An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The study of the history of clothing and textiles traces the development, use, and availability of clothing and textiles over human history. Clothing and textiles reflect the materials and technologies available in different civilizations at different times. The variety and distribution of clothing and textiles within a society reveal social customs and culture. Textile history is almost as old as human civilization, and as time has passed, the history of textile has been more enriched. Silk weaving was introduced to India circa 400 AD, whereas cotton spinning dates back to 3000 BCE in India.

Property Value
dbo:abstract
  • La història de la moda reflecteix l'evolució cronològica de les peces de vestir. La moda és l'art del vestit, de la confecció de les peces a base de paràmetres funcionals i estilístics, sigui en roba com en accessoris (barrets, guants, cinturons, bosses de mà, sabates o ulleres…). La seva història és reflex dels canvis culturals i de les influències entre comunitats en contacte, que expliquen la diferència en el vestit i accessoris al llarg del temps. (ca)
  • تتبع دراسة تاريخ الملابس والمنسوجات تطور واستخدام وتوافر الملابس والمنسوجات على مدى تاريخ البشرية. تعكس الملابس والمنسوجات المواد والتقنيات المتاحة في مختلف الحضارات في أوقات مختلفة. يكشف تنوع الملابس والمنسوجات وتوزيعها داخل المجتمع عن عادات وثقافة اجتماعية.ارتداء الملابس هو صفة إنسانية حصرية، وهو سمة من سمات معظم المجتمعات البشرية. بدأ الرجال والنساء في ارتداء الملابس بعد العصر الجليدي الأخير. يعتقد علماء الأنثروبولوجيا أن جلود الحيوانات والنباتات كُيّفت على شكل أغطية حمايةً من البرد والحرارة والمطر، خاصة مع هجرة البشر إلى مناخات جديدة. يمكن لبد المنسوجات أو نسج الألياف المصنوعة من الخيوط ثم ربطها بالشبك أو لفها أو حياكتها أو نسجها لصنع الأقمشة، وقد ظهرت في الشرق الأوسط خلال العصر الحجري المتأخر. منذ العصور القديمة وحتى يومنا هذا، تطورت أساليب إنتاج المنسوجات باستمرار، وأثرت اختيارات المنسوجات المتاحة على كيفية حمل الناس لممتلكاتهم، وارتداء ملابسهم ، وتزيين محيطهم. تشمل المصادر المتاحة لدراسة الملابس والمنسوجات بقايا المواد المكتشفة عن طريق علم الآثار ؛ تمثيل المنسوجات وصنعها في الفن ؛ والوثائق المتعلقة بتصنيع وحيازة واستخدام وتجارة الأقمشة والأدوات والملابس الجاهزة. تعد دراسة تاريخ النسيج، وخاصة مراحله المبكرة، جزءًا من دراسات الثقافة المادية. (ar)
  • Arroparen eta ehungintzaren historiaren ikerketak ehun eta bestelako materialek historian zehar izan duten erabilgarritasuna jarraitzen du. Aldi berean, ikerketa honek teknologiak ehungintzan izan duen garapena eta garrantzia ikertzen ditu. Arroparen erabilera gizakiak soilik duten ezaugarri soziala da. Ezin daiteke ziurtatu noiz hasi ziren gizakiak arropak eramaten, baina antropologoak diotenez animalien azalak zein landaredia erabiliak ziren hotzaz, euriaz, beroaz eta abarrez babesteko; bereziki klima berrietara egokitzeko. Bai arropa zein ehuna garrantzitsuak izan dira gizakiaren historian. Material eta gizarte desberdinen isla dira. Hortaz gain, azken hamarkadetan bizi izandako teknologiaren aurrerapenen adierazgarri dira. Gaur egun, arroparen esanahi soziala gizarte bakoitzaren kulturaren erreflexu da. Ehunak fibra ehunduak dira, haria bihurtzen direnak eta ondorioz korapilatu, ehun edo josi egiten direnak oihalak egin ahal izateko. Hauek, Harri Aldian agertu ziren Ekialde Ertainean. Antzinatik gaur egunera, ehungintzaren produkzioaren inguruko metodoak garapen konstante bat jasaten joan dira, eta aldi berean ehunen eskuragarritasunak hainbat eragin izan zituen jendeak euren jabetzak nola eraman jakiteko, zer arropa jantzi edo beraien inguruak nola apaintzen jakiteko. Ehungintzan eta jantzigintzan ikasketarako jarduten duten iturriek arkeologiari esker lortutako materialak edukitzen jarraitzen dute, Ehunaren irudikapena eta honen produkzio prozesua artearen arloan, eta produkzioaren, eskuratze prozesuaren, erabiltzearen eta inguruan jarduten duten agiriak. Ehungintzaren historiaren ikasketa, bereziki hasierako garaietan, material kulturaren parte dira. (eu)
  • The study of the history of clothing and textiles traces the development, use, and availability of clothing and textiles over human history. Clothing and textiles reflect the materials and technologies available in different civilizations at different times. The variety and distribution of clothing and textiles within a society reveal social customs and culture. The wearing of clothing is exclusively a human characteristic and is a feature of most human societies. There has always been some disagreement among scientists on when humans began wearing clothes, but studies involving the evolution of body lice suggest it started sometime around 170,000 years ago. Anthropologists believe that animal skins and vegetation were adapted into coverings as protection from cold, heat, and rain, especially as humans migrated to new climates. Textile history is almost as old as human civilization, and as time has passed, the history of textile has been more enriched. Silk weaving was introduced to India circa 400 AD, whereas cotton spinning dates back to 3000 BCE in India. Textiles can be felt or spun fibers made into yarn and subsequently netted, looped, knit or woven to make fabrics, which appeared in the Middle East during the late Stone Age. From ancient times to the present day, methods of textile production have continually evolved, and the choices of textiles available have influenced how people carried their possessions, clothed themselves, and decorated their surroundings. Sources available for the study of clothing and textiles include material remains discovered via archaeology; representation of textiles and their manufacture in art; and documents concerning the manufacture, acquisition, use, and trade of fabrics, tools, and finished garments. Scholarship of textile history, especially its earlier stages, is part of material culture studies. (en)
  • La historia de la moda refleja la evolución cronológica de las prendas de vestir, tanto en su vertiente material como estética y sociológica. La moda (del latín modus, «modo» o «medida»)​ es el arte del vestido (también denominado ropa, traje, vestimenta o indumentaria, todos ellos sinónimos), de la confección de prendas sobre la base de parámetros funcionales y estilísticos. Comprende tanto ropa como accesorios (sombreros, guantes, cinturones, calzado, pañuelos, bolsos, carteras), así como diversos objetos como joyas, relojes, abanicos, sombrillas, bastones, gafas o, históricamente, armas; asimismo, suele abarcar campos como la peluquería, la perfumería y la cosmética e, incluso, artes corporales como el tatuaje y el piercing. Según Marnie Fogg, el objetivo de la moda es «adornar el cuerpo humano como expresión de identidad».​ O bien, en palabras de Georgina O'Hara, «la moda es un reflejo cambiante de nuestra forma de ser y de los tiempos en que vivimos».​ Cabe señalar que la historia de la moda no es exactamente la historia del vestido, ya que el concepto de moda lleva aparejado ciertos componentes sociales, culturales y estéticos que no se han dado en todas la épocas y lugares;​ sin embargo, aquí se analizará toda la evolución de las prendas de vestir. El vestido es una necesidad básica para el ser humano, para protegerse del frío y de las inclemencias del tiempo. Durante su evolución, el ser humano fue perdiendo el pelo, que tuvo que suplir con pieles de otros animales o, más tarde, con lana o productos vegetales como el lino y el algodón. Sin embargo, partiendo de esta primera necesidad, con el tiempo el vestido adquirió un carácter estético, por cuanto reflejaba el gusto y el carácter de su portador, y se fue convirtiendo en un adorno más de la persona, sujeto a los cánones de la moda y del devenir artístico de cada civilización. Asimismo, en el vestido intervienen factores climáticos y geográficos, así como sociales —el vestido como reflejo de una determinada posición social—, morales, religiosos o sexistas —el vestido ha servido a menudo como objeto de diferenciación sexual—.​ Como término ambivalente, el vocablo «moda» tiene varios significados: en general, puede hacer referencia a los usos, gustos y costumbres más aceptados por la sociedad en un determinado momento y lugar; en un sentido más restringido, suele englobar al arte e industria de la vestimenta, de la confección de prendas de vestir y sus diversos accesorios y complementos. Según la Real Academia Española —en su segunda acepción—, la moda es el «gusto colectivo y cambiante en lo relativo a prendas de vestir y complementos».​ Derivado de ello, el término «modista» define al creador de prendas de vestir, cuyo proceso de creación parte de un modelo o patronaje que delimita la forma de la prenda para pasar después a su confección mediante diversos procedimientos textiles y con distintos materiales. En este sentido, el oficio de modista suele englobarse dentro de las artes textiles, que a su vez forman parte de las artes aplicadas.​ Por otro lado, el diseño de vestuario puede servir para la elaboración de prendas y su posterior venta al público, o bien como atrezo para diversas artes del espectáculo como el cine, el teatro, la danza o la ópera, donde pueden ser prendas de carácter histórico, coetáneo, exótico, de fantasía u otras tipologías.​ Las artes textiles se manifiestan principalmente en tejidos y bordados. Un tejido es una obra de telar compuesta por varios hilos dispuestos en trama y urdimbre. Según la multiplicidad o el entrelazamiento de los hilos se obtienen distintos tipos de tejidos, como el tafetán, sarga, raso, satén, seda, terciopelo, damasco, percal y otros. Estas telas pueden ser naturales o estampadas, al aplicar tintes sobre el tejido. Los bordados son labores en relieve realizadas con aguja sobre tejidos ya confeccionados.​ Los materiales más comunes para la elaboración de telas han sido históricamente la lana y la seda —de origen animal— y el algodón, el lino y el cáñamo —de origen vegetal—; más recientemente aparecieron las fibras sintéticas y artificiales, como la acrílica, el nailon, el rayón y el poliéster.​ Un factor de relevancia en la moda es la estética, las diversas apreciaciones de gusto, tanto individual como colectivo, aplicados a los diversos elementos que intervienen en la vestimenta: forma, color, material, ornamentos, etc. La moda tiene un fuerte componente social, por cuanto el ser humano vive en sociedad y se rige por normas y costumbres de aceptación general; pero también tiene un componente individual, por cuanto cada persona adapta su vestuario a su gusto personal y crea con ello su propia imagen, que puede estar más o menos en consonancia con el gusto general, por lo que puede ser una seña de diferenciación individual. La vestimenta produce diversos efectos estéticos, tanto en quien la lleva como en quien la observa: de prestigio (uniformes militares, togas de magistrado, batas de médicos), sensación de cuidado personal, de elegancia —que llevada al exceso puede devenir en dandismo—, de inconformismo —quien se sale de la moda al uso—, etc.​ En su aspecto sociológico, la moda es un fenómeno social que aglutina aspectos psicológicos, políticos, económicos y de otra índole, así como de gusto y estilo. Según Georg Simmel (Filosofía de la Moda, 1905), la moda es «una continua emulación de los grupos prestigiosos», por cuanto las clases inferiores buscan emular a las superiores y estas intentan desmarcarse de nuevo para diferenciarse del resto de la sociedad, con la sola excepción de sociedades primitivas y de castas. Por todo ello, la moda es un proceso en continuo cambio, donde tiene un papel esencial la innovación y la originalidad. Como factor selectivo se sitúa el gusto, del que depende la aceptación o el rechazo de nuevas propuestas. De ella se deriva el estilo, entendido como formas de expresión reconocibles en un momento y lugar determinados. Cabe señalar que la moda en indumentaria corre paralela generalmente a otras formas de expresión sociales y culturales, como el arte, la literatura, la música, la peluquería, la decoración, etc.​ La difusión de la moda ha corrido por diversas vías a lo largo del tiempo: en tiempos antiguos, las sociedades entraban en contacto a través del comercio, alianzas políticas, conflictos militares, delegaciones diplomáticas y diversos procesos sociales de intercambio cultural; en la Edad Media, el libro manuscrito ilustrado fue el principal medio difusor; en la Edad Moderna, la aparición de la imprenta y el auge del grabado permitieron la difusión de nuevos estilos a través de la imagen. Desde el siglo XVIII, Francia adquirió la hegemonía en moda y personajes como Madame de Pompadour o María Antonieta marcaron las directrices en moda de su tiempo. Entonces aparecieron las primeras publicaciones sobre moda, que llegaban a un público más numeroso. En el siglo XIX aparecieron los primeros almacenes, así como los viajantes de moda, que ofrecían las últimas novedades puerta a puerta. Con la Revolución Industrial, los nuevos procesos técnicos permitieron un auge de la producción y una distribución cada vez mayor a todos los ámbitos sociales. A finales de esa centuria aparecieron los primeros modistas y el concepto de «alta costura», caracterizado por desfiles de temporada para la exhibición de novedades, mediante «modelos» o «maniquíes» que lucen la ropa ante los clientes. Surgió entonces la dicotomía entre los modelos únicos y la fabricación en serie, cada una de ellas orientada a un determinado nivel adquisitivo. En el siglo XX la moda se volvió más simple y funcional, al tiempo que los nuevos adelantos tecnológicos permitieron poner productos de calidad al alcance de más capas de la sociedad. Los nuevos medios de comunicación de masas, como el cine y la televisión, ayudaron cada vez más a la internacionalización de la moda, creando una moda global a nivel mundial.​ (es)
  • L'étude des origines et évolutions du costume fait surgir de multiples approches et interprétations. On considère généralement qu'il existe deux phases dans son histoire : la première correspond à la période dite du « costume impersonnel », des origines au XIVe siècle. S'ouvre ensuite celle du costume dit « personnalisé ». À travers 10 000 ans d'histoire humaine, les modalités vestimentaires se réduisent à cinq principaux archétypes : * « Le costume drapé » : consistant dans l'enroulement d'une peau ou d'une pièce d'étoffe autour du corps (chendjit égyptien, pagne, himation grec, pareo tahitien mais aussi sari et sarong) * « Le costume enfilé » : fait d'une pièce (de peau ou de tissu) trouée pour permettre le passage de la tête et des épaules (paenula romaine, du Moyen Âge, poncho mexicain) * « Le costume cousu et fermé » : composé de plusieurs pièces d'étoffe assemblées et comportant des manches (chiton grec, tunique ionienne, gandoura, blouse et chemise) * « Le costume cousu et ouvert » : composé de plusieurs pièces d'étoffe assemblées dans le sens de la longueur, croisé sur le devant et superposé à d'autres vêtements (caftan asiatique, redingote européenne) * « Le costume fourreau » : ajusté près du corps, surtout aux jambes, ancêtre du pantalon et pièce de costume typique des cavaliers et des nomades, jamais porté seul et composant un binôme avec le caftan qui lui est complémentaire. Ces modèles vestimentaires ont été inventés dans différentes régions du globe et disposent donc d'origines géographiques et culturelles très diverses. Ils reflètent les valeurs, croyances, mœurs et besoins des peuples qui les ont créés. S'ils ont pu, par la suite, être mélangés au cours de l'histoire, ils ne se sont toutefois pas toujours succédé chronologiquement. (fr)
  • Sejarah pakaian, penggunaan pakaian secara khusus merupakan ciri masyarakat kebanyakan manusia. Tidak diketahui kapan awal manusia memakai pakaian tapi pakar antropologi percaya bahwa kulit binatang dan kulit pepohonan sebagai bahan pakaian dengan penutup sebagai perlindungan dari cuaca dingin, suhu panas dan hujan terutama saat manusia berimigrasi atau berpindah ke iklim yang baru. Pakaian dan tekstil sangat penting dalam sejarah manusia dan mencerminkan bahan yang telah digunakan. Signifikansi sosial dari produk jadi mencerminkan budaya mereka. Pakaian mulai muncul pada kehidupan manusia sejak ratusan ribu tahun yang lalu. Dari beberapa penemuan salah satu penemuan benda-benda yang digunakan untuk membuat baju yaitu jarum jahit yang diyakini milik budaya Solutrean yang ada di Prancis dari 19.000 SM hingga 15.000 SM. Lalu ditemukannya alat tenun pertama di Dolni Vestonice, Republik Ceko. Setelah mengenal tradisi menenun, manusia mulai memanfaatkan benang yang dipintal dari kapas, bulu domba, atau ulat sutera untuk dijadikan kain sebagai bahan dasar pakaian. Dari zaman kuno sampai sekarang, mereka memiliki pandangan masing-masing tentang berpakaian sendiri menurut kebudayaan mereka. Setiap bangsa mengenal tradisi berpakaian pada masa yang berbeda sesuai dengan kebudayaan masing-masing. Jauh sebelum memasuki abad Masehi, bangsa Mesir, Persia, Yunani, dan Romawi sudah mengenal tradisi berpakaian. Sekitar 2000 Sebelum Masehi (SM), pakaian mulai dibuat dengan cara ditenun. Saat itu, bangsa Mesir sudah menenun kain linen. Pada era Persia Kuno, wanita sudah menggunakan celana panjang. Sekitar 200 SM, bangsa Romawi mulai mengenakan kain linen (seperti kaus). Manusia di Nusantara sendiri mengenal tradisi berpakaian sejak Zaman Batu Muda (Neolitikum). (in)
  • 옷의 역사는 신석기 시대로 거슬러 올라간다. 신석기시대의 유물로 뼈바늘과 돌로된 방추가 발견되어 그 시대에 이미 옷을 만들어 입었음을 알 수 있다. 인류는 시대에 따라 다양한 옷들을 입었다고 여겨진다. (ko)
  • Изучение истории одежды и текстиля отслеживает появление и использование текстиля и других материалов, а также помогает наблюдать за развитием технологий изготовления одежды в человеческой истории. (ru)
  • Носіння одягу виключно людська ознака і особливість більшості людських суспільств. Не відомо, коли люди почали носити одяг. Антропологи вважають, що шкури тварин і рослини були адаптовані в покриття як захист від холоду, спеки та дощу, особливо, коли люди мігрували до територій з новими кліматичними умовами. Цілком можливо, що спершу покриття для тіла було винайдене для інших цілей, таких, як магія, прикраси, культ, або престиж, а вже пізніше отримало практичне щоденне застосування. Одяг та текстиль грають важливу роль в людській історії і відображають матеріали, доступні для цивілізації, а також освоєні технології. Соціальна значущість готової продукції відображає її культуру. Текстиль, означає повсть або спрядені волокна виготовлені в пряжу, а потім у , закріплену петлями, за допомогою в'язання або ткацтва, щоб виготовити тканини, які вперше з'являться на Близькому Сході наприкінці кам'яної доби. З давніх часів до наших днів, методи текстильного виробництва постійно розвивалися, тому вибір доступних тканин впливав на те, яке майно мали люди, як одягалися і прикрашали своє середовище. Джерела для вивчення історії одягу і текстильних виробів включають матеріали знайдені археологами; зображення текстилю і його виробництво в мистецтві; і документи, що стосуються виробництва, придбання, використання, торгівлі тканинами, знаряддя і готового одягу. Вивчення текстильної історії, особливо її ранніх стадій, є частиною дослідження матеріальної культури. (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 8288124 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 81914 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1121333028 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:date
  • 2009-10-27 (xsd:date)
dbp:title
  • Australian Museum of Clothing And Textiles Inc. (en)
dbp:url
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • La història de la moda reflecteix l'evolució cronològica de les peces de vestir. La moda és l'art del vestit, de la confecció de les peces a base de paràmetres funcionals i estilístics, sigui en roba com en accessoris (barrets, guants, cinturons, bosses de mà, sabates o ulleres…). La seva història és reflex dels canvis culturals i de les influències entre comunitats en contacte, que expliquen la diferència en el vestit i accessoris al llarg del temps. (ca)
  • 옷의 역사는 신석기 시대로 거슬러 올라간다. 신석기시대의 유물로 뼈바늘과 돌로된 방추가 발견되어 그 시대에 이미 옷을 만들어 입었음을 알 수 있다. 인류는 시대에 따라 다양한 옷들을 입었다고 여겨진다. (ko)
  • Изучение истории одежды и текстиля отслеживает появление и использование текстиля и других материалов, а также помогает наблюдать за развитием технологий изготовления одежды в человеческой истории. (ru)
  • تتبع دراسة تاريخ الملابس والمنسوجات تطور واستخدام وتوافر الملابس والمنسوجات على مدى تاريخ البشرية. تعكس الملابس والمنسوجات المواد والتقنيات المتاحة في مختلف الحضارات في أوقات مختلفة. يكشف تنوع الملابس والمنسوجات وتوزيعها داخل المجتمع عن عادات وثقافة اجتماعية.ارتداء الملابس هو صفة إنسانية حصرية، وهو سمة من سمات معظم المجتمعات البشرية. بدأ الرجال والنساء في ارتداء الملابس بعد العصر الجليدي الأخير. يعتقد علماء الأنثروبولوجيا أن جلود الحيوانات والنباتات كُيّفت على شكل أغطية حمايةً من البرد والحرارة والمطر، خاصة مع هجرة البشر إلى مناخات جديدة. (ar)
  • The study of the history of clothing and textiles traces the development, use, and availability of clothing and textiles over human history. Clothing and textiles reflect the materials and technologies available in different civilizations at different times. The variety and distribution of clothing and textiles within a society reveal social customs and culture. Textile history is almost as old as human civilization, and as time has passed, the history of textile has been more enriched. Silk weaving was introduced to India circa 400 AD, whereas cotton spinning dates back to 3000 BCE in India. (en)
  • Arroparen eta ehungintzaren historiaren ikerketak ehun eta bestelako materialek historian zehar izan duten erabilgarritasuna jarraitzen du. Aldi berean, ikerketa honek teknologiak ehungintzan izan duen garapena eta garrantzia ikertzen ditu. Arroparen erabilera gizakiak soilik duten ezaugarri soziala da. Ezin daiteke ziurtatu noiz hasi ziren gizakiak arropak eramaten, baina antropologoak diotenez animalien azalak zein landaredia erabiliak ziren hotzaz, euriaz, beroaz eta abarrez babesteko; bereziki klima berrietara egokitzeko. Bai arropa zein ehuna garrantzitsuak izan dira gizakiaren historian. Material eta gizarte desberdinen isla dira. Hortaz gain, azken hamarkadetan bizi izandako teknologiaren aurrerapenen adierazgarri dira. Gaur egun, arroparen esanahi soziala gizarte bakoitzaren kultur (eu)
  • La historia de la moda refleja la evolución cronológica de las prendas de vestir, tanto en su vertiente material como estética y sociológica. La moda (del latín modus, «modo» o «medida»)​ es el arte del vestido (también denominado ropa, traje, vestimenta o indumentaria, todos ellos sinónimos), de la confección de prendas sobre la base de parámetros funcionales y estilísticos. Comprende tanto ropa como accesorios (sombreros, guantes, cinturones, calzado, pañuelos, bolsos, carteras), así como diversos objetos como joyas, relojes, abanicos, sombrillas, bastones, gafas o, históricamente, armas; asimismo, suele abarcar campos como la peluquería, la perfumería y la cosmética e, incluso, artes corporales como el tatuaje y el piercing. Según Marnie Fogg, el objetivo de la moda es «adornar el cuerp (es)
  • Sejarah pakaian, penggunaan pakaian secara khusus merupakan ciri masyarakat kebanyakan manusia. Tidak diketahui kapan awal manusia memakai pakaian tapi pakar antropologi percaya bahwa kulit binatang dan kulit pepohonan sebagai bahan pakaian dengan penutup sebagai perlindungan dari cuaca dingin, suhu panas dan hujan terutama saat manusia berimigrasi atau berpindah ke iklim yang baru. Pakaian dan tekstil sangat penting dalam sejarah manusia dan mencerminkan bahan yang telah digunakan. Signifikansi sosial dari produk jadi mencerminkan budaya mereka. Pakaian mulai muncul pada kehidupan manusia sejak ratusan ribu tahun yang lalu. Dari beberapa penemuan salah satu penemuan benda-benda yang digunakan untuk membuat baju yaitu jarum jahit yang diyakini milik budaya Solutrean yang ada di Prancis dar (in)
  • L'étude des origines et évolutions du costume fait surgir de multiples approches et interprétations. On considère généralement qu'il existe deux phases dans son histoire : la première correspond à la période dite du « costume impersonnel », des origines au XIVe siècle. S'ouvre ensuite celle du costume dit « personnalisé ». À travers 10 000 ans d'histoire humaine, les modalités vestimentaires se réduisent à cinq principaux archétypes : (fr)
  • Носіння одягу виключно людська ознака і особливість більшості людських суспільств. Не відомо, коли люди почали носити одяг. Антропологи вважають, що шкури тварин і рослини були адаптовані в покриття як захист від холоду, спеки та дощу, особливо, коли люди мігрували до територій з новими кліматичними умовами. Цілком можливо, що спершу покриття для тіла було винайдене для інших цілей, таких, як магія, прикраси, культ, або престиж, а вже пізніше отримало практичне щоденне застосування. (uk)
rdfs:label
  • تاريخ اللباس والأنسجة (ar)
  • Història de la moda (ca)
  • Arroparen eta ehungintzaren historia (eu)
  • Historia de la moda (es)
  • Sejarah pakaian (in)
  • Histoire du costume (fr)
  • History of clothing and textiles (en)
  • 의류사 (ko)
  • História do vestuário e dos têxteis (pt)
  • История одежды (ru)
  • Історія одягу і текстильних виробів (uk)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License