| dbo:abstract
|
- El Dies irae (llatí eclesiàstic: [ˈdi.es ˈire]; "dia d'ira") és una seqüència gregoriana atribuïda al franciscà Tomàs de Celano (1200 - c. 1265) que va ser biògraf de Sant Francesc d'Assís. Hi ha opinions que creueu que s'origina amb (d 1294), rector a l'estudi dominicà de Santa Sabina, el precursor de la Universitat Pontificia de Sant Tomàs d'Aquino, Angelicum a Roma.La seqüència data almenys del segle xiii, tot i que és possible que sigui molt més antiga, i algunes fonts atribueixen el seu origen a Gregori el Gran (d. 604), a Bernat de Claravall (1090–1153) o a Bonaventura ( 1221–1274). És un poema llatí medieval caracteritzat pel seu i les seves línies rimades. La mètrica és troqueu. El poema descriu el Judici Final. Una Trompeta convoca les ànimes davant el tron de Déu, on els justos seran salvats i els malvats seran llançats a les flames eternes. És més conegut pel seu ús en el Rèquiem (Missa de difunts) i es cantava durant les cerimònies d'enterrament. Una versió anglesa es troba a diversos llibres de serveis de la Comunió Anglicana. La primera melodia fixada en aquestes paraules, un cant gregorià, és una de les més citades de la literatura musical, que apareix a les obres de molts compositors. El cuplet final ha estat reutilitzat sovint com a cançó independent. (ca)
- Dies irae (latinsky „Den hněvu“) je slavný latinský hymnus ze třináctého století, jeho autorem byl italský františkán Tommaso da Celano (asi 1200 – asi 1260). Soudí se, že jde o nejlepší báseň,[zdroj?] napsanou ve středověké latině (středověká latina se liší od klasické latiny). Báseň je psaná v rýmovaných verších sylabotónickým trochejským veršem o čtyřech stopách (oproti klasickému časoměrnému verši většiny latinské literatury). Báseň popisuje den posledního soudu, troubení, které svolává duše před Boží trůn, kde budou spaseny nebo uvrženy do věčného ohně. Až do revize římskokatolického misálu v roce 1970 byla užívána jako sekvence při římskokatolickém rekviem. (cs)
- Dies irae (lat. „Tag des Zorns“, häufig auch in der mittellateinischen Form Dies ire) ist der Anfang eines mittelalterlichen Hymnus über das Jüngste Gericht. Vom 14. Jahrhundert bis 1970 wurde er im römischen Ritus als Sequenz der Totenmesse gesungen und ist heute nur noch in der außerordentlichen Form des römischen Ritus Bestandteil des Requiems; außerdem kann er „ad libitum“ im Stundengebet des römischen Ritus an Allerseelen und in der letzten Woche des Kirchenjahres verwendet werden. Der Text wurde durch das Konzil von Trient (1545–1563) als fester Bestandteil des Requiems bestätigt. Als Autor wird traditionell Thomas von Celano angesehen, ein Freund und Biograph des hl. Franz von Assisi; diese Zuschreibung ist allerdings umstritten. (de)
- "Dies irae" (Ecclesiastical Latin: [ˈdi.es ˈi.re]; "the Day of Wrath") is a Latin sequence attributed to either Thomas of Celano of the Franciscans (1200–1265) or to Latino Malabranca Orsini (d. 1294), lector at the Dominican studium at Santa Sabina, the forerunner of the Pontifical University of Saint Thomas Aquinas (the Angelicum) in Rome. The sequence dates from the 13th century at the latest, though it is possible that it is much older, with some sources ascribing its origin to St. Gregory the Great (d. 604), Bernard of Clairvaux (1090–1153), or Bonaventure (1221–1274). It is a medieval Latin poem characterized by its accentual stress and rhymed lines. The metre is trochaic. The poem describes the Last Judgment, the trumpet summoning souls before the throne of God, where the saved will be delivered and the unsaved cast into eternal flames. It is best known from its use in the Roman Rite Requiem (Mass for the Dead or Funeral Mass). An English version is found in various Anglican Communion service books. The first melody set to these words, a Gregorian chant, is one of the most quoted in musical literature, appearing in the works of many composers. The final couplet, Pie Jesu, has been often reused as an independent song. (en)
- Dies irae ("Día de la ira") es un famoso himno latino del siglo XIII atribuido al franciscano Tomás de Celano (1200-1260), amigo y biógrafo de San Francisco de Asís. También se han considerado como posibles autores al papa Gregorio Magno, San Bernardo de Claraval o los frailes dominicos Umbertus y Frangipani. Suele considerarse el mejor poema en latín medieval, y difiere del latín clásico tanto por su acentuación (no cuantitativa) como por sus líneas en rima. El metro es trocaico. El poema describe el día del Juicio Final, con la última trompeta llamando a los muertos ante el trono divino, donde los elegidos se salvarán y los condenados serán arrojados a las llamas eternas. Este himno se usaba como secuencia en la Misa de Réquiem del rito romano hasta 1970, pero no aparece en el Misal Romano de 1970. (es)
- Le Dies iræ (« Jour de colère » en latin), aussi appelé Prose des Morts, est une séquence (ou prose) médiévale chantée, adoptant la forme d'un(e) hymne liturgique. L'inspiration du poème est partiellement apocalyptique. Les prémices de cette séquence sont apparues dès le début du XIe siècle, la version actuelle datant du XIIIe siècle. C'est à cette époque et sous cet aspect qu'elle a été intégrée au corpus grégorien. Le Dies iræ a ensuite été chanté pendant des siècles dans la messe de Requiem (elle peut toujours l'être, mais n'est pas obligatoire, sauf lors de l'utilisation de la forme tridentine du rite romain). (fr)
- Dies irae (Latin Gerejawi: ; "Hari Kemurkaan") adalah sebuah petikan Latin yang diatribusikan kepada dari Fransiskan (1200 – s. 1265) atau kepada Latino Malabranca Orsini (w. 1294), lektor di studium Ordo Dominikan di Santa Sabina, pendahulu di Roma. Petikan tersebut telah ada setidaknya dari abad ketiga belas, meskipun petikan terebut diyakini berusia lebih tua, dengan beberapa sumber mengaitkan asal muasalnya kepada Santo Gregorius Agung (w. 604), Bernardus dari Clairvaux (1090–1153), atau Bonaventura (1221–1274). Dies irae diasosiasikan dengan kematian selama hampir 800 tahun lalu. Nyanyian gereja yang digunakan oleh pastor-pastor Katolik sekitar abad ke-13 ini, biasa digunakan untuk keperluan massa, seperti upacara kematian atau pemakaman. (in)
- 怒りの日（いかりのひ、ディエス・イレ、Dies irae）とは終末思想の一つで、キリスト教終末論において世界の終末、キリストが過去を含めたすべての人間を地上に復活させ、その生前の行いを審判し、神の主催する天国に住まわせ、永遠の命を授けられる者と地獄で永劫の責め苦を加えられる者に選別するとの教義、思想。または、それが行われる日。その様子については、新約最後の書、幻視者ヨハネによる『ヨハネの黙示録』（アポカリプス）に詳述されている。また、マタイによる福音書25章、第二テサロニケ1章、旧約のイザヤ63章にも記されている。ただし、ミサで用いられるラテン語の詞はの作詞と考えられ、聖書から直接とられた聖句ではない。 (ja)
- 〈진노의 날〉(라틴어: "Dies Irae" 디에스 이레[*])은 프란치스코회 수도사 또는 산타 사비나 성당의 가 지었다고 하는 라틴어 찬송가다. 늦어도 13세기부터 불렸으며, 어쩌면 더 오래되었을 수도 있다. 가사는 운율의 중세 라틴어 시이며, 구원받을 자들은 천국으로 가고 구원받지 못할 자들은 영원한 불길 속으로 던져지는 심판의 날 마지막 나팔소리를 묘사하고 있다. 천주교회의 진혼미사(레퀴엠)에서 불리는 것으로 유명하고, 많은 작곡가들이 〈진노의 날〉 가사를 위한 음을 지었다. 그 중 특히 모차르트와 베르디의 것이 유명하다. (ko)
- Il Dies irae, cioè «giorno dell'ira» (divina), è una sequenza in lingua latina, molto famosa, attribuita a Tommaso da Celano. Sono in molti a ritenerla una composizione poetica medievale tra le più riuscite. C'è un salto di stile rispetto al latino classico: il ritmo è accentuativo e non quantitativo, e i versi sono rimati con rima baciata (AAA, BBB, CCC) a eccezione delle ultime due strofe. Il metro è trocaico. Descrive il giorno del giudizio, l'ultima tromba che raccoglie le anime davanti al trono di Dio, dove i meritevoli saranno salvati e i malvagi condannati al fuoco eterno.Il Dies irae è una delle parti più note del requiem e quindi del rito per la messa esequiale previsto dalla messa tridentina. Compare anche nella liturgia delle ore (come inno alternativo per l'ultima settimana del tempo ordinario) in una versione riveduta, che tiene conto dell'illegittimità dell'identificazione da parte dell'esegesi medievale della figura di Maria Maddalena con l'adultera pentita. Probabilmente l'ispirazione dell'inno è biblica, dalla versione latina della Vulgata di Sofonia 1,15-16: (it)
- Dies irae (Nederlands: dag van toorn) zijn de beroemde eerste woorden van de sequentia uit de Latijnse mis der overledenen (Requiem) van de buitengewone vorm van de rooms-katholieke eredienst, waarmee ook meestal naar de gehele sequentia wordt verwezen. In de gewone vorm van de rooms-katholieke eredienst wordt het dies irae gezongen of gelezen als hymne in het Getijdengebed in de 34e week door het jaar. Ten gevolge van liturgische bepalingen van het Tweede Vaticaanse Concilie is het Dies irae echter formeel uit de rooms-katholieke dodenmis geschrapt. (nl)
- Dies Iræ ("Dia de Ira") é um famoso hino, em latim, do século XIII. Pensa-se que foi escrito por Tomás de Celano. Sua inspiração parece vir da Bíblia, Sofonias 1,15–16, da tradução para o latim da Vulgata. A métrica é troqueu. O uso principal é dentro da liturgia do réquiem, como Sequência, na tradicional missa católica para os mortos, mas também algumas outras igrejas como a anglicana usam o hino. É também um dos hinos, e geralmente a apoteose, do Requiem de Mozart, Verdi e dos contemporâneos Penderecki e Karl Jenkins, entre outros compositores. (pt)
- Dies irae (łac. „Dzień gniewu”) – napisana na przełomie XII i XIII wieku rymowana sekwencja. (pl)
- Dies irae (лат., букв. «день гнева», имеется в виду день Страшного суда) — секвенция в католической мессе, один из самых популярных доныне григорианских распевов. (ru)
- Dies irae, latin för "Vredens dag", är en psalmtext om yttersta domen. Den framförs i den version som finns i Den svenska psalmboken 1986 som en växelsång mellan församlingen och företrädesvis två körer, där körsekvensen börjar med titelraden Vredens stora dag och församlingssången börjar med titelraden En dag skall uppgå för vår syn. Vid psalmens första publicering ingick den latinska texten med inledningsorden Dies iræ, dies illa. Lacrimosa (latin för "tårfylld") är inledningsordet på en av verserna. Den latinska texten skrevs troligen av Thomas av Celano (död omkring 1255) på 1200-talet och översattes till svenska av Severin Cavallin 1882 med en senare bearbetning av Johan Bergman 1920 och Natanael Beskow samma år. Den svenska psalmtexten (församlingssången) skrevs enligt 1986 års psalmbok utifrån en bearbetning av Bartholomäus Ringwaldt 1582 och 1586 av den latinska texten som sedan blev översatt av Lorentz Springer 1676, Johan Olof Wallin och Olov Hartman 1978. Dess dramatiska framställning av yttersta domen är särskilt känd genom Mozarts och Verdis requiemmässor. Den medeltida hymnens melodi har använts av bland andra Franz Liszt i Totentanz – qui es in coelis, Paraphrase über 'Dies iræ', Hector Berlioz i Symfonie Fantastique och Requiem, Rachmaninov i De dödas ö och Variationer över ett tema av Paganini, György Ligeti, Mozart och Verdi i deras rekvier. Melodislingan är välanvänd i både klassisk musik och i filmmusik. Några skräckfilmer där den finns med i filmmusiken är t ex Djävulsbilen (The Car, 1977), Fredagen den 13:e del VI – Jason lever (1986) och The Shining (1980), och även så vitt skilda filmer som t ex Citizen Kane (1941) och Ensam hemma (1990). Beskows text blir fri för publicering 2023. Den tidigare, 1819, publicerade texten är fri från upphovsrättsligt skydd. (sv)
- 《震怒之日》，亦可稱作《末日經》（拉丁語：Dies irae，拉丁語發音：[ˈdi.ɛs ˈi.rɛ]），是一首天主教的，收錄於《常用歌集》內。 (zh)
- Dies iræ або Dies irae (читається: «ді́ес і́ре», лат. день гніву) — католицька секвенція. Написана імовірно у XIII столітті францисканцем . З 1570 (після Тридентської реформи) по 1962 (Другий Ватиканський собор) була обов'язковою частиною заупокійної меси. По реформі 1962 Dies irae може використовуватися на літургії годин, але не є обов'язковою.У класичному чині меси Dies irae розкладалася на кілька частин, кожна з яких називалася по перших словах відповідного фрагменту тексту. Таким чином терміном Dies irae називається не тільки вся секвенція, але і її перша частина. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Dies irae (latinsky „Den hněvu“) je slavný latinský hymnus ze třináctého století, jeho autorem byl italský františkán Tommaso da Celano (asi 1200 – asi 1260). Soudí se, že jde o nejlepší báseň,[zdroj?] napsanou ve středověké latině (středověká latina se liší od klasické latiny). Báseň je psaná v rýmovaných verších sylabotónickým trochejským veršem o čtyřech stopách (oproti klasickému časoměrnému verši většiny latinské literatury). Báseň popisuje den posledního soudu, troubení, které svolává duše před Boží trůn, kde budou spaseny nebo uvrženy do věčného ohně. Až do revize římskokatolického misálu v roce 1970 byla užívána jako sekvence při římskokatolickém rekviem. (cs)
- Dies irae (lat. „Tag des Zorns“, häufig auch in der mittellateinischen Form Dies ire) ist der Anfang eines mittelalterlichen Hymnus über das Jüngste Gericht. Vom 14. Jahrhundert bis 1970 wurde er im römischen Ritus als Sequenz der Totenmesse gesungen und ist heute nur noch in der außerordentlichen Form des römischen Ritus Bestandteil des Requiems; außerdem kann er „ad libitum“ im Stundengebet des römischen Ritus an Allerseelen und in der letzten Woche des Kirchenjahres verwendet werden. Der Text wurde durch das Konzil von Trient (1545–1563) als fester Bestandteil des Requiems bestätigt. Als Autor wird traditionell Thomas von Celano angesehen, ein Freund und Biograph des hl. Franz von Assisi; diese Zuschreibung ist allerdings umstritten. (de)
- Le Dies iræ (« Jour de colère » en latin), aussi appelé Prose des Morts, est une séquence (ou prose) médiévale chantée, adoptant la forme d'un(e) hymne liturgique. L'inspiration du poème est partiellement apocalyptique. Les prémices de cette séquence sont apparues dès le début du XIe siècle, la version actuelle datant du XIIIe siècle. C'est à cette époque et sous cet aspect qu'elle a été intégrée au corpus grégorien. Le Dies iræ a ensuite été chanté pendant des siècles dans la messe de Requiem (elle peut toujours l'être, mais n'est pas obligatoire, sauf lors de l'utilisation de la forme tridentine du rite romain). (fr)
- 怒りの日（いかりのひ、ディエス・イレ、Dies irae）とは終末思想の一つで、キリスト教終末論において世界の終末、キリストが過去を含めたすべての人間を地上に復活させ、その生前の行いを審判し、神の主催する天国に住まわせ、永遠の命を授けられる者と地獄で永劫の責め苦を加えられる者に選別するとの教義、思想。または、それが行われる日。その様子については、新約最後の書、幻視者ヨハネによる『ヨハネの黙示録』（アポカリプス）に詳述されている。また、マタイによる福音書25章、第二テサロニケ1章、旧約のイザヤ63章にも記されている。ただし、ミサで用いられるラテン語の詞はの作詞と考えられ、聖書から直接とられた聖句ではない。 (ja)
- 〈진노의 날〉(라틴어: "Dies Irae" 디에스 이레[*])은 프란치스코회 수도사 또는 산타 사비나 성당의 가 지었다고 하는 라틴어 찬송가다. 늦어도 13세기부터 불렸으며, 어쩌면 더 오래되었을 수도 있다. 가사는 운율의 중세 라틴어 시이며, 구원받을 자들은 천국으로 가고 구원받지 못할 자들은 영원한 불길 속으로 던져지는 심판의 날 마지막 나팔소리를 묘사하고 있다. 천주교회의 진혼미사(레퀴엠)에서 불리는 것으로 유명하고, 많은 작곡가들이 〈진노의 날〉 가사를 위한 음을 지었다. 그 중 특히 모차르트와 베르디의 것이 유명하다. (ko)
- Dies irae (Nederlands: dag van toorn) zijn de beroemde eerste woorden van de sequentia uit de Latijnse mis der overledenen (Requiem) van de buitengewone vorm van de rooms-katholieke eredienst, waarmee ook meestal naar de gehele sequentia wordt verwezen. In de gewone vorm van de rooms-katholieke eredienst wordt het dies irae gezongen of gelezen als hymne in het Getijdengebed in de 34e week door het jaar. Ten gevolge van liturgische bepalingen van het Tweede Vaticaanse Concilie is het Dies irae echter formeel uit de rooms-katholieke dodenmis geschrapt. (nl)
- Dies Iræ ("Dia de Ira") é um famoso hino, em latim, do século XIII. Pensa-se que foi escrito por Tomás de Celano. Sua inspiração parece vir da Bíblia, Sofonias 1,15–16, da tradução para o latim da Vulgata. A métrica é troqueu. O uso principal é dentro da liturgia do réquiem, como Sequência, na tradicional missa católica para os mortos, mas também algumas outras igrejas como a anglicana usam o hino. É também um dos hinos, e geralmente a apoteose, do Requiem de Mozart, Verdi e dos contemporâneos Penderecki e Karl Jenkins, entre outros compositores. (pt)
- Dies irae (łac. „Dzień gniewu”) – napisana na przełomie XII i XIII wieku rymowana sekwencja. (pl)
- Dies irae (лат., букв. «день гнева», имеется в виду день Страшного суда) — секвенция в католической мессе, один из самых популярных доныне григорианских распевов. (ru)
- 《震怒之日》，亦可稱作《末日經》（拉丁語：Dies irae，拉丁語發音：[ˈdi.ɛs ˈi.rɛ]），是一首天主教的，收錄於《常用歌集》內。 (zh)
- Dies iræ або Dies irae (читається: «ді́ес і́ре», лат. день гніву) — католицька секвенція. Написана імовірно у XIII столітті францисканцем . З 1570 (після Тридентської реформи) по 1962 (Другий Ватиканський собор) була обов'язковою частиною заупокійної меси. По реформі 1962 Dies irae може використовуватися на літургії годин, але не є обов'язковою.У класичному чині меси Dies irae розкладалася на кілька частин, кожна з яких називалася по перших словах відповідного фрагменту тексту. Таким чином терміном Dies irae називається не тільки вся секвенція, але і її перша частина. (uk)
- El Dies irae (llatí eclesiàstic: [ˈdi.es ˈire]; "dia d'ira") és una seqüència gregoriana atribuïda al franciscà Tomàs de Celano (1200 - c. 1265) que va ser biògraf de Sant Francesc d'Assís. Hi ha opinions que creueu que s'origina amb (d 1294), rector a l'estudi dominicà de Santa Sabina, el precursor de la Universitat Pontificia de Sant Tomàs d'Aquino, Angelicum a Roma.La seqüència data almenys del segle xiii, tot i que és possible que sigui molt més antiga, i algunes fonts atribueixen el seu origen a Gregori el Gran (d. 604), a Bernat de Claravall (1090–1153) o a Bonaventura ( 1221–1274). (ca)
- "Dies irae" (Ecclesiastical Latin: [ˈdi.es ˈi.re]; "the Day of Wrath") is a Latin sequence attributed to either Thomas of Celano of the Franciscans (1200–1265) or to Latino Malabranca Orsini (d. 1294), lector at the Dominican studium at Santa Sabina, the forerunner of the Pontifical University of Saint Thomas Aquinas (the Angelicum) in Rome. The sequence dates from the 13th century at the latest, though it is possible that it is much older, with some sources ascribing its origin to St. Gregory the Great (d. 604), Bernard of Clairvaux (1090–1153), or Bonaventure (1221–1274). (en)
- Dies irae ("Día de la ira") es un famoso himno latino del siglo XIII atribuido al franciscano Tomás de Celano (1200-1260), amigo y biógrafo de San Francisco de Asís. También se han considerado como posibles autores al papa Gregorio Magno, San Bernardo de Claraval o los frailes dominicos Umbertus y Frangipani. Suele considerarse el mejor poema en latín medieval, y difiere del latín clásico tanto por su acentuación (no cuantitativa) como por sus líneas en rima. El metro es trocaico. El poema describe el día del Juicio Final, con la última trompeta llamando a los muertos ante el trono divino, donde los elegidos se salvarán y los condenados serán arrojados a las llamas eternas. (es)
- Dies irae (Latin Gerejawi: ; "Hari Kemurkaan") adalah sebuah petikan Latin yang diatribusikan kepada dari Fransiskan (1200 – s. 1265) atau kepada Latino Malabranca Orsini (w. 1294), lektor di studium Ordo Dominikan di Santa Sabina, pendahulu di Roma. Petikan tersebut telah ada setidaknya dari abad ketiga belas, meskipun petikan terebut diyakini berusia lebih tua, dengan beberapa sumber mengaitkan asal muasalnya kepada Santo Gregorius Agung (w. 604), Bernardus dari Clairvaux (1090–1153), atau Bonaventura (1221–1274). (in)
- Il Dies irae, cioè «giorno dell'ira» (divina), è una sequenza in lingua latina, molto famosa, attribuita a Tommaso da Celano. Sono in molti a ritenerla una composizione poetica medievale tra le più riuscite. C'è un salto di stile rispetto al latino classico: il ritmo è accentuativo e non quantitativo, e i versi sono rimati con rima baciata (AAA, BBB, CCC) a eccezione delle ultime due strofe. Il metro è trocaico. Descrive il giorno del giudizio, l'ultima tromba che raccoglie le anime davanti al trono di Dio, dove i meritevoli saranno salvati e i malvagi condannati al fuoco eterno.Il Dies irae è una delle parti più note del requiem e quindi del rito per la messa esequiale previsto dalla messa tridentina. (it)
- Dies irae, latin för "Vredens dag", är en psalmtext om yttersta domen. Den framförs i den version som finns i Den svenska psalmboken 1986 som en växelsång mellan församlingen och företrädesvis två körer, där körsekvensen börjar med titelraden Vredens stora dag och församlingssången börjar med titelraden En dag skall uppgå för vår syn. Vid psalmens första publicering ingick den latinska texten med inledningsorden Dies iræ, dies illa. Lacrimosa (latin för "tårfylld") är inledningsordet på en av verserna. (sv)
|
