| dbo:abstract
|
- Marc Fabi Vibulà (en llatí Marcus Fabius K. F. Vibulanus) va ser un magistrat romà. Era germà de Quint Fabi Vibulà, dues vegades cònsol i de Ceso Fabi Vibulà, cònsol tres vegades. Va ser elegit cònsol l'any 483 aC amb Luci Valeri Potit. Va resistir els intents del tribuns de fer efectiva la llei agrària d'Espuri Cassi i com que els tribuns de la plebs impedien el reclutament de tropes, va traslladar els tribunals fora de la ciutat on els tribuns no tenien poder i sota violentes pressions va allistar un exèrcit i va fer la guerra contra els volscs sense resultat decisiu. El 480 aC Fabi Vibulà va ser cònsol per segona vegada amb Gneu Manli Cincinnat i van fer la guerra a Veïs. Els dos cònsols estaven preocupats per la manca de disciplina dels soldats romans els darrers anys, motiu pel qual van intentar mantenir-los allunyats dels combats, en el marc de la coneguda com guerra Fàbia (483-476 aC). No obstant això, les repetides provocacions de la cavalleria etrusca els van obligar a fer-ho. Marc va exigir a aquells dels seus soldats que semblaven més disposats al combat que juressin retornar victoriosos, abans d'ordenar l'atac. Un cop iniciat, els soldats romans van lluitar amb gran valentia, sobretot després que Quint Fabi, germà del cònsol, fos mort en combat. Manli Cincinnat, que comandava l'ala oposada, va resultar greument ferit, i es va haver de retirar de la primera línia. Quan els seus homes van començar a retrocedir en desbandada, Marc Fabi va aparèixer per evitar una massacre, assegurant-los que el seu capitost no havia mort. Manli va ser capaç d'aparèixer per donar confiança als seus homes. Els etruscs van aprofitar una pausa en els combats per atacar el campament romà, trencant les defenses dels reserves. No obstant això, quan els cònsols van saber que estaven atacant el seu campament, Manli es va desplaçar allí, va bloquejar les sortides i va envoltar als etruscs. Desesperats per fugir, els etruscos van assaltar les posicions del cònsol. En un primer moment, el foc romà va evitar la fugida dels etruscos, però una càrrega final va superar als homes de Manli, que va caure mortalment ferit. Les tropes romanes van tornar a entrar en pànic, però un dels oficials del cònsol caigut va retirar el seu cos i va deixar un camí perquè els etruscs poguessin fugir, permetent a més a Marc Fabi eliminar-los mentre escapaven. Tot i que la batalla va ser una victòria molt important per Marc, la pèrdua del seu germà i la del seu col·lega va ser un fort revés, motiu pel qual va rebutjar el Triomf que li havia ofert el Senat romà. Dionís d'Halicarnàs diu que va abdicar el consolat dos mesos abans de l'expiració al·legant les ferides rebudes. L'any 479 aC va acompanyar a la seva gens a l'establiment a la riba del Cremera. Dionís el presenta com a cap, però en realitat el cap va ser el seu germà Cesó i va morir amb ells en un atac dels etruscs probablement el 18 de juny del 477 aC. (ca)
- Marcus Fabius Vibulanus († 477 v. Chr.) entstammte der römischen patrizischen Familie der Fabier und war 483 sowie 480 v. Chr. Konsul. (de)
- Marco Fabio Vibulano (en latín, Marcus Fabius K. f. Vibulanus; f. 477 a. C.;) fue dos veces cónsul romano: la primera vez con Lucio Valerio Potito y la segunda con Cneo Manlio Cincinato. Marco Fabio era hermano de los también cónsules: Quinto Fabio y Cesón Fabio. (es)
- Marcus Fabius Vibulanus est un homme politique romain du Ve siècle av. J.-C., consul en 483 et 480 av. J.-C. (fr)
- Marcus Fabius Vibulanus was consul of the Roman republic in 483 and 480 BC. For a seven-year period from 485 to 478 BC, one of the two consuls was a member of the gens Fabia, a domination of the office Gary Forsythe describes as "unparalleled in the consular fasti of the Roman Republic." His brothers were Quintus (consul in 485 and 482 BC) and Kaeso (consul in 484, 481, and 479 BC). According to the recorded filiation of his son, Marcus' father's praenomen was Caeso Fabius. Livy states that during Marcus Fabius' first consulship in 483 BC there were attempts, continued from previous years, by the tribunes to increase their powers, which were successfully resisted by the Roman senate. In his second consulship, his colleague was Gnaeus Manlius Cincinnatus. That year, Rome was rent by internal dissension, which encouraged the Veientes to take the field in the hope of breaking Roman power. They were supported by troops from other Etruscan cities. The consuls, mindful of the undisciplined conduct of the soldiers in the recent past, held their men back from fighting until repeated provocations by the Etruscan cavalry made the start of combat inevitable. Fabius compelled those of the soldiers who were most eager to engage the enemy to swear to return victorious, before he would give the order for battle. A centurion, Marcus Flavoleius, was the first to swear the oath, upon the anger of Jove and Mars Gradivus, and thereafter the oath was repeated by the entire army. Once the fight had begun, the Roman commanders fought with great vigor, particularly after Quintus Fabius, the brother of the consul, was slain. Marcus Fabius and his brother Kaeso leapt over their brother's slain body, and exhorted the Romans to continue the fight. Manlius, leading the army's opposite wing, was dangerously wounded and forced to retire from the line. As his men began to fall back in disarray, Manlius' colleague Fabius arrived to prevent their slaughter and assure them that their leader was not dead. Manlius was able to appear himself and reassure the soldiers. The Etruscans took advantage of a lull in the fighting to attack the Roman camp, breaching the defenses of the reserves. However, word of the attack reached the consuls, and Manlius stationed his men around the exits to the camp, surrounding the Etruscans. Desperate to make their escape, the invaders assaulted the consul's position, and after a volley of missiles was repulsed, a final charge overwhelmed Manlius, who fell mortally wounded. The Roman troops again began to panic, but one of the fallen consul's officers moved his body and cleared a way for the Etruscans to escape, allowing Fabius to crush them as they fled. Although the battle was a great victory for Fabius, the loss of his brother and his colleague was a severe blow, and he declined the honor of a triumph that had been offered by the Senate. Fabius gave the eulogy at the funerals of his brother and of Manlius. Thereafter, he earned the affection of the people by distributing the wounded troops among the households of the patricians to be cared for as they healed. According to Roman historical tradition, all of the male members of the gens Fabia except one perished in the Battle of the Cremera in 477 BC. If this tradition is correct, then Marcus died that year in the disaster. Tradition identifies the sole survivor as his son Quintus Fabius Vibulanus, who was too young to go to war. (en)
- Marco Fabio Vibulano, in latino Marcus Fabius Vibulanus (... – 477 a.C.), è stato un politico romano del V secolo a.C. (it)
- マルクス・ファビウス・ウィブラヌス（ラテン語: Marcus Fabius Vibulanus、- 紀元前477年）は共和政ローマ初期の政治家・軍人。紀元前483年と紀元前480年に執政官（コンスル）を務めた。 (ja)
- Marco Fábio Vibulano (em latim: Marcus Fabius Vibulanus) foi um político da gente Fábia nos primeiros anos da República Romana eleito cônsul por duas vezes, em 483 e 480 a.C., com Lúcio Valério Potito e Cneu Mânlio Cincinato respectivamente. Foi pai de Quinto Fábio Vibulano. (pt)
- Марк Фа́бій Вібула́н (лат. Marcus Fabius Vibulanus; 524 до н. е. — 477 до н. е.) — політичний та військовий діяч Римської республіки, консул 483 та 480 років до н. е. (uk)
- Марк Фабий Вибулан (лат. Marcus Fabius Vibulanus; умер в 477 году до н. э.) — римский политик и военачальник, консул 483 и 480 годов до н. э. Брат Квинта и Цезона Фабиев. В 483 году до н. э. вместе с Валерием Потитом стал консулом как кандидат от сената, хотя плебеи враждебно относились к его семье. Получил командование войском, отправленным на помощь латинским союзникам. Продолжал начатую его братьями борьбу против плебейских трибунов, предлагавших земельный закон. В 480 году до н. э. снова стал консулом, вместе с Манлием Цинциннатом. В этом году римляне предприняли решительное наступление на вейентов, и Фабий был одним из командующих в битве при Вейях. Благодаря его храбрости римляне сумели избежать поражения и добились некоторого успеха, несмотря на гибель Манлия, Квинта Фабия и многих других командиров. Марк Фабий отказался от предоставленного ему сенатом триумфа и, вернувшись в Рим, сложил консульские полномочия, хотя до конца года оставалось ещё два месяца. В 477 году до н. э., по-видимому, вместе с братом Цезоном командовал войском Фабиев и погиб в битве у Кремеры. Его сын Квинт, по преданию, был единственным из Фабиев, пережившим эту битву, и стал продолжателем рода. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Marcus Fabius Vibulanus († 477 v. Chr.) entstammte der römischen patrizischen Familie der Fabier und war 483 sowie 480 v. Chr. Konsul. (de)
- Marco Fabio Vibulano (en latín, Marcus Fabius K. f. Vibulanus; f. 477 a. C.;) fue dos veces cónsul romano: la primera vez con Lucio Valerio Potito y la segunda con Cneo Manlio Cincinato. Marco Fabio era hermano de los también cónsules: Quinto Fabio y Cesón Fabio. (es)
- Marcus Fabius Vibulanus est un homme politique romain du Ve siècle av. J.-C., consul en 483 et 480 av. J.-C. (fr)
- Marco Fabio Vibulano, in latino Marcus Fabius Vibulanus (... – 477 a.C.), è stato un politico romano del V secolo a.C. (it)
- マルクス・ファビウス・ウィブラヌス（ラテン語: Marcus Fabius Vibulanus、- 紀元前477年）は共和政ローマ初期の政治家・軍人。紀元前483年と紀元前480年に執政官（コンスル）を務めた。 (ja)
- Marco Fábio Vibulano (em latim: Marcus Fabius Vibulanus) foi um político da gente Fábia nos primeiros anos da República Romana eleito cônsul por duas vezes, em 483 e 480 a.C., com Lúcio Valério Potito e Cneu Mânlio Cincinato respectivamente. Foi pai de Quinto Fábio Vibulano. (pt)
- Марк Фа́бій Вібула́н (лат. Marcus Fabius Vibulanus; 524 до н. е. — 477 до н. е.) — політичний та військовий діяч Римської республіки, консул 483 та 480 років до н. е. (uk)
- Marc Fabi Vibulà (en llatí Marcus Fabius K. F. Vibulanus) va ser un magistrat romà. Era germà de Quint Fabi Vibulà, dues vegades cònsol i de Ceso Fabi Vibulà, cònsol tres vegades. Va ser elegit cònsol l'any 483 aC amb Luci Valeri Potit. Va resistir els intents del tribuns de fer efectiva la llei agrària d'Espuri Cassi i com que els tribuns de la plebs impedien el reclutament de tropes, va traslladar els tribunals fora de la ciutat on els tribuns no tenien poder i sota violentes pressions va allistar un exèrcit i va fer la guerra contra els volscs sense resultat decisiu. (ca)
- Marcus Fabius Vibulanus was consul of the Roman republic in 483 and 480 BC. For a seven-year period from 485 to 478 BC, one of the two consuls was a member of the gens Fabia, a domination of the office Gary Forsythe describes as "unparalleled in the consular fasti of the Roman Republic." His brothers were Quintus (consul in 485 and 482 BC) and Kaeso (consul in 484, 481, and 479 BC). According to the recorded filiation of his son, Marcus' father's praenomen was Caeso Fabius. (en)
- Марк Фабий Вибулан (лат. Marcus Fabius Vibulanus; умер в 477 году до н. э.) — римский политик и военачальник, консул 483 и 480 годов до н. э. Брат Квинта и Цезона Фабиев. В 483 году до н. э. вместе с Валерием Потитом стал консулом как кандидат от сената, хотя плебеи враждебно относились к его семье. Получил командование войском, отправленным на помощь латинским союзникам. Продолжал начатую его братьями борьбу против плебейских трибунов, предлагавших земельный закон. (ru)
|
