| dbo:abstract
|
- Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones (1460-1531), II Duc d'Alba des del 1488 fou Marquès de Còria, Comte de Salvaterra i Piedrahíta i Senyor de Valdecorneja. Era fill de García Álvarez de Toledo i Carrillo de Toledo, I Duc d'Alba, i de Maria Enríquez de Quiñones i Cossines. Fadrique va estar sempre molt vinculat als Reis Catòlics, ja que el seu pare havia intervingut activament en 1476 a la batalla de Toro, que donà la victòria a la futura Isabel I de Castella sobre la seva neboda Joana la Beltraneja, i que la seva mare era germanastra de Joana Enríquez i Fernandez de Còrdova (nascuda abans del 1431, casada el 1444), la mare de Ferran II d'Aragó. El 1475 col·laborà com a mecenes en la construcció de l'Església Parroquial Nostra Senyora del Castell de Macotera com a mostra d'agraïment a diversos soldats locals que col·laboraren en la reconquesta de les terres pertanyents al duc. Participà en la conquesta de Granada, i després, essent ja duc, estigué al capdavant de les tropes que lluitaren contra els francesos al Rosselló el 1503. Quan Ferran el Catòlic, actuant com regent de Castella, es decidí a envair i prendre el Regne de Navarra emparat en una bula del papa Juli II, posà al comandament dels seus exèrcits el duc d'Alba, el qual acomplí en només dues setmanes la missió militar encomanada, degut en gran part que Pamplona era beamontesa (1512), si per ella s'entén que l'objectiu era la conquesta de la part del regne que actualment forma part de l'estat espanyol i no de la seva totalitat. En recompensa fou nomenat capità general d'Andalusia i duc de Huèscar (1513), títol i possessions que incorporà als de la Casa d'Alba. Fou membre del Consell d'Estat amb Carles I de Castella, a qui acompanyà a Alemanya, Flandes i Itàlia, i el qual a més l'atorgà el 1520 la grandesa de l'estat espanyol i el condecorà amb el Toisó d'Or. Es casà amb Isabel de Zúnyiga (1470 - després del 1520), comtessa de Sevilla, el 1480 del matrimoni dels quals varen néixer cinc fills, dels que García, el primogènit, estava destinat a succeir-lo en la línia dinàstica. Però mort aquest abans que el seu pare no tingué ocasió d'heretar el títol, cosa que feu després Ferran Álvarez de Toledo i Piementel, III duc d'Alba, net de D. Fadrique. Els seus fills foren:
* Leonor Álvarez de Toledo, casada amb Rodrigo Portocarrero.
* (?-1512), marquès de Còria, casat amb Beatriz Pimentel i tenint:
* Catalina Álvarez de Toledo y Pimentel, casada amb Diego Enríquez de Velasco, III comte d'Alba de Liste, vidu de la seva tieta Aldonça.
* Maria Álvarez de Toledo y Pimentel, casada amb el seu cosí Enrique Enríquez de Toledo, IV comte d'Alba de Liste.
* Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, III duc d'Alba.
* Pedro Álvarez de Toledo y Zúñiga (?-1560), virrei de Nàpols, casat amb Maria Osorio-Pimentel, marquesa de Vilafranca, tenint:
* Garcia Álvarez de Toledo y Osorio, marquès de Vilafranca i duc de Fernandina, casat amb Vittoria Colonna, filla del duc de Paliano.
* Leonor Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio (1522-1562), casada amb Cosme I Medici, gran duc de Toscana (1519-1574).
* Aldonça Leonor Álvarez de Toledo y Zúñiga, casada amb Diego Enríquez de Velasco, III comte d'Alba de Liste. (ca)
- Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones, (* 1460 in Alba de Tormes; † 18. Oktober 1531 ebenda), 2. Herzog von Alba (Duque de Alba) seit 1488, Marqués de Coria, Conde de Salvatierra y Piedrahita, Señor de Valdecorneja. Er war der Sohn von García Álvarez de Toledo, 1. Herzog von Alba, und María Enríquez de Quiñones y Cossines. (de)
- Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez, 2nd Duke of Alva (in full, Spanish: Don Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones, segundo Duque de Alba de Tormes, segundo marqués de Coria, conde de Salvatierra, señor del estado de Valdecorneja y del estado de Huéscar) (c. 1460 – 19 October 1531) was a Spanish nobleman, military leader and politician. (en)
- Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones (1460-1531ko urriaren 19a), bigarren Albako duke, Coriako markes, Salvaterrako konde eta Piedrahíta eta Valdecornejako jauna izan zen. (eu)
- Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez (1460-Alba de Tormes, 1531), II duque de Alba de Tormes desde 1488, con Grandeza de España en 1520, fue asimismo II marqués de Coria, II conde de Salvatierra de Tormes y I de Piedrahíta, señor de Valdecorneja, señor de Huéscar y caballero de la Orden del Toisón de Oro. Era hijo de García Álvarez de Toledo y Carrillo de Toledo, I duque de Alba de Tormes, y de María Enríquez de Quiñones y Toledo. Su madre era media hermana de Juana Enríquez, la madre del rey Fernando el Católico, por lo que Fadrique era primo hermano del monarca. La Puebla de Don Fadrique, un pueblo del norte de Granada, se denomina así en honor a él. (es)
- Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez (né vers 1460 – 19 octobre 1531), 2e duc d'Albe, marquis de Coria, comte de Salvatierra, seigneur de Valdecorneja et de Huésca, fut un général et diplomate espagnol. (fr)
- Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez, II duca d'Alba (Alba de Tormes, 1460 – Alba de Tormes, 19 ottobre 1531), è stato un nobile e militare spagnolo. (it)
- Фадрике Альварес де Толедо-и-Энрикес де Киньонес (исп. Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones; ок. 1460 — 19 октября 1531) — испанский аристократ, военный и государственный деятель, 2-й герцог Альба (1488—1531), а также 2-й (1488—1531), 2-й (1488—1531), 2-й (1488—1531), сеньор де Вальдекорнеха и сеньор де Уэскар (1488—1531), кабальеро Ордена Золотого руна. (ru)
- Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez (Alba de Tormes, 1460 - Alba de Tormes, 1531), II duque de Alba de Tormes desde 1488, com Grandeza de Espanha em 1520, foi o II marquês de Coria, II conde de Salvatierra de Tormes e I conde de Piedrahíta, senhor de Valdecorneja, senhor de Huéscar e cavaleiro da Ordem do Tosão de Ouro. Era filho de , I duque de Alba de Tormes, e de María Enríquez de Quiñones. A localidade de Puebla de Don Fadrique, na província de Granada, é denominada em sua homenagem. Fadrique sempre esteve intimamente ligado aos Reis Católicos. O seu pai estava envolvido em 1476 na batalha de Toro, que deu a vitória à futura Isabel I de Castela sobre a sua sobrinha Joana, a Beltraneja e sua mãe era meia-irmã de Joana Henriques, mãe de Fernando II de Aragão. Em 1475 colaborou como mecenas na construção da Igreja Matriz de Nossa Senhora do Castelo de Macotera como gesto de agradecimento a vários soldados locais que ajudaram na reconquista das terras pertencentes ao Duque. O Duque de Alba participou da Guerra de Granada e, como resultado do Tratado de Granada acordado em 25 de novembro de 1491 entre cristãos e mouros, foi um dos 48 leigos e eclesiásticos nobres que em 30 de dezembro do mesmo ano confirmou a entrega de Granada, o último reduto muçulmano da península Ibérica. O tratado de paz pôs fim ao período histórico da Reconquista. Fadrique liderou as tropas que lutaram contra os franceses no Rossilhão em 1503. Quando Fernando, atuando como regente do Reino de Castela, decidiu invadir e tomar o Reino de Navarra amparado por uma bula do Papa Júlio II, deu o comando dos seus exércitos ao II duque de Alba, este cumpriu em apenas duas semanas a missão militar que lhe foi atribuída, em grande parte devido a Pamplona ser beamontesa (1512), se se entender que o objetivo era a conquista da parte do Reino que é atualmente a Espanha e não da sua totalidade. Como recompensa foi nomeado comandante-em-chefe da Andaluzia e em 1513, título e posses que incorporou na Casa de Alba. Fadrique Álvarez de Toledo foi assim determinante na unidade territorial da Espanha. O II duque era membro do do rei Carlos I, a quem acompanhou à Alemanha, Flandres e Itália. Em 1520, quando o monarca foi coroado em Aachen como Imperador do Sacro Império Romano Germânico, e ano da Guerra das Comunidades de Castela contra sui, o duque Fabrique Álvarez de Toledo recebeu a Grandeza de Espanha, que comummente é denominada como Grandeza imemorial ou Grandeza de Primeira Classe, e que constituía para ele e seu ducado o reconhecimento de mais alta dignidade da nobreza espanhola na hierarquia aristocrática, como grande da Espanha situa-se imediatamente após o príncipe das Astúrias e infante da Espanha - o primeiro título reservado para o herdeiro do Rei da Espanha e o segundo a seus outros filhos e filhas e aos descendentes do Príncipe das Astúrias. Além disso, o imperador condecorou Federico Álvarez de Toledo com o Tosão de Ouro. Morreu em sua aldeia de Alba de Tormes, em 18 de outubro de 1531. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones, (* 1460 in Alba de Tormes; † 18. Oktober 1531 ebenda), 2. Herzog von Alba (Duque de Alba) seit 1488, Marqués de Coria, Conde de Salvatierra y Piedrahita, Señor de Valdecorneja. Er war der Sohn von García Álvarez de Toledo, 1. Herzog von Alba, und María Enríquez de Quiñones y Cossines. (de)
- Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez, 2nd Duke of Alva (in full, Spanish: Don Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones, segundo Duque de Alba de Tormes, segundo marqués de Coria, conde de Salvatierra, señor del estado de Valdecorneja y del estado de Huéscar) (c. 1460 – 19 October 1531) was a Spanish nobleman, military leader and politician. (en)
- Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones (1460-1531ko urriaren 19a), bigarren Albako duke, Coriako markes, Salvaterrako konde eta Piedrahíta eta Valdecornejako jauna izan zen. (eu)
- Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez (né vers 1460 – 19 octobre 1531), 2e duc d'Albe, marquis de Coria, comte de Salvatierra, seigneur de Valdecorneja et de Huésca, fut un général et diplomate espagnol. (fr)
- Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez, II duca d'Alba (Alba de Tormes, 1460 – Alba de Tormes, 19 ottobre 1531), è stato un nobile e militare spagnolo. (it)
- Фадрике Альварес де Толедо-и-Энрикес де Киньонес (исп. Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones; ок. 1460 — 19 октября 1531) — испанский аристократ, военный и государственный деятель, 2-й герцог Альба (1488—1531), а также 2-й (1488—1531), 2-й (1488—1531), 2-й (1488—1531), сеньор де Вальдекорнеха и сеньор де Уэскар (1488—1531), кабальеро Ордена Золотого руна. (ru)
- Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones (1460-1531), II Duc d'Alba des del 1488 fou Marquès de Còria, Comte de Salvaterra i Piedrahíta i Senyor de Valdecorneja. Era fill de García Álvarez de Toledo i Carrillo de Toledo, I Duc d'Alba, i de Maria Enríquez de Quiñones i Cossines. Els seus fills foren: (ca)
- Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez (1460-Alba de Tormes, 1531), II duque de Alba de Tormes desde 1488, con Grandeza de España en 1520, fue asimismo II marqués de Coria, II conde de Salvatierra de Tormes y I de Piedrahíta, señor de Valdecorneja, señor de Huéscar y caballero de la Orden del Toisón de Oro. Era hijo de García Álvarez de Toledo y Carrillo de Toledo, I duque de Alba de Tormes, y de María Enríquez de Quiñones y Toledo. Su madre era media hermana de Juana Enríquez, la madre del rey Fernando el Católico, por lo que Fadrique era primo hermano del monarca. (es)
- Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez (Alba de Tormes, 1460 - Alba de Tormes, 1531), II duque de Alba de Tormes desde 1488, com Grandeza de Espanha em 1520, foi o II marquês de Coria, II conde de Salvatierra de Tormes e I conde de Piedrahíta, senhor de Valdecorneja, senhor de Huéscar e cavaleiro da Ordem do Tosão de Ouro. Era filho de , I duque de Alba de Tormes, e de María Enríquez de Quiñones. A localidade de Puebla de Don Fadrique, na província de Granada, é denominada em sua homenagem. Fadrique liderou as tropas que lutaram contra os franceses no Rossilhão em 1503. (pt)
|
