An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The reign of Cleopatra VII of the Ptolemaic Kingdom of Egypt began with the death of her father, Ptolemy XII Auletes, by March 51 BC. It ended with her suicide in August 30 BC, which also marked the conclusion of the Hellenistic period and the annexation of Egypt into a Roman province. In the style of her Greek predecessors, Cleopatra reigned over Egypt and other territories as an absolute monarch, although the Roman Republic frequently interfered in its internal affairs. Her personal rule of Egypt was characterized by a continued reliance on agriculture, extensive trade and conflict with other states, the tackling of corruption, strategic management of the bureaucracy, and ambitious building projects.

Property Value
dbo:abstract
  • El regnat de Cleòpatra VII de la dinastia ptolemaica de l'antic Egipte començà a la mort de son pare, el faraó Ptolemeu XII Auletes, a l'any 51 aC ae, i acabà amb la seua mort al 30 aC ae. Després del regnat de Cleòpatra, Egipte esdevingué una província de l'Imperi romà i finalitzà el període hel·lenístici. Durant el seu regnat va governar Egipte i altres territoris com una monarca absoluta, seguint la tradició del fundador de la dinastia, Ptolemeu I Sòter (r. 305-283 ae), així com Alexandre el Gran (r. 336-323 ae) de Macedònia, que conquistà Egipte de mans de l'Imperi aquemènida. Cleòpatra i el seu germà menor Ptolemeu XIII van accedir al tron com a corregents, però una discòrdia seua dugué l'estat a una guerra civil oberta. Cleòpatra fugí un curt període a la Siriana romana l'any 48 ae, però en tornà aquest mateix any amb un exèrcit per enfrontar-se al germà. Considerat com un estat client de Roma, l'estadista romà Pompeu Magne projectava l'Egipte ptolemaic com un lloc per refugiar-se després de perdre la batalla de Farsàlia al 48 ae a Grècia contra el seu rival Juli Cèsar durant la Segona Guerra Civil romana. Ptolemeu XIII, però, feu matar Pompeu a Pelúsion i li n'envià el cap tallat a Cèsar, quan que aquest últim ocupà Alexandria durant la seua persecució de Pompeu. Amb l'autoritat de cònsol de la República romana, Cèsar intentà reconciliar Ptolemeu amb sa germana Cleòpatra; el conseller principal de Ptolemeu, Potí d'Egipte, però, considerava que els termes de Cèsar afavorien Cleòpatra, per la qual cosa les seues forces, liderades primer per Aquiles i després per Ganimedes a les ordres d'Arsínoe IV (la germana menor de Cleòpatra), assetjaren Cèsar i Cleòpatra al palau. Els reforços de Cèsar llevaren el setge a principis del 47 ae i Ptolemeu XIII va morir poc després en la batalla del Nil. Arsínoe IV fou exiliada a Efes i Cèsar, ara un dictador electe, declarà Cleòpatra i el seu germà menor Ptolemeu XIV governants conjunts d'Egipte. Cèsar tingué un romanç privat amb Cleòpatra del qual nasqué un fill, Cesarió, abans de partir cap a Roma. Cleòpatra viatjà a Roma al 46 i 44 ae i s'allotjà a la vil·la de Cèsar. Després de l'assassinat de Cèsar el 44 ae, Cleòpatra intentà que Cesarió en fos l'hereu. El renebot de Cèsar, Octavi (conegut com a August al 27 ae, quan esdevingué el primer emperador romà) ho va impedir. Cleòpatra llavors feu matar el seu germà Ptolemeu XIV i col·locà el seu fill Cesarió de corregent. En la Tercera Guerra Civil romana del 43-42 ae, Cleòpatra es posà del costat del Segon Triumvirat romà format per Octavi, Marc Antoni i Lèpid. Cleòpatra començà una relació personal amb Marc Antoni de la qual nasqueren tres fills: els bessons Alexandre Heli i Cleòpatra Selene II i Ptolemeu Filadelf. Antonio recorregué a la seua autoritat com a triumvir per assassinar Arsínoe IV a petició de Cleòpatra, de la qual es va fer cada vegada més dependent tant per al finançament com per a l'ajut militar durant les seues invasions a l'Imperi part i al Regne d'Armènia. Tot i que la seua invasió de Pàrtia no reeixí, arribà a ocupar Armènia. L'any 34 ae portà el rei Artavasdes III a Alexandria com a presoner i l'exhibí en una imitació d'un triomf romà organitzat per Cleòpatra. Després festejaren les Donacions d'Alexandria, en què els fills de Cleòpatra amb Antoni reberen territoris sota l'autoritat triumviral d'Antoni. Cleòpatra fou nomenada «reina de reis» i Cesarió «rei de reis». Aquest esdeveniment, juntament amb el matrimoni d'Antoni amb Cleòpatra i el seu divorci de Octàvia Menor, germana d'Octavi, marcà un punt d'inflexió que dugué a la Quarta Guerra civil romana. Octavi va obligar els aliats d'Antoni en el Senat romà a fugir de Roma l'any 32 ae. Declarà la guerra a Cleòpatra per donar il·legalment suport militar a Antoni, ara un ciutadà romà sense càrrec públic. Antonio i Cleòpatra dirigiren una força naval conjunta en la decisiva batalla d'Àccium del 31 ae contra Octavi al comandament del general Agripa, que guanyà la batalla mentre Cleòpatra i Antoni fugien al Peloponés i després a Egipte. Les forces d'Octavi envaïren Egipte l'any 30 ae i Marc Antoni i Cleòpatra hi van ser derrotats, la qual cosa feu que Marc Antoni se suïcidara. Quan es va fer evident que Octavi planejava portar Cleòpatra a Roma com a presonera per exhibir-la en un triomf, també es va suïcidar, cosa que popularment es creu que feu deixant-se mossegar per un àspid. (ca)
  • El reinado de Cleopatra VII de la dinastía ptolemaica del Antiguo Egipto comenzó con la muerte de su padre, el faraón gobernante Ptolomeo XII Auletes, en marzo del año 51 a. C. y terminó con su muerte el 10 o 12 de agosto 30 a. C.​ Tras el reinado de Cleopatra, Egipto pasó a ser una provincia del Imperio romano y el período helenístico llegó a su fin.​ Durante su reinado gobernó Egipto y otros territorios como un monarca absoluto, siguiendo la tradición del fundador de la dinastía, Ptolomeo I Sóter (r. 305-283 a. C.), así como Alejandro Magno (r. 336-323 a. C.) de Macedonia, quien conquistó Egipto de manos del Imperio aqueménida. Cleopatra y su hermano menor Ptolomeo XIII accedieron al trono como corregentes, pero una disputa entre ellos condujo a una guerra civil abierta. Cleopatra huyó por un corto período a la Siria romana en el año 48 a. C., pero regresó ese mismo año con un ejército para enfrentarse a su hermano. Considerado como un estado cliente de Roma,​ el estadista romano Pompeyo el Grande proyectaba el Egipto ptolemaico como un lugar para refugiarse después de perder la batalla de Farsalia del año 48 a. C. en Grecia contra su rival Julio César durante la segunda guerra civil de la República romana. Sin embargo, Ptolomeo XIII hizo matar a Pompeyo en Pelusio y envió su cabeza cortada a César, cuando que este último ocupó Alejandría durante su persecución de Pompeyo. Con su autoridad como cónsul de la República romana, César intentó reconciliar a Ptolomeo con su hermana Cleopatra; sin embargo, el consejero principal de Ptolomeo, Potino el Eunuco, consideraba que los términos de César favorecían a Cleopatra, por lo que sus fuerzas, lideradas primero por Aquilas y luego por Ganímedes a las órdenes de Arsínoe IV (la hermana menor de Cleopatra), asediaron a César y Cleopatra en el palacio. Los refuerzos de César levantaron el asedio a principios de 47 a. C. y Ptolomeo XIII murió poco después en la batalla del Nilo. Arsínoe IV fue finalmente exiliada a Éfeso y César, ahora un dictador electo, declaró a Cleopatra y a su hermano menor Ptolomeo XIV como gobernantes conjuntos de Egipto. Sin embargo, César mantuvo un romance privado con Cleopatra del que nació un hijo, Cesarión, antes de partir hacia Roma. Cleopatra viajó a Roma en el 46 y 44 a. C., alojándose en la villa de César. Después del asesinato de César en 44 a. C., Cleopatra intentó que Cesarión fuera nombrado su heredero. El sobrino nieto de César, Octavio (conocido como Augusto en el 27 a. C., cuando se convirtió en el primer emperador romano) lo impidió. Cleopatra entonces hizo matar a su hermano Ptolomeo XIV y elevó a su hijo Cesarión como corregente. En la tercera guerra civil de la República romana del 43-42 a. C., Cleopatra se puso del lado del Segundo Triunvirato romano formado por Octavio, Marco Antonio y Marco Emilio Lépido. Cleopatra inició una relación personal con Marco Antonio de la que nacieron tres hijos: los gemelos Alejandro Helios y Cleopatra Selene II y Ptolomeo Filadelfo. Antonio recurrió a su autoridad como triunviro para ejecutar a Arsinoe IV a petición de Cleopatra, de la que se hizo cada vez más dependiente tanto para la financiación como para la ayuda militar durante sus invasiones al Imperio parto y al reino de Armenia. Aunque su invasión de Partia no tuvo éxito, logró ocupar Armenia. En el año 34 a. C. trajo al rey Artavasdes II a Alejandría como prisionero y lo exhibió en una imitación de un triunfo romano organizado por Cleopatra. A continuación celebraron las Donaciones de Alejandría, en las que los hijos de Cleopatra con Antonio recibieron varios territorios bajo la autoridad triunviral de Antonio. Cleopatra fue nombrada «Reina de Reyes» y Cesarión «Rey de Reyes». Este acontecimiento, junto con el matrimonio de Antonio con Cleopatra y su divorcio de Octavia la Menor, hermana de Octavio, marcó un punto de inflexión que condujo a la cuarta guerra civil de la República romana. Después de entablar una guerra de propaganda en su contra, Octavio obligó a los aliados de Antonio en el Senado romano a huir de Roma en el año 32 a. C. Declaró la guerra a Cleopatra por proporcionar ilegalmente apoyo militar a Antonio, ahora un ciudadano romano sin cargo público. Antonio y Cleopatra dirigieron una fuerza naval conjunta en la decisiva batalla de Accio de 31 a. C. contra el las fuerzas de Octavio al mando del general Agripa, quien ganó la batalla mientras Cleopatra y Antonio huían al Peloponeso y finalmente a Egipto. Las fuerzas de Octavio invadieron Egipto en el año 30 a. C. y, aunque Marco Antonio y Cleopatra ofrecieron resistencia militar, fueron derrotados, lo que llevó al suicidio de Marco Antonio. Cuando se hizo evidente que Octavio planeaba llevar a Cleopatra a Roma como prisionera para su exhibición en un triunfo, también se suicidó, algo que popularmente se cree que hizo dejándose morder por un áspid. (es)
  • The reign of Cleopatra VII of the Ptolemaic Kingdom of Egypt began with the death of her father, Ptolemy XII Auletes, by March 51 BC. It ended with her suicide in August 30 BC, which also marked the conclusion of the Hellenistic period and the annexation of Egypt into a Roman province. In the style of her Greek predecessors, Cleopatra reigned over Egypt and other territories as an absolute monarch, although the Roman Republic frequently interfered in its internal affairs. Her personal rule of Egypt was characterized by a continued reliance on agriculture, extensive trade and conflict with other states, the tackling of corruption, strategic management of the bureaucracy, and ambitious building projects. Cleopatra initially acceded to the throne alongside her younger brother Ptolemy XIII, but a fallout between them led to open civil war. Further chaos ensued when the Roman consul Julius Caesar pursued his rival Pompey into Ptolemaic Egypt, a Roman client state. Upon arrival, Caesar discovered that Pompey had been assassinated on the orders of Ptolemy XIII. Caesar attempted to reconcile the siblings, but a discontent Ptolemy XIII and his adviser Potheinos raised forces against Caesar and Cleopatra. Reinforcements lifted the siege in early 47 BC, and Ptolemy XIII died shortly afterwards in the Battle of the Nile. Arsinoe IV (Cleopatra's younger sister and a rival claimant to the throne) was exiled, and Caesar, now dictator, declared Cleopatra and her younger brother Ptolemy XIV co-rulers of Egypt. However, Caesar maintained a private affair with Cleopatra that produced a son, Caesarion, before he departed Alexandria for Rome. Cleopatra visited Rome as a client queen in 46 and 44 BC; following Caesar's assassination in 44 BC, Cleopatra attempted to have Caesarion named as his heir, which was thwarted by Caesar's grandnephew Octavian. Cleopatra then had Ptolemy XIV killed and elevated Caesarion as her co-monarch. In the Liberators' civil war of 43–42 BC, Cleopatra sided with the Second Triumvirate and developed a personal relationship with Mark Antony, one of its members, that would produce three children. Antony continually used his triumviral authority to the benefit of Cleopatra and became increasingly reliant on her for funding and military aid during his invasions of various eastern domains. The 34 BC Donations of Alexandria, in which Cleopatra and her children received various titles and territories under Antony's triumviral authority, along with Antony's divorce of Octavian's sister Octavia, marked a turning point that led to Octavian declaring war on Cleopatra. In 31 BC, Antony and Cleopatra led a joint naval force at Actium against Octavian's general Agrippa, who won after they fled the battle. Octavian's forces invaded Egypt the following year. Although the couple offered military resistance, Octavian defeated their forces, driving Antony to suicide. When Cleopatra learned that Octavian intended to transport her to Rome as a prisoner in his triumphal procession, she likewise committed suicide, reportedly through poisoning. (en)
  • Pemerintahan Kleopatra VII dari Kerajaan Ptolemeus Mesir dimulai pasca , penguasa Firaun Ptolemeus XII Auletes, pada tanggal 51 Maret SM. Pemerintahan ini berakhir dengan pada 10 atau 12 Agustus 30 SM. Setelah pemerintahan Kleopatra, negara Mesir diubah menjadi provinsi oleh Kekaisaran Romawi dan periode Helenistik berakhir. Selama masa pemerintahannya dia memerintah Mesir dan wilayah lain sebagai ratu absolut, seperti tradisi Ptolemaios I Soter (memerintah 305–283 SM) pendiri dinasti Ptolemaik, demikian juga dengan Aleksander Agung (memerintah 336-323 SM) dari Makedonia, yang dari Kekaisaran Akhemeniyah, Persia. (in)
  • Per storia dell'Egitto tolemaico (51-30 a.C.) si intende quel periodo della storia dell'Egitto ellenistico che va dall'ascesa al trono di Cleopatra e Tolomeo XIII all'annessione dell'Egitto alla Repubblica romana a seguito dell'Assedio di Alessandria. In quel periodo l'Egitto fu alleato di Marco Antonio contro i Parti, prima, e in seguito contro i romani di Ottaviano nella guerra civile seguita all'assassinio di Giulio Cesare. (it)
  • O reinado de Cleópatra VII do Reino Ptolomaico do Egito começou com a morte de seu pai, o faraó governante Ptolomeu XII Auletes, em março de 51 a.C. Terminou com sua morte em 10 ou 12 de agosto de 30 a.C. Após o reinado de Cleópatra, o país do Egito foi transformado em uma província do Império Romano e o período helenístico chegou ao fim. Durante seu reinado, ela governou o Egito e outros territórios como uma monarca absoluta, na tradição do fundador da dinastia Ptolomeu I Sóter (r. 305-283 a.C), bem como Alexandre, o Grande (r. 336-323 a.C) de Macedônia, que conquistou o Egito do Império Aquemênida. Cleópatra e seu irmão mais novo, Ptolomeu XIII, subiram ao trono como governantes conjuntos, mas um conflito entre eles culminou em uma guerra civil. Cleópatra fugiu brevemente para a Síria Romana em 48 a.C., mas voltou mais tarde naquele ano com um exército para enfrentar Ptolomeu XIII. Como um Estado cliente romano, o estadista romano Pompeu, o Grande, viu o Egito ptolomaico como um lugar de refúgio após perder a Batalha de Farsalo em 48 a.C. na Grécia contra seu rival Júlio César na Guerra Civil de César. No entanto, Ptolomeu XIII mandou matar Pompeu em Pelúsio e enviou sua cabeça decepada para César, enquanto o último ocupou Alexandria em busca de Pompeu. Com sua autoridade como cônsul da República Romana, César tentou reconciliar Ptolomeu XIII com Cleópatra. No entanto, Potino, principal conselheiro de Ptolomeu XIII, considerou os termos de César favoráveis a Cleópatra. Portanto, suas forças, lideradas primeiro por Áquila e depois por Ganimedes sob o comando de Arsínoe IV (a irmã mais nova de Cleópatra), sitiaram César e Cleópatra no palácio. Os reforços suspenderam o cerco no início de 47 a.C. e Ptolomeu XIII morreu pouco depois na Batalha do Nilo. Arsinoe IV acabou sendo exilado em Éfeso e César, agora um ditador eleito, declarou Cleópatra e seu irmão mais novo Ptolomeu XIV como governantes conjuntos do Egito. No entanto, César manteve um caso particular com Cleópatra que gerou um filho, Cesário (mais tarde Ptolomeu XV), antes de partir de Alexandria para Roma. Cleópatra viajou para Roma como em 46 e 44 a.C, hospedando-se em sua villa . Após o assassinato de César em 44 a.C., Cleópatra tentou nomear Cesário como seu herdeiro. O sobrinho-neto de César, Otaviano (conhecido como Augusto em 27 a.C, quando se tornou o primeiro imperador romano), frustrou isso. Cleópatra então mandou matar seu irmão Ptolomeu XIV e elevou seu filho Cesário como co-governante. Na guerra civil dos Libertadores de 43-42 a.C., Cleópatra se aliou ao Segundo Triunvirato romano, formado por Otaviano, Marco Antônio e Marco Emílio Lépido Ela desenvolveu um relacionamento pessoal com Marco Antônio que acabaria por produzir três filhos: os gêmeos Alexandre Hélios e Cleópatra Selene II e Ptolomeu Filadelfo. Antônio usou sua autoridade comopara realizar a execução de Arsinoe IV a pedido de Cleópatra. Ele tornou-se cada vez mais dependente de Cleópatra tanto para financiamento quanto para ajuda militar durante as invasões do Império Parta e do Reino da Armênia. Embora sua invasão da Pártia não tenha sido bem-sucedida, ele conseguiu ocupar a Armênia. Ele trouxe o rei Artavasdes II de volta para Alexandria em 34 a.C. como um prisioneiro em seu triunfo romano simulado promovido por Cleópatra. Isso foi seguido pelas Doações de Alexandria, nas quais os filhos de Cleópatra com Antônio receberam vários territórios sob a autoridade triunviral de Antônio. Cleópatra foi nomeada Rainha dos Reis e Cesarion o Rei dos Reis. Este evento, junto com o casamento de Antônio com Cleópatra e o divórcio de Otávia Menor, irmã de Otaviano, marcou uma virada que levou à Guerra Final da República Romana. Depois de se envolver em uma guerra de propaganda, Otaviano forçou os aliados de Antônio no Senado Romano a fugir de Roma em 32 a.C.. Ele declarou guerra a Cleópatra por fornecer ilegalmente apoio militar a Antônio, agora um cidadão romano privado sem cargo público. Antônio e Cleópatra lideraram uma força naval conjunta na Batalha de Ácio de 31 a.C. contra o general Agripa, que venceu a batalha depois que Cleópatra e Antônio fugiram para o Peloponeso e, finalmente, para o Egito. As forças de Otaviano invadiram o Egito em 30 a.C.. Embora Antônio e Cleópatra tenham oferecido resistência militar, Otaviano derrotou suas forças, levando ao suicídio de Antônio. Quando ficou claro que Otaviano planejava trazer Cleópatra a Roma como prisioneira para sua procissão triunfal, ela também cometeu suicídio, supostamente por uso de veneno. A crença popular é que ela foi mordida por uma áspide. (pt)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 56971109 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 129244 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1124970841 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:align
  • left (en)
  • right (en)
dbp:caption
  • A bronze Roman bust of Julius Caesar and the Berlin Cleopatra , a Roman bust of Cleopatra wearing a royal diadem, mid-1st century BC , discovered in a villa along the Via Appia; it is now located in the Altes Museum, Antikensammlung Berlin. (en)
  • Coin of Cleopatra struck in Alexandria, Egypt, the obverse showing her portrait bust, 51–31 BC (en)
dbp:footer
  • Right: a limestone stela of the High Priest of Ptah bearing the cartouches of Cleopatra and Caesarion, Egypt, Ptolemaic Period, the Petrie Museum of Egyptian Archaeology, London (en)
  • Ancient Roman fresco in the Pompeian Third Style possibly depicting Cleopatra, from the House of the Orchard at Pompeii, Italy, mid-1st century AD (en)
  • Left: A Roman head of either Cleopatra or her daughter Cleopatra Selene II, Queen of Mauretania, from the late 1st century BC, located in the Archaeological Museum of Cherchell, AlgeriaRight: A likely depiction of Cleopatra Selene II, wearing an elephant skin cap, raised relief image on a gilded silver dish from the Boscoreale Treasure, dated to the early 1st century AD (en)
  • Right: the Vatican Cleopatra, a marble Roman bust of Cleopatra VII in the Vatican Museums, 40–30 BC (en)
  • Left image: an Egyptian statue of either Arsinoe II or Cleopatra VII as an Egyptian goddess in black basalt, second half of the 1st century BC; Hermitage Museum, Saint Petersburg (en)
  • An ancient Roman sculpture of Cleopatra VII of Ptolemaic Egypt from the Archaeological Museum of Cherchel, Algeria (en)
  • Right: ruins of the Temple of Montu at Hermonthis (en)
  • Left: reliefs of Cleopatra and her son Caesarion at the Temple of Dendera (en)
  • A Roman bust of Pompey the Great made during the reign of Augustus , a copy of an original bust from 70–60 BC, Venice National Archaeological Museum, Italy ; The Tusculum portrait, a contemporary Roman bust of Julius Caesar in the Archaeological Museum of Turin, Italy (en)
  • Right: Cleopatra dressed as a pharaoh presenting offerings to the goddess Isis, dated 51 BC; limestone stele dedicated by a Greek man named Onnophris; located in the Louvre, Paris (en)
  • Right image: the Esquiline Venus, a Roman or Hellenistic-Egyptian statue of Venus , which is most likely a depiction of Cleopatra, Capitoline Museums, Rome (en)
  • Left: a marble statue of Cleopatra with her cartouche inscribed on the upper right arm and wearing a diadem with a triple uraeus, Metropolitan Museum of Art, New York (en)
  • Left: a granite Egyptian bust of Cleopatra from the Royal Ontario Museum, mid-1st century BC (en)
  • Left: one of two statues of the falcon Horus behind a smaller depiction of Caesarion at the Temple of Edfu in Edfu, Upper Egypt (en)
dbp:image
  • Bust of Cleopatra at the Royal Ontario Museum.jpg (en)
  • Limestone stela of a high priest of god Ptah. It bears the cartouches of Cleopatra and Caesarion. From Egypt. Ptolemaic Period. The Petrie Museum of Egyptian Archaeology, London.jpg (en)
  • Dendera Cesarion.jpg (en)
  • Cleopatra Isis Louvre E27113.jpg (en)
  • Cleopatra Selene II bust, Cherchell, Algeria 4.jpg (en)
  • Fresco of a woman in profile, possible portrait bust of Cleopatra VII of Egypt, from the House of the Orchard at Pompeii.jpg (en)
  • An ancient Roman bust of Cleopatra VII of Ptolemaic Egypt2.jpg (en)
  • Venus von Esquilin.jpg (en)
  • Fresco of a woman in profile, possibly Cleopatra VII of Ptolemaic Egypt, from the House of the Orchard at Pompeii.jpg (en)
  • An ancient Roman bust of Cleopatra VII of Ptolemaic Egypt1.jpg (en)
  • Клеопатра VII.jpg (en)
  • Allégorie de la province romaine d'Afrique - Grand Palais, Paris 2014.jpg (en)
  • Retrato de Julio César .jpg (en)
  • Erment , Vue Générale des Ruines -Temple et Mammisi MET DP71387.jpg (en)
  • Altes Museum 9.JPG (en)
  • Pompey the Great, Augustean copy of a 70-60 BC original, Venice Museo Archeologico Nazionale .jpg (en)
  • Statue of a Ptolemaic Queen, perhaps Cleopatra VII MET 89.2.660 EGDP013678.jpg (en)
  • Cleopatra VII, Marble, 40-30 BC, Vatican Museums 004.jpg (en)
  • Statue of Horus in Edfu Temple.jpg (en)
  • Coin of Kleopatra VII, obverse, draped bust of Kleopatra VII, Alexandria, 51-31 BC, bronze - Arthur M. Sackler Museum, Harvard University - DSC01465.jpg (en)
dbp:totalWidth
  • 400 (xsd:integer)
  • 525 (xsd:integer)
dbp:width
  • 120 (xsd:integer)
  • 125 (xsd:integer)
  • 130 (xsd:integer)
  • 150 (xsd:integer)
  • 152 (xsd:integer)
  • 180 (xsd:integer)
  • 197 (xsd:integer)
  • 205 (xsd:integer)
  • 212 (xsd:integer)
  • 250 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Per storia dell'Egitto tolemaico (51-30 a.C.) si intende quel periodo della storia dell'Egitto ellenistico che va dall'ascesa al trono di Cleopatra e Tolomeo XIII all'annessione dell'Egitto alla Repubblica romana a seguito dell'Assedio di Alessandria. In quel periodo l'Egitto fu alleato di Marco Antonio contro i Parti, prima, e in seguito contro i romani di Ottaviano nella guerra civile seguita all'assassinio di Giulio Cesare. (it)
  • El regnat de Cleòpatra VII de la dinastia ptolemaica de l'antic Egipte començà a la mort de son pare, el faraó Ptolemeu XII Auletes, a l'any 51 aC ae, i acabà amb la seua mort al 30 aC ae. Després del regnat de Cleòpatra, Egipte esdevingué una província de l'Imperi romà i finalitzà el període hel·lenístici. Durant el seu regnat va governar Egipte i altres territoris com una monarca absoluta, seguint la tradició del fundador de la dinastia, Ptolemeu I Sòter (r. 305-283 ae), així com Alexandre el Gran (r. 336-323 ae) de Macedònia, que conquistà Egipte de mans de l'Imperi aquemènida. (ca)
  • El reinado de Cleopatra VII de la dinastía ptolemaica del Antiguo Egipto comenzó con la muerte de su padre, el faraón gobernante Ptolomeo XII Auletes, en marzo del año 51 a. C. y terminó con su muerte el 10 o 12 de agosto 30 a. C.​ Tras el reinado de Cleopatra, Egipto pasó a ser una provincia del Imperio romano y el período helenístico llegó a su fin.​ Durante su reinado gobernó Egipto y otros territorios como un monarca absoluto, siguiendo la tradición del fundador de la dinastía, Ptolomeo I Sóter (r. 305-283 a. C.), así como Alejandro Magno (r. 336-323 a. C.) de Macedonia, quien conquistó Egipto de manos del Imperio aqueménida. (es)
  • The reign of Cleopatra VII of the Ptolemaic Kingdom of Egypt began with the death of her father, Ptolemy XII Auletes, by March 51 BC. It ended with her suicide in August 30 BC, which also marked the conclusion of the Hellenistic period and the annexation of Egypt into a Roman province. In the style of her Greek predecessors, Cleopatra reigned over Egypt and other territories as an absolute monarch, although the Roman Republic frequently interfered in its internal affairs. Her personal rule of Egypt was characterized by a continued reliance on agriculture, extensive trade and conflict with other states, the tackling of corruption, strategic management of the bureaucracy, and ambitious building projects. (en)
  • Pemerintahan Kleopatra VII dari Kerajaan Ptolemeus Mesir dimulai pasca , penguasa Firaun Ptolemeus XII Auletes, pada tanggal 51 Maret SM. Pemerintahan ini berakhir dengan pada 10 atau 12 Agustus 30 SM. Setelah pemerintahan Kleopatra, negara Mesir diubah menjadi provinsi oleh Kekaisaran Romawi dan periode Helenistik berakhir. (in)
  • O reinado de Cleópatra VII do Reino Ptolomaico do Egito começou com a morte de seu pai, o faraó governante Ptolomeu XII Auletes, em março de 51 a.C. Terminou com sua morte em 10 ou 12 de agosto de 30 a.C. Após o reinado de Cleópatra, o país do Egito foi transformado em uma província do Império Romano e o período helenístico chegou ao fim. Durante seu reinado, ela governou o Egito e outros territórios como uma monarca absoluta, na tradição do fundador da dinastia Ptolomeu I Sóter (r. 305-283 a.C), bem como Alexandre, o Grande (r. 336-323 a.C) de Macedônia, que conquistou o Egito do Império Aquemênida. (pt)
rdfs:label
  • Regnat de Cleòpatra (ca)
  • Reinado de Cleopatra (es)
  • Masa pemerintahan Kleopatra (in)
  • Storia dell'Egitto tolemaico (51-30 a.C.) (it)
  • Reign of Cleopatra (en)
  • Reinado de Cleópatra (pt)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:reignType of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License