| dbo:abstract
|
- La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el segle xii, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya. Posteriorment, la Baixa Navarra, que va aconseguir revertir-la, es va mantenir com a regne suposadament independent fins al segle xvii, en què el seu rei va obtenir la Corona Francesa i va imposar als seus habitants la incorporació, deixant de ser regne a la fi del segle xviii després de la Revolució francesa. Per la seva banda, l'Alta Navarra, integrada en la Corona d'Espanya, va deixar de ser regne molt més tard, al segle xix. En morir sense descendència Alfons I el Bataller, rei de Pamplona i Aragó, el 1135, es va produir la restauració del regne de Pamplona per decisió dels seus nobles. Després d'aquesta restauració, les relacions dels tres regnes veïns van ser de constants incursions. En aquest segle xi el regne de Castella i el d'Aragó, de forma reiterada, van pactar repartir-se el regne de Pamplona; com a línia divisòria es marcava el riu Arga. En diverses ocasions aquests tractats es van signar després d'incursions pamploneses. Amb Sanç VI el Savi hi ha constància que es denominava ja de forma escrita com regne de Navarra, i llavors es van produir les pèrdues del senyoriu de Biscaia, la Bureba i la Rioja, en part degudes a la fidelitat canviant dels seus nobles i també per les incursions armades del castellà. En finalitzar el segle, amb Sanç VII el Fort va tenir lloc la pèrdua del Duranguesat, la resta d'Àlaba i Guipúscoa per invasió del seu territori, encara que en la historiografia hi ha discrepància del grau de resistència o col·laboració. A partir de llavors va haver-hi un període de consolidació territorial, amb nombroses tensions internes i, en concret, el sorgit amb els reis d'origen francès de les dinasties Xampanya i Capet que no es volien sotmetre als usos i costums del regne, amb greus enfrontaments amb els que els hi obligaven. En aquests conflictes, els regnes confrontants van mantenir la seva intervenció política i militar, sovint amb aliances amb la noblesa navarresa. Els enfrontaments van culminar amb la en què aquesta -el nucli de Pamplona al voltant de la catedral, després del despoblament i abandó de la Pamplona romana, més extensa- va ser totalment destruïda. En el segle XV es va donar la divisió en faccions en una guerra civil, novament amb la intromissió dels regnes veïns, i que van portar també a la pèrdua de la i Los Arcos a mans dels castellans i alabesos. Al final d'aquest segle se situarien tropes castellanes en diferents punts, que controlaven en la pràctica el regne i que van ser expulsades al començament del segle xvi. L'any 1512 Ferran el Catòlic va pactar amb una majoria de la noblesa navarresa la incorporació definitiva del regne de Navarra, que va efectuar al llarg de l'estiu amb relativa celeritat donat el suport general encara que amb alguna resistència d'influència francesa. Posteriorment es van produir diversos intents de recuperar el regne pels reis de Navarra Joan III d'Albret i Caterina de Foix. La primera a la tardor d'aquest mateix any amb ajuda del regne de França. La segona en 1516, sense aquesta ajuda. I la tercera i amb èxit inicial, en 1521, aprofitant el desguarniment del regne per les tropes castellanes embardissades en la guerra de les Comunitats de Castella, en la qual es va produir un alçament generalitzat i la incursió de tropes franceses. La no consolidació de la posició, acudint a assetjar Logronyo i la ràpida restauració de l'exèrcit castellà amb fort suport guipuscoà, biscaí i alabès va portar al fracàs, sentenciat en la . Posteriorment es van produir unes resistències en alguns punts que van motivar a l'abandó per part dels guipuscoans de la Baixa Navarra, mentre es consolidava el domini en l'Alta Navarra. Efectivament, la no incorporació de la Baixa Navarra va ser un problema militar enfront de l'amenaça francesa. (ca)
- الغزو الإسباني للجزء الإيبيري من نبرة بدأه فرناندو الثاني ملك أرغون وأكمله حفيده وخليفته كارلوس الخامس في سلسلة من الحملات العسكرية استمرت منذ عام 1512 حتى عام 1524. كان فرناندو الثاني ملك أرغون ووصي قشتالة عام 1512. عندما أنشأ البابا يوليوس الثاني رابطة مقدسة ضد فرنسا في أواخر عام 1511، حاولت نبرة البقاء على الحياد. واستخدم فرناندو ذلك كحجة لمهاجمتها، واحتلها أثناء حصار فرنسا – حاميتها المحتملة – من قبل إنجلترا والبندقية وجيوش فرناندو الإيطالية. جرت عدة محاولات لإعادة احتلال نبرة الإيبيرية عقب الغزو القشتالي. بدايةً حدثت محاولة غير جدية عام 1516، تلتها حملة فرنسية نافارية متكاملة عام 1521. لكن الإسبان هزموا جميع المحاولات، وتوقفت الاشتباكات عام 1528، عندما انسحبت القوات الإسبانية من منطقة نبرة السفلى شمال جبال البرانس. أحكمت معاهدة كامبراي بين إسبانيا وفرنسا عام 1529 تقسيم نبرة على طول جبال البرانس. أصبح الجزء الذي ضمته قشتالة معروفًا أيضًا باسم نبرة العليا، بينما بقي الجزء الواقع شمال جبال البرانس مملكة مستقلة، سُميت نبرة السفلى، تحت حكم أسرة ألبرت، وحافظت على روابط وثيقة مع فرنسا. كانت المملكة في اتحاد شخصي مع فرنسا بعد عام 1589، وضُمت إلى فرنسا عام 1620. ولم تعد موجودة كتقسيم إداري عام 1790. (ar)
- Nafarroako konkista 1512. urtetik 1529 arte iraun zuen eta, bertan, Gaztela-Aragoiko Koroek, monarkia beraren pean elkartuta, beren armadez iraunkorki okupatu zuten euskal erresuma hainbat gatazkaren ondoren. Nafarroako konkista Italiar Gerren testuinguruan eta haien eraginpean gertatu zen. Fernando II.a Aragoiko erregeak zuzendutako 1512ko udako inbasioak gauzatu zuen Nafarroako Erresumaren okupazioa, Fadrique Álvarez de Toledo Albako dukearen gidaritzapean. 1515eko ekainean, Gaztelako Gorteek Nafarroa Gaztelako Koroari atxikitzea erabaki zuten. Nafar birkonkista ahaleginak Petri Nafarroakoa mariskalak zuzendu zituen 1516ko martxoaren 25 arte. Urte horretan, nafar errege-erreginei Henrike II.a semeak hartu zien errelebua eta, agintari espainiarren aldean, Fernandori eta Cisneros kardinalari Karlos V.a enperadore gazteak. Cisnerosek Nafarroako gazteluak eraisteko agindu zuen 1517an nafar erresistentzia zapuzteko. Nafar subiranistek kontraerasoa jo zuten, André Foixkoa Asparrotseko jaunak zuzenduta, 1521eko nafar-gaskoi espedizio baten buru, erresuma laburki berreskuratu zuena, Noaingo Batailako porrot arte. Henrike II.a, Frantzisko frantses erregearekin bat eginik, berriz oldartu zen Pirinioetan barrena 1521eko irailean, hiru zutabetan, baina Amaiurko Guduan, nafar subiranistek galdu egin zuten Nafarroa Garaiko azken lur zatia. 1523an, Henrike II.a erregeak Nafarroako Gorteak deitu zituen Donapaleun, eta Nafarroa-Biarnoko Erresumaren oinarriak ezarri. 1524eko apirilean, Karlos V.aren indarrek Hondarribia azpiratu ondoren, fronte guztia Bortuz Harunzko Lurraldeko borroketara mugatu zen. Ezustean, 1527ko urriaren 11rako, enperadorearen tropek lurralde hori abandonatu zuten. Azken borroka militarren epelean, lehen sorgin-ehiza handia piztu zen Nafarroa Garaian (1525 eta 1527), Inkisizioaren interbentzio gero eta handiagoaz. 1526ko Madrilgo Itunak frantses babesik utzi zuen Henrike II.a, teorian bederen. Nafarroa Garaiak erresuma estatus erdi-autonomo bati eutsi zion Gaztelako Koroan, tentsio handien artean bada ere. Nafarroa-Biarnoko Erresuma subiranoak 1620 arte iraun zuen Pirinioez iparraldera, erlijio erreformismora lerratuz, Frantziatik gero eta hurbilago, eta Espainiar Koroarekiko gerra giroan. (eu)
- Au début du XVIe siècle, la maison Foix-Béarn-Albret détient le comté de Foix, la vicomté de Béarn et de nombreux autres fiefs en Gascogne, du côté nord des Pyrénées, ainsi que le royaume de Navarre avec la majeure partie (Haute-Navarre) du côté sud des Pyrénées, et la Basse-Navarre au nord. Cette situation transpyrénéenne s'avère inconfortable, car chacun des deux puissants voisins (le Royaume de France au nord, la Monarchie catholique espagnole au sud) demande à être reconnu comme seul suzerain. La conquête par l'Espagne de la partie ibérique du royaume de Navarre est initiée par Ferdinand le Catholique (à la fois roi d'Aragon et régent de Castille en 1512) et complétée par son petit-fils et successeur Charles Quint, dans une série de campagnes militaires de 1512 à 1529. Lorsque le pape Jules II déclara une Sainte Ligue contre la France à la fin de 1511, la Navarre tenta de rester neutre. Mais Ferdinand prit ce prétexte pour attaquer et conquérir la Navarre, alors que son protecteur potentiel, la France, était assailli par l'Angleterre, Venise et les propres armées italiennes de Ferdinand (guerre de la Ligue de Cambrai). Après l'invasion castillane, plusieurs tentatives ont rapidement eu lieu pour reconquérir la Navarre, infructueuses en 1512 et 1516, et une campagne franco-navarraise à part entière en 1521. Toutes les tentatives furent vaincues par les Espagnols. Le traité de Cambrai entre l'Espagne et la France en 1529 scella la division de la Navarre le long des Pyrénées. La Haute-Navarre est la partie annexée par la Castille, tandis que la Basse-Navarre est restée un royaume indépendant, gouverné par la maison d'Albret. (fr)
- La conquista de Navarra fue el proceso de anexión del Reino de Navarra por parte del de Castilla que, iniciado en el siglo XII, concluyó en el XVI. Sería en el siglo XII —después de que la nobleza navarra reinstaurase el reino en 1134— mediante una serie de tratados acordados entre el Reino de Castilla y la Corona de Aragón para repartirse Navarra entre ambos. Ya en el año 1200 una sucesión de conquistas castellanas había arrebatado a Navarra sus territorios occidentales de Álava, Guipúzcoa y el Duranguesado, y con ello su costa peninsular. La conquista del resto de la Navarra peninsular —ideada, promovida y ejecutada por el rey de Aragón Fernando el Católico— culminó en el siglo XVI anexionándola, también, al reino de Castilla. La Baja Navarra rechazó esa invasión, logrando mantenerse como reino independiente hasta el siglo XVII. En 1620, el rey francés Luis XIII –también rey de Navarra como Luis II– impuso, manu militari, la anexión de Navarra a la Corona francesa. A finales del siglo XVIII, inducida por la Revolución francesa, Francia despojó a la Baja Navarra de su cualidad de reino. En 1833, el Gobierno de España desposeyó tanto a la Navarra española, como al resto de reinos, principados y señoríos que componían la monarquía, de su condición de tales, pasando el país a dividirse en provincias. Sin embargo, Navarra se mantuvo como una sola provincia y hasta la Constitución española de 1876 mantuvo en buena medida sus fueros (mediante la Ley Paccionada Navarra). Posteriormente se conservó simplemente un Convenio Económico, hasta la Constitución española de 1978, que devolvió la autonomía al antiguo reino, si bien dejando abierta la posibilidad de que se uniese al País Vasco por decisión del Órgano Foral competente ratificada por un referéndum expresamente convocado al efecto. Al morir sin descendencia Alfonso el Batallador, rey de Pamplona y Aragón, en 1135, se produjo la restauración del reino de Pamplona por decisión de sus nobles. Tras esta restauración, las relaciones de los tres reinos vecinos fueron de constantes incursiones. En este siglo XI el Reino de Castilla y el de Aragón, de forma reiterada, pactaron repartirse el Reino de Pamplona, en los que como línea divisoria se marcaba el río Arga. En varias ocasiones estos tratados se firmaron tras incursiones pamplonesas. Con Sancho VI el Sabio hay constancia de que se denominaba ya de forma escrita como Reino de Navarra, y entonces se produjeron las pérdidas del Señorío de Vizcaya, la Bureba y la Rioja, en parte debidas a la fidelidad cambiante de sus nobles y también por las incursiones armadas del castellano. Al finalizar el siglo, con Sancho VII el Fuerte tuvo lugar la pérdida del Duranguesado, el resto de Álava y Guipúzcoa por invasión de su territorio, aunque en la historiografía hay discrepancia del grado de resistencia o colaboración. A partir de entonces hubo un periodo de consolidación territorial, con numerosas tensiones internas y, en concreto, el surgido con los reyes de origen francés de las dinastías Champaña y Capeta que no se querían someter a los usos y costumbres del reino, con graves enfrentamientos con los infanzones navarros que les obligaban a ello. En estos conflictos, los reinos colindantes mantuvieron su injerencia política y militar, frecuentemente con alianzas con la nobleza navarra. Los enfrentamientos culminaron con la guerra de la Navarrería en que la ciudad de la Navarrería fue totalmente destruida. En el siglo XV se dio la división en facciones en una guerra civil, nuevamente con la intromisión de los reinos vecinos, y que llevaron también a la pérdida de la comarca de Laguardia y Los Arcos a manos de los castellanos. Al final de este siglo se situarían tropas castellanas en distintos puntos, que controlaban en la práctica el reino y que fueron expulsadas al comienzo del siglo XVI. En el año 1512 el rey de Aragón Fernando el Católico decidió la invasión definitiva del reino de Navarra, que efectuó a lo largo del verano con relativa celeridad, aunque con distintas resistencias. Posteriormente se produjeron varios intentos de recuperar el reino por los reyes Juan III de Albret y Catalina de Foix. La primera, en otoño de ese mismo año con ayuda del Reino de Francia. La segunda en 1516, sin esa ayuda. Y la tercera y con gran éxito inicial, en 1521, aprovechando el desguarnecimiento del reino por las tropas castellanas enfrascadas en la guerra de las Comunidades de Castilla, en la que se produjo un alzamiento generalizado y la incursión de tropas franco-navarras. La no consolidación de la posición, acudiendo a sitiar Logroño y la rápida restauración del ejército castellano llevó al fracaso, sentenciado en la batalla de Noáin. Posteriormente se produjeron unas resistencias en algunos puntos que motivaron al abandono por parte de los castellanos de la Baja Navarra, mientras se consolidaba el dominio en la Alta Navarra. (es)
- Penaklukan Navarra oleh Spanyol dimulai oleh Ferdinand II dari Aragon dan diselesaikan oleh Karl V dalam serangkaian kampanye militer yang dilancarkan antara tahun 1512 hingga 1524, sementara perang berlangsung hingga tahun 1528 di . Pada tahun 1512, Ferdinand merupakan raja Aragon dan Kastilia. Ketika Paus Yulius II menyatakan pendirian Liga Suci melawan Prancis pada tahun 1511, Navarra mencoba untuk tetap netral. Ferdinand menggunakan hal ini sebagai alasan untuk menyerang Navarra dan menaklukannya sementara Prancis yang seharusnya dapat melindungi Navarra sedang sibuk melawan pasukan Inggris, Venesia, dan pasukan Ferdinand di Italia. Segera setelah invasi Kastilia pada tahun 1512, berbagai upaya dilancarkan untuk menaklukan kembali Navarra, terutama upaya penaklukan kembali pada tahun 1516 yang setengah hati dan kampanye penaklukan kembali berskala penuh yang dikobarkan oleh Prancis dan Navarra pada tahun 1521. Semua upaya ini digagalkan oleh Spanyol, dan pertempuran di sebelah utara Pirenia berakhir pada tahun 1528, ketika pasukan Spanyol mundur dari . yang ditandatangani oleh Spanyol dan Prancis pada tahun 1529 menetapkan pembagian Navarra berdasarkan pegunungan Pirenia, dan kerajaan Navarra yang merdeka masih bertahan di Navarra Hulu hingga kerajaan ini menjadi bagian dari Prancis pada tahun 1620. (in)
- The Spanish conquest of the Iberian part of Navarre was initiated by Ferdinand II of Aragon and completed by his grandson and successor Charles V in a series of military campaigns lasting from 1512 to 1524. Ferdinand was both the king of Aragon and regent of Castile in 1512. When Pope Julius II declared a Holy League against France in late 1511, Navarre attempted to remain neutral. Ferdinand used this as an excuse to attack Navarre, conquering it while its potential protector, France, was beset by England, Venice, and Ferdinand's own Italian armies. Several attempts were made to reconquer Iberian Navarre immediately following the Castilian invasion. There was a half-hearted attempt in 1516 and a full-fledged Franco-Navarrese campaign in 1521. All attempts were defeated by the Spanish and clashes came to a halt in 1528, when Spanish troops withdrew from Lower Navarre north of the Pyrenees. The Treaty of Cambrai between Spain and France in 1529 sealed the division of Navarre along the Pyrenees. The portion annexed by Castile also came to be known as Upper Navarre, while the portion north of the Pyrenees, also called Lower Navarre, remained an independent kingdom, ruled by the House of Albret, and maintained close links with France. The kingdom was in personal union with France after 1589 and absorbed into France in 1620. It ceased to exist as an administrative division in 1790. (en)
- 나바라 정복(Nafarroako konkista)은 아라곤 연합왕국의 왕 페란도 2세가 시작하여 1512년부터 1524년까지 길어진 여러 군사작전 끝에 카를 5세 시기에 완료되었으며, 반면 피레네 산맥의 는 1528년까지 전쟁이 지속됐다. 페란도는 1512년에 아라곤의 왕이자 카스티야의 섭정이였다. 교황 율리오 2세는 1511년 말에 프랑스에 맞서 신성 동맹을 창설했고, 나바라 왕국을 중립을 유지하려했다. 페란도는 이를 나바라를 공격할 이유로 삼아, 나바라의 잠재적 보호자이던 프랑스가 잉글랜드, 베네치아, 페란도의 이탈리아 병력에게 집중을 한 동안에 정복하였다. 카스티야의 침입 (1512년)이 있고나서, 나바라령 이베리아에 대한 몇 차례 탈환 시도가 이뤄졌고, 특히 1516년에 별 열의가 없던 탈환 시도와 1521년 완전한 열의의 프랑스-나바라 연합군의 시도가 있었다. 이 모든 공격들은 스페인에게 격퇴당했고, 1528년 피레네 북쪽 지역에서 스페인 군대가 를 포기하면서 교전이 멈췄다. 1529년 스페인과 프랑스 사이에 맺은 으로 피레네 산맥을 따라 나바라 분할을 하기로 결정했고, 저지 나바라에서 살아남은 독립 나바라 왕국은 프랑스와 친밀한 관계를 보인 알브레 가문이 그들의 베아른 공작 영지와 합쳐 통치했다. 나바라 왕국은 1620년 프랑스에 합병됐다 (명목상으로는 1790년). (ko)
- A Conquista de Navarra foi iniciada por Fernando II de Aragão e concluída por seu neto e sucessor Carlos V em uma série de campanhas militares que duraram de 1512 a 1524. Fernando foi Reino de Aragão e regente de Castela em 1512. Quando o Papa Júlio II declarou uma Santa Liga contra a França no final de 1511, Navarra tentou permanecer neutra. Fernando usou isso como desculpa para atacar Navarra, conquistando-a enquanto seu protetor em potencial, a França, era cercado pela Inglaterra, Veneza e pelos próprios exércitos italianos de Fernando. Várias tentativas foram feitas para reconquistar a Navarra Ibérica imediatamente após a invasão castelhana. Houve uma tentativa tímida em 1516 e uma campanha franco-navarra de pleno direito em 1521. Todas as tentativas foram derrotadas pelos espanhóis e os confrontos foram interrompidos em 1528, quando as tropas espanholas retiraram-se da Baixa Navarra ao norte dos Pirenéus. O Tratado de Cambrai entre a Espanha e a França em 1529 selou a divisão de Navarra ao longo dos Pirenéus. A porção anexada por Castela também passou a ser conhecida como Alta Navarra, enquanto a porção ao norte dos Pirenéus, também chamada de Baixa Navarra, permaneceu um reino independente, governado pela Casa de Albret, e manteve estreitos vínculos com a França. O reino estava em união pessoal com a França após 1589 e absorvido pela França em 1620. Deixou de existir como divisão administrativa em 1790. (pt)
- Испанское завоевание Наварры было начато королём Арагона и Кастилии Фердинандом II и было завершено его внуком, королём Испании и императором Священной Римской империи Карлом V в ходе ряда военных конфликтов с 1512 по 1524 год. Когда папа римский Юлий II в рамках очередной Итальянской войны объявил о создании Священной Лиги против Франции, королевство Наварра попыталось сохранить нейтралитет. Из-за этого повода Фердинанд II напал и захватил расположенную на Иберийском полуострове часть государства, в то время как Франция была занята войнами с другими государствами. Королевством Наварра предпринималось несколько попыток отвоевать регион у испанцев (походы 1516 и 1521 годов), как и испанцы пытались захватить оставшуюся часть государства (1528 год). Камбрейский мир 1529 года закрепил границу между Испанией и Францией по Пиренеям. Захваченная Испанией часть королевства была известная как Верхняя Наварра, в то время как расположенная во Франции оставшаяся часть именовалась Нижней Наваррой. Этот регион имел близкие связи с Францией, с которой вошёл в унию после того как в 1589 году король Наварры Генрих III Бурбон стал королём Франции (под именем Генрих IV). (ru)
|
| rdfs:comment
|
- الغزو الإسباني للجزء الإيبيري من نبرة بدأه فرناندو الثاني ملك أرغون وأكمله حفيده وخليفته كارلوس الخامس في سلسلة من الحملات العسكرية استمرت منذ عام 1512 حتى عام 1524. كان فرناندو الثاني ملك أرغون ووصي قشتالة عام 1512. عندما أنشأ البابا يوليوس الثاني رابطة مقدسة ضد فرنسا في أواخر عام 1511، حاولت نبرة البقاء على الحياد. واستخدم فرناندو ذلك كحجة لمهاجمتها، واحتلها أثناء حصار فرنسا – حاميتها المحتملة – من قبل إنجلترا والبندقية وجيوش فرناندو الإيطالية. (ar)
- La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el segle xii, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya. Posteriorment, la Baixa Navarra, que va aconseguir revertir-la, es va mantenir com a regne suposadament independent fins al segle xvii, en què el seu rei va obtenir la Corona Francesa i va imposar als seus habitants la incorporació, deixant de ser regne a la fi del segle xviii després de la Revolució francesa. Per la seva banda, l'Alta Navarra, integrada en la Co (ca)
- Nafarroako konkista 1512. urtetik 1529 arte iraun zuen eta, bertan, Gaztela-Aragoiko Koroek, monarkia beraren pean elkartuta, beren armadez iraunkorki okupatu zuten euskal erresuma hainbat gatazkaren ondoren. Nafarroako konkista Italiar Gerren testuinguruan eta haien eraginpean gertatu zen. Fernando II.a Aragoiko erregeak zuzendutako 1512ko udako inbasioak gauzatu zuen Nafarroako Erresumaren okupazioa, Fadrique Álvarez de Toledo Albako dukearen gidaritzapean. 1515eko ekainean, Gaztelako Gorteek Nafarroa Gaztelako Koroari atxikitzea erabaki zuten. (eu)
- La conquista de Navarra fue el proceso de anexión del Reino de Navarra por parte del de Castilla que, iniciado en el siglo XII, concluyó en el XVI. Sería en el siglo XII —después de que la nobleza navarra reinstaurase el reino en 1134— mediante una serie de tratados acordados entre el Reino de Castilla y la Corona de Aragón para repartirse Navarra entre ambos. Ya en el año 1200 una sucesión de conquistas castellanas había arrebatado a Navarra sus territorios occidentales de Álava, Guipúzcoa y el Duranguesado, y con ello su costa peninsular. La conquista del resto de la Navarra peninsular —ideada, promovida y ejecutada por el rey de Aragón Fernando el Católico— culminó en el siglo XVI anexionándola, también, al reino de Castilla. La Baja Navarra rechazó esa invasión, logrando mantenerse com (es)
- Penaklukan Navarra oleh Spanyol dimulai oleh Ferdinand II dari Aragon dan diselesaikan oleh Karl V dalam serangkaian kampanye militer yang dilancarkan antara tahun 1512 hingga 1524, sementara perang berlangsung hingga tahun 1528 di . Pada tahun 1512, Ferdinand merupakan raja Aragon dan Kastilia. Ketika Paus Yulius II menyatakan pendirian Liga Suci melawan Prancis pada tahun 1511, Navarra mencoba untuk tetap netral. Ferdinand menggunakan hal ini sebagai alasan untuk menyerang Navarra dan menaklukannya sementara Prancis yang seharusnya dapat melindungi Navarra sedang sibuk melawan pasukan Inggris, Venesia, dan pasukan Ferdinand di Italia. (in)
- The Spanish conquest of the Iberian part of Navarre was initiated by Ferdinand II of Aragon and completed by his grandson and successor Charles V in a series of military campaigns lasting from 1512 to 1524. Ferdinand was both the king of Aragon and regent of Castile in 1512. When Pope Julius II declared a Holy League against France in late 1511, Navarre attempted to remain neutral. Ferdinand used this as an excuse to attack Navarre, conquering it while its potential protector, France, was beset by England, Venice, and Ferdinand's own Italian armies. (en)
- Au début du XVIe siècle, la maison Foix-Béarn-Albret détient le comté de Foix, la vicomté de Béarn et de nombreux autres fiefs en Gascogne, du côté nord des Pyrénées, ainsi que le royaume de Navarre avec la majeure partie (Haute-Navarre) du côté sud des Pyrénées, et la Basse-Navarre au nord. Cette situation transpyrénéenne s'avère inconfortable, car chacun des deux puissants voisins (le Royaume de France au nord, la Monarchie catholique espagnole au sud) demande à être reconnu comme seul suzerain. (fr)
- 나바라 정복(Nafarroako konkista)은 아라곤 연합왕국의 왕 페란도 2세가 시작하여 1512년부터 1524년까지 길어진 여러 군사작전 끝에 카를 5세 시기에 완료되었으며, 반면 피레네 산맥의 는 1528년까지 전쟁이 지속됐다. 페란도는 1512년에 아라곤의 왕이자 카스티야의 섭정이였다. 교황 율리오 2세는 1511년 말에 프랑스에 맞서 신성 동맹을 창설했고, 나바라 왕국을 중립을 유지하려했다. 페란도는 이를 나바라를 공격할 이유로 삼아, 나바라의 잠재적 보호자이던 프랑스가 잉글랜드, 베네치아, 페란도의 이탈리아 병력에게 집중을 한 동안에 정복하였다. (ko)
- A Conquista de Navarra foi iniciada por Fernando II de Aragão e concluída por seu neto e sucessor Carlos V em uma série de campanhas militares que duraram de 1512 a 1524. Fernando foi Reino de Aragão e regente de Castela em 1512. Quando o Papa Júlio II declarou uma Santa Liga contra a França no final de 1511, Navarra tentou permanecer neutra. Fernando usou isso como desculpa para atacar Navarra, conquistando-a enquanto seu protetor em potencial, a França, era cercado pela Inglaterra, Veneza e pelos próprios exércitos italianos de Fernando. (pt)
- Испанское завоевание Наварры было начато королём Арагона и Кастилии Фердинандом II и было завершено его внуком, королём Испании и императором Священной Римской империи Карлом V в ходе ряда военных конфликтов с 1512 по 1524 год. Когда папа римский Юлий II в рамках очередной Итальянской войны объявил о создании Священной Лиги против Франции, королевство Наварра попыталось сохранить нейтралитет. Из-за этого повода Фердинанд II напал и захватил расположенную на Иберийском полуострове часть государства, в то время как Франция была занята войнами с другими государствами. (ru)
|
_Karel_V_-_Koninklijk_klooster_van_Brou_25-10-2016_10-06-36.jpg){kind=link}
,_King_of_Navarre.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
,_King_of_Navarre.jpg){kind=link}
.svg){kind=link}
_Karel_V_-_Koninklijk_klooster_van_Brou_25-10-2016_10-06-36.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
