, otherautoimmune diseases
dbo:differentialDiagnosis
dbo:diseasesDB
  • 2922
dbo:eMedicineSubject
  • (en)
  • med (en)
dbo:eMedicineTopic
  • 308 (en)
  • (en)
dbo:geneReviewsId
  • NBK1727
dbo:geneReviewsName
  • Celiac Disease (en)
dbo:icd10
  • K90.0
dbo:icd9
  • 579.0
dbo:medicalCause
dbo:medicalDiagnosis
dbo:medlinePlus
  • 000233
dbo:meshId
  • D002446
dbo:omim
  • 212750 (xsd:integer)
dbo:symptom
dbo:thumbnail
dbo:treatment
dbo:wikiPageID
  • 63526 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 133988 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1124900887 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:caption
  • Biopsy of small bowel showing coeliac disease manifested by blunting of villi, crypt hypertrophy, and lymphocyte infiltration of crypts (en)
dbp:causes
  • Reaction to gluten (en)
dbp:complications
  • Iron-deficiency anemia, osteoporosis, infertility, cancers, neurological problems, other autoimmune diseases (en)
dbp:diagnosis
  • Family history, blood antibody tests, intestinal biopsies, genetic testing, response to gluten withdrawal (en)
dbp:differential
dbp:diseasesdb
  • 2922 (xsd:integer)
dbp:duration
  • Lifelong (en)
dbp:emedicinesubj
  • med (en)
dbp:emedicinetopic
  • 308 (xsd:integer)
dbp:field
dbp:frequency
  • ~1 in 135 (en)
dbp:genereviewsname
  • Celiac Disease (en)
dbp:genereviewsnbk
  • NBK1727 (en)
dbp:icd
  • 579 (xsd:integer)
  • (en)
  • K90.0 (en)
dbp:medlineplus
  • 233 (xsd:integer)
dbp:meshid
  • D002446 (en)
dbp:name
  • Coeliac disease (en)
dbp:omim
  • 212750 (xsd:integer)
dbp:onset
  • Any age (en)
dbp:risks
  • Genetic predisposition, type 1 diabetes, autoimmune thyroid disease, Down and Turner syndrome (en)
dbp:symptoms
  • None or non-specific, abdominal distention, diarrhoea, constipation, malabsorption, weight loss, dermatitis herpetiformis (en)
dbp:synonyms
  • Celiac sprue, nontropical sprue, endemic sprue, gluten enteropathy (en)
dbp:treatment
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:wordnet_type
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Celiakio estas la nomo de malsano konsistanta en netoleremo de gluteno ĉe ies maldika intesto. Entenas glutenon (kaj do la netoleratan proteinon gliadino) la sekvaj cerealoj: aveno, hordeo, sekalo kaj tritiko. Male, maizo kaj rizo estas senglutenaj kaj do sendanĝeraj por celiakiuloj. Celiakiuloj devas sekvi senglutenan dieton kaj do aĉeti ĉiutagajn nutraĵojn kiel farunon, panon, paston, kukojn ktp en specialaj vendejoj. (eo)
  • Is neamhord a chuireann isteach ar an é an Galar Céiliach a tharlaíonn iontu siúd a bhfuil togracht ghéiniteach acu agus tarlaíonn sé ag gach aois ó lár na naíonachta ar aghaidh. Ar na siomptóim tá; an bhuinneach ainsealach, agus (sna páistí), ach is féidir nach mbeidh na hairí seo ag baint leis, agus bíonn siomptóim i gcórais eile orgán mar chuid de chomh maith. (ga)
  • セリアック病(セリアックびょう、英: coeliac disease、米: celiac disease)またはシリアック病(シリアックびょう)は、遺伝的素因のある子供や大人の小腸に影響を与える慢性の多臓器自己免疫疾患であり、グルテンを含む食品を摂取すると発症する。この疾患はまた「グルテン過敏性腸症」「グルテン性腸症」「セリアックスプルー(英: celiac sprue)」とも呼ばれる。英語圏では他にも「グルテン拒否症」「非熱帯性腸症」という意味の表現も用いられている。 (ja)
  • 복강병(영어: celiac disease)은 소장 점막 내 섬모가 소실되거나 변형되어 영양소의 흡수 장애가 생기는 질병이며 밀, 귀리, 오트밀, 보리 등에 함유된 글루텐 단백질에 의한 알레르기 반응으로 일어나는 자가면역질환으로 알려져 있다. 셀리악병이라고도 한다. 모든 연령대에서 나타날 수 있으나 거의 대부분 소아기와 청소년기에 발병한다. 발병률은 0.5-1% 정도로 추정되며, 지난 수십년간 증가하고 있다. 그러나 분당서울대병원 소아청소년과 양혜란 교수는 “최근에 성인에서 한 건 정도가 보고된 것 외에는 사례가 없다”며 “국내 뿐 아니라 아시아권은 유전이 원인인 복강병이 극히 드물다.”고 말했다. (ko)
  • 乳糜瀉(英語:coeliac disease 或 celiac disease)又称麸质敏感性肠病(gluten-sensitive enteropathy),是具有遗传倾向,对含麦胶食物不耐受而导致的肠源性吸收障碍的小肠自體免疫性疾病。 典型的症狀包含胃腸道症狀,像是慢性腹瀉、腹脹、吸收不良、降低食慾,以及使孩童。這個病通常發生在六個月大到兩歲之間。不典型的症狀比較常見,尤其是病人年紀大於兩歲時。腸胃道症狀可能輕微或沒有表現,另外也可能會有許多,或甚至是沒有顯著症狀表現。乳糜瀉剛開始是被發現於孩童身上,但其實任意年紀都可以發病。此病常常和其他自體免疫性疾病共病,如1型糖尿病和甲狀腺炎等。 (zh)
  • الداء البطني أو الداء الزلاقي أو السيلياك وأحيانا يُسمى مرض حساسية القمح (بالإنجليزية: Celiac Disease)‏، كلها أسماء متعددة لمرض واحد. هو مرض مناعي ذاتي مكتسب طويل الأمد، يؤثر في المقام الأول على الأمعاء الدقيقة، حيث يصاب الأفراد بعدم تحمل الغلوتين، الموجود في الأطعمة مثل القمح، الشيلم المزوع، والشعير. تشمل الأعراض الكلاسيكية مشاكل الجهاز الهضمي مثل الإسهال المزمن، انتفاخ البطن، سوء الامتصاص، فقدان الشهية، وفشل النمو بشكل طبيعي عند الأطفال. غالبًا ما يبدأ بين ستة أشهر وسنتين من العمر. وهناك أعراض غير كلاسيكية أكثر شيوعًا، خاصة في الأشخاص الذين تزيد أعمارهم عن عامين. قد يكون هناك أعراض هضمية خفيفة أو غائبة، أو عدد كبير من الأعراض التي تشمل أي جزء من الجسم أو بدون أعراض واضحة. وُصِفَ المرض لأول مرة في مرحلة الطفولة؛ ومع ذلك، فقد يتطور في أي عمر.وهو مرتبط بأمراض المناعة الذاتية الأخرى، مثل داء (ar)
  • La malaltia celíaca o celiaquia és una malaltia autoimmunitària crònica que afecta principalment a l'intestí prim. Els símptomes clàssics inclouen problemes gastrointestinals com la diarrea crònica, la distensió abdominal, la malabsorció, la pèrdua de la gana i la entre els nens. Sovint comença entre els sis mesos i els dos anys. Els símptomes no clàssics són més freqüents, especialment en persones majors de dos anys. Pot haver-hi símptomes gastrointestinals lleus o absents, un gran nombre de símptomes que afectin qualsevol part del cos o sense cap símptoma evident. La malaltia celíaca es va descriure per primera vegada a la infància; no obstant això, es pot desenvolupar a qualsevol edat. S'associa amb altres malalties autoimmunitàries, com la diabetis mellitus tipus 1 i la tiroïditis, en (ca)
  • Celiakie (také glutenová enteropatie nebo celiakální sprue) je chronické autoimunitní onemocnění postihující gastrointestinální soustavu, které však může mít i mimostřevní příznaky (například Duhringova nemoc, neboli „kožní celiakie“). Projevuje se chronickým zánětem tenkého střeva spojeným se zvýšenou propustností střevní stěny. Je vyvoláno u geneticky predisponovaných jedinců po pozření potravy obsahující gluten (lepek), což je směs bílkovin obsažená v některých obilninách (především v pšenici, žitě nebo ječmeni). Rozvoj nemoci je ovlivněn také dalšími faktory, mezi které patří stav střevní mikrobioty nebo infekční agens. Spouštět ji mohou rotaviry či adenoviry, ale je také mnoho dalších důvodů včetně stresu. V současnosti je tato choroba nevyléčitelná, ale při dodržování bezlepkové diet (cs)
  • Η κοιλιοκάκη είναι μια αυτοάνοση διαταραχή του λεπτού εντέρου που εμφανίζεται σε γενετικά προδιατεθειμένα άτομα όλων των ηλικιών από τη μέση βρεφική ηλικία. Τα συμπτώματα περιλαμβάνουν χρόνια διάρροια, αδυναμία ανάπτυξης (σε παιδιά), και κόπωση, αλλά αυτά μπορεί να απουσιάζουν, και συμπτώματα σε άλλα συστήματα οργάνων έχουν περιγραφεί. (el)
  • Coeliac disease (British English) or celiac disease (American English) is a long-term autoimmune disorder, primarily affecting the small intestine, where individuals develop intolerance to gluten, present in foods such as wheat, rye and barley. Classic symptoms include gastrointestinal problems such as chronic diarrhoea, abdominal distention, malabsorption, loss of appetite, and among children failure to grow normally. This often begins between six months and two years of age. Non-classic symptoms are more common, especially in people older than two years. There may be mild or absent gastrointestinal symptoms, a wide number of symptoms involving any part of the body, or no obvious symptoms. Coeliac disease was first described in childhood; however, it may develop at any age. It is associat (en)
  • Die Zöliakie (Synonyme: glutensensitive oder gluteninduzierte Enteropathie, einheimische Sprue, nichttropische Sprue, selten auch intestinaler Infantilismus, Heubner-Herter-Krankheit) ist eine durch Glutenunverträglichkeit verursachte langfristige Autoimmunerkrankung, die hauptsächlich den Dünndarm betrifft. Sie ist im eigentlichen Sinn keine Allergie, sondern eine chronische Entzündung der Dünndarmschleimhaut aufgrund einer Überempfindlichkeit gegen Bestandteile von Gluten, dem vor allem in den Körnern (Samen) vieler Getreidesorten vorkommenden Klebereiweiß. Auch andere Organe können betroffen sein. Die Glutenunverträglichkeit ist zum Teil erblich, kann derzeit nicht ursächlich behandelt werden und bleibt lebenslang bestehen. (de)
  • La celiaquía o enfermedad celíaca (EC) es un proceso crónico, multiorgánico autoinmune,​ que lesiona primeramente el intestino y puede dañar cualquier órgano o tejido corporal.​​​ Afecta a personas que presentan una predisposición genética.​​ Está producida por una "intolerancia" permanente al gluten (conjunto de proteínas presentes en el trigo, avena, cebada y centeno –TACC– y productos derivados de estos cereales),​​​ pero no se trata de una simple intolerancia alimentaria ni mucho menos de una alergia, ni de un trastorno únicamente digestivo como tradicionalmente se consideraba.​​ Actualmente se sabe que es realmente una enfermedad sistémica,​​​ ya que la respuesta inmunitaria anormal causada por el gluten puede dar lugar a la producción de diferentes autoanticuerpos que pueden atacar a (es)
  • Gaixotasun zeliakoa glutenarekiko alergiaren ondorioz hesteetako mukosan lesioak sortzen dituen asaldura kronikoa da. Klinikoek badute glutenarekiko intolerantzia terminoa erabiltzeko joera, baina aldizkari zientifiko espezializatuetan zeliakia ez da onartzen intolerantzia gisa. Maiz, gaixotasunari, enteropatia zeliako deritzo. Gaixotasun autoimmunea da. Ikuspegi immunologikotik, IV motako hipersentikortasun erreakzioa da zeliakia. Zenbait pazienteetan I eta II motako hipersentikoratasun erreakzioak ere deskribatu dira. (eu)
  • La maladie cœliaque (pron. /seljak/), aussi appelée entéropathie au gluten, cœliaquie ou intolérance au gluten, est une maladie auto-immune, caractérisée par une atrophie villositaire (destruction de la paroi de l'intestin grêle). Cette maladie est une intolérance permanente à différentes fractions protéiques du gluten contenues dans différents types de céréales telles que le blé (froment), l'orge ou le seigle. Il en résulte une malabsorption de certains nutriments (vitamines, fer, calcium…), donc des carences alimentaires. Les personnes atteintes doivent suivre un régime strict sans gluten à vie. Aujourd'hui, aucun traitement médicamenteux n’existe. (fr)
  • Penyakit seliak adalah jangka panjang yang mempengaruhi usus kecil. Gejala klasik termasuk masalah gastrointestinal seperti , distensi abdomen, , hilangnya nafsu makan dan diantara anak-anak gagal untuk tumbuh secara normal. Penyakit ini biasanya dimulai pada usia enam bulan dan dua tahun. Gejala non-klasik lebih umum, terutama pada orang yang lebih tua. Mungkin ada beberapa gejala. Penyakit seliak pertama kali dijelaskan pada anak-anak; namun, dapat menjangkit segala usia. Hal ini terkait dengan penyakit autoimun lainnya, seperti diabetes mellitus tipe 1 dan tiroiditis. (in)
  • La celiachia è una malattia permanente, con reazione auto-immune al glutine. Il morbo celiaco risulta quindi un'infiammazione cronica dell'intestino tenue, scatenata dall'ingestione di glutine in soggetti geneticamente predisposti; può manifestarsi in individui di tutte le età a partire dallo svezzamento. Tra i sintomi vi sono diarrea cronica, dolore addominale, gonfiore addominale, ritardo della crescita nei bambini e astenia. In certi casi (forme atipiche) questi sintomi possono essere assenti e possono esservi sintomi extraintestinali, tra cui sintomi neurologici e correlati al malassorbimento; in questi casi la diagnosi è spesso fatta in età adulta. (it)
  • Celiakia, choroba trzewna, enteropatia z nadwrażliwości na gluten – choroba glutenozależna o charakterze autoimmunologicznym, uwarunkowana odpowiedzią immunologiczną organizmu wywołaną przez gluten i związane z nim prolaminy, występująca u osób genetycznie predysponowanych. Charakteryzuje się obecnością objawów klinicznych zależnych od glutenu, obecnością w surowicy przeciwciał specyficznych dla choroby trzewnej, HLA-DQ2 i/lub DQ8. (pl)
  • Coeliakie ("seuliakíe"), of inheemse spruw, is een chronische darmaandoening die ongeveer één procent van de bevolking treft. Meer specifiek betreft het een gluten-intolerantie, die bij een onaangepast dieet leidt tot beschadiging van het darmslijmvlies. De aandoening wordt waarschijnlijk veroorzaakt door een immunologische reactie tegen een van de eiwitten van het glutencomplex. Het lichaam vormt daarbij antistoffen uit de IgA-klasse. 'Gluten' of 'kleefeiwit' is de naam voor een groep van eiwitten die voorkomen in alle graansoorten, maar niet alle graaneiwitten bevatten de gliadine-fractie, die de oorzaak is van coeliakie. Rijst en mais zijn granen die wél gluten, maar geen gliadine bevatten. De aandoening leidt bij deze patiënten tot een verminderde absorptie (malabsorptie) van voedingss (nl)
  • Doença celíaca é uma doença autoimune crónica do intestino delgado causada por uma reação ao glúten em pessoas com predisposição genética. Os sintomas clássicos incluem problemas gastrointestinais como diarreia crónica, distensão abdominal, má-absorção intestinal e perda de apetite. Em crianças, pode ocorrer atraso no crescimento que geralmente se inicia entre os seis meses e dois anos de idade. Os sintomas não clássicos são mais comuns, especialmente em pessoas com mais de dois anos. A pessoa pode não manifestar sintomas gastrointestinais ou manifestar apenas sintomas gastrointestinais ligeiros, podem ocorrer sintomas em qualquer parte do corpo, ou não haver sintomas visíveis de todo. Embora a doença celíaca seja geralmente diagnosticada durante a infância, pode aparecer em qualquer idade (pt)
  • Celiaki (även känt som glutenintolerans, trots att det är en immunologisk överkänslighet) är en autoimmun sjukdom där det finns antikroppar mot ett i gluten förekommande glykoprotein. Sjukdomen orsakar skador på tunntarmens slemhinna. Beroende på vilket sädesslag det handlar om är glykoproteinet antingen gliadin (vete), sekalin (råg) eller (korn). Antikropparna som bildas är mot gliadiner, men både sekaliner och hordeiner är så lika att de också sätter igång immunförsvaret. , prolaminet i havre, verkar inte vara lika benäget att skapa ett immunsvar. (sv)
  • Целиаки́я (лат. coeliakia; от греч. κοιλιακός — «кишечный, страдающий расстройством кишечника»), глютеновая энтеропатия — форма , генетически предрасположенная непереносимость глиадина или глютена. Это аутоиммунное заболевание с преимущественной локализацией в тонком кишечнике. У части пациентов с целиакией (2—5 %), при развитии рефрактерной целиакии (отсутствие ответа на безглютеновую диету), повышен риск развития . В таком случае, единственный известный способ избежать развития EATL — строгое соблюдение безглютеновой диеты до конца жизни. (ru)
  • Целіакія — автоімунне захворювання тонкого кишечника. Виникає у людей різного віку, переважно у дітей внаслідок генетичної схильності. Симптомокомплекс порушень при целіакії включає біль та дискомфорт в ділянці живота, хронічні закрепи або діарею. Глютен — основний білок злаків — речовина, абсолютно токсична для хворих на целіакію. Він є основним фактором, що ушкоджує слизову оболонку тонкої кишки. (uk)
rdfs:label
  • Coeliac disease (en)
  • داء بطني (ar)
  • Celiaquia (ca)
  • Celiakie (cs)
  • Zöliakie (de)
  • Κοιλιοκάκη (el)
  • Celiakio (eo)
  • Celiaquía (es)
  • Gaixotasun zeliako (eu)
  • Galar Céiliach (ga)
  • Penyakit seliak (in)
  • Maladie cœliaque (fr)
  • Celiachia (it)
  • 복강병 (ko)
  • セリアック病 (ja)
  • Coeliakie (nl)
  • Celiakia (pl)
  • Doença celíaca (pt)
  • Целиакия (ru)
  • Целіакія (uk)
  • Glutenintolerans (sv)
  • 乳糜泻 (zh)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
skos:closeMatch
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Coeliac disease (en)
is dbo:differentialDiagnosis of
is dbo:knownFor of
is dbo:medicalCause of
is dbo:medicalDiagnosis of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:disease of
is dbp:i1Disease of
is dbp:i2Disease of
is owl:differentFrom of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License